Power NF1 2 Part 2D

28/10/2018
UF1. HIDROTERÀPIA I
COSMÈTICA TERMAL
2a. PART
NF1. ELS RECURSOS HÍDRICS
1
28/10/2018
5. TIPUS D’ AIGÜES EN FUNCIÓ DE

DIFERENTS CLASSIFICACIONS.
5.1. Tipus d’ aigües en funció de la localització
Superficials.
– Són les aigües de mars, rius i llacs. Provenen
de la pluja. Riques en sediments.
– Rarament trobarem aigües termals dintre
d’aquest tipus d’ aigües.
Infiltració o profundes.
– Són les aigües que formen la xarxa
hidrològica subterrània.
– És més freqüent trobar aigües termals.
ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

4
2
28/10/2018
5.2. Tipus d’ aigües segons la temperatura
Es compara la temperatura de l’ aigua en el punt de

surgència o emergència amb la del cos humà.
Diferenciarem el següents tipus:
– Fredes. No compleixen els requisits per ser considerades
termals. (A Espanya el PTC és 30 ºC i les aigües que estan per sota
d’aquesta temperatura no es consideren termals sinó fredes)
– Hipotermals. Aigües termals ambTª inferior a 34 ºC
– Mesotermals. Aigües termals ambTª entre 34 i 39 ºC
– Hipertermals. Aigües termals ambTª major a 39 ºC

5
5.3. Segons la pressió osmòtica

Es compara la pressió osmòtica de l’ aigua amb la dels
líquids corporals, principalment la de la sang.
Diferenciarem 3 tipus d’ aigües:

– Aigües hipotòniques. Pressió osmòtica inferior a la pressió
osmòtica de la sang.
– Aigües isotòniques. Pressió osmòtica és semblant a la pressió
– Aigües hipertòniques. Pressió osmòtica superior a la pressió

6
3
28/10/2018
5.4. Segons la mineralització

S’ analitza el seu residu sec (quantitat de sals disoltes a
l’aigua) a 180 ºC.
(residu sec mg/l = 0’86 x CE (µS/cm a 20º). Si la Tª és diferent a 20ª multiplicar per f =factor de Tª).
(Si la conductivitat s’ha mesurat a 25ºC tenim valors aproximats si multipliquem la conductivitat x 0’6)
Tipus (segons R.D. 1074/2002):
– Aigües de molt dèbil mineralització. Residu sec menor a 50
mg/l.
– Aigües de mineralització dèbil. Residu sec entre 50 i 500
mg/l. (són les que es troben a la venda de forma majoritària)
– Aigües de mineralització mitjana. Residu sec entre 500 i 1500
mg/l.
– Aigües de mineralització forta. Residu sec major a 1500
mg/l.
7
El major o menor contingut mineral no sempre és

indicatiu del major o menor efecte beneficiós, ja que
cal tenir en compte les funcions dels minerals que conté (els
de major efecte són Ca, Mg, Na, bicarbonat..).
L’ excés de contingut mineral (aigües de mitjana i alta
mineralització) pot ser perjudicial, si es pren una aigua de forma
continuada, ja que aquestes aigües poden tenir valors alts d’elements
químics que es poden acumular a l’organisme .
El dèficit de contingut mineral (aigües de molt baixa
mineralització) tampoc és aconsellable de forma continuada, si no és
per indicació mèdica, que els minerals tenen un efecte positiu sobre
el funcionament de l’organisme.
Per al consum diari en una persona que no té cap problema de
salut recomanarem sempre una aigua de mineralització dèbil.

8
4
28/10/2018
5.5. Per la seva composició química (R.D.

1798/2010, de 30 de diciembre)
Aigües riques en anions (càrrega -):

– Aigua bicarbonatada. Tenen bicarbonat (més de 600 mg/l).
– Aigua sulfatada. Tenen sulfat (més de 200 mg/l).
– Aigües sulfurades.Tenen sulfur (més de 1 mg/l).
– Aigua clorurada. Tenen clorurs (més de 200 mg/l).
– També poden ser mixtes: bicarbonatades-sulfurades, cloruro-sulfurades, etc.
Aigües riques en cations (càrrega +):

– Aigua sòdica. Tenen sodi. (més de 200 mg/l).
– Aigua per dietes pobres en sodi (menys de 20 mg/l)
– Aigua càlcica. Tenen calci. (més de 150 mg/l).
– Aigua magnèsica. Tenen magnesi (més de 50 mg/l).
– També hi ha aigües mixtes sòdico-magnèsiques, sòdico-càlciques, etc.

9
Aigües riques en altres components:

– Aigua fluorada.Tenen fluorur (més de 1 mg/l).
– Aigua ferruginosa. Tenen ferro. (més de 1 mg/l).
– Aigua acidulada o carbogasosa. Tenen CO2 lliure
(més de 250 mg/l).
– Aigües radioactives.Tenen radó.

– Aigües iodurades.Tenen iode
– Aigües arsenicals.Tenen arsènic
– Aigües seleniades.Tenen seleni.

1
0
5
28/10/2018
5.6. Tipus d’ aigües segons la

reglamentació tècnico-sanitària
(R. D. 1074/2002 de 18 d’ octubre)
Aigua mineromedicinal .
– És una aigua que procedeix d’ un aqüífer o deu
subterrània i que té propietats
mineromedicinals, degudes al seu contingut en
minerals, oligoelements i altres components per
la seva puresa en origen.
*Existeixen aigües que van ser declarades MM amb anterioritat a
aquest decret (R. D. 1074/2002 de 18 d’ octubre) que no
compleixen els requisits actuals

1
1
Aigües de beguda envasades. Es venen envasades i compleixen

unes especificacions concretes (Segons Reglamentació Tècnico-sanitària de 1991):
– Aigua mineral natural.
Prové d’ un aqüífer subterrani i té minerals i oligoelements
favorables per a la salut, però no poden ser considerades un medicament
sinó un “aliment”. No està contaminada i no es fan tractaments per a
que sigui apta per al consum. (excepte a les gasoses que estan permesos
alguns tractaments per mantenir el gas)
– Aigua de brollador (=agua de manantial).
Origen subterrani. Poden ser aptes per al consum amb uns
tractaments mínims (separació d’ elements materials inestables...).
Es convenient prendre-les a peu del brollador o després del
tractament.
– Aigües potables preparades.
Procedeixen d’ un brollador, captació, etc. i estan sotmeses als
tractaments físico-químics autoritzats (ozonització, cloració,
decantació...) per a que reuneixen les característiques bacteriològiques i
químiques establertes per la Reglamentació Técnico-Sanitària per al consum
públic. No és obligatori indicar la composició a l’etiqueta.

