Marta Arnau Piculla

Paul Zanker és l’autor d’aquest text, el qual es troba a la seva obra Arte romana, publicada al
2007. L’escriptor és un famós professor arqueòleg alemany que ha escrit decenes de llibres i que
està especialitzat en les manifestacions artistiques durant el període d’August. Arte romana tracta
sobre l’art com a mitjà d’expressió i comunicació social, on les imatges s’entenen com a un
conjunt d’elements d’una cultura que pateix molts canvis polítics i socials.

En el text que tenim podem extreure una clara idea: l’art com a propaganda política i al servei de
les classes benestants. Ens detalla com a l’antiga Roma els polítics maldaven per presentar-se
com a individus fàcilment identi cables, cosa que requeria de cert estil artístic com el realisme.
Aquest fet va anar més enllà dels polítics, ja què aquells ciutadans que havien esdevinguts rics
també volien tenir el seu propi retrat i el de la seva família, utilitzant escultures com per exemple
de baixrelleu i alhora fent-se notar en la societat. El text ens parla de retrats realistes, doncs
l’època d’August va ser on més es van desenvolupar, ja què hi havia una certa importància en
retratar de manera realista als personatges públics per a que poguéssin ser fàcilment identi cats.

Cèsar August, conegut també com a Octavi, va ser el primer emperador romà que més temps va
estar al poder. Fill adoptiu de Juli Cèsar, des de jove va mostrar grans aptituts per la política i
l’exèrcit, cosa que va portar a que guanyés moltes batalles per obtenir el poder, derrotant a Marc
Antoni i tenint el suport dels grans republicans del Senat. El seu impri va ser renovador i va portar
moltes reformes polítiques i socials a Roma.

El retrat romà va ser un gran mitjà de desenvolupament artístic amb in uències etrusques i
gregues. August va ser apro tar aquest mitjà i no només fent escultures, sinó també utilitzant el
retrat en les monedes, especialment el de Juli Cèsar. Les monedes també son una forma de
propaganda política molt útil per aquest, ja que es fa totalment visible i imposa de cara al poble
amb una arma artística més.

En el text es menciona un retrat postmortum, i és que a l’antiga roma els retrats i bustos tenien
diferentes funcions: les funeràries i les polítiques. Les costums funeràries romanes, les quals
incloen la pràctica de moldejar una màscara de la cara del difunt en cera per a poder posar-la a
l’altar de les cases com a part de la seva religió tradicional tenia també a veure amb l’estatus
socio-polítics de les famílies. Aquesta pràctica era difícil d’aconseguir: no tothom podia adquirir el
dret a portar-la a terme i només els homes que tenien un gran poder i/o tenien molt poder
adquisitiu i riques ho aconseguien, fent de l’art un Servei menys del poble però alhora formant la
seva tècnica: aquesta pràctica va fer que el retrat romà es caracteritzés per ser més realista en
comptes de naturalista. Després, la següent funció del retrat va ser política, com ja hem
esmentat. El retrat al servei de la política d’August s’utilitzava per a mitjà e caç d’identi car al
Princeps amb l’Estat. Va contriubuïr a la difusió d’aquests retrats, no només de l’emperador, sinó
també de la família imperial. Amb el temps, la funció del retrat va esdevenir en una característica
de cult imperial com a religió cívica romana.

Els retrats en l’època d’August tenen una gran in uència grega

i per tant l’idealització de les gures és important. Els retrats
d’August seràn molt difosos I tots tindran la mateixa tipologia:
rostre bell I energètic, cabell al front, gran posat I
ornamentació… podem veure-hi un clar exemple en l’August
de Prima Porta, el qual ens imposa una gran gura imperial
amb un transfons mitològic i una tècnica artística realista d’un
artista clarament grec. Si parlem dels retrats més aviat
femenins d’aquesta època, també en tenim com a exemple el
retrat de Livia, la seva dona, amb un rostre clarament idelitzat
amb un pentinat esoecial i un rostre clar.

Zanker ens descriu certes característiques d’aquesta famosa

tipologia artística utilitzada a l’antiga Roma, arribant a la
conclusió de què el retrat i el bust no eren més que mitjan i
formes artística per arriba al poble. A part, concluïm com l’art
no acabava d’estar al servei de tot el poble, ja què només els
fi
fi
fi
fi
fl
fl
fi
fi
fi
més poderosos i rics podien accedir a ella fent-se retrats i baixrelleus familiars que mostraven la
situació social-política d’aquesta. Gàcies al retrat romà, es va desenvolupar una roma més
artístucament formada que va deixar un gran llegat a la història, no només per la seva política
sinó per les seves representacions.