Emma Casassas 2n BAT A

EXAMEN DESCARTES

1. HISTÒRIA PRÈVIA
V a.C.   Hel·lenisme   V d.C. Edat mitjana     1492 Renaixement

|--------------------------|----------------|-----------------------|------------------------------->

Atenes ↓ ↓

    Estoics     Cristianisme com   

    Cínics     a religió

    Epicuris     o cial

Edat mitjana: la loso a sempre ha d’estar fomentada amb el cristianisme.

Renaixement: idees importants de l’humanisme:

→ Atomisme

→ Materialisme

→ Escepticisme: qüestionar la base del coneixement // posició crítica respecte

l’Edat Mitjana. 

REVOLUCIÓ CIENTÍFICA (S.XVI - XVII)

Copèrnic: Teoria de l’heliocentrisme; la terra no és el centre de l’univers; ho va descobrir

però el llibre diu que ho va llegir d’un llibre de l’Antiga Grècia. 

Kepler: Va descobrir les lleis dels moviments dels planetes; l’òrbita és el·líptica. 

Galileu: La terra és esfèrica i gira al voltant del sol; va ser el que va inventar el telescopi i
va descobrir alguns astres. Va ser el que va polir les altres teories. 

Amb tot això desenvolupen el mètode cientí c. 

2. TEORIES DEL CONEIXEMENT  

Empirisme: Tota la nostra informació vé dels sentits i experiències (David Hume)

Època contemporània → Teoria del llenguatge: Tenim la capacitat de comunicar-nos

entre nosaltres (Nietzsche) 

Època moderna → Racionalime (Raó): Està a la base de la nostra manera de pensar.

Segons aquesta teoria tenim una estructura a la ment que és la capacitat de pensar que
és el que ens fa humans. La capacitat de pensar és prèvia a qualsevol experiència.
“Penso, llavors existeixo”. Els autors racionalistes vivien generalment a Europa
(Descartes).

Sentits → Ens enganyen, quan dormim ens pensem que els somnis són reals ns que
ens despertem, podria ser que estiguéssim en un somni sense saber-ho.
Raó → a vegades ens equivoquem, s’inventa una divinitat malvada, anomenada geni
maligne que ens convenç de coses que no són veritat.

fi
fi
fi
fi
fi
 Emma Casassas 2n BAT A
Dubte metòdic: Ho poses tot en dubte, ho divideixes en petits dubtes i comences pel
dubte més simple. Escepticisme com a mètode.

Qüestiona les bases del coneixement adoptant exemples quotidians (moderats):

- Sentits: Hi ha situacions que m’han enganyat per tant podria ser que m’enganyessin
sempre.

- Raó: A vegades ens equivoquem

Dubta de manera hipebòlica:

- Sentits: els sentits m’enganyen totalment, estic en un somni (o drogat xd).

- Raó: fa la hipòtesi d’un geni maligne que ens fa creure coses que no són. 

3. RENÉ DESCARTES

René Descartes, va ser un important lòsof racionalista francès del segle XVII (època
moderna), també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques
de la ciència. ERA RACIONALISTA

Vida: 31 de març de 1596 (Regne de França) - 11 de febrer de 1650 (Estocolm, Suàcia). 

Estudis: Escola Le Fleche (Jesuïtetes → Religiosos però fèien escoles més modernes)

Païssos on va viure: França, Holanda i Suècia. 

Moviment: Racionalisme.

In uències: Plató, Aristòtil, Anselm de Canterbury, Tomàs d’Aquino, Guillem d’Occam,

Francisco Suárez, Marin Mersenne. 

Obres destacables: Teoria de conjunts, Geometria (Descartes), Discurs del mètode, De

homine, Meditacions Metafísica, El món (no publicat en vida).

Biogra a (punts importants):

- Es va allistar a l'exèrcit per veure món.

- Va viure a Holanda 20 anys perquè hi havia més llibertat d'expressió (a França hauria
tingut problemes).

- La Reina Cristina de Suècia li va oferir anar a la seva cort a canvi de classes perquè
degut a la fama dels seus llibres no podia estar tranquil a Holanda.

- Va morir d'una pneumònia.

FUN FACT: Va ser el que va determinar que l’angle de l’arc de sant martí és de 42º.
MÈTODE CARTESIÀ
Descartes s’inspira en el mètode cientí c; ell pensa que la ciència és molt diferent que la
loso a però que la loso a també necessita unes pautes com el mètode cientí c, així
que crea unes regles del mètode losò c que suposadament haurien de servir en
qualsevol situació que suposi un dubte loso c. 

MÈTODE FILOSÒFIC (MÈTODE CARTESIÀ):

fi
fl
fi
fi

fi
fi

fi
fi
fi
fi
fi
fi

fi

 Emma Casassas 2n BAT A

(1) Evidència: Necessitat de l’evidència.

(2) Anàlisi: Ús del mètode cientí c.

(3) Síntesi: Conèixer del més bàsic cap al més complex.

(4) Enumeració: Comprovar els coses per assegurar la seva certesa. Fer els
recomptes que faci falta per resoldre el problema.

