UNITAT 8 ÒPTICA

ÒPTICA FÍSICA : estudia la naturalesa de la llum

ÒPTICA GEOMÈTRICA : estudia les lleis de la propagació de la llum.

NATURALESA DE LA LLUM

Teoria corpuscular de Newton (S.XVII): la llum està produïda per petits

corpuscles emesos pels cossos lluminosos que es propaguen en totes
direccions.

Teoria ondulatòria de Cristian Huygens ( SXVII): la llum igual que el so és un

moviment ondulatori. El medi era l’ èter substància invisible que ho envaïa tot.

Fresnel ( S.XIX) : la llum és una ona transversal .

Maxwell ( S XIX) : La llum és una ona electromagnètica del mateix tipus que
les ones de ràdio. No necessiten medi per propagar-se.

Consisteixen en la propagació d’ un camp elèctric i d’ un camp magnètic

perpendiculars entre ells i a la direcció de propagació.

Efecte fotoelèctric de A. Einstein ( XX) : demostra que la llum està formada

per paquets d’ energia ( fotons) : E h ( h : 6,62.10 34 J.s : constant de
Planck)

Teoria de Louis de Broglie ( S.XX) : la llum és una dualitat ona- partícula.

PROPAGACIÓ DE LA LLUM

La velocitat de la llum en el buit és constant i té un valor de 300.000 km/s, és a

dir, 3.108 m/s.

Índex de refracció d’ una substància ( n, adimensional ) :

c
n
v

104
Índex de refracció relatiu:

n2
n2,1
n1

REFLEXIÓ

reflexió especular reflexió difusa

Lleis de la reflexió:

L’ angle d’ incidència és igual al de reflexió.

El raig incident , el raig reflectit i la normal es troben en un mateix pla.

Exemple de reflexions són els miralls.

MIRALLS PLANS

En un mirall pla la imatge és virtual :es forma en els prolongaments dels raigs,

Una imatge virtual és una il·lusió òptica, ja que darrera el mirall no hi ha llum.
Només pot ser vista i per tant , no es pot recollir damunt una pantalla.

Imatges en un mirall pla : - igual

- dreta
- virtual
- inversió especular.

105
MIRALLS ESFÈRICS

Poden ser :

Còncaus : la superfície polida és la interna del casquet.

Convexos : la superfície polida és l’ exterior.

El focus principal d’ un mirall còncau és el

punt on convergeixen els raigs reflectits que
provenen de raigs incidents paral·lels a l’ eix
principal.

El focus principal d’ un mirall convex és el

punt on convergeixen les prolongacions
dels raigs incidents paral·lels a l’eix
principal.

CM
f
2
106
 DIAGRAMA DE RAIGS

Un raig paral·lel a l’ eix principal es reflecteix

passant pel focus principal.

Tot raig que passa pel focus, F, es reflecteix paral·lel

a l’ eix principal.

Tot raig que incideix en el centre de la figura, M, quan es reflecteix en el mirall,

forma amb l’ eix principal un angle igual al d’ incidència.

Tot raig que passa pel centre de curvatura, C, es

reflecteix en la mateixa direcció, però en sentit
contrari.

En el cas de miralls convexos s’entén que són els prolongaments dels raigs els
que compleixen les regles.

IMATGES FORMADES PER MIRALLS CÒNCAUS

Les imatges formades pels miralls còncaus depèn de la distància a què es

troba l’ objecte.

107
Quan l’ objecte es troba a F no es forma imatge perquè els raigs reflectits són
paral·lels i per tant no es tallen. Diem que la imatge és a l’ infinit.

IMATGES FORMADES PER MIRALLS CONVEXOS

APLICACIONS DELS MIRALLS ESFÈRICS

Els fars dels cotxes fan servir miralls còncaus parabòlics per produir un feix
de llum paral·lel.

Les antenes parabòliques per recollir els senyals de microones dels satèl·lits
són miralls còncaus metàl·lics.

108
Els miralls convexos s’ utilitzen com a miralls retrovisors en els cotxes o a les
cruïlles dels carrers amb poca visibilitat.,ja que donen un angle de visió més
gran que els miralls plans de les mateixes dimensions.

REFRACCIÓ

És el canvi de direcció i velocitat que experimenten els raigs de llum en passar

d’ un medi a un altre.

aire

Un raig de llum s’acosta a la Un raig de llum s’allunya de la

normal quan passa de l’aire a normal quan passa de l’aigua a
l’aigua. l’aire.

La llum que passa a un medi òpticament més dens s’ acosta a la normal. La

llum que passa a un medi òpticament menys dens s’ allunya de la normal.

