1.

SISTEMES INTEGRALS D’URGÈNCIES

A fora es salven vides, a l’hospital es cura”

Les persones quan tenen algun problema de salut primerament s’automediquen, llavors
consulten al seu entorn, van al CAP o a Urgències per tal de veure el metge, però primer de tot
el veu l’infermer. Aquest el valora i si cal avisa al metge.
Un percentatge elevat del servei d’urgències són persones grans, major de 80 anys, ja que tenen
pluripatologies i s’han de cuidar. Aquest efecte és degut a la milloria en la sanitat per tal de “no
morir-nos”.
Perquè el serveis d’urgència siguin eficaços i evitem la “mort” als primer moments qui ha
d’actuar són les persones del carrer ja que sinó no s’arriba a temps. Una de les primeres lliçons
que es van donar a la població fou pels malalts cardíacs ja que eren població activa i de mitjana
edat que mantenien el país. S’ensenyaren els símptomes perquè s’aviés ràpidament a urgències,
ensenyaren a fer un massatge cardíac i boca a boca, però els pacient fibril·laven i no eren útils
els massatges, per això posaren DEAs a una ambulància i, com que no arribaven abans de 8-
10min i els pacient no tenien recuperació, en posem al carrer.
Un altre factor d’urgències molt important són els accidents, qui les víctimes solen necessitar
quiròfan, i com que aquest no es pot portar al carrer s’han inventat els helicòpters per traslladar-
los.
Actualment hi ha la nova cadena de supervivència (els passos a seguir) en afogaments. Hi ha els
socorristes per ajudar en afogaments, però això no sempre és del tot útil ja que la majoria
d’afogaments són de persones grans que fan problemes mèdics que farien a terra i ho fan a
l’aigua, i per tant, s’hi afegeix un altre problema. Per tant, es plantejarà que hi hagi un infermer
en platges importants.
Cal formar a la població des de petits perquè sàpiguen actuar en emergències i urgències i,
també, donar suport via telèfon quan hi ha una urgències i ajudar en l’actuació.

En aquests
sistemes hi
intervé les
persones del
carrer,
professionals,
urgències,
quiròfan i
rehabilitació.

Els sistemes integrals d’urgències és la coordinació de tots el mitjans necessaris per optimitzar
els cuidats de qualsevol persona greument malalta o lesionada des del moment inicial fins l’alta
hospitalària inclouen la rehabilitació.
En la medecina d’urgències també hi ha les catàstrofes en les quals es morirà més gent que la
que es podrà salvar.
DIFERÈNCIA ENTRE URGÈNCIA I EMERGÈNCIA
Una urgència és una situació clínica amb capacitat per generar deteriorament o perill per la salut
o la vida pel pacient en funció del temps transcorregut entre la seva aparició i la insaturació d’un
tractament efectiu, que condiciona un episodi assistencial amb importants necessitats
d’intervenció, en un curt període de temps, per tant, una situació en la que cal actuar
ràpidament perquè la vida de la persona està en perill. Com un apendicitis.
A Catalunya 7 milions d’urgències a l’any
Una emergència és una situació on objectivem l’existència d’un risc imminent per la vida del
pacient i que fa necessària una actuació immediata, com un infart cardíac. Només un 5% són
emergències
L’ATENCIÓ URGENT: el model català en el context europeu

L’atenció urgent és aquella que es presenta per part de professionals especialment destinats a
aquest tipus d’atenció, en recursos i dispositius específics, i que no admet demora en relació
amb el potencial risc vital, o a la percepció del ciutadà de la necessitat d’atenció immediata.
PRIORITZACIÓ I GESTIÓ DE LES URGÈNCIES
A Catalunya es va optar per implantar un sistema únic el model andorrà de triatge (MAT).
“nivell de triatge”
1. Situacions que requereixen ressuscitació amb risc vital immediat (atenció immediata)
2. Situacions molt urgents, de risc vital previsible
3. Situacions d’urgència, de potencial risc vital
4. Situacions de menor urgència, potencialment complexes, però sense risc vital
5. Situacions no urgents, que permeten una demora de l’atenció, poden ser programades sense
risc per al malalt.
NOCIONS BÀSIQUES DE PRIMERS AUXILIS
1. L’oxigen entra a l’organisme amb l’aire que respirem.
2. A través de les vies aèries arriba als pulmons en la respiració, aquestes han d’estar obertes.
3. Els pulmons fan que l’oxigen procedent de l’aire entri a la sang.
4. La sang és bombada pel cor.
5. L’oxigen contingut a la sang viatja pels vasos sanguinis per arribar a cada racó del nostre cos.
6. El cervell capta l’oxigen imprescindible per a la vida, si no entra oxigen o hi ha una
hemorràgia i es perd sang poden haver-hi afectacions greus al cervell.
Cal tenir en compte que un mort és l’únic que no és una urgència mèdica, cal tenir clar que no
s’hi pot fer res. Com a infermer no es pot certificar una mort però sí que la poden diagnosticar.
Quan hi ha una mort fora l’hospital la certifica el forense. No obstant, cal tenir en compte els
diferents tipus de morts:

