2017/06/29

Q2. En una zona de l’espai tenim definit un camp elèctric.𝐸⃗ = 4𝑥 𝑖̂ + 6𝑦 𝑗̂ (N/C)

Calculeu la ddp VA  VB entre els punts A(2,0) i B(4,2)

a)  24 V b)  36 V c) 12 V d)  20 V

Diferència de potencial entre dos punts:

A
VA  VB    E  d
B

En coordenades cartesianes:

E  Exiˆ  E y ˆj  Ez kˆ 

A A

  VA  VB    E  d     Ex dx  E y dy  Ez dz 
d  dxiˆ  dyjˆ  dzkˆ   B B

A A 2 0
VA  VB    E  d     4 xdx  6 ydy     4 xdx   6 ydy  24  12  36V
B B 4 2
2018/04/11

Q2. En una regió de l’espai tenim un camp elèctric

𝐸⃗ = 𝐸(𝑥) 𝑖̂ que depèn de la posició 𝑥 segons es mostra
a la figura. Calculeu el treball que fa la força elèctrica
quan una càrrega 𝑞 = 2,0nC es mou des de l’origen
𝑥 = 0 fins a l’infinit.

a) +1,0 · 10−6 J b) −5,0 · 10−7 J

c) +4,0 · 10−7 J d) −1,2 · 10−6 J

Considereu 𝑉∞ = 0

Treball realitzat per una força: WA B   F  d

A

  
 2 100 
WO   F  d  q  E  d  q  Ex dx  q  2  200  0   0    1, 0 106 J
O O O  2 

àrea sota la "corba" E (x)

2017/10/25
Q9. Tres càrregues puntuals es troben situades, tal
com s’indica a la figura. als punts de coordenades:
 q1  1μC  (18,0)cm
 q2  1μC  (18,0)cm
 q3  2.5μC  (0,18)cm
Un punt on el potencial es fa zero és:

a) (0,0)cm b) (0, 5.5)cm

c) (0, 22.5)cm d) (0, 4.5)cm Considereu V  0

Sigui el punt P  0, zP  on s’anul·la el potencial.

q
Potencial creat per una càrrega puntual: V  k
r

Potencial creat per les tres càrregues puntuals al punt P:

qi  q1 q2 q3 
VP   k  VP  k    0
riP  182  z 2 182  zP2 18  zP 
i
 P 

1 1 2,5 2 2,5 4 6, 25
  0   2   zP  5,5cm
182  zP2 182  zP2 18  zP 182  zP2 18  zP 18  zP 18  zP 2
2
2018/10/24
Q2. Distribuïm homogèniament una càrrega Q  6μC per tota la superfície d’una esfera de radi
R  30cm . Considerant l’origen de potencials a l’infinit ( V  0 ) calculeu el potencial V0 al centre de
l’esfera.
a) V0  0 b) V0   c) V0  6 105 V d) V0  1,8 105 V

Diferència de potencial entre dos punts: VB  VA    E  d

A

Per calcular el potencial al centre de l’esfera, considerant V  0 :

O S O
VO  V    E  d    E  d   E  d
  S
punts exteriors punts interiors

Apliquem la llei de Gauss a una gaussiana esfèrica de radi r concèntrica amb l’esfera:

Qint Qint
 E  ds    E  ds   E  ds  E  ds  E  4 r 
2

S
0 S S S
0

r  R  Qint  0  E  0
1 Q
r  R  Qint  Q  E 
4 0 r 2

Per tant:

0
O S O R
Q dr Q 1
VO  V    E  d    E  d   E  d     1,8 105 V
  S 
4 0 r 2
4 0 R
2019/04/03
Q1. Una superfície esfèrica de radi R  2 m està carregada
homogèniament amb una densitat superficial   2μC/m .
2

Calculeu la diferència de potencial VA  VB entre els punts

A(1,0) m i B(3,0) m indicats a la figura.
a) 0V b) 1,5 105 V

c)  4,5 105 V d) 3, 0 105 V

Diferència de potencial entre dos punts: VA  VB    E  d

B

A S A
VA  VB    E  d    E  d   E  d
B B S
punts exteriors punts interiors

Apliquem la llei de Gauss a una gaussiana esfèrica de radi r concèntrica amb l’esfera:

Qint Qint
 E  ds    E  ds   E  ds  E  ds  E  4 r 
2

S
0 S S S
0

r  R  Qint  0  E  0
 R2 1
r  R  Qint  Q    4 R 2  E 
0 r2

Per tant:
0
A S A R
 R 2 dr  R 2  1 1 
VA  VB    E  d    E  d    E  d        1,5 10 V
5

