Tema 1

Continguts

1.1 EXPRESSIÓ ORAL 4

1.2 COHERÈNCIA I ADEQUACIÓ 7

1.3 TALLER DE COMUNICACIÓ 15

1.4 DIFTONGS, HIATS, DIÈRESI I ACCENTUACIÓ 19

1.5 COMPLEMENT DIRECTE I INDIRECTE 24

1.6 EL SISTEMA VOCÀLIC 26

1.7 L’ORACIÓ 31

Tema 1
1.8 RELACIONS SEMÀNTIQUES 38

1.9 DIVERSITAT LINGÜÍSTICA 44

1.10 EL ROMANTICISME 46

1.11 LECTURA: UNA FUGA REEIXIDA 47

   

Llengua catalana

4t PA
GE
 ESO
Tema 1

TEMA 1

PA
GE
 Tema 1

1.1 EXPRESSIÓ ORAL

ÍNDEX

IMATGES PER A LA REFLEXIÓ I EL COMENTARI (AULA)

A vegades n’hi ha prou amb reiniciar un aparell perquè torni a funcionar.

Però aquesta opció no sempre és possible i les decisions que prenem
poden ser irreversibles.

▪ Per què s’hauria d’apostar per les energies renovables? Quins

avantatges i quins inconvenients tenen?

▪ Quants tipus d’energies renovables hi ha?

▪ Saps si la demanda mundial d’energia es pot assadollar només

amb energies renovables?

PA
GE
 Tema 1

«Redueix, Reutilitza, Recicla. Reacciona» va ser el lema d’una campanya de la

Generalitat de Catalunya que pretenia promoure un canvi d’hàbits i evidenciar
els efectes negatius que té sobre el medi ambient no separar correctament els
residus domèstics.

1
Observa aquests cartells de la campanya institucional:

● El missatge dels cartells respon a l’objectiu de la campanya?

● Per què creus que s’han triat infants per adreçar-se a la

població?

● Quines persones creus que no reciclen? Per què no ho fan?

Les raons de la seves decisions són sempre les mateixes?

● Recordes cap altra campanya similar? Quines n’eren les

imatges i els eslògans? Si no en recordes cap, cerca’n alguna.

PA
GE
 Tema 1

Segons l’Agència de Residus de Catalunya, només el 50% dels residus van a

parar als contenidors de recollida selectiva, i no sempre estan ben separats.
Quines mesures podríeu prendre a casa per augmentar aquest percentatge?

3
Imagina que el govern destina una partida del seu pressupost per protegir el
medi ambient i et demana el teu assessorament. Què creus que és més
eficient: reduir, reutilitzar o reciclar els residus? Prepara’t per defensar la teva
tesi davant dels companys amb un bon argumentari.

1.2 COHERÈNCIA I ADEQUACIÓ

ÍNDEX

PA
GE
 Tema 1

Els textos són conjunts de signes que formen un discurs i tenen una intenció
comunicativa. Tots els textos, tant els orals com els escrits, han de reunir tres
propietats bàsiques de la comunicació: la coherència, l’adequació i
la cohesió.

La coherència
La coherència és la propietat textual per la qual es distribueix la informació al
llarg del text de manera lògica i congruent.

Per poder determinar si un text és coherent o no, cal tenir en compte els
aspectes següents:

● El significat global del text.

● La selecció de la informació.

● La progressió temàtica del text.

La selecció de la informació
● Tema. És el subjecte a l’entorn del qual s’estructura el text.

PA
GE
 Tema 1

● Idees principals. Són les idees més importants que es desenvolupen

dins el text.
● Idees secundàries. Són altres motius que recull el text, però que
tenen un caràcter addicional.

Fixa’t en la coherència d’aquest text:

1
Explica quin problema de coherència tenen aquests textos i reescriu-los per
resoldre’l.

1. Una caixeta blanca, l’ou, que s’obre i no es tanca. Què és?

2. El noi desaparegut ahir a la nit ha estat trobat en perfecte

estat. Presenta una lesió important a la columna i una
fractura a la base del crani.

PA
GE
 Tema 1

2
Explica quins són el tema i les idees secundàries d’aquest text:

Les tres cabretes interdependents

Hi havia una vegada tres cabretes que com a grau de parentiu tenien el de
germanes i que vivien en un paratge de muntanya paradisíac. De cognom es deien
Rogallosa i formaven una família molt unida. Els mesos d’hivern els passaven en
una vall verda i exuberant, menjant herba i/o dedicades a diverses activitats
lúdiques típicament cabrunes. Quan arribava l’estiu, es traslladaven muntanya
amunt, on les pastures eren més tendres. D’aquesta manera evitaven, de passada,
la sobreexplotació de la vall i mantenien al mínim el nivell d’impacte ecològic.

JAMES FINN GARNER, Contes per a nens i nenes políticament correctes

La progressió temàtica
Un dels elements que dona coherència a un text és l’organització de la
informació que conté.

La progressió temàtica és la manera com s’articula i es dosifica la

informació coneguda tant per l’emissor com pel receptor, que s’anomena
tema, i la informació nova que fa avançar la comunicació, que s’anomena
rema.

3
Explica quin és el tema d’aquest text.

En Jordi vivia en un pis de vuitanta metres quadrats al carrer Sant Llàtzer, entre el
carrer Nou i la plaça Triangular. Els seus amics, quan el visitaven, coincidien a dir
que feia «flaire de laca», l’olor que s’enfilava des de la Perruqueria Carmina,
situada a la planta baixa de l’edifici. Però no devia ser només de laca, sinó també
de xampú, tint, fixador, concentrat vitamínic i la resta de productes que la seva
mare abocava damunt el cap de les clientes.

VICENÇ PAGÈS JORDÀ, Els jugadors de Whist

PA
GE
 Tema 1

L’adequació

La forma d’expressar-se en un text pot variar entre els parlants d’una llengua
segons la situació comunicativa.

Una notícia al diari sobre el descobriment d’una vacuna no tindrà el mateix

tractament que un article sobre aquest tema en una revista mèdica. Concertar
una cita per telèfon és diferent que fer-ho a través d’un correu electrònic.

L’adequació és el conjunt de recursos que s’utilitzen perquè un text s’adapti a

les exigències d’una situació comunicativa determinada.

