INFERÈNCIES DEDUCTIVES 2: TEORIES RACIONALISTES I NO RACIONALISTES

- Per què hi ha tants erros a l’avaluar o al produir conclusions?

- Per què raonar deductivament de forma vàlida és difícil?

BIAXOS BASATS EN LA FORMA

Només mirem alguns elements de la forma com el modus.

- Hipòtesi de l’efecte atmosfera: a l’avaluar la validesa de sil·logismes (o al produir

una conclusió) tenim únicament en compte el modus de les premisses:
o Si premisses son universals--- conclusió universal
o Si premisses afirmatives--- conclusió afirmativa
o Si una o dues premisses particulars--- conclusió particular
o Si una o dues premisses negatives---conclusió negativa

No racionalista: seria com un heurístic que ens permet anar mes ràpid per dir si es vàlid o
no. (explicació i causa de perquè fem errors)

o Conseqüència de la forma

- Efecte de la figura: la facilitat en extreure certes conclusions depèn de la figura del

sil·logisme (alguns sil·logismes són difícils perquè necessiten raonar en el sentit
invers a la figura A--C o C--A)
o Si tenim premissa que relaciona B-A i la segona premissa C-B, tindrem la
primera premissa que ens relaciona B-A i la segona que relaciona C-B.
Tendirem a concloure C i mirant la seva relació amb A. La figura pot dificultar
establir la conclusió. Si hem d’anar en direcció contraria, requereix esforç.
o Conseqüència de la figura

BIAXOS BASATS EN EL CONTINGUT (efectes negatius)

Si les premisses son creïbles o increïbles.

- Biaix de les creences: en lloc d’avaluar si la conclusió es dedueix de les premisses

(validesa), tendim a avaluar si es creïble (o tendim a produir conclusions creïbles).
Això produeix els següents efectes:
o Tendència a acceptar com a vàlides arguments invàlids però amb
conclusions creïbles
o Tendència a avaluar com a invàlids arguments vàlids però amb conclusions
increïbles
o Tendència a produir conclusions creïbles, malgrat que l’argument no sigui
vàlid.

Efectes positius del contingut

El contingut ens ajuda quan motiva a pensar en diferents possibilitats (teoria models
mentals, teoria evolutiva, teoria del raonament motivat).

Algun A és B Alguna italiana és rossa

Algun B és C alguna persona rossa parla català

No podem deduir res

Sempre que hi ha dos particulars. No podem concloure res, no hi ha info per veure
la relació.

Quan hi ha el contingut és més fàcil.

TEORIES RACIONALISTES

- Distinció entre competència i actuació (performance). Ex: Piaget: estadi operacios

formals. Evolutivament, acabem desenvolupant esquemes que ens permeten
raonar de forma lògica. Esquemes lògics.
- La competència lògica és formal (independentment del contingut). Hem après
“espontàniament” regles abstractes tal com “si p llavors q i observem p, llavors q”
o “si tot A és B i tot B és C llavors tot A és C”.
- La lògica possibilita el raonament (la lògica la causa).

Causa dels errors:

- Quan aquesta competència lògica es manifesta en un context determinat (actuació,

performance). L’actuació fa que sovint hi hagin discrepàncies en la interpretació de
quantificadors (p.e. Tot només com a identitat entre conjunts). També les
limitacions de la memòria fa que oblidem o afegim premisses que no s’han
presentat.
- Tenim competència lògica, els errors es deuen a l’actuació (ús llengua en particular,
en un context determinat, cultura, atenció determinada, etc). Transformem
premisses, afegim info, oblidem, etc. però la competència hi és.

TEORIES NO RACIONALISTES

La lògica és una conseqüència de la capacitat de raonar, no la causa

Raonem a partir de representacions del significat de les premisses. Per tant, ens influirà el
contingut, motivació i emoció relacionada

- Teoria dels models mentals

- Teoria del raonament motivat (explicada a activitat pràctica 6)
- Teoria evolutiva (“raonem per a resoldre problemes específics”; veure també
activitat pràctica 6)
- Teoria dels esquemes pragmàtics (explicada més endavant)

Totes elles intenten explicar els efectes del contingut

 TEORIA DELS MODELS MENTALS

Sorgeix per explicar el raonament en general. Inicialment el raonament amb relacions
comparatives, espacials o categòriques (sil·logismes)

Raonem a partir de representacions del significat (models mentals). Per tant ens influirà el
contingut

Causa dels errors: Limitacions de la memòria al representar tots els models alternatius