B B S rB
0 r 2
 0  R rB 
2019/10/23
Sigui una esfera de radi R  0,10 m carregada amb una càrrega Q  1nC , distribuïda sobre la seva
superfície de manera uniforme. Si una càrrega puntual q   0, 25nC està situada a una distància d  4R
del centre de l’esfera,
Considereu V ()  0
Q3. Calculeu el potencial elèctric total al centre de l’esfera.
a) V0  0 b) V0  90V c) V0  95,6V d) V0  5,6V

El potencial elèctric total al centre de l’esfera, serà la suma dels dos potencials:

1 q
 potencial creat per la càrrega puntual q a una distancia d  4 R  Vq   5, 6 V
4 0 4 R

 potencial al centre de l’esfera, considerant V ()  0 :

Apliquem la llei de Gauss a una gaussiana esfèrica de radi r concèntrica amb l’esfera:

Qint Qint
 E  ds    E  ds   E  ds  E  ds  E  4 r 
2

S
0 S S S
0

r  R  Qint  0  EQ  0
1Q
r  R  Qint  Q  EQ 
4 0 r 2

Per tant:
0
O S O R
Q dr Q 1
VOQ  VOQ  V    EQ  d    EQ  d   EQ  d     90 V
  S 
4 0 r 2
4 0 R

Sumant: VO  VOQ  Vq  95, 6 V

2019/04/03
Q5. Si ens diuen que el potencial elèctric creat per una càrrega puntual positiva Q en un punt P a una
distància rP de la càrrega val:
Q
VP  k  C (sent C una constant positiva)
rP
A quina distància r0 de la càrrega s’ha triat l’origen de potencials, V (r  r0 )  0 ?
kQ
a) r0  0 b) r0   c) r0  rP d) r0 
C

Segons ens diu l’enunciat, l’origen de potencials s’ha triat a una distància r0 de la càrrega, V (r  r0 )  0 .

Calculem el potencial en un punt P a una distància rP de la càrrega amb l’origen a r0 :

1 1
P P r
P
Q Q
E  k 2 rˆ  VP  VP  V0    E  d    E  dr    k 2 dr  kQ   
r 0 0 r0
r  rP r0 

Q kQ kQ
Si comparem amb VP  k C  C   r0 
rP r0 C
2019/06/12
Q2. El camp elèctric que crea un fil infinit carregat amb una densitat lineal de càrrega uniforme a una
distància r del fil val E  18000 / r (unitats SI). Calculeu el potencial a una distància r  4m , si l’origen
de potencial està a r  10m .
a)  2,50 104 V b) 1,65 104 V c)  2,50 104 V d)  3, 23 104 V

Calculem el potencial en un punt a una distància r  4m del fil, amb l’origen de potencials a r  10m :

 4
4 4 4
18000 dr
Er   V4  V4  V10    E  d    Er  dr    18000  18000ln     1, 65 104 V
r 10 10 10
r  10 
2018/10/24
Q3. Una partícula amb massa m  4mg i càrrega q  2mC entra per un punt A amb una velocitat
vA  1000m/s dins d’una regió de l’espai on hi ha un camp elèctric que origina una diferència de
potencial VA  VB  750 V . Calculeu la velocitat de la partícula quan surt de la regió de camp elèctric
pel punt B.
a) vB  2000m/s b) vB  750m/s c) vB  500m/s d) vB  1500m/s

Sistema conservatiu:

Emec  0  U A  Ecin,A  U B  Ecin,B

qVA  Ecin,A  qVB  Ecin,B

Ecin,B  qVA  Ecin,A  qVB  q VA  VB   Ecin,A  0,5J  vB  500m/s

2017/10/25
Q10. Una partícula de massa m  3,6g i càrrega
q  2μC llisca sense fricció per una guia horitzontal
sota l’acció d’una càrrega Q  4μC fixada a una
distància L  8cm de la guia. Si la posició de la
partícula oscil·la entre els punts  6cm i  6cm ,
calculeu la seva velocitat quan passa per la vertical
( x  0) del punt on es troba la càrrega Q .