• Mort clínica (aturada): persona que possiblement es podria haver salvat ja que s’ha
actuat abans dels 4-5minuts d’or (0-4). Com una parada cardíaca que s’hi ha actuat de
seguida i no hi hauria d’haver lesions si se salvés perquè s’ha actuat molt ràpid. Després
dels 5 minuts ja no podem fer res (és irreversible)

• Mort biològica (inici lesions): persona que possiblement es podria haver salvat ja que
s’ha actuat força ràpid però que hi podrien quedar lesions, són aquelles persones en les
que s’actua entre 5-8minuts. Per exemple, una persona que és morta però el cor li
funciona.

• Mort cerebral (mort cerebral): s’actua a partir de +9minuts i molt possiblement ja hi

hagi mort cerebral, s’actua igualment. No arriba sang al cervell.

Les principals causes de mort als països desenvolupats són:

- Càncer (va variant)
- Accidents de circulació
- Malalties cardiovascular
- Accidents cerebrals
Els registres de parades cardíaques no són del tot fiables ja que molts casos no se saben i segons
les maniobres hi ha resultats diferents.

MORTS PER COVID A CATALUNYA

*QCPR: entrenament en la RCP
*En una parada cardiorespiratòria és més important activar la circulació que la ventilació i, una
alternativa acceptable la boca a boca o boca-nas és fer tan sols RCP.
*Realitzarem la insuflació boca a nas quan siguem persones aprensives, quan no es pugui obrir
la boca de la víctima o quan hi hagi un cos estrany que no es pugui extreure. Els professionals
ho realitzen amb una bomba d’oxigen i bossa de reanimació, però al carrer no és possible.
*Per fer la maniobra de Heimlich s’ha de comprimir l’epigastri de la víctima amb un puny,
reforçant amb l’altra mà (no amb els talons de les mans). No podem comprimir l’estèrnum ni el
xifoide (aquest es trencaria).
*Quan una persona està conscient i la seva tos no és efectiva no se l’ha d’animar a tossir amb
més força, intentarem que tregui el cos estrany, donarem 5 cops amb la mà oberta al centre de
l’esquena.
*En la maniobra front-mentó hem d’hiperextendre el cap per evitar que a la persona s’obstrueixi
la circulació d’aire per la faringe amb la seva pròpia llengua.
*La reanimació cardiopulmonar no s’ha de suspendre fins que el socorrista arribi a l’extenuació,
arribin persones amb més coneixements sanitaris o amb capacitat legal que assumeixin la
responsabilitat de la suspensió o la víctima es mogui o respiri espontàniament.
*La desfibril·lació ràpida permet recuperar els batecs cardíacs efectius abans que transcorrin 4
minuts des de l’aturada. Per cada minut que tardem a fer la reanimació perdem un 10%
d’eficàcia, en els primers 4 minuts de parada cardíaca hi ha una part elèctrica que cal
desfibril·lació, a partir de llavors entrem en una part mecànica on és més difícil desfibril·lar i s’ha
de fer massatge cardíac i després desfibril·lar (ressuscitar). A partir dels 10 minuts és la fase
metabòlica, si s’hi afegeix medicament no es salvarà. Si es pot desfibril·lar als primers 4 minuts
hi ha més possibilitats de salvar.

