Immersio I Suport Linguistic Modul 1

Mòdul 1.
La immersió lingüística
IMMERSIÓ I
SUPORT LINGÜÍSTIC
«En aquella comunitat en què hi ha un desig
estès i conscient d’aconseguir una societat bilingüe
o multilingüe, cal donar prioritat en els inicis de
l’escolaritat a la llengua o llengües que tenen
menys possibilitat de desenvolupar-se.»
William E. Lambert
Mòdul
1
© SomDocents, 2021
Tots els drets reservats 1
Mòdul 1. La immersió lingüística
IMMERSIÓ I SUPORT LINGÜÍSTIC
Mòdul
1
1. Introducció
2. Què és una llengua

2.1. Característiques d’una llengua
2.2. Diferència entre llengua i dialecte
2.3. La llengua oral i la llengua escrita
3. La immersió lingüística
3.1. Què és la immersió lingüística
3.2. Orígens del concepte
3.3. Tipus «Si parles a un home
3.4. Modalitats en una llengua que
3.4.1. Immersió primerenca comprengui, arribarà al
3.4.2. Immersió retardada seu cap. Si parles amb
3.4.3. Immersió tardana ell en el seu idioma,
3.4.4. Doble immersió arribarà al seu cor»
3.4.5. Superimmersió Nelson Mandela
3.5. Objectius
4. La immersió lingüística a Catalunya

4.1. Precedents en d’altres països
4.2. Història de l’escola catalana
4.3. Aplicació de la immersió
lingüística a les escoles
catalanes
4.4. Marc normatiu
4.5. Resultats
5. Conclusions
© SomDocents, 2021
Tots els drets reservats
1. Introducció
Els corrents migratoris són un fet cada cop més present a la nostra societat. Així doncs,
cada cop més, a les aules ens trobem amb alumnat procedent d’arreu del món i, per
tant, amb una diversitat lingüística més àmplia. Tot i això, els objectius no canvien i
l’alumnat ha de sortir de l’escolaritat obligatòria sent competent en català i en castellà.
En aquest primer mòdul es treballa el concepte d’immersió lingüística i s’explica què és
una llengua i quines són les seves característiques. A través dels seus orígens i dels seus
objectius descobrirem per què el català és la llengua vehicular dels centres educatius de
Catalunya.
A més, també s’aprofundeix en el concepte d’immersió lingüística i se’n presenten els
tipus i les modalitats per facilitar la tasca educativa als docents.
© SomDocents, 2021
2. Què és una llengua
Segons l’Enciclopèdia catalana,1 la llengua és un «sistema de signes orals, reflectit sovint

en un codi escrit, propi d’una comunitat, que serveix bàsicament per a la comunicació».
Totes les llengües tenen el seu propi sistema lingüístic, que presenta diferents branques,
entre les quals destaquen:
• Fonètica: estudia els diferents sons del llenguatge.

• Fonologia: estudia el valor funcional dels sons en una llengua.
• Sintaxi: estudia les relacions entre els mots i les funcions que compleixen en una
oració.
• Lexicologia: estudia el procés de formació de mots en una llengua.
• Semàntica: estudia el significat dels morfemes, mots o unitats significatives
superiors (expressions, locucions, frases fetes…).
• Pragmàtica: estudia l’ús de la llengua, les relacions entre els interlocutors i les
relacions amb el context.
• Sociolingüística: estudia les varietats de la llengua, la identitat dels grups socials
i les actituds enfront el llenguatge.
• Ortografia: estudia el conjunt de normes que estableixen la forma correcta
d’escriure les paraules.
• Morfologia: estudia les regles que regeixen l’estructura dels mots.
La capacitat del llenguatge és una habilitat innata que presenten totes les persones, i és
que des del moment del naixement busquem interactuar amb les persones que trobem
al nostre entorn. D’aquesta manera, la llengua és un tret comú a tots els éssers humans,
tant és així que en la història de la humanitat no hi ha constància d’una comunitat de
persones que no faci ús de la llengua.
La llengua, però, no és només un sistema de comunicació. És també un element

cultural propi de cada comunitat amb el qual es transmeten valors i coneixements del
seu context.
A més, no només ens permet comunicar-nos i relacionar-nos amb les altres persones,
sinó que també ens permet parlar amb nosaltres mateixos i, per tant, desenvolupar el
pensament i la capacitat de raonar.
1 «Llengua», Gran enciclopèdia catalana. Disponible a: <https://www.enciclopedia.cat/

ec-gec-0191198.xml>.
© SomDocents, 2021
Així doncs, a l’escola els infants han d’aprendre des de ben petits a valorar totes les
llengües, independentment d’on es parlin, de la seva escriptura, del seu número de
parlants, etcètera, i han de saber que qualsevol llengua és igual de vàlida que la seva i
que tota diferència és enriquiment.
Segons Ethnologue, el centre d’investigació i de recursos de les llengües, l’any 2020

existien 7 117 llengües parlades al món. Tot i això, s’ha de tenir en compte que aquest
és un número que varia constantment, ja que les persones estem aprenent noves
llengües contínuament.
El següent gràfic d’Ethnologue ens mostra quines són les llengües amb més parlants
natius i quines amb més parlants:
Llengues amb més parlants natius Llengues amb més parlants
Xinès mandarí Anglès
Castellà Xinès mandarí
Anglès Hindi
Hindi Castellà
0 400,000,000 800,000,000 0 400,000,000 800,000,000
Font: <https://www.ethnologue.com/guides/most-spoken-languages>.
Podem veure que la societat marca, en gran part, quina és la llengua més forta i, per
tant, la que s’ha de conèixer. En aquest cas, observem que l’anglès és la tercera llengua
amb més parlants nadius, però és la llengua que més s’aprèn al món amb diferència.
Generalment, això passa perquè se segueix la creença que l’anglès obrirà portes al món
laboral a les persones que siguin competents en aquest idioma. És per aquest motiu
que en la nostra societat es reforça cada cop més l’anglès des de la primera infància,
tant en l’educació formal com en l’educació no formal.
Aquest fet afecta directament la pèrdua de la diversitat lingüística, ja que algunes
llengües agafen molta més força que d’altres, que van perdent parlants i estan en perill
d’extingir-se.
© SomDocents, 2021
Algunes dades curioses sobre les llengües
• Aproximadament el 40 % de les llengües estan en perill, en moltes ocasions