En cada situació comunicativa, doncs, haurem de tenir en compte els aspectes

següents:

● Intenció comunicativa. L’emissor pot voler explicar, narrar, descriure,

conversar, argumentar, fer un pronòstic, donar instruccions, etc.
● Grau de formalitat. Depèn de la relació que hi ha amb el receptor.
Condiciona la tria del vocabulari, l’ús de tu o de vostè, etc.
● Tema. Pot ser especialitzat o quotidià.

PA
GE
 Tema 1

● Àmbit d’ús. El context comunicatiu en què es produeix el text pot ser

públic (periodístic, administratiu, literari, acadèmica, etc.) o privat
(família, amics, etc.).
● Canal. El text es pot transmetre oralment o per escrit.
● Variació lingüística. És el fenomen pel qual es fa un ús diferent de la
llengua segons el temps, l’espai, el grup social i la situació
comunicativa.

Fixa’t en l’adequació d’aquest text:

Tan important com les propietats textuals és la correcció lingüística. Quan

s’escriu un text cal tenir en compte tant la correcció morfològica, com la
sintàctica, la lèxica, la semàntica i la fonètica. Un error en qualsevol d’aquests
àmbits pot comprometre la coherència, l’adequació o la cohesió d’un text, i fer
trontollar, així, la comunicació.

4
Explica la diferència de significat que hi ha entre les dues oracions següents.

1. En Miquel va aprovar l’examen, per primera vegada amb

bona nota.

2. En Miquel va aprovar l’examen, per primera vegada, amb

bona nota.

PA
GE
 Tema 1

● Busca tres exemples en els quals la presència o no d’una

coma canviï completament el significat de la frase.

5
Digues si aquest és un text coherent. Raona-ho:

NOIA: Ahir vaig trobar-me una amiga i em va dir una mentida.

HOME GRAN: Aquest enciam és ple de cucs.

NOIA: Llença’l.

HOME GRAN: Quina amiga?

NOIA: No m’agraden els cucs.

HOME GRAN: Sé que el pot de sal és a prop teu.

NOIA: El tinc a la mà.

HOME GRAN: Mira’m bé. Mira’m. No et demano res. Veus? Vinc jo mateix a buscar-
lo. Pots deixar-lo anar? Gràcies. Bé, ara continua mirant.

NOIA: Una amiga del col·legi. Feia anys que no la veia.

SERGI BELBEL, Carícies

6
Fixa’t en aquesta il·lustració i redacta un text explicant com funcionaria una
casa ecològica.

PA
GE
 Tema 1

7
Llegeix el text següent i contesta les preguntes:

—Has vist una pel·li que es diu no sé què i el secret de la felicitat?

—Si he vist què?

—És una pel·li. Un paio que és psiquiatre i té una vida super avorrida, cada dia
igual... I un dia s’adona que no té ni ... idea de com fer que els seus pacients siguin
feliços. Llavors planta la nòvia i toca el dos. Comença a viatjar i va coneixent gent.
Saps? La Xina, Amèrica del Sud... I en una llibreta va apuntant el que va
descobrint. I al final torna i és quan se li encén la bombeta i capta el que és
important a la vida.

a. Quin grau de formalitat requereix la relació que hi ha entre

els interlocutors d’aquesta conversa, alt o baix? Indica
quatre exemples del text que ho demostrin.

PA
GE
 Tema 1

b. En quin àmbit d’ús s’esdevé la comunicació?

c. Reescriu el text de forma que tingui un grau de formalitat

estàndard.

8
Observa les il·lustracions. Com explicarà el protagonista què li ocorre en cada
cas? Quines diferències hi ha? Analitza’n la intenció comunicativa, el grau de
formalitat, el tema, l’àmbit d’ús i el canal.

PA
GE
 Tema 1

1.3 TALLER DE COMUNICACIÓ

ÍNDEX

Perquè la comunicació sigui efectiva, qualsevol text que es transmet, bé sigui

oral o bé sigui escrit, ha de complir els requisits d’adequació i de coherència.

1
Llegeix aquesta entrada de l’Enciclopèdia i la informació del blog sobre energia
geotèrmica i respon:

PA
GE
Tema 1

PA
GE
 Tema 1

1. Fes un esquema amb el tema, les idees principals i les idees

secundàries de cada un dels textos.

2
Digues quina és, per a cadascun dels textos anteriors, la situació comunicativa
(intencionalitat, canal, àmbit d’ús...). El grau de formalitat dels textos és
coherent amb el context comunicatiu?

3
Observa les fotografies i tria un dels tipus d’energia que representen. Segueix
els passos següents i redacta una entrada per a una enciclopèdia escolar.

1r Busca informació sobre el tipus d’energia que has triat i selecciona la que
sigui rellevant.
2n Anota tots els aspectes que has de tenir en compte per aconseguir que el
teu text sigui adequat al context comunicatiu, en aquest cas s’adreça a un
públic jove i en edat escolar.
3r Fes un esquema que mostri com organitzaràs la informació al llarg del text,
quin serà el tema principal i quins els secundaris, i quina progressió temàtica hi
utilitzaràs.
4t Redacta la teva entrada.
5è Revisa el text que has escrit i assegura’t que és adequat i coherent.

4
Afegeix el que diria l’home en la conversa que tens a continuació per tal que el
discurs de la dona sigui coherent:

PA
GE
 Tema 1

DONA: Ja te’l tornaré, el llibre. Estigues tranquil.

HOME: ___

DONA: Adéu, doncs. Truca’m. I recorda’m que et torni el llibre.

HOME: ___

DONA: Aquest no el conec. Com dius que es diu, el llibre?

HOME: ___

DONA: Ja…

QUIM MONZÓ, «Quarts d’una», dins El perquè de tot plegat

PA
GE
 Tema 1

1.4 DIFTONGS, HIATS, DIÈRESI I

ACCENTUACIÓ
ÍNDEX

Els diftongs i els hiats

Una paraula pot contenir dues o més vocals en contacte. Segons si es
pronuncien o no en la mateixa síl·laba, es parla de diftong o de hiat.

Un diftong és la pronúncia en una mateixa síl•laba d’una vocal en contacte amb

una vocal feble o semivocal: i o u.

