Batut

L’anunci de la fi del món arriba a través d’un tweet un matí de juny. Al principi
l’origen i la veracitat de la informació són incerts. Abans del migdia apareix la
confirmació de la premsa oficial i cap detall. 24 hores. D’aquí a 24 hores tot deixarà
d’existir.
El motiu en si mateix de la catàstrofe esdevé irrellevant. Hi ha diverses teories
sobre el tema però cap solució.

Avui el Christopher no anirà al cole. S’ho ha dit el pare abans d’esmorzar. Han
suspès les classes. Semblava trist i es notava que feia esforç per somriure. Ha dit que ell
tampoc no aniria a treballar.
El Christopher observa com giren i desapareixen les aspes quan s’engega la
batedora. Abans d’anar-se al cel, la mare li va explicar que el batut de pinya és bo per
seguir somrient cada matí. L’escuma del batut creix cap a munt dins del remolí amb un
color més clar que el fons espès de la gerra. Quan s’atura el motor de la batedora entra
un soroll de tempesta per la finestra. El cel és blau i el carrer s’omple d’una multitud
atordida. L’escuma del batut ara vessa de les vores del seu got i fa perfum de pinya
fresca, s’ha de beure abans que desaparegui com les aspes. És precís tancar la finestra.

La Pepa té doble personalitat i la notícia de la fi del món li ha destrossat els

nervis.
Sense cap altra eina per sortir endavant, la Pepa excita la seva dualitat amb el
consell de dos col·laboradors convençuts. Un d'ells, una espècie de predicador de
involuntària marginalitat anomenat Lucio, ofereix foc il·luminador i salvació als seus
adeptes potencials. L'altra es fa dir Lola i és una endevina multidisciplinària de renom
mediàtic i conviccions inalterables.
Col·lapsada pel rigor de la lluita interna, la Pepa busca l’empara telefònic de l'un
i l'altre, d'acord amb la naturalesa alternativa del seu neguit.

En temps i circumstàncies misterioses, el Lucio va rebre l'ordre de portar a terme

una missió divina: guiar la humanitat pel camí de la llum cap a la salvació eterna.
Des de llavors s’ha dedicat a treballar gairebé exclusivament en l’execució
d’aquesta empresa. Amb més o menys èxit, amb major o menor dedicació, en tota mena
d’escenaris, el Lucio ha mantingut encesa la flama prometeica. Generós. Abnegat.
Pacient. La notícia oficial de la fi del món reclama, ara sí, el discurs definitiu, la
reivindicació. Ha arribat l'hora i el Lucio es prepara enfront del mirall per sortir a la
seva trobada.

Parapsicòloga. Mentalista. Endevina. Tres quarts de la seva vida en la professió.

No veu res. Res de res. Cap senyal de la fi del món enlloc. Ha consultat les cartes, la
posició dels astres. L'horòscop xinès i el maia. El marro del cafè.
Després del cafè ha tingut un pressentiment i ha trucat per saber si avui s'emetria
amb normalitat el programa “Lola Lunar”, el seu espai de consulta a la tv local. Al cap
de quinze minuts d'espera li han dit que en aquest moment ningú no la pot atendre.
Per a la Lola, això de la fi del món és, clarament, una estafa dels hackers. Una
conspiració d'internet.. Demà serà el seu torn.

L'esposa del Josep Maria és literalment una bruixa. Professional. Ofereix els
seus serveis d'endevina i parapsicòloga en una consulta cèntrica i té un espai en una
cadena de baix pressupost de dilluns a divendres a partir de la una del matí. El problema
del Josep Maria és que la seva dona és una bruixa en sentit figurat. El Josep Maria ja no
recorda exactament com la seva vida va esdevenir un infern i ha perdut el compte del
temps que porta dormint al sofà. El matí de la noticia de la fi del món reviu, des del
sofà, nítidament, anys travessats per la idea del divorci rumiant al cap nit i dia, dolça i
dolorosa, estèril, com un desig aliè.
Llavors es posa a plorar desconsolat i agafa el telèfon. Entre llàgrimes, inicia una
sèrie de trucades amb la voluntat d’obtenir el divorci ipso facto. Truca a advocats i
jutges, al vaticà per demanar l'anul·lació del contracte. Truca a la seva núvia de
l'institut.

El Christopher tanca la finestra i es fa silenci. Quan s’apropa el got als llavis sent
les petites bombolles de l’escuma de pinya, llavors deixa anar un somriure.

* * *