Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

1. ORELLA

Diem orella a aquelles estructures del cos humà que ens permeten l’audició. L’audició consisteix
en convertir una ona mecànica en una senyal neuronal.

El so no és res més que una ona mecànica de pressió que es

desplaça en un medi (aire, aigua, etc.), però no es desplaça pel buit.
Nosaltres mitjançant l’orella rebrem aquesta ona mecànica i la
convertirà en un impuls neuronal, un potencial d’acció que arribarà
al nostre cervell i interpretarà com a so.

L’orella la podem dividir en 3 parts: Orella externa, Orella mitja i Orella interna.

1.1. ORELLA EXTERNA

Es la porció més externa de la regió cefàlica, està constituïda

per el que popularment es diu orella, pavelló de l’orella o
pavelló auditiu.

Es continua cap a l’interior del temporal per un conducte que

anomenem conducte auditiu extern, i aquest acaba en el
tercer element que constitueix l’orella externa, el timpà,
aquest és una membrana tensa i sempre acostuma a donar una zona brillant.

En el cas d’una otitis, el timpà enlloc de tenir la forma normal, s’esbomba cap a fora perquè
s’omple de pus.

Per tant, els elements de la orella externa son: el pavelló de l’orella, el conducte auditiu extern
i el timpà.

El pavelló de l’orella capta aquesta ona de pressió que és el so i la transporta cap al conducte
auditiu extern, així arribarà al timpà i el farà vibrar aquesta membrana timpànica; això
transmetrà la ona mecànica cap a la segona porció d’orella, l’orella mitja.

1.2. ORELLA MITJA

L’orella mitja és una cavitat plena d’aire que també anomenem

cavitat timpànica, aquesta cavitat esta en comunicació en l’exterior,
concretament amb la rinofaringe a través de la trompa d’Eustaqui.
Aquesta comunicació en la rinofaringe permet que la pressió
atmosfèrica a nivell de la cavitat timpànica i a nivell del conducte
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

auditiu extern siguin iguals, i això es necessari pel bon funcionament del timpà, quan aquestes
pressions no són iguals i el timpà es deforma en algun sentit i llavors en sentim pitjor.

Per exemple, quan viatgem en avió o quan canviem d’altitud el timpà es deforma i quan ens
tapem el nas i bufem, això fa que el timpà troni al seu estat normal, i aleshores hi sentim millor.

A nivell de la orella mitja hi trobem bàsicament tres ossets o cadena ossicular

( els ossos més petits del os) : martell, enclusa i estrep.

El martell esta unit al timpà, per tant quan el timpà vibra també fa vibrar el
martell, i aquesta vibració es transmet a l’enclusa, i a continuació la mateixa
vibració es transmet a l’estrep.

El estrep té una platina, i aquesta es troba en un orifici que tenim en la paret

del temporal. De forma que quan el timpà vibra, fa vibrar aquests, per tant aquesta platina vibra
al interior d’aquest orifici anomenat finestra oval. Al altre costat, tenim l’orella interna on hi ha
líquid, de forma que quan l’estrep vibra genera ones en
aquest líquid.

Per sota de la finestra oval hi ha un altre orifici que és la

finestra rodona, aquesta esta recoberta per una
membrana i quan la platina del estrep s’introdueix en la finestra rodona, aquesta membrana es
desplaça en la direcció contraria, d’aquesta forma es neutralitza aquesta ona de pressió
generada pel moviment del estrep, és una forma de evitar que la pressió augmenti dins l’orella
interna.

1.3. ORELLA INTERNA

Es troba en una posició més medial i esta ubicada de l’interior del

penyal del temporal, al interior hi ha una sèrie de cavitats òssies
anomenats laberints ossi.

Aquests tenen dues porcions, una que té forma de caragol, la

còclea, la responsable de la percepció del so. I també tenim unes
altres estructures anomenades sistema vestibular, que és la
responsable de la percepció del moviment del cap, el nervi que
recollirà la sensibilitat de les dues estructures serà la conjunció d’un
nervi que be de la còclea i del sistema vestibular, el nervi vestíbul-
coclear, o VIII parell cranial.
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

1.3.1. LABERINT OSSI/MEMBRANÓS

En l’interior d’aquest laberint ossi hi trobem unes estructures membranoses. Aquest laberint
està ple de líquid, i aquestes estructures membranoses (de color blau a la imatge estan plenes
d’un altre líquid.

Aquestes estructures membranoses son tancades i

contenen un líquid diferent el interior que el del seu
voltant, el líquid extern anomenat perilimfa, i el
intern (dins les estructures membranoses)
endolimfa.