Depenent de la posició de la i o la u, es distingeixen dos tipus de diftongs:

● Decreixent. Es tracta de la pronúncia d’una vocal

+ i o u: aire, aura, reina, peu, boina, bou, buidar, niu.

● Creixent. Es produeix en diversos contextos:

– La i o la u precedeix la vocal en inici de paraula: iode, hiena.

– La i o la u se situa entre dues vocals: jeia, boia, seuen.
– Una vocal precedida de gu o qu: guanyar, ungüent, pingüí, qüestió,
quocient.

En algunes paraules es pronuncia en la mateixa síl·laba una vocal que

va precedida i seguida d’una semivocal. Aquest fenomen
s’anomena triftong: fèieu, Uruguai.

Quan dues vocals contigües es pronuncien en síl•labes diferents es

produeix un hiat: família, veí.

La dièresi
PA
GE
 Tema 1

Hi ha casos en què les vocals i o u de diftongs o hiats porten dièresi. Les

funcions d’aquest signe són les següents:

Hi ha alguns casos en què no es posa dièresi:

● Quan hi ha accent gràfic: país.

● En l’infinitiu, futur, condicional i gerundi dels verbs de la 3a
conjugació: agrair, agrairé, agrairia, agraint.
● En terminacions cultes: aquàrium.
● En els sufixos -isme i -ista: egoisme (excepte proïsme).
● Si hi ha un prefix acabat en vocal: contraindicació.

1
Classifica aquestes paraules en una taula com la següent:

PA
GE
 Tema 1

riuen ~ quaranta ~ guant ~ ianqui ~ seqüència ~ mai ~ llei 
iarda ~ Paraguai ~ ungüent ~ neu ~ iaia ~ lingüista ~ boira 
dèieu ~ riu ~ obliqüitat ~ ciutat ~ quota ~ cuina ~ buit ~ aquós 
pou ~ bocoi ~ hiat ~ aiguós ~ reina ~ pau ~ cauen ~ aquarel·la

2
Transforma els verbs d’aquestes oracions en futur i en condicional. Quin canvi
ortogràfic es produeix?

L’accentuació
L’accentuació depèn de la posició de la síl·laba tònica dins de la paraula. El
diagrama de flux mostra les regles generals d’accentuació gràfica i diacrítica:

Les paraules compostes amb guionet porten accent si els mots que les

formen també en porten quan van sols: cara-rodó.
Els adverbis acabats en -ment, porten accent si en porta l’adjectiu femení a
partir del qual s’han format: còmoda ➝ còmodament, ferma ➝ fermament.

PA
GE
 Tema 1

1
Classifica les paraules següents segons si són agudes, planes o esdrúixoles i
explica quina norma d’accentuació s’aplica en cada una d’elles. Pots emprar
una taula si et va millor.

medul·la ~ Himàlaia ~ futbol ~ èczema ~ Tibet ~ elèctrode ~ acne
olimpíada ~ fluor ~ poliglot ~ timpà ~ oboè ~ interval ~ isòbara
eriçó ~ ciclop ~ diòptria ~ atmosfera ~ iber ~ dòmino

2
Fixa’t en la taula i explica la diferència de significat entre les paraules que
porten accent diacrític i les que no en porten.

PA
GE
Tema 1

PA
GE
 Tema 1

1.5 COMPLEMENT DIRECTE I INDIRECTE

ÍNDEX

En aquest apartat repassarem la substitució pronominal dels complements per

separat i introduirem un aspecte nou: la substitució d’ambdós complements
alhora.

Presentació aula
CD i CI

PA
GE
 Tema 1

ESPAI PER ALS APUNTS PERSONALS DE L’ALUMNE

PA
GE
 Tema 1

1.6 EL SISTEMA VOCÀLIC

ÍNDEX

Si superposem el triangle vocàlic a una il·lustració de l’aparell fònic, la posició on se situen

les vocals coincideix amb el lloc en què s’articulen.

Els sons vocàlics es caracteritzen pel fet que, quan es pronuncien, l’aire no
troba cap obstacle per sortir a l’exterior.

El català té cinc vocals gràfiques i vuit sons vocàlics (a, e oberta, e tancada,

vocal neutra, i, o oberta, o tancada, u).

Els sons vocàlics es classifiquen fixant-se en dues característiques:

PA
GE
 Tema 1

● Punt d’articulació. És el lloc on es produeix el so i permet diferenciar

les vocals en anteriors, posteriors o centrals segons si es
pronuncien a la part de davant de la boca (e tancada, e oberta, i ), a la
de darrere (o tancada, o oberta, u) o enmig (a, vocal neutra).
● Grau d’obertura de la boca. Segons el qual hi ha les
vocalsobertes (a, e oberta, ooberta), tancades (e tancada, i, o tancad
a, u) i mitjana (vocal neutra).

La classificació de les vocals es representa amb el triangle vocàlic.

La vocal neutra
PA
GE
 Tema 1

Els parlants de la varietat dialectal del català oriental pronuncien igual les lletres
destacades en aquests exemples: un home pobre; una dona pobra.

Anomenem vocal neutra el so que representen les grafies a i e quan es troben

en posició àtona.

El fet que a i e es pronunciïn com a vocal neutra en posició àtona planteja

dificultats a l’hora d’escriure, que es poden resoldre amb aquestes normes:

En altres casos, l’única manera de saber com cal escriure la vocal neutra és
consultant el diccionari.

Cal tenir en compte aquestes paraules i els seus derivats:

S’escriuen amb a:
afaitar, ambaixada, avaria, assassí, arravatar, avaluar...
S’escriuen amb e:
albercoc, assemblea, ebenista, enyorar, espàrrec…

PA
GE
 Tema 1

Classifica les vocals que trobis en la segona estrofa del poema del marge
segons l’obertura i el punt d’articulació. Per fer-ho, llegeix-la en veu alta
diverses vegades.

Un pètal de gerani
Ha deixat el balcó
i, encara viu, trobava
els teus peuets de rosa.

(Quin caragol veloç

rosega, lent, les vores
d’aquest matí d’hivern,
vell sota la pluja nova?)

Guaita, ja sobre el verd

resta només, color
de guspireig com fuig,
un rastre: aquest poema.

