Anàlisi lingüístic de textos infantils

Analitza lingüísticament els següents fragments lingüístics:

Morfologia

1) L’actora no estava contenta; estava triste.

➢ Error en la formació del femení, el xiquet entén que afegint el morf a a la
paraula actor forma el femení. Però hi ha substantius que acaben en -or que
per a formar el femení necessiten la desinència -triu.

2) I això no serv/serf per a res.

➢ Error en la formació del verb servir en la 3a persona del singular del present
d’indicatiu, el xiquet hauria de dir: serveix. Tan sol els verbs de la 3a
conjugació (-ir) acaben en -eix. No és un error molt greu però és incorrecte.

3) Y él no trayó el coche. (Cfr.: altres verbs irregulars)

➢ Error en la formació del verb, hauria de dir trajo (3a persona del singular del
preterit perfecte simple).

4) A mí me gustó mucho el delfino.

➢ Hi ha una concordança induïda per l’article el que fa pensar al xiquet que
perquè la paraula delfin siga en masculí ha de portar el morf o, per això diu
delfino en comptes de delfin.

Sintaxi

1) I Joan no em digué que no vine ací. I vaig anar allí.

➢ No sap formular prohibicions en subjuntiu, fa la frase com si fóra afirmativa:
Joan em digué vine ací. La frase correcta seria: I Joan em digué que no
vinguera ací, utilitzant el verb vinguera (mode subjuntiu del pretèrit
imperfecte).

2) Jo estic a València a Joan.

➢ Error en la formació de la categoria funcional, és a dir, les paraules que tenen
significat gramatical. Per exemple entrarien en aquesta categoria les
preposicions, les conjuncions, determinants, pronoms i morfemes flexius. En
aquest cas, tendríem un problema en la preposició, ja que utilitza la
preposició a Joan en comptes de amb Joan.

3) Joan desitja Pere comprar el joguet.

➢ En la frase hi ha dos subjectes diferents Joan i Pere, pel que l’oració
conjugada ha de separar-se per la conjunció que: Joan desitja que Pere li
compre el joguet.
 4) Pere he vist jo. [el subjecte és jo].
➢ Ha invertit l’ordre oracional, diu: objecte - verb - subjecte, en compte de
l’ordre natural: subjecte- verb- objecte (Jo he vist a Pere).

5) Xiquet no vol anar [xiquet fa referència a l’emissor].

➢ Fa una inversió pronominal (el xiquet), no utilitzant els pronoms personals
apropiats per a fer referència a sí mateix.

6) El niño que Pedro vino junto a él es simpático.

➢ És un problema en la formació de l’oració relativa, la conjunció que ja es
refereix al niño per tant no fa falta que torne a dir a él, sinó que hauria de dir
El niño que vino junto a Pedro es simpático.

7) Anita sí se ha acordado el paraguas.

➢ No utilitza la categoria funcional de (preposició).

(Lexico)semàntica

1) M’agraden molt eixos balons [balons = cartes de joc]

➢ Hi ha una confusió lèxica: ha confós el substantiu balons amb el substantiu
cartes de joc.

2) Va agafar eixa cosa i va fer això i això no li va agradar a ell i ell, pues, ho va fer
amb algo. I això va passar
➢ Proforma o verba ommibus: utilitza la paraula això per a totes les paraules
que no coneix.

3) No, no s’ha trencat la bicicleta. S’ha trencat el cadenat.

➢ Error de meronimia, no entén que el cadenat forma part del significat total
de la bicicleta.

4) Vull que em done este cotxe que té Pere en sa casa.

➢ Error en el element díctic, fa una referència en el espai incorrecta, utilitza el
demostratiu este en comptes de l’article el.

Pragmàtica

1. Adult: -Pere, tinc unes entrades per a anar a l’Oceanogràfic. A tu t’agraden els
dofins i els taurons?
Xiquet: -M’agraden els dofins i els taurons.
Adult: Doncs tinc dues entrades per a anar.
Xiquet: Doncs molt bé.

➢ En aquest diàleg el xiquet no entén el sentit implícit de l’oració, responent,

en el primer cas, només a la pregunta, mentre que en la segona part de
l’oració fa una interpretació literal de la frase de l’adult.
 2. La meua amiga és molt simpàtica; però, jo la vull molt (però = per això). I l’altre
dia, va caure d’un lloc molt alt; es va fer molt de mal.
➢ Per una banda fa ús de la conjunció “però” al confondre-la pel connector
textual “per això” per el sentit l’oració.
➢ A més té problemes en els connectors, per a que l’oració tinga un sentit
complet i sense interrupcions innecessàries. Amb els connector es facilitaria
la comprensió.
➢ Per altra banda no hi ha connexió aparent entre ambdós oracions.

3. Adult: No te preocupes, Antonio lo entenderá. Él es un lince.

Xiquet: No, él no es un animal. Es un humano.

➢ El xiquet no entén el sentit figurat de la paraula “lince”

4. Perquè Pere és amic meu. La mestra és molt simpàtica. Demà aniré a Barcelona.

➢ Frases incoherents, inconnexes entre elles, degut a que són idees soltes.

Analitza lingüísticament els següents fragments lingüístics (excepte els aspectes

fonològics, si hi ha qualsevol cosa rellevant fonològicament):

• Primer fragment:
I, entonces, els porquets van anar casa de germà gran. El llop va destrossar casa
seua. El petit va fer la seua casa de palla. Però la casa esta va fer molt daño la primera.
Després, fuig a la casa de germà seu. Va dir llop que bufaré i bufaré i la casa derribaré.
I la casa, pum! Tots dos van anar casa del porc. L’animal també. Va bufar. No va poder
fer res. Entonces, el llop se va anar. No es van ser contents. Estaven feliços; l’animal ja
no estava. I crec que això va ser lo que van passar.