amb menys de mil parlants. En canvi, vint-i-tres llengües representen més de
la meitat de la població mundial.
• Més del 95 % de les llengües que es parlen al món tenen menys d’un milió de
parlants nadius.
• Aproximadament el 84 % de les llengües que es parlen al món són endèmiques,
és a dir, només existeixen en un país.
• Hi ha entre sis i set mil llengües parlades al món, sense comptar que existeix
el mateix nombre de llengua de signes, ja que aquesta llengua no és universal,
sinó que cada idioma té la seva.
• La llengua de signes és utilitzada per una mínima part de la població.
2.1. Característiques d’una llengua
Tots els animals del planeta es comuniquen, però val a dir que la comunicació humana
va un pas més enllà. Els ésser humans tenim una comunicació molt més específica i
desenvolupada que la resta dels éssers vius, ja que el nostre llenguatge presenta un
seguit de característiques úniques:
• Desplaçament: el nostre llenguatge permet fer referència a temps passats,
presents i futurs.
• Abstracció: podem verbalitzar allò que no està físicament al món.
• Productivitat: les persones creem constantment noves expressions i enunciats
a partir de diferents recursos lingüístics, cosa que no succeeix en la comunicació
de la resta d’éssers vius.
• Arbitrarietat: el llenguatge no té una relació icònica o natural amb l’objecte del
món real, és a dir, no hi ha un vincle directe entre un objecte i el seu nom, sinó
que la paraula amb què el verbalitzem és totalment aleatòria.
• Transmissió cultural: el llenguatge té una relació directa amb la cultura, ja que
en funció del context aprenem una llengua o una altra.
• Dualitat: organitzem el llenguatge en dos nivells simultanis, els fonemes i els
morfemes. Per una banda, els fonemes descriuen un so i, per una altra, els
morfemes formen les unitats de significació a partir de la combinació dels
fonemes.
© SomDocents, 2021
Un altre tret característic de les llengües és la seva classificació, i en general s’acostumen

a classificar segons els criteris lingüístics. Trobem, doncs, les famílies lingüístiques i la
classificació tipològica.
Famílies lingüístiques
Tal com afirma Junyent,2 professora i lingüista, les llengües es poden classificar segons
el seu parentiu lingüístic. Junyent parteix de la premissa que dues llengües en algun
moment han estat la mateixa i han evolucionat de manera diferent. A través de la
comparació, es busquen semblances i diferències en la gramàtica i el lèxic de les llengües
i es classifiquen en fílums,3 famílies i grups. El terme fílum s’utilitza en la taxonomia de
la lingüística per agrupar les llengües en el seu nivell més alt.
El català i el castellà, per exemple, formen part del fílum indioeuropeu, del subfílum
itàlic i de la família de les llengües romàniques:
Català
Fílum caucàsic Família
Subfílum itàlic
romànica
Castellà
Fílum
indoeuropeu
Subfílum Família Urdú
Fílum indioirànic indoària
esquimoaleuta
Taula 1. Exemple de l’origen del català, el castellà i l’urdú.

Font: Equip pedagògic de SomDocents
Classificació tipològica
• Característiques morfològiques: les llengües es classifiquen segons les seves
estructures gramaticals.
» Llengües aïllants: totes les paraules que composen la llengua són invariables,
no tenen morfologia. El xinès n’és un exemple.
» Llengües aglutinants: les paraules varien segons la flexió i cada afix ofereix
una informació. El turc és una llengua aglutinant.
» Llengües flexives: les paraules tenen una forma variable i cada morfema
pot oferir més d’una informació. El català és una llengua flexiva, ja que les
paraules canvien en funció del gènere, del nombre, de la persona i del temps.
2 Junyent, M. C., Lingüística històrica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.

3 Fílum: classificació de les relacions «familiars» entre les llengües. Els fílums són grups
o famílies de llengües.
© SomDocents, 2021
• Característiques sintàctiques: les llengües s’agrupen segons l’ordre dels

components de la frase: subjecte (S), verb (V) i objectes (O).
Tipus d’ordre Exemple de llengües
SVO Català, finès, xinès, amazic…
SOV Hindi, turc, japonès, coreà…
VSO Àrab clàssic, gal·lès, samoà…

VOS Malgaix, tsotsil, maia…
OSV Kabardí, xavante…
OVS Hixkariana, guarijío…
2.2. Diferència entre llengua i dialecte
Com hem dit abans, una llengua és un sistema de signes orals que es reflecteixen en un
codi escrit que serveix per comunicar-se dins d’una comunitat.
Cal diferenciar la llengua del dialecte, ja que un dialecte no compleix estrictament
totes les característiques d’una llengua perquè no té un sistema propi amb regles
ortogràfiques, fonètica pròpia, etcètera.
Un dialecte és cadascuna de les variants geogràfiques d’una llengua i fa referència
a la manera de parlar de les persones que viuen o provenen d’una zona geogràfica
determinada.
Moltes vegades ens trobem en situacions on els parlants d’una mateixa llengua no
s’entenen entre ells, com passa, per exemple, amb el xinès, l’àrab o l’anglès. Això ve
donat per motius externs, com, per exemple, la política, la societat o la religió, que no
reconeixen les varietats com a llengües diferents. Per tant, moltes vegades ens trobem
que hi ha una estreta línia entre el que és un dialecte i el que és una llengua.
La majoria de les llengües que coneixem avui dia tenen dialectes, els quals, igual que les
llengües, varien constantment. Els dialectes poden sorgir per diferents raons:
• Geogràfiques: quan en un mateix territori es parla una mateixa llengua, però hi

