ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES III Laura Gaidar, S1

PRÀCTICA 5: BIBLIOTECA D’AULA I BIBLIOTECA DE CENTRE:

1. Representar gràficament la teva biblioteca de centre ideal.

Ens trobem davant d’una biblioteca escolar d’uns 80m2. En aquesta hi ha tota mena
d’estanteries, espais adaptats per a diferents edats, pissarres digitals i projectors. A la
dreta trobem la zona infantil en estanteries baixes per la seva altura amb edats, coixins,
catifes, etc. A la part esquerra hi ha llibres de diferents característiques i varies taules. A
la central es troben les taules amb ordinadors.

Quant a la il·luminació, la llum entra pels dos laterals i per la part davantera. Les portes
d’accés estan a les dues bandes de la biblioteca.

 Característiques de la biblioteca d’aula:

 Ha de facilitat l’aproximació als alumnes de tots els recursos disponibles dins
del seu espai vital (l’aula).
 Ha de ser útil, però també visible, identificable i per això ha de crear el seu propi
espai.
 Llibres amb protagonisme a l’aula (sovint són préstecs per un temps determinat).
 Per tenir una utilitat real, a més d’un espai i un fons ha de disposar de temps.
Temps per llegir a l’aula, per treballar amb els textos, amb allò que aporten, etc.
 Es configura com un espai ideal per millorar la dinàmica de lectura d’un grup.
Se centra en les necessitats concretes d’un únic grup classe.

1
ENSENYAMENT I APRENENTATGE DE LES LLENGÜES III Laura Gaidar, S1

 La biblioteca escolar i la biblioteca d’aula poden ser realitats que es

complementen, però difícilment són excloents.
 Característiques del fons i l’espai d’organització:
 Tria de materials necessaris: aquests han de doblar el nombre d’alumnes que hi
ha a l’aula. Tenir en compte la diversitat de nivells de lectura d’un mateix grup.
 S’ha de dividir en llibres de ficció (contes populars, contes il·lustrats, àlbums,
novel·les i còmics), llibres de poesia, llibres de coneixement, llibres de
referència, materials de producció pròpia, revistes i recursos digitals (ordinadors,
DVDs i tauletes interactives).
 La dotació de cada BA no hauria de ser fixa. Si ha de ser una biblioteca viva, ha
d’anar canviant i renovant-se en funció de les preferències i necessitats del grup.
 Ubicació i mobiliari: com més visibilitat es doni als llibres a l’aula, millor.
 Crear un racó que quedi una mica aïllar de la resta de l’espai i definir-lo amb
col·laboració d’una prestatgeria, canvi de color a les parets i modificació senzilla
del material de terra. Pot tenir butaques, sofàs o coixins.
 Bona il·luminació i retolació.
 Implicació dels docents i els alumnes:
 En la BA hauria d’haver-hi llibres proposats pel mestre (mediador entre els
llibres i les criatures). Paper mestre tutor: una persona culta, lectora empedreïda,
entusiasta i que ha llegit els llibres de l’aula i pot recomanar-los a cada alumne
 Els mateixos alumnes han de poder participar en la tria de llibres. Poden aportar
llibres que els hi vingui de gust llegir, això afavorirà a l’hàbit lector.
 Concretar algunes possibles activitats a la biblioteca d’aula:
 Estona de lectura autònoma diària: cada alumne decideix el que llegir i aquestes
lectures aniran canviant i adaptant-se a l’evolució dels alumnes durant el curs.
 Lectura expressiva: per part de l’alumne implica la preparació i l’entrenament de
lectura d’un text per ser llegit davant d’un auditori.
 Activitats de descodificació: desenvolupar la capacitat d’analitzar les paraules.
D’aquesta manera adquireixen progressivament els procediments d’adquisició
del codi.
 Lectura guiada: Comprensió del text que llegeixen els alumnes per la via de
formular-los preguntes i per la via de discussió guiada.