Professional Documents
Culture Documents
PAC1
PAC1
Presentació i Objectius
En aquesta activitat es treballa el cas de la Marina des del model humanista. Per a
respondre a les preguntes us recomanem utilitzar els recursos disponibles a l'aula.
Resultats d'aprenentatge
2. Saber analitzar i aplicar les principals tècniques i estratègies d'intervenció del model
humanista en nens de 0-6 anys a partir del cas pràctic plantejat.
3. Saber determinar la intervenció més adequada des del model humanista a partir
dels factors específics que influeixen en el cas analitzat.
6. Saber comunicar els resultats i/o conclusions del cas analitzat d'una manera efectiva
i adaptada a l'interlocutor, utilitzant la terminologia pròpia de l'àmbit de la intervenció
psicològica infanto juvenil i tenint en compte el codi ètic i deontològic de la professió.
Tasques a realitzar
Edat: 5
Curs: P5
En preguntar-li per la seva història, la Glòria ens explica que és filla única i que ve d'una
família humil, en la qual els seus pares eren autònoms i treballaven sempre molt. El seu
pare tenia un taller i es passava el dia allà; la seva mare era cuidadora de persones
grans i passava el dia de casa en casa. Ella de més petita acompanyava a la seva mare
a les cases i, quan va créixer, es quedava sola a casa o passava la tarda a casa de la
Montse, la seva amiga. No recorda molts espais amb els seus pares, però té molt
idealitzada la família de Montse, ja que la veia com una família unida i amb la qual
passava molt bons moments. “La Montse i la seva família són com la meva família
adoptiva. Per Nadal anàvem a casa seva tots, inclosos els meus pares... des de fa
anys”.
Ens explica també que després de la mort de la seva mare, fa 8 anys, ella es va tancar
en una relació de parella molt llarga i dependent. Però, al temps, va decidir que volia ser
mare i que no volia repetir el patró de la seva família, així que va preferir fer-ho ella sola.
La Marina entra a la sala amb molt d'interès i investiga els diferents materials que hi ha
en ella. Es mostra oberta, comunicativa i amb molta predisposició per parlar,
mostrant-se una miqueta desregulada. Té un llenguatge molt desenvolupat per als 5
anys que té i explica moltes coses que està fent a l’escola, també les que feia amb el
seu avi, amb un punt de verborrea. Demana dibuixar-nos el cotxe que tenia el seu avi
en el garatge i afegeix, “jo sé moltes coses de cotxes, com el meu avi”. Ho explica amb
una alegria desmesurada i poc d'acord amb la situació, exagerant el to positiu de tot el
que verbalitza i dibuixa.
La terapeuta reflexa, “veig que l'avi et va ensenyar moltes coses, quina sort que
poguessis aprendre tant d'ell”. Davant d’això, la nena fa un canvi brusc en el seu
llenguatge no verbal, es posa molt rígida i defensiva i verbalitza bruscament “Sí, però no
vull parlar d'això”; i tot seguit, canvia de tema anant-se a buscar un altre joc i tornant a
una alegria desmesurada. Continua parlant d'aquest nou joc sense deixar espai al fet
que la terapeuta intervingui.
En tornar la mare, aquesta li pregunta a la terapeuta per com ha anat la sessió, i la nena
comença a parlar a la mare, agafant-li de la màniga de la jaqueta i sense deixar espai a
que la terapeuta exposi res. La mare insisteix en la pregunta cap a la terapeuta, sense
fer cas a la nena, que continua parlant cada vegada més alt i amb to enfadat, buscant
solapar-se amb la conversa adulta. En aquest moment, la Glòria sense mirar a la nena
afegeix, “Així està tot el dia, i jo no faig res perquè es posi així!”
“La Montse i la seva família són com la meva família adoptiva. Per Nadal anàvem a
casa seva tots, inclosos els meus pares... des de fa anys”.