1
2
6
28/10/2018
Aigües de la xarxa pública. Són les aigües que ens

arriben a traves de la xarxa pública.
– Aigües de consum públic.
Són aigües potables distribuïdes a traves de la xarxa
general, que han estat sotmeses a diferents tractaments
(cloració, fluoració, dessalinització, etc.) “és l’ aigua de l’ aixeta”.
Poden ser utilitzades en hidroteràpia
– Aigües de proveïment públic.
Són aigües distribuïdes a traves d’ una xarxa especial per al seu
ús en espais públics (neteja, rec...). No tenen alts nivells de
contaminació però no són potables.
No han de ser utilitzades en hidroteràpia, ja que podrien
transmetre malalties.

1
3
Residu sec i composició química
Classificació segons la mineralització Classificació segons la

reglamentació tècnico-sanitària
Aigua declarada MM
l’any 1973. No compleix
requisits actuals
14
7
28/10/2018
6. AIGÜES TERMALS
15
6.1. Definició i condicions que han de complir

La paraula termalitat deriva del grec “Therm”:
significa calent.
Les aigües termals han de ser calentes, però a més han de
complir les següents condicions:
– La temperatura de surgència o emergència és superior que la
temperatura mitjana anual de les aigües de la zona. L’ha de superar en 5 ºC
si l’origen és superficial i en 10 ºC si és profund.
– La temperatura no ha d’ experimentar oscil·lacions superiors al 20%
durant tot l’ any.
– Ha de superar el PTC (= Punt de tall termal) d’ aquell país. A Espanya el

PTC se situa als 30 ºC.

1
6
8
28/10/2018
PAIS PTC (ºC)

Alemanya 28
Argentina Punt de tall termal (PTC)
30 en diferents països:
Bèlgica 30
Canadà 32
Espanya 30
França 30
Hongria 35
Itàlia 30
Japó 25
República Txeca 25
Rússia 35

1
7
6.2. Origen de les aigües termals

Els dos orígens més freqüents de les
aigües termals són:
Origen Volcànic. S’originen a l’interior o a la
proximitat de cambres magmàtiques dels
volcans o límits de plaques tectòniques i
acostumen a donar lloc a aigües hipertermals,
sovint amb temperatures molt elevades. Sovint
tenen associats fenòmens geològics com les
fumaroles, solfatares i guèisers.
Per escalfament per gradient geotèrmic.
Normalment s’originen a partir de les aigües
del cicle geològic que s’infiltren i arriben
a capes molt profundes de la terra on la
temperatura és molt alta. Normalment donen
origen a aigües fredes, hipotermals o
18 mesotermals.
9
28/10/2018
“Curiositat per als viatgers: Karlovy Vary (Banys

de Carles en honor a l’emperador Carles IV), és
una ciutat balneari de la República Txeca, on hi ha
més de 80 fonts d'aigua termal, que emana entre
30⁰ i 73⁰.De tots aquests deus, només 12
s'utilitzen amb finalitats curatives. Una d’elles
anomenada la Columnata de la Font Central, està
considerada la més antiga i calent de la ciutat, d'on
surten uns 3.000.000 de litres diaris a 73⁰C
empesos fins a uns 12 metres d'alçada. Per a
aquells que teniu previst visitar aquesta ciutat
recordeu que no podeu marxar d'allà sense provar
aquesta aigua curativa (indicada sota prescripció
mèdica per a infinitat de malalties). Quan
passeges pels carrers de Karlovy Vary, veus a
molta gent amb una mena de tassa aixafada amb
una nansa una mica característica que han
adaptat per poder prendre les seves aigües
curatives i com mana la tradició s'ha de fer glopet
a glopet. Aquestes tasses reben el nom de pipes.
Et recomanem que provis una petita quantitat de
les diferents aigües, algunes amargues, altres una
mica pudents, i fins i tot una gasificada que
recorda a la tònica”.
1
9
Les fonts d’ aigua termal estan relacionades amb l’ascensió de les

aigües profundes. Els accidents geològics que afavoreixen la circulació de
l’aigua són les fractures de l’escorça terrestre (falles, plaques tectòniques...)
Els mecanismes que donen lloc al naixement de les aigües
termals són deguts a la influència de factors com:
Gradient hidràulic. La seva acció implica zones d’ alimentació o recàrrega més
elevades que les zones d’ emergència o acumulació. L’ aigua sorgeix per la diferència
d’ altura.
Expansió del vapor d’ aigua. Quan l’aigua entra en contacte amb les roques a
altes temperatures, es produeix la vaporització de la aigua i la dissociació de part de
les molècules. Dona lloc a guèisers, fumaroles i surgències d’aigües hipertermals;
Acció dels gasos dissolts. Els gasos dissolts rebaixen el pes específic de l’ aigua i la
pressió dels gasos provoca l’ ascens. El principals són el diòxid de carboni i el vapor
d’aigua.
Acció de la temperatura. Quan l’aigua s’escalfa flueix per convecció tèrmica cap
a la superfície (corrent que provoca moviment de l’aigua). Això facilita la sortida a
l’exterior.
20
10
28/10/2018
Gradient hidràulic Guèiser
Solfatara
Corrents de convecció Fumarola
21
6.3. Ús de les aigües termals en cosmètica

Algunes aigües termals procedents de balnearis de
gran tradició es comercialitzen a nivell cosmètic.
Són riques en oligoelements i en plàncton termal,

responsable de la producció de substancies com vitamines
hidro i liposolubles i altres substàncies lipídiques
(fitosterols) i fins i tot substancies d’ acció especifica com
les citoquines (proteïnes que regulen la funció de les cèl·lules, responsables de la

comunicació intercel·lular, activació de receptors específics de la membrana, diferenciació cel·lular, etc.
sobre la pell tenen un efecte regenerador i preventiu de l’ envelliment).
11
28/10/2018
Les accions de l’ aigua termal sobre la pell

són les següents:
Reducció de l’ acidesa cutània i equilibra el pH
de la pell (molt aconsellable en pell seca)
Millora la hidratació i humectabilitat
Proporciona sensació de frescor en pells irritades
Antioxidant (degut a la presència de Se, Zn, etc.)
Antiinflamatòries (sobre tot quan són aigües silicatades)
Reducció de l’ edema i prurit en tractaments post-
laser, dermatitis, pells sensibles, etc.
7. LES AIGÜES
MINEROMEDICINALS
24
12
28/10/2018
7.1. Concepte d’aigua mineromedicinal (MM)

