4 L’atmosfera

4 L’ATMOSFERA

E
n aquesta unitat es treballa la capa gasosa que embolcalla la Temporalizació
Terra. Es pretén que l’alumnat siga conscient de la importància
La unitat es desenvoluparà al llarg de 10 sessions:
que l’atmosfera té per als éssers vius.
En aquesta capa hi ha gasos molt importants per al desenvolupa- Epígrafs Nre. de sessions
ment de la vida, i si es contamina ens pot afectar a tots. Per això Motivació 1
és important cuidar els gasos que s’emeten a l’atmosfera, així com 1. Composició i estructura de l’atmosfera 2
protegir els organismes fotosintètics que ens ajuden a mantenir un 2. Importància de l’atmosfera per als éssers vius 1
equilibri entre els gasos atmosfèrics. 3. Contaminació atmosfèrica 1
Objetius 4. L’efecte d’hivernacle 1
5. La capa d’ozó 1
❚ Reconéixer les característiques de l’estat gasós. Activitats finals 1
❚ Diferenciar entre l’atmosfera primitiva i l’actual. Tècniques de treball i experimentació 1
❚ Conéixer l’estructura i la composició de l’atmosfera. Avaluació 1

❚ Valorar la importància de l’atmosfera per als éssers vius. Atenció a la diversitat

❚ Identificar l’origen dels contaminants atmosfèrics principals Amb l’objectiu d’atendre els ritmes diferents d’aprenentatge de
i els problemes que generen. l’alumnat, es proposen diverses activitats de reforç i d’ampliació,
que es poden utilitzar com a alternativa o complement a les que
❚ Fer una tasca de recerca. figuren en el Llibre de l’alumne.
També s’hi inclou una sèrie de fitxes de treball que presenten una ver-
sió reduïda dels continguts i diverses activitats relacionades, que po-
den servir com a adaptació curricular per als casos en què calguera.

ADAPTACIÓ CURRICULAR
S’estableixen fitxes d’adaptació curricular per als continguts se- 3. Importància de l’atmosfera per als éssers vius
güents: 4. Contaminació atmosfèrica
1. Composició de l’atmosfera 5. L’efecte d’hivernacle
2. Estructura de l’atmosfera 6. La capa d’ozó

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

94
 L’atmosfera 4

P R O G R A M A C I Ó D I D À C T I C A D E L A U N I TAT

Relació Competències
Continguts Criteris d’avaluació Estàndars d’aprenentatge
activitats LA clau
Composició i estructura 1. Analitzar les característiques i la 1.1. Analitza l’evolució de l’atmosfera terrestre. 1, 2, 3, CCL
de l’atmosfera composició de l’atmosfera. 4, 35, 39 CMCCT
❚  L’estat gasós CAA
❚  Origen de l’atmosfera CSIEE
❚ Composició de 1.2. Reconeix les característiques i la composició de 5, 6, 7, 8, 36, CCL
l’atmosfera l’atmosfera. 38, 40, 41, 42 CMCCT
❚ Estructura de CAA
1.3. Descriu les característiques de les capes de 9, 10, 11, 37,
l’atmosfera. CSIEE
l’atmosfera. 43, 44
Importància de 2. Reconéixer la importància de 2.1. Detalla la importància que tenen per als éssers 12, 13, 45, 47, CMCCT
l’atmosfera per als l’atmosfera per als éssers vius. vius els gasos atmosfèrics. 48 CD
éssers vius CSIEE
2.2. Identifica fenòmens atmosfèrics causats pel 14, 15, 16, 46,
❚  Gasos atmosfèrics i vida vapor d’aigua que són importants per a la vida. 49
❚  Fenòmens atmosfèrics
produïts pel vapor
d’aigua.
Contaminació 3. Investigar i prendre mesures 3.1. Identifica els contaminants principals, i els 17, 18, 19 CMCCT
atmosfèrica sobre els problemes de relaciona amb el seu l’origen. Tasca de recerca CD
❚  Tipus de contaminants contaminació atmosfèrica i les CSCV
3.2. Relaciona la contaminació atmosfèrica amb el 20, 50, 52
❚ Conseqüències de repercussions que tenen CSIEE
deteriorament del medi ambient.
la contaminació
atmosfèrica 3.3. Proposa hàbits i solucions que contribuïsquen a 21, 22, 51
❚ Mesures preventives i reduir la contaminació atmosfèrica.
correctores
L’efecte d’hivernacle 4. Valorar la importància de l’efecte 4.1. Descriu l’efecte d’hivernacle i les conseqüències 23, 24, 25, 27, CMCCT
❚  Causes de l’augment de d’hivernacle i considerar les que comporta. 53 CSIEE
l’efecte d’hivernacle repercussions de l’acció humana Tècniques
❚ Conseqüències de sobre aquest. de treball i
l’augment de l’efecte experimentació
d’hivernacle 4.2. Relaciona situacions en què l’activitat humana 26, 28, 29, 54
fa augmentar l’efecte d’hivernacle i provoca
conseqüències per a la resta dels éssers vius.
La capa d’ozó 5. Reconéixer el paper protector 5.1. Justifica la funció protectora que té l’atmosfera. 30, 55, 56 CMCCT
❚  Causes de la destrucció de l’atmosfera per als éssers vius CD
5.2. Comprén les causes i les conseqüències de la 31, 32, 33, 34
de la capa d’ozó i considerar les repercussions de CSIEE
destrucció de la capa d’ozó.
❚  Conseqüències de la l’acció humana en l’atmosfera.
destrucció de la capa
d’ozó

Comunicació lingüística (CCL); competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCCT); competència digital (CD); aprendre a aprendre (CAA);
aprendre a aprendre (CSC); sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE); consciència i expressions culturals (CCEC).

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

95
4 L’atmosfera

MAPA DE CONTINGUTS DE LA UNITAT

Oxford Recerca >>>>>>

Activitats interactives >>>>>>

PER A L’ALUMNE

Enllaç web: Clima TK

Vídeo: Estructura Comprensió lectora:
de la atmósfera Pot nevar al desert? Comprensió
Animación: Animació: Tipus de precipitacions lectora:
Variación del Enllaç web: Proyecto Arquímedes: Londres, més
volumen de los L’oratge contaminat que
gases. Pequín?

Vídeo: L’oratge
s’ha tornat
boig

Unitat 4. L’atmosfera
1. Composició i estructura 2. Importància de 3. Contaminació 4. L’efecte
de l’atmosfera l’atmosfera per als atmosfèrica d’hivernacle
1.1. L’estat gasós éssers vius 3.1. Tipus de contaminants 4.1. Causes de
1.2. Origen de l’atmosfera 2.1. Gasos atmosfèrics i vida 3.2. Conseqüències de l’augment de
1.3. Composició de 2.2. Fenòmens atmosfèrics la contaminació l’efecte d’hivernacle
l’atmosfera produïts pel vapor atmosfèrica 4.2. Conseqüències
1.4. Estructura de l’atmosfera d’aigua 3.3. Mesures preventives i de l’augment de
correctores l’efecte d’hivernacle
PER AL PROFESSOR

Mapa
conceptual
Presentació

Activitats de reforç i ampliació >>>>>>

Adaptació curricular >>>>>>

BIBLIOGRAFIA
Dubrulle, B., Masson-Delmotte, V Taylor, B
El clima: de nuestros antepasados a los niños de hoy. Oniro. Barcelona, Cómo salvar la ciencia. Oniro. Barcelona, 2001.
2005. Watts, A.
Fernández Panadero, J. Predicción instantánea del tiempo. Tutor. Madrid, 2007.
¿Por qué el cielo es azul? Páginas de espuma. Madrid, 2003.

Unitats didàctiques
Projecte INICIA Biologia i Geologia 1r ESO
96
 L’atmosfera 4

>>>>>> Oxford Recerca

>>>>>> Activitats interactives

Vídeo: L’atac dels CFC

a la capa d’ozó
Pràctica de laboratori:
les radiacions solars Enllaç web: Experiència:
en la superfície experimentem la ciència

5. La capa d’ozó Activitats finals Técnicas de trabajo Tarea de investigación

5.1. Causes de la destrucció y experimentación Respirem aire contaminat
de la capa d’ozó L’efecte hivernacle
5.3. Conseqüències de la
destrucció de la capa
d’ozó

Mapa conceptual Avaluació de competències

Presentació Proves d’avaluació

>>>>>> Activitats de reforç i ampliació

>>>>>> Adaptació curricular

BIBLIOGRAFIA WEB
Astromía. La capa d’aire que envolta la Terra
En aquest enllaç es treballa l’atmosfera, la composició i l’estructura
d’aquesta, així com la contaminació atmosfèrica.
http://www.astromia.com/tierraluna/atmosfera.htm
Aemet
Web interessant de l’Agència Estatal de Meteorologia on es poden
obtenir dades de les estacions meteorològiques, així com les diverses
mesures de la radiació solar i de l’evolució de la capa d’ozó.
http://www.aemet.es/es/eltiempo/observacion
Cide@d
Web pública interessant amb multitud de recursos, continguts, exerci-
cis, test autoavaluables, etc. relacionats amb la unitat.
http://recursostic.educacion.es/secundaria/edad/1esobiologia/1quin-
cena5/1q5_index.htm
IES Suel
Web publica interessant amb activitats interactives sobre continguts de
la unitat, autoavaluables.
http://www.juntadeandalucia.es/averroes/~29701428/ccnn/interactiv/at-
mosfera/atmosfera_01.htm

Unitats didàctiques
Projecte INICIA Biologia i Geologia 1r ESO
97
4 L’atmosfera

SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

4
3. La contaminació atmosfèrica 4. L’efecte hivernacle

L’ATMOSFERA

EN AQUESTA UNITAT
APRENDRÀS A… CONTENIDOS
CONTINGUTSDE
DELA
LAUNIDAD
UNITAT
1. Composició i estructura de l’atmosfera
Durant els últims anys, la capa de gel del mar Àrtic ha anat disminuint.
❚ Per quin motiu?
❚ Reconéixer les característiques
de l’estat gasós.
Tasca de recerca +
www
❚ Diferenciar entre l’atmosfera primitiva En algunes grans ciutats, moltes persones passegen amb mascaretes a
i l’actual. la cara.

❚ Conéixer l’estructura i la composició
de l’atmosfera.
❚ Valorar la importància de l’atmosfera
per als éssers vius.
❚ Identificar l’origen dels contaminants
atmosfèrics principals i els problemes
que generen.
❚ Fer una tasca de recerca.
❚ Per què no les utilitzen en el camp? Respirem aire contaminat
L’aire pur és un luxe cada vegada més difícil de gaudir en
les grans ciutats. La contaminació de l’aire augmenta, i
cada vegada són més habituals les malalties del sistema
5. La capa d’ozó
respiratori i del sistema immunològic.
Estudiarem quin tipus de contaminants atmosfèrics tro-
bem en algunes capitals de província espanyoles. Per
Els alpinistes que pugen les muntanyes més altes del món solen portar botelles d’oxigen. a fer-ho, buscarem informació sobre els aparells que
s’utilitzen per a analitzar l’atmosfera i detectar els con-
❚ Per què les porten, si en l’atmosfera hi ha oxigen?
taminants que conté. També estudiarem les causes de
les variacions en el nivell de contaminació de cada ciutat
en els últims anys i les conseqüències possibles per a la
2. Importància de l’atmosfera per als éssers vius població.

bg1ev0401

❚ Com influeix la nostra conducta en la contaminació atmosfèrica de la

En les notícies hauràs sentit parlar alguna vegada del forat que hi ha nostra localitat?
La Lluna està situada, aproximadament, a la mateixa distància del Sol que la Terra. en la capa d’ozó.
❚ Series capaç de proposar mesures per a pal·liar les conseqüències més
❚ Per què en la Lluna no hi pot haver vida? ❚ Què pot arribar a la Terra a través d’aquest forat? immediates de la contaminació atmosfèrica?

4. L’atmosfera 65

A
l principi de la unitat s’estableixen els objectius que es La Lluna està situada, aproximadament, a la mateixa distàn-
pretenen assolir. És convenient llegir-los i comentar-los en cia del Sol que la Terra.
grup, perquè l’alumnat sàpia què és el que treballaran i el ❚❚ Per què a la Lluna no hi pot haver vida?
que finalment aprendran en aquesta unitat.
Perquè la Lluna no té atmosfera i, per tant, tampoc té els avantat-
Es pot continuar amb la projecció del vídeo motivador, a partir del ges que aquesta ens ofereix als éssers vius.
qual es llançaran una sèrie de preguntes per veure què han com- En algunes grans ciutats, moltes persones passegen amb
prés. És convenient que coneguen les preguntes amb antelació mascaretes a la cara.
per tal que paren atenció a les explicacions del vídeo.
❚❚ Per què no les utilitzen al camp?
Perquè l’ús de mascaretes te la funció d’evitar respirar gasos con-
Vídeo: L’ORATGE S’HA TORNAT BOIG
taminants de l’atmosfera, generats abundantment a les zones
En aquest vídeo es parla de l’oratge, la meteorologia i la influència urbanes de les grans ciutats pels mitjans de transport, les fàbri-
de l’ésser humà en tot aquest conjunt de processos. L’oratge s’ha ques, etc.
tornat boig i l’ésser humà ha participat en aquesta bogeria.
Durant els últims anys, la capa de gel de la mar Àrtica ha
anat disminuint.
A continuació es plantegen preguntes per als diversos epígrafs de ❚❚ Per quin motiu?
la unitat. A partir de les respostes, el professor podrà determinar
quin és el punt de partida de l’alumnat respecte dels continguts Per l’anomenat calfament global o augment de la temperatura
que es treballaran. mitjana, a conseqüència de l’increment de l’efecte d’hivernacle.
En augmentar la temperatura del planeta, les zones gelades expe-
Els alpinistes que pugen les muntanyes més altes del món rimenten el desgel.
solen portar botelles d’oxigen.
En les notícies hauràs sentit parlar alguna vegada del forat
❚❚ Per què les porten, si en l’atmosfera hi ha oxigen? que hi ha a la capa d’ozó.
Perquè la concentració d’oxigen en l’atmosfera disminueix amb ❚❚ Què pot arribar a la Terra a través d’aquest forat?
l’altitud. A partir d’una altura determinada, pot ser que no n’hi A través del forat de la capa d’ozó poden passar sense filtració les
haja prou per a respirar i hem de respirar mitjançant una bom- radiacions ultraviolades (UV) procedents del Sol. Aquestes radia-
bona. cions són altament perjudicials per als éssers vius.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

98

PRESENTACIÓN
Les explicacions dels diversos epígrafs poden incloure les diaposi-
tives de la presentació, que, alhora, es pot utilitzar, al principi de
la unitat per a avaluar els coneixements de l’alumnat, o al final,
com a repàs de la unitat. Aquestes diapositives també es poden
utilitzar per a estimular la participació de l’alumnat a la classe, i
demanar-los que completen la informació abans de mostrar-la.
Després de la presentació de diapositives, se’ls pot presentar la
tasca de recerca: Respirem aire contaminat S’explica la tasca que
han de dur a terme: unes fitxes tècniques.
Llegiu amb els alumnes la tasca, així com les preguntes motiva-
dores del final de la pàgina 65. Indiqueu-los que en la pàgina 85
s’expliquen els passos que hauran de seguir per a desenvolupar
aquesta tasca de recerca.
Amb aquesta taca de recerca es treballen aquestes competèn-
cies clau:
❚ Competència lingüística (CL). En el desenvolupament escrit
de les fitxes tècniques que han de presentar.
❚ Competència matemàtica i competències bàsiques en
ciència i tecnologia (CMCCT). Quant al fet que es continua
avançant en els continguts de la unitat.
❚ Competència digital (CD). En la cerca de la informació.
❚ Aprendre a aprendre (CAA). En seguir un mètode de treball
que en facilitarà l’aprenentatge.
❚ Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE). Per a de-
cidir per si mateixos quina informació és útil per al seu treball i
quina no ho és, així com el format de presentació.
Unitats didàctiques
99
L’atmosfera 4
❚ Competències socials i cíviques (CSCV). En la conscienciació
de l’alumnat en els contaminats que l’ésser humà emet a l’at-
mosfera i les mesures correctores que calen per a evitar-ho.
En aquesta primera sessió és aconsellable presentar el vocabulari
proposat en l’apartat Tècniques d’estudi de la pàgina 79, per tal
que en busquen el significat i l’anoten en el quadern. D’aquesta
manera, l’alumnat podrà conéixer el significat d’aquestes paraules
com a introducció i com a preparació a la unitat.
MAPA CONCEPTUAL
El professorat, com a introducció als continguts de la unitat, pot
mostrar a l’alumnat el mapa conceptual incomplet i demanar-los
que tracten de completar les caselles buides en el quadern, o bé,
que ho facen conjuntament amb tota la classe. Açò permetrà que
l’alumnat visualitze les connexions entre els diversos continguts
que tractaran.
OXFORD RECERCA
S’inicia amb una introducció a la unitat. S’hi plantegen les qües-
tions inicials, i la tasca de recerca que hauran de resoldre en aca-
bar les activitats. Aquestes activitats es plantegen com a recer-
ques prèvies a estudiar un apartat de la unitat. La tasca planteja
un problema pràctic, la solució del qual requereix posar en joc
els diversos aprenentatges i recerques particulars que s’han dut
a terme. A l’alumne, li proporcionem la idea que en les activitats
particulars anirà aprenent conceptes i/o procediments que utilit-
zarà posteriorment per a resoldre un problema pràctic.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera

4 +
www

❚ L’atmosfera i la hidrosfera 1. COMPOSICIÓ I ESTRUCTURA DE L’ATMOSFERA 1.2. Origen de l’atmosfera

són les capes fluides de la
Terra.
❚ La Terra es va formar a partir
de l’acreció de planetesimals
i, al començament, la
seua temperatura era molt
elevada.
1
homogènia: de composició i es-
tructura uniformes.
L’atmosfera és la capa gasosa que envolta la Terra. A més de gasos, conté
partícules sòlides en suspensió.
L’atmosfera presenta un aspecte uniforme i les partícules que la constitueixen no
es poden distingir a primera vista, és a dir, formen una mescla homogènia1 que
anomenem aire.
Quines característiques penses que tenen els gasos que no trobem als
sòlids ni als líquids?
Com vam veure a la unitat anterior, la Terra es va formar fa 4 600 milions d’anys,
juntament amb la resta del sistema solar, mitjançant l’acreció de planetesimals.
El xoc d’aquests fragments rocosos alliberava gasos que la gravetat terrestre no
deixava escapar.
En el planeta en formació hi havia una intensa activitat volcànica que alliberava
gasos de l’interior terrestre. Aquests es van anar acumulant al voltant de la super-
fície i, juntament amb els gasos produïts en els xocs de planetesimals, van formar
l’atmosfera primitiva.

1.1. L’estat gasós

Tota la matèria està formada per partícu-
les que ocupen aquest espai.
En l’estat gasós, les partícules es mouen
en totes les direccions i ocupen tot l’espai
disponible.
Per tant, la matèria en estat gasós pre-
senta massa fixa, volum variable i for-
ma variable, ja que els gasos adquireixen
la forma i el volum del recipient que els
conté. Partícules d’un gas.

Molts dels fenòmens que tenen lloc en l’atmosfera estan causats per les propietats
dels gasos.

Descens de la temperatura Augment de la temperatura

Origen del sistema solar. Erupció volcànica.

4 Relaciona les imatges superiors amb l’origen de l’atmosfera a la Terra.

Ràpid Penses que l’atmosfera terrestre primitiva era semblant a l’actual?

Lent Moviment
de les L’atmosfera terrestre primitiva presentava molts gasos semblants als que expulsen els
partícules
gasoses volcans actuals: nitrogen, diòxid i monòxid de carboni, metà, etc. També contenia
una gran quantitat de vapor d’aigua, procedent tant de volcans com de cometes, i
Contracció Dilatació molt menys oxigen que l’atmosfera actual.
Variació del volum en els gasos.
Amb el refredament progressiu de la Terra, el vapor d’aigua de l’atmosfera es va con-
1 Els gasos es contrauen i es dilaten amb facilitat, de manera que en dismi- precipitació: caiguda d’aigua des
densar i va començar a caure en forma de precipitació1. Açò va originar els primers 1
nueixen o n’augmenten el volum. Quina causa pot tenir aquesta dilatació de l’atmosfera en forma de pluja,
o contracció?
mars i oceans terrestres, on probablement es va iniciar la vida.
neu o pedra.
Fa aproximadament 3 500 milions d’anys, al si d’aquests oceans primitius, van aparéi-
Les partícules dels gasos es mesclen amb facilitat. Així, els gasos que expulsen els és- xer els primers organismes fotosintètics, que eren bacteris. A mesura que es multipli-
sers vius o els volcans es mesclen amb els de l’atmosfera terrestre i en passen a formar caven, va anar disminuint la quantitat de diòxid de carboni atmosfèric, alhora que hi
part. Açò també ocorre amb altres substàncies, com ara els contaminants atmosfèrics. augmentava la d’oxigen. Aquest canvi en la composició de l’atmosfera va permetre
el desenvolupament d’unes altres formes de vida.
Entre les partícules d’un gas sempre hi ha un espai que pot ser ocupat per una altra
partícula, fins i tot si el gas està dins d’un recipient.
5 Haguera sigut possible la vida actual en l’atmosfera primitiva? Raona la
7 resposta.
2 Quines característiques presenta la matèria en estat gasós? 6 De quin tipus de matèria creus que s’alimentaven els primers éssers vius
3 L’aire és una mescla homogènia o heterogènia? Raona la resposta. terrestres?

66 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 67

1. Composició i estructura de l’atmosfera a l’atmosfera. També part dels gasos atmosfèrics s’incorporen
als éssers vius.
Abans de començar l’epígraf, recordem les idees prèvies amb
l’alumnat. És important recordar-los que en l’origen del planeta la ❚ La temperatura propiciarà que les partícules presenten un
temperatura era molt elevada i per això només hi havia roques i moviment més o menys elevat, la qual cosa provoca que el
gasos que van formar una atmosfera diferent de l’actual. volum d’una massa d’aire augmente o disminuïsca si puja o
baixa la temperatura respectivament. Aquest fet fa variar la
Per a motivar l’alumnat sobre aquest epígraf, i sobre el que tre-
densitat de la massa d’aire i permet que l’aire es desplace en
ballaran en les dues pròximes sessions, es pot posar un vídeo mo-
vertical i genere les zones de baixes pressions (aire calent que
tivador. Convé repartir les preguntes que hauran de respondre
s’eleva) o les zones d’altes pressions (aire fred que baixa a la
després de veure el vídeo perquè hi paren atenció.
superfície).

Vídeo: ESTRUCTURES DE L’ATMOSFERA

Animació: VARIACIÓ DEL VOLUM DELS GASOS
Aquest vídeo mostra el vol d’un avió a reacció al mateix temps
Mostra d’una manera senzilla la variació del volum d’un gas en
que els pilots van descrivint les característiques de l’atmosfera.
funció de la temperatura. Com que l’activitat 1 està relacionada
amb aquesta animació, es pot projectar per a resoldre l’activitat
1.1. L’estat gasós a classe.
La matèria es pot dividir en mescles o en substàncies pures. Una
mescla està formada per substàncies que es poden separar per
procediments químics. Dins de les mescles es poden diferenciar:
1.2. Origen de l’atmosfera
les mescles homogènies, quan l’aspecte és uniforme i a simple Però, d’on provenen els gasos que formen l’atmosfera?
vista no se’n distingeixen els components; i les mescles hetero- Totes les capes que formen la Terra estan relacionades entre si. Els
gènies, quan a simple vista se’n distingeixen els diversos compo- gasos de l’atmosfera són els materials menys densos que van sor-
nents. gir en la formació del nostre planeta. A més, aquests gasos també
L’atmosfera és una mescla homogènia formada per gasos i par- provenen dels processos interns de la Terra que allibera gasos a
tícules sòlides en suspensió. Com que els components majoritaris través de falles o volcans.
de l’atmosfera són gasos, es comporta amb les mateixes caracte- Uns altres gasos els alliberen els éssers vius, els quals duen a terme
rístiques d’aquest estat de la matèria. intercanvis gasosos amb l’atmosfera. Els éssers vius han sigut molt
❚ En l’estat gasós les partícules es mouen lliurement per ocupar importants en la composició actual de l’atmosfera. Abans que els
tot l’espai, la qual cosa permet incorporar-hi nous gasos. Per éssers vius existiren, les concentracions de gasos atmosfèrics eren
això els éssers vius o els volcans poden continuar emetent gasos diferents de les actuals.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

100

Per acabar, alguns gasos, com ara el vapor d’aigua, formen part
del cicle de l’aigua i les seues partícules estan en moviment con-
tinu. D’aquesta manera, el vapor d’aigua atmosfèric pot provenir
de l’evaporació de mars, oceans i aigües continentals. Aquest va-
por d’aigua en l’atmosfera es condensa i precipita, de manera que
crea nova aigua líquida sobre la Terra
Solució de les activitats
1 Els gasos es contrauen i es dilaten amb facilitat, de ma-
nera que en disminueixen o n’augmenten el volum.
Quina causa pot tenir aquesta dilatació o contracció?
Les causes fonamentals de l’augment o la disminució del vo-
lum d’un gas són la temperatura i la pressió, ja que s’ha de
tenir en compte que qualsevol matèria en estat gasós ocu-
parà sempre tot l’espai que li deixem disponible.
2 Quines característiques presenta la matèria en estat ga-
sós?
La matèria en estat gasós està formada per partícules que
ocupen un espai en el medi on són. La unió entre les partícu-
les és molt dèbil, pràcticament nul·la. Per això, les partícules
es disposen de manera que ocupen tot l’espai disponible. Per
tant, la matèria en estat gasós presenta massa fixa, volum
variable i forma variable, ja que adquireix la forma i el volum
del recipient que la continga.
Unitats didàctiques
101
L’atmosfera 4
3 És l’aire una mescla homogènia o heterogènia? Raona
la resposta.
L’aire és una mescla homogènia, ja que està format per di-
verses substàncies en estat gasós majoritàriament, que no
podem distingir a simple vista.
4 Relaciona les imatges superiors amb l’origen de l’at-
mosfera a la Terra.
La imatge de l’esquerra representa l’aspecte del sistema solar
abans de formar-se el Sol i els planetes, en el qual tota la
matèria que els compon estava en estat gasós, en forma de
nebulosa. La imatge de la dreta representa un núvol de pols,
gasos i cendres d’una erupció volcànica. Aquestes erupcions
eren molt freqüents en els orígens de la Terra com a planeta i
l’atmosfera de la Terra estava carregada d’aquestes substàn-
cies, com ara diòxid de carboni, metà, àcids, etc.
5 Hauria sigut possible la vida actual en l’atmosfera pri-
mitiva? Raona la resposta.
No, ja que era una atmosfera amb una composició molt dife-
rent, en què, per exemple, a penes hi havia oxigen.
6 De quin tipus de matèria creus que s’alimentaven els
primers éssers vius terrestres?
De les primeres molècules orgàniques que s’haurien anat for-
mant a les mars o als oceans primitius.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera

4 +
www

1.3. Composició de l’atmosfera 1.4. Estructura de l’atmosfera

L’atmosfera està formada per un conjunt de gasos que anomenem aire. Encara L’atmosfera no és completament homogènia, ja que els gasos que la formen s’hi
que és invisible, podem percebre l’aire quan fa vent o quan el nostre cos en reac- disposen segons la densitat. Els més densos se situen més a prop de la superfície,
ciona davant d’alguns dels components. atrets per la força de la gravetat, i els menys densos, més lluny.

Entre els gasos que formen part de l’atmosfera, per la seua abundància en desta-
quen dos: el nitrogen (78 %) i l’oxigen (21 %). De manera minoritària, trobem al-
tres gasos, com ara l’hidrogen i el metà, a més dels gasos contaminants que l’ésser
humà genera en la seua activitat diària i que allibera al medi.
El nitrogen és el gas més abundant en l'atmosfera. No reacciona amb
altres gasos; per això es diu que és un «gas inert».
El diòxid de carboni es produeix en la respiració, en les
reaccions de combustió o en les emissions volcàniques.
La majoria dels gasos es concentren en els primers 20 km de l’atmosfera, aproxi-
madament. No obstant això, l’estructura de l’atmosfera no és estàtica, i els gasos
de les diverses capes que la componen estan en moviment continu.
L’atmosfera terrestre presenta cinc capes, que des de la superfície cap a l’exterior
són: troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera i exosfera.
L'exosfera s'estén des d'aproximadament els 500 km fins
a difuminar-se en l'espai exterior. Es caracteritza per una
concentració molt baixa, a penes inexistent, de gasos. En aquesta
capa se situen els satèl·lits artificials.

Diòxid de carboni
0,038 %
El vapor d'aigua
procedeix de l'evaporació La termosfera va dels 80 als 500 km. S'hi absorbeixen les radiacions
de les aigües superficials solars més potents i energètiques, com els rajos X. Per això, a la part
i també de les plantes, superior, la temperatura assoleix els 1 000 ºC.
que eliminen l'aigua que
els sobra en forma de
vapor d'aigua a través
de les fulles. La seua La mesosfera s'estén entre els 50 i els 80 km. En aquesta
Vapor d’aigua capa la temperatura baixa fins als –100 ºC. Ací es formen
i altres gasos concentració és variable,
depén de la temperatura. les estreles fugaces en desintegrar-se els meteorits petits pel
0,97 %
fregament amb les partícules de l'aire.

L'ozó es forma quan l'oxigen està

L'oxigen s'origina en el procés fotosintètic que fan les plantes,
les algues i alguns bacteris.
Composició de l’atmosfera terrestre: components majoritaris i minoritaris.
sotmés a l'acció de les radiacions
ultraviolades del Sol o de les descàrregues
elèctriques de les tempestes. L'estratosfera se situa entre els 12 i els 50 km. Els gasos que la formen
fan moviments horitzontals. En aquesta, a aproximadament 25 km
d'altitud, se situa la capa d'ozó, que ens protegeix de les radiacions
Gasos inerts com ara l'argó, l'heli i el neó. ultraviolades. La seua temperatura augmenta amb l'altitud fins a assolir
els 5 ºC.

Sabries dir quines altres substàncies podem trobar en l’atmosfera? La troposfera arriba fins als 12 km d'altitud, aproximadament.
L'altitud d'aquesta capa és inferior en els pols i superior en
A més de gasos, l’atmosfera terrestre conté partícules sòlides en suspensió,
l'equador. S'hi donen les condicions adequades perquè hi haja
com ara pols, pol·lens, espores i microorganismes diversos que es desplacen per vida i hi tenen lloc fenòmens meteorològics com el vent o la pluja. Idees clares
l’aire. Conté el 90 % del total de la massa de gasos atmosfèrics. La seua
temperatura descendeix amb l'altitud fins assolir els –60 ºC en el ❚ L’atmosfera és la capa ga-
En absència de contaminants és incolora, encara que nosaltres hi percebem tons límit superior. sosa que envolta la Terra.
distints, com el blau del dia o el taronja de poqueta nit. Açò és degut a la dispersió
dels rajos de llum solar, que es descomponen en colors diferents quan xoquen amb ❚ Els components majoritaris
7 de l’atmosfera són el nitro-
alguna partícula. Així, en travessar gotes d’aigua, donen lloc a l’arc de Sant Martí. 9 Explica breuement les característiques més importants de cada capa de gen (78 %) i l’oxigen (21 %).
l’atmosfera.
7 ❚ Les capes de l’atmosfera
7 Quins processos mantenen l’equilibri entre l’oxigen i el diòxid de carboni 10 En quina capa de l’atmosfera està situada la capa d’ozó? Per què és im- des de la superfície terrestre
en l’atmosfera? portant la capa d’ozó? fins a l’exterior són: tropos-
8 Si tenim una habitació de forma cúbica amb 5 m de costat, quants metres 11 Explica quina és la força que evita que els gasos que formen l’atmosfera fera, estratosfera, mesosfe-
cúbics (m3) hi haurà de nitrogen, oxigen i diòxid de carboni? s’alliberen a l’espai. ra, termosfera i exosfera.
Formació de l’arc de Sant Martí.

