Pla Lector CS

LLIBRE 2
NOM I COGNOMS: _________________________________________
CURS: ____________________________
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL
Al món no hi ha pas cap ocell més eixerit que l’oreneta. És tan bona per al pagès, i fa tant
profit i dóna tanta alegria, que l’oreneta és l’ocell més estimat, i tothom el respecta i tothom en
diu bé. S’ha de tenir molt mal cor per matar o fer patir una oreneta!
L’oreneta és àgil, atrevida, alegre, treballadora. Sempre va neta; sempre queda elegant. El
cant de l’oreneta és un xisclet fresc que no s’acaba mai.
Les orenetes són una de les menes d’ocells més entenimentats que corren. Se saben
conformar a les circumstàncies de vida, distingeixen el que els és bo del que els és dolent, els
amics i els enemics. Amb els enemics les orenetes tenen un gran atreviment, amb els que no
li han de fer mal l’oreneta viu pacífica i satisfeta.
Quan veu un altre animalet que està en perill, vola de seguida a ajudar-lo. És a dir, les
orenetes són d’un bon cor i d’una gràcia tan extremada, que ja es tenen ben guanyades totes
les atencions i delicadeses.
Josep M. De Sagarra
1. Què vol dir “saber conformar-se a les circumstàncies de la vida”?

A) Que es conformen amb tot el que els passa
B) Que les seves circumstàncies de vida són les que desitgen
C) Que aconsegueixen fer tot el que els ve de gust
D) Que els costa conformar-se amb el que tenen
E) Que mai no aconsegueixen fer el que volen
2. Segons el text, com creus que són les orenetes?

A) Passives
B) Despreocupades
C) Intel·ligents
D) Agressives
E) Descontrolades
3. Si alguna au enemiga molesta una oreneta, què penses que farà ella?
A) Res perquè és molt pacífica
B) Fugirà perquè és molt poruga
C) Es quedarà aturada perquè es conforma amb tot
D) Es defensarà amb coratge
E) Marxarà perquè té bon cor
G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.
-1-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL
En Joan, en Pere i l’Albert són més alts que en Josep.

L’Albert, l’Enric i en Josep són més baixos que en Joan.
En Joan i l’Enric tenen números parells.
1. Quin número té en Joan?

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
2. Com es diu el més alt de tots?
……………………………………………………………………………………………………………………………………………………
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
3. Qui és el que fuma en pipa?
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
4. Com va vestit en Josep?
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
…………………………………………………………………………………………………………………………………………………...
-2-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL
Taxista, porta’m al cel qualsevol pany que no s’obri
és que busco feina o quelcom per adobar
potser al cel n’hi haurà
ja la terra és plena Potser al cel no tindran feina
de plegats de mans però tindran un tros de pa
ben untat amb tres tomàquets
Vull veure si té sant Pere i un tall de pernil “serrà”
un racó per escombrar i un bon tros de formatge
algun núvol que es desinfli i un bon vi per refrescar
o algun sant per raspallar potser al cel no tindran feina
una porta que grinyoli però em sabran orientar.
o un cargol per cargolar Pau Riba
1. Per què vol anar al cel?

A) Perquè no hi cap a la Terra
B) Perquè vol estar més tranquil
C) Perquè necessita treballar
D) Perquè vol conèixer altres llocs
E) Perquè es vol guanyar al cel
2. Què voldria fer al cel?

A) Visitar-ho tot per saber com és
B) Divertir-se i fer gresca
C) Escombrar i deixar-ho net
D) Treballar del que sigui
E) Fer amistat amb els sants
3. Què vol dir “em sabran orientar”?

A) Que li diran on és el nord i el sud
B) Que li diran on és l’orient
C) Que li diran què pot fer per tornar a la Terra
D) Que li diran com pot estalviar-se feina
E) Que li diran maneres de trobar feina
4. Què vol dir estar “plegat de mans”?

A) Que no pot obrir bé les mans
B) Que no té ganes de treballar
C) Que està esperant que li diguin què ha de fer
D) Que té molta habilitat per plegar les mans
E) Que no té feina
-3-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL
Aquest estiu volem anar de càmping.
Consultem la guia de la zona:
1. Si volem un càmping on puguem anar amb la caravana, que sigui tranquil i amb molts arbres,
quin triarem?
2. Al meu germà gran li encanta jugar a tennis, pescar, navegar i anar amb bicicleta. Quin
càmping creus que li agradaria més?
3. Contesta veritable o fals:

 El Cargol i la Guineu Roja ofereixen més serveis
 En un dels càmpings tenen obert a l’hivern
 A la meitat de càmpings hi ha servei de restaurant
 Els que tenen jocs per a infants també tenen rentadora
 A totes els càmpings s’hi pot anar amb tenda
4. Tinc uns amics que sempre van al càmping La Calma i jo voldria que vinguessin amb nosaltres
al Vallcorba. Què els puc dir que té el nostre càmping que no tingui el seu?
-4-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL
Tenia tres missatges i se m’han barrejat.
Si ets capaç d’ordenar-los bé –agafant-ne un tros de cada columna – sabràs respondre les preguntes
següents:
L’alcalde va néixer en durant les hores al complex es- per protestar de

perfectes condi- de classe del portiu Atlètic les males condi-
cions mati cions del pati de
l’escola
Un dofí mascle ha inaugurat un ahir a la tarda a la plaça de per promocionar
nou pavelló de l’Ajuntament l’esport entre el
gimnàstica jovent
Un grup varen participar a dos quarts de al parc zoològic augmentant així
nombrós de en una manifes- dotze d’aquest de la nostra ciu- el nombre
mestres i infants tació mati tat d’exemplars
d’aquesta família
1. Segons el text, qui vol promoure l’esport entre el jovent?

.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
2. On es va fer la manifestació?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
3. A quina família es refereix quan diu que augmenta el seu nombre?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
4. Què hi van fer a la plaça de l’Ajuntament?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-5-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL
Horaris per països
1. Quins d’aquests països són els que es lleven més d’hora?
2. A quina hora acostumen a anar a dormir els holandesos?
3. Compara els horaris d’Espanya amb els dels altres països i contesta veritable o
fals:
 Són dels que entren a treballar més tard
 Són els que sopen els últims
 Són els que esmorzen més tard
 Són dels que dinen a dos quarts de dues
 Són els últims que van a dormir
4. Quants països que es lleven a les set del matí van a dormir a dos quarts de dotze?
-6-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.6
Érase un rey que tenía una hija muy hermosa. Los pretendientes le salían a miles y el rey
estaba abrumado porque no sabía con quién casarla. Decidió hacerlo con aquél que
presentara un enigma insoluble. Pero puso como condición que aquellos que presentaran un
enigma descifrable serían ahorcados. La noticia llegó a oídos de un rústico pastor que decidió
probar fortuna. Explicó el caso a su madre y le dijo que preparara comida para el viaje, que
por el camino ya se le ocurriría la adivinanza.
Una vieja bruja que vivía cerca de la casa, envidiosa de la audacia del chico, cambió las
tortillas que le había preparado la madre, por un bizcocho envenenado.
El muchacho emprendió el viaje a caballo de una burra. Al pasar por debajo de una
higuera sintió hambre y se encaramó al árbol para coger unos cuantos higos. Mientras tanto
la burra se comió el bizcocho que llevaba en el zurrón…
1. ¿Qué piensas tú de la decisión del rey?

A) Que era acertada porque había demasiados pretendientes
B) Que era excesiva porque no hacía falta matarlos
C) Que era buena porque así entretenía a su pueblo
D) Que estaba bien porque así la princesa estaría contenta
E) Que no era buena porque así todavía venían más
2. ¿Qué quiere decir un “enigma insoluble”?

A) Que se puede descifrar con facilidad
B) Que se le entrevé el significado
C) Que se le puede encontrar un sentido
D) Que cuesta un poco adivinarlo
E) Que no se le encuentra solución
3. ¿Cómo diríamos que es el pastor?

A) Atrevido, decidido
B) Descarado, sinvergüenza
C) Temeroso, asustadizo
D) Perezoso, holgazán
E) Cobarde, tímido
4. Después de lo que narra el cuento, ¿qué es lo que probablemente pasará?

A) Que los higos le darán un buen dolor de barriga
B) Que no tendrá buena imaginación para la adivinanza
C) Que se le morirá la burra
D) Que la bruja se saldrá con la suya
E) Que el muchacho cambiará de idea y volverá a casa
-7-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.7
La indústria moderna efectua muntatges en cadena, o sigui, organitza la producció de manera que
cada treballador realitza una petita operació del procés de fabricació; així, per exemple, n’hi ha un que
posa un cargol, el següent el colla, un tercer el comprova, un darrer en col·loca un altre i així
successivament.
Tots els productes obtinguts de la producció en sèrie són iguals i d’un acabat perfecte. A voltes
surten productes defectuosos perquè un treballador s’equivoca, però, en arribar al final de la cadena,
el producte passa el control de qualitat, on serà rebutjat perquè no reuneix les condicions necessàries.
El muntatge en cadena té alguns avantatges, estalvia temps i permet produir més barat. Fa
cinquanta anys es tardava un dia a muntar un cotxe, actualment una sola fàbrica en pot construir
diàriament dos mil.
1. Què vol dir “producció en sèrie”?

A) Que tots els obrers fan la mateixa feina
B) Que qui comença una feina l’acaba
C) Que cadascú passa la seva feina al del costat
D) Que cadascú fa una petita part de la feina
E) Que cadascú repassa la feina del seu company
2. Si un obrer treballa malament, segons el text, què passarà al final?

A) Que tot anirà malament per culpa del seu error
B) Que els compradors es trobaran la peça defectuosa
C) Que en passar el control es refusarà la peça
D) Que en passar el control s’acceptarà la peça
E) Que passarà el control de qualitat i es vendrà
3. Quina és la raó principal per la qual la indústria moderna s’organitza amb muntatges en
cadena?
A) Perquè els treballadors no s’equivoquin
B) Perquè s’encareixen els productes
C) Perquè tots es productes siguin iguals
D) Perquè requereix grans inversions
E) Perquè es produeix molt i es pot vendre més barat
-8-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.8a
A classe estem estudiant els volcans i la professora ens ha dit que aviat farem una
excursió a Olot, per la zona volcànica.
Ens han enviat aquest plànol.
-9-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.8b
1. Si comencem l’itinerari des de l’aparcament de la Fageda, què ens trobarem

primer?
A) El volcà Croscat
B) Sant Miquel de Sacot
C) El volcà de Santa Margarida
D) L’aparcament de Santa Margarida
E) Els volcans d’Olot
2. Anem a peu seguint l’itinerari indicat.

Si comencem l’excursió a les onze del matí i volem dinar cap a dos quarts de
dues, ho podrem fer a:
A) La Fageda d’en Jordà
C) El volcà de Santa Margarida
D) El Puig de la Costa
E) El volcà Croscat
3. Just després de dinar l’autocar ens ve a recollir a l’aparcament de Santa

Margarida, quina part del recorregut no haurem visitat?
A) Els volcans d’Olot
C) L’ermita de Santa Margarida
D) El volcà Croscat
E) El volcà de Santa Margarida
4. Estem molt cansats. Quant hem caminat?

A) 3,5 quilòmetres
B) 5,5 quilòmetres
C) 7,5 quilòmetres
D) 9 quilòmetres
E) 11 quilòmetres
-10-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.9
Los patos, como muchos otros animales, realizan viajes migratorios, alejándose de aquellos parajes
en los que las condiciones de vida se han vuelto adversas (las temperaturas descienden mucho, o
escasean los alimentos y los lugares donde cobijarse…) y se trasladan a otros en los que las
condiciones son más favorables.
Algunas plantas se defienden ante las condiciones adversas (bajas temperaturas, poca luz, agua
difícilmente disponible…), perdiendo sus hojas. Cuando el medio es más favorable las recuperan, así
pueden reiniciar plenamente su actividad vital. Recuerda que mucho árboles, como el haya pierden
todas sus hojas en otoño.
1. ¿Qué frase resume mejor el contenido de estos dos textos?

A) Los animales y las plantas, en condiciones adversas se trasladan
B) Cuando hace frío los animales y las plantas no sobreviven
C) Cuando es invierno y hay pocos alimentos los animales emigran
D) En condiciones adversas los animales y las plantas se adaptan para sobrevivir
E) En invierno muchas plantas pierden sus hojas
2. Entre estas expresiones ¿hay una que no significa lo mismo que las demás?
A) Las condiciones se han vuelto beneficiosas
B) Las condiciones son desfavorables
C) Las condiciones son inhóspitas
D) Las condiciones se han vuelto adversas
E) Las condiciones se han vuelto perjudiciales
3. Los robles y los chopos son del mismo tipo que el haya, ¿qué crees que les ocurre en otoño?
A) Recuperan su actividad vital
B) Como están muertos, no tienen actividad vital
C) Pierden totalmente su actividad vital
D) Activan su ciclo vital
E) Disminuyen su actividad vital
-11-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.10
Doraba la luna el río

– ¡fresco de la madrugada! –
Por el mar venían olas
teñidas de luz de alba.
Huía el viento a su gruta

el horror a su cabaña;
en el verde de los pinos,
se iban abriendo las alas.
Las estrellas se morían

se rosaba la montaña;
allá en el pozo del huerto
la golondrina cantaba.
Juan Ramón Jiménez
1. ¿Qué título resume mejor el sentido de la poesía?

A) Luna llena
B) Medianoche
C) Mueren las estrellas
D) Amanecer
E) La huida del viento
2. ¿A qué se refiere cuando dice “se iban abriendo las alas”?

A) A que se caían las hojas
B) A que despertaban los pájaros
C) A que soplaba el viento
D) A que llegaban las golondrinas
E) A que se movían las ramas
3. ¿Por qué crees que “se rosaba la montaña?

A) Porque estaba junto a otra, rozándola
B) Porque las estrellas rozaban la montaña
C) Porque el sol la iluminaba
D) Porque las olas la tocaban
E) Porque la luna se reflejaba
-12-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 5.10
Jo tinc el meu poble com el té tothom;
no cal pas que digui quin és el seu nom;
no cal que les seves virtuts altifiqui
–si una muntanyola li fa de capçal
i besa ses plantes un riu immortal–
perquè arreu hi ha viles, i ciutats, i pobles
més gran, més formosos, més vells o més nobles,
i també podrien ser cantats com tu
amb versos que fossin com un calc segur.
Quan dic: el meu poble, ja he dit ta lloança

i perquè t’estimo sense comparança,
que enlloc sentiria el que sento aquí
on totes les coses em parlen de mi,
on totes les coses em són conegudes
i m’evoquen hores dolçament viscudes,
quan no coneixia més amples confins
que aquestes muntanyes d’alzines i pins.
Joan Arús (fragment de El meu poble)
1. Per què creus que està orgullós del seu poble?

A) Perquè té moltes virtuts i gràcies
B) Perquè és gran i formós
C) Perquè és vell i noble
D) Perquè és el seu poble i se l’estima
E) Perquè té muntanyes d’alzines i pins
2. Segons el que diu la poesia, com deu ser aquest poble?