“He tirat d'ella moltes vegades, perquè jo també tinc dret a tenir vida, no?, però ara
sento que abuso d'ella, perquè no puc amb la Marina”
“Fins ara era una nena que s'adormia en 5 minuts i ara podem estar fins a 2 hores. A
la que veu que em poso a estudiar ja li passa alguna cosa. És com si de sobte no
pogués fer res sola i tingués un bebè de nou”
“Em fa tenir emocions i pensaments horribles cap a ella, em fa sentir molt mala mare.
Hi ha moments que no puc amb tanta necessitat que té cap a mi”
Devolució a la mare:
Devolució 1:
“Hola Glòria, avui m'agradaria poder explicar-te el que observo en el que hem anat
parlant. Entenc que estàs trista, perquè perdre a un pare és una cosa trista. Però no
estàs sola, tens a la teva “família adoptiva” com vas dir. M'alegra que la família de la
Montse estigui amb vosaltres en aquest moment i és bo que demanis ajuda si la
necessites. No abuses d'ella, simplement, en un moment complicat, necessites més
ajuda i has de permetre-te'l. Per a cuidar a la Marina, tu has d'estar bé, i per això, és
bo que tinguis aquesta ajuda.
Com et deia, la Marina et necessita, perquè ets la seva referència i, per això, si veu
que tu estàs malament, demanarà més la teva atenció. Per això s'enfada més o et
busca més. És normal. Però per millorar la vostra relació, hem d'ajudar-te a que
estiguis millor. És normal que estiguis trista, però potser pots buscar moments on
esplaiar-te i després intentar estar per la Marina perquè ella t'expliqui com està. Et
proposo que busquis una estona cada dia per fer alguna cosa juntes. Així ella veurà
que tu estàs per ella i reduirà la seva hiperdemanda.”
“Hola Glòria,
gràcies per venir avui i dedicar-te aquest espai, ja que veig que estàs ocupant-te de
tantes coses, que ha de ser difícil trobar un moment per parar i pensar en una
mateixa. Et proposo aquest espai com un lloc on compartir i reflexionar el que hem
anat parlant en aquestes últimes sessions.
Sens dubte, esteu en un moment difícil, la pèrdua d'un pare és una pèrdua difícil de
gestionar, fos com fos la relació prèvia. M'arriba una sensació de lluita interna entre
voler connectar amb el dol i la necessitat de tirar cap endavant que dona poc espai a
l'anterior. Podria ser?
M'alegra que en aquest moment la família de la Montse sigui un suport amb el qual
puguis comptar. Entenc que a vegades puguis sentir que abuses d'ella quan et pots
veure lluitant amb tants fronts o desbordada. Demanar ajuda des d'aquí sempre és
més difícil. Però ella, pel que sembla, no està vivint això com un abús, no? ho has
pogut parlar amb ella alguna vegada?
A la Marina la veig que està portant, igual que tu, el dol com pot i sap. No hi ha una
manera de portar bé o malament un dol. Però si que observo que el fet que només et
tingui a tu com a referència, perquè ets la seva mare, faci que tu puguis atabalar-te.
No hi ha relleu i això fa que sigui molt intensa la seva demanda. Et deixa poc espai a
tu. Pot ser? Quins espais creus que podries trobar on poder tenir un moment per tu
per agafar una mica d'aire?
Sembla que, per la Marina, el seu avi també era una referència important. Ha pogut
compartir amb mi moments amb ell, però observo que li dol massa la tristesa i la
converteix en ràbia per portar-la millor. Això us passa a casa?
Exacte, aquests moments de ràbia és quan demana més la teva atenció, ja que no
sap com gestionar-ho. Et sembla si busquem algunes estratègies perquè puguis
acompanyar-la en aquests moments?”
5. A partir de l'explicació que des del model humanista es dona del símptoma i
dels objectius plantejats,
a) Consideres que les TIC presenten alguna potencialitat terapèutica en
aquest cas? Justifica la teva resposta. (0,5 punt)
Elements a lliurar
Criteris d’avaluació
Criteris generals:
Format de lliurament
Període de lliurament