ha uns certs trets que són característics d’una àrea geogràfica en concret.
• Històriques o generacionals: amb el pas del temps, les generacions adquireixen
i utilitzen noves paraules i frases fases.
© SomDocents, 2021
• Socials: s’han estudiat diferents estrats socials i s’ha vist que la classe social
influeix en el dialecte de l’individu.
És important també distingir el concepte d’accent del de dialecte. Quan parlem

de l’accent d’una persona, ens referim a la seva manera concreta de parlar. Aquest
varietat individual de la parla és el que s’anomena idiolecte. Cal tenir en compte que
les persones tenim la nostra pròpia diversitat lingüística i utilitzem la llengua de diferent
manera segons la situació de comunicació, de manera que podem utilitzar un registre o
un altre en funció del context.
2.3. La llengua oral i la llengua escrita
La llengua oral és el sistema de comunicació que fem servir per transmetre un missatge
mitjançant els sons produïts per la nostra veu i la llengua escrita és la representació de
la llengua per mitjà d’un sistema propi d’escriptura.
La cultura de l’oralitat s’ha anat transformant amb el temps, ja que inicialment no existia
la llengua escrita i, per tant, aquest era l’únic sistema per transmetre coneixements.
Això comportava un seguit d’esdeveniments, ara coneguts com oralitat primària, que
es pot dividir en:
• Acumulació d’informació: no hi havia la possibilitat d’enregistrar cap informació
enlloc, per tant, tota la informació havia d’acumular-se al cervell del receptor.
• Redundància: en moltes ocasions es repetia el que s’explicava, ja que no hi havia
cap tipus de constància del que ja s’havia dit i el que no.
• Experiència vital: s’explicaven les pròpies experiències, ja que no hi havia la
possibilitat d’ampliar la informació d’una altra manera.
• Sonora i seqüencial: tota la informació es rebia pel canal auditiu, no es feien
servir altres suports, i els coneixements s’explicaven de manera progressiva.
El naixement de l’escriptura produeix un seguit de canvis, i els mitjans audiovisuals (veus,

rostres, gestos, paraules) van agafant cada cop més pes. Es forma, llavors, l’oralitat
secundària, que té tres propietats bàsiques: adequació, cohesió i coherència.
L’adequació consisteix a adaptar el llenguatge al context de la situació comunicativa. La
cohesió té lloc quan tots els elements del llenguatge tenen relació i no hi ha contradiccions.
I la coherència és una selecció precisa de la informació i sense redundàncies.
A continuació es presenta un quadre resum de les principals diferències entre la llengua
oral i la llengua escrita:
© SomDocents, 2021
Llengua oral Llengua escrita

És immediata. És diferida en el temps.
És una forma natural de comunicació. És una forma substitutiva de la llengua
oral.
Comunicació espontània i efímera. Comunicació elaborada i duradora.
És una comunicació directa, es com- És una comunicació diferida (diferent

parteix la mateixa situació. espai i temps).
Es fan servir codis no verbals (gestos, No s’utilitzen codis no verbals (a

moviments, vocalització, entonació). excepció del tipus de lletra, fotografies,
etcètera).
Hi ha interacció entre els interlocu- No hi ha interacció entre els parlants,

tors, cosa que permet modificar el de manera que no hi ha possibilitat de
missatge. rectificació.
No es tenen en compte les normes Es tenen en compte les normes

gramaticals i es produeixen errors, gramaticals.
com, per exemple, la utilització de
diminutius o les repeticions.
Reflecteix les diferències dialectals. S’utilitza la llengua estàndard.
S’ometen alguns sons. Es reprodueixen tots els sons.
Es fan servir oracions simples i juxta- Les construccions oracionals acostu-

posades. men a ser complexes.
Es produeixen errors de concordança És té cura de la norma i la correcció

(«jo m’agradaria…»). gramatical.
Es fan servir frases inacabades No s’abusa de frases inacabades.

(«doncs»…).
Els elements de l’oració tenen un or- Ordre gramatical lògic (subjecte +

dre lliure. predicat + complements).
Hi ha repeticions lèxiques, s’usen S’eviten les expressions populars.

mots crossa («llavors», «i tal»…) i es
fan servir frases fetes.
© SomDocents, 2021
Llengua oral Llengua escrita
ACTIVITATS D’APLICACIÓ A L’AULA
Doblem en català?
«Doblem en català?» és una activitat proposada per la Generalitat de Catalunya,