68 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 69

1.3. Composició de l’atmosfera densos en les capes més baixes, mentre que hi ha els més lleugers
en les capes més altes. Fins i tot dins d’una mateixa capa atmos-
Una vegada conegut l’origen de l’atmosfera terrestre es continua
fèrica, la concentració dels gasos varia. Per això, a mesura que
amb la descripció de la composició i l’estructura que presenta.
pugem en altitud, la quantitat d’oxigen disponible disminueix.
Una vegada definida l’atmosfera com una mescla homogènia, es Els fenòmens meteorològics ocorren en la capa atmosfèrica infe-
detallen quins en són els principals components gasosos. Aquests rior, la troposfera. En aquesta capa es va desenvolupant també la
components principals s’enumeren segons la seua abundància i vida. Les partícules gasoses d’aquesta capa estan en moviment
s’indica el percentatge de cada un i les característiques principals continu depenent de la temperatura. Aquest moviment de partí-
que presenten. cules genera l’aire. És important no confondre el concepte d’aire
Quan s’expliquen les característiques de l’oxigen i del diòxid de amb el d’atmosfera.
carboni convé assenyalar els processos vitals de què formen part Per a l’alumnat que tinga més interés sobre els fenòmens me-
per a diferenciar en quins actuen com a productes i en quins com teorològics que es produeixen en la troposfera, es treballaran les
a reactius. activitats d’ampliació que vénen en els recursos d’aquesta unitat.

Gas atmosfèric Fotosíntesi Respiració cel·lular Les capes atmosfèriques, a més de composició distinta, presen-
taran temperatures diferents. Tant la composició que tenen com
Reactiu del procés Reactiu del procés Producte del procés
la temperatura a què estiguen determinaran el paper d’aquestes
Oxigen Producte del procés Reactiu del procés
capes.
Un error que sol cometre l’alumnat és pensar que les plantes Es pot acabar l’epígraf repassant les Idees clares del final.
només fan la fotosíntesi. Convé remarcar que les plantes fan amb-
dós processos fisiològics, la fotosíntesi i la respiració, però que és Solució de les activitats
més elevada la quantitat d’oxigen que produeixen en la fotosín- 7 Quins processos mantenen l’equilibri entre l’oxigen i el
tesi que la que utilitzen en la respiració. Per això el balanç final diòxid de carboni en l’atmosfera?
sembla indicar que les plantes només emeten oxigen. Fonamentalment són dos els processos implicats en aquest
equilibri: la fotosíntesis de les plantes i de les algues, i la res-
1.4. Estructura de l’atmosfera piració de quasi la totalitat dels éssers vius. En la fotosíntesi
les plantes agafen diòxid de carboni i expulsen oxigen, i en la
Una vegada detallada la composició atmosfèrica, s’explica l’es-
respiració agafen oxigen i expulsen diòxid de carboni.
tructura de l’atmosfera.
8 Si tenim una habitació de forma cúbica amb 5 m de
La gravetat terrestre impedeix que tots els gasos que componen costat, quants metres cúbics (m3) hi haurà de nitrogen,
l’atmosfera s’escapen a l’espai. Aquests gasos no es distribueixen d’oxigen i de diòxid de carboni?
de la mateixa manera en l’atmosfera, sinó que hi ha els gasos més

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

102

Calcula el volum total de l’habitació:
5 m3 = 5 m · 5 m · 5 m = 125 m3 d’aire a l’habitació.
Posteriorment calculem la quantitat de cada un dels gasos
que el componen:
N2 = 78 % → 125 m3 · 0,78 = 97,5 m3 de N2
CO2 = 0,03 % → 125 m3 · 0,0003 = 0,0375 m3 de CO2
O2 = 21 % → 125 m3 · 0,21 = 26,25 m3 de O2
9 Explica breument les característiques més importants
de cada capa de l’atmosfera.
❚ Exosfera: hi ha els satèl·lits artificials i té una concentra-
ció molt baixa, a penes inexistent, de gasos, que retenen
moltes de les partícules de vent solar.
❚ Termosfera: va dels 80 als 500 km. Absorbeix les radia-
cions més energètiques, com ara els rajos X, la qual cosa
provoca un augment de la temperatura, de manera que
es pot arribar als 1000 °C en la part superior d’aquesta
capa. S’hi generen les aurores polars i s’hi reflecteixen les
ones de ràdio i televisió.
❚ Mesosfera: entre els 50 i els 80 km. La temperatura
baixa fins als -100 °C. Es formen les estreles fugaces en
desintegrar-se els meteorits petits pel fregament de les
partícules de l’aire.
Unitats didàctiques
103
L’atmosfera 4
❚ Estratosfera: entre els 12 i els 50 km. Hi ha moviments
horitzontals dels gasos que la componen i a uns 25 km
d’altitud se situa la capa d’ozó, que ens protegeix davant
de les radiacions UV del Sol. La seua temperatura aug-
menta amb l’altitud fins a assolir els 5 °C.
❚ Troposfera: des de la superfície fins a aproximada-
ment els 12 km d’altitud, segons la latitud, inferior als
pols i superior a l’equador. Hi ha les condicions ade-
quades perquè es done la vida, així com els fenòmens
atmosfèrics o climàtics. Conté el 90 % del total de la
massa de gasos atmosfèrics. La temperatura descen-
deix amb l’altitud fins a assolir els -60 °C en el límit
superior.
10 En quina capa de l’atmosfera està situada la capa d’ozó?
Per què és important la capa d’ozó?
En l’estratosfera, a uns 25 km d’altura. És molt important
perquè és el filtre atmosfèric de les radiacions ultraviolades,
perjudicials per als éssers vius.
11 Explica quina és la força que evita que els gasos que
formen l’atmosfera s’alliberen a l’espai.
La força d’atracció gravitatòria o força de la gravetat, que
atrau els gasos de l’atmosfera, així com la resta de cossos que
hi ha a la superfície terrestre.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera

4 +
www

❚ En l’atmosfera trobem 2. IMPORTÀNCIA DE L’ATMOSFERA 2.2. Fenòmens atmosfèrics produïts

l’oxigen que utilitzen els PER ALS ÉSSERS VIUS pel vapor d’aigua
éssers vius per respirar.
El vapor d’aigua atmosfèric prové de l’evaporació de les aigües oceàniques i con-
L’atmosfera terrestre està formada per gasos, molts dels quals són essencials per-
tinentals i, en menys mesura, de la transpiració de les plantes. Aquest gas experi-
què els éssers vius duguen a terme processos vitals com ara la respiració i la fotosín-
menta dos processos: condensació i precipitació.
tesi. D’altra banda, els fenòmens atmosfèrics són fonamentals perquè hi haja aigua 14 Quan precipita l’aigua
líquida, imprescindible per a la vida. d’un núvol?
S’anomena humitat a la quantitat de vapor d’aigua que hi ha en l’aire. 15 A l’alba, després d’una
A més, l’atmosfera fa una funció doble que fa possible que el nostra planeta re- nit clara amb temperatures
sulte habitable: 2.2.1. Fenòmens atmosfèrics causats per la condensació per sota de 0 °C, veiem un
❚ Acció reguladora de la temperatura terrestre. Reté la calor procedent del mantell blanc sobre la vegeta-
El vapor d’aigua passa a estat líquid, és a dir, es condensa, quan disminueix la tem- ció. Penses que ha nevat? De
Sol, la qual cosa augmenta la temperatura mitjana del planeta i la manté en uns
peratura. Perquè la condensació tinga lloc el gas ha d’entrar en contacte amb una quin fenomen es tracta? Rao-
marges adequats per al desenvolupament de la vida. na les respostes.
superfície sòlida, per exemple, les partícules menudes que suren en l’aire. Aquesta
❚ Acció protectora. Impedeix que agents externs, com ara meteorits o radiacions superfície rep el nom de nucli de condensació. 16 Investiga la relació que
perjudicials, puguen arribar a la superfície. hi ha entre la mida de les fu-
De què penses que estan fets els núvols? lles d’una planta i la disponi-
Recordes com han contribuït els éssers vius a la formació de l’atmosfera bilitat d’aigua en el medi on
Alguns fenòmens atmosfèrics causats per la condensació del vapor d’aigua són els viu.
que tenim actualment?
núvols, la boira, la rosada i la rosada blanca.

2.1. Gasos atmosfèrics i vida Els núvols es formen quan La rosada és el resultat de la
el vapor augmenta d’altitud i condensació del vapor d’aigua
L’atmosfera conté part de les substàncies que els éssers vius necessiten per a nodrir-
es condensa al voltant sobre superfícies com ara les
se. Per exemple:
d’un nucli de condensació. plantes. Ocorre durant la nit,
❚ Diòxid de carboni (CO2). És un gas indispensable perquè els organismes autò- quan descendeixen les
trofs, com ara les plantes, puguen fer la fotosíntesi. A més, les plantes i els temperatures.
animals l’expulsen durant la respiració. També s’allibera a l’atmosfera com a pro- La boira són el núvols La rosada blanca es
ducte de la combustió. que es formen arran de produeix quan les gotes
terra. Com que té una de la rosada es congelen
❚ Oxigen (O2). És imprescindible en la respiració dels éssers vius. Durant aquest temperatura baixa, permet perquè la temperatura és
procés es transforma la matèria orgànica en inorgànica (H2O i CO2) i n’obtenen la condensació del vapor inferior a 0 °C.
l’energia que necessiten per a fer les funcions vitals. d’aigua.

2.2.2. Fenòmens atmosfèrics causats per la precipitació

Anomenem precipitació a la caiguda d’aigua des de l’atmosfera al terra, en

forma líquida o sòlida.

Dins dels núvols es produeixen corrents d’aire que fan que les gotes d’aigua xo-
quen entre si, s’unisquen i formen gotes més grans. Quan el pes és suficient per a
vèncer la gravetat, les gotes precipiten. Si ho fan en estat líquid, originen la pluja,
i si les temperatures són inferiors a 0 °C, les volves de neu. Finalment, quan les
Combustió i respiració cel·lular. gotes es formen en l’interior de núvols de tempesta ascendeixen diverses vegades,
12 Per què es denomina a la respiració «combustió» de la matèria orgànica (glucosa)? augmenten de mida i es congelen, i açò dóna lloc a la pedra.

7
13 Per què és important
l’oxigen per als éssers vius? I
el diòxid de carboni?
Idees clares
Quins altres gasos dels que componen l’atmosfera són necessaris als ésser vius?
❚ L’atmosfera conté elements
❚ Nitrogen (N2). És imprescindible per a la síntesi de les proteïnes. químics que són fonamen-
tals per als éssers vius.
❚ Vapor d’aigua (H2O). El vapor d’aigua de l’atmosfera forma part del cicle de
❚ Els fenòmens atmosfèrics
l’aigua, fonamental perquè hi haja aigua líquida disponible per als éssers vius. relacionats amb el vapor
d’aigua permeten que hi
El carboni (C), l’hidrogen (H), l’oxigen (O) i el nitrogen (N) de l’atmosfera són els
haja aigua disponible per als
elements químics més abundants en els éssers vius (constitueixen més del 99 % del éssers vius.
seu organisme). Diversos tipus de precipitació.

70 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 71

2. Importància de l’atmosfera per Enllaç web: CLIMA TIC

als éssers vius Mitjançant aquest enllaç s’aprendrà molt més sobre el clima,
L’atmosfera és important per als éssers vius per tres raons: els fenòmens climàtics i es donaran respostes a per què pot ser
diferent el clima de llocs que estan geogràficament pròxims.
❚ Exerceix una acció reguladora de la temperatura terrestre. Per
una banda, no permet que tota la radiació infraroja procedent
del Sol arribe a la superfície terrestre. El 51 % d’aquesta radiació Una vegada es conega la importància de l’atmosfera per als és-
no arriba perquè l’absorbeixen els gasos atmosfèrics (17 %), la sers vius, l’epígraf se centrarà en els fenòmens atmosfèrics cau-
reflecteixen els núvols (24 %), es reflecteix amb la superfície te- sats pel vapor d’aigua. Aquests fenòmens condicionaran el clima
rrestre o amb les aigües (4 %), o es dispersa pels gasos i provoca terrestre.
el color que veiem al cel (6 %).
Abans de diferenciar els processos causats per la condensació o la
❚ Evita que la calor que irradia la superfície terrestre torne íntegra- precipitació, es pot llegir la fitxa de comprensió lectora d’aquest
ment a l’espai, per la qual cosa manté la temperatura terrestre. epígraf.
❚ Protege a los seres vivos de las radiaciones nocivas procedentes
del Sol. En las diferentes capas de la atmósfera van quedando Comprensió lectora: POT NEVAR AL DESERT?
retenidas estas radiaciones, como los rayos X, los rayos gamma
Amb aquesta lectura es dirigeix l’atenció de l’alumnat sobre com
o los rayos ultravioleta. Solo llegan a la superficie terrestre con
pot ser que ocórreguen fenòmens meteorològics en llocs tan
facilidad las radiaciones de luz visible y los infrarrojos, que dan
impensables per a ells. Aquests article relaciona els conceptes de
calor. precipitació en forma de neu amb l’existència de temperatures
baixes. En el desert, encara que durant el dia fa molta calor,
2.1. Gasos atmosfèrics i vida en algunes èpoques de l’any les temperatures poden baixar de
0 °C a la nit i fer que es forme neu a partir del vapor d’aigua
Molts dels gasos que hi ha a la troposfera són fonamentals per
atmosfèric.
a processos biològics dels éssers vius. Aquests gasos són els pre-
cursors dels elements que formaran les biomolècules orgàniques.
La troposfera presenta humitat perquè hi ha el vapor d’aigua.
2.2. Fenòmens atmosfèrics produïts pel vapor Quan disminueix la temperatura en la troposfera, el vapor d’aigua
d’aigua es condensa i forma gotes menudes d’aigua, que segons com i
Els fenòmens climàtics que ocorren en la troposfera són fruit de la on es formen poden originar els núvols, la boira o la rosada. En
regulació de la temperatura per l’atmosfera. Per a aprofundir en nits en què la temperatura és inferior a 0 °C, es produeix la rosada
aquests conceptes es treballarà el primer enllaç web. blanca en congelar-se les gotes de rosada.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

104

Totes aquestes formacions, llevat de la rosada, que és sòlida, són
líquides. Per tant, no és correcte pensar que els núvols estan for-
mats per vapor d’aigua.
Les gotes d’aigua romanen en els núvols mentre els corrents d’ai-
re que hi ha en aquests poden mantenir-les. Si les gotes d’aigua
assoleixen una mida considerable, l’aire no pot mantenir-les i ales-
hores precipiten en forma de pluja, neu o pedra, segons les carac-
terístiques dels corrents d’aire i de la temperatura.
Animació: TIPUS DE PRECIPITACIONS
En aquesta animació es mostren els diversos tipus de precipitacions
i la dependència que tenen de la temperatura i del vent.
Es pot treballar un enllaç web nou per a reforçar els continguts.
Enllaç web: PROYECTO ARQUÍMEDES: L’ORATGE
Web interessant en què es treballaran continguts de meteorologia
que seran molts útils a l’alumnat per a saber observar el cel d’una
manera diferent.
Es pot acabar l’epígraf recordant les Idees clares.
Solució de les activitats
12 Per què es denomina a la respiració «combustió» de la
matèria orgànica (glucosa)?
Unitats didàctiques
105
L’atmosfera 4
Perquè realment és una combustió, és a dir, una descompo-
sició de matèria orgànica amb la intervenció de l’oxigen (O2)
per a extraure’n l’energia interna, d’una manera similar a la
combustió d’un tros de fusta amb el foc, per exemple.
13 Per què és important l’oxigen per als éssers vius? I el
diòxid de carboni?
L’oxigen és un gas atmosfèric indispensable per a la respiració
dels éssers vius, mentre que el diòxid de carboni és indispen-
sable en el procés de la fotosíntesi, mitjançant la qual els és-
sers vius autòtrofs, com ara les plantes i les algues, fabriquen
matèria orgànica.
14 Quan precipita l’aigua d’un núvol?
Els núvols són el resultat de la condensació del vapor d’ai-
gua que hi ha en l’aire formant gotes menudes al voltant
de les partícules de l’aire, com ara cendres, partícules de sal,
etc., que s’anomenen nuclis de condensació. L’aigua d’un
núvol precipita quan en xocar les gotes entre si, augmenten
de mida, i aquesta és prou gran com perquè es vegen atretes
per la força de la gravetat terrestre.
15 A l’alba, després d’una nit clara amb temperatures per
sota de 0 °C, veiem un mantell blanc sobre la vegetació.
Penses que ha nevat? De quin fenomen es tracta? Rao-
na les respostes.
No, si la nit està clara. Es tracta del fenomen de la rosada
blanca, que es dóna quan el vapor d’aigua de la superfície
passa a l’estat sòlid en prendre contacte amb una superfície
freda, per sota de 0 °C.
16 Investiga la relació que hi ha entre la mida de les fulles
d’una planta i la disponibilitat d’aigua en el medi on viu.
Les plantes expulsen vapor d’aigua per les fulles en un procés
anomenat transpiració. Per tant, les espècies vegetals carac-
terístiques de zones seques tenen fulles de mida menuda.
Aquest fet és un procés evolutiu per a adaptar-se a aquest
tipus de climes.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera

4 +
www

❚ L’atmosfera ens protegeix 3. LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA 3.2. Conseqüències de la contaminació atmosfèrica

de les radiacions solars
L’atmosfera és imprescindible per a la vida, ja que protegeix els éssers vius i els
perjudicials i dels meteorits.
proporciona elements essencials.
Tot i així, els éssers humans semblem obstinats a modificar-ne la composició, i igno-
rem que els contaminants que emetem a l’atmosfera ens poden causar problemes
de salut o perjudicar la resta del planeta.
La contaminació atmosfèrica es defineix com l’alteració de la composició
normal de l’aire a causa de la presència de formes d’energia i partícules de
matèria que poden resultar nocives per als éssers vius i el seu entorn.
La contaminació atmosfèrica provoca l’increment de l’efecte hivernacle i la destruc-
ció de la capa d’ozó, dos fenòmens relacionats amb el canvi climàtic que veurem
en els epígrafs següents. Però els contaminants també tenen altres conseqüències
que es manifesten a escales diverses:
❚ A escala global o planetària, els contaminants atmosfèrics són responsables de
la pluja àcida. Els òxids de nitrogen i sofre, que són gasos emesos per les indús-
tries, es combinen amb el vapor d’aigua i es transformen en àcids. Aquests preci-
piten amb la pluja, de vegades a centenars de quilòmetres de distància del focus
d’emissió, de manera que contaminen l’aigua i el sòl i destrueixen la vegetació.