*El programa Girona territori cardioprotegit serveix per tal que si hi ha una parada cardíaca al
carrer es pugui iniciar l’RCP abans dels 4 minuts ja que hi ha un DEA molt a l’abast.
En els accidents de trànsit hi ha un 15% de víctimes que es moren als 10 minuts (no podem fer
res). El 65% a les 4-6 hores tot i que l’havia ajudat l’ambulància. El 20% restant es moren a les 1-
3 setmanes a la UCI (de cada 3 persones que entren 1 es mor).
En un accident de moto el primer és obrir la via aèria. Si una persona està conscient, respira i no
vomita el millor és deixar-lo sense moure’l però anar-lo vigilant, si està inconscient cal treure-li
el casc i obrir-li la via aèria. Si quan arribes la víctima està dreta tindrà poques lesions, si està
assentat molt possiblement hi haurà lesions d’extremitats, si està estirat serà greu. S’ha de
treure el casc, sempre donar preferència a la via aèria que a la columna vertebral.
PREVENCIÓ. Cuidats intensius prehospitalaris
Podem classificar diferents lesions segons el temps màxim que pot passar fins que es tracti:

• SEGONS O MINUTS: la mortalitat amb aquestes lesions difícilment es pot disminuir.

✓ TCE: lesions de teixit cerebral, tronc cerebral, part superior de medul·la espinal.
✓ Lesions del cor, l’artèria aorta o altres grans vasos sanguinis. Poden provocar una gran
hemorràgia greu.
✓ Asfixia: el casc pot ser un incordi que provoqui l’asfixia de la persona.

• PRIMERES HORES
✓ TCE: hematomes subdurals o epidurals. Gràcies al TAC ho veiem.
✓ Hemopneumotòrax, trencament de la melsa o del fetge: l’eco ens permet veureho.
✓ Fractures de pelvis o lesions múltiples que provoquen exanguinacions ràpides. Provoca
hemorràgies molt important.

• 5 – 6 SETMANES
✓ Es deu al fracàs de diferents òrgans juntament a infeccions mentre el pacient es troba a
la UCI (una sonda vesical infectada i altres).

QUÈ ÉS UNA URGÈNCIA MÈDICA?

El ciutadà té la percepció que el problema requereix una atenció sanitària immediata, és a dir,
que pel seu problema s’ha d’anar a urgències i li solucionaran. Actualment hi ha molts problemes
de la ciutadania perquè no tenen la malaltia tractada per falta de diners (no poden costejar
tractaments o medicaments).
Els sanitaris primer de tot visiten el malalt i després consideren, segons la valoració, si el seu
problema requereix atenció sanitària d’urgència o no. Segons la valoració entren més ràpid o
no. És un sistema injust pels ciutadans però just per la sanitat.
La OMS creu que s’han de classificar les urgències en funció del temps i el nivell assistencial de
cada hospital. En un hospital de nivell 1 no pot donar l’assistència d’un hospital de nivell 3.
 Els ciutadans tenen una demanda urgent que pot ser de
forma objectiva (és una urgència) o de forma subjectiva
(la persona creu que és urgent però no té la necessitat).
S’ha de donar consells a les persones a urgències encara
que no sigui urgent, d’aquesta manera tots estan
contents i has ajudat a solucionar un problema.

La missió de qualsevol sistema d’atenció a les urgències és reduir la mortalitat i la morbilitat

relacionada amb les urgències. Si envies a una persona a casa i se’l vas ingressant significa que
estàs donant un mal servei, que tan sols tractes la fase aguda.
La missió del sistema d’atenció a les urgències també la exerceixen altres, per exemple:
- Política de carreteres
- Normatives de seguretat en vehicles i conductors.
- Educació sanitària i vida saludable.
- Mesures de prevenció i control dels factors de risc.
Per assolir aquests objectius cal donar: (regle de les 3 C)

• C atenció més adequada: cal donar la millor resposta possible a cada problema a casa
moment: diferents nivells assistencials, com es poden organitzar millors els recursos
existents?. És possible que no hi hagi prou serveis o falta d’ambulàncies, per això cal una
bona organització i que estiguin repartides i amb un territori clar.

• C en el lloc més adequat

• C en el moment adequat: importància del factors temps en el tractament d’alguns

problemes (aturada càrdio respiratòria o politraumatismes). El sistema d’urgències
hauria d’arribar en menys de 10 minuts, a Alemanya és llei. Els serveis d’urgències no
solen arribar amb menys de 10 minuts però seria lo ideal.
La funció de les ambulàncies i altres no és fer tractament, és salvar la vida i anar ràpid. Si es
dediquen a tractar una persona a casa, pot sorgir una nova emergència i no hi podran arribar a
temps.

