MP6: Atenció a les Unitats de Convivència

UF1: Intervenció en Famílies

ACTIVITAT 2: ANÀLISI DEL REPORTATGE “LA GENT NORMAL”

Testimonis que hi apareixen: nom i cognoms i professió.

- Miquel Fuster, Il·lustrador.

- Albert Rams, Terapeute Gestalt.
- Xesco Espar, Exentrenador de Handbol FC Barcelona i actualment
conferenciant, coach i escriptor.
- Mar Hernández, Escultora.
- Juanjo Méndez, Ciclista paralímpic i campió del món de pista i contrarellotge.
- Quico Cots.

Quin succés es produeix en cada cas que els altera el cicle de vida familiar?

El cas d'en Miquel és un home que arran de l'incendi que va patir en el seu
pis de Sants, es va tornar alcohòlic i això va fer que no gestionés bé els
diners de la indemnització la qual el va portar a viure en el carrer durant
quinze anys.

L'Albert va perdre a la seva filla Maria quan ell tenia trenta-cinc i ella dotze
anys en un accident viari. Ella va ser atropellada per un turisme en un pas
zebra.

La Mar és una dona que a l'edat de trenta-cinc anys li van diagnosticar càncer
de mama i ha estat diagnosticada dos cops.

En Xesco és un exentrenador d'handbol del FC Barcelona que perd la feina

després de molts anys treballant en el sector de l'esport.

En Juanjo és un home que va patir un accident de moto i va xocar contra un

turisme. Portava al seu germà de paquet i en Juanjo es va desmaiar i va
perdre el control de la moto i va xocar contra un cotxe en el qual viatjaven
cinc persones. Cap dels implicats va ser ferit greu excepte en Juanjo que va
perdre el braç i la cama esquerra.

Maria Fernandez Jimenez

1r CFGS Integració Social
7/10/2022
 MP6: Atenció a les Unitats de Convivència
UF1: Intervenció en Famílies

En Quico no se sentia bé a la urbe en la qual vivia i això li provocava baixa

autoestima i va decidir marxar per viure sense res material, és a dir, del dia a
dia i de la voluntat i generositat de les persones.

Fixa’t bé en el seu testimoni. prèn nota i descriu com es van sentir, com ho
van afrontar, què han après, …

Miquel arran del succés que va desencadenar el seu alcoholisme i que

posteriorment el portaria a viure al carrer, no es creia el que li estava passant,
és a dir, no ho entenia i per a ell era impossible d'assumir. Aquest fet li
portaria dos o tres anys d'assimilació. Per a ell una vegada perds la teva vida
tota la resta sobra, és a dir, allò que t'envolta passa a ser insignificant, només
quan finalment va deixar de beure es va adonar que havia perdut el seu
estatus, la seva vida professional, etc. En aquest moment primerament no va
pensar a canviar la seva situació sinó que es va habituar a viure al carrer,
perquè no veia la necessitat de reprendre una vida la qual mai recuperaria.
Després de quinze anys vivint en aquestes condicions va aconseguir canviar
la seva situació, però mai durant els anys que va viure al carrer va demanar
ajuda al seu fill, perquè ell pensava que la seva situació faria patir a la seva
família i que l'últim que volia era causar-li més dolor per això es va allunyar.
Tot i haver ressorgit de la seva situació, per ell el saber que ha perdut la seva
condició de vida el fa patir dia a dia.

L'Albert en perdre a la seva filla es va refugiar en el plor i en la seva família.

Ell diu que a vegades és necessari sentir-se vulnerable per a poder ser capaç
de refugiar-te o recolzar-te en allò o en aquells que més necessites i ho
relaciona amb el concepte de "no sé", és a dir, el fet de reconèixer que estàs
perdut que no saps que fer ni on anar és el que et dona l'empenta per a sortir
d'aquest bucle i començar a preguntar-te que m'he perdut, que puc fer, cap a
on vull anar... L'Albert a part de la família va trobar una manera de continuar
endavant gràcies al compliment del seu somni el qual era tenir unes terres
amb una cabana de pedra, poder estar sol, connectar amb l'entorn i
socialitzar amb les persones que viuen en ell.

