Estudiant: Aida Hernaiz Tena

Assignatura: Psicopatologia infantil i juvenil

Titulació:
Professorat:
Nom de l’activitat:
Recursos necessaris per
a desenvolupar l’activitat:
Data límit de lliurament:
Mètode de lliurament:
Nom de l’arxiu:
Psicologia
Tomas Sadurní Aldabas i Anna Casellas Grau
Trastorns d’ansietat
Vídeo 1: TED What’s normal anxiety and what’s an anxiety disorder?
https://www.ted.com/talks/jen_gunter_what_s_normal_anxiety_and_what_s
_an_anxiety_disorder
Vídeo 2 ‘How to cope with anxiety’
https://www.ted.com/talks/olivia_remes_how_to_cope_with_anxiety
23/10/20222
Aula Virtual
Cognom_Nom_Ansietat

ANUNCIAT DE L’EXERCICI

Visualitza els dos vídeos suggerits i respon a les preguntes següents:

Vídeo 1: TED What’s normal anxiety and what’s an anxiety disorder?

1. Quins símptomes explica la Dra. Jen Gunter que manifesten els seus pacients amb trastorn
d’ansietat?

La dra. Jen Gunter explica que els seus pacients amb trastorn d’ansietat mostren una preocupació
constant, problemes per dormir, músculs tensos i dificultat per concentrar-se.

2. Com defineix l’ansietat, la ponent? Com s’activa aquesta resposta, a nivell neurològic?

La ponent explica que l’ansietat és una emoció molt real i molt normal que els humans sentim en
una situació estressant. A més diu que està relacionada amb la por, però la diferència és que la por
és la resposta que es dona a una amenaça immediata. En canvi l’ansietat és una reacció a amenaces
més incertes que duren molt més que la por.

A nivell neurològic el que passa és que s’activa el sistema de detecció d’amenaces, aquell que ens
ajuda a protegir-nos. L’ansietat comença a l’amígdala del cervell, la que alerta a altres àrees del
cervell per tal que estiguin a la defensiva.

1
 Després l’hipotàlem transmet la senyal activant el que anomenem estres al nostre cos. Els músculs
es tensen, la respiració i el ritme cardíac augmenten i la pressió arterial s’eleva. Àrees del tall
cerebral s’activen i fan que la persona es trobi en un estat d’alerta màxima.

3. Quin exemple exposa la ponent com a situació on és adaptativa l’ansietat? Explica-ho.

Posa l’exemple amb un tigre. Si una persona ve quelcom que considera perillós, com per exemple
un tigre, s’envia una senyal a l’amígdala fent entendre que és hora de córrer i de fugir. El còrtex
prefrontal ventromedial li pot dir a l’amígdala “el tigre està en una gàbia”. Tractant de tranquil·litzar-
la. Això és un cicle de retroalimentació que ajuda a mantenir la reacció sota control.
L’hipocamp també hi actua; és el que dona context a la persona dient coses com “ ja hem vist tigres
en gàbies, com al zoològic”, tractant així de fer entendre que la persona està fora de perill.

4. Com descriu el trastorn d’ansietat, la ponent?

La ponent explica que per a oltes persones el fet de no poder controlar les situacions o el fet de
preocupar-se per el futur es torna frenètic. Aquestes persones solen experimentar una ansietat
persistent i dominant que fa que no tinguin una vida ordinària en quant a la seva feina, escola i
relacions personals. I per tant aquestes persones intenten evitar situacions que poden
desencadenar aquests símptomes.
Les persones amb trastorn d’ansietat no només tenen una manera diferent de respondre a l’estrès,
sinó que poden haver diferències en com funciona el seu cervell en relació a algú que no pateix
aquest trastorn.

5. Quines explicacions neurològiques exposa la ponent que podria derivar en un trastorn d’ansietat?

Un model descriu possibles alteracions en les connexions entre l’amígdala i altres parts del cervell.
Les connexions que indiquen l’ansietat es tronen més fortes i com més ansietat pateixi la persona
més fortes es tronaran aquestes connexions, convertint-se així en un cercle viciós.