A) Un poble costaner
B) Un poblet petit de muntanya
C) Una vila vella i noble
D) Una petita ciutat acollidora
E) Un petit poblet mariner
3. L‘autor d’aquesta poesia creu:

A) Que no pot dir el nom del seu poble
B) Que ha d’explicar totes les coses bones del seu poble
C) Que per a cadascú el seu poble és el millor
D) Que tothom sabrà que el seu poble és important
E) Que no coneix altres llocs que el seu poble
-13-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 6.6
Una dama de Bagdad había comprado un diamante maravilloso. Un día, el diamante cayó al fuego y
no ardió. Era falso. La dama acudió a Chelay, visir famoso por su sabiduría, y pidió la muerte del
comerciante que le había vendido la gema.
Chelay asintió. Condenó al comerciante a ser comido por los leones en un foso.
El día del suplicio, la dama, desde un mirador, contemplaba al pobre hombre tembloroso y
envejecido por la angustia.
Pero la sonrisa de la dama se desgarró en un grito de ira. El sótano se había abierto y, en vez de
leones, habían salido dos gatos ridículos. Avanzaban calmadamente, olfateaban con indiferencia al
miserable desmayado y terminaron por saltar, ágilmente, fuera del foso.
La dama fue a vomitar su rabia a los pies de Chelay:
– ¿De qué te quejas? –le dijo el visir–. La ley manda exigir ojo por ojo, diente por diente. El
comerciante te engañó; nosotros le hemos engañado a él. Su diamante era falso, nuestros leones
también: estamos en paz.
Màrius Torres
1. ¿Por qué sonreía la dama?
A) Porque quería vengarse del vendedor
B) Porque le gustaba el espectáculo de los leones
C) Porque así recuperaría el diamante
D) Porque quería justicia
E) Porque todo el mundo la veía desde el mirador
2. ¿Qué quería conseguir Chelay dejando salir a los gatos?

A) Castigar bien al comerciante
B) Hacer pensar a la dama
C) Buscar una compensación para la dama
D) Que la dama sacara su rabia
E) Contentar al comerciante
3. ¿Encuentras que el visir actuó bien con el comerciante?

A) Sí, porque con el miedo que pasó el comerciante ya escarmentó
B) Sí, porque así el comerciante podía volver a engañar a la gente
C) No, porque el comerciante se quedó tan tranquilo y volvería a engañar
D) No, porque debía castigarse mucho a un comerciante que engaña
E) Ni sí ni no, no se puede saber
4. ¿Crees que el visir piensa igual que la dama?

A) No, porque quiere engañarla
B) No, porque considera insuficiente el castigo que ella pide
C) No, porque quiere que se dé cuenta de que es demasiado cruel
D) Sí, porque es un hombre muy justo y sabio
E) Sí, porque hace todo lo que ella le pide
-14-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 6.8
Las empresas industriales y agrícolas necesitan oficinas a las cuales acudan los compradores de
productos manufacturados y los vendedores de maquinaria y materias primas, y donde se centralice
la administración informatizada.
A su vez las empresas necesitan otras empresas que fabriquen maquinaria o realicen parte de su
proceso industrial.
También deben estar cerca de los bancos y de las compañías aseguradoras, requieren buenas
comunicaciones, acceso a la información, servicios de propaganda y otros servicios como los que les
pueden proporcionar las universidades o las escuelas profesionales que preparan a especialistas y
técnicos. Por eso las empresas más importantes tienen sus oficinas centrales en las ciudades. Por ese
motivo se dice que las ciudades son centros de decisión en los que se toman resoluciones importantes
tales como abrir, ampliar o cerrar empresas.
1. ¿Cuál de estas frases resume mejor el sentido completo del texto?

A) Las empresas agrícolas compran la materia prima
B) Las empresas industriales venden los productos manufacturados
C) Las grandes empresas abren oficinas en las grandes ciudades
D) Las empresas necesitan buena información
E) Las grandes empresas toman decisiones importantes
2. Una gran empresa quiere establecerse en una de estas ciudades.

¿Cuál de ellas crees que tiene más oportunidades?
Conservatorio
aseguradora
Universidad
Aeropuerto
Compañía
Autopista
de música
Quioscos
Hospital
Bancos
Puerto
Cines
Tren
Ciudad A) tiene: × × × × × × ×
Ciudad B) tiene: × × × × × × ×
Ciudad C) tiene: × × × × × × ×
Ciudad D) tiene: × × × × × × ×
Ciudad E) tiene: × × × × × × ×
3. Según el texto, ¿para qué crees que a las empresas puede interesarles estar en contacto
con escuelas técnicas o universidades?
A) Porque así tienen más posibilidades de vender productos
B) Porque así están más bien informadas
C) Porque los empresarios pueden tener más preparación
D) Porque pueden obtener nuevos profesionales preparados
E) Porque las universidades están bien administradas
-15-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
ACL- 6.10
En Australia y en las islas vecinas existen grupos de animales de los más antiguos y
extraños del planeta.
En Australia hay mamíferos, que como ya sabéis son los que amamantan a sus crías.
Entre éstos, los marsupiales ponen a sus hijos, cuando nacen, dentro de un pliegue de la piel
situado en el vientre y que tiene forma de bolsa: es el caso del canguro y del coala. Los
monotremas son mamíferos muy raros que viven en los ríos y ponen huevos, como el
ornitorrinco y el equidna.
El emú y el kiwi son pájaros corredores propios de esta región.
1. ¿Qué pone en evidencia este texto sobre los animales de Australia?

A) Que son especies comunes en otras regiones
B) Que son especies distintas a las nuestras porque son muy antiguas
C) Que son especies raras porque están muy lejos de nosotros
D) Que son especies muy difíciles de encontrar hoy en día
E) Que son especies poco conocidas porque se han estudiado poco
2. ¿De qué grupos de animales nos habla el texto?

A) Marsupiales, mamíferos, monotremas, pájaros
B) Canguros, ornitorrincos y equidnas, emús y kiwis
C) Monotremas, ornitorrincos, marsupiales, pájaros corredores
D) Marsupiales, monotremas, corredores, pájaros
E) Mamíferos monotremas, mamíferos marsupiales, pájaros corredores
3. ¿De qué supones que debe alimentarse una cría de equidna recién nacida?
A) De leche
B) De pequeños pececillos
C) De gusanitos
D) De plancton del río
E) Un poco de todo
-16-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
1.2 ARISTÒTIL
El sol s’acabava tot just de rentar la cara a les aigües benignes de la costa
barcelonina. Encara olorós de sabonera matinal, començava els seus
exercicis gimnàstics de cada dia per les terres del Vallès, i amb un raig
rosadenc i fresc tocava els ulls aclucats d’Aristòtil, que dormia arraulit en un
tou d’herba, a la vora dreta del riu Ripoll. Al primer moment, l’Aristòtil només
va somriure atrinxerat a l’altra banda dels somnis, com si una criatura li
hagués fet pessigolles amb una ploma d’oca perfumada de romaní. Però
aquell solet acabat de sortir de l’ou era tossut com els cadells, i a l’últim li va
pessigar el nas amb un raig una mica més tebi i un bon tros més atrevit.
L’Aristòtil encara hauria fet el ronsa, però com que no podria sofrir que li
toquessin el nas, finalment es va despertar.
Aristòtil entre les escombraries, de Miquel Desclot (La Galera)
→Respon les preguntes següents:
1. El text descriu una situació que passa:

a) A primera hora del matí.
b) A mig matí.
c) A mitja tarda.
d) A la nit.
2. Qui desperta a qui?

a) Els peixos del mar de Barcelona al sol.
b) L’Aristòtil al sol.
c) El sol als pobles del Vallès.
d) El sol a l’Aristòtil
3. A quin lloc succeeixen els fets?
.....................................................................................................................................
-17-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
1.2 ARISTÒTIL
4. Explica el significat de les frases següents:

Encara olorós de sabonera matinal:
.......................................................................................................................................
L’Aristòtil només va somriure atrinxerat a l’altra banda dels somnis:
.......................................................................................................................................
Però aquell solet acabat de sortir de l’ou era tossut com els cadells:
.......................................................................................................................................
5. Pel context, sabries dir quina és la situació econòmica de l’Aristòtil? Argumenta la teva
resposta.
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
6. Quina cosa és la que l’Aristòtil no pot suportar?
......................................................................................................................................
7. Imagina que el sol es pon i torna a escriure el text, canviant tots aquells aspectes de la
descripció que sigui necessari adaptar al canvi horari.
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
......................................................................................................................................
-18-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
1.5 BENNY SHAW
“En Benny Shaw era com una fura. O almenys això era el que al pare Batty li
agradava dir a tothom. Baix, sec i garrell, podies fer-li passar una pilota de bàsquet
entre les cames. En aquell moment arrufava el front tot concentrat. Entre els dos
pals de la porteria semblava que només hi hagués mig pam de distància. Hi havia
uns defenses peluts, que no paraven de grunyir i que es morien de ganes que fallés
el cop. La pressió era fortíssima. No era un partit qualsevol: era la final de hurling de
les escoles de primària del comtat.”
“En Benny duia la medalla sota la samarreta. Li anava donant cops a les costelles
mentre corria cap a casa i això li recordava el gol. Els nens petits jugaven a fer
equilibris a la vorada. En George era allà fent monades. El seu truc preferit. En
Benny va arrufar el nas. El sol fet de veure el seu germà petit el posava de mala
lluna. Nou anys eren massa per ser bufó. La mare l’havia convertit en això: el petit
actor de la Jessica Shaw, embolicat en conjunts de disseny. A en George li
importava molt la roba, cosa que resultava incomprensible per a en Benny, que
gairebé sempre arribava a casa amb uns quants forats als pantalons.”
“El poble estava envoltat d’un mur alt. Però no tan alt. En Benny va pensar que
podria aconseguir-ho amb una bona embranzida. Tota la zona era absolutament
plana, amb uns arbres estranys, que semblaven prehistòrics, escampats entre les
cases. Era com si algú hagués plantat una habitació plena de pensionistes artrítics.
Eren les famoses oliveres, va suposar. En Benny va anar seguint el camí d’asfalt,
passant per sobre de bandes sonores enormes. El campament semblava tenir una
forma més o menys circular, amb dues fileres d’apartaments en una meitat, i un
seguit d’edificis a l’altra. Però just allà al centre, envoltada d’un mur baix de maons
vermells decoratius hi havia la piscina.”
Benny i Omar, de Eoin Colfer (Columna)
1. Quin esport practicava en Benny Shaw?
a) Bàsquet b) Futbol c) Hurling
2. El Hurling és un esport que es juga amb pals, amb els quals es colpeja una pilota petita
(semblant a les pilotes de tennis). On creus que es pot jugar a aquest joc?
a) Xina b) Irlanda c) Catalunya
-19-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
1.5 BENNY SHAW
3. Quin equip va guanyar, el d’en Benny o l’equip contrari? Com ho has sabut?
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
4. En George era:
a) El veí d’en Benny.
b) El germà gran d’en Benny.
c) El germà petit d’en Benny.
5. Creus que hi havia bona relació entre els dos germans? Argumenta-ho.
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
6. Què era el que agradava molt a en George i que en Benny no entenia?
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
7. A l’últim paràgraf hi ha una comparació; amb qui comparen les oliveres?
..........................................................................................................................................
8. On creus que passarà l’estiu en Benny?
..........................................................................................................................................
9. Has pogut llegir tres fragments d’una història, separats en diferents paràgrafs. Escriu
una frase que identifiqui cada paràgraf i que estigui relacionada amb el que es descriu.
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
..........................................................................................................................................
-20-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
→Lee este texto y resuelve las cuestiones que aparecen a continuación:
El recinto de chocolate
–¡Esta es una estancia muy importante! –exclamó el señor Wonka, extrayendo un manojo de
llaves de su bolsillo e introduciendo una de ellas en la cerradura de la puerta–. ¡Este es el
centro neurálgico de la fábrica entera, el corazón de todo el sistema! ¡Y es tan hermoso! ¡Yo
insisto en que mis habitaciones sean hermosas! ¡No puedo soportar la fealdad en las fábricas!
¡Vamos adentro! ¡Pero tened cuidado, mis queridos niños! ¡No perdáis la cabeza! ¡No os
excitéis demasiado! ¡Mantened la calma!
El señor Wonka abrió la puerta. Cinco niños y nueve adultos se apresuraron a entrar, y ¡qué
espectáculo más asombroso se presentó ante sus ojos!
Lo que veían desde allí arriba era un magnífico valle. Había verdes colinas a ambos lados del
valle y en el fondo del mismo fluía un ancho río de color marrón.
Es más, había una enorme cascada en el río, un escarpado acantilado sobre el que el agua
rodaba y se ondulaba en una sólida capa, y luego se estrellaba en un hirviente, espumoso
remolino de salpicaduras.
Debajo de la cascada (y este era el espectáculo más
maravilloso de todos), una masa de enormes tubos
de vidrio colgaba sobre el río desde algún sitio del
techo, a gran altura. Eran realmente enormes esos
tubos. Debía de haber al menos una docena, y lo que
hacían era succionar el agua oscura y barrosa del río
para llevársela Dios sabe dónde. Y, como estaban
hechos de vidrio, podía verse fluir el líquido a
borbotones en su interior, y por encima del ruido de la
cascada podía oírse el interminable sonido de succión
de los tubos a medida que hacían su trabajo.
Gráciles árboles y arbustos crecían a lo largo de las orillas del río: sauces llorones y alisos y
altos rododendros llenos de capullos violetas y rosados. En las colinas crecían miles de
botones de oro.
–¡Mirad! –exclamó el señor Wonka, bailando entusiasmado y señalando el río de color marrón
con su bastón de puño dorado–. ¡ Es todo de chocolate! Hasta la última gota de ese río es
chocolate derretido caliente de la mejor calidad. De una calidad insuperable. ¡Hay allí chocolate
suficiente para llenar todas las bañeras del país entero! ¡Y todas las piscinas también! ¿No es
fantástico? Mirad esos tubos, succionan el chocolate y lo llevan a todas las demás
dependencias de la fábrica, donde haga falta. ¡Miles de litros por hora, mis queridos niños!
¡Miles y miles de litros!
Los niños y sus padres estaban demasiado atónitos para responder. Estaban aturdidos.
Estaban alucinados. Estaban admirados y maravillados. Estaban completamente
desconcertados por el tamaño de todo ello. Miraban todo con los ojos muy abiertos, sin hablar.
-21-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
–¡La cascada es muy importante! –prosiguió el señor Wonka–. ¡Mezcla el chocolate! ¡Lo bate!
¡Lo tritura y lo desmenuza! ¡Lo hace ligero y espumoso! ¡Ninguna otra fábrica del mundo
mezcla su chocolate por medio de una cascada! ¡Pero es la única manera de hacerlo! ¡La
única manera! ¿Y os gustan mis árboles? –exclamó señalándolos con un bastón–. ¿Y mis
hermosos arbustos? ¿No os parece que son muy bonitos? ¡Ya os dije que detestaba la fealdad!
Y, por supuesto, ¡son todos comestibles! ¡Todos ellos están hechos de algo diferente y
delicioso! ¿Y os gustan mis colinas? ¿Os gustan la hierba y los botones de oro? La hierba que
pisáis, mis queridos niños, está hecha de una nueva clase de azúcar mentolado que acabo de
inventar. ¡La llamo mintilla! ¡Probad una brizna! ¡Por favor! ¡Es deliciosa!
Automáticamente, todo el mundo se agachó y cogió una brizna de hierba; todos excepto
Augustus Gloop, que cogió un enrome puñado.
ROALD DAHL, Charlie y la fábrica de chocolate (fragmento adaptado)
Marca con una X la respuesta correcta:
1. ¿Por qué dice el señor Wonka que el recinto donde van a entrar es tan importante?
a. Porque es el centro neurálgico de la fábrica.
b. Porque todo es de chocolate.
c. Porque tiene un río.
d. Porque ha inventado un nuevo sabor.
2. ¿Cómo abre el señor Wonka la puerta?