Penses que l’ésser humà és l’únic causant de la contaminació atmosfèrica?

3.1. Tipus de contaminants

Hi ha dos grups grans d’agents contaminants atmosfèrics: els uns són substàncies
naturals i els altres, substàncies artificials.
❚ Els contaminants naturals provenen de fenòmens naturals en què no hi ha
hagut intervenció humana. Es tracta, per exemple, de la pols dels deserts, les
cendres i els gasos que desprenen les erupcions volcàniques, o el pol·len que
produeixen les plantes. Formació de la pluja àcida.

❚ Els contaminants artificials són els generats per la l’activitat humana. Es classi- 20 Com és possible que la pluja àcida precipite a centenars de quilòmetres
fiquen, depenent de la procedència, en físics i químics. del focus d’emissió?

Contaminants artificials ❚ En els ecosistemes, les substàncies contaminants destrueixen espais naturals,
i obliguen les espècies que hi viuen a canviar d’hàbitat o, fins i tot, en causen
Contaminants físics Contaminants químics
l’extinció.
Radiacions S’originen principalment a partir de les activitats
Soroll Radioactivitat industrials, el transport i les calefaccions. Són ❚ A escala individual, la contaminació pot ser l’origen de problemes respiratoris
electromagnètiques
tant partícules sòlides com gasos amb efectes i d’altres trastorns, com ara fatiga, insomni, mal de cap o, fins i tot, de danys en
Procedeixen de les Sons molestos i Radiacions d’alta 21 Digues tres mesures per
molt diversos, com ara la intensificació de l’efecte els sistemes nerviós, hormonal i immunològic.
antenes i la telefonia indesitjats que poden energia que s’alliberen a evitar la contaminació at-
hivernacle, la formació de la pluja àcida o la Què podem fer per a evitar la contaminació atmosfèrica? mosfèrica i indica quin tipus
mòbil, les línies ser perjudicials per als al medi per accidents
destrucció de la capa d’ozó. Molts d’aquests causen de contaminant es reduiria
d’alta tensió i els éssers vius. o escapaments de en cada cas.
també danys directes als éssers vius, com ara
transformadors. centrals nuclears.
problemes respiratoris.
3.3. Mesures preventives i correctores
22 Indica tres accions que
Algunes mesures generals per a reduir la contaminació són: pugues fer a casa per a reduir
els grans problemes de con-
❚ Netejar i depurar els fums i gasos produïts en les indústries. taminació.

❚ Controlar i reduir les emissions de contaminants tòxics i perillosos, des de les

centrals nuclears i les grans indústries fins als mitjans de transport.

❚ Incentivar la reforestació d’antigues zones verdes o boscos de manera que Idees clares
servisquen per a absorbir l’excés del CO2 atmosfèric.
❚ La contaminació atmosfèri-
Davant de l’enorme problema de la contaminació, pot semblar que les accions ca és l’alteració normal de
7 individuals poden aconseguir poca cosa, però cada gra d’arena que hi aportem, l’aire per la presència de for-
17 Què és la contaminació atmosfèrica? Quins són els orígens possibles dels mes d’energia o de partícu-
contribuirà a fer que la nostra atmosfera siga més neta i pura. Per a fer-ho, podem:
contaminants atmosfèrics? les materials.
18 Per què el pol·len es pot considerar un contaminat atmosfèric? ❚ Disminuir el consum energètic, sobretot de combustibles fòssils i derivats.
❚ Les conseqüències de la
19 La radioactivitat és una propietat que presenten alguns elements químics, ❚ Substituir les fonts d’energia tradicionals o no renovables per unes altres contaminació atmosfèrica es
els àtoms dels quals, en desintegrar-se de manera espontània, emeten ra- alternatives o renovables, la taxa de contaminació de les quals siga inferior o nul·la. manifesten a escala global,
diacions. Investiga i anomena tres elements químics que siguen radioactius. d’ecosistema o individual.
❚ Reduir residus i reutilitzar i reciclar tant matèria com energia.

72 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 73

3. Contaminació atmosfèrica guen aquests contaminants a altres regions, com és el cas de les plu-
ges àcides. Aquest tipus de contaminació pot produir la mort d’éssers
Es comença aquest epígraf amb una lectura introductòria. vius, a més de causar danys en algunes construccions de les ciutats.

Comprensió lectora: LONDRES, MÉS CONTAMINAT 3.3. Mesures preventives i correctores

QUE PEQUÍN? S’ha de remarcar la importància d’adoptar mesures preventives i
Amb aquesta lectura es fa que l’alumnat pare atenció al gran correctores per a evitar la contaminació atmosfèrica. Encara que
problema que suposa per a les grans ciutats la contaminació algunes d’aquestes mesures han de ser elaborades i regulades pels
atmosfèrica. Aquestes ciutats presenten molts contaminants, governs, en l’àmbit individual cada persona pot prendre les seues
principalment procedents del trànsit, que repercuteixen en pròpies per a evitar continuar contaminant l’atmosfera. L’alumnat
la salut de les persones que hi habiten, sobretot per les vies haurà de conéixer quines «petites» mesures poden prendre de
respiratòries. manera individual que contribuïsquen al benestar de tots i a reduir
els grans problemes de la contaminació.
Com es recorda en les idees prèvies i s’ha vist ja en l’epígraf an- Es pot acabar l’epígraf repassant les Idees clares del final.
terior, l’atmosfera és molt important per a la supervivència dels
éssers vius. Solució de les activitats
17 Què és la contaminació atmosfèrica? Quins són els pos-
3.1. Tipus de contaminants sibles orígens dels contaminants atmosfèrics?
La naturalesa pot produir substàncies anomenades contaminants Es defineix com l’alteració de la composició normal de l’aire
atmosfèrics, que alteren la composició de l’atmosfera, però aques- per la presència de formes d’energia i de partícules materials
tes substàncies no sempre resulten nocives per als éssers vius. En que poden resultar nocives per als éssers vius i per a l’entorn.
canvi, l’ésser humà sí que és capaç de modificar la composició Els possibles orígens de la contaminació atmosfèrica poden
de l’atmosfera de manera que siga perjudicial per als éssers vius. ser naturals, és a dir, procedents de la naturalesa sense que hi
Molts dels contaminants que emetem a l’atmosfera, tant físics intervinga l’ésser humà, o bé generats per l’ésser humà i les
com químics, no només ens afecten a nosaltres, sinó que poden seues activitats.
afectar també tot un ecosistema. 18 Per què el pol·len es pot considerar un contaminat at-
mosfèric?
3.2. Conseqüències de la contaminació Perquè en èpoques de pol·linització, fonamentalment per
atmosfèrica primavera, la quantitat de pol·len que hi pot haver a l’atmos-
Els contaminants atmosfèrics no tan sols actuen a la regió on s’ha fera d’una regió pot arribar a nivells en què els éssers humans
produït la contaminació. Els corrents d’aire de la troposfera arrosse- i altres éssers vius ens hi podem veure afectats.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

106

19 La radioactivitat és una propietat que presenten al-
guns elements químics, els àtoms dels quals, en desin-
tegrar-se de manera espontània, emeten radiacions.
Investiga i anomena tres elements químics que siguen
radioactius.
Resposta lliure, tot i que alguns exemples d’elements químics
radioactius són l’urani, el cobalt o el radó.
20 Com és possible que la pluja àcida precipite a centenars
de quilòmetres del focus d’emissió?
Perquè la pluja àcida es produeix en combinar-se els òxids de
nitrogen i sofre amb el vapor d’aigua, de manera que passen
a formar part dels núvols. Aquest núvols es desplacen per
l’atmosfera i poden precipitar a centenars de quilòmetres del
focus d’emissió, com qualsevol núvol pot precipitar lluny del
lloc on s’origina.
Unitats didàctiques
107
L’atmosfera 4
21 Digues tres mesures per a evitar la contaminació atmos-
fèrica i indica quin tipus de contaminant es reduiria en
cada cas.
Resposta lliure. Per exemple: si substituírem els CFC per altres
gasos no contaminants d’acció similar, reduiríem la quantitat
de CFC en l’atmosfera i, per tant, les formació de forats ne-
gres en la capa d’ozó.
22 Indica tres accions que pugues fer a casa per a reduir els
grans problemes de contaminació.
Resposta lliure. Per exemple, si disminuïm el consum de com-
bustibles fòssils (amb l’ús del transport públic, la bicicleta o al-
tres mitjans alternatius, la utilització de la calefacció quan calga
i amb mesures de reducció de la despesa, com ara el tanca-
ment total de portes i finestres, etc.), reduïm la quantitat de
gasos contaminants que generen aquests combustibles fòssils.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera

4 +
www

❚ L’atmosfera reté la calor
procedent del Sol, la qual
cosa fa augmentar la
temperatura mitjana del
planeta.
4. L’EFECTE HIVERNACLE 4.2. Conseqüències de l’augment de l’efecte hivernacle
S’anomena efecte hivernacle al fenomen mitjançant el qual l’atmosfera reté L’augment de l’efecte hivernacle comporta un ascens de la temperatura mitja-
na del planeta. Aquest procés és conegut com calfament global.
part de la calor procedent del Sol. Per tant, regula la temperatura en la super-
fície de la Terra i la manté en uns nivells adequats per a la vida.
El calfament global causa variacions en el clima. Encara que aquest no ha sigut
Encara que no tota la radiació del Sol arriba a la superfície terrestre, la que acon- sempre constant, l’activitat de l’ésser humà i la producció de gasos d’efecte hiver-
segueix arribar-hi, calfa el sòl i l’aire que hi està en contacte. Una part d’aquesta nacle que comporta han accentuat aquestes variacions. Aquest procés s’anomena
calor s’escapa de l’atmosfera i es torna a alliberar a l’espai; una altra part s’hi queda canvi climàtic.
retinguda a causa dels gasos d’efecte hivernacle, com ara el diòxid de carboni i el
El calfament global té, alhora, altres conseqüències:
vapor d’aigua. Aquests gasos, que estan presents en les capes baixes de l’atmosfera,
retenen i retornen part d’aquesta radiació a la Terra, i n’eviten la pèrdua. D’aquesta
manera, a la superfície del planeta s’assoleix una temperatura mitjana de 15 °C.

Evolució de les emissions

de CO2 a Espanya
(1990-2012)
L'augment de la temperatura fa que el gel de les glaceres es Alteració del cicle hidrològic, que canvia el règim global de pluges,
CO2 (milions fonga, com ocorre als pols. vents i abastiments d'aigua.
Any
de tones)
1990 282,8 La fusió del gel dels pols provoca un augment del nivell de la mar i Hi haurà més pluges torrencials en algunes parts del planeta i
1991 290,3 Efecte hivernacle. les inundacions consegüents en zones costaneres. desertització en d'altres.
1992 297,1
Aleshores, l’efecte hivernacle és bo o roín?
1993 285,0
1994 301,2 L’efecte hivernacle és un fenomen natural; si no es produira, la temperatura mitja-
1995 312,7 na de la superfície de la Terra no superaria els -18 °C, i la vida seria molt limitada.
1996 305,1
4.1. Causes de l’augment de l’efecte hivernacle
1997 326,6
1998 336,6 Quan la proporció de gasos hivernacle augmenta, també ho fa la temperatura mi-
1999 364,5 tjana del planeta. Aquest fenomen s’observa des de final de segle XIX, encara que
s’ha intensificat en les últimes dècades del segle XX. Desenvolupament de plagues per l'alteració de la distribució Desaparició d'ecosistemes, sobretot els més vulnerables, com ara
2000 378,8
d'insectes i d'altres animals que transmeten malalties infeccioses. els esculls de coral o els boscos boreals.
2001 379,2 L’emissió de diòxid de carboni a l’atmosfera ocorre de manera natural per la respi-
2002 395,6 ració i l’activitat volcànica, però aquest increment enorme al qual ens referim s’ha
produït principalment per dos causes: Propagació d'al·lèrgies i de malalties tropicals en zones Desaparició de moltes de les espècies que habiten en els
2003 402,6 temperades. ecosistemes amenaçats.
2004 418,5 ❚ La combustió de derivats del carbó i del petroli en les indústries, calefaccions
2005 432,8 i automòbils, entre d’altres. 7
27 Per què l’efecte hivernacle és beneficiós per als éssers vius? Per què pot
2006 424,2 ❚ La destrucció dels boscos, que ha reduït el nombre d’organismes fotosintètics ser perjudicial?
2007 432,0 que absorbeixen el CO2 atmosfèric. 28 Quins gasos atmosfèrics són responsables de l’efecte hivernacle? Com actuen?
2008 398,9 29 Indica si les afirmacions següents són verdaderes o falses. Corregeix les que
Idees clares
Segons estudis de la NASA i informes de l’ONU, la temperatura mitjana del planeta
2009 362,7 ha augmentat 0,8 °C en els últims 100 anys. siguen errònies. ❚ L’efecte hivernacle és un
2010 348,6 a) L’ésser humà no altera la composició dels gasos de l’atmosfera. fenomen natural que regula
2011 350,5 b) L’efecte hivernacle natural causa el desgel dels pols. la temperatura de la Terra i
23 Que ocorreria si no hi haguera l’efecte hivernacle natural? permet la vida.
2012 343,9 24 Per què la temperatura mitjana de la Lluna és molt més baixa que la de c) L’efecte hivernacle pot provocar pluges torrencials.
❚ L’augment de l’efecte hi-
26 Elabora un polígon de la Terra, si la distància al Sol és pràcticament la mateixa? d) El desenvolupament de les plagues és degut a les inundacions de les zones vernacle causat per l’ésser
freqüències que represente la 25 Per què a l’interior d’un hivernacle la temperatura és superior a la de costaneres. humà comporta un calfa-
informació de la taula. l’exterior? e) L’efecte hivernacle no afecta el nombre d’espècies de la Terra. ment global del planeta.