L’aigua mineromedicinal és una solució aquosa de minerals i gasos,
procedents d’una deu subterrània, que ha estat declarada MM
per la seva capacitat terapèutica. Ha de tenir:
– Una composició química constant.
– No estan contaminades bacteriològicament, ni tenen cap substància
que impliqui risc per a la salut.
– Conté:
Més de 1g de minerals per kg d’ aigua (1000 mg/l), o
Certs components essencials en una mínima quantitat (iode, ferro, arseni, etc.) o
Una mineralització molt baixa
– Propietats medicamentoses.
– No s’ han d’ utilitzar sense control mèdic.
– Són les aigües que utilitza la crenoteràpia (Tractament de
determinats trastorns pels efectes químics continguts a les aigües MM)
25
7.2. Hidrologia mèdica i procés LADME

La hidrologia mèdica (o “medicina termal”), és la branca de la medicina
que estudia les aigües mineromedicinals, marines i potables i les seves
accions sobre l’organisme, tant en estat de salut com de malaltia. Es
reconeguda com especialitat mèdica d’àmbit no hospitalari des de 1955.
Les aigües mineromedicinals són medicaments que tenen com a
principi actiu les sals que contenen.
La seva activitat farmacològica vindrà determinada unes vegades per
una alta concentració de sals i altres per la seva escassetat i
freqüentment pel contingut qualitatiu de les mateixes o per
l’existència d’unes proporcions particulars de sals en les mateixes.
Per poder actuar han d’ arribar al lloc adequat de l’ organisme per
exercir la seva acció farmacològica.
26
13
28/10/2018
S’ anomena LADME al procés pel que els actius s’alliberen de

l’excipient, són transportats al lloc adequat per interaccionar amb
l’òrgan diana i exercir l’activitat farmacològica i són finalment
processats i/o eliminats per l’organisme. El principi actiu
passa per diferents etapes:
L (alliberament de l’ actiu)
A (absorció i entrada de l’ actiu
a l’ organisme)
D (distribució per l’ organisme,
principalment pel plasma sanguini)
M (metabolització per transformar-se
en metabòlits actius i/o inactius)
E (excreció i eliminació de l’ actiu
i dels seus metabòlits)
27
7.3. Classificació de les aigües mineromedicinals en

funció de la seva composició química
Aigües amb més de 1 g/l (=1000 mg/l)de substàncies minerals.
Clorurades
Sulfatades
Bicarbonatades
Aigües amb elements mineralitzats especials
Carbogasoses ( amb CO2 lliure)
Sulfurades
Ferruginoses
Radioactives
Etc
Aigües amb molt baixa mineralització (oligometàl·liques o
oligominerals)
28
14
28/10/2018
7.4. Principals accions de les aigües mineromedicinals

(Principalment accions internes)
Clorurades (> 1000 mg/l de Cl¯).
El clorur sempre va associat a un catió que acostuma a ser sodi,,
però també pot ser magnesi, potassi,...
Normalment són salades, salades amargues...
Efectes
Estimulen la secreció d’enzims gàstrics i milloren la motilitat intestinal
(només per via oral)
Milloren la capacitat global de resposta de l’organisme
Estimulants de les funcions orgàniques i metabòliques
Milloren el trofisme cel·lular i dels processos de cicatrització i
reparació cel·lular
Efecte antisèptic i resolutiu de moltes infeccions de la pell.
Afavoreixen la circulació sanguínia o limfàtica
Milloren la vascularització, trofisme i capacitat de resposta de vies
29 respiratòries
Forma d’aplicació principal:

Amb concentració dèbil (entre 1000 i 50000 mg/l).
Via oral (cura hidropínica)
Amb concentració forta (més de 50000 mg/l).
Via tòpica (balneació, irrigacions i rentats vaginals)
Via atmiàtrica (inhalacions).
Si les volem utilitzar per via oral les podem diluir.
Contraindicacions:
Insuficiència cardíaca i renal (acostumen a tenir associat
sodi que incrementa el treball de cor, ronyo i la pressió arterial)
Gastritis amb hipersecreció de suc gàstric, acidesa,
úlceres digestives...
30
15
28/10/2018
Bicarbonatades (> 1000 mg/l de HCO3¯)

Normalment l’anió bicarbonat s’associa a cations com
calci, sodi, sulfat,...
L’anió bicarbonat és freqüent en les aigües minerals
naturals envasades (els efectes són els mateixos però amb menor intensitat)
Efectes
Antiàcides (Protegeixen la mucosa gàstrica, neutralitzen l’ acidesa i
afavoreixen el buidatge de l'estómac)
Augmenten l’ activitat pancreàtica (milloren formació enzim)
Afavoreixen el poder saponificador del greix de la bilis
Hepatoprotectores
Afavoreixen l’ eliminació de l’ àcid úric amb l’orina
Formes d’aplicació:
31
Sulfatades (> 1000 mg/l de SO4¯ ¯)

Els sulfats acostumen a anar units a calci, magnesi, sodi...
El sulfat és una molècula de mida gran i absorció lenta.
Efectes
Purgants
Milloren el funcionament de la vesícula biliar (Colerètiques
(incrementen la producció de bilis) i Colagogues (faciliten la sortida de bilis de la
vesícula biliar))
Hepatoprotectores
Estimulants del peristaltisme intestinal
32
16
28/10/2018
Carbogasoses (més de 250 mg de CO2 lliure/litre d’aigua)

També anomenades aigües carbòniques o acidulades pel sabor que tenen.
Cal tenir en compte que el diòxid de carboni és un gas i es desprèn amb
facilitat (requereix utilització immediata)
Efectes:
Per via oral
Estimulen la gana de menjar
Faciliten la digestió i emmascaren els sabors
Estimulen la secreció i la motilitat gàstrica
Faciliten la funció intestinal
Per via tòpica (per efecte mecànic del gas)
Vasodilatació perifèrica
Disminueix el llindar tèrmic
Increment de la ventilació pulmonar i lleugera bradicàrdia (degut a que es
respira el diòxid de carboni que es desprèn)
33
Via tòpica (balneació)
Sulfurades (> 1 mg/l de HS¯)