ÍNDEX DE REFRACCIÓ D’ UNA SUBSTÀNCIA

És la relació entre les velocitats de la llum en el buit i a través d’ aquesta

substància. Es representa per n .

n =velocitat de la llum en el buit / velocitat de la llum en l’ aigua

L’índex de refracció de l’aire = 1

LLEIS DE LA REFRACCIÓ

1. El raig refractat , la normal i el raig incident es troben en un mateix pla.

2. Llei de Snell

109
 sin i v1 n2
n 2,1
sin r v2 n1

ANGLE LÍMIT

És el valor que té l’ angle d’ incidència quan el de refracció val 90º. A partir

d’aquest moment el raig incident ja no es refracta. El fenomen s’ anomena
reflexió total.

sin i n2
sin 90 n1

“més dens a menys dens”

PRISMES I DISPERSIÓ DE LA LLUM

Un prisma òptic és qualsevol medi transparent limitat per dues cares no

paral·leles.

Un raig de llum serà desviat primer a la primera cara, acostant-se a la normal, i

Després a la segona tornarà a desviar-se, aquesta vegada allunyant-se de la
normal, ja que passa del vidre a l’ aire.

En definitiva, el raig és desviat cap a la base del prisma.

110
La llum blanca incident no solament és desviat , sinó que se separa en un feix
més ample de diferents colors ( els colors de l’ arc de Sant Martí o arc iris).
Aquest fenomen rep en nom de dispersió cromàtica.

LENTS

Són cossos transparents, limitats per dues superfícies, de les quals una, com a
mínim, és corba..

Les lents es classifiquen en :

a) Lents convergents : són més gruixudes pel centre que per les vores. Els
raigs que refracten convergeixen en un punt, el focus.

b) Lents divergents : són més grosses per les vores que pel centre. Els raigs
difractats no convergeixen en un punt, però si els seus prolongaments.

Es basen en la refracció. Podem imaginar que les lents estan formades per un
conjunt de prismes.

CONVERGENTS DIVERGENTS

REPRESENTACIÓ DE LENTS ESFÈRIQUES

A: lents convergents

B : lents divergents

111
ELEMENTS DE LES LENTS

Centre de curvatura (C ). Són els centres de les superfícies que formen les
cares de la lent.

Eix principal. És la recta que uneix els centres de les dues superfícies.

Centre òptic de la lent. És el seu centre geomètric M.

Focus principal (F). És el punt , pertanyent a l’ eix principal, en el qual

convergeixen els raigs difractats o els seus prolongaments.

Distància focal ( f ). És la distància que existeix entre el focus principal i el

centre òptic.

Eix secundari. És qualsevol recta que passa pel centre òptic de la lent.

Una lent té dos focus .

El focus principal d’ una lent convergent

és un focus real, ja que hi convergeixen
els raigs quan emergeixen de la lent.

Al contrari, el focus principal d’ una lent

divergent és virtual , ja que s’ obté amb els
prolongaments dels raigs que divergeixen
quan surten de la lent.

POTÈNCIA D’ UNA LENT

És l’ invers de la seva distància focal . Es mesura en m-1 o diòptries.

1
P
f

Com més curta és la distància focal d’ una lent, més gran és la seva potència.
112
DIAGRAMES DE RAIGS

Amb dos qualssevol dels tres raigs següents n´hi ha prou per poder fixar la
posició i mides de la imatge.

1. Un raig de llum que passa pel centre

òptic O de la lent no sofreix desviació.

2. Un raig de llum paral·lel a l’ eix principal

es refracta passant pel focus.

3. Un raig de llum que passa pel focus es

Refracta paral·lel a l’ eix principal.

FORMACIÓ D’ IMATGES EN LENTS CONVERGENTS

113
FORMACIÓ D’ IMATGES EN LENTS DIVERGENTS

FUNCIONAMENT DE L’ ULL HUMÀ

L’ ull humà és un sistema òptic constituït per diversos elements:

a) El cristal·lí , que és com una lent convergent que permet formar imatges dels
objectes reals a la retina, que actua com una pantalla del sistema òptic, ja que
és fotosensible.

b) L’ iris, que és un diafragma situat davant del cristal·lí i deixa passar la llum a
l’ interior de l’ ull.

114
Les imatges formades a la retina són invertides, però el cervell , en rebre els
senyals, reinverteix la imatge, la qual, finalment, es percep dreta.

DEFECTES DE LA VISTA

a) MIOPIA : és dóna quan un ull enfoca davant de la retina. Aquest defecte es

corregeix posant davant de l’ ull una lent divergent perquè la imatge es formi a
la retina.
Les persones miops, o curtes de vista, veuen borrosos els objectes situats a
certa distància.

b) HIPERMETROPIA : és quan un ull enfoca els objectes darrere de la retina.

Aquest defecte es corregeix posant davant de l’ ull una lent convergent perquè
la imatge es formi en la retina.
Les persones hipermetròpiques tenen problemes per a veure-hi de prop.

c) ASTIGMATISME : és quan la còrnia presenta més curvatura en una direcció

que en altra. Per això l’ ull no produeix imatges nítides. Es corregeix mitjançant
lents cilíndriques que tenen més curvatura en una direcció que en l’ altra.

d) PRESBÍCIA O VISTA CANSADA : els músculs de l’ ull quan envelleixen

perden elasticitat i per tant disminueix la facultat d’ adaptació i acomodació del
cristal·lí. El punt pròxim s’ allunya i es veuen malament els objectes pròxims. Es
corregeix mitjançant lents convergents.

115