ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

1. GENERALITATS DEL SISTEMA NERVIÓS

1.1. COMPONENTS DEL SISTEMA NERVIÓS (vist a histologia)

El SN esta format bàsicament per 2 tipus de cèl·lules, unes que serien pròpiament les cèl·lules
nervioses que són les neurones, i les altres cèl·lules. Les neurones són cèl·lules molt especials
perquè són capaces de generar el que en diem un potencial d’acció (PA), és a dir, una senyal
elèctric. I a més són capaces de formar el que en diem sinapsis o connexions sinàptiques.

Aquestes presenten un cos neuronal on es troba el nucli de

la cèl·lula, i presenta unes arboritzacions que poden tenir
morfologies molt diferents, que anomenem dendrites.
Presenten també una perllongació que és una estructura en forma de fil anomenat axó, aquest
acaba amb unes estructures que anomenem botons/terminals sinàptics.

A nivell d’aquests botons sinàptics, s’allibera un neurotransmissor, una substància química, que
interactuarà amb aquella estructura que tindrem després de la sinapsis, anomenada
postsinàptica.

Típicament aquesta estructura postsinàptica és un altre neurona i la sinapsis s’estableix entre

un terminal sinàptic d’un axó i la dendrita de l’altre neurona. Les dendrites és on les neurones
reben la sinapsis d’altres neurones. Però a vegades aquesta connexió no es fa amb un altre
neurona i es fa per exemple amb una cèl·lula muscular, glandular, etc.

En qualsevol cas, per entendre l’anatomia del SN hem d’entendre que hi ha uns llocs on tindrem
cossos neuronals i un lloc on tindrem els axons de les neurones. Les neurones tenen morfologies
i mides molt variades, tot i que totes fan sinapsis i PA.

El SN no esta format només per neurones, les altres cèl·lules les

anomenem glia o cèl·lules glials, n’hi ha de diferents tipus,
trobem Astròcits(5), Oligodendròcits(4), Microglia(7),
Ependimòcits(1).

Aquestes cèl·lules no generen els PA ni fan les sinapsis, tenen

altres funcions de suport estructural de les neurones, participen
en la nutrició d’aquestes, fan funcions defensives i immunitàries,
regulen el pas de substàncies (barrera hematoencefàlica), i fan el
metabolisme neurotransmissors.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

D’aquí ens hem de quedar amb els oligodendròcits, són aquestes cèl·lules que tenen un cos
cel·lular amb unes elongacions molt grans que fan una espècie de làmina i s’envolten al voltant
dels axons; de forma que aquests oligodendròcits formen unes cobertes d’aquests axons que
anomenem veïnes de mielina, les sintetitzen.

Le veïnes de mielina, actuen com una espècie d’aïllant, fan que l’axó funcioni eficientment, seria
l’equivalent al plàstic que tenim per fora d’un cable elèctric que evita que hi hagi curtcircuits,
doncs aquestes veïnes de mielina tindrien aquesta funció, fan que la conducció de l’impuls del
PA a través de l’axó, sigui eficient. Quan aquests oligodendròcits desapareixen, per molt que
l’axó estigui preservat, aquest no funciona correctament perquè ha perdut la seva cobertura.

Són molt importants les veïnes de mielina perquè hi ha regions del cervell on trobarem els axons
i per tant aquesta mielina i aquestes regions tindran un aspecte anatòmic molt diferent a les
regions on trobem els cossos neuronals.

1.2. DIVISIONS DEL SISTEMA NERVIÓS

Des d’un punt de vista anatòmic, el sistema nerviós s’organitza en dues divisions:

-El sistema nerviós central: Es troba protegit per

estructures òssies, i està constituït per dos elements.

·L’encèfal→ És la massa de teixit nerviós que

tenim a l’interior del crani

·La medul·la espinal→ Continua inferiorment

l’encèfal i es troba a l’interior del canal
vertebral/medul·lar, el canal que formen les vèrtebres quan les disposem una sobre l’altra.

-El sistema nerviós perifèric: està constituït pels diferents nervis del cos. I distingim dues
subdivisions:

·Sistema nerviós somàtic→ estan destinats a la Innervació de la pell, els músculs, les
articulacions. És una part del sistema nerviós que té un control voluntari important, o una
percepció conscient important.

Exemple: quan toquem una cosa calenta som conscients de que aquella cosa calenta, o quan ho
hem la mà són conscients del moviment d’aquesta mà.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

·Sistema nerviós autònom→ són una sèrie de nervis que estan destinats altres funcions,
funcions que en diem viscerals. És a dir realitzen funcions que tenen el control que és bàsicament
involuntari.

Ex: controlen la dilatació de les piles, controlen la pressió arterial, el grau de dilatació dels
bronquis, la motilitat del tub digestiu, la secreció de les glàndules digestives, etc.

Hi ha una diferència molt important des del punt de vista mèdic entre el sistema nerviós central
i el sistema nerviós perifèric. El sistema nerviós central és probablement el teixit de l’organisme
que té menys capacitat de reparar-se, de forma que petites lesions en el sistema nerviós central
poden tenir conseqüències molt greus, per què aquest sistema nerviós central es regenera de
forma molt deficient o ho fa molt poc.

Per exemple si tenim una lesió a nivell de la medul·la causarà una paraplegia, si tenim una lesió
a nivell de l’encèfal, aquella porció de teixit encefàlic que perdem, rarament es recupera. El que
passa a vegades és que es recupera la funció, perquè altres regions de l’encèfal assumeixen la
feina que feia aquella porció que s’ha perdut, això en diem plasticitat.

L’encèfal es caracteritza molt per la seva plasticitat, però tot i així és un teixit on tenir-hi lesions
normalment implica un risc molt elevat de tenir seqüeles permanents, per la seva baixa capacitat
de reparació i regeneració.

El sistema nerviós perifèric, tot i que també podem el podem lesionar i que deixi seqüeles
permanents, té una capacitat de recuperació que potser una mica més alta. De forma que una
persona es pot seccionar un nervi i si aquest nervis se sutura correctament, pots recuperar gran
part de la funció d’aquest.

2. ORGANITZACIÓ ANATOMICA DEL SNC

2.1. ENCÈFAL

Per entendre la organització anatòmica del sistema nerviós central, el primer que hem de fixar-
nos és que hi ha dos tipus de substàncies que formen aquest sistema nerviós central. Aquesta
substàncies i les seves diferències són les següents:

-Substància gris: té un color més fosc, més gris. És on hi trobem els cossos
neuronals. Aquesta s’organitza de dues formes:

·L’escorça o còrtex→ són l’organització dels cossos neuronals en

forma de capes o làmina, que revesteixen l’estructura.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Veurem que no és la única escorça que tenim la del cervell, sinó que també en tenim una a nivell
del cerebel, això són parts de l’encèfal que ja veurem.

·Els nuclis profunds→ serien les que es veuen a la part central del cervell. És a dir, les
acumulacions de cossos neuronals que no es troben a la superfície en forma d’escorça, formen
masses internes.

-Substància blanca: És on es troben les projeccions neuronals, és a dir els seus axons, i les veïnes
de mielina d’aquests axons. La presència de mielina associada els axons és el que dona aquesta
diferència de color entre la substància gris i la substància blanca.

2.2. MEDUL·LA ESPINAL

A nivell de la medul·la l’organització de la substància gris i la substància blanca és diferent de

l’organització que trobem a nivell de l’encèfal. Aquí no tenim nuclis pròpiament dits, no tenim
tampoc escorça. Ara bé a nivell de la substància gris medul·lar i trobem els cossos de les
neurones, i a nivell de la substància blanca trobarem axons i les seves veïnes de mielina.

-Substància gris: a nivell de la medul·la aquesta adoptar una forma de

papallona on hi distingim una banya anterior una banya posterior i una
zona que uneix les dues meitats que anomenem comissura gris.

-Substància blanca: són les àrees que envolten aquesta substància gris i és
el que anomenem cordons o columnes. Aquí tindrem axons que discorreran a través d’aquesta
medul·la espinal, seguint el trajecte d’aquesta columna o cordons, aquests axons pujaran o
baixaran a través d’aquests cordons.

2.3. MENINGES

A l’interior del crani i del canal vertebral i trobem altres estructures que no són pròpiament ni
l’encèfal ni la medul·la espinal, estructures que tenen una gran importància, les anomenem
meninges. Són famoses perquè quan s’infecten donen lloc a una malaltia que es diu meningitis,
moltes vegades pot ser ho pot complicar-se molt i ser greu.

Les meninges són unes cobertes que presenten aquestes estructures del sistema nerviós central,
l’encèfal i la medul·la espinal, i que ajuden a protegir aquestes estructura i mantenir-les en la
seva posició. El teixit nerviós del sistema nerviós central és molt delicat, i vulnerable a patir
laceracions, cops, etc, per tant ha d’estar el major protegit possible.