Es caracteritzen per la presència de sofre en estat reduït (SH2 , SH¯ , o S¯ ¯
respectivament), que provoca un olor característic a ous podrits.
Aquestes aigües tenen matèria orgànica (bacteris, algues...).
S’han d’utilitzar a peu de brollador perquè s’alteren, precipiten els minerals...
Tenen color groc verdós o blavós (degut al sofre i la matèria orgànica)
Efectes:
Produeixen estimulació metabòlica
Milloren la permeabilitat vascular i el trofisme dels teixits
A nivell hepàtic tenen acció antitòxica
Acció reguladora de les secrecions respiratòries, millorant la fluïdesa de la
mucositat
Sobre l'estómac lleugera acció antiàcida
Via tòpica (balneació, rentats vaginals...)
Via atmiàtrica (inhalacions)
34
17
28/10/2018
Ferruginoses (> 1mg/l de Fe++ )

A la sortida del brollador són aigües clares i transparents,
inodores, amb un sabor estrany semblant al de la tinta d’escriure.
Quan s’exposen al contacte amb l’aire agafen coloracions
vermelloses (per oxidació)
Efectes:
Activen la formació de glòbuls vermells (ja que el ferro
participa en la formació de l’hemoglobina i en altres funcions
oxidatives cel·lulars), per tant són molt interessants en
anèmies ferropèniques, estats de debilitat,...
Milloren el trofisme cel·lular
35
Radioactives (Rn²²² >a 67’3 Bq/l)

Contenen radioactivitat natural degut a la presencia de gas radó (la
radioactivitat és entre mil i cinc mil vegades menor a la que produiria efectes nocius)
El radó no és bioacumulable que s’elimina de l'organisme en 3’82 dies.
Efectes:
Sedants i analgèsiques. Reguladores del SN vegetatiu
Antiespasmòdiques i decontracturants. Millora les articulacions
Acció diürètica
Estimula la glàndula tiroides i la producció d’estrògens (s’han utilitzat
en quadres d’esterilitat femenina amb baix nivell d’estrògens)
36
18
28/10/2018
Iodurades (> 1mg/l de iode)

Està en quantitat baixes i no dona ni color ni sabor a l’aigua
Efectes:
Estimulen el funcionalment de la tiroides (millora hipotiroïdisme i
altres alteracions metabòliques)
Efecte antisèptic sobre la pell
Via tòpica (balneació, rentats vaginals,...)
37
Fluorades (> 1mg/l de fluor)

Efectes:
Millora la formació i conservació de la dentadura i fa una
prevenció efectiva de problemes dentals
Acció beneficiosa de l’estructura òssia, preventiva de
l'osteoporosi i altres problemes d’ossos.
Via tòpica (gargarismes)
38
19
28/10/2018
Arsenicals (> 0’7 mg d’arsènic o 1’3 mg d’àcid

arsènic/l)
Cal tenir molta precaució amb el control de les dosi
d’arseni i àcid arsènic a les aigües, ja que aquest component és
tòxic a determinades concentracions (pot provocar danys
en multitud d’aparells i sistemes de l’organisme i mort)
Efectes:
Antial·lèrgiques
Broncodilatadores
Via tòpica (petita hidroteràpia directament sobre la pell...)
39
Aigües oligominerals o oligometàl·liques

Se caracteritzen per tenir un residu sec molt dèbil, però
una gran diversitat d’oligoelements fàcilment absorbibles
per l'organisme.
Efectes:
Efectes diürètics
Acció mecànica de rentat i arrossegament dels sediments presents
a les vies urinàries
Molt utilitzades per tractar litiasi renal i infeccions a les vies
urinàries
40
20
28/10/2018
7.5. Absorció de minerals per la pell

La pell és una barrera molt difícil de superar per als
principis actius, tot i així alguns d’ ells aconsegueixen
arribar a capes profundes o penetrar fins al torrent
sanguini.
Els principals minerals que es poden absorbir a través de
la pell són:
Sodi
Té la capacitat d’ inhibir els processos irritatius
Millora la psoriasi
Millora la retenció d’ aigua a la pell i disminueix la
formació d’arrugues, per tant fa una prevenció de
l’envelliment.
41
Sofre .
Es pot trobar en diferents formes: sulfur d’ hidrogen (H2S),
sulfhidrat o bisulfur (HS¯) i sulfurs (S²¯). La seva acció depèn de la
forma predominant.
Si hi ha sulfur d’ hidrogen a baixes concentracions s’afavoreix la
ceratinització normal i té efecte ceratoplàstic.
Si hi ha altes concentracions de sulfur d’ hidrogen, es trenca la
queratina, per tant té un efecte ceratolític.
Aquest mecanisme es molt interessant en casos de seborrea, acne
o dermatitis seborreica, ja que millora la ceratinització de
la pell.
L’ activitat ceratolítica del sofre facilita l’ eliminació de
fongs.
El sofre ajuda a l’ eliminació de radicals lliures de la pell
Ajuda a millorar la pell de persones amb pells atòpiques
(Inhibeix la producció de limfòcits T; això disminueix inflamació...).
42
21
28/10/2018
Calci
Regula l’ homeòstasi cutània (equilibri de la pell).
Té influència en la formació dels corpuscles d’ Odland
(responsables de la formació del ciment intercel·lular).
Algunes sals com el gluconat de calci, són efectives en la recuperació
de cremades químiques.
Precaució: quantitats molt elevades poden resultar irritant.
Magnesi
Pot originar vasodilatació i baixada de la pressió arterial si està
en quantitats molt altes.
En pells atòpiques augmenta la capacitat defensiva de la
barrera cutània, afavoreix la hidratació i redueix la
inflamació (degut a que inhibeix la trobada d’ antígens amb les cèl·lules de Langerhans).
Les sals de magnesi disminueixen el grau de descamació de la
pell i poden inhibir el creixement dèrmic exagerat.
43
Coure
Neutralitza la formació de radicals lliures (participa en la
formació de l’ enzim super òxido-dismutasa) i disminueix alguns estats
inflamatoris superficials com l’ artritis, etc
Participa en la síntesi i regeneració de molècules com el
col·lagen i l’ elastina de la pell.
Participa en la melanogènesi, ja que interacciona amb la
tirosinasa i desencadena la reacció (en la seva absència poden
aparèixer despigmentacions o pigmentacions anòmales).
Estronci
És un potent inhibidor de la sensació d’ irritació cutània i
picor cutani (principalment produïts per al·lèrgies)
Disminueix la sensibilitat de la dentina (sensibilitat dental)
44
22
28/10/2018
Liti
La penetració a través de la pell és baixa, però mostra molt eficaç
en casos de dermatitis seborreica.
Té una acció antiinflamatòria
Inhibeix la síntesi d’ ADN del virus de l’ herpes i ajuda a
destruir-lo.
Manganès
Reactiva la circulació als teixits superficials oposant-se a la
contracció dels vasos sanguinis.
Millora la dermatitis atòpica
Acció antibacteriana. Molt eficaç per eliminar les
sobreinfecions de la pell degudes a Staphylococcus aureus.
45
Silici
És emol·lient, millora la irritació i disminueix el picor de la
pell.
Zinc
Té propietats antioxidants amb funció preventiva del
fotoenvelliment de la pell.
Bicarbonat/anhídrid de carboni
S’ ha demostrat la seva contribució a la millora de la psoriasi.
Iode
És antisèptic i afavoreix la cicatrització.
Estimula la fabricació d’ hormones tiroidees les quals
estimulen el metabolisme (per via tòpica aquesta acció és lleugera).
46
23
28/10/2018
Seleni
Millora la psoriasi
Té una acció protectora front a l’oxidació cel·lular, és a
dir fa una prevenció de l’ envelliment
Manté la pell jove i fa una prevenció de la flacciditat.
Fòsfor
• Important pel creixement de dents i ossos (només pot actuar
una mica sobre els més superficials).
• Regula formació de la membrana cel·lular a les cèl·lules
de la pell.
Brom o bromur.
• És antisèptic
• Regula el procés de ceratinització
• Té efecte tranquil·litzant.
8. TÈCNIQUES D’ APLICACIÓ DE LES