Model mental i representació del significat

Concepte de model mental

- Representació analògica → icònica. Representar el significat vol dir representar un

model anàleg. Traduir la oració al model mental. Oració expressa oració entre dos
objectes (ampolla a sobre de la taula), en el model ha d’haver-hi aquesta
representació.
- A diferència de les representacions proposicionals (arbitràries), el model mental
representa la realitat plasmada en unes oracions (proposicions) de forma anàloga,
on queden preservades les relacions (quantitatives, comparatives, espacials, etc)
rellevants
- Quan construïm models mentals integrats a partir de diferent premisses, les
conclusions són aquelles relacions implícites a les proposicions però explícites al
model mental

Exemple de representació proposicional d’un argument (transitiu o basat en relacions

comparatives) i corresponent model mental

- Joan és més alt que Maria

- Antoni és més alt que Pere
- Maria és més alta que Antoni

Relacions que no ens han relacionat directament

(implícites) en les premisses les podem deduir, inferir.
Ex: relació Joan i Pere.

Exemple de model mental

(no és necessari representar imatges en el model; el que és important és representar les

relacions. En aquest exemple, l’ordre d’alçada)

Icones vs representació proposicional

Les proposicions sempre descriuen parcialment el model. Es per això que necessitem
construir el model integrat per a descobrir el que està implícit en el conjunt de proposicions.

El model ho deixa tot explícit, en les oracions hi ha info implícita. Cada oració descriu
parcialment el model. El model integra. L’implícit en les oracions està explícit en el model.

Segons com presentem info, estem obligant a construir dos models i integrar-lo o construir
un únic model integrat.

Models mentals i raonament: Capacitats implicades

1. Comprensió de les premisses → Construcció d’un model mental integrat que

representi el seu significat
2. Cerca de models alternatius (coherents amb les premisses) que puguin fer falsa la
conclusió inicial. Comparacions entre models. Si el primer model ja està clar i no
dona lloc a ambigüitat, aquet segon pas no faria falta. Quan hi ha ambigüitat poden
haver-hi diferents interpretacions, necessitem mantenir en memòria diferents
possibilitats, coherents amb les premisses. Si tenim diferents models,
3. Detecció de regularitats compartides pels diferents models i traducció al codi verbal

Exemples i contra exemples

Hi ha 5 estudiants en una habitació:

- 3 o més són atletes.

- 3 o més són escriptors.
- 3 o més són cuiners.

És segur que almenys un d’ells és atleta, escriptor i cuiner? (tot a la vegada)

Hauríem de fer-nos algun quadre i veure quines possibilitats hi ha. El que ens interessa es
trobar-nos una possibilitat en que això no sigui cert, ja sabem que no és una conclusió
segura. Segons el model q hem fet, l’estudiant 3 ho fa tot però si fem un altre model
mental, que és coherent amb les premisses, veiem que hi ha estudiants que no ho fan tot i
per tant, en aquesta segona interpretació la conclusió no seria certa. Només que hi hagi una
possibilitat on aquella conclusió no sigui certa, ja es suficient per dir que la conclusió no es
compleix.

Es distingeix entre:
 - Conclusions possibles però que necessitaríem més info
- Conclusions que són segures (explícites, deductivament vàlides perquè les podem
assegurar)

LOS CIEN POLÍTICOS. Cierta convención reunía a cien políticos. Cada político era o bien
deshonesto o bien honesto. Se dan los datos:

- a) Al menos uno de los políticos era honesto.

- b) Dado cualquier par de políticos, al menos uno de los dos era deshonesto. ¿Puede
determinarse partiendo de estos dos datos cuántos políticos eran honestos y
cuántos deshonestos?

La manera de que es compleixi això és que només hi ha un honest i 99 no honestos.

Proposicions i models mentals

- Diferents nivells de representació: de la proposició al model mental.

- La facilitat de construir un model integrat dependrà de si hi ha o no relacions
ambigües i de l’ordre en que trobem els diferents elements
o L’armari és a la dreta de la taula
o La taula és davant del llit
o El llit és a l’esquerra de la cadira”

(model mental ambigu, major memòria de les oracions literals) “

- L’armari és a la dreta de la taula

- La taula és davant del llit
- La cadira és a l’esquerra de l’armari”

Quan hi ha ambigüitat, hi ha dos models mentals,

dues interpretacions de les premisses, costa és el raonament.

La info representada (model mental) es retén en el temps

A la gent que li costa més construir models mentals, fan més errors al raonar, inferències no
vàlides, la info dura menys en la memòria i aquesta info és més literal i superficial

Representacions implícites i explícites

“En una habitació….