Errors:
➢ Entonces: és un castellanisme, a priori no seria patològic.

Errors sintàctics:
➢ Van anar (a) casa: el verb anar va precedit per la preposició “a”.
➢ Casa de (el) germà gran: absència del article “el”.
➢ De germà seu: Per una banda cal afegir l’article determinat “el” en contracció
amb la preposició de, que formaria del. A més caldria fer una inversió de
l’ordre, on el possessiu “seu” ha d’anar abans del substantiu “germà”.
➢ Destrossar casa seua: inverteix l’ordre sintàctic de l’oració, on “seua” com a
possessiu ha d’anar abans del substantiu casa. A més, cal afegir l’article
determinant definit “la” per a donar-li un sentit complet a l’oració.
 ➢ Fuig: regularització del verb fugir, hauria de dir: va fugir.
➢ Va dir llop que: falta el article el al començament de l’oració. A més, inverteix
l’ordre de la frase ja que, el subjecte llop ha d’anar abans del verb.
➢ Van anar casa: absència de la categoria funcional preposició a entre el verb
anar i el substantiu casa.
➢ Això va ser lo que van passar: error de concordança en la persona del verb,
utilitza el plural en compte del singular.

Errors lèxics
➢ I la casa, pum!: pobresa lèxica.
➢ Daño: pobresa lèxica perquè no es pot fer daño a una casa, es pot derrocar. I
per altra banda la paraula daño és un castellanisme, però no és patològic.

Errors pragmàtics
➢ El petit va fer la seua casa de palla. Però la casa esta va fer molt daño la primera:
hi ha un error de cohesió i coherència entre les dos frases.

• Segon fragment:
Y yo aye vengo a casa contento. Y pofesoa dise está contento con el niño. Y ella
dise hasí mucho ayer. Seguir así. Y mi mamá contenta tamién. Yo mañana ir a cole.
Haseremos muchos cosas. Y ya está. Lunes, Pedro me trajió un ju’ete. Es mi amigo. Lo
quero mucho. Es cierto.

Errors sintàctics
➢ Y yo aye vengo a casa contento. → Error en la utilització del verb venir en
comptes de llegar.
➢ Y pofesoa → omissió de l’article definit la, error en la categoria funcional.
➢ Trajió: Regularització del verb traer, portant la rema -jio de la forma verbal pretèrit
perfect simple del mode indicatiu del verb coger.
➢ Quero: Regularització del infinitiu querer, ja que manté el tema quer- per a formar
el present d’indicatiu del verb querer.
➢ Dise está contento.→ Error en la formació dels verbs.
➢ Y ella dise hasí mucho ayer. → Regularització del verb hacer, el tema es hac-,
però com és un verb irregular, hauria de dir hice.
Errors pragmàtics
➢ Seguir así. Y mi mamá contenta tamién → Falta de cohesió perquè no hi ha
relació entre les frases.
➢ Y ya está. Lunes, Pedro me trajió un ju’ete. Es mi amigo. Lo quero mucho. Es
cierto. → Falta de cohesió perquè no hi ha relació entre les frases.

Si aquests xiquets tingueren 36 mesos, la seua parla seria patològica?

En el cas d’un xiquet de 36 mesos consideraríem que aquest no presenta una parla
patològica, justificar en que la major part de les errades comeses no fa tan de temps
que deurien haver-se corregit.
És el cas d’errades com les que tenen lloc en l’ús equivocat de les preposicions (Jo estic
a València a Joan), en el mal ús de la conjugació verbal del passat (Y él no trayó el
coche) o en les errades en l’ordre de les oracions, com és el cas de l’oració Pere he vist
jo, del primer text. Tots els errors esmenats fins ara corresponen a l’etapa evolutiva
anterior a la del xiquet, és a dir, la que va dels 30 als 35 mesos.
Amb aquesta informació podem dir que algunes de les errades que ha comès si que es
podrien considerar con un lleuger retard en el desenvolupament lingüístic, però no seria
determinant per a considerar la seua parla patològica, degut a que el retard no és major
als 6 mesos.

I si tingueren més de 60 mesos? Justifica la teua resposta.

En el cas de que el xiquet tinga 60 mesos, podríem considerar que si presenta una parla
patològica, el que té el seu fonament en que les errades que ha comès no són pròpies
de la seua edat cronològica.
En primer lloc, els problemes més greus es consideren aquells que hauria d’haver resolt
fa més temps i que són l’ús correcte de les preposicions, l’ordre correcte de les oracions
(estructura de subjecte-verb-objecte) o el correcte ús de les conjugacions verbals, tots
aquests errors que són propis de xiquets menors de 30-35 mesos.
A més, hi ha problemes amb l’ús dels articles definits al segon text (Y pofesoa) que ha
de ser aprés a l’edat de 35 o 36 mesos i problemes de lèxic propis de xiquets menors
de 36 mesos (3 anys), amb casos de confusió lèxica (M’agraden molt eixos balons), de
proforma (va agafar eixa cosa i va fer això i això no li va agradar a ell i ell, pues, ho va
fer amb algo. I això va passar), de proforma (No, no s’ha trencat la bicicleta. S’ha trencat
el cadenat) i de pobresa lèxica (I la casa, pum!).
També hi trobem errades de concordança verbal (això va ser lo que van passar) que
s’han de corregir avanç dels 60 mesos i per últim errades de cohesió i coherència que
es poden percebre per els dos textos, amb frases inconnexes.
En tot açò determinem que en cas de que el xiquet tinga 60 mesos es pot tractar d’una
parla patològica pròpia del TEL (transtorn Específic del Llenguatge).