AIGÜES MINEROMEDICINALS I/O
TERMALS
48
24
28/10/2018
8.1. Crenoteràpia i vies d’ aplicació de l’aigua

• La crenoteràpia (“Krenos” significa font o brollador), és l’aplicació
terapèutica de les aigües mineromedicinals, aprofitant les propietats
químiques de les mateixes. Pot utilitzar diferents tècniques
d’aplicació:
• Via oral. “Cura hidropínica”. És la ingestió d’ aigua mineromedicinal
amb finalitats terapèutiques, amb una forma d’administració (dosificació)
determinada per prescripció mèdica. És la via que més facilita l’ absorció.
• Via atmiàtrica. Consisteix en l’ aplicació de l’ aigua MM sobre les mucoses
de les vies respiratòries (inhalacions)
• Per via tòpica. Consisteix en l’ aplicació de l’ aigua de forma externa. A les
característiques químiques de les aigües hem d’ afegir les mecàniques i
tèrmiques.
• Altres vies amb aplicació tòpica: Per via enteral (sondes per
irrigacions rectals...) , vaginal (rentats vaginals), gargarismes...
* Les tècniques d’aplicacions atmiàtriques i tòpiques s’estudiaran al NF2
M. PAU GARCIA CFGS ESTÈTICA C4 ESTÈTICA
4
HIDROTERMAL
9 49
8.2. Via oral. Cura hidropínica

• La cura hidropínica consisteix en l’ administració d’ aigua
mineromedicinal per via oral o de beguda.
• Té finalitats terapèutiques, i la forma d’ administració
(dosificació) està determinada per prescripció mèdica.
• S’ ha de fer a peu de brollador, ja que és el lloc on
l’aigua té les característiques originals (Tª, pH,
radioactivitat...)
• És important prendre l’ aigua a un ritme i quantitat
determinada (prescrita pel metge)

5 HIDROTERMAL
0
25
28/10/2018
• Tècnica:
– Es divideix la dosi total d’ aigua en diferents parts.
– La major quantitat de l’ aigua es pren al matí.
– La ingestió de les diferents dosis ha de tenir almenys una
separació de entre 10 i 20 minuts, segons la tolerància del
pacient, la mineralització i la temperatura de l’aigua.
Normalment es pren lentament.

5
HIDROTERMAL
1
• Dosis habituals segons el tipus d'aigües:

• Aigües oligominerals.
• Es poden arribar a prendre fins a 3 a 5 litres al dia, dividides en
tres a cinc dosis de 0’5 a 1’5 litres/dosi.
• Normalment es comença amb dosis de 0’5 litres i
posteriorment es van augmentant fins arribar a 1’5 litres per
dosi.
• Aigües amb altres mineralitzacions. La quantitat màxima
que es pot ingerir al dia és de aproximadament 500 ml.
– Sulfatades (dosi habitual entre 200 a 450 ml, preferentment
en dejú). Efecte purgant en aprox. 30 minuts
– Carbogasoses (250 a 300 ml). S’ acostumen a prendre abans
de les menjades, per estimular la gana de menjar.
– Altres tipus d'aigües (entre 250 i 500 ml). Normalment
dividides en tres dosis. Acostumen a prendre’s abans de menjar.
52
26
28/10/2018
9. CURES TERMALS O BALNEÀRIES
53
9.1. Concepte de cura termal o balneària

La cura balneària és el conjunt de tècniques terapèutiques dirigides a
facilitar el contacte entre una aigua MM i/o termal i una persona
susceptible de ser tractada amb ella.
En una cura balneària l’ aigua MM i/o termal és el principal element,
però les condicions climàtiques i l’ ambient del balneari també influeixen.
• La durada mitjana d’ una cura era de 21 dies, havent-se reduït
actualment a 15 i amb tendència a reduir-se més (per motius comercials, no sanitaris)
• Abans d’iniciar una cura balneària cal fer una revisió mèdica
completa. La prescripció del tractament concret l’ha de fer un
metge especialista en hidrologia.
• Mentre duri la cura balneària, l’equip mèdic farà un seguiment de
l’evolució del pacient, podent ajustar o suspendre el tractament si ho
considera necessari.
5 HIDROTERMAL
4
27
28/10/2018
• Al acabar la cura, cal evitar els banys prolongats

durant almenys 20 dies, ja que es facilitaria la pèrdua de
les sals absorbides.
• Es poden fer entre 1 i 3 cures balneàries a l’ any, sent
convenient un interval mínim entre elles de 2 mesos.
• Les cures balneàries poden iniciar-se en qualsevol època
de l’any, però quan es busca la recuperació d’ una malaltia o
rehabilitació cal esperar-se a que hagi desaparegut la
simptomatologia aguda del procés. Tampoc s’iniciarà
durant la menstruació o els dos o tres dies abans, ni quan
s’ha tingut alguna patologia important els últims mesos.
55
9.2. Accions d’una cura balneària
Les accions d’una cura balneària poden ser:

