La justícia i els fins de la política

Com el mateix Plató confessa en la “Carta VII” , la seua filosofia prové

de la insatisfacció amb la situació política de l’època, i en particular
amb el règim de govern propi de la ciutat on visqué: la democràcia
atenesa.

Plató rebutja el principi fonamental de la democràcia atenesa,

segons el qual qualsevol ciutadà és competent per exercir funcions
públiques sense cap necessitat de preparació, i sense tenir en
compte els seus coneixements i la seva virtut. Per tant, per a Plató
ningú és competent per naturalesa en matèria política, cal posseir o
aprendre “l’art” de la justícia, I són poques persones les capacitades
per aprendre’l.

Plató il·lustre l’absurd que suposa la democràcia atenesa mitjançant

el símil de naviu. Així com no acceptarien viatjar en un vaixell on una
tripulació inexperta s’ha amotinat conta el seu capità i, sense tenir ni
idea de l’art de la navegació dirigeix el timo del vaixell, així tampoc
hauríem d’acceptar un règim polític con la democràcia, en què el
timó de l’Estat està en mans de la massa ignorant i manipulada, o de
dirigents inexperts o ambiciosos elegits pel poble ignorant o per
sorteig.
A més, segons Plató en la democràcia atenesa acabaven governant
una minoria de polítics i demagogs que abusaven de l’any capacitat
política i de la falta de reflexió del poble. Plató els considerava com
autèntics demagogs ambiciosos d’ honor i de poder formats i
educats pels sofistes. Contra el pensament del sofistes per a Plató la
veritable competència política prové de l’adquisició de l’art de la
justícia i del bé.
Finalment, la decepció de Plató front la democràcia fou quan es va
executar el més just i savi dels homes, el Seu mestre Sócrates, això
evidencia que la democràcia no era justícia.

Per tant, l’Estat serà just quan esté perfectament organitzat d’acord
amb els principis de cooperació i la divisió del treball segons les
capacitats de cadascú. Així doncs, de la mateixa manera que la
justícia en l’individu consistia en l’harmonia entre les tres parts de
l’ànima, la justícia de l’Estat consistirà en l’harmonia entre les tres
classes socials que el componen, de manera que cadascuna d’elles
acomplisca bé la seva funció, és a dir desenvolupa la virtut que li
correspon: els governants la saviesa, els guardians la valentia, i els
productors la moderació dels apetits i desitjos.

I per això, l’auriga han de ser els filòsofs governants, aquestos seran
capaços de governar a la llum de les Idees eternes, de Justícia, de
Bellesa i del Bé que ha assolit mitjançant la filosofia , i ja que en ells
predomina la part racional de l’ànima