Aquestes meninges presenten tres capes:

ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

-Duramàter o dura: és la capa més externa, molt fibrosa, és una capa

que té un aspecte gris nacrat i és una mica brillant, sembla una
aponeurosis. És una estructura que per exemple a nivell del crani està
adherida a la cara interna dels ossos del crani, i forma una sèrie de
especialitzacions d’estructures que veiem a la imatge (l’estructura que veiem en forma de falç,
tenim la falç del cervell, la tenda del cerebel...) que ajuden a mantenir l’encèfal en la seva posició.

-Aracnoide: és una capa que es troba en contacte amb la duramàter,

presenta unes prolongacions que la posen en contacte amb la següent
cap anomenada piamàter. Això fa que quan nosaltres veiem una
aracnoides tingui un aspecte filamentós Que recordaria a les teles
d’una telarany. Aquest espai que és molt esponjós està ocupat per
líquid, un líquid que s’assembla a l’aigua, és molt transparent i
s’anomena líquid cefalorraquidi.

-Piamàter: és una capa formada d’una làmina molt fina que revesteix
la superfície de l’encèfal i que quan tenim un vas sanguini que s’introdueix a l’interior de
l’encèfal, doncs també revesteix aquest encèfal que està en contacte amb el vas sanguini que
penetra en el seu interior. Es troba en continuïtat amb l’aracnoide per les prolongacions que
presenta aquesta capa anterior.

Vinculat a les meninges distingim tres espais. Aquests espais són importants des d’un punt de
vista mèdic.

-Epidural: seria l’espai que trobaríem entre la duramàter i el crani, o entre la duramàter i la
coberta òssia de l’estructura que estiguem considerant en aquell moment. A nivell del crani
aquest espai epidural és virtual, és a dir, en condicions normals la duramàter està adherida a la
cara interna dels seus cranials, i per tant aquest espai epidural no existeix.

Això és diferent a nivell del canal medul·lar, aquesta forma un sac anomenat sac dural, a
l’interior del qual trobarem la medul·la. Aquest no està adherit completament a nivell de les
vèrtebres, sinó que hi ha un espai entre la arc vertebral i cos vertebral, i aquest sac dural; aquest
serà el que en diem l’espai epidural.

L’espai epidural a nivell cranial tindrà importància per exemple quan es lesionin els vasos
sanguinis que irriguen aquestes meninges, per exemple de la regió lateral del crani; aquest
sagnat formaran un hematoma externament a la duramàter, que anomenarem hematoma
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

epidural (és un hematoma arterial que evoluciona molt de pressa i pot causar la mort del
pacient).

-Subdural: serà aquell espai que tenim entre la duramàter i l’aracnoide. També és un espai
virtual, però també s’hi poden produir hematomes intracranials que anomenarem subdurals.

-Subaracnoidal: és aquest espai esponjós que trobem entre la piamàter i l’aracnoide, és l’espai
que trobem ple d’un líquid que ja hem comentat, el líquid cefalorraquidi.

Aquest líquid es pot veure contaminat per exemple si tenim una meningitis, en aquest cas hi
haurà pus en aquest líquid. També podem tenir la situació de que una d’aquelles artèries que
penetren al cervell com les que hem vist a la diapositiva anterior, es trenquin i produeixi una
hemorràgia que inundi de sang aquest espai subaracnoidal anomenat hemorràgia
subaracnoidal, es una situació molt greu però molt freqüent.

2.4. VENTRICLES I LÍQUID CEFALORAQUIDI

VENTRICLES

A l’interior de l’encèfal i trobem unes cavitats que en

diem ventricles, aquestes cavitats estan plenes de líquid
cefalorraquidi, què és aquest mateix líquid que
trobarem a l’espai subaracnoidal. A l’interior de
l’encèfal tenim quatre ventricles, tots ells estan plens de
líquid cefalorraquidi i comunicats entre si:

-Ventricles laterals: tenen forma d’ull egipci, en tenim dos un per cada
costat de l’encèfal, en la secció frontal serien els dos forats superiors.
Aquests ventricles laterals comuniquen amb el tercer ventricle.

-Tercer ventricle: es troba a la línia mitja i només en tenim un. Està comunicat amb els ventricles
laterals i amb el quart ventricle a través de l’aqüeducte mesencefàlic.

-Aqüeducte mesencefàlic: aquest aqüeducte amb el quart ventricle

-Quart ventricle: es troba a la regió posterior inferior de l’encèfal.

LIQUID CEFALORRAQUIDI (LCR)

Aquest líquid cefalorraquidi es forma a l’interior dels ventricles, concretament es forma en unes
estructures que anomenem plexes coroides. Aquests plexes coroides els trobem en els quatre
ventricles, però els que tenen més importància es troben a nivell dels ventricles laterals.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Formen el líquid cefalorraquidi per filtració del plasma de la sang, és un líquid que conté
bàsicament aigua i uns quants ions, és molt transparent i molt clar.

Aquest líquid format en els ventricles laterals passen el tercer ventricle on s’ajuntarà amb el
líquid cefalorraquidi format en el plexe coroide d’aquest tercer ventricle; d’aquí, a través de
l’aqüeducte mesencefàlic arriba el quart ventricle on s’hi afegirà a el líquid cefalorraquidi produït
pel plexe coroide del quart ventricle.

A partir d’aquí, aquest líquid sortirà a través d’un orifici que tenim a la regió posterior del quart
ventricle, que típicament s’anomena el sostre del quart ventricle. Surt de l’interior de l’encèfal
i passa a l’espai subaracnoidal, el qual presenta una zones més estretes i uns altres més àmplies,
aquestes últimes les anomenem cisternes.

Aquest líquid un cop ha sortit pel sostre del quart ventricle, banya l’encèfal a nivell de l’espai
subaracnoidal i es reabsorbit a l’interior dels sins durals; a la part superior de la imatge es veu
el si sagital (s’anomena així perquè segueix el pla sagital). A nivell d’aquest si sagital veiem unes
estructures en forma de protuberància, que anomenen granulacions aracnoidals, aquestes
granulacions sobresurten a l’interior del si dural, i és a través d’aquestes que el líquid
cefalorraquidi que es troba a l’espai subaracnoidal passa cap al si dural on és reabsorbit a
l’interior de la circulació venosa que es troba a l’interior d’aquest si.

Com hem dit el si dural són desdoblaments de la duramàter que fan la funció de vena, aquí
tenim venes encefàliques que recullen la sang venosa de l’encèfal i la porten als sins durals. La
sang que circula perquè els sins durals acabarà sent recollida per la vena jugular interna que ja
hem vist a la teoria de l’examen anterior.

Els sins durals són espais venosos que drenen la sang de el cervell i els ossos del crani; se situen
entre dues capes de duramàter i estan recoberts per endoteli, que és continuació del què
entapissa a les venes

RESUM DE L’EXPLICACIÓ: De forma que el

líquid cefalorraquidi i es forma activament des
de la sang a nivell dels plexes coroides, circula
per l’interior dels ventricles, surt del sistema
ventricular cap a l’espai subaracnoidal a través
del sostre del quart ventricle, i a nivell del sí dural tenim unes especialitzacions de la aracnoides,
les granulacions aracnoidals que permeten la reabsorció d’aquest líquid altra vegada a la
circulació venosa, i d’aquesta manera es tanca el cicle.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Si tanquéssim l’aqüeducte mesencefàlic, es seguirà formant líquid a nivell del tercer ventricle i
a nivell dels ventricles laterals, però aquest líquid no podrà arribar al quart ventricle que és on
es troba la sortida cap a l’espai subaracnoidal, això farà que s’acumuli líquid a nivell del tercer
ventricle i dels ventricles laterals, cosa que pot causar problemes, causa hipertensió d’aquests
ventricles i el que en diríem una hidrocefàlia, una complicació que es produeix típicament per
una obstrucció de l’aqüeducte mesencefàlic.

Aquest quart ventricle no acaba aquí sinó que es continua amb direcció inferior amb un
conducte molt estret anomenat ependimari, aquest conducte ependimari es troba a l’interior
de la medul·la espinal, i el comentem amb més detall quan parlem de l’anatomia de la medul·la
espinal, també estaria comunicat o formaria part d’aquest sistema Ventricular, seria la
continuació inferior del quart ventricle.

3. PUNCIÓ LUMBAR

Aquest líquid cefalorraquidi, moltes vegades el voldrem obtenir perquè és de gran interès de
diagnòstic quan tenim un pacient que pot tenir una patologia que afecta a les meninges; tipo
una meningitis o pot ser també, quan sospitem d’una hemorràgia intracranial.