a. Con la huella dactilar. c. Con las llaves.
b. Con una contraseña. d. Encuentran la puerta abierta.
3. ¿Qué hay en el recinto?

a. Una piscina climatizada. c. Un magnífico valle.
b. Una playa. d. Un dinosaurio.
4. ¿De qué está hecho todo?

a. De menta. c. De fresa.
b. De chocolate. d. De nata con trocitos de chocolate.
5. ¿Cómo reaccionan los padres y los niños al contemplar tal espectáculo?

a. Se van corriendo. c. Dan un grito.
b. Empiezan a llorar. d. Se quedan atónitos.
-22-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
6. ¿Para qué sirve la cascada?

a. Para que el señor Wonka se bañe.
b. Para mezclar, batir, triturar y desmenuzar el chocolate.
c. Para pasear en barca.
d. Para dar sabor al chocolate.
7. En el texto, colina significa…

a. rió muy profundo.
b. camino estrecho.
c. elevación menor que una montaña.
d. campo de maíz.
8. En el texto, comestible significa que…

a. se puede beber. c. se puede dormir.
b. se puede perder. d. se puede comer.
9. Marca cuál de las siguientes frases está bien puntuada:

a. Con todo aquel chocolate, se podían llenar todas las bañeras, y piscinas, del
país. No es increíble…
b. Con todo aquel chocolate, se podían llenar todas las bañeras y piscinas del
país. ¿No es increíble?
c. Con todo aquel chocolate se podían llenar todas las bañeras y piscinas del
país: No es increíble.
d. ¿Con todo aquel chocolate se podían llenar todas las bañeras y piscinas del
país? No es: increíble?
10. Marca qué palabra no sería correcta en esta frase:

En aquel valle todo era ______________: la hierba, el río, los árboles, los arbustos…
a. comestible c. sabroso
b. bonito d. porque
-23-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
2.4 APARELLA
→Relaciona cada frase feta amb el seu significat.
1- Treure les castanyes

No tenir experiència.
del foc.
2- Fer uns ulls com unes
Molestar.
taronges.
3- Tenir un budell buit. Canviar una situació.
4- Tallar el bacallà. Manar.
5- Ofegar-se en un got
Sorprendre’s.
d’aigua.
Resoldre un problema a
6- Girar la truita.
algú.
7- Fer un gall. Barallar-se.
8- Tirar-se els plats pel cap. Tenir molta gana.
9- Tocar la pera. Desafinar.
Abandonar, desanimar-se
10- Sortir de l’ou.
fàcilment.
→Escriu oracions amb les frases fetes indicades, explicant alguna experiència
personal.
Frase feta 1: .................................................................................................................................

......................................................................................................................................................
Frase feta 3: .................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Frase feta 5: .................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
Frase feta 7: .................................................................................................................................
......................................................................................................................................................
-24-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
4.1 CARTA DES DE GUATEMALA
→Llegeix amb atenció aquesta carta:
Antigua, 20 de setembre de 2008
Benvolguts companys i companyes:
Com esteu? Jo ja fa 3 mesos que sóc a Guatemala.

La veritat és que encara no m’acabo de creure que no visc a Catalunya i que aquest és el meu
nou país.
Quan vaig arribar al mes de juliol, ens vam instal·lar a la nostra nova casa. És una caseta al mig
del poble. Té dues plantes i un pati interior amb tres hamaques i una font. La meva habitació és
més aviat petita, però per sort he pogut posar-hi totes les meves coses.
Al mes d’agost, quan ja ens havíem instal·lat definitivament, vam aprofitar per fer uns dies de
vacances i conèixer el país. Ens ho vam passar molt bé. Vam poder visitar llocs com Livingston
(a la costa), Chichicastenango (on hi ha un mercat molt gran), el llac Atitlán i Tikal, on hi ha una
antiga ciutat Maia.
Aquest mes de setembre ja he començat a anar a l’escola. Ja tinc alguns amics, però l’escola
és molt diferent de la nostra i la veritat és que us trobo molt a faltar.
És possible que aquest Nadal vingui a visitar els meus avis. Si és així, ja us vindré a fer una visita.
Espero que vosaltres estigueu molt bé. Ja tinc ganes de rebre notícies vostres.
Una abraçada ben gran,
Carolina
→Fixa’t en aquest mapa d’Amèrica central i pinta el país on ha anat a viure la Carolina.
-25-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
4.1 CARTA DES DE GUATEMALA
→Llegeix els tres resums i tria el que creus que explica millor la carta:
Resum 1: La Carolina és una noia que abans vivia a Catalunya. Fa tres mesos que viu a Guatemala,
un país de Sud Amèrica. Aquest estiu ha fet un viatge amb els seus pares i ha visitat diferents llocs
del país com les ruïnes Maies, un llac, un mercat... Segurament d’aquí a uns mesos tornarà a
Catalunya per visitar els seus avis.
un país d’Amèrica Central. Aquest estiu ha fet un viatge amb els seus pares i ha visitat diferents
llocs del país com les ruïnes Maies, un llac, un mercat... Segurament d’aquí a uns mesos tornarà a
Catalunya per visitar els seus avis.
un país d’Amèrica Central. Aquest estiu ha fet un viatge amb els seus pares i ha visitat diferents
llocs del país com les ruïnes Asteques, un llac, un mercat... Segurament d’aquí a uns mesos tornarà
a Catalunya per visitar els seus tiets.
→Digues si aquestes afirmacions són veritat (V) o mentida (M) i justifica la teva resposta copiant el
fragment del text que calgui.
V M
La Carolina viu en un apartament als afores de la ciutat.
....................................................................................................................................
Amb els seus pares ha visitat la costa i un llac.
....................................................................................................................................
La Carolina hi ha sortit guanyant amb la seva nova habitació.
....................................................................................................................................
A Guatemala tot és igual que a Catalunya.
....................................................................................................................................
Falten dos mesos fins que la Carolina torni a Catalunya.
....................................................................................................................................
→Amb quins països d’Amèrica Central fa frontera Guatemala?

.................................................................................................................................................................
→Per què creus que la Carolina ha hagut d’anar a viure a Guatemala?
.................................................................................................................................................................
.................................................................................................................................................................
-26-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
4.4 PROMOCIÓ ESPECIAL
EL PROPER 21 DE MARÇ
US CONVIDEM A L’ESTRENA DE LA PEL·LÍCULA
LES CRÒNIQUES
DE SPIDERWICK
ALS CINEMES DE LA RAMBLA
SESSIONS: 16.00h i 20.00h
NOMÉS CAL QUE ENTREGUEU AQUESTA INVITACIÓ A LA

TAQUILLA I L’ENTRADA SERÀ GRATUÏTA.
SI VENIU ACOMPANYATS, EL VOSTRE ACOMPANYANT PODRÀ
COMPRAR L’ENTRADA PER NOMÉS 3€.
Associació excursionista de Sabadell
Les cròniques de Spiderwick (The Spiderwick chronicles)

Direcció: Mark Waters / País: EUA / Any: 2008 / Durada: 97 minuts
Gènere: Aventures, fantasia
→Completa els espais en blanc i respon les preguntes:
Si disposo d’una invitació hauré de pagar ……………….. €.

Si no disposo d’invitació, però acompanyo una persona que en té, hauré de pagar .............. €.
Aquesta pel·lícula dura ................ hora/es i ............. minuts.
Aquesta pel·lícula està realitzada a EUA. Coneixes altres maneres d’anomenar aquest país, en
alguna altra llengua?.............................................................................................................................
..............................................................................................................................................................
Som 6 amics i tenim 3 invitacions. Quant haurem de pagar per veure la pel·lícula? .................... €.
Qui creus que pot aconseguir una d’aquestes entrades? ....................................................................
...............................................................................................................................................................
-27-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
4.6 EL CORREU ELECTRÒNIC
→Llegeix amb atenció aquest correu electrònic:
→Ara, ordena el correu i descobriràs el que la Núria li ha contestat a la Montse:
-28-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
4.6 EL CORREU ELECTRÒNIC
→Respon les preguntes:
1. On creus que es van conèixer la Núria i la Montse? Com ho has sabut?

...........................................................................................................................................
2. A quina èpica de l’any creus que es van conèixer?
...........................................................................................................................................
3. Quan es tornaran a veure?
...........................................................................................................................................
4. On es tornaran a veure?
...........................................................................................................................................
5. On viu la Montse?
...........................................................................................................................................
6. Quines activitats extraescolars fa la Núria?
...........................................................................................................................................
7. Quina relació creus que tenen aquestes noies?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
8. Creus que fa molt temps que es coneixen? Com ho saps?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
9. Qui ha fet les següents propostes?
- Proposa anar-la a veure a casa seva:
......................................................................................................................................
- Proposa que dormin en una tenda de campanya:
......................................................................................................................................
-29-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Los molinos de viento
En el paisaje plano de La Mancha aparecieron unos molinos de viento ante sus ojos.
–La suerte va guiando nuestros pasos, y aún más de lo que pudiéramos desear. ¿No ves allí,
amigo Sancho, treinta o más gigantes a los que pienso ahora mismo atacar y quitarles la vida?
–dijo don Quijote, y prosiguió –: Buena es la guerra que está al servicio de Dios para arrancar
la mala hierba que hay sobre la faz de la tierra…
–¿Qué gigantes? –le interrumpió Sancho Panza.
–Aquellos que ves allí, los de los largos brazos.
–Mire, mi señor, que no son gigantes sino molinos, y lo que parecen brazos son las aspas que
mueve el viento para mover la piedra y moler el grano.
–Cómo se nota, Sancho, que no has leído libros y no sabes de qué va esto de las aventuras de
los caballeros andantes: son gigantes, a mí no me engañan, y si tienes miedo, apártate y reza,
porque ahora mismo voy a entrar en esta fiera y desigual batalla.
Y azuzó a su caballo, que era incapaz de correr.

Desesperado por el escaso trote de Rocinante, don Quijote
gritaba:
–No huyáis, cobardes, que es un solo caballero el que os
ataca.
En esos momentos se levantó el viento y los molinos
comenzaron a girar sus aspas, a lo que el valiente jinete
exclamó:
–Aunque mováis más brazos que los del gigante Briareo, me lo
habéis de pagar.
Y nada más decir esto, y acordándose de su amada Dulcinea,
embistió con fiereza al primer molino, cuyas aspas levantaron
en el aire al caballo y al caballero.
–Válgame el cielo –llegó Sancho corriendo a socorrer a su señor–. ¿No le dije que no eran
gigantes sino molinos?
–Calla, amigo Sancho –replicó don Quijote–, que no sabes nada de la guerra ni de los
caballeros andantes. Ha sido el sabio Frestón, el que me robó los libros, quien ha convertido
los gigantes en molinos para que me vencieran. Pero de nada valdrán sus hechizos contra el
poder de mi espada.
Sancho le ayudó a levantarse, le alzó un machacado Rocinante que apenas si se sostenía
sobre sus cuatro patas, y muy lentamente siguieron avanzando hacia Puerto Lápice, donde dijo
don Quijote que había muchas y diversas aventuras por ser un lugar muy pasajero.
Se hizo largo y tortuoso el camino, que daba vueltas en el paisaje plano de La Mancha, al
tiempo que se oía canturrear a cuatro escarabajos y a algunos grillos. Don Quijote iba de medio
-30-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
lado sobre su agotada caballo; Sancho temió que se cayera, y le dijo que se enderezara, pues
así parecía muy malherido.
–Esa es la verdad, pero si no me quejo es porque, según lo que he leído en los libros, no les
está permitido a los caballeros andantes quejarse de ninguna herida aunque las tripas se les
salgan por ellas.
–Pues yo me quejaré del más pequeño dolor, suponiendo que los escuderos puedan hacerlo.
–¡Qué simple eres, Sancho! ¡Qué cosas te preocupan! –le dijo don Quijote, riéndose del
razonar de su escudero –. Claro que puedes quejarte todo cuanto quieras. Nada dicen en
contra los libros de caballería.
Siguieron caminando durante un buen rato. Sancho Panza sacó de las alforjas algún alimento e
iba comiendo detrás de su amo que, aunque era la hora del almuerzo, tenía otras
preocupaciones más elevadas.
JOSÉ MARÍA PLAZA, Mi primer Quijote (fragmento adaptado)
1. ¿Qué aparece en el paisaje de La Mancha?

a. Molinos de viento. c. Una cascada.
b. Montañas muy altas. d. Un volcán.
2. ¿Qué imagina don Quijote que son esas figuras?

a. Lobos. c. Gigantes.
b. Magos. d. Dragones.
3. ¿Cómo se llama el caballo de don Quijote?

a. Rocín. c. Unicornio.
b. Sancho Panza. d. Rocinante.
4. ¿Qué hace don Quijote antes de embestir el primer molino?

a. Se acuerda de su amada Dulcinea.
b. Se come un trozo de queso.
c. Se ata los zapatos.
d. Bebe un trago de vino.
-31-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
5. ¿Quién, según don Quijote, ha convertido los gigantes en molinos?

a. El sabio Frestón. c. Gandalf.
b. Dambeldor. d. El rey de Babilonia.
6. ¿Por qué no se queja don Quijote de sus heridas?