que la defineix com una activitat lúdica i divertida en la qual els participants,
al llarg d’una sessió de dues hores i mitja, esdevenen dobladors de seqüències
cinematogràfiques de pel·lícules de gèneres molt variats.
Tal com expliquen, al llarg de la sessió els participants doblen escenes de
pel·lícules, com clàssics del cinema, documentals, pel·lícules d’animació infantil,
etcètera. L’objectiu de l’activitat és fomentar l’ús i la pràctica de la llengua catalana
en un context atractiu i engrescador com és el cinema. També s’hi treballen
d’altres valors socials relacionats amb la llengua (treball en equip, cohesió social,
assertivitat, etcètera).
Recurs disponible a:
https://llengua.gencat.cat/ca/serveis/informacio_i_difusio/accions_sensibilitzacio/
doblem_en_cat/
© SomDocents, 2021
Una mà de contes
Una mà de contes ofereix una gran diversitat de contes explicats en català i amb
un suport visual molt atractiu. Als vídeos, una veu relata el conte i apareixen unes
mans que expliquen els fets fent servir diferents tècniques artístiques. Podem
projectar els vídeos directament o fer-los en directe a l’aula.
Aquest recurs pot servir per treballar, a infantil i primària, la fonètica de la llengua
catalana i proporcionar exemples i referents a l’alumnat sobre aquesta llengua.
https://www.ccma.cat/tv3/super3/una-ma-de-contes/tots-els-contes/
Contes bojos
Contes bojos és un lloc web que afavoreix l’interès per la lectura. En aquesta web
hi ha més de cent històries predeterminades i l’alumnat ha de triar-ne una i, abans
de llegir-la, omplir un formulari, ja que les paraules que posin al formulari serviran
per completar el conte que llegiran. Els camps es poden omplir, per exemple, amb
el seu nom, el nom de tres amics o amigues, un adjectiu en masculí, el nom d’un
animal…
http://win.memcat.org/infantil/contesb/index.html
© SomDocents, 2021
3. La immersió lingüística
3.1. Què és la immersió lingüística
Segons Josiane F. Hamers i Michel Blanc, «la immersió lingüística és una intervenció
pedagògica en la qual un grup d’alumnes és escolaritzat en una llengua diferent a la
seva habitual, la qual és introduïda posteriorment en l’escolarització».
Aquest concepte està estretament relacionat amb l’ensenyament bilingüe, que
consisteix en l’aprenentatge escolar en dues llengües diferents. L’ensenyament bilingüe
està agafant molt de pes en els últims anys, ja que els corrents migratoris i la globalització
cada cop són més importants.
La immersió lingüística es basa en un model d’enriquiment i, per tant, en un tipus de
bilingüisme additiu pel qual s’afegeix una nova llengua però sense perdre ni desvalorar
la primera.
Així doncs, és un model centrat en la comprensió, de manera que mai es força l’alumne
a expressar-se en la nova llengua. En canvi, s’intenta que, progressivament, l’alumnat
vagi aprenent el vocabulari i el lèxic i, mica en mica, agafi la confiança necessària per
parlar en aquesta nova llengua.
El docent, doncs, té un paper molt important en aquest tipus de programa, ja que
és necessari que sigui bilingüe i faci un feedback als infants per tal de motivar-los en
l’aprenentatge d’aquesta segona llengua.
3.2. Orígens del concepte
Cada cop més, la societat necessita persones que siguin competents i es puguin
comunicar en diferents llengües, i per aquest motiu en els darrers anys l’educació
bilingüe ha agafat força.
El concepte d’immersió lingüística neix als anys seixanta al Canadà, més concretament, a
la província del Quebec, amb l’experiència de l’escola Saint Lambert. En aquell moment,
la societat quebequesa es trobava en un conflicte entre llengües, entre l’anglès i el
francès. Les famílies de parla anglesa van començar a mostrar preocupació perquè els
seus fills, en acabar l’escola, no dominaven del tot el francès i consideraven que això era
un gran impediment en molts aspectes de la seva vida quotidiana.
A partir de la inquietud d’aquestes famílies, l’any 1965 a l’escola Saint Lambert es va fer
la primera experiència d’immersió lingüística mundial i es va escolaritzar en francès a
© SomDocents, 2021
infants de llengua materna anglesa. Durant els tres primers anys d’escolarització, l’única
llengua a l’escola era la segona per l’alumnat i durant els cursos posteriors s’anava
introduint l’anglès de manera progressiva.
Els professors Wallace E. Lambert i Richard Tucker van ser els impulsors de l’experiència i,
més tard, van publicar-ne els resultats, que van demostrar que els alumnes escolaritzats
seguint aquest sistema tenien millor coneixement lingüístic i presentaven avantatges
en el desenvolupament intel·lectual. Per tant, van demostrar que el sistema d’immersió
no presentava cap impediment per l’alumnat, en contra del que es creia fins al moment.
Més tard, les investigacions de Wallace E. Lambert i Elisabeth Peal van demostrar que
l’alumnat escolaritzat en dues llengües tenia millors resultats en qualsevol prova verbal.
Tot i això, es van adonar que els alumnes de Montreal no acabaven de ser bilingües, fet
que després va ser explicat per Jim Cummins, professor de la Universitat de Toronto.
El 1981 Cummins va afirmar que era necessari assolir un mínim de competències en
una de les llengües, ja que, en cas contrari, l’alumnat pot presentar conseqüències
negatives en el desenvolupament cognitiu.
A continuació es mostra un quadre resum sobre l’evolució de l’educació bilingüe:
Luxemburg, Conferència Internacional de Bilingüisme.

1928
Visió negativa de l’educació bilingüe.
París, Resolucions de la UNESCO.

1951
Visió negativa de l’educació bilingüe.
W. Lambert
(1962) i Balkan Primers estudis empírics sobre els resultats favorables de
(1970) l’escolarització en una llengua diferent de la primera.
W. Lambert i Publiquen els resultats obtinguts amb la immersió lingüística a

G. Tucker
l’escola Saint Lambert.
W. Lambert i
E. Peal (1974)
Distinció entre el bilingüisme additiu (afegir una nova llengua) i el
substractiu (renunciar a una llengua).
Cummins Hipòtesi de la interpendència lingüística.

(1979)
Cummins Hipòtesi del llindar.

(1981)
Taula 2. Evolució de l’educació bilingüe

Font: Equip pedagògic de SomDocents
© SomDocents, 2021
3.3. Tipus
La immersió lingüística sempre és un procés d’aprenentatge de les llengües, però,

malgrat això, recentment s’ha classificat en diferents tipus:
• Recuperació d’una llengua en perill: en aquest cas es pretén que l’alumnat sigui
competent en una llengua que ha estat minoritzada o rebutjada en el mateix
territori per evitar-ne l’extinció o perquè creixi en el territori on es parla. Així
doncs , l’objectiu és aconseguir assolir, al més aviat i de la millor manera possible,
la competència en aquesta llengua per part dels parlants que ocupen el territori
per normalitzar-ne l’ús. En aquest tipus d’immersió hi ha una gran implicació i
suport popular per aconseguir la recuperació de la llengua en el propi territori.
El País Basc és un exemple d’aquesta classe d’immersió, ja que a partir del suport
popular es va començar a instaurar la llengua basca a les escoles per tal que
aquesta no s’extingís i recuperar-ne la competència lingüística entre els parlants
d’aquest territori.
• Inclusió de l’alumnat: es pretén que l’alumnat sigui competent en una llengua
dominant que no coneix per tal d’incloure’l socialment i culturalment. Es produeix
sobretot en l’àmbit d’educació formal per tot l’alumnat i hi ha una gran implicació
de l’educació no formal. Aquest és el cas, per exemple, de l’ensenyament suec
a Finlàndia. En aquest cas, s’ensenya el suec des de les escoles i altres centres
d’educació perquè els alumnes siguin competents també en aquesta llengua.
• Estades d’enriquiment cultural: en aquest cas la immersió es destina als alumnes
que volen conèixer una nova llengua com a element d’enriquiment cultural. Es
realitzen classes en una llengua estrangera durant un període de residència i
aquesta s’aprèn en un temps relativament curt. És el cas de l’Escola Superior
d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE), a Catalunya, on l’alumnat
universitari fa les classes en llengua anglesa.
3.4. Modalitats
Els programes d’immersió presenten diferents modalitats en funció de l’edat de