a) 13m/s b) 10m/s c) 7,1m/s d) 0m/s

Sistema conservatiu: Emec  0  U ini  Ecin,ini  U fin  Ecin,fin

Recordem que als extrems de l’oscil·lació la velocitat de la partícula és nul·la

0
U ini  Ecin,ini  U fin  Ecin,fin
1
qVini  qV fin  mv 2fin
2
Q Q 1 2
qk  qk  mv fin  v fin  10m/s
rini rfin 2
2017/11/29
Q5. Es pretén disparar una partícula de càrrega q  2nC i massa m  9g , des de la superfície d’una
esfera de radi R  2 m i càrrega Q  0, 2μC . Suposant negligibles les interaccions gravitatòries entre la
partícula i l’esfera, determineu a quina velocitat mínima caldria disparar la partícula per tal que aquesta
arribés a l’infinit.
Considereu V  0
a) 1, 4cm/s b) 2,0cm/s c) 0,1mm/s d) 10m/s

Sistema conservatiu: Emec  0  U ini  Ecin,ini  U fin  Ecin,fin

Volem que la partícula arribi a l’infinit, on V  0 .

En aquesta situació, quan els efectes d’atracció de la càrrega Q ja siguin negligibles, serà suficient amb
que la velocitat de la partícula sigui nul·la ... segur que ja no hi torna !!

0 0
U ini  Ecin,ini  U fin  Ecin,fin
1 2
qVini  mvini 0
2
Q 1 2 Q 1 2
qk  mvini  0  qk  mvini  0  vini  0, 020m/s  2, 0cm/s
rini 2 R 2
2019/05/15
6
Q1. Disparem una partícula de massa m  10 kg i càrrega q  1μC en direcció radial cap a la superfície
d’una esfera de radi R  10cm carregada en tot el seu volum amb Q  2μC . La velocitat inicial de la
partícula és vi  400m/s . Calculeu la distància màxima respecte al centre de l’esfera des de la qual podem
disparar la partícula per tal que la mateixa arribi a tocar la superfície de l’esfera.
Considereu negligible l’efecte de la gravetat i V  0
a) r  22cm b) r  36cm c) r  18cm
d) arribarà a tocar la superfície des de qualsevol distancia que la disparem

Volem que la partícula arribi just a tocar la superfície de l’esfera, encara que sigui amb velocitat nul·la.

0
U ini  Ecin,ini  U fin  Ecin,fin
1 2
qVini  mvini  qV fin
2
Q 1 2 Q
qk  mvini  qk  rini  0,18m  18cm
rini 2 R
2018/10/24
Q10. Una partícula de massa m  5mg i càrrega q  5μC es troba en repòs a una distància d1  2cm
d’un pla infinit carregat amb una densitat superficial de càrrega   36nC/m2 . Si la deixem en llibertat,
quina velocitat tindrà quan es trobi a una distància d2  10cm del pla?
Considereu negligible la gravetat
a) 18m/s b) 36m/s c) 54m/s d) 72m/s

Sistema conservatiu:

Emec  0  U1  Ecin1  U 2  Ecin2

0
qV1  Ecin1  qV2  Ecin2

Ecin 2  qV1  qV2  q V1  V2 

ddp pla 

Calculem la ddp entre els dos punts deguda al camp elèctric que crea el pla infinit:

1 z1
 
V1  V2    E  d     dz   z2  z1   163V
2 z2
2 0 2 0

Ecin2  q V1  V2   8, 2 104 J  v2  18m/s

2017/10/25
Q4. A la figura estan representades les línies del camp elèctric creat
per una càrrega puntual i tres superfícies esfèriques concèntriques.
És cert que:

a) La càrrega és negativa.
b) El mòdul del camp elèctric és E1  E2  E3 .
c) La càrrega és positiva i les tres superfícies representen
superfícies equipotencials on V1  V2  V3 .
d) La càrrega és positiva i el flux del camp elèctric és
1  2  3 .

Recordem algunes idees teòriques sobre les línies de camp elèctric:

 són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ .
 neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
 són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
 estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des del potencials alts cap
als potencials baixos.

(a) FALSA. Com les línies de camp “neixen” al punt on està la càrrega, aquesta ha de ser positiva !!

(b) FALSA. El mòdul camp elèctric creat per una càrrega puntual depèn de la distància al punt on es
troba la càrrega:

Q
Ek
r2

per tant no pot tenir el mateix valor a les tres superfícies.

(c) CERTA. Les línies de camp són perpendiculars a les superfícies equipotencials i estan dirigides cap
als valors decreixents del potencial, per tant: V1  V2  V3 .