a. Porque no le duele nada.
b. Porque es muy valiente.
c. Porque no se ha hecho daño.
d. Porque, según ha leído, los caballeros no se quejan.
7. En el texto, aspa…
a. se refiere a una parte de un camión.
b. se refiere a una parte de un barco de vela.
c. se refiere a una parte de un molino de viento.
d. se refiere a la pata de un caballo.
8. En el texto, almuerzo significa…

a. comida que se doma después de cenar.
b. comida que se toma a media tarde.
c. comida que se toma por la noche.
d. comida que se toma al mediodía.
9. La Mancha se escribe con mayúscula porque…

a. es un lugar muy importante c. queda más bonito.
b. es donde nació don Quijote. d. es un nombre propio.
10. Para indicar exclamación en una frase utilizamos los signos…

a. ¿ ? c. ***
b. ¡ ! d. :
-32-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
5.6 ORIENT – OCCIDENT
La tia Sun Pey provenia de la província de Zhejiang, com la majoria dels xinesos que viuen a Catalunya.
Venia directament del poble on havia viscut tota la vida i del qual gairebé no havia sortit mai. Fa un
any va enviudar, es va quedar sense el negoci del seu home, i va decidir anar a viure en companyia de
la seva germana petita, la mare d’en Zhi Yang.
Havia aconseguit un visat i un bitllet d’avió i tenia moltes ganes de retrobar-se amb la seva família. La
tia Sun Pey sempre havia estat una dona emprenedora i valenta, i per això no va tenir gens de por de
viatjar sola.
El pare va demanar un parell d’hores lliures a la feina per anar a recollir-la a l’aeroport, però resulta
que l’avió arribava amb més de tres hores de retard, i el pare no va poder esperar-la.
La mare va trucar al restaurant on treballava el seu fill i li va preguntar a la mestressa si seria tan
amable de deixar un parell d’hores lliures en Zhi Yang per anar a recollir la seva tia a l’aeroport. Però
no el va deixar sortir.
La mare patia per la seva germana que no sabia parlar ni català ni anglès!
La tia Sun Pey va arribar a l’aeroport i no va trobar cap familiar. Va esperar més d’una hora, però no va
aparèixer ningú. No portava monedes per trucar per telèfon i anava carregada com una mula, però la
tia no va defallir, alguna cosa s’havia de fer!
Va trobar una oficina de canvi de moneda i va canviar les seves monedes per euros. Va anar a
Informació i va ensenyar el paper on duia escrita la direcció del restaurant on treballa la mare. La noia
d’informació li va fer senyals indicant que era molt lluny. Com que li feia pena la va acompanyar fins a
l’autobús i i va explicar al conductor fins on anava. A cada parada que feia el xofer, la tia se li posava al
costat i li mostrava l’adreça del restaurant de la seva germana. “Encara no”, li deia el conductor. Fins
que van arribar a Plaça Catalunya, i aleshores li va fer que sí, que allò era el final del trajecte. La tia es
va trobar davant del Corte Inglés tancat, sola, carregada, cansada i sense saber què fer.
El pare d’en Zhi va tornar a l’aeroport, però no va trobar ni rastre de la nouvinguda.
La tia Sun Pey va trobar una cabina de telèfon i després de moltes proves va aconseguir posar-se en
contacte amb el restaurant, però amb tanta mala sort que el telèfon el va agafar el noi que rentava els
plats i que no sabia xinès, perquè era de l’Hospitalet. Com que no entenia res va acabar penjant el
telèfon.
-33-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Se li van acostar una colla de punkies. La tia no havia vist mai un punky i es va pensar que la volien
robar. Va carregar les bosses com va poder i es va amagar darrere d’un contenidor. Des d’allà va veure
passar la colla de joves amb crestes, cabells pintats, arracades al nas i a les celles i cadenes de ferro
que penjaven per damunt les caçadores i els pantalons.
Va passar una dona a prop i la tia la va agafar i intentava mostra-li l’adreça, la dona espantada va fugir,
cames ajudeu-me, amb cara de pànic.
Allò va ser la gota que va fer vessar el got. La tia Sun Pey es va posar a plorar desconsolada i va
caminar uns metres fins a un altre carrer.
Els punkies van tornar a passar a prop d’ella. Es va llençar sobre del noi de la cresta més alta i el va
arrossegar fins a la cabina, les llàgrimes de la tia Sun Pey no paraven, va agafar el telèfon i li va allargar
juntament amb la nota escrita. La dona cridava i ningú l’entenia.
Finalment, el noi va marcar el número i va parlar amb algú.
El noi va fer un senyal als seus companys i van agafar els paquets de la tia Sun Pey, que es va posar a
cridar i a donar-los cops i puntades de peu, perquè es pensava que la robaven. Però el que havia parlat
per telèfon li va fer un gest perquè es tranquil·litzés, i amb el braç alçat va aturar un taxi.
La primera imatge de la tia a Barcelona que van rebre en Zhi Yang i els seus pares, va ser veure-la
baixar d’un taxi acompanyada de quatre punkies amb cresta i cadenes que carregaven els seus
paquets.
→Respon les preguntes:
1. Qui és la protagonista d’aquesta història? D’on és?

.........................................................................................................................................................
2. Per quin motiu va decidir emigrar?
.........................................................................................................................................................
3. Per què va venir a Catalunya?
.........................................................................................................................................................
-34-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
4. La família de la tia Sun Pey, majoritàriament, treballaven en ………………….....................................

.........................................................................................................................................................
5. Per què no van arribar a temps a buscar-la a l’aeroport?
.........................................................................................................................................................
6. Anomena, per odre, tots els entrebancs que va anar trobant la tia Sun Pey, des del moment en
què va baixar de l’avió.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
7. En quin moment va perdre la seva fortalesa?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
8. Majoritàriament, com creus que era la gent que va trobar la tia Sun Pey?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
9. Explica la relació entre la tia Sun Pey i els punkies.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
10. Quina ensenyança en podries extreure d’aquesta història?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-35-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
6.2 QUÈ ES DEFINIEIX?
→Llegeix atentament les definicions i relaciona-les amb la paraula que defineixen:
Plat gran, molt planer, amb

vores de poca altura, que
serveix per a portar alguns FREGALL
objectes com gots, tasses... o
per presentar alguna cosa.
Manyoc d’espart, de fils d’alu-

mini, esponja dura... que serveix
SAFATA
per a fregar, especialment els
plats, les rajoles...
Tira de seda, de mussolina... que

es porta al voltant del coll, BARNÚS
nuada a la part del davant.
Peça de roba que es penja per

MICROSCOPI
adornar les finestres.
Instrument que permet

observar objectes de petites
dimensions que normalment
CORBATA
són invisibles a ull nu, gràcies a
un sistema de lents que
n’augmenten la imatge.
Bata de rus llarga amb

mànigues, amb caputxa o sense,
que es posa sobre el vestit de CORTINA
bany, cenyida a la cintura amb
un cordó.
-36-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
6.6 ANAGRAMES
→A partir de les paraules dels quadres, crea paraules noves. Llegeix atentament les definicions i
fixa’t en la primera lletra de la paraula que et servirà de pista.
FORMIGA
Signatura. F
Ganxo punxegut. G
VIATGE
Arbre de la família de les pinàcies, molt alt, de fulles verdes tot l’any, de capçada
cònica i de branques perpendiculars al tronc.
A
Teixit en forma de cinta, emprat per cordar, rivetejar...
V
SENYERA
Dit del nombre enter que no és múltiple de dos, com ara 1, 3, 5, etc.
S
MELINDRO
Del temps present o d’una època relativament pròxima, no antic.
M
Moviment giratori i ràpid de l’aire o l’aigua R
Persona que treballa en un molí. M
ENROGIR
Vas de terrissa cuita, vidre o metall que serveix per posar-hi aigua, flors...
G
-37-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
9.2 UN ENTREPÀ MOLT ESPECIAL
ENTREPÀ GROS DE POLLASTRE A LA PLANXA AMB

AMANIDA (AMB SALSA DE MANGO I MAIONESA)
Res de coses avorrides. Fes entrepans genials. Cal seguir una norma:
Sigui quin sigui el pa que triïs (blanc, integral, de melassa, amb llavors, de sègol, coca d’oli i sucre,
xapata, pa de motlle, “tortilla” mexicana...) assegura’t que està acabat de fer.
Ingredients per a una persona:
Un pit de pollastre sense la pell, oli d’oliva, una mica de suc de llimona, 2 talls de cansalada, herbes
aromàtiques fresques i picades, 1 gra d’all partit per la meitat, 2 llesques de pa, maionesa, salsa de
mango, tomàquet a talls, amanida (fulles d’enciam, espinacs o ruca) i sal.
Preparació
1. Col·loca el pollastre entre dos trossos de paper de plàstic. Colpeja’l amb un corró per aplanar-lo
i deixar-lo més fi. Treu el paper de plàstic i ruixa el pollastre amb l’oli d’oliva.
2. Escalfa al màxim la planxa i col·loca-hi el pollastre al damunt. Cou-lo durant 2 minuts fins a
enrossir-lo. Gira’l amb una espàtula. Cou-lo 2 minuts més. Punxa el pit de pollastre amb un
ganivet per comprovar si està cuit i la carn és blanca pertot arreu. Si encara té un color rosat,
espera una mica més.
3. Esprem el suc d’una llimona damunt del pollastre mentre encara és a la planxa. Afegeix-hi sal i
les herbes aromàtiques fresques. Col·loca el pollastre en un plat i deixa’l reposar.
4. Afegeix la cansalada a la planxa i cou-la fins que estigui cruixent. Treu-la de la planxa.
5. Talla el pa per la meitat i torra’l cap per avall, a la planxa.
6. Unta l’all per la part torrada del pa i escampa-hi la maionesa i la salsa de mango. Col·loca-hi la
cansalada, el pollastre, els tomàquets i l’amanida.
-38-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
9.2 UN ENTREPÀ MOLT ESPECIAL
1. Creus que aquest entrepà és adequat per:

a) Esmorzar
b) Berenar
c) Fer un dinar diferent
Argumenta la teva elecció: .............................................................................................................
.........................................................................................................................................................
2. Classifica els ingredients segons el seu origen:

ORIGEN ANIMAL ORIGEN VEGETAL ORIGEN MINERAL
3. Anomena totes les varietat de pa que et proposa a recepta:

.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
4. Llegeix atentament la recepta i fes un llistat dels estris o utensilis que necessitaràs per
elaborar-la:
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
5. La recepta diu: “punxa el pit de pollastre amb un ganivet per comprovar si està cuit”. Com es
pot saber si està cuit o cru?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
6. Hi ha algun ingredient que no utilitzaries? Per què?

.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-39-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Las Olimpiadas
Si se quiere conocer el nacimiento de los deportes hay que remontarse a la historia de la

Antigua Grecia. Aunque haya habido manifestaciones anteriores, los primeros Juegos
Olímpicos tuvieron lugar en el año 776 a. de C.
Los Juegos Olímpicos, organizados en honor al dios Zeus, se llamaron así porque se
celebraban en el santuario de Olimpia, en el Peloponeso. Comenzaban con una ceremonia y
un sacrificio a Zeus y se disputaban en un estadio de la vecina ciudad de Élide.
La primera edición consistió únicamente en una carrera de 185 a 190 m (aproximadamente el
largo de una pista de atletismo). El vencedor fue Corobeo de Élide. Posteriormente se fueron
añadiendo carreras más largas, luchas y el pentatlón, que comprendía lanzamientos de disco y
jabalina, carreras a campo traviesa, salto de longitud y lucha libre. Más tarde se agregaron el
boxeo, las carreras de carros, la forma de lucha violenta conocida como pancracia, y otros
deportes. Otra de las primeras pruebas olímpicas fueron los saltos de longitud, pues los griegos
acostumbraban a saltar zanjas y arroyos y estaban entrenados en esa disciplina. El
lanzamiento de disco también formó parte de ellas.
Estas actividades físicas, competencias y luchas no solo estaban ligada a un sentido religioso,
puesto que los realizaban en honor a los dioses y les brindaban sacrificios, sino que también
influyeron en la cultura, especialmente en la música y las artes. Un ejemplo de su presencia en
el arte es El discóbolo de Mirón (450 a. de C.).
La prueba de la maratón, incluida en los Juegos Olímpicos modernos, tiene su origen en el 490
a. de C., cuando un soldado griego, Filípides, fue enviado desde Atenas a Esparta para pedir
ayuda cuando los persas desembarcaron en Maratón (Grecia). El recorrido era de 240 km y lo
completó en dos días. Luego, recorrió 42 km, desde el campo de batalla en la ciudad de
Maratón hasta Atenas, para anunciar que los griegos habían vencido a los persas en la batalla.
Al llegar, Filípides dijo: “Hemos vencido” y, al instante, murió de cansancio.
El primer premio para el ganador de los Juegos Olímpicos de la antigüedad era una corona de
olivo sagrado. El geógrafo Pausanias escribió en el 170 d. de C. la primera programación
olímpica, con motivo de una visita que realizó a Olimpia.
La conquista de Grecia por los romanos en el sigo II a. de C. provocó un paulatino
decrecimiento de los Juegos. A pesar de que los juegos romanos de la antigüedad también
tenían carácter religioso y otros parecidos, fueron perdiendo estas similitudes y evolucionaron
hacia las luchas a muerte entre gladiadores.
En el año 393 d. de C., el emperador Teodosio abolió los Juegos Olímpicos. La concepción
cristiana en la época consideraba inmoral el culto al cuerpo que se atribuía a estas
competiciones.
NIDIA COBIELLA, Historia de las Olimpiadas (fragmento adaptado)
-40-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
1. ¿Cuándo se celebraron los primeros Juegos Olímpicos?

a. En el año 700 a. de C. c. En el año 775 a. de C.
b. En el año 776 d. de C. d. En el año 776 a. de C.
2. ¿En honor a qué dios griego se jugaban?

a. Atenea. c. Hermes.
b. Apolo. d. Zeus.
3. ¿Por qué se llaman así?

a. Porque se celebraban en el santuario de Olimpia.
b. Porque los inventó una mujer llamada Olimpia.
c. Porque se celebraban en Grecia.
d. Porque les gustó ese nombre.
4. ¿Qué pruebas se disputaron en los primeros Juegos Olímpicos?

a. Una carrera de 185 a 190 m y luchas.
b. Una carrera de 185 a 190 m.
c. Luchas y pentatlón.
d. Un pentatlón y una carrera de más de 200 m.
5. ¿En qué consistía el pentatlón?

a. En carreras a campo traviesa y lanzamiento de disco y jabalina.
b. En carreras de 190 m, lanzamiento de disco y jabalina, y salto de longitud.
c. En lanzamiento de disco y jabalina, carreras a campo traviesa, salto de
longitud y lucha libre.
d. En natación, carreras de 190 m y lucha libre.
6. ¿Qué es la pancracia?
a. Un tipo de pentatlón. c. Una carrera a campo traviesa.
b. Un tipo de lucha violenta. d. Un tipo de lucha muy suave.
-41-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
7. ¿Cuándo se celebraban los Juegos Olímpicos?

a. En invierno, cada dos años. c. En primavera, cada cuatro años.
b. En verano, cada dos años. d. En verano, cada cuatro años.
8. ¿Qué ocurría durante la celebración de los Juegos Olímpicos?

a. La gente rica podía ir a verlos. c. Las guerras y batallas se paralizaban.
b. Las guerras continuaban. d. Todos salían a la calle para protestar.
9. ¿Cuál fue el primer premio de los Juegos Olímpicos?

a. Una medalla de madera. c. Un trofeo de oro.
b. Una rama de olivo sagrado. d. Una corona de olivo sagrado.
10. ¿en qué año se abolieron los Juegos Olímpicos?

a. En el año 393 d. de C. c. En el año 490 d. de C.
b. En el año 776 a. de C. d. En el año 170 a. de C.
11. ¿Por qué a la carrera de 42 m se la llama maratón?

a. Porque el primer corredor se llamaba así.
b. Porque un soldado griego corrió esa distancia desde Maratón hasta Atenas.
c. En honor al dios Maratón.
d. Para recordar al creador de los Juegos Olímpicos.
Enumera cinco pruebas de los Juegos Olímpicos actuales:
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………………………….
-42-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
10.1 LA GINESTA
La ginesta altra vegada,

la ginesta amb tanta olor,
és la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:
de la primera besada
m’ha deixat tot perfumat.
Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:
la ginesta es regirava
furiosa al sol rient.
Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou
desflorant tanta hermosura
fins que el cor me n’ha dit prou.
Amb el vímet que creixia

innocent a vora seu
he lligat la dolça aimia
ben estreta en un pom breu.
Quan l’he tinguda lligada

m’he girat de cara al mar...
M’he girat al mar de cara,
que brillava com cristall;
he aixecat el pom enlaire
i he arrencat a córrer avall.
Joan Maragall
-43-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
10.1 LA GINESTA
→Llegeix aquestes oracions i ordena-les segons el que succeeix al poema:

Quan ja ha collit la ginesta, baixa del turó.
Per veure la ginesta ha pujat a un turó.
Fa bon temps, però també un vent molt fort que fa moure la ginesta.
Quan arriba la calor torna a florir la ginesta.
Lliga la ginesta que ha recollit amb una tija que troba.
El protagonista cull unes quantes flors.