Aquest s’obté mitjançant el que en diem la punció lumbar. Popularment es diu que el líquid
cefalorraquidi té una tonalitat de cristall de roca, molt transparent.

Mitjançant la punció lumbar s’arriba a aquest espai subaracnoidal, i es realitza de la següent

manera: es perfora en el canal medul·lar, el sac dural, des de la regió posterior (tot el que es veu
a la imatge seria el sac dural).

Es punxa aquí a la medul·la espinal, perquè en un adult la medul·la espinal acaba

entre la L1 i L2, de forma que a partir de la tercera vèrtebra lumbar no tenim
medul·la, això fa que si nosaltres introduïm una agulla aquí no podem lesionar la
medul·la espinal.

Si punxéssim per sobre de la L3, on hi ha medul·la espinal, tindríem el risc de lesionar-la i això
evidentment tindria conseqüències potencialment molt greus, perquè recordem que el sistema
nerviós central té poca capacitat de regeneració. Per tant per evitar això punxem en aquesta
zona.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

4. ENCÈFAL

L’encèfal esta format majoritàriament pel cervell, tot i que no

podem caure en l’error de pensar que només és el cervell sinó
que també esta format per dos estructures més, el tronc encefàlic
i el cerebel.

El cervell el podem dividir en dues parts en funció de l’origen

embriològic de les estructures que contenen:

-Cervell telencèfal: és la regió marcada en vermell en la imatge.

·Escorça cerebral→ és el recobriment de substancia gris que trobem a la superfície del

cervell.

·Nuclis de la base→ es troben profundament a aquesta escorça cerebral.

·Sistema límbic→ són estructures complexes que ja veurem.

-Cervell diencèfal: és la regió que tenim de color verd a la imatge. Conté el Tàlem, Hipotàlem i
Epitàlem.

-Tronc encefàlic: hi trobem la porció més cranial anomenada Mesencèfal (de color marró a la
imatge), una porció intermitja que presenta una protuberància per això l’anomenem així,
Protuberància (de color taronja a la imatge), i la porció més caudal anomenada Bulb raquidi que
es continua amb la medul·la espinal.

-Cerebel: de color granat fosc a la imatge.

4.1. CERVELL

L’escorça cerebral feta de substància gris que recobreix el cervell, presenta plecs, cosa que
s’anomena escorça girencefàlica, això presenta avantatges ja que permet tenir més superfície
d’escorça, per tant més superfície de substancia gris i més neurones, cosa que també augmenta
les potencials capacitats del cervell. Hi ha animals com per exemple les rates que no presenten
plecs, aquests són animals lissencèfals.

Aquesta escorça pel fet de ser girencefàlica presenta uns solcs (també es poden dir fissures),
que delimiten les circumvolucions o girs. N’hi ha bastants, però només estudiarem els més
importants:
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

-Fissura interhemisfèrica: és un solc molt profund

que es troba a la línia mitja, seguint el pla sagital i
divideix l’escorça en dues meitats. Tindrem un
hemisferi cerebral D i un E.

-Solc lateral: es menys profund, i es troba en la regió lateral.

-Solc central: ens divideix els hemisferis en regions anterior i

posterior.

4.1.1. LÒBULS

La presència dels solcs divideix cadascun dels hemisferis en el que en diem els lòbuls cerebrals.

-Lòbul frontal: és la regió que hi ha pel davant del solc central.

-Lòbul parietal: regió que hi ha pel darrere del solc central.

-Lòbul occipital: es troba just a la part posterior.

-Lòbul temporal: separat del lòbul frontal pel solc lateral.

-Lòbul de la Ínsula: el trobem profund al solc lateral.

4.1.2. ÀREES CEREBRALS

Els dos hemisferis es divideixen en lòbuls i aquests en divideixen en àrees

cerebrals. Aquestes s’anomenen àrees de Brodmann, i es defineixen en funció
de la seva citoarquitectura (en base la seva histologia, numero de neurones,
estructura, etc…). En total hi ha 52 àrees i tenen una relació important amb la
funcionalitat, tot i que això no vol dir que 1 funció la faci 1 àrea concreta, pot
ser que per a fer 1 única funció utilitzem més d’1 àrea.

Per exemple el moviment del cos la fa una regió o àrea concreta, però per fer un examen per
exemple, utilitzem diverses àrees.

Tenim 3 tipus diferents d’àrees:

-Àrees sensorials (reben informació): processen els estímuls sensorials com el tacte, l’oïda, la
sensació tèrmica.. EX: ara sensorial primària o ara
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

-Àrees motores (controlen el moviment) : donen ordres als músculs per que ajudar-nos a moure
i controlar el nostre cos.

-Àrees associatives (integren un estímul sensitiu i donen suport a una àrea motora): és allà on
es processa tota la informació i és pren la decisió per donar una resposta coordinada.

Un exemple clar seria agafar una pilota que algú et tira, el cervell haurà de coordinar la
informació dels ulls i del cos, i integrarà la informació de les altres àrees per poder donar una
resposta coordinada.

A) ÀREES SENSORIALS MOTORES

-Àrea motora primària (1): es troba en una circumvolució que

anomenem gir precentral (davant del solc central) a nivell del
lòbul frontal. Aquesta àrea controla el
moviment de la estructura esquelètica i
dona lloc al feix corticoespinal. Cada regió del gir precentral controla a
uns músculs específics, aquests es veuen en la representació topogràfica
de la musculatura del cos, anomenat Homuncle de Penfiel, amb aquest
homuncle podem veure quina regió controla cada part del cos.

Quan tenim aquesta regió danyada, els músculs esquelètics que innerva aquesta regió deixen
de funcionar, el que passa per exemple en un ictus isquèmic.

-Àrea de Broca (2): es troba típicament en l’hemisferi esquerra. I controla els músculs que
permeten l’articulació del llenguatge.

El cervell esta lateralitzat, i els dos hemisferis del cervell no son iguals i no tenen les mateixes
funcions. Una de les manifestacions d’aquesta lateralització és el fet de que siguem dretans o
esquerrans, sempre diem que hi ha un hemisferi dominant. En una persona dretana aquest serà
l’esquerra típicament, i en una persona esquerrana això pot variar una mica tot i això. Aquest
hemisferi dominant és el que controla el llenguatge normalment.

Quan hi ha qualsevol problema en aquesta àrea es dona el que s’anomena afàsia de broca, són
pacients que no poden parlar o parlen malament per les lesions d’aquesta àrea de broca.

B) ÀREES SENSORIALS

-Àrea somatosensorial primària (1): és l’equivalent sensorial a l’àrea motora primària, es troba
a nivell del gir postcentral, a nivell del lòbul parietal, i també presenta un homuncle, és a dir,
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

també representa una àrea topogràfica del cos, el que en diem l’homuncle cortical
somatosensorial. Aquesta àrea processa la informació somatosensorial, és a dir, la informació
de la posició del cos, tota la informació que ve dels músculs en forma
de si aquests estan contrets; rep la informació propioceptiva, pressió,
temperatura, tacte, dolor, etc. Si ens fixem en l’homuncle podem veure
com de desproporcionades estan les regions del cos respecte a la seva
sensibilitat; això fa que hi hagi regions del cos que tinguin sensibilitats
més altes que altres, que tinguin una capacitat de percebre el tacte
diferents.

Ex: no tenim la mateixa sensibilitat a les mans que als peus.

-Àrea visual primària (2): es troba en el pol del lòbul occipital, es

troba just al solc calcarí o cissura calcarina, processa la informació
procedent de la retina, aquesta àrea processa la informació de la
visió, la informació que procedeix de la retina. Si els nostres ulls
fossin una càmera digital, aquesta àrea seria el xip que converteix la llum que li arriba als ulls a
imatges, a través del nervi òptic (ja el veurem).

Quan es lesiona aquesta àrea calcarina, perdem el sentit de la vista, tot i que la retina segueixi
funcionant.

C) ÀREES ASSOCIATIVES

-Àrea premotora (1): es troba a nivell del lòbul frontal, pel davant
del gir precentral, pel davant de l’àrea motora primària. Aquesta
àrea participa en la planificació del moviment i sobretot en
l’aprenentatge de les tasques. La primera vegada que fem un
moviment no ens surt del tot bé, aleshores anem fent moviments fins que ens surten bé, i és en
aquest aprenentatge dels moviments específics on intervé aquesta àrea.

-Àrea de Wernicke (2): es troba a nivell superior del lòbul temporal i és una àrea que permet la
comprensió del llenguatge. En la majoria de les persones es troba en l’hemisferi esquerra
(hemisferi dominant), quan nosaltres escoltem una paraula, l’àrea de Wernicke es la que
s’encarrega de relacionar les paraules amb les idees.

