Miranda Vidal Blandón

La producción y gestión del deseo de libertad. La puerta de entrada

al dispositivo penitenciario.

1. Com conceptualitzen els autors el desig, i com vinculen aquest desig amb el
sistema penitenciari?

Anteriorment, el sistema penitenciari per a poder cumplir amb el seu objectiu de

“castigar” utilitzava el conegut “terror penal”; les condicions eren nefastes i la por
que tenia la societat era a viure-les. En el sistema penitenciari actual es tracta la
llibertat de les persones com un sentiment innat a ells (l'autor obre el debat de si
realment ho és o no), convertint-lo en una avantatge que han d’aconseguir (sistema
progressiu) i, per tant, ja no com a una condició basica de qualsevol persona que viu
en una societat. Ara les persones tenen por a perdre aquesta “llibertat” quan entren
a presó.
Aquest desig de llibertat es manifesta quan aquesta queda anulada, en aquest cas,
quan la persona entra a presó s’adona que realment havia sigut lliure. Les presons
utilitzen aquest sentiment de llibertat per a “reeducar” y “reformar” als interns, se li
estableixen una serie de mesures per a tornar a recuperar aquesta llibertat, i així les
realitzen. El desig de llibertat crea en el subjecte la voluntat al canvi, de poder sortir
d’una rutina monótona i, per tant, d’un control exhaustiu per part de la institució, la
única incertesa dels interns és quan arribarà aquesta llibertat tant esperada. És La
rutina la que crea el desig de llibertat.

2. Com s’explica la paradoxa de promoure el canvi/reeducació de les persones que

estan complint condemna mitjançant d’immobilisme que suposa la rutina?

L’objectiu dels centres penitenciaris sempre ha estat aillar al delinqüent de la

mateixa societat que l’ha conduit a la presó, com a forma de càstig i incapacitació.
Actualment s’ha afegit la funció de rehabilitació per a que aquests, un cop fora de la
institució, no reincideixin.
La paradoxa es dona quan es relacionen dos conceptes totalment contradictoris.
L’immobilisme, que fa referència a aquesta incapacitació del subjecte dins la presó,
a la rutina monótona i al control i vigilància exercit cap a ell; amb el fet de canviar i
tenir més llibertat.
Els autors argumenten que l’immobilisme actua com un estímul motivador per al seu
canvi conductual, ja que aquest tindrà com a conseqüència la llibertat que tant
desitja. És a dir, l’intern enten que si segueix les normes poc a poc guanyarà més
graus de la llibertat que tant vol aconseguir i, per contra, sino ho fa seguirà amb
aquesta rutina monótona (la concep com un càstig). Això portarà en un futur, que el
subjecte segueixi les normes, ja que sinó ho fa perdrà aquesta “llibertat” i tornarà a
la rutina (evitar la reincidencia).

3. Quina noció de poder es basa la implementació del sistema progressiu a les

presons?

Foucault concep el poder com una relació de força en la societat (tant a les
institucions com a l’Estat). El poder com un instrument de control per part de la
institució que permet “canviar” al individu. Quan la persona es empresonada, ha
passat pel sistema jurídico penal i s’ha adonat que la seva “llibertat” ja no està en les
seves mans (en un primer moment), sino en la del sistema. El sistema tindrà el
poder d’anar “premiant-lo” poc a poc amb la graduació de la seva llibertat si el
subjecte compleix amb el que se li imposa i, amb això és fa saber al pres que el
control de la seva llibertat la té la institució i que en certa manera està en “les seves
mans”. Aquest poder es relacional i gradual ja que l’individu també té el poder de
decidir seguir les normes o no per a guanyar la seva llibertat. Amb la relació de
poder-saber de Foucault, a través dels professionals s’aconsegueix el saber dels
reclusos, i així després es té el poder per a poder rehabilitar-los (es milloren les
seves habilitats). A través de la rutina es pot desenvolupar en els subjectes el desig
de llibertat, i així crear bons comportaments per aconseguir-lo.

"En la prisión, el gobierno puede disponer de la libertad de la persona y del tiempo

del detenido; entonces se concibe el poder de la educación que,(...) puede regular
para el hombre el tiempo de vigilia y de sueño, de la actividad y del reposo, el
número y la duración de las comidas, la calidad y la ración de los alimentos, la índole
 y el producto del trabajo, el tiempo de la oración, el uso de la palabra, y por decirlo
así hasta el del pensamiento(...). (Foucault, 1975)

4. Comentaris i/o valoració personal argumentada de la lectura realitzada.

Aquesta lectura ens consciencia de que realment som “lliures”, tot i les “repressions”
que pensem que tenim i que sempre vulguem ser-ho més. Que no tenim aquest
“desig de llibertat” perquè no hi ha res que ens recordi dia a dia que realment ho
som. La presó en aquest cas, a través de les rutines, recorda als reclusos que en un
moment de la seva vida havien sigut lliures i ara ja no. També recalca el fet que la
presó deixa clar quina és la relació de poder i qui és qui mana i té el control, on
molts casos aquesta “superioritat” passa als extrems. No cal ser punitiu i dir que
determinades persones és mereixen més anys de presó, estic segura que el
sentiment de desig de llibertat apareix en molt poc temps, ja que la rutina es una
qüestió de dies. Clar exemple el del confinament, no valorem el que tenim fins que
ho perdem.
Personalment he citat dos obres de George Orwell ja que considero que, sobretot
1984, és un clar exemple de la extrema vigilància per part d’una institució sobre la
població i, com a conseqüència, per a poder-la controlar.

Caracters sense espais ni preguntes: 4.135

BIBLIOGRAFIA:
Davis, Angela Y., Are prisons obsolete?, New York: Seven Stories Press, 2003.

Foucault, M. (1975) Vigilar y castigar. Madrid: Siglo XXI.

Jeanneret, F; Elejabarrieta, F. (2006) “La producción y gestión del deseo de libertad:

la puerta de entrada al dispositivo penitenciario” Castalia revista de Psicología de la
academia. Nº 10.

Orwell, G. (2013). Rebelión en la granja (2nd ed.). Debolsillo.

Orwell, G. (2013a). 1984 (2nd ed.). Debolsillo.

Sáenz Rojas, Mario A. El discurso resocializador: hacia una nueva propuesta para el
sistema penitenciario Revista de Ciencias Sociales (Cr), vol. I, núm. 115, 2007, pp.
125-136