MARIA-MERCÈ MARÇAL ,La germana, l’estrangera

● Pots pronunciar les paraules hivern i pluja sense canviar

l’obertura de la boca? Explica per què.
2
Fixa’t en les paraules següents i contesta les preguntes:

1. Quina és la síl·laba tònica de cada paraula? Com és la vocal

d’aquesta síl·laba pel que fa a l’obertura?

2. Escriu un derivat per sufixació de cada paraula. Quin canvi

pateix la vocal en qüestió en la paraula derivada? Per què
ocorre aquest fenomen?
3
Desxifra el codi i classifica aquestes paraules segons si contenen una vocal
oberta o tancada:

PA
GE
 Tema 1

4
Pronunciar una vocal oberta o tancada de vegades implica dir paraules diferents.
Explica el significat de les paraules seu amb e tancada i seu amb e oberta i posa’n
un altre exemple similar.
5
Copia aquestes paraules, completa-les amb la vocal que hi falta i escriu una
història breu utilitzant-les totes.

cosmopolit_  ~  p_triot_  ~  pl_gar   ~   idiom_   ~  arr_vatar   ~  esportist_ 

amabl_   ~  puntair_   ~  mon_stir  ~  s_rgent  ~  m_rav_llós ~ humanoid_
6
Copia aquestes oracions i completa-les amb e o a:

1. Obr_  l’ampoll_  d’una vegad_!
2. Podrí_u fer una màquin_  com aquest_?
3. El contractist_  d’obr_s voldrà vendr_  la cas_  aviat.
4. El monarc_  ha hagut d’anar al dentist_.
5. Avui ha n_scut en Per_, el fill del meu cosí tenist_.
6. He signat un contract_  per tr_ballar d’eb_nist_.

PA
GE
 Tema 1

1.7 L’ORACIÓ
ÍNDEX

Els parlants d’una llengua creen missatges per comunicar-se.

Un missatge amb sentit complet és un enunciat. L’enunciat és la unitat mínima

de comunicació i garanteix l’acte comunicatiu.

L’enunciat que té un verb en forma personal s’anomena oració. Alguns enunciats no

tenen verb, són els no oracionals. En Joan utilitza el programa ecològic és un
exemple d’oració i Quin programa tan eficient! és un exemple d’enunciat no
oracional.

Una oració és una unitat de comunicació completa formada per un grup de

paraules que sempre inclou un verb en forma personal. Es pronuncia entre
pauses i amb una entonació adequada a la intenció de l’emissor.

PA
GE
 Tema 1

En l’oració En Joan utilitza el programa ecològic, l’emissor informa d’una

persona que du a terme una acció determinada. Aquesta persona és
el subjecte (Joan) i l’acció que fa és el predicat (utilitza el programa ecològic).
Aquests dos elements són les parts o els constituents bàsics de l’oració.

Els constituents de l’oració

El subjecte és el constituent del qual rebem la informació que ens dona el verb.

El subjecte és un sintagma nominal que concorda en nombre i persona amb el

verb de l’oració.

Segons la participació del subjecte en l’acció que expressa el verb, se’n distingeixen
tres tipus:
● Subjecte agent. Du a terme l’acció del verb: L’Eva t’envia una postal.
● Subjecte pacient. Rep l’acció del verb en les oracions
passives: L’edifici fou construït al principi del segle  XV.
● Subjecte causatiu. No fa l’acció, però n’és el causant: La Diputació
de Girona derrocarà l’antiga fàbrica de paper.

El predicat és l’element que ens dona la informació del subjecte.

El predicat és un sintagma verbal que pot incloure complements.

Segons el tipus de verb que contingui, es distingeixen dos tipus de predicat:

● Predicat nominal. El verb és copulatiu: A l’estiu sempre estic molt
contenta.
● Predicat verbal. El verb és predicatiu: La Marta ha portat uns
dolços!

L’ordre habitual dels elements d’una oració s’anomena ordre neutre:

subj. + verb + compl.

De vegades es produeix una dislocació, un canvi en l’ordre dels elements, amb

la finalitat de destacar-ne algun sobre la resta o per raons estilístiques.

PA
GE
 Tema 1

Només n’utilitzen aquest, de programa.

En aquest cas, pronominalitzem el sintagma dislocat.

1
Escriu un subjecte per a cadascuna d’aquestes oracions i digues de quin tipus
és:
1. ___ hem portat en Josep Lluís a casa del seu amic Xavier fa
mitja hora.
2. ___ tallarà els carrers del centre per la manifestació en favor
de l’aturada del canvi climàtic.
3. ___ han sigut substituïts per uns altres de més nous i
eficients.
4. ___ van posar panells solars per a la climatització.

Els tipus d’oracions

Les oracions es poden classificar a partir de les característiques sintàctiques:

● Segons la presència o absència del subjecte. Si hi ha un subjecte

explícit o elidit es tracta d’oracions personals: En Pau ja ha dinat. En
canvi, quan no hi ha subjecte perquè el verb o la construcció no
l’admeten, es tracta d’oracions impersonals: A Prats hi ha molts
contenidors de reciclatge.
● Segons el nombre de predicats. En les oracions simples, l’emissor
només expressa una acció del subjecte: El pastisser ha creat una
nova recepta. Les oracions compostes tenen més d’un verb en
forma personal i poden ser juxtaposades, coordinades o
subordinades, segons la relació sintàctica: T’he portat el llibre que
em vas demanar ahir.
● Segons la naturalesa del predicat. Les oracions atributives tenen
un verb copulatiu (ser, estar o semblar), que exigeix un predicat
nominal: Aquella dona és la meva professora. Les oracions
predicatives tenen un verb predicatiu, que exigeix un predicat
verbal: A en Xavier li fa il·lusió visitar Praga.

Cal no confondre les oracions impersonals amb aquelles que tenen el subjecte
elidit. En aquest tipus d‘oracions el subjecte no hi és, però se sobreentén per la
persona gramatical del verb:

Arribarem a l’aeroport demà al migdia. 

(Nosaltres ➝ subjecte elidit)

PA
GE
 Tema 1

Les modalitats oracionals

Per determinar el tipus d’oracions es pot partir també de l’actitud de l’emissor.