EX: és a dir quan diem patata, entendre que es una patata.

ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Les persones que tenen aquesta àrea lesionada, poden emetre paraules però normalment no
tenen cap mena de sentit, perquè el seu cervell no arriba a associar aquella paraula amb la idea
del que és.

4.1.3. SUBSTÀNCIA BLANCA SUBCORTICAL

Per sota de l’escorça cerebral (substància gris) trobem una substància blanca (conté els axons
de les neurones). Aquesta substància s’anomena blanca degut al gran quantitat de mielina que
contenen els axons, i aquests emeten el seu axó per anar a fer sinapsis. Si tenim patologies que
lesionin la mielina normalment troben lesions en aquesta substància blanca subcortical. Si
dissequem aquesta substància podem observar diferents fibres. Les podem classificar:

-Fibres comissurals (1): comuniquen àrees cerebrals entre els dos

hemisferis, per tant creuen la línia mitja per posar en contacte
aquestes 2 àrees. Creen unions anatòmiques que connecten els dos
hemisferis; el cos callós és la unió anatòmica més
gran i esta format per fibres comissurals; és una
estructura de substància blanca anomenada
comissura, en tenim varies, la més gran amb molta diferència és el cos callós.

-Fibres associatives (2): comuniquen diferents regions de l’escorça cerebral però dins del mateix
hemisferi.

-Fibres de projecció (3): són axons que procedeixen de neurones que es troben a nivell de
l’escorça cerebral i surten d’aquest cervell o almenys d’aquesta escorça cerebral, i aniran cap a
estructures del tronc cefàlic o la medul·la espinal.

4.1.4. NUCLIS DE LA BASE

Es troben més profunds que la substància blanc, també s’anomenen ganglis

de la base, però això pot ser una mica confús, quan nosaltres parlem de cossos
neuronals en la profunditat del SNC, li diem nuclis, quan tenim una acumulació
de cossos neuronals SNP, els anomenarem ganglis. Els nuclis són masses de
substància gris, són acumulacions de cossos neuronals. Estudiarem 3: el
Putamen (1), el Globus pàl·lid (2) que presenta una coloració menys intensa
per això l’anomenem així i el Caudat (3).

El cos/nucli estriat és la unió, és com ens referim conjuntament moltes vegades amb el caudat
i el putamen junts. Aquest és on arriben la majoria d’entrades/connexions a aquests nuclis de la
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

base, reben les aferències (axons que arriben i faran sinapsis aquí), i el globus pàl·lid és el
responsable d’enviar axons cap a altres estructures, seria la principal font de eferències, és a dir,
de fibres nervioses que surten d’aquests nuclis de la base.

La majoria de connexions arribarien a través del caudat i putamen i emeten connexions a

través del globus pàl·lid.

Aquests nuclis de la base, tenen connexions sobretot amb l’escorça cerebral, també amb el
tàlem, i amb diversos nuclis del mesencèfal, molt especialment amb una substància anomenada
substància negre. Formen circuits complexos que són importants per millorar el control motor.

Hem vist que l’escorça motora és la responsable del control motor del cos i aquestes fibres
neuronals que provenen de l’escorça motora conformen el que en diem la via piramidal, i es el
control piramidal del moviment.

El control de moviment que exerceixen els nuclis de la base formen del que en diríem la
via/control extrapiramidal del moviment. Aquest control és important per iniciar el moviment,
frenar-lo per a que aquest sigui precís i refinat, i també per inhibir moviments involuntari.

Un exemple d’una disfunció dels nuclis de la base seria la malaltia del parquinson, són pacients
que presenten tremolors, els costa fer els moviments, etc.

També tenen funcions cognitives superiors, tot i que aquest paper no es té tant estudiat, no es
té tant present en comparació amb el seu paper sobre el control del moviment com la via
extrapiramidal.

A la sala de dissecció veurem que aquests nuclis protueixen del

ventricle lateral. El caudat es diu així perquè té cua (en color vermell a
la imatge), el pàl·lid i ventricular seria la rodona central vermella de la
imatge i les connexions que es veuen són el que donen aquest aspecte estriat d’aquests nuclis.
En la imatge veiem una visió lateral.

Exemple d’aquests circuits complexos:

Una neurona que emet el seu axó i fa sinapsis a nivell del caudat, a nivell dels ganglis de la base,
les entrades d’informació es fan a nivell dels nuclis estriats, i la sortida es fa a nivell del pàl·lid,
per tant tenim una primera sinapsis a nivell del caudat, després tenim una segona neurona que
enviarà el seu axó a nivell del pàl·lid, i després una tercera neurona que enviarà el seu axó als
nuclis profunds que anomenem el tàlem, i una última neurona que tornarà fent sinapsis a
l’escorça i així es tancarà el circuit. D’aquesta manera, amb aquestes sinapsis es poden integrar
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

moltes fonts d’informació en aquella senyal d’entrada, cosa que permet regular/refinar aquesta
informació de la via piramidal per integrar millor el moviment.

Un altre circuit seria tenim una neurona a nivell de l’escorça, fem sinapsis per exemple a nivell
del putamen, i aleshores aquesta fa sinapsis amb un altre estructura molt més distant que és la
substància negra que es troba a nivell del mesencèfal; aquesta neurona de la substància negra
torna a enviar el seu axó i fa sinapsis a nivell de l’estriat. Aquest circuit és el que es veuria afectat
en motiu de parquinson. Serà important per regular el control extrapiramidal del moviment.

4.2. SISTEMA LÍMBIC

EL sistema límbic no és una estructura en sí, sinó que és un conjunt
d’estructures. La majoria de d’aquestes estructures, són estructures
telencefàliques, però també hi ha alguna que pertany al diencèfal. Les
estructures del sistema límbic (en color lila o blau a la imatge de sota)
bàsicament són telencefàliques, i són aquelles estructures del telencèfal que es
troben més pròximes al diencèfal (l’estructura del mig del mig que l’envolta
aquest sistema límbic).

El diencèfal esta format per diverses estructures: hipocamp,

gir parahipocampal, gir del cíngol, uncus, amígdala i fòrnix
(en altres descripcions podríem trobar estructures
addicionals). Aquestes estructures estan implicades en el
control emocional, en el processament del plaer, del dolor, de
la por, etc. Estructures també molt implicades en les addiccions. L’hipocamp esta molt implicat
en el processament de la memòria.

Aquestes estructures tenen connexions amb altres regions de l’escorça cerebral, entre elles, i
amb el tàlem i el hipotàlem.

4.2.1. HIPOCAMP

L’hipocamp té una forma molt característica si el seccionem

frontalment. És només un plec de l’escorça cerebral, també
s’anomena escorça hipocampal, perquè forma part de la
escorça cerebral, i el que passa és que té una citoarquitectura molt diferent de
la resta de la escorça. L’hipocamp es continua amb unes estructures que són el
fòrnix que acaba en els cossos mamil·lars. L’Hipocamp és molt importantíssim
per l’adquisició de la memòria (l’atrofia de l’hipocamp correspon a l’Alzheimer).
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

4.2.2. DIENCÈFAL

Els elements del cervell que deriven del diencèfal són tres:

-Tàlem (1): és el més gran de tots.

- Hipotàlem (2): es troba per sota del Tàlem.

- Epitàlem (3): és molt petit i inclou només els nuclis habenulars (són uns
nuclis fets de cossos neuronals, tot i que no parlarem d’ells) i una glàndula que s’anomena
epífisis o glàndula pineal, aquesta secreta melatonina implicada en el
control del son.

Totes aquestes estructures es troben en el voltant del tercer ventricle.

Hi ha una quarta estructura anomenada Hipòfisi, aquesta es troba
connectada amb l’hipotàlem a través del que anomenem tija de la
hipòfisis. Aquesta és una glàndula que secreta multitud d’hormones
que controlen el creixement, la tiroides, les glàndules suprarenals, etc. En aquesta hipòfisis
tenim dues regions, la neurohipòfisi i la adenohipòfisi, les dos controlades pel hipotàlem.

La neurohipòfisi esta controlada per l’hipotàlem a través dels axons de les neurones que la
innerven, mentre que la adenohipòfisi està controlada per l’hipotàlem a través d’hormones que
aquest secreta i arriben a aquesta adenohipòfisi pel torrent sanguini

TÀLEM

És l’element principal del diencèfal, consisteix la seva gran part. Conté

bàsicament substància gris tot i que té parts amb substància blanca (axons que
passen pel tàlem). Conté uns 7 grups de nuclis. Aquests dos tàlems estan
comunicats pel que en diem comissura intertalàmica (no hi entrarem).