FACTORS QUE DETERMINEN UNA URGÈNCIA

U = Urgència
G = Gravetat de l’accident
T = Temps que es fa tarda en assistir als ferits.
C = Qualitat de l’assistència.
S = Factors d’influència Social:
- Edat
- Sexe
 - Factor geogràfic
- Aparença social
Els factors d’influència social afecten molt: sempre solem atendre primer joves, dones, els del
país, polítics.... I després l’altra banda dels factors. No s’hauria de fer, però a la realitat es fa i
pot portar molts problemes. Això és degut a la pressió social: a través del triatge s’intenta que
no sigui així (si hi ha un avi amb parada cardíaca amb més possibilitat que un nen amb parada
de 4 anys, tindrem tendència a tractar abans al nen, però s’haurà de tractar abans l’avi ja que té
més possibilitats).

Els Sistemes Integrals d’Urgències estan inaugurats des del 1960 amb:
- Unitats de cures intensives
- Mortalitat: es va veure que per infart de miocardi morien de 50 al 60% de les víctimes,
depenent de l’estona (25% primer minuts i 40% dues primeres hores). Calia tractament.
La medicina d’urgències és degut a l’experiència de la sanitat militar. El primer vehicle que hi
havia era un cotxe petit. Els anys 80 el box de crític més importants només hi havia bombes
d’oxigen (ni carro de parades ni altres).
SEM
Qui ho organtiza és el SEM (Sistema d’Emergències Mèdiques) que és una organització pública
amb el pressupost més gran de Catalunya, amb gent contractada i subcontractada. Cada
treballador depèn d’una empresa segons d’on venen subcontractats. Això és una manera de
saber què és el màxim que es gastarà a cada província: si fossin contractats per a la generalitat
serien semifuncionaris i no se’ls podria acomiadar, si són contractat de privat se’ls pot fer fora.
L’empresa posa el vehicle i el tècnic.
OBJECTIUS DEL SISTEMA D’EMERGÈNCIES MÈIQUES
1. Facilitar l’accés al sistema sanitari a la població.
2. Coordinar i gestionar tots els recursos assistencials per tal que el sistema no es col·lapsi
i cada víctima rebi l’assistència, més adequada en el menor temps possible.
3. Proveir una resposta àgil, responsable, humana, eficaç, eficient i experta a l’usuari que
demani ajuda.
4. Coordinar els diferents nivells assistencials i unitats operatives.
RECURSOS: SEM

Es domina tot Catalunya a partir del centre de control 2 a Barcelona i 1 a Tarragona, excepte la
Vall d’Aran que va per lliure, venen de Montpeller. A més densitat de població més vehicles han
d’haver-hi, a l’estiu a molts llocs es dupliquen o tripliquen els vehicles ja que hi ha més turistes i
més gent. Per poder-ho veure (no saber-ho):
PERSONAL SEM
Metges/ses
Infermers/es
S’ha d’avisar al 112 i donar tanta informació com sigui possible. Els operadors n’han après de
treballar amb persones angoixades i demanar informació. S’utilitza un mètode per tal de
classificar les emergències RCR-l.
1) RECEPCIÓ

• Identificació del pacient/necessitat

• Localització
2) CLASSIFICACIÓ

• Detecció del nivell de risc

• Determinació de la resposta adequada

3) RESPOSTA

• Activació recursos/Nivell de risc

• Temps crític/ Resposta

Tot està basat en tecnologia, gràcies a l’experiència anterior. Com que està tot informatitzat
amb intel·ligència artificial calen els informàtics, per minimitzar el risc relatiu per comunicació.

En un pacient d’emergències s’ha de valor:

- FACTOR TEMPS: a més temps empleat menys possibilitats de sobreviure.
 • Temps de detecció: depèn molt de si hi ha gent al seu voltant i ho veu o no.

• Temps d’avís: amb el 112 es va molt més ràpid.

• Temps de mobilització o despatx: temps que tarda la coordinació a avisar l’ambulància.

• Temps de desplaçament: el temps que es tarda des d’on és l’ambulància fins a on hi ha

l’emergència, l’hora, el trànsit, l’estat de carreteres...

• Temps de resposta: temps que passa des del temps que has trucat fins que arriben.

• Temps d’estabilització al lloc: temps que estàs tractant el pacient al lloc.

• Temps de trasllat: temps de trasllat del lloc a l’hospital. A països desenvolupats diuen
que han de ser 10 min d’anar i 10 min de trasllat.