Segons la intenció de l’emissor es distingeixen aquests tipus d’oracions:

2
Digues amb quin criteri s’han classificat aquestes oracions.
1. Oració composta ➝ En Miquel ha dit que vindrà a sopar.
2. Oració atributiva ➝ En Lluís i la Núria són veïns.
3. Oració impersonal ➝ Aquell hivern va ploure moltíssim.
3
Escriu un diàleg a partir d’aquesta imatge. Inclou-hi quatre modalitats
oracionals diferents.

Activitat resolta 
Observa com s’analitza una oració:

PA
GE
 Tema 1

La Míriam va telefonar ahir?

1r Comprova quants verbs té l’oració (en té un: va telefonar): és simple.

2n Determina si té subjecte (sí que en té: La Míriam): és personal.
3r Identifica el tipus de verb i de predicat (predicatius): és predicativa.
4t Fixa’t en la intenció de l’emissor: és una oració interrogativa.
L’oració La Míriam va telefonar ahir? és una oració simple, personal,
predicativa i interrogativa.

4
Llegeix el text i assenyala el subjecte i el predicat de cada oració. A partir de la
informació obtinguda, organitza les oracions segons els criteris sintàctics.
A Nova York, les nits de dissabte hi ha gent pertot arreu, però aquella nit els
carrers estaven fins i tot més plens que de costum, i entre una cosa i una altra vam
tardar més d’una hora a tornar. La Grace va aconseguir trobar un taxi just davant
de casa d’en John, però quan hi vam pujar i vam dir al taxista que anàvem a
Brooklyn, es va inventar l’excusa que anava just de gasolina i no ens hi va voler
portar.

PAUL AUSTER, La nit de l’oracle

5
Inventa una conversa entre els personatges del text anterior que compleixi els
requisits següents:

● Inclou com a mínim dos tipus de subjecte i de predicat.

● Utilitza almenys tres modalitats oracionals diferents.

6
Llegeix les oracions següents, digues de quin tipus són i a quina modalitat
pertanyen:

1. Uf, quina calor que fa!

2. Ajuda el teu germà a fer els deures.

3. La Mireia deu saber on és el llibre.

4. A quina hora ha dit que tornaria?

5. Tant de bo ja fos demà.

6. Quina sorpresa que s’ha emportat!

PA
GE
 Tema 1

● Copia la taula i completa-la amb la referència a les oracions

anteriors:

Activitat resolta 
Classifica l’oració següent:
Les energies renovables són més recomanables per a la salut del planeta.
Com que aquesta oració només té un verb en forma personal (són), és una
oració simple. A més, té subjecte (Les energies renovables), per la qual cosa
és personal. Es tracta d’una oració atributiva perquè el verb ser és copulatiu.
Pel que fa a la modalitat, és enunciativa perquè dó na una informació.
L’oració Les energies renovables són més recomanables per a la salut del
planeta és una oració simple, personal, atributiva i enunciativa.

7
Classifica aquestes oracions segons les característiques sintàctiques, seguint
l’exemple de l’activitat resolta:

1. A la plaça de Sant Mateu hi ha un roure preciós.

2. Potser m’ha dit que vindria i no ho recordo.

3. Agafa la jaqueta.

4. Estàs molt pàl·lida!

5. Aquell no és el teu company de classe?

8
Busca en la lectura de la unitat una oració com la que s’indica en cada cas.
Escriu-ne una altra del mateix tipus.

1. Oració atributiva composta.

2. Oració interrogativa.

3. Oració simple enunciativa.

PA
GE
 Tema 1

4. Oració exclamativa.
9
Practica amb un company: l’un dirà un tipus d’oració i l’altre n’haurà d’escriure
un exemple, i a la inversa.

● Després, reviseu si l’oració del vostre company compleix els

requisits que li havíeu demanat.

PA
GE
 Tema 1

1.8 RELACIONS SEMÀNTIQUES

ÍNDEX

Quan parlem de relacions semàntiques entre mots o expressions ens referim als
significats ( recorda: semàntica = significats) . La llengua és rica perquè el seu
objectiu és reflectir el pensament dels éssers humans i fer possible la comunicació
entre els diferents pensaments... per tant, això no pot ser simple. Una de les
qüestions que crea riquesa en una llengua és, justament, la gran quantitat de
possibilitats que hi ha per expressar un concepte, un sentiment, una idea o, fins i tot,
la gran quantitat de matisos que podem donar davant d'una realitat per expressar-la,
per fer-la entenedora a l'altre...

Aquest tema ens ha de permetre entendre una mica més el funcionament dels
significats de paraules i expressions i , per descomptat, a millorar la nostra
capacitat de comprendre i d'expressar-nos.

1. L'analogia

El terme analogia vol dir semblança. Dues coses són anàlogues quan s'assemblen.
Així doncs, pel que fa al lèxic, parlem d'analogia quan un mot té més d'un significat i
en pren un o altre en funció del context en què s'usa, encara que vulgui referir-se a
un mateix fet, o a una mateixa particularitat que és la que dona peu a la semblança.

EX: Les antenes d'un insecte i les antenes dels televisors portàtils

(en tots dos casos tenen forma de V i també en tots dos casos capten
senyals...)

EX: Un cargol (animal), un cargol ( de ferreteria) i unes escales de cargol

PA
GE
 Tema 1

( l'analogia es basa en la forma en espiral ...)

2. El sentit figurat

És el significat que pren un mot o una expressió, justament per analogia, quan
aquesta fuig del món de les coses concretes i tangibles ( o sigui d'allò que és
perceptible amb els sentits). Diem que un mot o una expressió s'utilitza en
sentit figurat quan allò que vol dir no és el que diu en sentit estricte o propi.

Un exemple clar és l'expressió: AIXECAR EL CAP, quan volem dir "aixecar la

moral" o "tornar a tirar endavant després d'una situació dura" . Seria, per
exemple, el cas d'una frase com : " Després d'aquell any, tornava a aixecar el
cap..."

En català hi ha moltes altres expressions que s'utilitzen en sentit figurat:

trencar-se les banyes ( buscar una solució) , donar un cop de mà (ajudar) ,
passar plana ( oblidar), fer un cop de puny damunt de la taula (imposar-se), ...

3. La comparació

La comparació estableix una relació analògica entre dos conceptes presents

en el text. En l'estructura sintàctica hi han de constar tres elements:

A→ la base, que és el terme real

B→ el segon terme, que de vegades pot ser en sentit figurat

C→ el nexe que és una partícula d'unió ( com, com si, sembla...)