74 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 75

4. L’efecte d’hivernacle 4.2. Conseqüències de l’augment de l’efecte

Dins de l’acció reguladora de l’atmosfera té un paper fonamen-
d’hivernacle
tal l’efecte d’hivernacle, a causa de l’acció de gasos com ara el L’augment de l’efecte d’hivernacle fa augmentar la temperatura
vapor d’aigua i el diòxid de carboni. Aquests gasos, anomenats mitjana del planeta i amb això:
gasos d’efecte d’hivernacle, eviten que tota la radiació infraroja
❚ Es fonen els gels → Augmenta el nivell del mar → Es produeixen
procedent de la superfície terrestre s’escape a l’espai, de mane-
inundacions en zones costaneres.
ra que la manté en la troposfera. Aquest efecte permet que la
temperatura terrestre siga l’adequada per al manteniment de la ❚ S’altera el cicle hidrològic → Augmenten les pluges torrencials
vida. en algunes zones i la desertització en d’altres.
Per què l’alumne puga entendre millor l’acció de l’efecte d’hi- ❚ Augmenten les plagues → Propagació de malalties tropicals en
vernacle, se’ls pot posar l’exemple d’una manta a l’hivern. Les zones temperades i d’al·lèrgies.
mantes no fan calor, retenen part de la calor que emet el cos.
Si no tinguérem les mantes, la calor del nostre cos en gitar-nos ❚ Desapareixen ecosistemes → Desaparició d’espècies en ecosis-
es perdria a l’habitació i passaríem fred. En canvi, en rete- temes amenaçats.
nir-se la calor davall la manta, passem la nit a una temperatura S’ha de fer reflexionar l’alumnat sobre quina part de la solució als
millor. problemes ambientals hi ha en el dia a dia personal. L’ús racional
La tècnica de treball i experimentació de la pàgina 80 ajudarà de combustibles fòssils, l’ús d’energies alternatives i la protecció
l’alumnat a comprendre l’acció de l’efecte d’hivernacle. de la naturalesa pot ajudar a reduir l’emissió dels gasos amb efec-
te d’hivernacle.
4.1. Causes de l’augment de l’efecte Es pot acabar l’epígraf recordant les Idees clares.
d’hivernacle
L’ésser humà pot variar les concentracions de vapor d’aigua i, so- Solució de les activitats
bretot, de diòxid de carboni en l’atmosfera. La combustió de com-
bustibles fòssils i la destrucció de boscos que es van dur a terme 23 Què ocorreria si no hi haguera l’efecte d’hivernacle na-
durant el desenvolupament de les poblacions van incrementar tural?
dràsticament les emissions de CO2 a l’atmosfera a finals del segles
Que la temperatura mitjana terrestre seria molt baixa, d’apro-
passat i començaments d’aquest.
ximadament –18 °C, la qual cosa provocaria que l’aigua esti-
Els països intenten arribar a acords per a evitar continuar conta- guera en estat sòlid pràcticament en tota la superfície terres-
minant l’atmosfera. En aquests diàlegs s’intenta compaginar el tre . Aquest fet, juntament amb la forta oscil·lació tèrmica
desenvolupament del país i la no-contaminació del medi. entre el dia i la nit, impossibilitaria la vida a la Terra.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

108
 L’atmosfera 4

24 Per què la temperatura mitjana de la Lluna és molt més 27 Per què l’efecte d’hivernacle és beneficiós per als éssers
baixa que la de la Terra, si la distància al Sol és pràctica- vius? Per què pot ser perjudicial?
ment la mateixa? L’efecte d’hivernacle és beneficiós per als éssers vius perquè
Perquè la Lluna no té una capa gasosa o atmosfera al seu permet mantenir la temperatura mitjana terrestre al voltant
voltant que permeta regular la temperatura de la seua super- d’uns 15 °C, en la qual l’aigua està en estat líquid, i no al vol-
fície. tant d’uns –18 °C, temperatura mitjana estimada que tindria
Així, la temperatura lunar és molt elevada en la zona on inci- la Terra en cas d’absència d’aquest efecte d’hivernacle.
deixen els rajos solars i molt baixa en la zona contrària. Quan l’efecte d’hivernacle es veu incrementat per l’augment
25 Per què a l’interior d’un hivernacle la temperatura és dels gasos amb efecte d’hivernacle en l’atmosfera provocat
superior a la de l’exterior? per l’home, la temperatura mitjana terrestre augmenta pa-
ral·lelament, de manera que es produeix l’anomenat calfa-
Perquè la radiació reflectida i/o emesa per la superfície terres- ment global.
tre com a conseqüència de la radiació solar queda retinguda
28 Quins gasos atmosfèrics són responsables de l’efecte
a l’interior de l’hivernacle pels vidres o plàstics que el formen.
d’hivernacle? Com actuen?
Aquest fet s’aprofita per a crear una atmosfera interna a una
temperatura més elevada que permeta cultivar les plantes Principalment CO2, encara que també el metà i el vapor d’ai-
que necessiten una temperatura més alta. gua entre d’altres.
26 Elabora un gràfic de línies que represente la informació 29 Indica si les afirmacions següents són verdaderes o fal-
de la taula. ses. Corregeix les que siguen errònies.
a) L’ésser humà no altera la composició dels gasos de
450 l’atmosfera.
Fals, l’ésser humà sí que altera la composició de gasos de
400
CO2 (milions de tones)

l’atmosfera amb la contaminació.

350 b) L’efecte d’hivernacle natural causa el desgel dels
pols.
300
Fals, l’efecte d’hivernacle natural manté la temperatura mit-
250 jana del planeta amb valors que fan possible la vida.
c) L’efecte d’hivernacle pot provocar pluges torrencials.
200
Fals, l’increment de l’efecte d’hivernacle pot causar pluges
1990
1992

1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
1994

torrencials.
Any d) El desenvolupament de les plagues és degut a les
inundacions de les zones costaneres.
Fals, és degut a l’alteració de la distribució dels vectors que
transmeten les malalties infeccioses.
e) L’efecte d’hivernacle no afecta el nombre d’espècies
de la Terra.
Verdader.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

109
4 L’atmosfera
4 +
❚ L’ozó és un gas que actua 5. LA CAPA D’OZÓ
com a pantalla protectora
L’atmosfera actua com un filtre que ens protegeix de les radiacions solars perjudi-
davant dels rajos ultraviolats
solars. cials i de l’impacte de meteorits.
❚ La capa d’ozó està situada No totes les radiacions que ens arriben del Sol són nocives: la llum visible i la radia-
en l’estratosfera.
ció infraroja, per exemple, resulten essencials per als éssers vius. Però d’altres, com
la dels rajos X, dels gamma o dels ultraviolats, són nocives.
L’atmosfera ens protegeix de les radiacions solars perjudicials:
❚ Els rajos X i els rajos gamma són absorbits per dues capes: la mesosfera i la
termosfera.
❚ Els rajos ultraviolats són absorbits en gran mesura per la capa d’ozó de
l’estratosfera. Hi ha diversos tipus de rajos ultraviolats (UV), cada un dels quals
exerceix accions diferents sobre els éssers humans.
• Els rajos UVA no són absorbits per la capa d’ozó. Bronze-
gen la pell, però abusar-ne pot causar-hi trastorns, a més de
malalties oculars.
• La capa d’ozó absorbeix pràcticament tots els rajos UVB,
però una part d’aquests pot arribar a la superfície terrestre.
Generen els mateixos trastorns que les exposicions prolon-
gades als rajos UVA.
• Els rajos UVC són absorbits completament per la capa
d’ozó. Són els més perillosos, ja que causen càncer de pell
o cataractes.
Penses que la capa d’ozó hi ha sigut sempre?
Protecció atmosfèrica davant de les radiacions solars.
La capa d’ozó es va originar al nostre planeta després de
30 Quines radiacions arriben a la superfície terrestre? l’aparició de l’oxigen. Per aqueixa raó, la vida no va poder
començar sobre la superfície terrestre, sinó als mars i als
oceans. La formació de la capa d’ozó va ser essencial per al desenvolupament dels
éssers vius terrestres, i ho continua sent per al manteniment de la vida actual. No
obstant això, a finals dels anys setanta del segle XX, els investigadors van descobrir
que estava sent destruïda.
5.1. Causes de la destrucció de la capa d’ozó
La zona on la desaparició de la capa d’ozó és més evident es localitza en
l’estratosfera, sobre l’Antàrtida. Es tracta del que s’anomena «forat» de la
capa d’ozó. Els responsables principals de la formació d’aquest són alguns
compostos químics artificials anomenats CFC o gasos clorofluorocarbonis,
presents als aerosols, als refrigerants de frigorífics i als sistemes d’aire condicio-
nat i dissolvents.
Les molècules de clor que contenen els CFC són
alliberades a l’estratosfera per les radiacions
ultraviolades procedents del Sol. Els àtoms de
clor (Cl) destrueixen les molècules d’ozó, les
transformen en oxigen i tornen a alliberar el clor.
Per aquesta raó, una molècula de Cl2 pot destruir
milers de molècules d’ozó (O3) abans de desapa-
Destrucció de la capa d’ozó. réixer.
76 La Terra en l’univers
5. La capa d’ozó
Es pot començar l’epígraf recordant les característiques que pre-
senta l’ozó atmosfèric i que apareixen descrites en les idees prè-
vies.
Convé fer saber l’alumnat que l’ozó, encara que és un gas be-
neficiós en l’estratosfera, en la troposfera actua com un con-
taminant perillós. L’ozó troposfèric és capaç d’oxidar materials
i teixits vius, i degradar-los. Generalment, com a contaminant
troposfèric reduirà la capacitat respiratòria, per tant, altera la
funció pulmonar.
No tots els rajos procedents del Sol són perjudicials per als éssers
humans. L’atmosfera, amb el seu efecte protector, impedeix que
la gran majoria de les radiacions perjudicials arriben a la superfície
terrestre. D’aquest manera, l’ozó és un gas atmosfèric que reté
les radiacions perjudicials (UVC) i part de les UVB. La capa d’ozó
és una regió en l’estratosfera on la concentració d’aquest gas és
més elevada.
5.1. Causes de la destrucció de la capa d’ozó
L’acció d’alguns composts químics artificials va produir durant el
segle passat la destrucció de part de la capa d’ozó. Per a com-
prendre l’acció dels CFC davant la molècula d’ozó es posarà a
l’alumnat el vídeo següent:
Video: L’ATAC DELS CFC A LA CAPA D’OZÓ
Aquest vídeo mostra tant l’estructura i la localització de la capa
d’ozó, com l’acció dels CFC com a contaminants destructors de
l’ozó estratosfèric. És molt visual, amb l’objectiu que l’alumnat
entenga amb facilitat com és de perillós l’ús d’aquests productes
químics.
Unitats didàctiques
110
www
5.2. Conseqüències de la destrucció de la capa d’ozó
Les radiacions ultraviolades generen molta energia, que és capaç de trencar els
enllaços entre les molècules que constitueixen els éssers vius. Alguns d’aquests
danys poden ser irreparables. Les conseqüències principals per a l’ésser humà són:
❚ Efectes sobre la pell. Poden anar des d’un enrogiment cutani i cremades lleus
fins a trastorns més greus, com ara el càncer de pell o l’envelliment prematur
d’aquesta. Els efectes són més greus com més prolongada és l’exposició a la
radiació.
❚ Efectes sobre les defenses del cos. La radiació ultraviolada pot alterar la infor-
mació genètica del nucli de la cèl·lula i deteriorar el sistema immunològic, que
ens protegeix de les malalties. A conseqüència d’açò es produeix un augment de
les malalties infeccioses i de la seua gravetat.
❚ Efectes sobre la vista. Les exposicions prolongades als rajos ultraviolats poden
causar ceguera o aparició prematura de cataractes.
Cataractes.
31 Les cataractes poden estar causades per l’acció dels rajos ultraviolats. Si
observes les imatges, en què diries que consisteix aquesta malaltia? Quin
d’aquests dos ulls presenta cataractes?
La radiació ultraviolada també pot modificar el desenvolupament normal de la
resta dels éssers vius. Per exemple, afecta el creixement de les plantes, ja que dis-
minueix l’eficàcia de la fotosíntesi, i el nombre de fruits que poden produir.
En els ecosistemes aquàtics, la radiació ultraviolada és responsable de la pèrdua del
fitoplàncton, que és el conjunt d’organismes aquàtics autòtrofs menuts que suren
a l’aigua i serveixen d’aliment a altres éssers vius. Per això, la disminució d’aquests
afecta a molts altres elements de l’ecosistema. A més, aquests organismes són el Idees clares
principal grup d’éssers vius que duen a terme la fotosíntesi, per la qual cosa en dis-
❚ L’atmosfera fa un paper pro-
minuir-ne el nombre, ho fa també la quantitat de CO2 que s’elimina de l’atmosfera,
tector davant de les radia-
i açò augmenta l’efecte hivernacle. cions emeses pel Sol.
Per tots aquests motius, és fonamental evitar que la capa d’ozó es continue des- ❚ La capa d’ozó presenta un
truint. aprimament que es localitza
sobre l’Antàrtida i que ano-
7 menem «forat de la capa
32 Per què l’acció dels rajos ultraviolats sobre el fitoplàncton marí pot afectar d’ozó», causat per uns con-
els peixos de l’ecosistema marí? Es poden veure afectats també altres ani- taminants artificials deter-
mals com ara les aus? Justifica les teues respostes. minats.
33 Si es deixara d’utilitzar els compostos de brom i els CFC, s’aturaria immedia- ❚ La destrucció de la capa
tament la destrucció de la capa d’ozó? Raona la resposta. d’ozó pot generar danys a la
34 Busca informació sobre les cabines de bronzejament amb radiació ultravio- pell, a les defenses del cos i
lada i fes-ne un informe sobre les possibles conseqüències d’un ús excessiu. a la vista.
4. L’atmosfera 77
Encara que es parla de «forat» de la capa d’ozó, aquest concepte
és erroni. Realment no es produeix un forat pròpiament dit sinó
que es redueix la quantitat d’ozó en aquesta capa, de manera
que en disminueix la grossor. S’ha de recordar a l’alumnat que
l’atmosfera no és una capa de grossor homogènia al voltant del
planeta.
Als pols, aquesta capa gasosa presenta menys grossor, per la qual
cosa una disminució de la capa d’ozó aquí serà més detectable
que a qualsevol altre lloc del planeta.
Un altre factor que fa que es detecte el forat de la capa d’ozó
sobre l’Antàrtida és el vòrtex polar que genera un corrent
d’aire fred descendent que aïlla en gran part l’aire d’aquest
continent.
La pràctica de laboratori que es proposa mostra un exemple gràfic
dels efectes de l’acció solar.
Pràctica de laboratori: LES RADIACIONS SOLARS
A LA SUPERFÍCIE
Per realitzar aquesta pràctica cal utilitzar almenys tres cartolines
diferents per comprovar bé els resultats. Aquesta pràctica pretén
sensibilitzar l’alumnat amb la importància de protegir-nos de les
radiacions solars i evitar exposar-nos a elles directament.
5.2. Conseqüènces de la destrucció de la capa
d’ozó
Per acabar, es detalla a l’alumnat els efectes que té la destrucció
de la cap d’ozó sobre l’ésser humà i sobre els ecosistemes.
Les Idees clares refermaran els conceptes apresos en aquest epí-
graf.
Biologia i Geologia 1r ESO

Solució de les activitats
30 Quines radiacions arriben a la superfície terrestre?
Els rajos UVA, part dels rajos UVB, la llum visible i la radiació
infraroja.
31 Les cataractes poden estar causades per l’acció dels ra-
jos ultraviolats. Si observes les imatges, en què diries
que consisteix aquesta malaltia? Quin d’aquests dos ulls
presenta cataractes?
Les cataractes poden estar causades per l’acció dels rajos ultravio-
lats. Si observes les imatges, en què diries que consisteix aquesta
malaltia? Quin d’aquests dos ulls presenta cataractes? En el cas
de les imatges, seria l’ull de la dreta el que pateix de cataractes.
32 Per què l’acció dels rajos ultraviolats sobre el fitoplànc-
ton marí pot afectar els peixos de l’ecosistema marí? Es
Unitats didàctiques
111
L’atmosfera 4
poden veure afectats també altres animals com ara els
ocells? Justifica les respostes.
Perquè el fitoplàncton és el conjunt de microorganismes fo-
tosintètics aquàtics. Si aquests microorganismes s’hi vegeren
afectats, molts peixos que se n’alimenten s’hi veurien afec-
tats. Sí, ja que el fitoplàncton és el conjunt d’organismes que
conformen la base alimentària dels ecosistemes marins. Si els
peixos moriren per falta d’aliment, els ocells que s’alimenten
d’aquests, com a conseqüència, també moririen.
33 Si es deixaren d’utilitzar els compostos de brom i els
CFC, s’aturaria immediatament la destrucció de la capa
d’ozó? Raona la resposta.
No, perquè les molècules de clor alliberades pels CFC tenen
un període d’acció prolongat abans de desaparéixer. Per tant,
les molècules que hi ha ja presents en l’atmosfera, continua-
rien la seua acció durant un temps, tot i deixar d’utilitzar
aquests compostos contaminants.
34 Busca informació sobre les cabines de bronzejament
amb radiació ultraviolada i fes un informe sobre les
possibles conseqüències d’un ús excessiu d’aques-
tes.
Les cabines de bronzejament són habitacles creats per l’ho-
me en l’interior de les quals es col·loquen uns llums que eme-
ten radiacions UV. La persona es col·loca a l’interior de la
cabina sense roba, i durant uns minuts se sotmet a radiacions
amb l’objectiu de bronzejar la pell. Un ús excessiu o un error
en el funcionament d’aquests llums podria portar problemes
de pell greus, a causa de l’efecte perjudicial d’aquest tipus de
radiacions.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera ACTIVITATS FINALS