l’alumnat en el moment d’introduir la segona llengua.
Abans de parlar de les diferents modalitats d’immersió lingüística cal remarcar que cada
modalitat té diverses variacions possibles en funció dels programes que s’apliquen, per
això és possible que no trobem dos programes d’immersió idèntics.
Abans d’explicar les modalitats que existeixen és important deixar clars uns conceptes:
© SomDocents, 2021
La primera llengua o L1 és la llengua materna.

La segona llengua o L2 és el català (a Catalunya).
L’anglès i la resta de les llengües que es poden aprendre durant l’escolaritat són
llengües estrangeres.
Les modalitats d’immersió que existeixen són: immersió primerenca, immersió

retardada, immersió tardana, doble immersió, superimmersió. A continuació s’expliquen
cadascuna d’aquestes modalitats i se’n posen exemples.
3.4.1. Immersió primerenca
Aquesta modalitat d’immersió és la més estesa i coneguda i pot ser un programa

d’immersió total o bé un programa d’immersió parcial.
Programa d’immersió primerenca total

La immersió primerenca total es porta a terme quan la major part de l’ensenyament,
durant l’etapa d’educació infantil (els tres o quatre primers cursos d’escolarització), es
fa en la segona llengua (L2).
La primera llengua s’introdueix de manera progressiva a partir de segon o tercer curs de
primària i l’L1 pot arribar a equiparar-se en temps d’ensenyament a la segona llengua
(L2).
L’aprenentatge de la lectura i l’escriptura es fa en la segona llengua (L2).
Exemple d’immersió primerenca total a l’escola
El programa d’immersió lingüístic català aposta per la immersió primerenca

total, ja que durant els primers cursos la llengua vehicular d’ensenyament és el
català i el castellà s’introdueix de manera progressiva a partir de primària.
© SomDocents, 2021
Programa d’immersió primerenca parcial

La principal diferència respecte a l’anterior programa és que l’ensenyament de la segona
llengua (L2) no és tan intens durant els primers cursos. Normalment, l’aprenentatge
és equilibrat i simultani entre la primera llengua (L1) i la segona llengua (L2), que
s’introdueix progressivament des de la infància.
En aquest programa, el procés d’aprenentatge de la lectura i de l’escriptura es treballa
simultàniament en les dues llengües a partir del primer curs de primària.
Exemple d’immersió primerenca parcial a l’escola
A les escoles del País Basc s’aposta per un programa d’immersió lingüístic
primerenc parcial, on els infants aprenen l’eusquera i el castellà de manera
equilibrada.
3.4.2. Immersió retardada
En aquesta modalitat d’immersió l’ensenyament es fa en la primera llengua (L1) i es

posposa l’ús de la segona llengua (L2) en l’ensenyament fins a quart o cinquè curs de
primària. Tot i així, això no vol dir que l’L2 no es treballi fins llavors, ja que normalment
se li dediquen uns trenta minuts diaris.
Quan s’arriba a quart o cinquè de primària es fa un programa d’immersió total durant
un o dos cursos i s’acaba la primària amb un programa d’immersió parcial.
En aquest programa el procés d’adquisició de la lectura i de l’escriptura es realitza en la
primera llengua (L1) i després es treballa en la segona llengua (L2).
En resum, a l’escola primer s’aprèn la llengua materna i després es treballa una segona
llengua.
Exemple d’immersió retardada a l’escola
Aquest és el tipus d’immersió que es fa a Bolzano (capital de Tirol del Sud, situat
a la vessant meridional dels Alps), on l’alumnat és escolaritzat en la seva llengua
materna (italià o alemany) fins a quart de primària. Després, l’altra llengua
s’ensenya com una assignatura.
3.4.3. Immersió tardana
En aquest cas, la primera llengua (L1) és la llengua d’ensenyament i la segona llengua

(L2) es presenta com una assignatura a l’educació secundària.
© SomDocents, 2021
Exemple d’immersió tardana a l’escola
La immersió tardana es du a terme a Toronto, on l’alumnat estudia en anglès i a

partir de l’educació secundària s’introdueix el francès com una assignatura.
3.4.4. Doble immersió
L’alumnat aprendrà a l’escola en la seva llengua materna i durant el darrer curs de

primària o el primer curs de secundària s’introduirà, durant o dos cursos, l’ús intensiu
de la segona llengua (L2). Després se seguirà un programa d’immersió parcial, és a dir,
l’ensenyament es farà, de manera proporcional, en les dues llengües.
Exemple de doble immersió a l’escola
A les escoles jueves de Montreal es treballa una doble immersió: els alumnes
tenen com a llengua materna (L1) l’anglès, però l’ensenyament es realitza en
dues noves segones llengües (L2): el francès i l’hebreu.
Aquestes dues llengües es reparteixen el temps d’ensenyament al cinquanta per
cent i durant els últims cursos de primària s’introdueix l’anglès com a assignatura.
3.4.5. Superimmersió
En aquesta modalitat d’immersió la llengua dominant en l’ensenyament és la segona

llengua (L2) fins a quart de primària. Després s’introdueix la primera llengua (L1) a nivell
oral i de lectoescriptura, tot i que el procés d’adquisició de la lectura i l’escriptura es fa
en la segona llengua (L2).
Exemple de superimmersió a l’escola
La superimmersió es porta a terme en les zones de França més properes a