1. A quina estació floreix la ginesta? ...................................................................................................
2. On creus que viu el protagonista? Què t’ho fa pensar? ..................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
3. La ginesta fa olor? Copia un vers del poema on s’explica.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
4. Segons el que explica el poema, com t’imagines la ginesta?
5. La ginesta té les flors de color .........................................................................................................
→Explica amb les teves paraules com ha recollit la ginesta el protagonista del poema.
6. Què vol dir “jo la prenc per la cintura”?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
7. Què ha fet servir per recollir-la?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-44-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
10.3 QUIN TÍTOL LI CORRESPON?
→Escriu el número del poema al costat del títol corresponent:
1 N’hi ha un argenter 3 Jo vaig ser fuster La natura

6
a l’Argenteria; l’ofici que més m’agrada... diligent ens procura
de tant filar or Sant Josep també ho va ser una bèstia
li diuen Orfila. i de molta anomenada. per a cada molèstia.
El fila tan prim Si a les fosques
Em va posar d’aprenent
que tot just s’albira; ja no piquen les mosques,
a cal fuster de la plaça
n’apar un cabell hi ha els mosquits,
els primers dies que hi sóc
del front d’una nina. que treballen de nits.
tota la gent s’hi parava.
El filador d’or Pere Quart
Francesc Pujols
diu que en té una fila,
que és un pom de flors Jo vull la taula parada 7 Picasso un bon dia pintà
4 la meva pell de selvatà.
no cal que us ho diga: com el temps en què era nin
a prop de la llar fumosa, Miquel Desclot
Fila d’or com ell
i la platafina, baix el sostre revellit. Un fanal
8
retalla brillants Poseu un cap de taula, fa calor.
i perles enfila la cadira del padrí, Jo l’he vist.
i en l’altre cap la del pare I tu no!
Jacint Verdaguer
i la de la mare al mig. Un llumet.
Jo
2 Àngel Guimerà Ha sortit:
Jo i una altra persona
és el sol
som un parell. Ai mare meva, veiéssiu la mar
dins la nit!
Molts com nosaltres formen ara que hi baten el vent i la
un nombre de gent. pluja! Bofill, F.: Puig, A.; Serrat, F.
Gran nombre de persones Ran de coberta s’apaga el fanal L’estiu se’n va de puntetes
són una multitud. ii se’ns
se’nsesquitxa
esquita lalacara
carad’escuma.
d’escuma Saludant pallers i pletes
Una multitud de gent,
alçant amb la mà el decor
un poble. Boires endins el navili es fa pas, de son mantell de brins d’or.
Un poble, una nació. la vinya verda no es lluca.
Moltes nacions, un continent. Josep Carner
Tomàs Garcés
Els continents, la Humanitat.
5 9
Joan Brossa
La cuca de llum - La humanitat - El filador d’or - La mar

La balada del fuster - Mosques i mosquits - Lleopard
El sol ja no té sagetes - Nit de Nadal
-45-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
11.5 PREVENCIÓ D’INCENDIS
1. Cal disposar de ventilació que comuniqui amb l’exterior

en les habitacions en què hi ha cuines, escalfadors o
estufes de gas.
2. Manteniu les estufes allunyades (com a mínim un metre)

d’altres objectes que poden cremar, com ara sofàs,
cortines, roba que es posa a assecar, etc.
3. No deixeu mai espelmes enceses sense vigilància, ni

tampoc quan aneu a dormir o marxeu de casa.
4. Mantingueu els llumins i els encenedors fora de l’abast

dels nens.
5. Abans de sortir de casa o quan aneu a dormir,

comproveu que no quedi encès cap aparell que pugui
originar un incendi i tanqueu les claus del gas.
6. No connecteu diversos aparells a un sol endoll múltiple i

mantingueu en bon estat la instal·lació elèctrica.
7. No feu servir aparells de cap tipus en mal estat (estufes,

cuines, neveres, etc.) i no els manipuleu ni els repareu si
no sabeu fer-ho correctament.
8. Si algú fuma, assegureu-vos que les burilles quedin ben

apagades.
9. En cas d’incendi truqueu als bombers al més aviat

possible al telèfon 112 (telèfon d’emergències).
-46-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Consignes generals
 Són perillosos tant el foc mateix com el fum, que pot arribar a asfixiar. Si el
fum ens arriba a envoltar, ens hem d’ajupir i anar de quatre grapes. El fum
sempre va cap amunt.
 No hem d’utilitzar mai l’ascensor en cas d’incendi. Hem de recordar on es
troben les escales d’emergència i les hem d’utilitzar per anar al pis de sota de
l’incendi i al carrer.
 Llevat dels casos en què sortir és impossible, l’evacuació s’ha de fer sempre
cap avall, no cap amunt.
 No hem de baixar per l’escala si veiem que hi ha fum. En aquest cas hem
d’entrar a casa, tancar-nos i col·locar draps humits a les escletxes de la porta
per impedir que el fum hi entri.
 En cas d’evacuació, no hem de recollir els objectes personals: això ens faria
perdre un temps meravellós, el temps que ens pot salvar la vida.
 No hem d’obrir cap porta si creiem que hi ha foc al darrere. Hem de
comprovar que la porta no sigui calenta abans d’obrir-la i hem de mirar si en
surt fum per sota.
 Hem de fixar punts de trobada amb els acompanyants.
Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil
1. Consideres importants aquestes normes? Per què?

...........................................................................................................................................
2. Quines mesures de protecció preneu a casa teva?
...........................................................................................................................................
3. En quins llocs creus que s’han de prendre mesures de protecció contra incendis?
Argumenta la teva resposta.
...........................................................................................................................................
4. Quina de les nou normes indicades consideres que és prioritària? Per què?
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
-47-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
5. Escull un dels llocs indicats a sota i pensa i escriu algunes normes que es podrien
aplicar per evitar el perill de foc:
escola, biblioteca, laboratori, sala de jocs, cinema
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
...........................................................................................................................................
6. Senyala la resposta correcta:

- En cas de foc:
a) Caminarem drets perquè el fum tendeix a baixar.
b) Caminarem a quatre grapes perquè el fum tendeix a anar cap amunt.
- Si es pot sortir:
a) Utilitzarem l’ascensor.
b) Utilitzarem les escales per anar al pis de sota del foc o al carrer.
- Si es pot sortir:
a) L’evacuació sempre s’ha de fer cap amunt.
b) L’evacuació sempre s’ha de fer cap avall.
- Si hi ha fum a les escales:
a) Hem de quedar-nos tancats i col·locar draps humits a les escletxes de la porta.
b) Hem de baixar les escales a quatre grapes.
- Abans d’evacuar:
a) Intentarem salvar la vida sense pensar en els nostres objectes personals.
b) Agafarem tots els objectes personals valuosos.
- Per comprovar si hi ha foc darrere d’una porta:
a) L’obrirem
b) La tocarem per veure si està calenta i observarem si surt fum per sota.
-48-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
12.4 LA FACTURA DE TELÈFON
→Observa el detall d’aquesta factura de telèfon i respon les preguntes:
Telèfon Tipus Destinació/Operador Data Hora Durada Import

938543674 N Barcelona 29 Oct. 14.08 20m 53s s 1,21
646987653 M Movistar 29 Oct. 16.35 2m 35s 0,61
938425437 N La Garriga 1 Nov. 08.27 10m 32s 1,68
938706543 N Granollers 1 Nov. 09.13 3m 15s 0,54
0033564576854 I França 2 Nov. 20.45 15m 43s 2,56
639780266 M Movistar 8 Nov. 18.02 5m 43s 1,05
676623197 M Orange 12 Nov. 15.28 12m 53s 4,23
938543674 N Barcelona 29 Nov. 09.28 1m 58s 0,21
670876543 M Vodafone 29 Nov. 11.57 10m 52s 6,40
639780266 M Movistar 29 Nov. 19.27 27s 0,45
932185467 N Barcelona 1 Des. 19.50 35m 09s 1,15
0033564576854 I França 2 Des. 20.45 15m 43s 2,56
639780266 M Movistar 20 Des. 07.22 57s 0,45
938892834 N Vic 23 Des. 11.19 4m 34s 0,58
11818 Info. telefònica 25 Des. 16.05 2m 34s 2,69
639780266 M Movistar 25 Des. 16.12 12m 09s 2,57
012 Info. Generalitat 26 Des. 22.15 2m 06s 0,21
0033564576854 I França 27 Des. 20.45 15m 43s 2,56
639780266 M Movistar 28 Des. 18.06 3m 04s 1,00
11818 Info. telefònica 28 Des. 23.15 1m 45s 1,54
1. Quantes trucades ha fet aquesta persona durant aquest període de temps?

.........................................................................................................................................................
2. A quin número ha fet la trucada més llarga? Durant quanta estona ha parlat? Quin cost ha
tingut?
.........................................................................................................................................................
3. I la més curta? Quanta estona ha durat la trucada? Quin cost ha tingut?
.........................................................................................................................................................
-49-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
12.4 LA FACTURA DE TELÈFON
→Completa la taula amb el nombre de trucades que ha fet:
Trucades a telèfons fixos

Trucades a telèfons mòbils
Trucades internacionals
Altres trucades
→Quins han estat els tres números de telèfon als quals ha fet més trucades?
Número de telèfon Nombre de trucades
→Observa aquestes dades. Per què la primera trucada és més econòmica, si ha parlat més estona?
Telèfon T. Destinació Data Hora Durada Import

938543674 N Barcelona 18 Nov. 19.19 20m 03s 1,21
0033564576854 I França 19 Nov. 17.35 15m 43s 2,56
…………………………………………………………………………………………………………………………..……………………………
→Relaciona:
M Nacionals
I Internacionals
N Mòbils
-50-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
La ballena
La ballena es uno de los mamíferos marinos de mayor peso. A pesar de ello, flota. Lo bueno
que tiene la ballena es que enseguida se ve dónde hay una. Uno va viajando en un barco o en
un trasatlántico, por ejemplo, paseando por cubierta, cerca de popa, i dice, sin miedo a
equivocarse: “¡Qué verde está el agua!”, o “Este viento es helador”, o “¡Una ballena!”. Si lo que
decimos o pensamos es: “Me estoy mareando”, lo mejor que podemos hacer es aproximarnos
a la barandilla de protección, con cuidado de no caernos, y arrojar lo que nos incomoda. Nunca
a nadie de la tripulación.
De este cetáceo se aprovecha todo: su grasa, su carne, sus tripas, sus huesos, su sangre, sus
finas barbas, la misma b de ballena para escribir otras palabras que comiencen por esa letra
(baldosa, barriga, baturro, butano y muchas más)…
La ballena sale a respirar aire a la superficie, también a contemplar las nubes.
No sé si se habrán percatado ustedes de que la ballena es el único animal que no podemos ver
en un zoo. Junto con el Yeti, claro está.
La ballena es un animal muy sociable. Como los ingleses, todas las tardes toma el té… a las
cinco. Con plancton.
La ballena siempre se deja un grifo abierto. Y aclarar para siempre que no todas las ballenas
se llaman Jonás.
La gallina
La gallina es un ave doméstica a la que le encantaría poseer un aspirador y pasarlo por el
suelo para encontrar fácilmente las larvas, lombrices y gusanos con que alimentarse. La gallina
se cría normalmente en los pueblos.
El objeto de su cría es aprovechar sus huevos. Huevos hay de muchos tipos: si está lloviendo,
pasados por agua; si no se rompen, duros; si son de chocolate, de pascua; si se sostienen en
pie, de Colón…
En el principio de los tiempos la gallina ponía sus huevos y nadie sabía qué hacer con ellos,
hasta que un día acertó a caer un huevo en una sartén donde se estaba friendo una pequeña
cantidad de aceite de oliva: el resultado todos lo conocemos. Aunque se tuvo que esperar
cerca de cien años para que una patata cortada en tiras se cayera en una sartén donde se
estaba friendo un huevo.
La gallina vive en una habitación llamada gallinero. Todo gallinero tiene su pequeño jardín.
Cuidando de jardín y de la gallina está el gallo, que no es otro que el macho de la gallina. Al
gallo lo que más le gusta es cantar, para eso se levanta bien temprano, antes de que aparezca
el sol.
El sueño de una gallina es poner un huevo de oro. La gallina que ponga un huevo de oro tiene
como premio un viaje alrededor del mundo con final en Guinea, que es donde se encontró la
primera pintura paleolítica. En una oquedad de escasa profundidad abierta en la roca caliza
podremos contemplar una gallina, un bisonte y una coca-cola.
La gallina, en contra de lo que se cree, no ha montado nunca un avión.
DANIEL NESQUENS, Hasta (casi) 100 bichos (fragmento adaptado)
-51-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
1. ¿Qué tipo de animal es una ballena?

a. Un pez. c. Un dinosaurio.
b. Un mamífero. d. Un insecto.
2. ¿A pesar de qué dice el autor que la ballena flota?

a. De no saber nadar. c. De tener miedo del mar.
b. De su gran peso. d. De que el agua esté verde.
3. ¿Qué animal no puedes ver en un zoo?

a. Cocodrilos. c. Ballenas.
b. Gorilas. d. Monos.
4. ¿Cuándo respiran las ballenas?

a. Cuando nadan a gran profundidad.
b. Cuando nadan a poca profundidad.
c. Al salir a la superficie.
d. Mientras duermen.
5. ¿Qué comen las ballenas?

a. Carne. c. Rocas.
b. Plancton. d. Pájaros.
6. Elige la secuencia de palabras correctas para completar la siguiente oración:

La ballena es un … que pertenece a la familia de los … y vive en …
a. pez / mamíferos / las rocas. c. animal / mamíferos / el mar.
b. ave / dinosaurios / el mar. d. animal / mamíferos / la superficie.
7. ¿Qué tipo de animal es la gallina?

a. Un ave doméstica. c. Un reptil.
b. Un mamífero. d. Un pez.
-52-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
8. ¿Qué tipo de comida no come una gallina?

a. Carne de avestruz. c. Gusanos.
b. Larvas. d. Pienso.
9. ¿Cuál es el objetivo de la cría de gallinas?

a. Aprovechar los huevos que pone.
b. Hacer compañía al resto de animales de la granja.
c. Utilizar sus plumas para fabricar almohadas.
d. Probar la calidad del trigo dándoselo de comer.
10. ¿Cómo dice el autor que se inventó el huevo frito?

a. Cuando alguien pensó que sería una buena idea cocinar un huevo.
b. Al quemarse una granja en la antigüedad.
c. Después de muchos experimentos fallidos con sartenes y verduras.
d. Al caer, por casualidad, un huevo en una sartén con aceite de oliva.
Escribe diez palabras que empiecen por b y que no estén en el texto:
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
Enumera, como mínimo, cinco animales que pertenezcan a la familia de los mamíferos:
………………………………………………………………………………………………………………
………………………………………………………………………………………………………………
……………………………………………………………………………………………………………….
-53-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
15.4 BITLLET DE TREN
→Aquí tens un bitllet de tren; observa’l bé i completa:
1. Quin dia es va emetre? .................................................................................................................