És una estructura complexa que realitza diverses funcions: actua

d’estació de relleu de la majoria d’impulsos sensorials.

Ex: quan nosaltres percebem el tacte amb una mà, aquelles neurones responsables de percebre
aquesta sensació faran sinapsis al tàlem abans d’arribar a l’escorça, també passa amb la visió, la
majoria d’imputs sensorials que tenim fan escala al tàlem abans d’arribar a l’escorça cerebral.

Un altre funció important del Tàlem és que participa en el control motor, en les vies
extrapiramidals.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Recordem: les vies extrapiramidals són aquelles altres estructures encefàliques que no són les
responsables del moviment però que participaven en aquest, per exemple faciliten l’inici o la
terminació del moviment, o suprimint els moviments involuntaris.

Algunes d’aquestes estructures que pertanyen a les vies extrapiramidals són els ganglis de la
base, aquests fan sinapsis al tàlem, i és aquesta sinapsis la important pel control del moviment.

I per últim el tàlem també té importància en el manteniment de la consciència.

HIPOTÀLEM

Es troba per sota el tàlem, i esta format bàsicament per

substància gris. Conté nuclis anomenats hipotalàmics, i són 12. I
la seva funció principal és el control de la hipòfisis, controla la
neurohipòfisis (part posterior) directament mitjançant sinapsis,
i la adenohipòfisis mitjançant hormones que alliberen el corren
circulatori i que arriben en aquesta adenohipòfisis.

Aquesta hipòfisis presenta una estructura vascular específica anomenada el

sistema portal hipotàlem-hipofisiari. A nivell del hipotàlem tenim una xarxa
de capil·lars que reben les hormones hipotalàmiques, i s’ajunten formant
vasos de major calibre, aquests arriben a la adenohipòfisis formant una xarxa
capil·lar, en aquesta xarxa les hormones actuaran sobre les cèl·lules de la
adenohipòfisis per a que aquestes al seu torn secretin altres hormones que controlaran la
tiroides, les glàndules suprarenals, etc.

El hipotàlem es central pel control de la adenohipòfisis i a través d’ella

és important per la regulació del sistema endocrí. I també participa en
la regulació del ritme circadià, la regulació de la temperatura corporal,
la set i la gana, i el control de les emocions, etc.

5. TRONC ENCEFÀLIC

Es troba entre la medul·la espinal i el diencèfal. Conté substància blanca,

tractes de fibres nervioses, és a dir axons mielinitzats, que pujaran des de la
medul·la espinal cap al cervell o baixaran del cervell cap a la medul·la
espinal. Però també conté substància gris, és a dir nuclis. Aquests nuclis són
agrupacions de cossos neuronals. El tronc encefàlic la dividim en tres
regions, mesencèfal, protuberància i bulb raquidi.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

MESENCÈFAL

Quan parlem del tronc encefàlic parlarem d’estructures superficials i estructures

internes profundes que només podem arribar a veure si fem talls seccionats. Per
tant, en el mesencèfal a nivell de superfície trobem una estructura a la regió
anterior i una altre a la regió posterior.

-Peduncles cerebrals (1): es troben en la regió anterior. Estan constituïts per

substancia blanca i podem arribar a veure les fibres nervioses que es dirigeixen
des de la part superior a la inferior. En aquests peduncles trobem els axons
d’aquelles neurones que es troben en l’àrea motora primària (en el gir precentral), les neurones
que inicien la via corticoespinal, vol dir que és una via nerviosa que te el seu origen en l’escorça
cerebral i va cap a la medul·la espinal. Aquesta via també es pot anomenar via piramidal, que
controla el moviment (també hi participaran els elements extrapiramidals)

-Col·licles cerebrals (2): són 2 petites protuberàncies que trobem a nivell de la regió
posterior/dorsal i participen en el moviment dels ulls i en el processament auditiu.

A nivell intern trobem nuclis anomenats parells cranials, que

reben un numero (del 1 fins al 12). En el mesencèfal podem
trobar els nuclis cranials III i IV.

-Substància negra (3): és un altre nucli que podrem veure a la sala de disseccions, té un aspecte
negre grisos.

Aquest és un nucli que vam comentar quan parlàvem dels nuclis dels ganglis de la base, no és
un gangli de la base, és un nucli del mesencèfal, però té connexions té connexions amb els nuclis
de la base, i que la seva desaparició provoca la malaltia del Parkinson.

Per tant, en el mesencèfal trobem 3 estructures: els peduncles cerebrals, els nuclis cranials III i
IV, i la substància negra.

PROTUBERÀNCIA

A nivell extern el que ens ha de cridar la atenció és la

protuberància que trobem en el pont, aquesta protuberància
son fibres nervioses que van en direcció posterior, direcció cap
al cerebel.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Aquestes fibres constitueixen els peduncles cerebel·losos, són fibres nervioses, és a dir
substància blanca que connecta el tronc encefàlic amb el cerebel. A nivell intern presenta molts
nuclis, que controlen la respiració espontània, i també trobem els nuclis cranials V,VI,VII i VIII.

BULB RAQUIDI

També la podem anomenar medul·la oblongata.

-Piràmides bulbars: són una espècie de columnes que es troben

a la superfície per la part anterior, formades per un feix de fibres
nervioses, més concretament el feix corticoespinal. El feix
corticoespinal recordem que es el feix que passa pels peduncles
cerebrals.

Aquest feix quan arriba a la part inferior del bulb, on hi veiem un solc que sembla que desapareix,
això és el que anomenem la decussació de les piràmides.

La decussació de les piràmides es forma quan els axons de les fibres nervioses que descendeixen
per les piràmides bulbars, creuen cap al costat contrari, no totes, i segueixen descendint cap a
la medul·la espinal.

La major part de les fibres del feix corticoespinal creuen cap els costats oposats, és a dir una
fibra del costat esquerre passa cap al costat dret, i al revés. És per això que diem que l’àrea
motora del hemisferi dret, controli el moviment de les estructures del hemicos esquerre.

Per exemple, la part dreta del cervell controla el braç i la cama esquerra.

-Oliva bulbar: és una petita protuberància que trobem també a la regió

anterior del bulb. És un nucli i per tant és substància gris. També trobem a
l‘interior d’aquest, trobem altres nuclis, alguns d’ells nuclis dels parells
cranials VIII, IX, X i XII. (El III i IV es troben a nivell del mesencèfal, el V, VI i VII a nivell de la
protuberància, l’I i II són diferents i no es troben en aquest nivell.)

A part d’aquests, també trobem altre nuclis essencials per la vida, nuclis de control del ritme
cardíac, ritme respiratori, nuclis que ens regulen el tacte i el control motor.

6. CEREBEL

És l’últim element del encèfal, es troba posteriorment a la

protuberància.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

El cerebel és com un cervell en petit, que té per fora una capa de substància gris que forma una
escorça plegada (són plecs molt més prims que els de l’escorça cerebral), i aquesta escorça
s’anomena escorça cerebel·losa. Per dintre de l’escorça cerebel·losa
trobem substància blanca, aquesta s’anomena arbre de la vida (substancia
blanca subcortical).

Igual que passava amb el cervell, al cerebel trobem nuclis profunds, i l’únic que podem veure a
la vista és el nucli dentat. El cerebel té connexions sobretot amb el tronc encefàlic, amb el tàlem
i la medul·la espinal, i amb algunes àrees corticals.

La seva funció principal és en el control extrapiramidal del moviment, controla que els
moviments s’executin de forma adequada, participa en el manteniment de la postura corporal
i intervé en la coordinació i aprenentatge dels moviments complexos. Les lesions del cerebel
donen una alteració del moviment anomenades atàxies.

7. PARELLS CRANIALS

Els parells cranials (PC) són els nervis que

s’origina a nivell de l’encèfal i es distribueixen
pel cap, alguns d’ells innerven estructures del
coll, i un d’ells inclús arriba a innervar
estructures tant inferiors com estructures
abdominals.

S’anomenen parells perquè s’organitzen en parells, un per cada costat. En tenim 12, i a part del
seu nom, reben un número romà que indica la posició del seu origen. S’ordenen de superior i
inferior, el més superior és el primer, el més inferior seria el 12.

Els parells cranials són part del sistema nerviós perifèric, igual que ho són els nervis espinals,
però hi ha una excepció: el nervi òptic (el II PC) forma part del sistema nerviós central i s’afecta
per patologies pròpies del sistema nerviós central, per exemple l’esclerosis múltiple.

Els diferents PC poden contenir diferents tipus de fibres, és a dir, aquests axons que formen el
nervi poden ser:

-Tipus sensitiu: poden transmetre informació per exemple del tacte, la temperatura, el gust, la
oïda, etc, són fibres que en diem sensitives.