Ex: La seva cara era resplendent com un sol

PA
GE
 Tema 1

Si persegueix efectes literaris i es fa a gust de qui escriu o qui parla, llavors és

una comparació lliure . Per exemple si , referint-nos a la persona estimada,
diem que " és bonica com una nit d'estiu ".

En canvi, si forma part del corpus de la llengua ( és a dir, que s'ha considerat
una comparació usual i registrada com a expressió d'ús generalitzat) parlarem
d'una comparació lexicalitzada. Tots en coneixem, però ens podrien servir
d'exemples algunes expressions quotidianes com: " és més llarg que un dia
sense pa " o bé " és més llest que una guilla"

4. La metàfora
La metàfora és el resultat de traslladar a un mot el significat d'un altre perquè
tenen alguna semblança ( o perquè s'assemblen en alguna característica) . De
fet, la metàfora és una comparació implícita que ha perdut alguna de les parts.

PA
GE
 Tema 1

Fem servir metàfores quan diem : "És un sol" ( volem dir: aquesta persona és
com un sol perquè...) . I també quan diem : "el meu veí és una cotorra" ( perquè
voldríem dir que parla com una cotorra...).

5. La metonímia
La metonímia es basa en la designació del nom d'un tot pel d'una de les seves
parts, o del contingut per comptes d'allò que conté o a l'inrevés.

Exemples del llenguatge quotidià podrien ser aquests:

- Se n'ha begut dues ampolles ...

- Té tres mil caps de porcí

- No hi cap ni una ànima

6. Hiperònims i hipònims

Hem vist el terme HIPERÒNIM estudiant el camp lèxic. Dèiem que el camp
lèxic de la paraula moble podia formar-se amb paraules com: taula, cadira,
sofà, armari... ( hiper , en grec, vol dir "gran, ampli"), per tant un hiperònim és
una paraula de significat molt ampli ... Fixa't , per exemple, amb la paraula
"cosa". Deu servir per a gairebé tot !!!

Per contra, els HIPÒNIMS són les paraules que concreten el significat. En el
cas del camp lèxic que fem servir d'exemple, paraules com taula o cadira
serien hipònims (hipo, en grec, vol dir "per sota de...").

PA
GE
 Tema 1

Aquesta distinció semàntica és important, quan redactem, per ser acurats amb
la variació (riquesa lingüística i estilística) i amb la cohesió

( justament pel que fa a les relacions semàntiques entre mots) . Hem d'evitar
repeticions i, en moltes ocasions, ens pot convenir ser més o menys precisos
en el significat dels mots que fem servir. Per tant, conèixer i fer servir aquesta
relació semàntica, pot ser una bona eina per redactar.

7. Polisèmia o monosèmia

Ben senzill, la polisèmia defineix la capacitat que pot tenir un mot de significar
diverses coses en funció del context en què es fa servir ( poli, en grec = molts) .
La majoria de mots són polisèmics i això confereix una gran riquesa a les
llengües.

Per exemple la paraula CAP és clarament polisèmica... Pot voler dir : crani,
punta, dirigent, principi...

En canvi parlarem de monosèmia quan un mot té un significat i prou (mono, en

grec = un ) . És a dir, quan és un mot per designar una cosa ben concreta.
Evidentment molts dels mots monosèmics pertanyen al registre
cinetíficotècnic en què cal una precisió absoluta.

8. Homonímia: homofonia i homografia

Dues paraules són homònimes quan són ( o semblen) iguals i volen dir coses
diferents. (recordem que , en grec , homo= mateix o igual ) Però cal distingir
entre:

- Les paraules HOMÒGRAFES (homo + grafos = mateixa escriptura) són

homònims purs . S'escriuen igual, com ara és el cas de deu : 1. substantiu que
significa un aflorament d'aigua , 2. la desena (nombre), i 3. 3a persona del
singular del present d'indicatiu del verb deure.

PA
GE
 Tema 1

- Les paraules HOMÒFONES són homònims parcials . Es pronuncien igual ( i

per tant sonen de la mateixa manera (fono, del grec, = so ) però que s'escriuen
diferent i tenen, evidentment, significats diferents. Per exemple evocar
( recordar una cosa i fer-hi referència) i abocar ( buidar el contingut d'un
recipient ) .

9. Sinonímia i antonímia
Segur que, a aquestes alçades, parlar de SINÒNIMS i ANTÒNIMS no et
representa res de nou. Portes anys i anys buscant sinònims (paraules que
volen dir el mateix) o antònims (paraules que signifiquen el contrari), en els
clàssics exercicis de lèxic.

Ara, però, anirem una mica més enllà. Fixa't en els SINÒNIMS. N'hi ha pocs de
sinònims perfectes com conquerir i conquistar o roig i vermell. La majoria
d'elles s'expliquen per derivacions a partir d'arrels diferents que significaven el
mateix. Però també parlem de sinònims perfectes dialectals si es dóna el cas
de dues paraules que signifiquen el mateix però que s'usen en diferents
varietats geogràfiques del català. Un exemple és el cas de sortir i eixir.

Algunes altres paraules que mantenen aquesta relació d'igualtat de significats

són sinònims imperfectes perquè només es dóna la sinonímia en algun dels
contextos en què els mots poden ser usats. Per exemple CAP i
COMENÇAMENT són sinònims per a l'accepció de cap que significa el
començament, si no, no es dóna aquesta relació. O el cas curiós de medicina i
medecina que només són sinònims si es refereixen al medicament per curar
una malaltia. Per això és molt important buscar els sinònims dels mots d'acord
amb el context en què s'han d'utilitzar.

Els antònims són les paraules que signifiquen el contrari com ara enviar /
rebre o sumar /restar... N'hi ha que són antònims gramaticals i s'obtenen
afegint un prefix amb significat negatiu (moral - amoral, culte - inculte, ... ).
D'altres, en canvi són antònims lexicals perquè estan formats amb arrels
lèxiques diferents i de significat contrari (jove- vell, alt - baix).

PA
GE
 Tema 1

1.9 DIVERSITAT LINGÜÍSTICA

ÍNDEX

Cada llengua és la manifestació d’una visió del món única i diferenciada. La

diversitat lingüística, doncs, representa les diverses maneres de veure el món.