(d) FALSA. Segons la llei de Gauss, el flux del camp elèctric a través de les tres superfícies ha de ser el
mateix, ja que la càrrega interior és la mateixa Q.

Qint
  E  ds 
S
0
2018/05/16
Q2. A la figura adjunta estan representades algunes línies de camp i tres superfícies equipotencials
corresponents al camp elèctric creat per un pla infinit carregat amb una densitat superficial  .
Si fixem l’origen de potencials al mateix pla, Vpla  0 , podem afirmar que:

a) La densitat de càrrega,  , és positiva.

b) Els potencials V1 , V2 i V3 són negatius.
c) Com que el camp és constant, els
potencials són iguals: V1  V2  V3 .
d) Els potencials són V1  V2  V3 .

Recordem algunes idees teòriques sobre les línies de camp elèctric:

 són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ .
 neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
 són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
 estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des del potencials alts cap
als potencials baixos.

Com les línies de camp “moren” a la superfície del pla, aquest ha de tenir densitat de càrrega negativa !!

Les línies de camp són perpendiculars a les superfícies equipotencials i estan dirigides cap als valors
decreixents del potencial. Segons això, els potencials han de ser V1  V2  V3 , i com l’origen de potencials
està al propi pla, seran tots positius.
2020/10/21

Q7. Un fil infinit carregat amb una densitat lineal de

càrrega 𝜆 < 0 està situat tal com mostra la figura.
Sobre el potencial als punts P1, P2 i P3, podem
afirmar que:

a) 𝑉1 = 𝑉2 > 𝑉3 b) 𝑉1 > 𝑉2 = 𝑉3

c) 𝑉1 = 𝑉2 < 𝑉3 d) 𝑉1 < 𝑉2 = 𝑉3

Recordem algunes idees teòriques sobre les línies de camp elèctric:

 són línies tangents en tots els seus punts al vector camp 𝐸⃗ .
 neixen a les càrregues positives o a l’infinit, i moren a les càrregues negatives, o a l’infinit.
 són perpendiculars a les superfícies equipotencials.
 estan dirigides cap als valors decreixents del potencial elèctric, és a dir, des del potencials alts cap
als potencials baixos.

El camp elèctric creat per un fil infinit serà:

𝜆 1
𝐸⃗ = 𝑟̂
2𝜋𝜀0 𝑟

Com la densitat lineal de càrrega és 𝜆 < 0, les línies de camp elèctric aniran a morir al fil.

Així, podem escriure que: 𝑉1 = 𝑉2 < 𝑉3

2020/01/20
Tenim dues càrregues puntuals de valor Q  30nC cadascuna fixades als vèrtexs oposats d’un quadrat
de costat L  4cm i una tercera càrrega de valor q  2nC i massa m  2, 2 107 kg situada en un dels
vèrtexs desocupats.
Q1. Calculeu l’energia de formació del sistema.

a) 27μJ b) 18μJ c) 60μJ d) 116μJ

Q2. Si deixem la càrrega q en llibertat, calculeu amb quina velocitat passarà pel centre del quadrat.

a) 60m/s b) 10 m/s c) 20 m/s d) 16 m/s

Q1. L’energia de formació d’un sistema de N càrregues puntuals es pot calcular com:

1 N
U  qiVi
2 i 1
N qj
on Vi  k  és el potencial creat per la resta de càrregues del sistema al punt on es troba la qi .
j 1 rij
j i

L’aplicació de la fórmula és senzilla i metòdica, per això és interessant “etiquetar” cada càrrega amb un
número que la identifiqui: q1 , q2 ,..., qi ,..., qN .

1
U q1V1  q2V2  q3V3
2
 
1   Q q    Q q    Q Q   
U  (Q)  k      (Q)  k      (q)  k     
2   2L L    2L L    L L  
 V1 V2 V3 

1 kQ  Q   Q   1 kQ  2Q 
U   q  q    2q      4q   1,16 104 J  116 μJ
2 L  2   2   2 L  2 

Q2. Si deixem la càrrega q en llibertat, la velocitat amb la qual passarà pel centre del quadrat serà:

Sistema conservatiu: Emec  0  U i  Ecin,i  U f  Ecin,f

0 1
U i  Ecin,i  U f  Ecin,f  qVi  qV f  mv 2f
2

Q Q 1 Q Q 1
q 2k  q 2k  mv 2f  q 2k  q 2k  mv 2f  v f  10m/s
ri rf 2 L d /2 2