- L’armari és a la dreta de la taula

- La taula és davant del llit
- El llit és a l’esquerra de la cadira

Exemples d’avaluació de sil·logismes amb models mentals

Un argument serà vàlid si la conclusió és coherent amb qualsevol de les possibles
interpretacions de les premisses, on cada interpretació és un model que representa un
possible significat (possible model integrat de les premisses)

La teoria prediu que la dificultat del raonament augmenta a mesura que cal tenir en compte
més models alternatius

Imagina que a, b i c són elements de tres categories fictícies de plantes o animals (A, B, C) i
cadascuna de les premisses mostra diferents relacions entre aquestes categories.

Intentarem seguir els passos que proposa la teoria dels models mentals per a avaluar la
validesa del següents sil·logismes (1. creació d’un model integrat d’un possible significat de
les premisses, 2. cerca de models alternatius, i 3. identificació de noves relacions comuns a
tots els models (si existeixen!).

 Representarem el que pot

ser cert en cada model
(entre parèntesis el que es
possible). En aquest
exemples no hi ha cap
model alternatiu que pugui
fer falsa la conclusió o no
contradicció.
Foto diapo

 Cada model podria donar lloc a una conclusió diferent però cada model es
coherent amb les premisses.
 P. ex el model 1: cap A és C podria ser una conclusió
 En el model 2: pot ser que hi hagi alguna A que sigui C, és una possibilitat
coherent amb les premisses.
 En el model 3: tots els A
son C


 TEORIA DELS MODELS MENTALS (RESUM)

 Permet explicar l’efecte de la figura (el podem observar en alguns dels exemples).
L’ordre dels termes en les premisses produeix en algunes figures una direcció
preferida de cerca de A-C o de C-A. El raonament serà difícil si la conclusió connecta
A i C en sentit contrari a la figura (com en l’exemple amb 3 models).
 A diferència dels diagrames de Venn, permet representar el significat d’altres
quantificadors (la majoria, la minoria…)
 Permet explicar les causes dels errors com a conseqüència d’una limitació en la
memòria de treball al generar i/o comparar diferents models alternatius. La teoria
per tant prediu que la dificultat per avaluar arguments depèn del nombre de models
alternatius que cal generar i de la figura (compatibilitat premisses-conclusió)
 Permet explicar els efectes del contingut i de la motivació (raonem a partir del
significat de les premisses); la comprensió del significat és molt sensible a la nostra
capacitat d’atenció i al coneixement previ que hi pugui estar relacionat)

Teoria evolutiva: procediments específics de raonament (evitar incompliment de

contractes, evitar riscos...)

- Evolutivament hem après procediments per a resoldre problemes específics. Per

exemple, quan hi ha “sospites” de possible frau, o hi ha l’objectiu de protegir, el
raonament en el problema de les 4 targetes millora fins el 80% (o més) de respostes
 correctes. La teoria evolutiva (Cosmides i Tooby, 1989) proposa una forta
dependència del raonament en factors motivacionals (implicació en el problema)
- Segurament heu trobat més fàcil de resoldre el segon exemple que el primer. Però
les regles a aplicar són les mateixes! (Modus Ponens i Modus Tollens)

 TEORIA DELS ESQUEMES PRAGMÀTICS DE RAONAMENT

- Els problemes seran fàcils si els podem interpretar en termes del que ells nomenen
esquema pragmàtic del raonament.
- Esquema pragmàtic: abstracció però no tan abstracte com la lògica extret a partir
d’experiència on hi ha condicional. Ex: obligació, autorització, relació causal
(esquema pragmàtic.
- És similar a la proposta de la teoria evolutiva i sorgeix especialment per a explicar
els efectes del contingut en el problema de les 4 targetes.
- Si la regla a comprovar la podem interpretar d’acord a algun dels esquemes que
hem après on hi ha una relació condicional (p.e. autoritzacions, obligacions,
causalitat) llavors raonarem de forma vàlida. Sinó, aplicarem heurístics més
superficials com és seleccionar els elements als que es refereix la regla (P i Q).

Exemple d’esquema d’autorització/obligació

Aquestes regles permetrien raonar però

sense tenir les regles de la lògica

Per defecte, tendim a raonar a partir

d’esquemes. Eines d’interpretació i
presa de decisions, l’esquema ens diu
què es important i què no.