-Tipus motor: aleshores seran fibres destinades el moviment de músculs esquelètics. Fibres que
en diem motores.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

-Tipus vegetatives: són fibres del que en diem sistema nerviós autònom, concretament del
sistema nerviós parasimpàtic. Per fer-nos una idea, són fibres destinades a innervar glàndules
o òrgans com els pulmons, el cor, les vísceres digestives, etc.

La proporció/tipus de fibres que conté un nervi varia en funció del nervi/PC que considerem, hi
ha PC que són purament sensitius, només conté fibres sensitives, i altres PC que només contenen
fibres motores i hi ha PC que contenen fibres sensitives i motores, i alguns d’ells fibres sensitives,
motores i vegetatives; això dependrà de cada PC.

Els PC s’originen casi tots a nivell del tronc encefàlic i a nivell de la regió anterior de l’encèfal,
només un pc s’origina de la regió posterior què és el nervi troclear (IV pc) i a excepció del I i II
pc (del nervi olfactori i nerviós), la resta tenen el seu origen en el tronc encefàlic.

Quan hem parlat del tronc encefàlic i les diferents porcions d’aquest, hem comentat que a
l’interior de cada una d’aquestes parts (mesencèfal, bulb raquidi, protuberància) trobàvem els
nuclis dels determinats per ells cranials.

Els PC, fan moltes funcions, explorem aquests parells cranials durant l’exploració neurològica
d’un pacient (fer que el pacient segueixi el teu dit amb la mirada) per veure si aquests funcionen
bé.

NERVI OLFACTÒRI (I)

Aquest és un nervi que no el veurem a l’encèfal a la sala de dissecció, perquè quan extreus
l’encèfal queda moltes vegades seccionat. A la imatge veiem la regió on fa sinapsis, on acaba.
Aquest no és un nervi únic sinó que està format per múltiples filets nerviosos, uns 40 o 20 per
cada costat aproximadament que s’origina a nivell de la làmina cribrosa, que conté la mucosa
olfactòria la qual percep les olors i a
través d’aquests filets nerviosos
arriben el nervi olfactori que
travessarà aquesta estructura (ja
vam veure que aquesta tenia
foradets pel pas del nervi olfactori) i
acabarà en una estructura just per
sobre de la làmina cribrosa que és el
que anomenem bulbs olfactoris.

El nervi olfactori és un nervi purament sensitiu i que permetrà la percepció del sentit del olfacte.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

NERVI ÒPTIC (II)

Aquest forma part del sistema nerviós central i s’origina a nivell de la retina; És un nervi
purament sensitiu que transmetrà la informació visual, és el que ens permetrà veure-hi.

Aquest parell cranial, quan arriba a

nivell de l’encèfal forma una estructura
que anomenem quiasma òptic,
aquesta estructura es forma per què
quan els dos nervis de cada costat
arriben a la zona de l’encèfal, es creuen
cap als costats oposats. Acaba el tàlem
on farà sinapsis, com ja havíem vist el
tàlem és una regió de relleu per
estímuls sensorials.

NERVIS OCULOMOTOR (III), TROCLEAR (IV), ABDUCENS (VI)

Aquests tres s’estudien conjuntament perquè la

seva funció principal és que mouen/innerven els
músculs de l’òrbita, per tant són responsables dels
moviments dels glòbuls oculars, dels ulls. Són
nervis bàsicament motors.

El III pc, també conté fibres vegetatives, de tipus

parasimpàtic que serviran per innervar
estructures internes del globus ocular.

NERVI TRIGEMIN (V)

Aquest és un nervi molt gran, era el pc més gran de tots i és un nervi que és a la vegada sensitiu
i motor. El pc s’origina a nivell de la protuberància,
té una dilatació prop del seu origen, que és el gangli
trigemin, I des d’aquí dona tres branques que es
distribueixen sobretot per les estructures de la cara.
El nervi trigemin dona sensibilitat (tacte, dolor, etc) a
les estructures de la cara com per exemple les dents,
l’òrbita, els llavis, la llengua, etc; però també és
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

motor, té fibres motores, sobretot fibres motores destinades a la innervació dels músculs
masticatòris (Masseter, Temporal, Pterigoidals).

NERVI FACIAL (VII)

Aquest és un nervi complex, conté 3 tipus de

fibres, conté fibres motores, fibres vegetatives
del sistema nerviós parasimpàtic i fibres
sensitives. Aquest nervi és responsable de
innervar la musculatura de la mímica amb les
seves fibres motores, però també té un
component molt important sensitiu, el nervi
facial és responsable de gran part de la sensació
del cap i coll. També té un component vegetatiu
que està destinat a innerva les glàndules salivals, dues d’aquestes que ja estudiarem quan
parlem de l’aparell digestiu, això estimularia la secreció de la saliva per aquestes glàndules.

NERVI VESTÍBUL-COCLEAR (VIII)

Aquest és un nervi purament

sensitiu, és el responsable de
l’audició i l’equilibri, veurem que
innerva unes estructures que
tenim a nivell de l’orella interna
que són responsables de la
percepció de l’audició i la percepció de l’equilibri.

NERVI GLOSSOFARINGI (IX)

És un nervi complex, en certa manera recordaria el nervi facial, ja que a l’igual que aquest nervi
és un nervi que és a la vegada sensitiu, motor i vegetatiu (conté fibres del sistema nerviós
parasimpàtic). Aquest nervi és responsable de la percepció del costat juntament amb el facial,
té una innervació sensitiva a la part profunda de la boca i la orofaringe, i és el nervi responsable
d’aquest reflex que enviem
reflex nausseós (quan fiquem
els dits al fons de la gola i
estimulem d’aquesta manera el
vòmit).
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

També innerva glàndules salivals a través dels seus nervis vegetatius, concretament la glàndula
paròtide.

NERVI VAGUE (X)

És un nervi també com a que no s’ha

faringi i el facial, que té tres components,
un sensitiu, un motor i un component
vegetatiu. El component vegetatiu és
especialment important, són fibres del
sistema nerviós parasimpàtic i aquest
nervi representa una gran part d’aquest,
que aproximadament el 70%.

Aquest nervi tot i ser un pc, arriba innerva

moltes estructures/vísceres amb les seves fibres vegetatives: el cor, els pulmons i vísceres
digestives com el fetge, l’estómac, el pàncrees i els intestins; només la part terminal de l’intestí
gros no està innervada el nervi vague.

NERVI ESPINAL/ACCESSORI (XI)

Aquest és un nervi motor i bàsicament dona

fibres motores per dos músculs, el trapezi i l’
esternocleidomastoïdal.

NERVI HIPOGOLÓS (XII)

Aquest nervi a l’igual que l’espinal, és un nervi

purament motor i en aquest cas innerva els músculs de
la llengua, s’encarrega de la mobilitat de la llengua.

8. MEDUL·LA ESPINAL

A nivell de la medul·la espinal trobem, al igual que passava a nivell del encèfal, substancia gris i
substància blanca, la disposició de en la substància gris el encèfal era en forma de nuclis profunds
i en l’escorça, tot i que en la medul·la espinal només es troba en la regió profunda de la medul·la,
i adoptant una estructura en forma de papallona. La substància blanca en cavi la trobarem a la
perifèria de la medul·la.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

A la substància gris podem distingir diferents regions. Tenim dues banyes (una a la regió
posterior i una a l’anterior) per cada meitat/costat de la medul·la. Connectant aquestes dues
meitats tenim un pont de substància gris anomenat comissura gris. En aquesta comissura gris
hi tenim un petit conducte anomenat conducte ependimari, és la continuació inferior del quart
ventricle i per tant estarà ple de líquid cefaloraquídic.

La substància blanca es disposa al voltant de la

substància gris en una sèrie de columnes.

Si ens fixem, en la medul·la espinal trobem dos

solcs, el solc medià posterior i el solc medià
anterior. Els solcs i banyes determinen les columnes de la substància blanca, entre el solc medià
posterior i les banyes posterior, trobem la columna posterior. El mateix passa en la regió
anterior, entre el solc medià anterior i les banyes anteriors trobem la columna anterior.

El grau de substància blanca varia conforme ens anem allunyant del

encèfal. Com més a prop del encèfal estiguem més substància
blanca hi haurà en les columnes i per tant més grans seran, això es
degut al nombre d’axons que trobem en cada regió.

Ex: les columnes de les regions cervicals i toràciques són molt més grans que les columnes de la
regió del sacre.

8.1. NERVIS ESPINALS

De la medul·la espinal s’originen el que diem nervis

espinals. Aquests contenen fibres nervioses, és a dir
axons sensitius (ens permetran percebre el tacte, el
dolor, la temperatura, etc.) i també axons motors
(permetran la innervació dels músculs esquelètics i el
moviment). Els nervis espinals s’originen a partir de dues arrels i són SNP.