2. A quina hora? ...............................................................................................................................
3. Estació de sortida? .......................................................................................................................
4. Preu: .............................................................................................................................................
5. Què vol dir “tarifa general”? ........................................................................................................
6. És un viatge de llarg recorregut? Com ho saps? ..........................................................................
......................................................................................................................................................
→Fixa’t en la part del darrere:
7. És un bitllet d’anada i tornada? Com ho saps? ............................................................................

......................................................................................................................................................
8. Encara el puc utilitzar? .................................................................................................................
-54-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
16.4 SOM PUBLICISTES
→Fixa’t en aquests productes. Imagina’t que ets publicista, pensa tres qualitats per a cada producte
i escriu una frase per anunciar-lo:
Observa l’exemple:
- Deixa la roba més blanca.

- Empaquetat en un envàs ecològic.
- Fa olor de flors boscanes.
NETEJA, PERFUMA I ESTIMA LA NATURA!
Ara et toca a tu:
- …………………………………………………………………………………………………..
- …………………………………………………………………………………………………..
- …………………………………………………………………………….…………………….
- …………………………………………………………………………………………………..
- …………………………………………………………………………………………………..
- ………………………………………………………………………………………….……….
- …………………………………………………………………………………………………..
- …………………………………………………………………………………………………..
- …………………………………………………………………………………………….…….
-55-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
17.2 LES CONNEXIONS DE VIC
→Aquest plànol reprodueix la ciutat de Vic i les seves connexions.
-56-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
17.2 LES CONNEXIONS DE VIC
1. Mirant les diferents carreteres i connexions, indica el nom de sis poblacions a les quals et
puguis dirigir des de Vic.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
2. Consideres que aquesta ciutat està ben comunicada? Argumenta la teva resposta.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
3. Si et fixes en el plànol, podràs dir el nom d’una infraestructura que serveix per unir les ciutats
de Lleida i Girona. Saps a què ens estem referint?
.........................................................................................................................................................
4. Ressegueix de color vermell l’anella de circumval·lació que facilita el pas del trànsit al voltant
del cas antic.
5. Quin riu passa per la ciutat de Vic?

a) Besòs
b) Mèder
c) Llobregat
6. Veient el plànol, consideres que Vic és una ciutat amb força serveis? Creus que els seus
habitants tenen una bona oferta pel que fa a comunicacions i ofertes culturals, d’oci i
d’estudis? En què t’has basat per donar la teva resposta?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-57-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
18.3 EL PONT AERI
→Fixa’t atentament en aquests horaris i respon les preguntes següents:
1. Que és el pont aeri? .......................................................................................................................

2. Quins trajectes de pont aeri fa aquesta companyia? ....................................................................
3. Indica quants trajectes fa la companyia des de Barcelona i quants des de Girona? ....................
........................................................................................................................................................
4. Quanta estona dura cada trajecte? ...............................................................................................
........................................................................................................................................................
-58-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
18.3 EL PONT AERI
→Llegeix aquestes situacions i decideix quin vol hauran d’agafar.
-59-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
19.1 EL TABAC ÉS PERILLÓS
→Llegeix, observa el gràfic i respon les preguntes:
Aquí tens un gràfic que es refereix a una campanya contra el tabac que es va fer en una ciutat de
Catalunya.
Com pots comprovar es van preparar tot un seguit de materials per conscienciar la població sobre els
efecte negatius del tabac. No tot el material va tenir el mateix èxit!
1. Escriu el nom dels diferents materials repartits. Fes-ho per odre descendent, segons el nombre
d’exemplars repartits.
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-60-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
19.1 EL TABAC ÉS PERILLÓS
2. Quins aspectes creus que deuen tractar els diferents materials?
Guia per deixar de fumar

a) Conté una llista de les accions que poden ajudar a deixar de fumar.
b) Conté una llista dels millors establiments on pots comprar tabac.
c) Conté una llista de les malalties que pot provocar el tabac.
Jo prefereixo salut
a) Conté una llista de metges i centres d’atenció primària.
b) Explica els beneficis que representa per a la salut deixar de fumar.
c) Explica coses saludables que podem fer per mantenir-nos sans.
No em fumis
a) Conté un llistat de llocs on el fumador es pot amagar per no tirar el fum a la gent.
b) Explica al fumador que si una persona fuma, la resta de persones que estan al seu voltant
s’empassen el fum de la seva cigarreta.
c) Conté un llistat de materials que no es poden fumar.
3. En total, quants exemplars es van acabar repartint durant la campanya contra el tabac?
.........................................................................................................................................................
4. Què creus que vol dir “portar una vida sana”?
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
.........................................................................................................................................................
-61-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
20.2 DIÀLEGS BARREJATS
→Relaciona els diàlegs de les dues columnes per tal de descobrir qui parla amb qui:
→Ara, decideix en quin context es pot donar cadascun dels diàlegs i escriu el número que i
correspon.
-62-
TALLER DE LECTURA
ZER EL LLIERCA Cicle Superior
Llegeix aquests fragments i ordena’ls de manera que la historia tingui sentit. Després,
torna’ls a llegir ordenadament.
–Doneu aquests ous a la vostra filla i El príncep es va mirar l’arròs i va veure

que els faci covar perquè en neixin els que era bullit; per tant, no es podia
pollets. sembrar. Aleshores va donar un cistell al
La jove, que s’ho veia venir, va trencar carboner i li va demanar que la noia
un ou i es va trobar que era cuit. Per l’omplís de rialles.
tant, no en podia néixer cap pollet.
Llavors va demanar al seu pare que Hi havia una vegada un carboner que
anés a veure el príncep i li portés arròs tenia una filla molt espavilada. Un dia, el
per sembrar, així quan naixessin els fill del rei va veure la noia i la va trobar
pollets ja tindrien menjar. molt bonica. Com que havia sentit a dir
que era molt llesta, la va voler posar a
Quan l’endemà el príncep va rebre el prova. Va fer cridar el carboner i li va dir:
cistell, el va destapar i va esclatar en una
gran rialla: la noia hi havia posat un Després de riure, va demanar que li
mirall. enviés un cove ple de flors que no fossin
flors. Al dia següent ja li tornaven el cove
–Aquesta noia em té el cor robat de tan
ple de poncelles, que si bé eren flors,
enginyosa com és.
encara no ho eren. El príncep va quedar
De manera que es van casar i van viure
tan admirat que va dir al carboner:
feliços sempre més. I conte contat, ja és
acabat. La carbonera reina (popular)
-63-
TALLER DE LECTURA
ZER EL LLIERCA Cicle Superior
Observa aquesta programació de televisió. (Després hauràs de contestar unes preguntes
en la pàgina següent).
TV3 09.20 Bon viatge. Suïssa 2. 23.05 Generació Digital. 21.25 Tom i Jerry. 21.00 Documentales culturales.
09.30 Comarques. Doc. Priorat. 23.40 Una altra mirada. 21.30 Bola de Drac Z kal. Roma.
06.00 Notícies 3/24. 10.00 D’aquíd’allà. Argentina. SUPER 3 22.00 Plats bruts. 22.00 El documental. Frenesí en la
08.00 Els matins. Entrevista a 11.00 Sense ficció. Els bancs. 22.25 Diaris de vampirs. gran ciudad.
Pau Gasol. 12.25 City folk. 07.25 Les Tres Bessones. 23.05 Nip/tuck 00.00 La 2 Noticias.
13.20 El Gran Dictat. 13.00 Expedicions al regne 07.50 Doraemon. 23.50 Chuck. 00.30 Crónicas.
14.00 Telenotícies comarques. animal. 08.45 Léonard. 00.30 Farscape. LA SEXTA
14.20 El medi ambient. Tritó del 13.43 Món natural. La granja del 09.00 mic 3. LA 2
Montseny. futur. 10.30 Pat i Stan. 07.00 laSexta en concierto.
14.30 Telenotícies migdia. 14.31 Animals com nosaltres. 10.35 Els barrufets. 06.25 Biodiario. 08.10 Éste es mi barrio.
15.40 Cuines. Bacallà. 15.00 Cases ecològiques. 11.30 Daniel, el trapella. 08.30 Grandes documentales. 09.05 Crímenes perfectos.
15.50 La Riera. Cap. 354. Ombrel·la solar. 12.20 Els padrins màgics. 09.25 + investigadores. 10.30 Crímenes imperfectos:
16.40 Divendres. 15.23 Planeta furiós. Austràlia. 12.50 Els germans Kratt. 09.30 Aquí hay trabajo. Historias Criminales.
Memoritza el màxim
16.35de detalls d’aquest dibuix. (Fixa-t’hi bé, perquè després hauràs de
18.30 Julie Lescaut. Poli doble. 15.47 El geni de Charles Darwin. 13.15 La lliga dels 10.00 La aventura del Saber. 11.25 Crímenes imperfectos:
20.15 Esport Club. Enciclopèdia bres. supermalvats. 11.00 E+I emprendedores y Ricos y famosos.
20.35 Espai Terra. 14.00 Aristòtil. 12.25 Els pingüins de innovadores. Al rojo vivo.
contestar unes preguntes
16.42
21.00 Telenotícies vespre.
en la pàgina següent).
Tresors del món,
11.30 13.55 Madagascar. Mundos de agua. laSexta Noticias.
21.55 Sense ficció. Balls robats. patrimoni de la humanitat. 14.45 Capità Bíceps. 12.00 Grandes documentales. 15.30 Mucho que perder, poco
23.30 Pel·lícula. El sergent de 17.00 Blog Europa. 15.10 El detectiu Conan. 13.00 Para todos La 2. que ganar.
ferro. 17.40 Valor afegit. L’euro. 15.13 Capità Bíceps. 14.40 Documentales culturales. 16.30 Navy: Investigación
01.45 Les germanes Mcleod. 18.05 City folk (versió curta). 15.36 El dectectiu Conan. Egipto criminal. La verdad está ahí
Cap. 137 En cos i ànima. 18.20 Via llibre. 16.00 Blue dragon. 15.30 La felicidad en 4 minutos. fuera.
02.25 Ventdelplà. Cap. 18 18.50 Singulars. 16.45 Les Tres Bessones. 15.35 Saber y ganar. 17.30 Navy: Investigación
03.20 Jazz a l’estudi. Victor de 19.35 Comarques. Doc. Terra 17.15 mic 3. 16.00 Grandes documentales. El criminal. El fugitivo.
Diego. Alta. 18.05 Una mà de contes. arte de ser madre / Parejas 19.30 laSexta Noticias.
05.50 Notícies 3/24. 20.00 D’aquíd’allà. Argentina. 18.20 Lila. insólitas. 20.55 laSexta Deportes.
21.00 La Riera. Cap. 354. 18.35 Els Dalton. 17.55 Documentales culturales. 21.30 El Intermedio.
21.45 Loto 6/49. 19.10 Què hi ha, Scooby-Doo? Grecia. 22.25 Cine. Operación Dragón.
CANAL 33
21.50 Quèquicom. Castellers, 19.30 Info K. 18.55 Biodiario. 02.30 Astro TV.
08.00 Lonely Planet: rutes per pinya, força i manilles. 19.40 El llibre de la selva. 19.00 Bubbles.
descobrir. 22.40 Bestiari il·lustrat. 20.05 Els pingüins de 19.30 Para todos La 2.
Madagascar 20.00 L’Informatiu.
08.50 Explorant els deserts.
20.55 Tom i Jerry. 20.30 Gent de paraula. Jaume
21.10 Bugs Bunny. Cabré.
Memoritza el màxim de detalls d’aquest dibuix. (Fixa-t’hi bé, perquè després hauràs de
contestar unes preguntes de la pàgina següent).
-64-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Observa la programació de televisió de la pàgina anterior i contesta:
1. Quin programa fan al 33 a les 17.40? .................................................................................

2. A quina hora fan El Gran Dictat a TV3? ..............................................................................
3. A quina hora fan les notícies del vespre a les cadenes següents?
TV3: ................................... La 2: .................................. La Sexta: .....................................
4. Busca i encercla de color verd dues pel·lícules.
5. Busca i encercla de color vermell un programa informatiu; de color blau, un programa de
dibuixos animats, i de color groc, un programa de música.
6. Escriu el nom de dos programes que t’agradin, el canal on els fan i l’hora.
Nom: ......................................................... Canal: ........................ Hora: ............................
Nom: ......................................................... Canal: ........................ Hora: ............................
7. On pots trobar la programació de televisió?
Telenotícies Diari Teletext Revistes Llibres Còmics
Marca amb una creu les respostes correctes. (Ep! No s’hi val a girar el full!)
1. El dibuix representa... 5. A sobre la taula hi ha...

a) una botiga. a) dues pantalles.
b) un plató de televisió. b) una pantalla.
c) un teatre. c) tres pantalles.
2. Es veuen... 6. La taula té forma...
a) dues dones i dos homes. a) rodona.
b) tres dones. b) quadrada.
c) una dona i un home. c) de mitja lluna.
3. El plafó del temps indica... 7. El vestit de la locutora té...
a) sol. a) tres botons.
b) núvols. b) dos llacets.
c) pluja. c) dues butxaques.
4. L’home que llegeix les notícies 8. A sobre la taula hi ha...
porta... a) cinc fulls.
a) americana i corbata. b) sis fulls.
b) una samarreta. c) set fulls.
c) un jersei.
-65-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Busca en el diccionari o a internet la definició de les paraules encerclades que s’adeqüi al text:
Caravel·la f MAR Vaixell utilitzat del segle XIV al segle XVII,

de buc molt alt, ample i relativament curt, per bé que més
llarg que el de les naus i coques: les característiques del seu aparell
li permetien de navegar contra vent. D’origen portuguès,
primitivament tenia dos o tres pals amb vela llatina, sense bauprès
ni trinquet.
Al segle XV els mateixos portuguesos, a conseqüència de les seves
experiències al litoral africà, van perfeccionar aquest vaixell
allargant-lo una mica més i hi van posar castellets a proa i a popa,
mantenint encara les seves veles llatines, per bé que en cas de vent
de popa també se servien de treus o petites veles rodones; a la
darreria del segle XV ja hi havia caravel·les de popa plana, amb
cofes i aparell rodó, a voltes només al trinquet i altres vegades
també al pal major. El model portuguès es va imposar a la resta de
la Península Ibèrica, sobretot a Andalusia, on es creà una mena de
caravel·la intermèdia entre aquesta i la nau, amb aparell rodó.
BUC ………………………………………………………………………………………………………………………………………..
………………………………………………………………………………………………………………………………………..
………………………………………………………………………………………………………………………………………..
COCA ………………………………………………………………………………………………………………………………………..
………………………………………………………………………………………………………………………………………..
………………………………………………………………………………………………………………………………………..
Marca les frases que puguis pressuposar a partir del text:
Al segle XIV les caravel·les no tenien castellets a proa i popa.