Raonament condicional i empatia cognitiva

Entendre el pensament de l’altre, per simular i intentar entendre el raonament que fa d’una
altra persona ho fem a partir de raonament condicional.
 - Empatia emocional: comprensió molt ràpida i automàtica
o Simulació automàtica → Ressonància emocional (neurones mirall)
- Empatia cognitiva – Simulació d’alguna cosa més difícil de percebre (ex pensament i
raonament). Quan hi ha familiaritat tb es ràpid però en situacions noves necessitem
el nivell explícit (apliquem raonament condicional)
o Implícita → ressonància emocional i cognitiva
o Explícita → raonament condicional

Desenvolupament de l’empatia cognitiva

- Als 4-5 anys els nens poden recordar què sap i què no sap una altre persona en un
context determinat (problemes de creença falsa).
- Als 6-8 anys els nens poden distingir entre situacions en les que poden “deduir” de
situacions en les que únicament poden “endevinar”
- Als 6-8 anys els nens poden distingir entre situacions en les que poden “deduir” de
situacions en les que únicament poden “endevinar”. Quan són ells els protagonistes
però quan observen, aquesta capacitat de saber si l’altra persona té suficient info
per deduir encara no la tenen. Poden fer-ho però no ho saben explicar.
o Exemple: 2 objectes i 2 possibles llocs. Diferència entre saber o no saber el
contingut del lloc 1 al deduir/endevinar el contingut del lloc 2.

- Als 9-10 anys els nens poden simular el raonament d’altres persones
o L’evidència prèvia suggereix que això només és possible quan els nens
poden explicitar les premisses usades quan ells són els protagonistes
o “si només hi ha dos objectes i dos possibles llocs, i conec l’objecte amagat
en el lloc 1, puc saber (deduir) l’objecte amagat al lloc 2”

Problemes de meta-raonament (raonament a partir del raonament que suposem en altres)

Tres persones competeixen en una prova de raonament. El primer que dedueixi el color del
seu barret guanya (comença a parlar l’1). Si els tres saben que hi ha 2 barrets blancs i 2 de
negres, qui serà el primer que podrà deduir el color del seu barret? (i si fossin 2 blancs i 3
negres?)

1 no té info per deduir

El 2, veu el del 3 i ha sentit el que ha dit l’1. Per resoldre’l necessitem inferir el raonament de
l’altre (inferir les premisses del raonament, què pot estar veien l’altra). El 2 veu negre i ha
escoltat el no sé de l’1. Pot deduir que si l’1 ha dit no ho sé és que està veient un de cada
color. El 2 es qui tindria la info per deduir, no caldria arribar al 3. Ja ha captat que l’1 està
veient un de cada color i el 2 està veient negre en el de davant.
En la segona opció, si hi haguessin dos blancs i tres negres, el dos no tindria prou info. El
primer diria no sé i el segon no tindrà prou info (nomes sap que el primer no ha vist 2
blancs)

Altres exemples

El Joan i la Maria tenen 3 barrets (dos de color negre i un de vermell). Els dos són bons en
lògica. Sense mirar, cada un es posa un barret. El primer que dedueixi el color del seu barret
guanya un premi. Quan obren els ulls la Maria veu que el barret de Joan és negre. A el cap
d'uns pocs segons, ella dedueix que el seu barret també és negre (cap dels dos pot veure el
color del tercer barret). Explica el raonament de la Maria.

Regles implicades en el meta-raonament

- Regles condicionals
o Si el barret del Joan és vermell >> el de la Maria és negre
o Si el barret del Joan és negre >> el de la Maria pot ser vermell o negre
- Regles bicondicionals
- Veure vermell <<->> sensació de seguretat (deducció ràpida)
- Veure negre <<->> sensació de dubte (deducció lenta, depèn de la reacció de l’altre
jugador)

Modus tollens o “negació del consegüent” (vàlid sempre)

- Si el Joan veiés un barret vermell, deduiria (ràpidament) que el seu és negre

- El Joan no dedueix (ràpidament) que el seu barret és negre, ------

- El Joan no està veient un barret vermell (la Maria pot deduir que el barret que ella
porta posat és negre)

Afirmació del consegüent (vàlid si la primera premissa és bicondicional)

- Si el Joan veiés un barret negre, dubtaria

- El Joan dubte ------

- El Joan està veient un barret negre (la Maria pot deduir que el barret que ella porta
posat és negre)

CONCLUSIONS

- El raonament deductiu en situacions noves depèn de la capacitat en imaginar

possibilitats (o de regles lògiques abstractes si les hem après)
- En situacions familiars podem aplicar procediments específics de raonament, o
esquemes pragmàtic
- Els procediments específics de raonament que han estat útils en el passat poden ser
poc adaptatius quan canvien les condicions externes
- La possibilitat de raonar a partir del pensament que imaginem en altres és un avanç
evolutiu crucial per a l’organització social