Derivades de l’ ús de l’aigua mineromedicinal, que té
efectes per la seva composició química (crenoteràpia) i segons
les tècniques utilitzades també pot tenir efectes mecànics o
tèrmics.
Accions inespecífiques de l’aigua, relacionades amb el
Síndrome General d’adaptació (SGA)
Accions alienes a l’ ús de l’aigua, relacionades amb
l’estada al balneari (clima, dieta...)

5 HIDROTERMAL
6
28
28/10/2018
• 1-Les accions especifiques de l’aigua MM són les que

es produeixen després de l’ absorció del component mineral
de les aigües MM i són diferents segons el tipus d’aigües que
utilitzem. Els efectes principals són:
– Efectes propis d’aquella aigua MM (vist anteriorment)
– Efectes nutricionals. Totes aporten elements nutritius als teixits
corporals.
– Efectes catalítics. Els minerals absorbits catalitzen reaccions
bioquímiques i acceleren reaccions metabòliques.
– Efecte antitòxic. Poden ajudar a eliminar la toxicitat de
determinats verins, toxines....
– Efecte antianafilàctic. Disminueixen les reaccions al·lèrgiques
d’organismes que estan sensibilitzats front a substàncies estranyes.
57
• 2- Accions inespecífiques de l’ ús de l’aigua. Es desenvolupen

com a conseqüència de l’ adaptació de l’ organisme a un estímul (en
aquest cas la cura balneària) i estan basats en el Síndrome general
d’ Adaptació (SGA) de Selye, que consta de tres fases:
• Fase d’ alarma. La hidroteràpia desencadena un estímul estressant
que comporta secreció d’ adrenalina i el cos es prepara per resistir
unes condicions adverses.
• Fase de resistència. Es desencadenen unes reaccions
d’adaptació orientades a restablir l’ equilibri del cos.
Durant aquesta fase es produeix un enfortiment de
l’organisme (això és la base de l’entrenament dels esportistes...).
L’organisme pot estar en aquesta fase durant un temps curt (minuts) o
llarg (mesos, anys...)
• Fase d’ esgotament. No es produeix sempre. Comencem a notar
signes que indiquen que l’organisme no aguanta bé el tractament. Es
pot produir per diferents motius:
• O bé per què el cos no té prou capacitat d’ adaptació
• O bé perquè el tractament no és adequat (massa fort,...).

5 HIDROTERMAL
8
29
28/10/2018
Introducció de l’agent
estressant
El cos respon El cos s’adapta a les exigències de El cos perd la

Cos sense estrès l’agent estressant capacitat d’adaptació
Els principals efectes del SGA són:

El SGA proporciona les bases per procurar l’enfortiment
d’aquelles vies fisiològiques que necessitem potenciar per
prevenir o combatre la malaltia.
El SGA és la base de la cura termal en els balnearis, els

programes d’ entrenament dels esportistes, etc.
5
HIDROTERMAL
9
• 3- La cura balneària també accions alienes a l’ ús

de l’aigua, que estan relacionades amb:
– El clima (climatoteràpia), el sol (helioteràpia) i altres
components que puguin actuar sobre el pacient.
– Efecte psicotròpic degut al conegut “efecte
placebo” que consisteix en la millora dels símptomes,
simplement perquè el pacient creu que aquesta es
produirà.
– Règim dietètic adaptat individualment a cada pacient
– Activitats esportives i d’ oci ...

6 HIDROTERMAL
0
30
28/10/2018
9.3. Indicacions d’ una cura balneària

Indicacions clàssiques. Són:
Processos inflamatoris crònics (artrosis, artritis reumàtica...)
Processos respiratoris (bronquitis, faringolaringitis...)
Processos digestius (gastritis i hepatopaties cròniques...)
Problemes immunològics (èczemes, psoriasis, ...)
Patologies metabòliques (diabetis, hipercolesterolèmia, ...)
Medicina preventiva. En hipertensió, nerviosisme, insomni, acidesa
gàstrica, antecedents familiars de diabetis, reumatismes,...
Medicina geriàtrica. Programes del IMSERSO
Rehabilitació i recuperació. En esportistes, recuperació d’accidents,
traumatismes...
Medicina estètica. En pre i postoperatoris, tractaments d’ obesitat,
cel·lulitis, circulatoris, etc...
6
HIDROTERMAL
1
9.4. Efectes secundaris de la cura balneària
Si l’ estímul crenoteràpic supera la capacitat de respuesta

orgànica (fase d’ esgotament), pot aparèixer l’ anomenada
“crisi termal”.
Els motius de la seva aparició estan relacionats a amb l’aplicació

de protocols inadequats, en persones reactives, persones que
no respecten el temps de les tècniques, no haver respectat les
precaucions, contraindicacions i recomanacions, etc.