Cada nervi s’origina a partir de dues arrels, una que es troba a nivell del extrem de la banya
posterior, l’arrel dorsal, i una que es troba a nivell de la banya anterior de la substància gris
medul·lar, l’arrel ventral. Aquesta arrel anterior o ventral contindrà axons o motors, en canvi la
dorsal o posterior, contindrà axons sensitius. A nivell de la arrel dorsal trobarem un gangli
(agrupació de neurones a nivell de SNP) aquest s’anomena gangli de l’arrel dorsal. I en aquest
gangli trobarem els cossos neuronals d’aquelles neurones sensitives l’axó de les quals viatge a
través del nervi espinal i de la arrel dorsal.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Aquestes neurones tindran un axó que serà sensitiu i un axó que s’introduirà a traves de l’arrel
dorsal per arribar a fer sinapsis a nivell de la banya posterior de la substància gris medul·lar. I a
nivell de la banya anterior trobarem les motoneurones, aquestes motoneurones emetran l’axó
a través de l’arrel ventral i aquest axó s’incorporarà en el nervi espinal.

La medul·la serveix d’autopista d’informació, connecta l’encèfal amb la perifèria, però també
té múltiples funcions integradores de la informació nerviosa.

Exemple: Imaginem-nos que ens estem cremant, la senyal vindrà pel nervi espinal, arribarà al
gangli de l’arrel dorsal (ja que és una senya sensitiva), passarà per l’arrel dorsal i arribarà a fer
sinapsis a nivell de la banya posterior de la substància gris medul·lar. La senyal viatja per la
substància gris de la medul·la fins arribar a una motoneurona a nivell de la banya anterior de la
substància gris, i aquesta donarà la senya a través de l’arrel ventral fins al nervi espinal fins
arribar als músculs per enretirar-se del foc.

Si ens fixem, aquesta acció (enretirar el dit del foc) és el que anomenem un acte reflex. Els actes
reflexes són tan ràpids perquè la senyal es interpretada i processada íntegrament en la
medul·la espinal.

Un paper molt important de la medul·la serà connectar l’encèfal amb la perifèria, per tant a
nivell de la medul·la trobarem el que anomenem tractes. Els tractes són un conjunt de fibres
nervioses (axons) i que s’agrupen en diferents porcions de les columnes
medul·lars. Trobem tractes que són ascendents que van de la perifèria al
encèfal, i tractes descendents que van del encèfal a la perifèria. Els
ascendents seran tractes sensitius (es veuen en color verd clar a la imatge),
ja que porten la informació del estímul sensitiu obtingut; i els descendents
seran tractes motors (de color verd fosc a la imatge) que porten la
informació de la resposta al estímul. Tenim dos tractes que són els més importants:

TRACTE CORTICOESPINAL

És el tracte motor per excel·lència , també anomenat via piramidal. Aquest

tracte esta destinat a possibilitar el moviment dels músculs esquelètics, i
s’inicia en el gir precentral (glòbul frontal), passa pel mesencèfal, pels
peduncles cerebrals, segueix pel tronc encefàlic, arribant al bulb raquidi
situat a les piràmides bulbars, i és aquí on la majoria dels axons del tracte
corticoespinal canvien de costat (es descusen) i passen a descendir pel
costat contrari de la medul·la espinal. Segueixen descendint per la medul·la
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

espinal fins arribar al nivell on han d’innervar, allà passen a fer sinapsis amb la segona neurona
del tracte corticoespinal a nivell de la banya anterior de la substància gris medul·lar, passaran
per l’arrel ventral i arribarà ja als nervis espinals. És un sistema de tan sols dues neurones.

La malaltia ELA fa que degenerin les neurones del tracte corticoespinal. (Stephen Hawking).

TRACTE ESPINOTALÀMIC

És el tracte responsable de percebre el tacte, la temperatura, el dolor, etc. Es diu

espinotalàmic perquè va de la medul·la espinal fins el tàlem.

La primera neurona serà una neurona que tindrem en el gangli de l’arrel dorsal,
li arribarà la senyal a través del seu axó i el transmetrà per l’arrel dorsal fins arribar
a nivell de la banya posterior de la substància gris, aquí farà sinapsis amb la segona
neurona d’aquest sistema. Aquesta segona neurona emetrà el seu axó que es
descusa (canvia de costat) i ascendeix o bé per la columna lateral, o per la columna
anterior. Anirà ascendint fins arribar al encèfal i aquí farà sinapsis a nivell del
tàlem. En aquest tàlem tenim la tercera neurona que farà sinapsis a nivell de l’escorça cerebral,
per exemple a nivell de l’àrea somatosensorial primària, que es troba en el gir postcentral del
lòbul parietal. En aquest cas és una via de tres neurones.

8.2. SITUACIÓ I MORFOLOGIA

La medul·la espinal es situa en l’interior del canal vertebral, però no

ocupa la totalitat d’aquest canal vertebral, en l’adult normalment
trobem l’acabament de la medul·la espinal entre L1 i L2.

A part, la morfologia de la medul·la no es homogènia, la medul·la

presenta dos engruiximents:

-Intumescència cervical: la trobem a nivell de la regió cervical baixa.

-Intumescència lumbar: la trobem nivell de la regió lumbar.

Aquestes intumescències existeixen per la presencia de les extremitats, degut a que en aquests
nivells tenim més neurones i més axons degut a que en aquests nivells
s’originaran els nervis que aniran cap a les extremitats.

La medul·la acaba en una estructura afilada que té forma de con, anomenada con
medul·lar. Del vèrtex del con medul·lar tenim una estructura filiforme,
probablement derivada de la piamàter, anomenada fil terminal que arriba fins
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

l’extrem del canal medul·lar i d’alguna forma ancla l’extrem del con medul·lar a
l’extrem del canal vertebral.

Tenim diferents nervis espinals, a nivell cervical 8, a nivell toràcic 12, a nivell lumbar 5,
a nivell sacre 5 i a nivell coccigi 1. Aquests nervis aniran sortint a través dels forats de
conjunció per innervar les regions corresponents.

Problema, com que la medul·la es més curta que el canal vertebral, aquests nervis no tenen tots
la mateixa direcció. Els nervis de la part lumbar, i del sacre, han de descendir pel canal vertebral
lumbar per arribar al seu forat de conjunció, això fa que trobem una sèrie de nervis que
descendeixen pel canal medul·lar fent una espècie de feix, la cauda equina. (cua de cavall)

El numero de nervis cervicals és superior al de les vertebres, cosa que amb els altres casos no
passa, això es deu a que el primer nervi cervical C1, surt de entre l’atlas i el crani.

8.3. MENINGES

A nivell de la medul·la també tenim les meninges. Les meninges del encèfal es continuen a nivell
de la medul·la.

La medul·la es troba envoltada per una estructura meníngia anomenada sac dural, que forma
un veritable sac a l’interior del canal medul·lar, i al seu interior hi trobem la medul·la. Aquest sac
es format per:

-Duramàter (1): aquesta revesteix les arrels posteriors i anteriors del nervi espinal, i el propi
gangli de l’arrel dorsal, no deixa de recobrir-los fins que surten cap a les extremitats pel forat de
conjunció, inclou el recobriment del gangli de la arrel dorsal. És la capa més externa del sac.

-Aracnoide (2): capa adherida a al duramàter.

-Piamàter (3): aquesta recobreix la superfície medul·lar,

presenta una especialització en les regions laterals, els
lligaments dentats (4). Tenen una estructura de serra i el seu
objectiu es anclar la medul·la a nivell del sac doral, és una estructura de fixació.

Un cop hem vist aquestes meninges, hem de veure que trobem dos espais.

-Espai subaracnoidal (5): es troba entre l’aracnoide i la piamàter, i el trobem ple de líquid
cefalorraquidi. És l’espai on accedim per obtenir aquest líquid quan fem una punxada lumbar.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

-Espai epidural (6): es troba entre el sac dural i la vertebra, és espai

bastant desenvolupat que típicament esta ocupat per grassa i un
plexe venós molt desenvolupat. És aquí on punxarem per
administrar una epidural (anestèsic).

-Espai subdural: és virtual, el tindriem entre la duramàter i aracnoides, que en el cas de la

medula té molta menys importància que en l’encèfal.

9. ORGANITZACIÓ ANATÒMICA DEL SNP

9.1. NERVIS ESPINALS

Recordem que els nervis espinals estan formats per la unió de dues arrels, l’arrel dorsal, que té
el gangli de l’arrel dorsal, i que conté fibres sensitives i l’arrel ventral que conté fibres motores.
Just després de passar el forat conjunció el nervi es torna a dividir en dues branques, cada branca
portarà fibres motores procedents de la arrel ventral i fibres sensitives de la arrel dorsal.