Maria Fernandez Jimenez

1r CFGS Integració Social
7/10/2022
 MP6: Atenció a les Unitats de Convivència
UF1: Intervenció en Famílies

En Xesco feia molt de temps que treballava en el sector de l'esport,

concretament com a entrenador d'un equip d'handbol i per a ell perdre el
treball va ser molt dur, perquè no entenia com amb l'èxit que havia aconseguit
durant tots aquests anys, acabés no valent res. Un dels motius que destaca
sobre la seva situació és el no saber separar el treball de la vida personal, és
a dir, ell no es veia com un entrenador sinó com en "Xesco" en tota la seva
globalitat, dins i fora del treball, i això es va convertir en un problema, perquè
quan va caure la feina ell també ho va fer.
En Xesco també defensa la vulnerabilitat, perquè diu que "la vulnerabilitat ens
dona força" i això és el que va fer quecanviés de xip i trobés una altra manera
de continuar endavant com coach i escriptor.

La Mar després de ser diagnosticada de càncer de mama va trobar el seu

refugi en l'esport, concretament en la bicicleta. Per a ella aquest esport li va
retornar la vida i felicitat que el primer diagnòstic li va prendre. En part, es va
aferrar a aquest recurs, perquè ella comenta que quan es preparava per a fer
una marató de bici, en tenir un uniforme, el casc i un equip posat, ningú sabia
que tenia càncer i que havia fet químio, per tant, això li feia sentir-se a gust,
integrada i normal. En la recaiguda, ella expressa que se sentia com en un
oceà immens en el qual no hi havia ningú que la guiés i en trobar-se "sola" va
tornar a aferrar-se al recurs que més l'havia ajudat, la bici i a reprendre allò
que va deixar pendent la primera vegada, la qual cosa va ser una marató de
bicicleta que no va poder realitzar pel segon diagnòstic.

Juanjo després de l'accident de moto va haver de començar de zero, és a dir,

va haver d'aprendre a caminar, menjar, vestir-se, etc. Quan va tornar a ser
autònom, va començar a fer bici, primer per a aprimar i poder portar un nivell
de vida més saludable, però a la llarga això es va convertir en la seva
professió el qual el va portar a participar en les olimpíades i a guanyar
diverses medalles. Ell no creu que la seva condició li impedeixi fer tot allò que
es proposi, perquè ho tens i has d'aprendre a viure amb això.

Maria Fernandez Jimenez

1r CFGS Integració Social
7/10/2022
 MP6: Atenció a les Unitats de Convivència
UF1: Intervenció en Famílies

Quico se'n va anar de la ciutat perquè no se sentia a gust en l'ambient en el

qual vivia ni tampoc amb el seu estil de vida i tot això va fer que tingués baixa
l'autoestima. El fet de passar de viure en una urbs on estàs envoltat dels teus
béns materials, luxes, cures, etc. a una cala on no tens res i vius el dia a dia,
va fer que Quico valorés més la vida i l'experiència que aquesta li aportava. El
no saber que et va passar demà, el no saber si menjaràs, si tindràs on dormir,
etc. tot això fa que valores les petites coses i renuncies a l'aferrament a les
coses, llocs, persones…

Cita els consells que ens donen l’albert rams, en xesco espar i la mar
hernàndez

Xesco Espar

“Tingues confiança”

Albert Rams

“Ocupa't de netejar el teu cor. Que la teva vida sigui el més neta possible…”

Mar Hernández

“No perdre’t res”

De tots els casos, quin és el que t’ha impactat més i perquè?

Per a mi el testimoniatge que més m'ha cridat l'atenció a estat el de Quico.

Em costa entendre com una persona tenint-ho tot decideix deixar-ho per a
marxar a viure a un lloc en el qual no té res i estàs en certa manera sol. Em
sorprèn les visions tan distants que es tenen en la societat, és a dir, trobem
persones que no tenen res i viuen el seu dia a dia lluitant per sobreviure i
poder tenir un nivell de vida digne, mentre que persones que ho tenen tot
abandonen la seva vida per a viure en unes condicions més precàries i
imprevisibles.

Maria Fernandez Jimenez

1r CFGS Integració Social
7/10/2022
 MP6: Atenció a les Unitats de Convivència
UF1: Intervenció en Famílies

Al meu parer l'ésser humà és inconformista, perquè per molt que intentem
aconseguir alguna cosa una vegada ho tenim no sabem valorar-ho, amb això
no vull dir que la vida que ha volgut adoptar Quico em sembli una mala
elecció, és bé que cadascú sap el millor per a si mateix, però a vegades
actuem sense tenir en compte realment les conseqüències que els nostres
actes ens poden portar i encara que a priori ens sembli la millor decisió, tard
o d'hora pot acabar en la nostra contra.

Maria Fernandez Jimenez

1r CFGS Integració Social
7/10/2022