El model portuguès va ser el més utilitzat a Espanya.
La caravel·la va ser el vaixell més utilitzat del segle XIV al XVII.
-66-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Llegeix aquest text tan ràpid com puguis triant la paraula de cada parella que hi vagi bé:
La carta que en Claudi tenia a les mans estava escrita amb carta / sobre
llapis, com totes les que li envia en Joâo des de Lisboa. rebia / enviava
Quina mania tenia aquell noi! Deia que el llapis era un
mitjà de comunicació més carta, més discret, com una íntim / públic
conversa feta a carta d’orella. Potser sí; però si tenia gaire casa / cau
carta la carta entre els dits, moltes lletres s’esborraven. temps / ganes
Una vegada que ell se’n va carta, el Joâo li va fer notar que queixar / marxar
amb la conversa passa igual, que les paraules, un cop dites,
també carta i només en queda allò que s’ha entès. Aquest s’esborren / desapareixen
extrem, en Claudi no l’havia carta comprovar parlant amb interromput / pogut
el seu carta perquè no el coneixia personalment. amic / pare
Feia uns quants carta que s’escrivien, i es van escriure més mesos / segons
sovint carta aquelles vacances. Havien trobat l’adreça l’un davant / durant
de l’altre en una carta juvenil que publicava una secció diari / revista
dedicada a carta amics que volguessin correspondència barallar / trobar
sobre determinats temes o bé fer intercanvi d’carta objectes / miralls
col·leccionables.
En Claudi col·leccionava carta i ressenyes de films de rastres / cartells

ciència–ficció; sobretot estava interessat pels temes
d’extraterrestres d’ençà que havia carta E.T. i Encontres a dibuixat / vist
la tercera fase. D’això parlaven bàsicament carta en Joâo, amb / els
que també hi era afeccionat.
A la darrera carta li explicava un carta extraordinari. Deia acudits / fet

que a través del seu carta, mitjançant una combinació teclat / ordinador
especial de tecles, havia aconseguit introduir-se en una
xarxa desconeguda d’on podia obtenir sorprenents
informacions sobre carta i relacions interestel·lars. ovnis / núvols
“Prova-ho tu, a veure si també et carta”, li deia. pansit / resulta
La seva primera reacció va ser malfiar-se, perquè el seu

amic portuguès carta gastar-li brometes. A la carta hi havia cap / solia
tota carta sèrie d’indicacions de tot el que calia fer per a un / una
carta a la xarxa desconeguda per en Joâo. treure / accedir
JOANA RASPALL. “L’amic portuguès”, dins Contes increïbles

Editorial La Galera (adaptació)
-67-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Consulta el plànol de Caldes de Montbui en la pàgina següent i contesta aquestes

preguntes:
1. Entre quins carrers es troba el col·legi del Carme? .............................................................

..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
2. Quin és el camí més curt per a anar al safareig públic La Piqueta des de la plaça de
l’Àngel? Ressegueix-lo en el plànol i escriu el nom dels carrers per on hauràs de passar.
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
..............................................................................................................................................
3. Si vols agafar l’autobús, a quin carrer situat al nord d’aquest municipi hauràs d’anar?
..............................................................................................................................................
4. Quins carrers desemboquen a la plaça de l’Església? ........................................................

..............................................................................................................................................
5. Podries escriure dos possibles trajectes per a anar a la casa de les Trabucades des del
carrer del Forn cantonada amb el carrer d’Agulló? Ressegueix-los en el plànol i escriu el
nom dels carrers per on hauràs de passar.
Trajecte 1: ............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
Trajecte 2: ............................................................................................................................
..............................................................................................................................................
6. Imagina’t que vius al carrer Escanyacans. A quin carrer tens el

telèfon públic més proper? ..............................................................
..........................................................................................................
7. Ara, imagina’t que vols anar al teatre amb uns amics. Entre quins
teatres pots triar? Escriu-ne l’adreça. ..............................................
..........................................................................................................
8. Quin monument històric es troba al nord-oest del plànol de

Caldes? ................................................................................................................................
-68-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
-69-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
LA MATÈRIA
La matèria i les seves propietat
La matèria és tot allò que té massa i ocupa un lloc en l’espai.
Observa el globus aerostàtic de la imatge. La cistella, el globus,
el llast... ocupen lloc en l‘espai i tenen una massa: són matèria.
També l’aire que omple el globus està format per matèria, té una
massa i ocupa un espai.
En canvi, l’emoció o el mareig que podem sentir quan viatgem en
aquest globus no estan constituïts per matèria (no en podem
mesurar la massa ni el volum).
Per conèixer la matèria n’estudiem les propietats, que poden ser:
 Propietats generals. Són la massa i el volum.

 L’aire que omple aquest
 Propietats específiques. Depenen del tipus de substància globus té poca massa;
que compon la matèria: densitat, color, duresa, magnetisme, però ocupa un gran
volum.
conductivitat...
Massa i volum
La massa i el volum són les propietats generals de la matèria.
La massa és la quantitat de matèria que té El volum és l‘espai que ocupa un cos.

un cos. La unitat més utilitzada per mesurar volum és
La unitat fonamental per mesurar-la és el el litre (l). Per a volums petits s’usa el
quilogram (kg). Per mesurar masses petites mil·lilitre (ml); i per volums més grans,
s’utilitzen unitats menors com el gram (g) i l’hectolitre (hl). Una altra unitat molt utilitzada
per a masses mot grans s’usa la tona (t). és el metre cúbic.
L’instrument emprat per mesurar la massa és Per mesurar volums, fem servir recipients
la balança. mesuradors.
 Balança de plats  Balança de plats  Balança de plats
-70-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Densitat
La densitat és una propietat específica de la matèria.
La densitat és la relació que existeix entre la quantitat de matèria d’un cos i l’espai que ocupa;
és a dir, és la relació entre la massa i el volum.
El volum del cos A és el mateix que el del B. La massa del cos C és la mateixa que la del
En canvi, la massa de A és més gran que la D. En canvi, el volum de C és menor que el
de B. de D.
El cos A és més dens que el B perquè en el El cos C és més dens que el D perquè en un
mateix volum té més quantitat de matèria. volum menor conté la mateixa quantitat de
matèria.
La flotabilitat és la capacitat que tenen els cossos de mantenir-se en la superfície d’un líquid
sense enfonsar-se. La flotabilitat està
directament relacionada amb les densitats del
cos i del líquid. Ara ho comprovarem.
Omplim un recipient ampli amb aigua i
dipositarem en la seva superfície una bola de
porexpan i una bala de vidre.
Observarem que a bola de porexpan flota i la de
vidre s’enfonsa.
Això passa perquè el porexpan té una densitat menor que l’aigua, i per això flota. El vidre, en
canvi, té una densitat més gran que l’aigua i s’enfonsa.
Duresa, solubilitat, conductivitat...

A més de la densitat, la matèria té altres propietats específiques que ens permeten
diferenciar unes matèries d’altres.
Percebem fàcilment per mitjà dels nostres sentits algunes propietats com el color, l’olor i el
gust.
-71-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
D’altres requereixen una experimentació superior. Altres propietats específiques de la matèria

són les següents:
La duresa d’un material és la resistència a

ser perforat o ratllat per un altre material. El
diamant és un material dur i el guix, un
material tou.
La fragilitat és la incapacitat de suportar un
cop sense trencar-se. El vidre és fràgil.  El diamant és dur.  El guix és tou.
L’elasticitat és la capacitat que té un cos de
deformar-se i recuperar la seva forma
original. Una molla d’acer és un material
elàstic.
 La molla d’acer és
 El vidre és fràgil.
elàstica.
La solubilitat és la capacitat que té un
material per dissoldre’s en un medi líquid. La
sal, per exemple, és soluble a l’aigua.
La conductivitat elèctrica és la capacitat de

transmetre l’electricitat i la conductivitat tèrmica
és la capacitat de transmetre calor. Els metalls són
bon conductors de la calor i de l’electricitat; la fusta
és un mal conductor.
-72-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Estats de la matèria
La matèria pot trobar-se a la natura en tres estats: sòlid, líquid i gasós.
Estat sòlid
La matèria en estat sòlid presenta una forma fixa i un volum consistent. No obstant això, si
s’exerceixen una força suficient sobre un cos sòlid, aquest pot arribar a trencar-se o deformar-
se. Segons això, un cos en estat sòlid pot ser:
Rígid Elàstic Plàstic
En aplicar-hi una força, el cos El cos es deforma en aplicar- En aplicar-hi una força, el cos
es trenca, no es deforma. Un hi una força, però recupera la es deforma i no recupera la
objecte de ceràmica és rígid. seva forma inicial quan seva forma inicial quan
aquesta s’atura. Alguns teixits s’atura la força. És el cas de
són elàstics. nombrosos objectes de
plàstic.
Estat líquid
La matèria en estat líquid presenta una forma variable i un volum
constant.
Com que tenen forma variable, els líquids s’adapten al recipient
que els conté. Aquesta propietat s’anomena fluïdesa; si un líquid
flueix amb dificultat, diem que és viscós, Així, per exemple, l’oli és
més viscós que el vinagre.
Estat gasós
La matèria en estat gasós té forma i volum variables.
Els gasos tenen la propietat d’expandir-se en totes les
direccions per l’interior del recipient que els conté, adaptant-
se a la seva forma. A més, tenen la propietat de comprimir-
se si reduïm l’espai que ocupen. Per exemple, l’aire és un
gas; si premem amb les mans un globus ple d’aire, en
reduïm l’espai interior. No obstant això, la quantitat d’aire que conté el globus és la mateixa.
-73-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Canvis en la matèria
La matèria no roman sempre igual; experimenta canvis deguts tant a l’acció de la natura com a
la de l’ésser humà. Vegem-ne uns exemples.
El fred transforma l’aigua líquida en gel i L’acció de l’ésser humà transforma un

provoca el canvi de color i la caiguda de les mineral en un objecte metàl·lic.
fulles d’aquests arbres.
Segons el tipus d’alteració que es produeix en la matèria, distingim entre canvis físics i canvis
químics.
Els canvis físics són aquells que no Els canvis químics són aquells en els quals
modifiquen la naturalesa de la substància, es modifica la naturalesa de la substància,
només se’n modifica l’estat o l’aspecte. que es transforma en una altra o d’altres de
diferents.
La transformació de gel en aigua líquida és La combustió de la gasolina és un canvi

un canvi físic; el cos passa de sòlid a líquid, químic en el qual aquest combustible es
però la substància continua sent aigua. transforma en diversos gasos.
-74-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Canvis físics
Has vist que els canvis físics són aquells que no alteren la naturalesa de la substància, només
en modifiquen l’estat o l’aspecte.
Els canvis físics més habituals són els canvis de posició, de forma, de temperatura i d’estat.
Canvis de posició Canvis de forma
La matèria es troba habitualment en Algunes matèries poden variar la seva forma

moviment i canvia de posició sense que se amb facilitat, característica que aprofiten els
n’alteri la naturalesa. Les fulles mogudes pel escultors. La pedra modelada continua
vent continuen essent fulles. essent pedra.
Canvis de temperatura Canvis d’estat
L’aplicació de fred o calor provoca canvis de La matèria pot canviar d’un estat a un altre
temperatura en la matèria; si els canvis són (sòlid, líquid i gas) a causa, fonamentalment,
moderats, no se n’altera la naturalesa. El suc de les variacions de temperatura. Així, ‘aigua
fred o a temperatura ambient continua essent congelada (sòlida) passa a aigua líquida en
suc. augmentar la temperatura.
-75-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Canvis físics
Per la seva importància en la natura estudiarem els canvis d’estat de la matèria. Els canvis
d’estat són: fusió, vaporització, sublimació, condensació, solidificació i condensació a
sòlid.
L’esquema representa aquests canvis d’estat. Les fletxes vermelles indiquen l’augment de la
temperatura i les blaves, la seva disminució.
Les temperatures a les quals succeeixen aquests fenòmens depenen de cada substància.
-76-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
El punt de fusió és la temperatura característica de cada substància a la qual es produeixen la

fusió i la solidificació. El punt de fusió de l’aigua és 0 ºC i el de l’alcohol etílic, 114,3 ºC sota
zero.
El punt d’ebullició és la temperatura característica de cada substància a la qual es produeix la

vaporització de tota la massa líquida, a seva ebullició. El punt d’ebullició de l’aigua és 100 ºC i
el de l’alcohol etílic, 78,4 ºC.
A la natura, en el cicle de l’aigua, podem observar que els canvis d’estat poden ser reversibles.
-77-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Canvis químics
Els canvis químics són aquells en els quals es modifica la naturalesa de la matèria, és a dir,
una substància dóna lloc a una altra o d’altres de diferents. Això succeeix, per exemple, durant
la nostra digestió: quan ingerim una poma, es transforma en el nostre sistema digestiu en
substàncies nutritives i deixa de ser una poma.
Alguns dels canvis químics més habituals en la natura són la descomposició de la matèria, la
fermentació, l’oxidació i la combustió.
Descomposició de la matèria Fermentació
És un procés dut a terme per uns organismes És un procés que forma part de la nutrició
microscòpics anomenats descomponedors. d’organismes com els bacteris i alguns tipus
Aquests organismes transformen les restes de fongs. En aquest procés es transformen
de matèria orgànica en substàncies com les unes substàncies orgàniques en d’altres de
sals minerals. diferents i l’organisme obté energia per al seu
funcionament. Gràcies la fermentació
s’obtenen productes com el iogurt, el pa o el
vi.
Oxidació Fermentació
És un procés en el qual alguns metalls com el És un procés en el qual una substància

ferro, en estar en contacte amb l’aire o anomenada combustible, com la fusta o el
l’aigua, reaccionen amb l‘oxigen i formen paper, crema gràcies a la presència d’una
òxid. font de calor (misto) i a l’oxigen present en
l’aire. El combustible es transforma en altres
substàncies com el diòxid de carboni,
cendres...
-78-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Aplicacions dels canvis químics