Aquestes estructures membranoses estan comunicades entre elles. Al interior de la còclea tenim
una estructura que té la mateixa forma, com un conducte membranós que es troba dins
d’aquest conducte ossi i aquest s’anomena conducte coclear.

A la zona del vestíbul hi tenim unes estructures dilatades, com bosses, que són respectivament:
el sàcul (es comunica amb el conducte coclear i utricle), l’utricle (es comunica amb uns
conductes que tenen forma de C que son els conductes semicirculars, quan aquests conductes
semicirculars es dilaten apareixen les ampolles dels conductes semicirculars. Aquests conductes
son 3, i cadascun d’ells s’orienta en cadascun dels plans del espai, X,Y,Z, de manera que ens
permeten percebre i analitzar el moviment en cada pla de l’espai.

Quan l’estrep vibri, generarà ones en aquesta perilimfa.

SISTEMA VESTIBULAR

- MÀCULES:

Al interior del sistema vestibular, concretament a nivell del utricle i el sàcul, tenim unes
estructures que en diem màcules. Les màcules són un
conjunt de cèl·lules sensorials o ciliades. I aquestes tenen
uns cilis introduïts en una matriu, en una espècie de
gelatina que conté uns pèsols que son petits cristalls de
carbonat de calci, els otòlits.

EX: quan nosaltres per exemple inclinem el cap el pes d’aquests otòlits, desplaça aquesta
membrana de la màcula i mobilitza els cilis de les cèl·lules sensorials del sistema vestibular, i això
és el que genera el impuls elèctric, és a dir el senyal neuronal que es transmetrà cap al encèfal.
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

Les màcula es troben a nivell del sàcul i l’utricle, però tenen diferent disposició depenent de si
es troba en el utricle o en el sàcul, a nivell del utricle tenen una disposició horitzontal, i en el
sàcul tenen una disposició vertical. Això ens permetrà analitzar el canvi de posició del cap (si
ens estirem o ens aixequem).

- CRESTES AMPULARS:

L’altre estructura sensorial que tenim a nivell del sistema vestibular és el que anomenem les
crestes ampulars. Aquestes son semblants a les màcules.

En les crestes ampulars trobem una estructura gelatinosa

anomenada cúpula, i al interior d’aquesta cúpula trobem els cilis,
anomenats cèl·lules ciliades, són els elements sensorials.

Quan aquestes cúpules es desplacen a un sentit o a un altre, es modifica la posició d’aquests cilis
i això genera la senyal neuronal que es transmetrà cap al encèfal.

Aquestes crestes ampulars es troben al nivell de la ampolla en el conducte semicircular, i es

desplaçaran degut a la acceleració del líquid de l’endolimfa que conté aquest conducte
semicircular. Quan nosaltres movem el cap, el líquid al interior d’aquest conducte s’accelerà,
més si el conducte coincideix en el pla del moviment del cap, de forma que aquest líquid que
s’ha accelerat desplaçarà la cresta ampular i això es el que generarà el estímul sensorial que ens
informarà del moviment del cap.

CONDUCTE COCLEAR

És l’últim element sensorial de l’orella

interna. El conducte coclear (té forma de
caragol) conté endolimfa i esta envoltat
per perilimfa. En la perilimfa es
generaran ones de pressió degut a la vibració de la platina del estrep al interior de la finestra
oval, i aquestes ones de pressió es transmetran per aquesta perilimfa.

El conducte coclear té una base, que és relativament tensa, anomenada membrana basilar.
Aquesta vibrarà per l’acció d’aquestes ones de pressió que ha generat la finestra oval, quan vibra
aquesta membrana desplaça l’òrgan de corti.
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

L’òrgan de corti és l’estructura neurosensorial de la còclea i es troba al llarg de tot el recorregut

de la còclea; presenta cèl·lules ciliades i els
cilis d’aquestes cèl·lules estan en contacte
amb una estructura també relativament
gelatinosa anomenada membrana tectòria
(sostre).

L’altre superfície de la còclea es el que anomenem membrana vestibular.

FUNCIONAMENT: El conducte coclear es troba en una posició fixa i això fa que les ones de pressió
que es transmeten per la perilimfa facin vibrar la membrana basilar, quan aquesta vibra els cilis
de l’òrgan de corti es desplacen (comprimeixen) contra la membrana tectòria canviant la seva
posició, i això genera el impuls neuronal que es transmetrà cap al encèfal.

Si les cèl·lules ciliades degeneren tindrem sordera neurosensorial, a nivell dels òrgans
vestibulars (màcules o crestes ampulars), si nosaltres tenim alteracions d’aquestes tindrem
vertigen.