-Branca dorsal: és més petita i es dirigeix a la part posterior

del tronc i innervarà motora i sensitivament la musculatura
de la regió posterior de la esquena i també la pell de la regió
posterior del tronc.

-Branca ventral: és més gran i donarà innervació motora i

sensitiva a la regió lateral i anterior del tronc. Aquestes branques
ventrals tenen tendència a formar plexes interconnexions complexes.
Tenim un plexe cervical, un plexe braquial, un plexe lumbar i un plexe
sacre, l’únic lloc on no hi ha formació de plexes es a la regió del tòrax,
mantenen una disposició segmentaria que anomenarem intercostals.

9.1.1. PLEXE CERVICAL

Tenim 5 nervis cervicals. I cada nervi cervical donarà lloc a una branca
posterior i una branca anterior, i les branques anterior formen
anastomosis entre elles, és a dir formen connexions. Hi ha una sèrie de
connexions complexes, de forma que les fibres de les diferents branques
acaben confluint en nervis que són complexos. El nervi més important que
s’origina així és el nervi frènic.

Aquest és el responsable del moviment del diafragma, el principal múscul inspiratori, si el nervi
frènic es lesiona es produirà paràlisis del moviment del diafragma, si aquesta lesió és bilateral
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

això pot comportar una insuficiència respiratòria. El nervi frènic s’origina de C3, C4 i C5, això vol
dir que conté fibres que venen dels nervis espinals C3, C4 i C5.

9.1.2. PLEXE BRAQUIAL

Probablement el plexe més complex i es forma a partir de les branques anterior dels nervis
espinals C5, C6, C7, C8 i T1. A partir d’aquest plexe es formen aquests 4 nervis que són els
responsables de la innervació sensitiva i motora del braç.

-Nervi musculocutani (1): dona innervació al compartiment

flexor del braç

-Nervi radial (2): dona innervació als compartiments posteriors

del braç i el avantbraç, i una mica innervació sensitiva de la mà.

-Nervi medià (3) i Nervi cubital (4): dona innervació als

compartiments anteriors del avantbraç i la mà.

9.1.3. PLEXE LUMBAR

Es forma per la fusió de les branques dels nervis espinals T12, L1, L2, L3, L4 i
L5. El nervi més important d’aquest plexe és el nervi femoral, aquest innerva
motorament sobretot la regió anterior de la cuixa, el quàdriceps, el sartori,
etc. I també dona innervació sensitiva a la cara anterior/medial de la cuixa
i a la cara medial de la cama. Si aquest nervi femoral es lesiona es compromet
la contracció del quàdriceps i el pacient no pot fer extensió de la cama.

9.1.4. PLEXE SACRE COCCIGI

Es forma des de L4, L5, S1, S2, S3, S4, S5 i el nervi més important d’aquest
plexe és el nervi ciàtic. Aquest nervi és el nervi més gran del cos, i s’origina
per la part inferior del múscul piramidal i a nivell de la fossa poplítia es
divideix en dos nervis, el tibial i el peroneal (tot i que a vegades es dona la
divisió en una regió més alta).

Aquest nervi ciàtic dona innervació motora als músculs isquiotibials i part
del adductor major, no tota però en part, i a través dels nervis peroneals i
tibials donarà innervació motora de tots els compartiments de la cama (
flexor, lateral i extensor) i del peu.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

La innervació sensitiva correspon a tota la regió posterior de la cuixa i de la regió lateral de la

cama i el peu. Una lesió del nervi ciàtic donarà greus deficiències en la mobilitat de la cama (el
peu penjant, no pot fer extensió del peu). Les lesions del ciàtic són molt típiques per culpa de
hernies discals, o processos degeneratius de la columna vertebral.

9.2. SISTEMA PERIFÈRIC NERVIÓS AUTÒNOM

Aquest sistema nerviós perifèric o vegetatiu és de control involuntari

i esta bàsicament destinat a innervar vísceres ( vasos sanguinis, cor,
pulmons, etc.)

Aquest sistema esta dividit en dos: el sistema nerviós simpàtic i el

sistema nerviós parasimpàtic, i les seves funcions son oposades, per
exemple, si el sistema nerviós simpàtic accelera el ritme cardíac, el parasimpàtic descelera el
ritme.

En els dos sistemes són sistemes de dues neurones. Tenim un primera neurona, el cos neuronal
de la qual es troba a nivell del sistema nerviós central i aquesta primera neurona fa sinapsis en
una segona neurona el cos de la qual esta fora del sistema nerviós central. Aquestes segones
neurones formen ganglis, tindrem ganglis simpàtics en el cas del sistema nerviós simpàtic, i
ganglis parasimpàtic en el cas del sistema nerviós parasimpàtic. Des de aquest gangli on es
troba la segona neurona sortirà l’axó de la neurona i innervarà la víscera en qüestió.

Per tant, fixem-nos que tenim dos tipus de fibres:

-Fibres preganglionars: aniran de la primera neurona fins al gangli.

-Fibres postganglionars: aniran del gangli fins la víscera que innerven.

Hi ha una diferència molt marcada entre els dos sistemes i te a veure amb la mida de les seves
fibres. En el cas del sistema nerviós simpàtic les fibres preganglionars són més curtes i les
postganglionars son comparativament bastant llarga, en canvi en el cas del sistema nerviós
parasimpàtic és al revés.

LA PRIMERA NEURONA

Sistema nerviós simpàtic:

El cos neuronal del es troba a nivell de medul·la toràcica i lumbar, just a la banya
lateral. RECORDEM: em vist que en la substància gris medul·lar trobem dues banyes
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

per cada meitat, una posterior i l’altre anterior, i entremig d’aquestes dues,
també trobarem una banya lateral més petita.

Des d’aquí les seves fibres sortiran i faran sinapsis amb els ganglis simpàtics que ara veurem.

Sistema nerviós parasimpàtic:

Es troba per sobra i per sota de la posició que ocupen les neurones del sistema nerviós simpàtic.
El sistema nerviós parasimpàtic el podem dividir en dues porcions:

-Porció cranial: Les primeres neurones d’aquesta porció es troben en el tronc del
encèfal, concretament en nuclis de determinats parell cranials (nuclis III, VII, IX, X).
El X pc, el nervi vague, el voltant del 70% del SN parasimpàtic esta constituït per
aquest nervi.

-Porció sacre: és bastant petita i innerva la pelvis, i trobarem la primera neurona a

nivell de la banya lateral.

LA SEGONA NEURONA

Els cossos neuronals de les segones neurones es troben en els ganglis simpàtics.

Ganglis simpàtics:

Són els ganglis que conformen la cadena simpàtica (ganglis paravertebrals), vol dir
literalment al costat de la columna, formen 2 cadenes i estan ubicats lateralment a
les vertebres al llarg de tota la columna. La seva funció es la d’innervar les vísceres
toràciques.

D’e l’altre banda tenim els ganglis prevertebrals, aquests es concentren en la regió
abdominal en relació a l’aorta, s’anomenen prevertebrals perquè els trobem per
davant de les vertebres. Es concentren sobretot al voltant del
origen del tronc celíac i del origen de l’arteria mesentèrica
superior, i formen moltes connexions entre ells formant plexes. EL plexe
més desenvolupat és el plexe celíac, aquest conjunt de ganglis que es
forma a nivell del tronc celíac i la mesentèrica superior.

Els ganglis prevertebrals són molt importants per la innervació de les vísceres
abdominals.
ANATOMIA SN Josep Maria i Andrea

Ganglis parasimpàtics:

És on trobarem els cossos de les segones neurones del sistema nerviós parasimpàtic. Aquests
també són de dos tipus:

-Ganglis cefàlics: estaran vinculats a la porció cranial del SN parasimpàtic, són

el òtic, pterigopalatí, ciliar i submandibular, aquests emetran fibres
postganglionars per innervar la musculatura llisa del globus ocular, les
glàndules salivals i mucoses del nas i de la boca.

-Ganglis murals: s’anomenen així perquè es troben integrats ja a la paret de la víscera.

La relació de la longitud de les fibres preganglionars i postganglionars en el SN parasimpàtic es

la següent: tenim fibres preganglionars molt llargues, i les fibres postganglionars són típicament
més curtes. Això porta al extrem en el cas del nervi vague, aquest té l’origen en el tronc encefàlic,
però arriba a innervar vísceres com el colon, que estan a la regió inferior del
abdomen.

Per això tenim unes fibres preganglionars molt llargues i unes fibres
postganglionars tant curtes, que sovint es troben directament integrades en
la paret de l’òrgan que esta innervat per aquest vague.