VOL TROBAR VERITATS SÒLIDES, CONEIXEMENT CERT.

MORAL PROVISIONAL

Descartes elabora una moral provisional que li serveix només pel moment en que posa en
dubte tot el coneixement.
Té quatre idees per tal de viure feliç:
(1) Obeir les lleis i els costums del seu país
(2) No ser indecís
(3) Canviar els seus pensaments abans de canviar com són les coses
METAFÍSICA DE DESCARTES
Jo penso per tant existeixo.

Segons Descartes la realitat està formada per diferents substàncies i la primera és el

pensament. 

1. Déu
2. Pensament (res cogitans)
3. Substància extensa (res extensa) 
Característiques de Déu: in nit, perfecte i bo.

Característiques de la res extensa:

• Ocupen un espai concret en la realitat → són extensos.

• Es corresponen a les idees adventícies i els elements materials del món. Per això
les noves idees del món són clares i distintes. 

• Els elements de la realitat es mouen (el moviment és mesurable) → s’inspira en la

nova ciència.

◦ Aquesta és una concepció mecanicista de la realitat material. 

▪ Astres: objectes físics que ens envolten (no estan vius). [Ell considera
que tot a la realitat són com màquines.]

▪ Animals: per Descartes són com màquines. 

▪ El cos dels humans també el considera com una màquina. 

Els éssers humans estem formats per dues substàncies diferents: la ment i el cos. →
dualisme cartesià

fi
fi

Emma Casassas 2n BAT A

Dins el cervell hi ha la glàndula pineal (bio vibes). → Descartes encaixa la ment i el cos en
aquesta glàndula. → El problema que crea Descartes entre la ment i el cos arriba ns
avui.

CLASSIFICACIÓ DE LES IDEES

(1) ADVENTÍCIES O ADQUIRIDES: Provenen de por, de l’experiència sensible i de la
percepció pròpia del món o de l’ensenyament. Són certes perquè Déu és bo i no ens
enganyaria i, per tant, aquestes idees es corresponen a coses reals i en conseqüència
els elements materials són reals.

(2) FACTÍCIES O ARTIFICIALS: Són idees que inventem o fabriquem arbitràriament

nosaltres mateixos.

(3) INNATES O NATURALS: Són idees que no procedeixen de la percepció dels objectes
exteriors ni han estat construïdes per nosaltres, sino que emergeixen de la pròpia
facultat de pensar. No les hem creat nosaltres sols.

4. COMPARACIÓ AMB PLATÓ

Comparació entre Plató i Descartes metafísica

Plató Descartes
1.Hi ha dos tipus de realitat: El món
intel·ligible o món de les idees: Els
1.Té com a objectiu principal la
elements són eterns i immutables. S’hi
demostració de l’existència de Déu a
troben: les idees sobre les coses i les
partir de raonaments lògics i de nir les
idees superiors (bé, bondat etc.) El món
bases del coneixement del moment amb
sensible: Els elements es troben en un
bases més sòlides, de manera racional. 

canvi constant. S’hi troben: Les imatges i
els objectes i animals. 

2.La realitat està constituïda per tres
elements: 

2.Demiürg és un ésser diví que ha creat tot
Substància in nita (divina)-Déu

el món sensible. 

El pensament (res cogitans)

La substància extensa (res extensa)
3.Les ànimes pertanyen al món intel·ligible
fi
fi

fi
Emma Casassas 2n BAT A

Comparació entre Plató i Descartes antropologia

Plató Descartes

1.Doxa→ informació que rebem a partir dels

sentits (opinió, no fiable)

1.Metodologia: Dubta de tot fins a trobar

2.Episteme→ té a veure amb les idees i és una certesa totalment indubtable i a partir
coneixement veritable (fiable). d’aquí podem construir el coneixement.

3.Les nostres ànimes, del món intel·ligible, 2.Pensament → pensament; a partir d’aquí
al caure al nostre cos s’obliden del dedueix la resta de la realitat.
coneixement que teníem, només fent una
recerca interior podrem arribar a recordar
la veritat (reminiscència).

Comparació entre Plató i Descartes teoria del coneixement

Plató Descartes
1.Ment: hi tenim el pensament (res
cogitans) 


1.El cos és una presó per l’ànima

2.Cos: té un funcionament que una
2.Plató inventa tres ànimes; racional, màquina, per tant, es pot reparar. 

irascible i concupiscible. La important és la
racional, la que té la veritat i és immortal.
3.La glàndula pineal és una glàndula que es
troba en el cervell i connecta la ment i el
cos.