2. ULL / GLOBUS OCULAR

En l’ull hi tenim el que anomenem globus ocular, però també tenim unes estructures annexes.
El globus ocular esta constituït per unes capes que l’envoltarien i uns humors, que bàsicament
són una lent i una sèrie de continguts líquids o gelatinosos que anomenem humors. En canvi, les
estructures annexes serien les parpelles, els músculs oculomotors (que permeten el moviment
del ull), i l’aparell lacrimal (generarà les llàgrimes i humitejarà l’ull).

El globus ocular esta constituït per tres capes concèntriques una dins l’altre.

CAPA FIBROSA

La capa més externa s’anomena capa o túnica fibrosa, aquesta dona consistència i dona
estructura al globus ocular. En aquesta capa externa distingim dues parts:

-L’esclera: és la “part blanca” que es troba a la regió

posterior, és molt gran i dona la forma de globus ocular;
és una estructura fibrosa.

-La còrnia: la trobem en la regió anterior, és transparent

i avascular (no presenta vasos sanguinis), permet el pas de la llum cap al interior del ull, cosa
que imprescindible per veure.
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

Si patim lesions a la còrnia , lesions cròniques i repetitives, moltes vegades acaben creixent vasos
sanguinis en la còrnia fent així que perdi transparència i dificultant la visió. La còrnia és convexa
cap a fora, i això fa que tingui un efecte de lent. És una de les 2 lents que trobem a l’ull; sempre
presenta la mateixa potència, és a dir, sempre enfoca en el mateix put.

CAPA VASCULAR

Internament a la túnica fibrosa, tenim la túnica

vascular. Aquesta és rica en vasos sanguinis i hi
podem distingir tres parts:

-La coroides: és rica en melanina, que és un pigment de color fosc que és el que dona color a la
pell, i la seva funció és absorbir la llum.

Quan rebem la llum a través del ull i arriba a la part profunda del ull, aquesta llum ha de quedar
neutralitzada en el punt de impacte, de forma que només estimuli la regió concreta, si no hi
hagués la coroides, el raig de llum podria rebotar i estimular altres regions del ull, la qual cosa
no seria gens beneficiós per la visió.

-El cos ciliar: està a nivell més anterior. Aquest és una estructura que produeix l’humor aquós. I
conté un múscul llis, el múscul ciliar i que permet l’acomodació del cristal·lí.

-L’iris: és la regió més anterior. L’iris és el diafragma del ull i conté el múscul circular de l’iris (m.
llis) i el múscul dilatador de la pupil·la.

Aquests dos músculs permeten canviar l’obertura del diafragma del ull, és a dir la pupil·la. La
pupil·la es l’orifici que presenta l’iris per on passarà la llum i aquesta obertura es modifica per
aquests dos músculs. Els dos tindran innervació en el sistema nerviós vegetatiu.

CAPA SENSORIAL

És la capa més interna del ull, i l’anomenem més

popularment com retina. És la capa que s’estimularà
per la llum i generarà l’impuls neuronal que es
dirigirà cap al encèfal i permetrà la visió. Té forma de
copa, i degut a aquesta forma només recobreix la part posterior del globus. La retina conté unes
cèl·lules especialitzades que anomenem fotoreceptors. Aquests es divideixen en cons i bastons.
A part també trobem neurones i cèl·lules glials.
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

De fet la retina la podríem considerar una estructura del SNC, ja que durant el
desenvolupament, es forma a partir del telencèfal (una estructura del SNC embrionari).

Les lesions de la retina tindran una baixa capacitat de regenerar-se. Recordem que el SNC té
una tendència a no recuperar-se de les lesions, per tant si ens lesionem la retina típicament ens
deixaran seqüeles permanents en la nostra visió.

Si nosaltres mirem a través de la pupil·la podem veure

la retina, si mirem la retina en un subjecte viu podem
veure dues estructures, una de color més groc d’on
surten vasos sanguinis i una més fosca sense vasos
sanguinis, aquestes són: la papil·la òptica i la màcula.

-La papil·la òptica: és el punt en el qual es forma el nervi òptic. En la zona de color grogós només
trobem axons de les neurones de la retina, per això aquesta zona presenta un punt cec,
qualsevol imatge que es presenti en aquesta zona no la veurem ja que no hi ha fotoreceptors,
sinó axons.

-La màcula: és la zona que presenta més fotoreceptors i és la zona més sensible al detectar
estímuls lluminosos, la màcula presenta la major part de la nostra visió sempre que preservem
la màcula veurem bastant bé. És la zona de màxima agudesa visual.