4 +
ACTIVITATS FINALS
www

Composició i estructura 44 Observa la imatge i respon a les preguntes. 51 Raona per què l’estalvi energètic contribueix a re- La capa d’ozó
de l’atmosfera duir la contaminació atmosfèrica.
55 Per què es diu que l’atmosfera exerceix una acció
52 El terme smog prové d’un joc de paraules anglés que protectora per als éssers vius?
35 Què és l’atmosfera?
combina smoke («fum») i fog («boira»). Busca in-
36 56 Investiga sobre l’ozó troposfèric i explica quines
El diòxid de carboni desenvolupa un paper molt im- formació i explica com es forma, quines condicions
conseqüències té per a l’ésser humà la presència
portant per a la vida. Defineix-lo en el teu quadern. atmosfèriques s’han de produir i quines en són les
d’aquest gas en aqueixa capa de l’atmosfera.
37 possibles conseqüències per a la salut humana.
Fes un esquema que represente la grossor de les di-
verses capes de l’atmosfera. L’efecte hivernacle
38 Si suposem que en inspirar entren en els pulmons
53 Observa la imatge i explica què representa i amb LLIG I COMPRÉN LA CIÈNCIA
un milió de molècules de gasos atmosfèrics, quin
quin fenomen natural té relació. Quina importància
nombre de molècules serà d’oxigen? Quantes en
té aquest fenomen per a la vida a la Terra? Caçadors de tempestes
seran de nitrogen?
39 Si unflem un globus a l’estiu i el deixem en un pati Hi ha gent que es passa la vida mirant el cel, amb el
cap literalment en els núvols, intentant atrapar amb les
a ple sol, el globus explota. Per contra, si l’unflem a
càmeres, els ordinadors i els instruments meteorològics
l’hivern i el deixem al mateix pati, perd volum. Per
els fenòmens més espectaculars que tenen lloc en el
què penses que ocorre açò?
gran escenari del cel, als quals, moltes vegades, el comú
40 La gràfica següent mostra com ha variat la con- la gent no prestem atenció suficient. Són els «caçatem-
centració d’alguns gasos de l’atmosfera des de a) Com definiries els termes tropopausa, estratopausa, pestes».
l’origen fins a l’actualitat. Fes una redacció en què, mesopausa i termopausa? 54 En el gràfic següent es mostren diversos factors que Damunt d’un tot terreny o amb una motxilla a
interpretant la gràfica, justifiques els canvis que b) Com varia la temperatura (línia roja) segons l’altitud influeixen en l’augment del nivell de la mar. l’esquena, alguns meteoròlegs aficionats ixen a buscar
han ocorregut. en l’atmosfera?
Respon a les preguntes següents: tempestes, pedregades i tornados per a fotografiar-los.
Procariotes Eucariotes Organismes Vida en a) Quin percentatge de l’augment del nivell de la mar és Encara que, a Espanya, el fenomen més apreciat és la
Vida
fotosintètics pluricel·lulars continents
Home
Importància de l’atmosfera per degut a la fusió dels casquets polars i de les glaceres? gota freda a l’estiu i les grans nevades a l’hivern.
als éssers vius SERGIO F. FANJUL,
Composició de l'atmosfera

b) Quina és la mitjana anual de l’augment del nivell de la mar?

Nitrogen
El País, setembre de 2011
45 Explica per què els éssers vius depenem de l’aire.
46 Indica si aquestes afirmacions són verdaderes o falses i a) De què parla el text?
raona les respostes: b) Justifica el títol del text.
Diòxid
de carboni
a) La neu i la pedra són el mateix fenomen, però en èpo- c) A què es refereix el terme caçatempestes?
Hidrogen
ques de l’any distintes. d) Penses que seran igual les fotografies que facen els
Oxigen Oxigen
oceànic atmosfèric Ozó b) La pluja és causada per la condensació del vapor «caçatempestes» en qualsevol època de l’any?
4 500 4 000 3 500 3 000 2 500 2 000 1 500 1 000 500 0 d’aigua quan puja. e) Investiga sobre el fenomen de la gota freda: com es
Milions d'anys c) La rosada es forma quan es fon la rosada blanca. produeix, en quin moment i quins són els llocs més
freqüents on es produeix.
41 Observa la gràfica de l’activitat anterior i contesta 47 Què ocorreria amb la temperatura de la Terra si no hi
les qüestions següents: haguera l’atmosfera?
a) Hi podrien haver animals com els actuals fa 4 000 mi- 48 Indica a quin gas es refereix cada afirmació i explica TÈCNIQUES D’ESTUDI Pots gravar el
lions d’anys? Per què? perquè és fonamental per als éssers vius:
resum i escolta teu
r-lo
b) Amb quins éssers vius es relaciona l’augment de a) L’alliberen les plantes al medi mitjançant la fotosíntesi. ❚ Elabora el teu propi resum a partir dels requadres d’Idees clares que apareixen en la unitat. vegades com vulgtantes
l’oxigen atmosfèric? b) És el producte de la respiració dels éssers vius. També hi pots afegir altres continguts que consideres importants. ues
per a repassar
c) Per què l’ozó va aparéixer tan tard en l’atmosfera? c) És el component principal de l’atmosfera. ❚ Copia l’esquema següent en el teu quadern i afig-hi els elements necessaris per a construir un
42
esquema conceptual de la unitat.
Quins éssers vius originen l’oxigen atmosfèric? d) Forma part del cicle de l’aigua.
Pot ser que hagen produït tot l’oxigen que hi ha a L’atmosfera
49 En arruixar amb un polvoritzador el vidre d’una fines-
l’atmosfera?
tra amb gotes d’aigua molt menudes, observem que
43 Indica en quina capa de l’atmosfera tenen lloc els s’hi adhereixen. Si repetim el procés, les gotes es co- les capes són està formada per relació amb els éssers vius
fenòmens següents: mencen a unir i es fan cada vegada més grans. Quan
a) Formació de núvols. són bastant grans, llisquen cap avall. A quins fenò- Gasos
mens atmosfèrics et recorda aquesta experiència? Ex- Importància Contaminació Problemes ambientals
b) Formació de les estreles fugaces. globals
plica la resposta. ...
c) Aurora polar. ... ...
...
d) Ubicació de satèl·lits artificials. La contaminació atmosfèrica
e) Eliminació dels rajos X. 50
❚ Crea el teu propi glossari científic. Per a fer-ho, defineix els termes següents: aire, atmosfera, contaminació, efecte
Explica d’una manera raonada la veracitat de hivernacle, fotosíntesi, gas, pluja àcida, núvol, nucli de condensació, ozó, respiració i volum. Pots completar el glossari
f) Desenvolupament de la vida. l’afirmació següent: «La desforestació contribueix amb altres termes que consideres adequats.
g) Absorció dels rajos ultraviolats. al calfament global».

78 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 79

Composició i estructura de l’atmosfera 39 Si unflem un globus a l’estiu i el deixem en un pati a ple

35 Què és l’atmosfera? sol, el globus explota. Per contra, si l’unflem a l’hivern
i el deixem al mateix pati, perd volum. Per què penses
L’atmosfera és la capa de gasos amb partícules en suspensió que passa açò?
que envolta la Terra.
Perquè el gas que conté el globus s’expandeix amb la calor
36 El diòxid de carboni exerceix un paper molt important i ocupa més volum, de manera que provoca l’explosió del
per a la vida. Explica-ho en el teu quadern. globus, mentre que amb el fred es contrau i ocupa menys
El diòxid de carboni té un paper fonamental en la fotosíntesi, volum.
procés molt important per als éssers vius en general, per- 40 La gràfica següent mostra com ha variat la concentració
què gràcies a aquest gas es fabrica la matèria orgànica que d’alguns gasos de l’atmosfera des de l’origen fins a l’ac-
formarà els éssers vius fotosintètics, que serviran d’aliment tualitat. Fes una redacció en què, després d’interpretar
directament o indirectament a la resta d’éssers vius. la gràfica, justifiques els canvis que han ocorregut.
37 Fes un esquema que represente la grossor de les diver-
Procariotes Eucariotes Organismes Vida en
ses capes de l’atmosfera. Vida
fotosintètics pluricel·lulars continents
Home

Resposta lliure, però en aquest esquema ha d’aparéixer a es-

Composició de l'atmosfera

cala la grossor d’aquestes capes, de manera que tant la tro- Nitrogen

posfera com l’estratosfera, capes fonamentals per a la vida,
presenten poca grossor en comparació amb la termosfera i
l’exosfera.
Diòxid
38 Si suposem que quan respires t’entra als pulmons un de carboni
milió de molècules de gasos atmosfèrics, quin nombre
de molècules deuen ser d’oxigen? Quantes deuen ser Hidrogen
Oxigen Oxigen
de nitrogen? oceànic atmosfèric Ozó

Fem un càlcul matemàtic en què relacionem el percentatge 4 500 4 000 3 500 3 000 2 500 2 000 1 500 1 000 500 0
de cada un d’aquests gasos amb la quantitat total de molè- Milions d'anys
cules (un milió):
21
Nre de molècules O2 = 1 000 000 · = 210 000 Resposta lliure, però en la redacció s’han de tractar fona-
100 mentalment tres punts: l’augment de concentració del ni-
78 trogen, més accentuat des de l’aparició dels éssers vius; el
Nre de molècules N2 = 1 000 000 ·  = 780 000
100 descens de concentració del diòxid de carboni, més acusat,

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

112
ACTIVITATS FINALS
en general, des de l’aparició dels organismes fotosintètics (a
pesar que des de fa unes dècades s’observa un augment de
la seua concentració per la contaminació humana), i l’apa-
rició de l’oxigen des dels organismes fotosintètics i, com a
conseqüència, de l’ozó format a partir d’aquest.
41 Observa la gràfica de l’activitat anterior i contesta les
qüestions següents:
a) Hi podria haver hagut animals com els actuals fa
4 000 milions d’anys? Per què?
No, perquè no hi havia oxigen en l’atmosfera.
b) Amb quins éssers vius es relaciona l’augment de l’oxi-
gen atmosfèric?
Amb l’aparició dels organismes fotosintètics.
c) Per què l’ozó va aparéixer tan tard en l’atmosfera?
Perquè l’ozó es forma a partir de l’oxigen atmosfèric, i aquest
últim va aparéixer molt tard en la història de la Terra.
42 Quins éssers vius originen l’oxigen atmosfèric? Pot ser
que hagen produït per si mateixos tot l’oxigen que hi
ha en l’atmosfera?
Els éssers vius fotosintètics terrestres. La quantitat d’oxigen
que hi ha en l’atmosfera és el resultat de l’acció d’aquests
éssers vius des que van aparéixer fins a hui.
43 Indica en quina capa de l’atmosfera tenen lloc els fenò-
mens següents:
a) Formació de núvols. Troposfera
b) S’hi formen les estreles fugaces. Mesosfera
c) Aurora polar. Termosfera
d) Presenta satèl·lits artificials. Exosfera
e) Eliminació dels rajos X. Termosfera
f) Desenvolupament de la vida. Troposfera
g) Absorció dels rajos ultraviolats. Estratosfera
44 Observa la imatge i respon a les preguntes.
a) Com definiries els termes tropopausa, estratopausa,
mesopausa i termopausa?
Són els límits entre una capa de l’atmosfera i la següent en altura.
b) Com varia la temperatura (línia roja) segons l’altitud
en l’atmosfera?
Unitats didàctiques
113
L’atmosfera 4
Segons la capa de l’atmosfera on ens trobem: en la tropos-
fera i mesosfera la temperatura disminueix amb l’altitud,
mentre que en l’estratosfera, la termosfera i l’exosfera, la
temperatura augmenta amb l’altitud.
Importància de l’atmosfera per als éssers vius
45 Explica per què els éssers vius depenem de l’aire.
Per diverses raons: perquè en l’aire hi ha els gasos que neces-
sitem els éssers vius per a dur a terme processos fonamentals
com la respiració i la fotosíntesi. A més, en l’aire de l’atmosfe-
ra ocorren els fenòmens atmosfèrics que fan que l’aigua duga
a terme un cicle en el qual està disponible per als éssers vius.
46 Indica si aquestes afirmacions són verdaderes o falses i
raona les respostes:
a) La neu i la pedra són el mateix fenomen, però en
èpoques de l’any distintes.
Fals, són fenòmens atmosfèrics diferents.
b) La pluja és causada per la condensació del vapor d’ai-
gua quan ascendeix.
Verdader.
c) La rosada es forma quan es fon la rosada blanca.
Fals, la rosada es forma per la condensació del vapor d’aigua
de l’atmosfera en prendre contacte amb alguna superfície
freda.
47 Què ocorreria amb la superfície de la Terra si no hi ha-
guera atmosfera?
Si no hi haguera atmosfera terrestre, la temperatura mitjana
del nostre planeta seria de diversos graus sota zero, la qual
cosa dificultaria molt la vida a la Terra. A més, les oscil·lacions
tèrmiques diàries entre el dia i la nit serien excessivament
brusques.
48 Indica a quin gas es refereix cada afirmació i explica
perquè és fonamental per als éssers vius:
a) L’alliberen les plantes al medi mitjançant la fotosíntesi.
Oxigen, fonamental per a la respiració.
b) És el producte de la respiració dels éssers vius.
Diòxid de carboni, indispensable per a la fotosíntesi de plan-
tes, algues i bacteris.
c) És el component principal de l’atmosfera.
Nitrogen, important per a formar molècules orgàniques, com
ara les proteïnes.
d) Forma part del cicle de l’aigua.
Vapor d’aigua, forma part del cicle de l’aigua, fonamental-
ment per a possibilitar la presència d’aigua líquida en la su-
perfície terrestre.
49 Si arruixem amb un polvoritzador el vidre d’una finestra
amb gotes d’aigua molt menudes, observem que s’hi
adhereixen. Si repetim el procés, les gotes es comencen
a unir i es fan cada vegada més grans. Quan són prou
grans, llisquen cap avall. A quins fenòmens atmosfèrics
et recorda aquesta experiència? Explica la resposta.
Aquest és un fenomen similar a la formació de les precipita-
cions en forma de pluja, en què el vapor d’aigua condensa en
prendre contacte amb partícules menudes que actuen com
a nuclis de condensació. Aquestes gotes d’aigua assoleixen
cada vegada una mida més gran, fins que són prou grans
com per a caure en forma de pluja.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera ACTIVITATS FINALS

Contaminació atmosfèrica Representa un hivernacle i està relacionat amb l’efecte d’hi-

vernacle.
50 Explica d’una manera raonada la veracitat de l’afirma-
ció següent: «La desforestació contribueix al calfament Aquest efecte permet la vida a la Terra perquè manté la tem-
global». peratura mitjana del planeta a 15 °C.
La veracitat d’aquesta frase rau en el fet que les plantes que 54 En el gràfic següent es mostren diversos factors que in-
formen els boscos i les zones verdes són les principals enca- flueixen en l’augment del nivell del mar.
rregades de dur a terme la fotosíntesi en el medi terrestre,
mecanisme que elimina el CO2 de l’atmosfera i el converteix
en matèria orgànica. Per tant, la desforestació o eliminació
de vegetals disminueix la quantitat de CO2 que es retira de
l’atmosfera, amb la qual cosa causa un increment de l’efecte
d’hivernacle que, com a conseqüència, contribueix al calfa-
ment global.
51 Raona per què l’estalvi energètic contribueix a reduir la
contaminació atmosfèrica.
Perquè per a poder crear l’energia que utilitzem els éssers
humans en qualsevol de les nostres activitats es necessiten
mecanismes o procediments en què es produeix contamina- Perquè per a poder crear l’energia que utilitzem els éssers
ció atmosfèrica (crema de combustibles fòssils, centrals ener- humans en qualsevol de les nostres activitats es necessiten
gètiques nuclears, hidroelèctriques, etc.). mecanismes o procediments en què es produeix contamina-
S’anomenen fòssils perquè procedeixen de restes d’éssers ció atmosfèrica (crema de combustibles fòssils, centrals ener-
vius. gètiques nuclears, hidroelèctriques, etc.).