- FACTOR NIVELL ASSISTENCIAL

Hi ha factors que modifiquen el temps d’avís, però això hi ha recursos i accions per reduir el
temps de detecció i d’avís:
a) REDUCCIÓ DEL TEMPS DE DETECCIÓ
i) Educació sanitària
ii) “Patrullar” i vigilar: ambulàncies que estan voltant per arribar més ràpid al lloc.
b) REDUCCIÓ EL TEMPS D’AVÍS
i) Vaig o truco? Ara ja se sap que és més ràpid trucar.
ii) Per on truco i ON truco? Amb els mòbils és un gran avanç i tothom sap que és el 112.
El 112 recull totes les trucades i després les passa a on ha d’anar segons l’emergència.
CLASSIFICACIÓ DESCRIPTIVA DELS SERVEIS D’ATENCIÓ MÈDICA URGENT
Segons la forma d’analitzar les sol·licituds en el centre de coordinació:
o DISPATH: despatx de trucades, atenen el telèfon i enviaran el que tinguin. Només tenen
un recurs. No regulen res.
o REGULACIÓ NO MÈDICA: com a Amèrica, tots els vehicles són iguals i sempre s’envia el
mateix, no depèn de la patologia o el factor mèdic, sempre hi va el mateix però regulen
la quantitat.
o REGULACIÓ MÈDICA: sota un criteri sanitari s’enviarà un recurs o un altre. Com a
Espanya i Europa.

Segons la forma de donar resposta a les urgències mèdiques lleus o modernes:

o Amb derivació a la pràctica liberal de la medicina: una ambulància sempre et porta a un
servei públic, no et porten al privat a no ser que tu demanis l’ambulància d’allà.
o Amb derivació a organitzacions d’atenció primària: si passa quelcom s’avisa al 112 i se’l
porta a l’atenció primària per no col·lapsar les urgències o perquè no és tan greu.
o Amb recursos propis: com els ambulatoris que tenen els seus propis vehicles i van un
infermer i un metge dels que està treballant. Els hospitals públics concertats de
Catalunya, no et puc portar a una clínica privada.
Segons la forma de donar resposta a les emergències mèdiques:
o Un graó (bàsic o avançat) sense metges: només hi ha tècnics del transport sanitari o
d’emergències sanitàries.
o Un graó avançat amb metges: ambulàncies medicalitzades.
o Dos graons seqüencials (bàsic – avançat) sense metges: amb infermeres
 o Dos grans (seqüencials o del tipus rendez-vous) amb metges en el graó avançat: s’envia
l’avançada, depenent del grau cal una altra avançada o una bàsica.
PROFESSIONALS DE L’ASSISTÈNCIA PREHOSPITALÀRIA

A) MODEL PARAMÈDIC: model anglosaxó. Sempre va per estricte protocol i no pot escollir què
vol fer (per exemple: caus i ve una ambulància, encara que no t’hagis fet res, el protocol diu que
t’han de posar un collaret i portar-te a l’hospital). Depenen d’un hospital i sempre el porten allà.
Ni metge ni infermera surt. Allà a Anglaterra hi ha una infermera que fa urgències banals.
Alemanya també va amb paramèdics i tots els hospitals públic alemanys hi ha un metge de servei
d’urgències 24h/dia que ha de surtir. A Espanya no existeix.
B) MODEL MÈDIC HOSPITALARI:
C) MODELS INTERMEDIS:
D) MODEL MÈDIC EXTRAHOSPITALARI:

PERSONAL i SISTEMES INTEGRALS D’URGÈNCIES

- COMPONENT HUMÀ: hi ha d’haver el personal suficient i format les 24h els 365 dies a l’any.
Urgències no té hospitalització i és el servei que se li dona menys importància, quan és la porta
d’entrada.
A urgències hi ha pics de concentració de persones: a les 6 del matí els molt greus, a mig matí i
migdia la gent que ha anat al metge de capçalera primer, al vespre per mandra a haver-hi d’anar
a la nit.
A Amèrica diuen que un professional d’urgència ha de gaudir de les situacions d’urgència, tenir
empatia amb el malalt (fer veure que el coneixes de tota la vida i demanar-li el nom perquè
estigui tranquil i preocupar-se de la família), saber treballar amb els pics de feina i saber
ensenyar a la gent (hi ha molts residents i aprenents).
- FORMACIÓ: cal una formació específica de tot el personal. No hi ha especialitat, actualment és
l’especialitat de medicoquirúrgica, però l’infermer és infermer per tot, excepte la comadrona.
No obstant, per estar a urgències s’hauria d’haver passat una mica per tot arreu ja que en casos
d’urgència no està ben tractat perquè es treballa molt diferent.
La formació ha de ser continuada:
o Curs d’especialització: cursos d’especialització en urgències, de coses concretes que es
volen.
o Curs de postgrau
o Màster
Tot això és formació no oficial. Si tens tots aquests pots optar el certificat d’infermeria
d’Urgències i emergències SEMES.
- TRANSPORT: cal tenir molt en compte els transports per donar un bon servei pre-hospitalari:
o Àrea de cobertura
o Població
o Característiques geogràfiques.
o Diferents tipus d’ambulàncies.
o Núm. De vehicles.
Amb la nova empresa hi haurà molts col·lapses ja que hi haurà menys ambulàncies a Girona, de
90 passa a 45.

Quan hi ha una alerta hi ha d’haver una resposta immediata, i l’ambulància s’ha d’aproximar
ràpidament al lloc (depèn de la velocitat del vehicle, que es coneguin la zona, si està col·lapsat
o no, del temps). Al arribar es fa una valoració primària (amb els coneixements i sentits) i a partir
d’aquí fer el suport vital (tècniques i mesures que salvin la vida del malalt, no que el curis). Per
transportar-ho s’ha de fer mobilització i immobilització, s’ha de posar en el lloc correcte i més
adequat pel que se li farà i per a on ha d’anar. Un cop l’ambulància es fa una valoració
secundària on se li fa un diagnòstic més acurat i es decideix on se’l porta.

Durant el transport s’ha d’evitar que s’agregui més (estabilització), la persona ha d’estar estable
i intentar que la conducció sigui acurada i no estigui incòmode. Hi ha països que van dues
ambulàncies vagi sempre a la mateixa velocitat. Hi ha d’haver transferència d’informació entre
els professionals que porten el malalt i els professionals de l’hospital, també s’ha de ser
cuidadors amb el pacient. Quan s’acaba de fer un servei hi ha una reactivació, per tant, s’ha de
preparar l’ambulància i tu mateix de fer una nova sortida.
- SERVEI D’URGÈNCIES: els serveis són categoritzats amb diferents nivells. Segons el problema
de la persona s’ha de portar a un hospital o a un altre. Però els nivell són d’especialització, no
de professionalitat (hi ha gent que potser no és gaire respectuosa).
- UNITATS DE CURES INTENSIVES: potser no hi ha cobertura per a tothom, potser no hi ha prou
llits. Ha de ser centralitzada.
- ORGANISMES DE SEGURETAT CIUTADANA: a la zona 0, on hi ha hagut la gran catàstrofe, qui
mana són els bombers. Els professionals sanitaris es queden a fora per si de cas. Si és un
atemptat també deixen entrar a policia perquè han de desactivar la bomba o altres.
- PARTICIPACIÓ DELS CONSUMIDORS: els consumidors han de valorar el servei d’urgències.
- ACCESSIBILITAT A L’ASSISTÈNCIA: tothom ha de ser accessible a l’assistència. No es paga només
amb la Seguretat Social, també amb l’IRPF.
- TRANSPORT INTERHOSPITALARI: hi ha garantia absoluta a Espanya de transport adequat.
- DOCUMENTACIÓ MÈDIQUES UNIFORMADA: la ICS permet que es vegi la història clínica d’àrea
bàsica a hospital. S’hauria de tenir la història clínica a on estàs i veure’s.
- EDUCACIÓ I INFORMACIÓ PÚLBLICA: a urgències no s’educa a les persones, per exemple, s’ha
d’explicar quan t’enguixen el braç s’ha de portar lligat perquè no se t’infli.
- REVISIÓ I AVALUACIÓ INDEPENDENTS: s’ha de valorar els serveis d’urgències de tot arreu per
veure si són necessaris.

• ASPECTES ECONÒMICA

• ASPECTES SOCIALS

- RELACIÓ AMB ELS PLANS D’ASSISTÈNCIA EN SITUACIÓ DE CATÀSTROFES: hi ha d’haver

comunicació entre serveis.
- ACORDS DE COL·LABORACIÓ AMB SISTEMES VEÏNS: hi ha d’haver un acord entre tot el sistema
per no deixar sense atenció tota la província.