Podríem tenir la retina perfecta i la màcula malament i llavors no veuríem be, en canvi si fos al
revés encara veuríem bastant bé.

2.1. CONTINGUTS DEL GLOBUS OCULAR

Aquests són tres. Primer de tot tenim una lent, el

cristal·lí. Recordem que al ull tenim només dues lents,
la còrnia, que té una curvatura fixa i no es pot
modificar, i el cristal·lí que esta unit al cos ciliar, i com
que el cos ciliar conté fibres musculars llises que
poden modificar la forma del cristal·lí, per tant pot
canviar la curvatura i modificar la seva potencia, és a
dir el punt on enfoca la imatge.

Això és molt important quan nosaltres mirem una estructura d’aprop a una de lluny, el que ens
permet enfocar és el cristal·lí. Quan aquest cristal·lí perd facilitat per acomodar-se perdem la
vista d’a prop (el que passa a la gent quan es va fent gran, s’anomena presbícia).
Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

A part, tenim dos continguts que són líquids o semi-líquids. Per davant del cristal·lí hi tenim un
contingut líquid anomenat humor aquós. Aquest humor el secreta el cos ciliar i es reabsorbeix.

És a dir, el humor aquós es secreta a nivell del cos ciliar, aquest circula entre el cristal·lí i l’iris,
surt per la pupil·la i es situa en la unió esclero-cornial, on es reabsorbeix cap al conducte de
Schlemm.

Els espais ocupats per humor aquós es poden dividir en dos, el primer entre el iris i la còrnia,
anomenat cambra anterior del ull, i el segon entre el iris i el cos ciliar, anomenat cambra
posterior del ull.

Per tant, el humor aquós es forma a nivell de la cambra posterior i circula cap a la anterior fins
arribar a la unió esclero-cornial (reabsorció). Un glaucoma pot podrir-se si el humor aquós de
la cambra anterior del ull no pot arribar a la cambra posterior fent així que la pressió dins l’ull
augmenti de forma considerada degut a que no pot haver reabsorció.

L’altre contingut que tenim al ull el trobem a nivell posterior del cristal·lí, té una consistència
semi-liquida casi gelatinosa i s’anomena humor vitri. La seva funció és mantenir la retina
aplicada contra la coroides. Una alteració del humor vitri pot provocar despreniments de la
retina.

2.2. ESTRUCTURES ANEXES

CONJUNTIVA

És una membrana que revesteix la cara interna

de les parpelles i la cara anterior de la porció de
la esclera que es troba esposada. Aquesta
conjuntiva no revesteix la còrnia. La conjuntiva és important perquè
sovint és font de patologia, les conjuntives tenen tendència a
infectar-se per virus o bactèries i donen lloc a una conjuntivitis.

MÚSCULS OCULOMOTORS

Són els responsables del moviment dels ulls i estan innervats per els parells cranials III (nervi
oculomotor), IV(nervi troclear) i VI(nervi abducents). Nosaltres quan explorem en un pacient el
moviment dels ulls estem buscant afectacions d’aquests nervis.

Els músculs oculomotors són: Tenim 4 rectes:

Anatomia, ÒRGANS DELS SENTITS Josep Maria i Andrea

Recte extern o lateral

Recte intern o medial

Recte inferior

Recte superior

I després 2 oblics (permeten els canvis de direcció del ull):

Oblic superior i Oblic inferior.

Tots aquests músculs s’originen en el fons de l’orbita.

APARELL LACRIMAL

Aparell encarregat de produir les llàgrimes i mantenir humida la superfície ocular; això és
essencial per la còrnia, perquè si aquesta no s’asseca es lesiona.

Les llàgrimes es produeixen a per les glàndules lacrimals i es situen en la regió superior externa
de l’orbita. Des de aquí les llàgrimes banyen l’ull i es dirigeixen cap al angle medial de l’obertura
parpebral (la part medial de l’ull).

En aquest angle hi tenim dos petits conductes, un

superior i un inferior, anomenats canalicles
lacrimals. Aquests desemboquen en una estructura
dilatada en forma de sac anomenada sac lacrimal. En el sac lacrimal es recullen les llàgrimes que
han banyat l’ull i han sigut recollides pels canalicles. Aquest sac es continua a nivell inferior per
un conducte, anomenat conducte naso-lacrimal ( o conducte lacrimal) i acaba a nivell del meat
inferior de la fossa nassal. Quan hi ha una producció de llàgrimes de superior capacitat de
drenació dels canalicles cap al interior del sac, la persona plora ja que les llàgrimes es desborden.