Catalunya, on l’alumnat francès és escolaritzat en català fins a quart de primària.
3.5. Objectius
La immersió lingüística és un model d’aprenentatge que consisteix en dotar l’alumnat

d’eines i estratègies per ser competents en una llengua. En el cas del català, aquest
model es basa en l’exposició a la llengua catalana en totes les etapes educatives dels
infants i joves.
© SomDocents, 2021
Així doncs, els alumnes estan exposats a la llengua catalana des que són petits fins que
són adults. És un projecte dissenyat per la totalitat de l’alumnat, de manera que tots
els usuaris dels centres educatius en formen part, independentment de quina sigui la
seva llengua materna, la seva procedència i l’edat a la que es van escolaritzar al sistema
educatiu català.
L’objectiu principal de la immersió lingüística és millorar l’eficàcia de l’aprenentatge de
les llengües en una societat on la comunicació entre persones de diferents parts del
món té lloc diàriament en múltiples situacions.
Per tant, aquest model pretén facilitar a l’alumnat l’adquisició d’altres llengües que no
són la seva pròpia, independentment de quina sigui la seva edat o procedència.
Així doncs, els objectius de la immersió lingüística són didàctics i per aprendre, tot i que,
en relació amb la comunicació entre persones, ha servit per assolir objectius de caire
més social.
Cal recordar que hi ha diversos tipus d’immersió lingüística en funció dels objectius
específics que es volen aconseguir, tanmateix, en tots els casos és un model d’enriquiment
bilingüe.
© SomDocents, 2021
4. La immersió lingüística a Catalunya
4.1. Precedents en d’altres països
Com ja hem explicat, la immersió lingüística va néixer a l’escola Saint Lambert del
Quebec. Tot i això, cada cop són més les regions que creuen i introdueixen la immersió a
les escoles. Actualment, hi ha constància de l’aplicació d’aquest model a d’altres països
del món, com ara:
• Mèxic: en el context americà, aquest territori fa una doble immersió a les escoles
amb l’anglès i el castellà.
• Itàlia (Bolzano): en aquest cas, l’alumne utilitza fins a tercer la seva llengua
materna (italià o alemany) i a partir de llavors s’introdueix com a assignatura
l’altra llengua.
• Regne Unit (Gal·les i Escòcia): en el seu sistema el gal·lès i el gaèlic conviuen
amb l’anglès i el bilingüisme depèn de les llengües oficials en cada regió.
• Bèlgica (Flandes): el neerlandès és la llengua d’institució a l’escola mentre que
el francès s’aprèn com una segona llengua. En aquest territori hi ha altes taxes
d’immigració i, per tant, la major part de les famílies no tenen el neerlandès com
a llengua materna.
• França: hi ha una petita associació cultural, la Bressola, creada a Perpinyà l’any
1976 i que ensenya el català a les escoles.
Pel que fa a l’àmbit lingüístic català, val a dir que no només s’aplica als centres educatius
de Catalunya, sinó que la immersió també afecta al País Valencià i a les illes Balears.
Actualment, el model català d’immersió lingüística ha esdevingut un referent sobre
l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües degut al gran nombre de persones
implicades i als resultats satisfactoris que aquest ha donat.
Tot i haver-se aplicat la immersió lingüística en zones amb un context socioeducatiu
molt diferent, l’alumnat sempre ha adquirit els coneixements per defensar-se en la
llengua catalana, cosa que ha fet possible la igualtat d’oportunitats. A més, ha estat una
eina de cohesió social molt important, ja que, independentment de la llengua vehicular
a cada casa, a l’escola tothom parla la mateixa, i això fa que tothom se’n senti part.
© SomDocents, 2021
4.2. Història de l’escola catalana
El règim feixista que es va imposar a tota Espanya després de la Guerra Civil va

anul·lar el català en tot àmbit públic i administratiu. Tot i això, mica en mica la societat
catalana va demanar de manera progressiva l’ús normal del català a la vida quotidiana
i l’ensenyament del català a les escoles. Als anys quaranta algunes escoles van introduir
el català com a matèria a l’escola i, més endavant, algunes escoles van assumir el risc
d’utilitzar el català com a llengua de docència a les aules.
A mitjans dels anys seixanta, van començar a sorgir organitzacions socials per canviar
l’estat en el que es trobava l’escola catalana, entre les quals destaquen Òmnium Cultural
amb la Delegació d’Ensenyament Català (DEC) (1960) i l’Escola de Mestres Rosa Sensat
(1965).
En aquell moment Rosa Sensat4 defensava que cada alumne havia d’estar escolaritzat en
la seva llengua materna, mentre que el DEC d’Òmnium Cultural proposava l’escolarització
en català per tot l’alumnat.
La gran majoria dels centres educatius van seguir el model plantejat per Rosa Sensat,
mentre que un grup més reduït d’escoles va seguir la proposta del DEC d’Òmnium
Cultural. Tot i això, ambdues parts estaven d’acord que, en acabar els estudis obligatoris,
tots els infants havien de conèixer el català i el castellà i que no s’havia d’agrupar
l’alumnat segons la llengua.
L’any 1978 es va aconseguir tornar a establir la Generalitat de Catalunya. A partir d’aquell
moment, i amb el Reial decret 2092/1978, totes les escoles públiques i privades en els
nivells no universitaris havien de tenir la llengua catalana com a matèria dins del seu
currículum.
Des d’aquell moment es va començar a establir de manera progressiva el model d’escola
que es volia a Catalunya, que presentava el català com a llengua vehicular dels centres
educatius, el castellà com a llengua cooficial de l’escola i l’aprenentatge bàsic dels
idiomes estrangers.
Amb el pas del temps es va veure la necessitat d’establir una pedagogia perquè
l’aprenentatge del català en tot l’alumnat fos més òptim. Hi havia diferents models
lingüístics, entre els que destacava la immersió lingüística.
Així doncs, els models proposats per Rosa Sensat i el DEC d’Òmnium cultural es van
deixar de banda, igual que ho va fer el model lingüístic d’escola que hi havia durant el
franquisme.
4 Rosa Sensat (1983-1961) va ser una educadora i pedagoga progressista catalana. Va