6 HIDROTERMAL
2
31
28/10/2018
• La crisi termal es manifesta amb molèsties generals o

locals per al client:
– Els símptomes locals són deguts al tipus d’ aigua.
Normalment consisteixen en un agreujament dels símptomes
que es volen tractar durant les primeres 24 o 48 hores i
desapareixen espontàniament a partir del 3r dia. De
no ser així cal interrompre el tractament.
– Els símptomes generals acostumen a aparèixer entre el 5e. i
el 8e. dia manifestant-se com un estat gripal amb malestar i
decaïment. Pot aparèixer l’ anomenada “febre termal” a l’
alteració febrícula (38-40º) que presenten persones
particularment sensibles quan se sotmetin a un tractament
molt intens. Poden aparèixer alteracions cutànies semblants a
una urticària que es qualifiquen com a “brot termal”. Si
això es produeix cal ajustar el tractament i en alguns
casos suspendre’l
6
3
9.5. Contraindicacions i precaucions de la

cura termal
• Les contraindicacions generals són:
• Patologies en fase aguda
• Processos tumorals malignes.
• Processos infecciosos greus (excepte si estan destinades a la curació)
• Malalties cardiovasculars greus i/o desconpensades i recents*.
• Accidents cerbrovasculars recents*. (*Recent= menys de 6 mesos)
• Insuficiència respiratòria o renal greu
• Estats caquèctics (malalts terminals) i estats d’ esgotament general
• Malalties psiquiàtriques greus que impedeixin la convivència al balneari.
• Altres patologies recents (valorar cada cas)
• També cal tenir precaucions en els següents estats fisiològics:
– Menstruació. Pot avançar-la i afavorir una crisi termal.
– Embaràs. Principalment els primers i últims mesos i ajustar les tècniques que es poden
utilitzar.
6
4
32
28/10/2018
10. TERMALISME: ACTUALITAT DEL

SECTOR TERMAL. IMPORTÀNCIA
SOCIOECONÒMICA. AIGÜES
MINEROMEDICINALS A CATALUNYA
65
10.1. Importància del sector termal

Durant els últims anys el sector del termalisme ha experimentat un
enorme canvi en tota Europa; s’ ha passat de les clàssiques instal·lacions
termals terapèutiques a les actuals i les modernes instal·lacions.
La tendència actual en quant a turisme termal es concreta en:
Clara tendència dels balnearis a especialitzar-se en diferents
teràpies (segons les característiques de les aigües mineromedicinals).
Ampliació del concepte de salut termal incloent i potenciant els
programes preventius i l’estètica del benestar (programes
anticel·lulítics, relaxants, etc)
Augment dels centres de talassoteràpia que utilitzen l’ aigua de
mar amb finalitats terapèutiques i/o lúdiques.
Increment d’ SPAs, wellness en hotels, ressorts o grans
centres termolúdics promoguts per cadenes hoteleres, que
66
utilitzen aigua potable de la xarxa pública (no tenen consideració de balneari)
33
28/10/2018
10.2. El sector termal a Catalunya

A Catalunya hi ha quinze municipis amb balnearis en
funcionament.
Les comarques de la Selva, el Vallès Oriental, el Maresme i la Vall
d'Aran concentren més de la meitat dels municipis termals de
Catalunya.
Hi ha sis viles termals que disposen a la vegada de balnearis i
plantes envasadores d'aigua mineral: Benifallet, Caldes de
Malavella, la Garriga, Sant Hilari Sacalm, Santa Coloma de Farners i
Vall de Boí.
També hi ha centres de talassoteràpia a Catalunya, a Caldes
d'Estrac i alVendrell.
També hi ha onze municipis catalans que tenen plantes envasadores d'aigua mineral, sense tenir balnearis en funcionament, entre els quals hi ha Amer, Arbúcies, Ribes de Freser, Sant Aniol de Finestres i Vilajuïga.
67
Pel que fa a la disponibilitat de llits, més del 47% s'ofereix a

establiments de quatre i cinc estrelles, i el 43%, de tres
estrelles.
El consorci destaca que, pel que fa al termalisme social, Catalunya és
la setena comunitat autònoma en nombre de places en
oferta de termalisme social de l'Imserso. «A diferència d'altres
comunitats, la Generalitat no ha creat fins ara un programa propi de
termalisme social», s'afirma des del Consorci.
Dels 23 centres termals oberts, només els de Caldes d'Estrac
són de titularitat pública, gestionats per mitjà de concessions. La
resta són de titularitat privada, gestionats per dotze empreses
diferents, segons la informació difosa per aquest ens, que aplega
alguns dels municipis termals catalans.
68
34
28/10/2018
L'oferta als balnearis és de 2.600 llits. Els principals són:

Termes Montbrió: Montbrió del Camp
Terma Europa: El Vendrell
Balneari Blancafort: La Garriga
Balneari Rocallaura: Vall Bona de les Monges
Hotel Caldes i Hotel El Manantial: Vall de Boí
Balneari Font Vella: Sant Hilari Sacalm
Vichy Catalan i Balneari Prats: Caldes de Malavella
Vallfogona: Vallfogona de Riurcorb
Hotel Colón i Hotel Jet: Caldes d'Estrac
Balneari Roquetes, Balneari Victoria i Vila de Caldes: Caldes de Montbui
Termes Orion: Santa Coloma de Farners
Hotel Aloha, hotel 4 carreteres i hostal Montserrat: Tona
Termes La Garriga: La Garriga
Banhs de Tredós: Naut Aran
69
70
35
28/10/2018
11. L’ AIGUA DE MAR.
71
11.1. Composició de l’ aigua de mar

Són aigües clorurades sòdiques, que
contenen: Exemple de
composició d’aigua
◦ Sals inorgàniques: com clorur sòdic de mar amb salinitat
(aprox. 80% de les sals) clorur magnèsic, de 34’5
sulfat sòdic, clorur càlcic, clorur potàssic,

bicarbonat sòdic, bromur sòdic, àcid bòric,
clorur d’ estronci, fluorur sòdic, etc.
◦ Elements químics en petites proporcions
com iode, sílice, alumini, ferro, coure, or, etc.
◦ Gasos dissolts com oxigen, nitrogen i diòxid
de carboni. També poden haver-hi gasos nobles
com argó, xenó, etc en quantitats molt petites
◦ Substàncies orgàniques dissoltes,
procedents dels organismes que allí viuen
36
28/10/2018
11.2. Característiques de l’aigua de mar