52 El terme smog prové d’un joc de paraules anglés que
combina smoke («fum») i fog («boira»). Busca informa-
ció sobre aquest fenomen, explica com es forma i qui-
nes condicions atmosfèriques s’han de donar perquè es
produïsca, així com les possibles conseqüències per a la
salut humana.
L’smog és un fenomen en què, com indica l’enunciat, reac-
cionen determinats gasos contaminants emesos per l’ésser
humà (fàbriques i mitjans de transport) amb les radiacions
solars, de manera que es transformen en uns altres gasos
contaminants secundaris, ja que no els produeix directament
l’ésser humà. Aquests contaminants secundaris formen una
boirina que enfosqueix l’atmosfera en les capes més baixes.
Per tant, aquest tipus de fenòmens es dóna en ciutats molt
contaminades en períodes d’anticicló, on les altes pressions
mantenen els contaminants estancats en les capes baixes de
la troposfera amb les radiacions solars.
Les possibles conseqüències per a la salut humana poden ser
danys en l’aparell respiratori i en les mucoses presents en els
ulls i en la pell.
La capa d’ozó
55 Per què es diu que l’atmosfera exerceix una acció pro-
tectora per als éssers vius? De quina manera ens prote-
geix?
Ens protegeix de l’entrada a la superfície terrestre de meteo-
rits menuts i radiacions solars molt perjudicials per als éssers
vius, com ara les radiacions ionitzants o les ultraviolades.
56 Busca informació sobre l’ozó troposfèric i explica qui-
nes conseqüències té per a l’ésser humà la presència
d’aquest gas en aqueixa capa de l’atmosfera.
Quan parlem d’ozó troposfèric ens referim a la presència de
gas ozó (O3) en la troposfera, fora del lloc habitual d’aquest,
que és l’estratosfera. Aquesta presència la causa la contami-
nació humana (és un dels gasos contaminants secundaris que
provoca l’smog: vegeu l’activitat 52) i té com a conseqüència
per a la salut humana tos, mal de cap, nàusees, dolors pecto-
rals, i des de sensació d’asfíxia en baixes concentracions fins
a danys greus en l’aparell respiratori i en les mucoses dels ulls.

L’efecte d’hivernacle
53 Observa la imatge i explica què representa i amb quin
fenomen natural té relació. Quina importància té
aquest fenomen per a la vida a la Terra?

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

114
ACTIVITATS FINALS
LLIG I COMPRÉN LA CIÈNCIA
a) De què parla el text?
De l’existència de persones que tenen l’afició de buscar i
fotografiar fenòmens meteorològics poc comuns.
b) Justifica el títol del text.
El títol del text fa referència a l’actitud de perseguir i fotografiar
fenòmens meteorològics com ara les tempestes, a l’estil d’un
caçador i la presa.
c) A què es refereix el terme «caçatempestes»?
A les persones que busquen, segueixen i fotografien fenòmens
espectaculars com les tempestes.
d) Penses que seran iguals les fotografies que facen els
caçatempestes en qualsevol època de l’any?
No, les millors fotos a Espanya, les faran a l’estiu, època en
què es produeixen les tempestes més espectaculars i amb uns
registres més elevats de precipitacions, fenòmens elèctrics, etc.
e) Investiga sobre el fenomen de la gota freda: com es
produeix, i el lloc i el moment més freqüents.
Són tempestes de duració curta i una gran quantitat de
precipitacions que es produeixen en zones molt localitzades
d’extensió reduïda S’originen normalment al final de l’estiu,
per l’ascens brusc de masses d’aire humit que estan a prop
d’una mar càlida, que es calfen en la superfície i es gelen en
adquirir una altura determinada, on es condensen i formen
núvols amb una gran quantitat d’aigua.
A Espanya, són molt freqüents a les zones costaneres de la
Mediterrània (Alacant, València, Múrcia, etc.)
Enllaç web: EXPERIÈNCIA: EXPERIMENTEM LA CIÈNCIA
Aquest enllaç planteja experiències múltiples amb les quals
l’alumnat comprovarà moltes de les explicacions d’aquesta unitat
d’una manera més fàcil i divertida. És una bona web per a conso-
lidar els conceptes que s’han treballat.
Unitats didàctiques
115
L’atmosfera 4
MAPA CONCEPTUAL
El professorat, com a introducció als continguts de la unitat, pot
mostrar a l’alumnat el mapa conceptual incomplet i demanar-los
que tracten de completar les caselles buides en el quadern, o bé,
que ho facen conjuntament amb tota la classe. Açò permetrà que
l’alumnat visualitze les connexions entre els diversos continguts
que tractaran.
PRESENTACIÓ
Les explicacions dels diversos epígrafs poden incloure les
diapositives de la presentació, que, alhora, es pot utilitzar, al
principi de la unitat per a avaluar els coneixements de l’alumnat,
o al final, com a repàs de la unitat. Aquestes diapositives també
es poden utilitzar per a estimular la participació de l’alumnat a
la classe, i demanar-los que completen la informació abans de
mostrar-la.
ACTIVITATS DE REFORÇ
Bateria d’activitats de reforç amb diverses tipologies.
ACTIVITATS DE AMPLIACIÓ
Bateria d’activitats d’ampliació amb diverses tipologies.
AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIAS
Bateria d’activitats per a treballar les competències clau.
Adaptació curricular: PROVA D’AVALUACIÓ
Adaptada curricularment.
PROVES D’AVALUACIÓ
Permeten avaluar els estàndards d’aprenentatge que desenvolu-
pa la unitat.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera TÈCNIQUES DE TREBALL I EXPERIMENTACIÓ

4 +
TÈCNIQUES DE TREBALL I EXPERIMENTACIÓ www
TASCA DE RECERCA
L’efecte hivernacle
Respirem aire contaminat

L’objectiu d’aquesta tasca és conéixer

Fa quasi dos segles que es va Materials els contaminants atmosfèrics princi-
1. Investiga
comparar per primera vega-
pals que estan presents en les nostres a) Quins contaminants atmosfèrics s’analitzen en cada ciutat?
da l’atmosfera terrestre amb ❚ Termòmetre. ❚ Tres gots de plàstic.
ciutats i les seues conseqüències per a b) Quina quantitat mitjana de cada un d’aquests presenta l’aire?
un hivernacle. En aquesta pràctica, simu-
❚ Dues caixes de plàstic, una amb ❚ Cotó. la salut. Hauràs de compilar la informació en unes
laràs l’acció de l’efecte hivernacle i reflexio- tapa.
c) Quines conseqüències podria tenir per a la salut l’augment dels conta-
❚ Retolador. fitxes tècniques i pensar algunes mesures per a con- minants que hi ha en una ciutat?
naràs sobre el dany que causa als éssers vius
❚ Tres fesols. tribuir a la solució d’aquest problema. d) Quines comunitat autònomes presenten més problemes de contamina-
l’augment de la temperatura del planeta. ❚ Càmera de fotos.
ció atmosfèrica? Per què?
2. Elabora
Procediment
a) Unes fitxes tècniques en què respongues a les preguntes plan-
tejades.
1. Sembra tres fesols en gots de plàstic diferents amb un poc de cotó humit.
• Fes una fitxa per cada ciutat investigada.
Pautes de resolució
2. Numera els gots amb el retolador. • Assegura’t que la fitxa siga fàcil de llegir i intenta ser crea-
3. Col·loca el got 1 dins d’una caixa de plàstic tancada. tiu. Crida l’atenció del lector. Per a dur a terme la recerca has de seguir una sèrie de passos:
4. Col·loca el got 2 dins d’una caixa de plàstic oberta. b) Una classificació de les localitats estudiades en funció de com
de saludable siga l’aire que s’hi respira.
Cerca d’informació
5. Deixa el got 3 fora de les caixes de plàstic. ❚ No et fies d’una sola font d’informació. Comprova que les
c) Un conjunt de mesures correctores per a disminuir la concen-
tració dels contaminants estudiats. respostes que dónes es repetisquen en diverses fonts.
6. Col·loca les caixes i el got 3 a prop d’una font de llum, per exemple, una
finestra. ❚ Anota totes les fonts que has consultat.
❚ Busca i compara les dades de diverses estacions meteoro-
7. Amb el termòmetre, mesura cada dia la temperatura del medi que hi ha al
lògiques d’una mateixa ciutat.
voltant de cada planta.
8. Fotografia les plantes després d’una setmana. Organització de la informació
❚ Elabora una taula amb les dades de tots els contaminants
de les diverses ciutats per a poder-les comparar.
❚ Ordena la informació abans de seleccionar els continguts
Anàlisi dels resultats principals que inclouràs en les fitxes tècniques. Per a fer-ho,
Per a analitzar els resultats, fes una taula al teu quadern i anota-hi les dades. Per exemple: fes un esquema.
❚ Redacta la informació que vulgues utilitzar en cada apartat i
1 2 3 selecciona les imatges, les taules i els gràfics adequats.

Dia 1 ... ... ... Obtenció de conclusions i verificació

❚ Verifica les respostes.
Dia 2 ... ... ...
❚ Comprova si has respost a totes les qüestions plante-
Dia 3 ... ... ... jades.

... ... ... ...

1 Totes les plantes tenen la mateixa aparença? Quina presenta millor aspecte? I pitjor?
AUTOAVALUACIÓ
2 Dels materials utilitzats en l’experiment, quin fa el paper equivalent a l’atmosfera terrestre? ❚ Per a avaluar el teu treball, respon també a aquestes qüestions:
3 Com afecta l’increment de la temperatura la germinació de la planta? 1. Has pogut resoldre totes les qüestions de l’apartat Investiga?
4 Amb les dades anotades en la taula, elabora una gràfica que reflectisca com varia la temperatura en el medi que 2. Has utilitzat fonts fiables per a buscar la informació?
envolta cada planta.
3. Has aconseguit presentar la informació de manera clara en les fitxes tècniques?
5 Elabora un informe que continga els resultats de l’experiment i les conclusions que n’has obtingut. Inclou-hi la
taula, el gràfic anterior i les fotografies que has fet. 4. Has indicat més de dues mesures correctores per a reduir els contaminants atmosfèrics estudiats?
6 Com podem reduir l’increment de la temperatura del nostre planeta? 5. Quina puntuació, de l’1 al 5, donaries a les teues fitxes?

80 La Terra en l’univers 4. L’atmosfera 81

L’efecte d’hivernacle 4 Amb les dades anotades en la taula, elabora una gràfi-
Aquesta pràctica complementa els continguts treballats en l’epí- ca que reflectisca com varia la temperatura en el medi
graf 4. S’hi treballa l’estàndard d’aprenentatge 4.1: Descriu l’efec- que envolta cada planta.
te d’hivernacle i les conseqüències que comporta. Resposta lliure, a partir de les dades que s’han obtingut en
A més, ajudarà l’alumnat a familiaritzar-se amb el mètode científic l’experiment.
descrit en la UNITAT 1. 5 Elabora un informe que continga els resultats de l’expe-
Amb el desenvolupament del treball experimental es pretén aju- riment i les conclusions que n’has obtingut. Inclou-hi la
dar l’alumnat a aconseguir les competències clau següents: taula, el gràfic anterior i les fotografies que has fet.
❚ Competència matemàtica i competències bàsiques en Resposta lliure, però sense oblidar en l’informe els passos o
ciència i tecnologia (CMCCT). apartats d’un informe científic que s’han treballat en la UNI-
❚ Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (CSIEE). . TAT 1.
6 Com podem reduir l’increment de la temperatura del
Solució de les activitats nostre planeta?
1 Totes les plantes tenen la mateixa aparença? Quina pre- Tractant de reduir l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
senta millor aspecte? I pitjor? (CO2 fonamentalment) i potenciant l’eliminació d’aqueixos
Si l’experiment es fa correctament, no totes les plantes tenen gasos amb l’augment de boscos i d’altres zones verdes que
la mateixa aparença, presentaran un aspecte millor les plan- facen d’embornals.
tes formades en els gots 2 i 3 i un aspecte pitjor les plantes
del got 1.
Pràctiques de laboratori: LES RADIACIONS SOLARS
2 Dels materials utilitzats en l’experiment, quin fa el pa- EN LA SUPERFÍCIE
per equivalent a l’atmosfera terrestre?
Per a dur a terme aquesta pràctica alternativa a la del Llibre
La caixa de plàstic. de l’alumne cal emprar almenys tres cartolines diferents per a
3 Com es veu afectada la germinació de la planta per l’in- comprovar bé els resultats. Aquesta pràctica pretén sensibilitzar
crement de la temperatura? l’alumnat sobre la importància de protegir-nos de les radiacions
solars i evitar exposar-nos al sol directament.
Negativament.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

116
 TASCA DE RECERCA L’atmosfera 4

Respirem aire contaminat

La tasca de recerca d’aquesta unitat pretén conscienciar l’alumnat de la importància que té en l’ésser humà, i en conjunt per a tots els éssers
vius, procurar tenir un aire net per a respirar. Es pretén que l’alumnat investigue quins són els contaminants atmosfèrics habituals en les
ciutats, la procedència d’aquests, com ens afecten com a éssers humans, com evitar que es produïsquen.
És important explicar a l’alumnat, al principi de la unitat, en què consistirà la tasca de recerca. S’ha d’indicar què volem que facen; en aquest
cas, unes fitxes tècniques.
En la pàgina 67, s’introdueix la tasca de recerca, i les qüestions que es plantegen tracten de despertar en l’alumnat la curiositat pel tema.
En la pàgina 83 s’explica com han de fer la recerca i com han d’elaborar les fitxes tècniques.
❚ L’apartat Investiga pretén indicar el camí que han de seguir en la recerca del tema.
❚ L’apartat Elabora els recorda què han de fer.
❚ Les Pautes de resolució indiquen els passos que han de seguir mentre investiguen, com han d’organitzar les dades i la conveniència de
repassar la informació obtinguda per assegurar-se que han fet tot el que se’ls demana.
❚ L’Autoavaluació que apareix al final de la pàgina els permetrà reflexionar sobre el seu treball i sobre el desenvolupament de la tasca.
No cal presentar els pòsters a la classe, sinó que es poden lliurar al professor.
Els estàndards d’aprenentatge que es pretenen reforçar amb aquesta tasca, dins del bloc 2, són:
3.1. Identifica els contaminants principals, i els relaciona amb el seu l’origen.
3.2. Relaciona la contaminació atmosfèrica amb el deteriorament del medi ambient.
3.3. Proposa hàbits i solucions que contribuïsquen a reduir la contaminació atmosfèrica.
A més, s’hi treballen els estàndards propis dels blocs 1 i 7, que apareixen detallats a l’inici de la programació.
Una possible plantilla per a avaluar aquest treball podria valorar els aspectes següents:
0: Sense fer
1: Assolit a mitges
2: Ben plantejat
3: Excel·lent

0 1 2 3
FITXES TÈCNIQUES

El format de la presentació s’ajusta a les pautes donades.

Les fitxes resulten fàcils de llegir i comprendre.

Si les fitxes presenten alguna imatge, aquesta guarda relació amb el contingut.

En alguna de les fitxes es classifiquen les localitats estudiades en funció dels contaminants.

Les fitxes inclouen les mesures correctores als contaminants.