contribuir a millorar la qualitat de l’educació pública fent propostes innovadores basades en
les escoles de la resta d’Europa. Poc després de la seva mort, es va formar en el seu honor
l’Associació de Mestres Rosa Sensat a partir de la preocupació dels mestres, les famílies i els
ciutadans, que volien mantenir la seva manera d’entendre l’escola i transformar l’educació.
© SomDocents, 2021
4.3. Aplicació de la immersió lingüística a les escoles catalanes
Tots aquests esdeveniments van provocar el desig de tenir una escola de qualitat
on la llengua fos un mitjà de cohesió social i s’aconseguissin uns resultats educatius
satisfactoris. Per aquest motiu, es va oferir un suport extra a les escoles, als docents
i a les famílies per part del Servei d’Ensenyament del Català (SEDEC). El SEDEC era
un servei de la Generalitat de Catalunya dedicat a assessorar als centres educatius
en l’ensenyament del català i l’aranès, que actualment s’anomena Servei de Suport i
Recursos Lingüístics.
Tot això va comportar un reciclatge dels docents, ja que feien falta docents que fossin
competents en català i en castellà. A més, es va veure la necessitat de tenir una legislació
que regulés l’educació en la societat catalana.
La primera aplicació del programa d’immersió lingüística a Catalunya va tenir lloc el curs
1983-1984 a dinou escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet, municipi on la
majoria de la població era castellanoparlant. L’escola Rosselló Pòrcel va ser la primera
escola en aplicar-ho gràcies a la insistència de les famílies, que volien que els seus fills i
filles fossin escolaritzats en català.
Gràcies a aquesta experiència i als seus resultats, el curs 1992-1993 es va aplicar la
immersió lingüística i el català com a llengua vehicular a totes les escoles de Catalunya.
Actualment, després de més de quaranta anys, Catalunya segueix el model d’immersió
lingüística amb tres objectius principals:5
1. Fer els aprenents conscients del seu repertori lingüístic i cultural, i valorar-lo.
Aquest model ajuda a prendre consciència de la diversitat lingüística i cultural
que hi ha al món i, d’aquesta manera, es fomenta el respecte, la inclusió i la
tolerància cap a tothom.
2. Desenvolupar i millorar la competència comunicativa general de l’aprenent.
L’alumnat desenvolupa la seva capacitat lingüística i comunicativa en dues
llengües, fet que fa que la seva capacitat sigui més rica i diversa. A més, es
prepara l’alumnat per aprendre noves llengües i cultures.
3. Proporcionar a tots els aprenents els mitjans per desenvolupar aquesta
competència de manera autònoma al llarg de tota la vida.
En acabar l’educació obligatòria, els estudiants són competents per expressar-se en

català i en castellà, i no es coneix cap cas on l’aplicació del català hagi provocat una
disminució en l’aprenentatge del castellà.
5 Departament d’Ensenyament, El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya

L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural. Disponible
a:<http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/publicacions/
monografies/model-linguistic/model-linguistic-Catalunya-CAT.pdf>.
© SomDocents, 2021
4.4. Marc normatiu
Després de conèixer què és la immersió lingüística i per què el català és la llengua

vehicular de les escoles, farem una petita pinzellada del marc normatiu del català dins
de l’escola.
La Llei Orgànica d’Educació 2/2006, del 3 de maig (BOE n. 106, de 4/5/2006) afirma
que el projecte educatiu de centre haurà de tenir en compte les característiques socials
i culturals del seu entorn.
Per saber-ne més...
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2006-7899
A l’article 6 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya es determina que la llengua pròpia

de Catalunya és el català i que també és la llengua vehicular en l’aprenentatge i en
l’ensenyament.
En aquest mateix document, a l’article 32.2 es garanteix iniciar l’ensenyament en català,
independentment de quina sigui la llengua habitual de l’infant, i el compliment del dret
i el deure de conèixer amb suficiència oral i escrita el castellà en finalitzar l’ensenyament
obligatori.
https://www.parlament.cat/document/cataleg/48089.pdf
La Llei 1/1998, del 7 de gener, de política lingüística a l’article 20 defineix el català com
a la llengua pròpia de Catalunya i de l’ensenyament en tots els nivells d’educació.
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&-
mode=single&documentId=171269&language=ca_ES
© SomDocents, 2021
La Llei 35/2010, de l’1 d’octubre, de l’occità, aranès a l’Aran estableix l’aranès com a
llengua pròpia i oficial a Catalunya, de manera que totes les referències que es facin a la
llengua catalana seran aplicades a l’occità en el cas de l’Aran.
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&-
documentId=560046
La Llei 12/2009, d’educació estableix la importància del català i del seu aprenentatge
com a llengua pròpia a Catalunya.
http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/normativa/nor-
mativa-educacio/lec_12_2009.pdf
El Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius estableix que

són els centres educatius els qui han de gestionar les llengües a través del seu projecte
lingüístic.
http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa/?action=fitxa&-
documentId=545262
El Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc

d’un sistema educatiu inclusiu preveu un conjunt de mesures i suports per tots els
alumnes amb la finalitat d’afavorir el seu desenvolupament.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/7477/1639866.pdf
© SomDocents, 2021
4.5. Resultats
Des que es va aplicar el model d’immersió lingüística s’han fet diferents estudis i proves,
com, per exemple, les competències bàsiques i els informes PISA, que confirmen que
aquest programa ha aconseguit complir els seus objectius preestablerts, tant en l’àmbit
nacional com en l’internacional.
Tant és així que el Grup d’Alt Nivell sobre Multilingüisme va publicar el 2007 un informe
on s’elogiava el model bilingüe de l’educació catalana com un exemple a seguir.6
Així doncs, pel que fa al rendiment acadèmic, s’ha vist que els infants que treballen
amb un programa d’immersió tenen els mateixos resultats que els que treballen en
un sistema monolingüe. A més, s’ha observat que el domini de la llengua materna (L1)
es manté a nivells semblants i que el domini de la segona llengua (L2) millora gràcies
als programes d’immersió lingüística. Per exemple, un alumne amb el castellà com a
llengua materna dominarà el català i el castellà al mateix nivell.
Per altra banda, la modalitat que aconsegueix millors resultats és la immersió primerenca
total, ja que en la infància els éssers humans tenim una gran plasticitat cerebral que ens
permet adquirir els coneixements d’una manera més fàcil.
Independentment de la llengua materna de l’alumnat, les proves PISA dels últims anys
han fet palès que l’alumnat català té millors qualificacions en l’apartat lingüístic que els
estudiants escolaritzats a la resta d’Espanya.
6 Pere Mayans (2008), «La immersió lingüística a Catalunya: un model per a Europa», El
pols de la llengua als Països Catalans. Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans. Disponible
a: <https://blocs.mesvilaweb.cat/pmayans/?p=80334>.
© SomDocents, 2021
5. Conclusions
Al món es parlen més de set mil llengües, tot i que la diversitat lingüística cada cop
està més amenaçada. Les llengües no són només un sistema de comunicació que ens
permet comunicar-nos amb els altres, sinó que també ens permeten desenvolupar el
nostre pensament. Així doncs, la pèrdua d’una llengua és també la pèrdua de patrimoni
cultural.
Per tant, és important transmetre a l’alumnat el valor i la importància que tenen les
llengües i fer-los entendre que totes les llengües són igual de vàlides i són una riquesa
cultural.
En aquest primer mòdul hem aprofundit en el concepte d’immersió lingüística i n’hem
conegut els orígens, els tipus i les modalitats. També hem fet un breu repàs a la història
de l’escola catalana i hem entès perquè el català és la llengua vehicular dels centres
educatius, i també hem analitzat el seu marc normatiu.
Cal que siguem conscients que l’aprenentatge de les llengües vehiculars del nostre país
té una gran influència en l’èxit educatiu de l’alumnat. Si un alumne no és competent en
català, difícilment podrà entendre els continguts de les matèries que s’expliquen, per
tant, cal que els docents siguin flexibles i s’esforcin per facilitar el camí de l’aprenentatge
a tot tipus d’alumnat.
© SomDocents, 2021

Immersio I Suport Linguistic Modul 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Immersio I Suport Linguistic Modul 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Immersio I Suport Linguistic Modul 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul 1.

IMMERSIÓ I SUPORT LINGÜÍSTIC

2. Què és una llengua

4. La immersió lingüística a Catalunya

2. Què és una llengua

Segons l’Enciclopèdia catalana,1 la llengua és un «sistema de signes orals, reflectit sovint

• Fonètica: estudia els diferents sons del llenguatge.

La llengua, però, no és només un sistema de comunicació. És també un element

1 «Llengua», Gran enciclopèdia catalana. Disponible a: <https://www.enciclopedia.cat/

Segons Ethnologue, el centre d’investigació i de recursos de les llengües, l’any 2020

Llengues amb més parlants natius Llengues amb més parlants

Xinès mandarí Anglès

Castellà Xinès mandarí

0 400,000,000 800,000,000 0 400,000,000 800,000,000

Algunes dades curioses sobre les llengües

• Aproximadament el 40 % de les llengües estan en perill, en moltes ocasions

2.1. Característiques d’una llengua

Un altre tret característic de les llengües és la seva classificació, i en general s’acostumen

Taula 1. Exemple de l’origen del català, el castellà i l’urdú.

2 Junyent, M. C., Lingüística històrica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2006.

• Característiques sintàctiques: les llengües s’agrupen segons l’ordre dels

Tipus d’ordre Exemple de llengües

SVO Català, finès, xinès, amazic…

SOV Hindi, turc, japonès, coreà…

VSO Àrab clàssic, gal·lès, samoà…

OVS Hixkariana, guarijío…

2.2. Diferència entre llengua i dialecte

• Geogràfiques: quan en un mateix territori es parla una mateixa llengua, però hi

És important també distingir el concepte d’accent del de dialecte. Quan parlem

2.3. La llengua oral i la llengua escrita

El naixement de l’escriptura produeix un seguit de canvis, i els mitjans audiovisuals (veus,

Llengua oral Llengua escrita

Comunicació espontània i efímera. Comunicació elaborada i duradora.

És una comunicació directa, es com- És una comunicació diferida (diferent

Es fan servir codis no verbals (gestos, No s’utilitzen codis no verbals (a

Hi ha interacció entre els interlocu- No hi ha interacció entre els parlants,

No es tenen en compte les normes Es tenen en compte les normes

Reflecteix les diferències dialectals. S’utilitza la llengua estàndard.

S’ometen alguns sons. Es reprodueixen tots els sons.

Es fan servir oracions simples i juxta- Les construccions oracionals acostu-

Es produeixen errors de concordança És té cura de la norma i la correcció

Es fan servir frases inacabades No s’abusa de frases inacabades.

Els elements de l’oració tenen un or- Ordre gramatical lògic (subjecte +

Hi ha repeticions lèxiques, s’usen S’eviten les expressions populars.

Llengua oral Llengua escrita

ACTIVITATS D’APLICACIÓ A L’AULA

«Doblem en català?» és una activitat proposada per la Generalitat de Catalunya,

3.1. Què és la immersió lingüística

3.2. Orígens del concepte

Luxemburg, Conferència Internacional de Bilingüisme.

París, Resolucions de la UNESCO.

W. Lambert i Publiquen els resultats obtinguts amb la immersió lingüística a

Cummins Hipòtesi de la interpendència lingüística.

Cummins Hipòtesi del llindar.

Taula 2. Evolució de l’educació bilingüe

La immersió lingüística sempre és un procés d’aprenentatge de les llengües, però,

Els programes d’immersió presenten diferents modalitats en funció de l’edat de

La primera llengua o L1 és la llengua materna.