Algunes de les aplicacions més habituals dels canvis químics són la producció d’aliments,
l’obtenció de compost i la fabricació de materials aïllants.
L’ésser humà ha après a utilitzar la fermentació que realitzen

els bacteris del grup lactobacillus per a la producció industrial
d’aliments com el formatge i el iogurt.
Així mateix, la fermentació produïda per un tipus de fongs
microscòpics, els llevats, és utilitzada per a l’elaboració de pa.
El compost és un adob agrícola obtingut a

partir de la descomposició de residus orgànics.
L’activitat d’organismes descomponedors com
bacteris i fongs transforma els residus (restes
d’animals, etc.) en substàncies útils per a les
plantes.
L’aplicació dels canvis químics en la indústria permet la

fabricació de materials amb noves propietats. És el cas dels
materials aïllants que condueixen la calor amb dificultat.
Aquest materials s’usen, per exemple, en la confecció de
vestits per a bombers (que aïllen de la calor) i per a
submarinistes (que aïllen del fred).
-79-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
En resum
-80-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
L’ENERGIA
L’energia i les seves formes
El nostre entorn està en contínua transformació, des de les coses més grans fins a les més
petites, totes experimenten un canvi continu. L’energia és tot el que té la capacitat de produir
un canvi, com per exemple iniciar o alterar el moviment d’un objecte o variar la temperatura.
L’energia pot tenir diverses formes, les principals són elèctrica, lluminosa, calorífica,
mecànica, química i nuclear.
L’energia elèctrica està relacionada amb el L’energia lluminosa es transmet a través de

corrent elèctric, com el que utilitzem a les la llum. El sol, el llamp o una bombeta encesa
llars o el d’un llamp d’una tempesta. proporcionen aquest tipus d’energia.
L’energia calorífica és la que produeixen els L’energia mecànica és la que presenten els
cossos que desprenen calor, com per cossos en moviment. L’aigua d’un riu, una
exemple una foguera o un radiador encès. persona caminant o una fruita en caure tenen
energia mecànica.
-81-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
L’energia química és la que tenen els L’energia nuclear es troba a l’interior

materials a causa de la seva composició. Per d’alguns materials i es manifesta quan es
exemple, el sucre i la fusta contenen aquest desintegren. És el cas, per exemple, de
tipus d’energia. l’urani.
L’energia es pot transformar d’una forma a una altra, per exemple, l’energia elèctrica es pot
transformar en energia lluminosa mitjançant una bombeta, o l’energia química del gas butà es
pot transformar en energia calorífica mitjançant un fogó.
Les fonts d’energia

Les fonts d’energia són els diversos elements de la natura a partir dels quals l’ésser humà obté
energia. Distingim dos grans tipus de fonts d’energia segons la capacitat de renovació que
tenen: les fonts d’energia no renovables i les fonts d’energia renovables.
Fonts d’energia no renovables
Es tracta de fonts d’energia que es troben a la natura en quantitats limitades i hem de reduir-ne
l’ús per tal que no s’esgotin. El ritme de producció d’aquestes fonts d’energia és tan lent que si
la seva extracció és elevada es poden arribar a esgotar.
Les principals fonts d’energia no renovables que utilitzem actualment són: el petroli, el gas
natural, el carbó i els minerals radioactius.
-82-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
El petroli és un líquid molt viscós procedent El gas natural és una barreja de gasos, com
de la descomposició sota terra de restes el butà, que es produeixen durant la formació
d’éssers vius durant molts anys. Se n’obté la del petroli. Té un ús domèstic, calefacció i
gasolina i el gasoil que s’utilitza en els medis cuina, i en la producció d’electricitat.
de transport i la producció d’electricitat.
El carbó és una roca que procedeix de la Els minerals radioactius són elements, com
descomposició sota terra de vegetals al llarg ara l’urani, a partir dels quals s’obté energia
de milions d’anys. S’utilitza en la indústria i en nuclear en centrals de producció elèctrica.
la producció d’electricitat.
A causa de la composició de les fonts d’energia no renovables, el seu ús emet al medi ambient
partícules contaminants. Aquesta contaminació pot provocar l’escalfament del planeta o la mort
d’alguns éssers vius.
Fonts d’energia renovable

Les fonts d’energia renovables són les que es renoven d’una manera continuada i natural i, per
tant, mai no s’esgoten. Les principals fonts d’energia renovables que tenim al nostre voltant són
l’aigua, el vent, el sol i la matèria orgànica.
-83-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
L’aigua en moviment dels rius produeix El vent és l’aire en moviment i, per tant,
energia mecànica. Aquesta energia es pot energia mecànica. El vent es pot aprofitar i
transformar en energia elèctrica als transformar en energia elèctrica mitjançant
embassaments. les aspes d’un molí.
El sol emet energia lluminosa i tèrmica a la La matèria orgànica conté energia química.
superfície de la Terra. Aquesta energia es pot Els residus vegetals, com ara la fusta, es
captar mitjançant plaques solars i utilitzar per poden utilitzar per produir biocombustibles o
a la generació d’energia elèctrica o bé per a directament per a la combustió.
l’aigua calenta o la calefacció.
L’ús de fonts d’energia renovables, a diferència de les no renovables, no contamina el medi

ambient.
La llum
La llum és una forma d’energia que emeten alguns cossos i que
percebem a través de la vista.
La principal font de llum del nostre planeta és el Sol, tot i que hi ha
altres fonts, com ara bombetes, les estrelles, alguns éssers vius
com les cuques de llum...
La llum es desplaça a una velocitat de 300.000 quilòmetres per
segon.
-84-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Segons el comportament dels materials davant la llum, podem classificar-los en cossos

lluminosos i cossos il·luminats.
 Els cossos lluminosos són els que emeten llum pròpia i poden ser naturals, com el
Sol, o artificials, com la bombeta.
 Els cossos il·luminats són els que no emeten llum pròpia sinó que reben la llum dels
lluminosos. Aquests cossos il·luminats poden ser: transparents, translúcids o opacs.
La llum es propaga en totes direccions. Els raigs de llum segueixen una línia recta i en
contactar amb una superfície varien de direcció a causa dels fenòmens de reflexió o de
refracció.
La reflexió és el canvi de direcció que experimenta un raig de
llum quan incideix en una superfície sense travessar-la.
En la reflexió el raig arriba a la superfície, el raig incident,
rebota i retorna al medi de procedència formant el raig reflectit.
La major part dels cossos només reflecteixen una part de la llum
que reben. Els miralls la reflecteixen tota.
-85-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
La refracció es el canvi de direcció que experimenta un raig de llum

quan passa d’un medi a un altre.
El raig que arriba a la superfície entre els dos medis és el raig
incident, mentre que el raig que surt desviat és el raig refractat.
Així, per exemple, quan un raig de llum passa de l’aire a l’aigua es
refracta i es desvia.
Les lents són objectes transparents que refracten la llum que passa
a través seu. Poden ser:
Convergents: aquestes lents concentren els Divergents: aquest tipus de lents dispersa
raigs de llum en un punt i formen una imatge els raigs de llum i formen una imatge més
més gran que la real. petita que la real.
Les lents tenen diferents aplicacions, la lupa és una lent convergent; el telescopi, el microscopi
o els prismàtics són conjunts de lents, les ulleres són lents divergents o convergents segons el
defecte de la visió que corregeixin.
El so
El so és una forma de transmissió de l’energia que emeten els
cossos en vibrar.
El so es produeix perquè les partícules que formen un objecte
vibren i formen en una ona sonora. Aquesta ona sonora es
transmet per l’aire que envolta l’objecte fins a arribar a l’orella,
moment en què el percebem.
L’orella és l’òrgan responsable de sentir i identificar diferents
sons.
El so es propaga a una velocitat de 340 metres per segon en
l’aire i a uns 1.500 metres per segon a l’aigua.
-86-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Qualitats del so
Els sons es caracteritzen per la intensitat, el to, el timbre i la durada que tenen.
 La intensitat és la força amb què es percep un so. Un

so d’intensitat alta és un so fort i un d’intensitat baixa
és un so suau.
La intensitat d’un so disminueix a mesura que es
propaga. Així, un so serà més intens a una distància
de 10 metres. La intensitat es mesura amb decibels.
 El to d’un so ens permet diferenciar entre sons aguts i
greus. Gràcies a aquesta qualitat, podem distingir les
diverses notes que emet un instrument musical, com
per exemple entre un do i un fa.
 La durada és el temps durant el qual es prolonga un
so. Ens permet diferenciar entre sons llargs, com els
d’un gong, i curts, com un espetec.
 El timbre és la qualitat que permet distingir dos sons
de la mateixa intensitat, to durada. Això ens permet
distingir dos instruments musicals o la veu de les
persones.
El so avança en línia recta quan es propaga. Però quan les ones sonores troben un obstacle,
es reflecteixen, és a dir, reboten i canvien de direcció. Per aquesta raó poden arribar de nou a
l’orella i així percebem el so repetit.
Existeixen dos fenòmens en què es produeix la repetició del so: l’eco i la reverberació.
L’eco es produeix quan la distància entre l’objecte que produeix el

so i l’obstacle que provoca la reflexió és superior als 17 metres.
En aquest cas el so emès i el reflectit arriben a l’orella de manera
separada i es distingeixen amb claredat.
Així, quan cridem davant d’una
muntanya podem sentir l’eco.
-87-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
La reverberació es produeix si la distància entre

l’objecte que produeix el so i l’obstacle és inferior
a 17 metres.
El so emès i el reflectit arriben a l’orella barrejats i
es confonen.
Quan parlem en una habitació buida percebem
una reverberació del so.
La calor
La calor, o energia calorífica, és una forma d’energia que es transmet quan hi ha una
diferència de temperatura entre dos cossos o entre diverses parts d’un mateix cos.
La temperatura es mesura amb el termòmetre i la unitat

de mesura més utilitzada són els graus centígrads, ºC.
La calor es percep pel sentit del tacte que ens
proporciona les sensacions de fred i calor.
L’energia calorífica es transmet sempre del cos amb
més temperatura al de menys temperatura. Així, si
toquem amb la mà un radiador encès, aquest ens
transmetrà calor, ja que tindrà una temperatura més
elevada que el nostre cos. En canvi, si agafem un glaçó
de gel, la mà transmetrà calor al gel, ja que el nostre cos
està a més temperatura que el gel.
La calor es pot transmetre d’un cos a un altre de tres maneres diferents: conducció,
convecció i radiació.
La calor es transmet per conducció en els sòlids. En

acostar l’extrem d’un objecte a una font de calor, la calor
que rep es transmet fins a l’altre extrem de l’objecte.
D’aquesta manera, la calor es transmet al llarg de tot el
sòlid.
-88-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
La calor es transmet per convecció en els líquids i els

gasos. L’augment de la temperatura fa ascendir líquids i
gasos, simultàniament les partícules de líquid o gas més
fredes descendeixen. D’aquesta manera es crea un
moviment de circulació que transmet la calor uniformement a
tota la massa de líquid o gas.
La calor també es transmet per radiació en tots els estats de

matèria: sòlids, líquids o gasos. La radiació s’esdevé sense
que hi hagi cap contacte entre la font de calor i el material
que s’escalfa. El Sol ens transmet calor mitjançant la
radiació.
La transmissió de la calor pot produir en els cossos tres efectes diferents.
Canvis de temperatura
Sovint, quan comuniquem calor a una substància,
n’incrementem la temperatura. Així, quan posem
una olla d’aigua al foc estem augmentant la
temperatura de l’aigua.
Canvis d’estat
La calor té altres efectes a més dels canvis de
temperatura, un dels quals és el canvi d’estat. Si
deixem una olla d’aigua bullint durant una estona
observarem com l’aigua líquida es transforma en
vapor d’aigua. Diem que l’aigua ha canviat d’estat.
-89-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
Dilatació o contracció
La dilatació és l’augment de volum d’un cos a
conseqüència d’un increment de temperatura.
D’altra banda, en reduir la temperatura d’un cos es
produeix una contracció o disminució del volum.
La dilatació afecta els tres estats de la matèria:

sòlid, líquid i gasós, si bé hi ha materials que es
dilaten més que d’altres.
Els rails estan compostos de ferro, un material amb una capacitat de dilatació alta. En els punts
d’unió entre dos rails es deixa una separació perquè es puguin dilatar sense deformar la via.
-90-
TALLER DE LECTURA
Cicle Superior
En resum
-91-

Pla Lector CS

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Pla Lector CS

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LLIBRE 2

NOM I COGNOMS: _________________________________________

1. Què vol dir “saber conformar-se a les circumstàncies de la vida”?

2. Segons el text, com creus que són les orenetes?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

En Joan, en Pere i l’Albert són més alts que en Josep.

1. Quin número té en Joan?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. Per què vol anar al cel?

2. Què voldria fer al cel?

3. Què vol dir “em sabran orientar”?

4. Què vol dir estar “plegat de mans”?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

3. Contesta veritable o fals:

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

L’alcalde va néixer en durant les hores al complex es- per protestar de

1. Segons el text, qui vol promoure l’esport entre el jovent?

1. Quins d’aquests països són els que es lleven més d’hora?

2. A quina hora acostumen a anar a dormir els holandesos?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. ¿Qué piensas tú de la decisión del rey?

2. ¿Qué quiere decir un “enigma insoluble”?

3. ¿Cómo diríamos que es el pastor?

4. Después de lo que narra el cuento, ¿qué es lo que probablemente pasará?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. Què vol dir “producció en sèrie”?

2. Si un obrer treballa malament, segons el text, què passarà al final?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. Si comencem l’itinerari des de l’aparcament de la Fageda, què ens trobarem

2. Anem a peu seguint l’itinerari indicat.

3. Just després de dinar l’autocar ens ve a recollir a l’aparcament de Santa

4. Estem molt cansats. Quant hem caminat?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. ¿Qué frase resume mejor el contenido de estos dos textos?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

Doraba la luna el río

Huía el viento a su gruta

Las estrellas se morían

Juan Ramón Jiménez

1. ¿Qué título resume mejor el sentido de la poesía?

2. ¿A qué se refiere cuando dice “se iban abriendo las alas”?

3. ¿Por qué crees que “se rosaba la montaña?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

Quan dic: el meu poble, ja he dit ta lloança

1. Per què creus que està orgullós del seu poble?

2. Segons el que diu la poesia, com deu ser aquest poble?

3. L‘autor d’aquesta poesia creu:

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

2. ¿Qué quería conseguir Chelay dejando salir a los gatos?

3. ¿Encuentras que el visir actuó bien con el comerciante?

4. ¿Crees que el visir piensa igual que la dama?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. ¿Cuál de estas frases resume mejor el sentido completo del texto?

2. Una gran empresa quiere establecerse en una de estas ciudades.

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

1. ¿Qué pone en evidencia este texto sobre los animales de Australia?

2. ¿De qué grupos de animales nos habla el texto?

G. Català; M. Català; E. Molins; R. Monclús. d’aquesta edició: Editorial Graó.

Aristòtil entre les escombraries, de Miquel Desclot (La Galera)

→Respon les preguntes següents:

1. El text descriu una situació que passa:

2. Qui desperta a qui?