En el mapa següent, es pot observar aquesta diversitat lingüística:

Nombre aproximat de llengües per continent

Al món conviuen més de 6 000 llengües distribuïdes en 200 estats. Això prova
que la major part dels països del planeta són plurilingües. Tots aquests codis
lingüístics provenen d’una sola llengua original i només el 10 % han
desenvolupat un sistema d’escriptura.

Bilingüisme i disglòssia

La diversitat lingüística implica que les llengües visquin en contacte les unes
amb les altres, fet que pot donar lloc a situacions favorables o adverses.

Anomenem bilingüisme el domini de dues o més llengües per part d’un mateix

parlant, d’un grup social o d’un territori.

Els individus d’una societat bilingüe no sempre utilitzen de forma habitual les
dues llengües. Generalment, alguns parlants són bilingües i d’altres
monolingües en la llengua dominant, cosa que pot conduir a la substitució

PA
GE
 Tema 1

lingüística. Les situacions de bilingüisme desequilibrat reflecteixen un conflicte

lingüístic.

S’anomena diglòssia la situació en què dues llengües o variants lingüístiques

conviuen en un territori i es reparteixen les funcions i els àmbits d’ús de manera
desigual.
1
Llegeix el text i contesta les preguntes següents:
Les llengües, vehicles privilegiats de transmissió del coneixement cultural, han
estat definides per alguns lingüistes com l’ADN de les cultures, perquè codifiquen
el coneixement que la població ha heretat dels seus avantpassats. Cada llengua
reflecteix una visió única del món i un patrimoni cultural, a més de la manera com
una comunitat de parla interactua amb el seu entorn.

JOSEP CRU, Guia de recursos sobre diversitat lingüística

1. Per què es parla de les llengües com «l’ADN de les

cultures»?

2. Estàs d’acord amb l’autor? Què es perd quan desapareix una

llengua?
2
Digues quin fenomen es dona en aquestes situacions:

1. A Gal·les, els lectors prefereixen llegir novel·les en anglès.

2. La meva àvia parla català, però no el sap escriure.

3. El quítxua no s’estudia a totes les escoles del Perú.

4. Els sards només poden veure cinema en italià.

PA
GE
 Tema 1

1.10 EL ROMANTICISME
ÍNDEX

Presentació aula
El Romanticisme

Activitats Romanticisme

PA
GE
 Tema 1

1.11 LECTURA: UNA FUGA REEIXIDA

ÍNDEX

El rei francès Lluís XVI a punt de ser executat a la guillotina, el 1793

R
ecentment, un elevat nombre d’aristòcrates havien aconseguit fugir de França, i
havien arribat a Anglaterra sans i estalvis. Corrien curiosos rumors sobre
aquestes fugides. Es produïen amb massa freqüència i eren singularment
agosarades. La ment del poble s’excitava i imaginava coses estranyes al
voltant de tot això. El sergent Grospierre havia estat enviat a la guillotina
perquè havia deixat escapar per la Porta del Nord tota una família
d’aristòcrates, que van passar davant dels seus propis nassos sense que ell se
n’adonés.

Es deia que aquelles fugides estaven organitzades per un grup d’anglesos [...]
dirigits, segons semblava, per un home el valor i l’audàcia del qual eren gairebé
fantàstics. Es contaven estranyes històries sobre com ell i els aristòcrates
rescatats s’havien tornat de sobte invisibles en arribar a les barricades, i havien
passat per les portes gràcies a una intervenció clarament sobrenatural.

PA
GE
 Tema 1

Ningú no havia vist mai aquells anglesos misteriosos. Quant al seu cap, no es
parlava mai d’ell, si més no, no sense una certa esgarrifança supersticiosa.
Durant el dia, el ciutadà Foucquier Tinville [primer president del Comitè de Salut
Pública] solia rebre de forma misteriosa un tros de paper. De vegades se’l
trobava a la butxaca de la seva jaqueta. D’altres, l’hi lliurava algú d’entre la
multitud quan es dirigia a celebrar la sessió del Comitè de Salut Pública. El
paper contenia sempre una breu notícia sobre el fet que el grup d’anglesos que
es ficaven on no els demanaven havia entrat en acció, i venia sempre firmat
amb un signe dibuixat en vermell: una petita flor amb forma d’estrella que a
Anglaterra anomenem “pimpinella escarlata”. Al cap de poques hores d’haver
rebut aquell avís insolent, els ciutadans del Comitè de Salut Pública
s’assabentaven que diversos nobles i aristòcrates havien aconseguit arribar fins
a la costa i, estalvis, havien emprès el viatge cap a Anglaterra.

Els guàrdies de les portes d’havien duplicat. Els sergents que els manaven
havien estat amenaçats amb la mort, alhora que s’oferien magnífiques
recompenses per la captura d’aquells anglesos insolents i atrevits.

S’havia promès una suma de cinc mil francs a l’home que aconseguís atrapar
el misteriós i escapolís personatge anomenat Pimpinella Escarlata.

Tothom pensava que aquest home seria el sergent Bibot. [...] Així, el poble
venia un dia rere l’altre a observar-lo a la Porta de l’Oest, amb el fi d’estar
present quan enxampés un aristòcrata fugitiu que potser aniria acompanyat
d’aquell misteriós anglès.

-Bah! -deia en aquell moment al seu caporal de confiança-. El ciutadà

Grospierre era un estúpid. Sóc jo qui hauria d’haver estat la setmana passada a
la Porta del Nord. [...]

-Com va passar, ciutadà? -va preguntar el caporal.

-En Grospierre era a la porta, intentant vigilar amb gran atenció -va començar
dient Bibot amb aire molt pompós, mentre la gentada s’amuntegava al seu
voltant per escoltar amb ànsia el que explicava-. Tots hem sentit parlar d’aquest
anglès que es fica allà on no el demanen, d’aquest maleït Pimpinella Escarlata.
Us juro que no passaria per la meva porta ni que fos el mateix dimoni. En
Grospierre, però, era un estúpid. Els carros del mercat travessaven les portes.
Un d’ells anava carregat amb caixes i el conduïa un vell. Al seu costat, hi anava
un noi. En Grospierre estava borratxo, encara que pensés que era molt llest. Va
mirar per dins la majoria de les caixes i, com que va veure que eren buides, va
deixar passar el carro.