És capaç de respondre a les preguntes plantejades en la tasca.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

117

Estàndard d’aprenentatge
avaluable
1.1. Analitza l’evolució de
l’atmosfera terrestre.
Unitats didàctiques
1.2. Reconeix les
característiques i la composició
de l’atmosfera.
1.3. Descriu les característiques
de les capes de l’atmosfera.
2.1. Detalla la importància que
tenen per als éssers vius els
gasos atmosfèrics.
2.2. Identifica fenòmens
atmosfèrics causats pel vapor
118
d’aigua que són importants per
a la vida.
3.1. Identifica els contaminants
principals, i els relaciona amb el
seu l’origen.
3.2. Relaciona la contaminació
atmosfèrica amb el
deteriorament del medi
ambient.
3.3. Proposa hàbits i solucions
que contribuïsquen a reduir la
contaminació atmosfèrica.
Biologia i Geologia 1r ESO
Eines d’avaluació
(activitats de l’LA)
1, 2, 3, 4, 35, 39
5, 6, 7, 8, 36, 38, 40, 41, 42
9, 10, 11, 37, 43, 44
12, 13, 45, 47, 48
14, 15, 16, 46, 49
17, 18, 19
Tasca de recerca
20, 50, 52
21, 22, 51
Excel·lent
3 2
Exposa el procés amb claredat
i identifica tots els elements
importants.
Explica els conceptes de
manera adequada, i identifica
tots els elements importants i
les relacions que tenen.
Explica els conceptes de
manera adequada, i identifica
tots els elements importants i
les relacions que tenen.
Explica de manera adequada
els conceptes, i aporta bastants
exemples vàlids.
Explica de manera adequada
els conceptes, i aporta bastants
exemples vàlids.
Explica els conceptes de
manera adequada, i identifica
tots els elements importants i
les relacions que tenen.
Explica els conceptes de
manera adequada, i identifica
tots els elements importants i
les relacions que tenen.
Proposa i explica bastants
conceptes vàlids.
Satisfactori
Exposa el procés de manera
una mica incompleta, encara
que vàlida, i identifica bastants
dels elements importants.
Explica els conceptes de
manera una mica incompleta,
encara que vàlida, i identifica
bastants dels elements
importants i les relacions que
tenen.
Explica els conceptes de
manera una mica incompleta,
encara que vàlida, i identifica
bastants dels elements
importants i les relacions que
tenen.
Explica els conceptes de
manera una mica incompleta,
encara que vàlida, i n’aporta
uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes de
manera una mica incompleta,
encara que vàlida, i n’aporta
uns pocs exemples vàlids.
Explica els conceptes de
manera una mica incompleta,
encara que vàlida, i identifica
bastants dels elements
importants i les relacions que
tenen.
Explica els conceptes de
manera una mica incompleta,
encara que vàlida, i identifica
bastants dels elements
importants i les relacions que
tenen.
Proposa i explica uns quants
conceptes vàlids.
En procés
1 0
Exposa el procés amb errors i
identifica pocs dels elements
importants.
Explica els conceptes amb
errors, i identifica pocs dels
elements importants i les
relacions que tenen.
Explica els conceptes amb
errors, i identifica pocs dels
elements importants i les
relacions que tenen.
Explica els conceptes amb
errors, amb aportació escassa o
nul·la d’exemples vàlids.
Explica els conceptes amb
errors, amb aportació escassa o
nul·la d’exemples vàlidss.
Explica els conceptes amb
errors, i identifica pocs dels
elements importants i les
relacions que tenen.
Explica els conceptes amb
errors, i identifica pocs dels
elements importants i les
relacions que tenen.
Proposa pocs exemples vàlids o
no en proposa cap.
4
No assolit
Punts
Respon de manera totalment
errònia o no respon.
L’atmosfera
Respon de manera totalment
errònia o no respon.
Respon de manera totalment
errònia o no respon.
Respon de manera totalment
errònia o no respon
Respon de manera totalment
errònia o no respon.
Respon de manera totalment
errònia o no respon.
Respon de manera totalment
errònia o no respon.
Proposa exemples erronis o no
respon.
RÚBRICA D’ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
 Estàndard d’aprenentatge
avaluable
4.1. Descriu l’efecte
d’hivernacle i les conseqüències
que comporta.
Eines d’avaluació
(activitats de l’LA)
23, 24, 25, 27, 53
Tècniques de treball i experi-
mentació
Excel·lent Satisfactori En procés No assolit
Punts
3 2 1 0
Exposa el concepte amb Exposa el concepte de manera Explica el concepte amb errors, Respon de manera totalment
claredat, i aporta bastants una mica incompleta, i aporta amb aportació escassa o nul·la errònia o no respon
exemples vàlids. uns pocs exemples vàlids. d’exemples vàlids.

Unitats didàctiques
4.2. Relaciona situacions en
què l’activitat humana fa
augmentar l’efecte d’hivernacle
i provoca conseqüències per a
la resta dels éssers vius.
5.1. Justifica la funció
protectora que té l’atmosfera.
5.2. Comprén les causes i les
conseqüències de la destrucció
de la capa d’ozó.
26, 28, 29, 54 Resol totes les activitats Resol la majoria de les Resol les activitats però té Respon de manera totalment
correctament. activitats correctament, amb errors en bastants. errònia o no respon.
errors en algunes.
30, 55, 56 Resol totes les activitats Resol la majoria de les Resol les activitats però té Respon de manera totalment
correctament. activitats correctament, amb errors en bastants. errònia o no respon.
errors en algunes.
31, 32, 33, 34 Explica de manera adequada Explica els conceptes de Explica els conceptes amb Respon de manera totalment
els conceptes, i aporta bastants manera una mica incompleta, errors, amb aportació escassa o errònia o no respon.
exemples vàlids. encara que vàlida, i n’aporta nul·la d’exemples vàlids.
uns pocs exemples vàlids.

119
RÚBRICA D’ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE
L’atmosfera

Biologia i Geologia 1r ESO

4
4 L’atmosfera OXFORD RECERCA

Objectius, continguts i metodologia

TIPUS DE RECURSOS I METODOLOGIES UTILITZADES

● Activitats interactives. Elaboració i comprovació d’hipòtesis.

❍ Cerca d’informació a Internet.

 Visualització de vídeos.

❏ Anàlisi d’imatges.

■ Anàlisi de textos (articles de diari, articles científics).

APARTATS OBJETIUS I CONTINGUTS METODOLOGIA

Estructura de l’atmosfera Esbrinar les diverses capes que formen l’atmosfera. ● ❍

Analitzar com varia la temperatura amb l’altitud. ●

Conceptes: Capes de l’atmosfera, troposfera, estratosfera, mesosfera, termosfera, exosfera.

Contaminació
atmosfèrica
Esbrinar què és la pluja àcida. ● 
Analitzar quins processos i quines reaccions originen la pluja àcida. ● 
Descobrir quines conseqüències té la pluja àcida sobre el medi ambient. ● 
Conceptes: Pluja àcida, gasos que generen pluja àcida (òxids de nitrogen i sofre), efectes de pluja àcida sobre el
medi ambient.
Efecte d’hivernacle Esbrinar què és l’efecte d’hivernacle i quins gasos l’originen. ● ❍

Analitzar quines conseqüències té sobre l’atmosfera l’efecte d’hivernacle. ● ❍

Conceptes: efecte d’hivernacle, gasos d’efecte d’hivernacle, conseqüències de l’efecte d’hivernacle.

La capa d’ozó Esbrinar quines capes atmosfèriques ens defenen de la radiació que ens arriba de l’espai. ●
Analitzar el paper de la capa d’ozó. Identificar la composició, la localització i els processos
que tenen lloc a l’interior de la capa d’ozó.
● 
Identificar quins processos provoquen la destrucció de la capa d’ozó. 
Conceptes: Tipus de radicació (rajos X, ultraviolada A-B-C, llum visible, infraroja), ozó, capa d’ozó, destrucció de
la capa d’ozó, CFC.
Tasca de recerca Esbrinar les activitats que més influeixen en la contaminació atmosfèrica d’una ciutat. ● ❍

Analitzar quins tipus de contaminants atmosfèrics podem trobar en una ciutat. ● ❍

Analitzar quins factors poden augmentar o disminuir el nivell de contaminació
● ❍
atmosfèrica.
Conceptes: Contaminació atmosfèrica, activitats que l’originen, contaminants, factors de contaminació,
mesures d’estalvi energètic.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

120
PROVA D’AVALUACIÓ A
1. Indica a quin gas atmosfèric es refereix cada frase:
a) Es imprescindible para a dur a terme la fotosíntesis.
Diòxid de carboni.
b) Procedeix de la transpiració de les plantes. Vapor d’aigua.
c) Ens protegeix dels rajos ultraviolats. Ozó.
d) És el gas més abundant de l’atmosfera. Nitrogen.
e) És el producte de la fotosíntesi. Oxigen.
2. Fes un esquema de les capes de l’atmosfera en què s’in-
dique la grossor aproximada de cada capa.
Troposfera 12 km
Estratosfera 38 km
Mesosfera 30 km
Termosfera 420 km
3. Per què és bo l’efecte d’hivernacle?
Perquè manté constant la temperatura del planeta en una
mitjana de 15 °C, que permet que hi haja vida.
4. Relaciona les conseqüències de l’augment de l’efecte
d’hivernacle:
a) Les glaceres es fonen.
b) Desenvolupament de plagues.
Unitats didàctiques
121
L’atmosfera 4
c) Desaparició d’ecosistemes.
d) Alteració del cicle hidrològic.
I. Es produeixen pluges torrencials.
II. Augment del nivell del mar.
III. Propagació de malalties tropicals.
IV. Desaparició de moltes espècies.
a) II.
b) III.
c) IV.
d) I.
5. Explica els fenòmens atmosfèrics provocats per la con-
densació.
❚ Núvols: es formen quan el vapor augmenta d’altitud i es
condensa al voltant d’un nucli de condensació.
❚ Boira: són núvols que es formen arran de terra.
❚ Rosada: condensació del vapor d’aigua durant la nit, de
manera que es formen gotes sobre la superfície de les plan-
tes.
❚ Rosada blanca: es produeix quan les gotes de la rosada es
congelen a una temperatura inferior als 0 °C.
6. Indica si les afirmacions següents són verdaderes o
falses. Per què són falses les afirmacions que has indi-
cat?
a) Des del començament hi va haver una gran quantitat
d’oxigen en l’atmosfera.
Falsa. Al començament no hi havia oxigen en l’atmosfera.
b) L’atmosfera primitiva era molt semblant a l’atmosfe-
ra actual.
Falsa. L’atmosfera primitiva no s’assemblava gens a l’atmosfe-
ra actual.
c) L’atmosfera només està formada per gasos.
Falsa. En l’atmosfera ens podem trobar gasos i partícules sòli-
des en suspensió.
d) Les capes altes de l’atmosfera són més denses que les
capes baixes.
Falsa. Les capes baixes de l’atmosfera són més denses que les
capes altes.
7. Indica en el dibuix on s’origina la pedra i explica com es
forma.
La pedra s’origina a l’interior dels núvols quan les gotes hi
ascendeixen diverses vegades fins que es congelen.
8. Quins rajos ultraviolats són absorbits completament per
la capa d’ozó? Quins són els més perillosos?
UVC. UVC.
Biologia i Geologia 1r ESO
4 L’atmosfera PROVA D’AVALUACIÓ A

9. Indica si aquests contaminants artificials són físics o quí- 10. Indica tres mesures generals per a evitar la contamina-
mics: ció atmosfèrica.
a) La llum dels fanals. Per exemple:
Físic. ❚ Neteja i depuració de fums i gasos produïts en les centrals
nuclears.
b) El soroll del clàxon dels cotxes.
❚ Prohibició i control de les emissions de contaminants tòxics i pe-
Físic. rillosos, des de les grans indústries fins als mitjans de transport.
c) Els gasos dels cotxes. ❚ Incentivar la reforestació d’antigues zones verdes o boscos
Químic. de manera que servisquen per a absorbir l’excés de CO2
atmosfèric.
d) Les antenes de telefonia mòbil.
❚ Substituir els CFC per uns altres gasos no contaminants en
Físic. la fabricació d’aerosols o aparells d’aire condicionat.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

122
PROVA D’AVALUACIÓ B L’atmosfera 4

1. L’esquema següent reflecteix els components de l’at-
mosfera. Indica en el gràfic quina porció representa
l’oxigen, el diòxid de carboni, el nitrogen, el vapor d’ai-
gua i altres gasos, i en quin percentatge hi és cada un.
El 78 % correspon al nitrogen; el 21 %, a l’oxigen; el 0,97 %, al
vapor d’aigua i a altres gasos; i el 0,038 %, al diòxid de carboni.
2. Indica a quina capa de l’atmosfera es refereix cada frase:
a) S’hi situen els satèl·lits artificials.
Exosfera.
b) S’hi formen les estreles fugaces.
Mesosfera.
c) Hi ha moviments horitzontals dels gasos que la com-
ponen.
Estratosfera.
d) S’hi produeixen els fenòmens meteorològics.
Troposfera.
e) S’hi absorbeixen els rajos X.
Termosfera.
3. Quins gasos componien l’atmosfera primitiva? D’on
provenien?
L’atmosfera primitiva presentava molts gasos semblants als
expulsats pels volcans actuals: nitrogen (N2), diòxid i monòxid
de carboni (CO2, CO), àcid clorhídric (HCl), òxid sulfúric
(SO2), metà (CH4) o amoníac (NH3). Al començament també
hi havia una gran quantitat de vapor d’aigua (H2O) provinent
tant de volcans com de cometes, i la quantitat d’oxigen (O2)
que hi havia era molt més baixa que l’actual.
4. Relaciona cada gas atmosfèric amb la importància que
té per als éssers vius.
a) Diòxid de carboni. I. Forma part del cicle de l’aigua.
b) Oxigen. II. És essencial per a dur a ter-
me la fotosíntesi.
c) Nitrogen. III. L’agafen els bacteris del sòl
per a formar sals.
d) Vapor d’aigua. IV. És essencial per a dur a ter-
me la respiració.
a) II
b) IV
c) III
d) I
5. Explica els fenòmens atmosfèrics provocats per la preci-
pitació.
La pluja es produeix quan la precipitació es produeix en estat
líquid. Les gotes d’aigua xoquen dins dels núvols fins que for-
men gotes més grosses que precipiten.
La neu es produeix quan les temperatures són inferiors a 0 °C
i la precipitació és sòlida.
La pedra s’origina en núvols de tempesta quan la gota ascen-
deix diverses vegades i es congela, de manera que n’augmen-
ta la mida.
6. Fes un esquema de les capes de l’atmosfera i indica-hi
on arriben les radiacions següents:
a) Llum visible.
b) Rajos gamma.
c) Infrarojos.
d) UVC.
a) Llum visible – Troposfera.
b) Rajos gamma – Termosfera.
c) Infrarojos – Troposfera.
d) UVC – Estratosfera.
7. Indica si les afirmacions següents són verdaderes o fal-
ses. Per què són falses les afirmacions que has indicat?
a) L’efecte d’hivernacle produeix la fusió del gel de les
glaceres.
Fals. L’augment de l’efecte d’hivernacle produeix la fusió del
gel de les glaceres.
b) L’augment de l’efecte d’hivernacle és bo per a mante-
nir la temperatura terrestre.
Fals. L’efecte d’hivernacle és bo per a mantenir la temperatu-
ra terrestre.
c) L’efecte d’hivernacle està provocat per l’alliberament
a l’espai de la radiació infraroja procedent de la superfí-
cie terrestre.
Fals. Està provocat per la retenció en l’atmosfera de la radia-
ció infraroja procedent de la superfície terrestre.
d) L’augment de l’efecte d’hivernacle està provocat per
l’acumulació de gasos com ara el diòxid de carboni i el
metà.
Verdader.
8. Quines conseqüències pot tenir el forat de la capa d’ozó
per a l’ésser humà?
❚ Efectes sobre la pell, des de cremades lleus fins a envelli-
ment de la pell o càncer de pell.
❚ Efectes sobre les defenses del cos, la qual cosa comporta
l’augment de malalties infeccioses.
❚ Efectes sobre la vista com ara cataractes o cegueses.
9. Indica si aquestes conseqüències de la contaminació
atmosfèrica tenen un efecte global, individual o sobre
l’ecosistema:
a) Trastorns del sistema nerviós. Individual.
b) La pluja àcida. Global.
c) Destrucció d’espais naturals. Sobre l’ecosistema.
d) Insomni. Individual.
10. Defineix la contaminació atmosfèrica.
La contaminació atmosfèrica es defineix com l’alteració de la
composició normal de l’aire a causa de la presència de formes
d’energia i partícules materials que poden resultar nocives per
als éssers vius i l’entorn.

Unitats didàctiques Biologia i Geologia 1r ESO

123