6. Quins tractaments exposa la ponent per a tractar els trastorns d’ansietat?

El primer pas per poder superar la ansietat és tenir en compte que el cervell és pot reorganitzar i
formar noves connexions.
El primer pas per poder-ho fer és fer el més bàsic: tenir una dieta equilibrada, fer exercici
regularment i dormir suficient, ja que la ment és també part del nostre cos. La meditació és
quelcom que també podria ajudar a superar l’ansietat.
La teràpia cognitivo-conductual, un tipus de teràpia conversacional, també pot ser una eina de gran
ajuda.
Finalment també entra en joc la medicació, que pot reduir tant a curt com a llarg termini aquesta
ansietat. A curt termini, els ansiolítics poden atenuar el sistema de detecció d’amenaces. Els estudis
demostren que tant els medicament a llarg termini com la teràpia cognitivo-conductual poden
reduir l’excés de reactivitat de l’amígdala.

2
Vídeo 2: How to cope with anxiety

7. Quin trastorn d’ansietat descriu la ponent a l’inici de la seva intervenció? Descriu els critetris
diagnòstics:

La ponent descriu un trastorn per ansietat social. Els criteris diagnòstics que presenta són;
• La ment comença a donar voltes.
• El cor comença a bategar de manera accelerada.
• La persona comença a suar.
• La persona se sent com si es dissocies d’ella mateixa.
• La persona sent pànic quan està a llocs amb molta gent.
• La persona intenta evitar moments en el que es trobi amb molta gent, el que al final això
provoca és que aquesta persona cada vegada es trobi més sola.

8. Com es descriu en aquest vídeo el què és l’ansietat normal (adaptativa)

El vídeo descriu l’ansietat normal com una emoció que senten les persones que la pateixen quan
estan en una situació estressant. La ponent ens posa un exemple per tal d’explicar-ho millor. Ens diu
que ens imaginem que estem a un bosc i que ens trobem un os. En aquest cas el cos es posarà en
marxa i començarem a sentir ansietat, això farà que responguem de manera adaptativa i per tant
començarem a fugir.

9. Com descriu la ponent el trastorn d’ansietat generalitzada?

Explica que les persones que pateixen aquesta ansietat senten una preocupació constant sobre tot
allò que succeeix a la seva vida. A més diu que es una situació molt complexa de poder controlar.
Ens diu també que els símptomes que pateixen aquestes persones són; por, inquietud ,dificultat per
dormir i falta de concentració.

10. Explica les tres estratègies d’afrontament que exposa la ponent.

La ponent explica que una de les estratègies que s’utilitzen és la medicació, però aquesta no ajuda a
llarg termini, ja que els símptomes al cap d’un temps tornen a aparèixer i la persona comença de 0.
Explica també que les persones que pateixen ansietat tenen estratègies d’afrontament que poden
utilitzar de manera independent.

Per tant, la ponent explica 3 estratègies d’afrontament:

• La sensació de control sobre la pròpia vida. Explica que la gent que es sent capaç de
controlar la seva pròpia vida tenen una salut mental sana.

3
 • Perdonar-se a un mateix. Les persones han de deixar de pensar sobre tot allò que fan
malament o sobre tot allò que els hi està anant malament en aquell moment. Aquestes
persones han de saber perdonar-se si en algun moment han sentit que cometien un error.
Han de deixar de fer-se mal culpant-se per tot. En el moment en que siguin capaços de fer
això, la seva ansietat podrà disminuir, ja que no se sentiran tan culpables per tot.

• Buscar-li un significat i un propòsit a la vida. Es una estratègia molt important. Perquè per
poder fer el que realment volem fer a la nostra vida, ser capaços de aconseguir les nostres
metes i treballar i esforçar-nos per arribar a on volem arribar és molt gratificant. Així doncs,
per poder treballar en allò que ens fa feliços hem de saber trobar que ens fa feliços, hem de
saber buscar-li un significat a la vida i hem de ser capaços de trobar un propòsit.

11. Fes una reflexió de 5 línies sobre el que s’ha comentat a ambdós vídeos.

Estic molt a favor i molt d’acord amb el que diuen els dos vídeos. Considero que tant el trastorn
d’ansietat com qualsevol altre trastorn que estigui relacionat amb les malalties mentals són un tema
molt tabú encara. Són temes que intenten evitar-se o temes que no se’ls dona la importància que
realment se’ls ha de donar. Considero que qualsevol tipus de problema mental tenen el mateix pes
que un problema físic, per això hauria de tractar-se de la mateixa i no s’hauria d’intentar evitar, com
malauradament, es segueix fent a dia d’avui.