Color.
L’ aigua és transparent. Els colors són degut a la
naturalesa del fons, la profunditat, la presència de
microorganismes i partícules en suspensió i l’ efecte de la
llum.
color verd o verd marronòs: presència de partícules
en suspensió, fitoplàncton, etc (indica partícules nutritives, fitoplàncton,
etc)
el blau: absència de partícules en suspensió
Gust salat i amarg degut a les sals minerals que conté.
Olor penetrant i peculiar degut a la descomposició
d’algues sobre tot quan existeix marea baixa.
(típic de platges i ports).
• La temperatura depèn de la latitud, disminueix als pols i

augmenta a l’ equador. Augmenta d’ oest a est
› A la zona polar varia entre 0 i 4 ºC i a la tropical entre 25 i
30 ºC.
› Al Mar Mediterrani la mitjana anual varia entre 18
i 24 ºC. (Per estacions varia entre 21 i 30 ºC a l’ estiu i de 10 a 15 a l’hivern)..
› A l’ Oceà Atlàntic entre 14 i 20 ºC
• Salinitat. Ve donada principalment pels clorurs, sulfats i
carbonats, tot i que hi ha molts altres elements dissolts. La salinitat mitjana és
de 35 g/l. Varia en funció de la latitud: disminueix cap
als pols i augmenta cap a l’ equador. (Al Mar Mediterrani és
aproximadament 37’7 gr/l i a l’ Atlàntic 34 gr/l. Al Mar Mort varia entre 350 i 370
gr/l)
37
28/10/2018
La densitat és elevada. Varia en funció de la salinitat

i la temperatura: 1’028 gr./cm3 a l’ Atlàntic i 1’032 al
Mediterrani. La major densitat afavoreix els treballs de
rehabilitació. (una persona de 80 kg té un pes aparent en aigua dolça de 20 kg i
en aigua marina de aproximadament 8 kg, és a dir, el pes aparent és el 10 % del pes
real)
Viscositat elevada. Depèn de la salinitat i disminueix al
augmentar la temperatura. Aquesta viscositat exigeix als
animals marins un major consum d’ energia al desplaçar-se i
dificulta l’ enfonsament.
El pH és alcalí i varia entre 7’0 i 8’5. La mitjana és aprox.
8’2
Presència de gasos en dissolució com nitrogen,
oxigen i diòxid de carboni.
11.3. Mecanismes d’ acció de l’ aigua de mar

Són deguts a tres factors:
Factors químics. (aigües clorurades sòdiques, hipertòniques).
Aquestes accions augmenten quan l’aigua està a temperatures majors
a 32ºC.
Són estimulants de moltes funcions de l’ organisme
(algunes accions s’estimulen de forma ràpida com la gana de
menjar, altres com estimulació de glàndules endocrines etc, són a
llarg termini)
A llarg termini augmenten l’ hematopoesi (formació cèls.
sanguínies)
A llarg termini milloren la capacitat de resposta front a
infeccions i tonifiquen l’ organisme.
38
28/10/2018
◦ Factors tèrmics. Actua seguint les fases del SGA

◦ Al entrar l’aigua de mar actua com a estímul fred i produeix
vasoconstricció i augment de la Pressió arterial. (fase d’alarma del SGA)
◦ Després es posen en marxa els mecanismes termoreguladors i hi ha
una vasodilatació reaccional. La pressió arterial es normalitza (fase de
resistència del SGA).
◦ Si l’ aigua està molt freda i el bany s’ allarga molt temps pot haver-hi un
esgotament orgànic (fase d’esgotament del SGA) i una nova vasoconstricció. Per
no entrar en la fase d’esgotament es recomana entrar a l’aigua diferents vegades i
estar sempre curts períodes de temps.
◦ Factors mecànics. Poden actuar diferents factors:
◦ Factor de compressió (estimula circulació de retorn)
◦ Factor d’empenta (disminueix pes aparent)
◦ Factor hidrocinètic (massatge que fa el moviment de l’ aigua sobre el nostre
cos: corrents, onades...)
◦ Factor hidrodinàmic (resistència que ofereix l’aigua quan ens desplacem al seu
interior)
39

Power NF1 2 Part 2D

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Power NF1 2 Part 2D

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

28/10/2018

NF1. ELS RECURSOS HÍDRICS

5. TIPUS D’ AIGÜES EN FUNCIÓ DE

5.1. Tipus d’ aigües en funció de la localització

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

5.2. Tipus d’ aigües segons la temperatura

Es compara la temperatura de l’ aigua en el punt de

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

5.3. Segons la pressió osmòtica

Diferenciarem 3 tipus d’ aigües:

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

5.4. Segons la mineralització

El major o menor contingut mineral no sempre és

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

5.5. Per la seva composició química (R.D.

Aigües riques en anions (càrrega -):

Aigües riques en cations (càrrega +):

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

Aigües riques en altres components:

– Aigües radioactives.Tenen radó.

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

5.6. Tipus d’ aigües segons la

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

Aigües de beguda envasades. Es venen envasades i compleixen

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

Aigües de la xarxa pública. Són les aigües que ens

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

Residu sec i composició química

Classificació segons la mineralització Classificació segons la

6.1. Definició i condicions que han de complir

– Ha de superar el PTC (= Punt de tall termal) d’ aquell país. A Espanya el

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

PAIS PTC (ºC)

ELABORAT PER: M. PAU GARCIA

6.2. Origen de les aigües termals

“Curiositat per als viatgers: Karlovy Vary (Banys

Les fonts d’ aigua termal estan relacionades amb l’ascensió de les

Gradient hidràulic Guèiser

6.3. Ús de les aigües termals en cosmètica

Són riques en oligoelements i en plàncton termal,

les citoquines (proteïnes que regulen la funció de les cèl·lules, responsables de la

Les accions de l’ aigua termal sobre la pell

7.1. Concepte d’aigua mineromedicinal (MM)

7.2. Hidrologia mèdica i procés LADME

S’ anomena LADME al procés pel que els actius s’alliberen de

7.3. Classificació de les aigües mineromedicinals en

7.4. Principals accions de les aigües mineromedicinals

Forma d’aplicació principal:

Bicarbonatades (> 1000 mg/l de HCO3¯)

Sulfatades (> 1000 mg/l de SO4¯ ¯)

Carbogasoses (més de 250 mg de CO2 lliure/litre d’aigua)

Sulfurades (> 1 mg/l de HS¯)

Ferruginoses (> 1mg/l de Fe++ )

Radioactives (Rn²²² >a 67’3 Bq/l)

Iodurades (> 1mg/l de iode)

Fluorades (> 1mg/l de fluor)

Arsenicals (> 0’7 mg d’arsènic o 1’3 mg d’àcid

Aigües oligominerals o oligometàl·liques

7.5. Absorció de minerals per la pell

8. TÈCNIQUES D’ APLICACIÓ DE LES

8.1. Crenoteràpia i vies d’ aplicació de l’aigua

8.2. Via oral. Cura hidropínica

M. PAU GARCIA CFGS ESTÈTICA C4 ESTÈTICA