Una remor de ràbia i de menyspreu es va estendre per aquell grup de gent

miserable i mal vestida que s’amuntegava al voltant del ciutadà Bibot.

PA
GE
 Tema 1

-Mitja hora més tard -va continuar dient el sergent- va arribar un capità de la
guàrdia acompanyat d’un escamot d’una dotzena de soldats. “Ha passat un
carro per aquí?”, va preguntar ansiosament a en Grospierre. “Sí”, li va
contestar, “tot just fa mitja hora”. “I has permès que s’escapés!”, va exclamar
furiosament el capità. “Aniràs a la guillotina per això, ciutadà sergent! En aquell
carro, hi anava amagat el duc de Chalis amb tota la seva família!” “Què?!”, va
fer en Grospierre aterrit. “El que sents. I el que conduïa no era altre que aquell
maleït anglès: la Pimpinella Escarlata”.

La història va ser acollida amb grunys d’abominació. El ciutadà Grospierre

havia pagat amb la seva sang a la guillotina, però que estúpid que havia estat!
Que estúpid!

Llavors en Bibot va esclatar a riure tan fort, que va passar una estona abans
que pogués continuar la narració. En acabat, va dir:

-“Empaitem-los!” -va cridar el capità als seus homes. “Penseu en la

recompensa i afanyem-nos. No poden haver arribat gaire lluny”. Després de dir
això, va travessar la porta com una exhalació, seguit dels dotze soldats.

-Però ja era massa tard! -va exclamar la multitud força excitada.

-A ben segur que no els van atrapar!

-Maleït Grospierre! Ja n’era, d’estúpid, ja!

-Massa poc, el càstig que va rebre!

-I pensar que tot va ser per no escorcollar totes les caixes!

Aquests comentaris, emperò, semblaven divertir molt el ciutadà Bibot. Ara reia
tant, que li feia mal un costat, alhora que les llàgrimes li lliscaven per les
galtes.

-No, res de tot això! -va poder dir a la fi-. Els aristòcrates no eren a dins del
carro. Qui el conduïa no era la Pimpinella Escarlata!

-Què?

-No! El maleït anglès s’havia disfressat de capità de la guàrdia, mentre que els
aristòcrates eren tots els seus soldats!

Baronessa d’Orczy, La Pimpinella Escarlata.

PA
GE
 Tema 1

L’autora del text

La baronessa d’Orczy va néixer a Tarnaörs (Hongria) el 1865 i va morir a

Montecarlo el 1947. Com tots els nobles, tenia un nom força llarg. El seu era:
Emma (o Emmuska) Magdalena Rosalia Maria Josepa Bàrbara Orczy. Va
estudiar a Brussel·les i a París. Uns anys més tard, es va traslladar a Londres
per dedicar-se a pintar. Després de viatjar per diversos països, es va casar
amb el pintor Montague Barstow i va establir-se definitivament a Londres. A
principis del segle XX, es va iniciar en la literatura, en concret en el gènere
policíac, i va crear (en col·laboració amb el seu marit) el personatge d’El vell en
l’angle, un detectiu que presentava una imatge totalment contrària a la de
Sherlock Holmes. En total va escriure dotze narracions amb aquest
protagonista, i les seves històries van servir de base a grans autors de la
novel·la de misteri, com Ellery Queen, Patricia Highsmith o Agatha Christie.
Però l’autèntic èxit d’Emmuska Orczy va ser la Pimpinella Escarlata. Atreta per
la Revolució francesa, es va documentar profundament sobre aquesta època i
la seva història, i va crear un personatge audaç i aventurer que va protagonitzar
una sèrie de quinze novel·les, la primera de les quals va aparèixer el 1905.
Aquest heroi anglès es dedica a alliberar els nobles i els aristòcrates francesos
de la guillotina i a portar-los fins a les illes britàniques, on podran iniciar una
nova vida. Les seves aventures s’inicien el 1792, l’any de la instauració de la
República francesa.

Activitats

1. Digues el significat de les paraules en negreta.

2. A quina època de la història de França s’ambienta el relat?
3. Per què fugen de París els aristòcrates?
4. Per què els diferents personatges, quan parlen entre ells, fan servir
l’apel·latiu ciutadà?
5. Per què el fragment següent anticipa el desenllaç del relat? Aquests
comentaris, emperò, semblaven divertir molt el ciutadà Bibot. Ara reia
tant, que li feia mal un costat, alhora que les llàgrimes li lliscaven per les
galtes.

6. Creus que la frase següent està revestida de prejudicis vers els

revolucionaris? Justifica la resposta. Una remor de ràbia i de menyspreu
es va estendre per aquell grup de gent miserable i mal vestida que
s’amuntegava al voltant del ciutadà Bibot
7. La Pimpinella Escarlata és, en realitat, sir Percy Blakeney, amic personal
del príncep de Gal·les i la primera fortuna de Gran Bretanya. És un

PA
GE
 Tema 1

home alt i ben plantat, però aparentment molt avorrit i amb poca
iniciativa... A quins personatges del còmic o del cinema podríem
comparar sir Blakeney?
8. Explica amb les teves paraules com la Pimpinella Escarlata va enganyar
el sergent Grospierre.
9. Busca informació sobre l’artefacte de la guillotina.
10. Esbrina i explica què va passar amb els reis de França durant l’època
del relat.
11. Esbrina també què va succeir amb els tsars russos durant la revolució
del 1917.
12. Durant la Segona Guerra Mundial molts europeus van haver de fugir o
de romandre amagats a casa. Una adolescent jueva ens en va llegar un
testimoni molt colpidor. Explica’n les circumstàncies.
13. Seguint amb la guerra mundial, explica un episodi heroic, protagonitzat
per un industrial alemany, les cuites del qual van ser immortalitzades al
cinema per Steven Spielberg.
14. Imagina què has de fugir del país amb la teva família. Escriu un relat de
vint línies on expliquis totes les vicissituds de l’èxode fins assolir
l’objectiu.
15. Imagina que has de convèncer una multitud enfervorida perquè no linxi
un presumpte delinqüent. Basteix un discurs de deu línies on exposis els
motius pels quals creus que es mereix un judici amb garanties.

PA
GE