5. TEXTOS DE CLASSE
TEXT DESCARTES 1 (SELE SETEMBRE 2019 OPCIÓ A)
Doncs bé, què soc jo, ara que suposo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dir-ho, maliciós
i astut, que dedica totes les seves forces i totes les seves arts a enganyar-me? Puc estar segur de tenir
cap de les coses que acabo d’atribuir a la naturalesa corporal? Em deturo a pensar-hi amb atenció,
les passo i repasso totes en el meu esperit i no en trobo cap que pugui dir que em perta-nyi. No és
necessari que m’aturi a enumerar-les. Passem, doncs, als atributs de l’ànima i vegem si n’hi ha cap
que em pertanyi. Els primers fan referència a nodrir-me i caminar; i si és veritat que no tinc cos,
també serà veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és percebre amb els sentits, però
tampoc no és possible percebre amb els sentits sense cos. A més que altres vegades ja he cregut
percebre amb els sentits moltes coses mentre dormia que, en despertar-me, he hagut de reconèixer







Emma Casassas 2n BAT A
que veritablement no les havia percebut. Un altre és pensar. I aquí sí que trobo que el pensament és
un atribut que em pertany: és l’únic que no es pot separar de mi. Jo soc, jo existeixo: cert, però,
durant quant de temps? Tant de temps com penso, perquè podria ser que, si deixés de pensar, deixés
alhora de ser o existir. Ara no admeto res que no sigui necessàriament vertader: no soc, doncs,
parlant amb propietat, sinó una cosa que pensa, és a dir, un esperit, un enteniment o una raó, que
són termes amb un significat que abans desconeixia. Soc, doncs, una cosa vertadera, que existeix
veritablement. Però, quina cosa? Ja ho he dit: una cosa que pensa.
El text és Descartes dubtant sobre si alguna cosa és certa o no i al nal arriba a la
conclusió que res és segur. 

(1) En aquest text Descartes estableix que la única propietat necessària que ell té és el
pensament.

(2) En aquest fragment, Descartes està (encara) considerant la possibilitat que hi hagi un
geni maligne poderós que el vol enganyar.

(3) Atès que pot haver hi un geni maligne, no pot estar segur de tenir cap de les
propietats que se solen atribuir al cos, ni tampoc cap de les propietats que es solen
atribuir a l’ànima, llevat del pensament.

(4) Conclou, per tant, que el pensament és la única propietat que ell necessàriament té.
Ell és, doncs, una cosa que pensa.

TEXT DESCARTES 2
Algú podria dir que no està bé pretendre concloure que Déu existeix a partir del fet que jo tinc el
pensament que Déu existeix: perquè de pensar que una cosa existeix, no se segueix que aquesta
cosa existeixi.

Qui digui això, però, està equivocat (cau en un sofisma), perquè el cas de Déu és diferent: en la
mateixa noció de Déu hi ha contingut el fet que existeix; mentre que en la concepció d’una
muntanya no està contingut el fet que en el món hi hagi cap muntanya.

Concebre Déu va junt amb concebre que existeix, de la mateixa manera que concebre una muntanya
va junt amb concebre una vall: simplement no es poden separar.

El text tracta d’una demostració racional de l’existència de déu.

(1) Es podria dir que no està bé concloure que Déu existeix a partir del fet que jo tinc el
pensament que Déu existeix: perquè pensar que una cosa existeix, no vol dir que
existeixi.

(2) Però en parar de déu la cosa canvia, perquè en el pensament que déu existeix hi està
contingut la seva existència obligatòria, és diferent que en la comparació de per
exemple una muntanya.

(3) Pensa en déu es prova que déu existeix doncs estem concebent una entitat perfecta.
Ell diu que és el mateix que concebre una muntanya en concebre-la sabem que
existeix una vall.

fi
Emma Casassas 2n BAT A
TEXT DESCARTES SELE SETEMBRE 2020
Com que sé que totes les coses que concebo clarament i distintament poden ser produïdes per Déu
tal com jo les concebo, n’hi ha prou que arribi a concebre clarament i distintament una cosa sense
l’altra per a estar segur que una és distinta o diferent de l’altra, atès que poden existir separa-des, si
més no per l’omnipotència de Déu [...]. Per tant, a partir del fet que sé que existeixo i que m’adono
que l’única cosa que pertany a la meva naturalesa o essència és que soc una cosa que pensa, concloc
amb certesa que la meva essència consisteix solament en això: a ser una cosa que pensa, o una
substància l’essència o la naturalesa de la qual no és sinó pensar. I encara que potser (o millor
certament, com ho diré ben aviat) tinc un cos al qual estic estretament unit, tanmateix, com que
d’una banda tinc una idea clara i distinta de mi mateix, en tant que soc només una cosa que pensa i
no és extensa, i que d’una altra tinc una idea distinta del cos, en tant que és una cosa extensa i que
no pensa, és segur que aquest jo, és a dir, la meva ànima, per la qual jo soc el que soc, és enterament
i veritablement distinta del meu cos, i que pot existir sense el cos.
(1) M’és possible concebre amb claredat i distinció la meva ment de forma separada a
concebre el meu cos.

(2) Si dues coses es poden concebre de forma separada, aleshores seria possible que
una d’elles existís sense que existís l’altra (atès que si puc concebre de forma clara i
distinta una cosa separada de l’altra, Déu podria fer que existís l’una sense que
existís l’altra).

(3) Per tant, la meva ment podria existir sense que existís el meu cos.

(4) En conseqüència, la meva ment i el meu cos no són la mateixa cosa.

Idea dualista dels éssers humans; està a favor del dualisme.