El Hombre Lobo

Sergei Kostantinovitch Pankejeff, o més conegut com "El Hombre Lobo", va ser protagonista

d'uns dels casos més paradigmàtics del psicoanàlisis. El 1910 va arribar a la consulta de Freud
quan tenia vint-i-tres anys, provenia de Rússia, fill d'una mare excessivament preocupada per
la seva salut mental i d'un pare que presentava etapes d'hiperactivitat i de depressió de
manera alterna. Un dels seus tiets sofria de paranoia i vivia com un salvatge amb els animals,
també un cosí seu tenia deliris de persecució, per el tant en el cas de Sergei era evident
que havia molts signes d'inestabilitat. Quan Sergei tenia quinze anys la seva germana 2 anys
major a ell, es va suïcidar. Uns anys abans havia demostrat símptomes de depressió i
un par d'anys més tard el seu pare també es va prendre la vida.

Quan tenia disset anys va contraure gonorrea en tenir contacte amb una prostituta, des

d'allò va tindre molts episodis depressius i va estar internat en vàries clíniques, se li va
diagnosticar un trastorn maniàtic-depressiu. Quan va arribar a la consulta de Freud estava molt
dèbil, Freud va decidir donar-li fi a la intervenció pels següents mesos, Sergei va començar a
implicar-se i col·laborar més.

Se li coneix com "El Hombre Lobo" per un somni que va tindre que va començar a dilucidar
tota la dinàmica inconscient de Sergei. El somni va tindre lloc quan ell tenia quatre anys,
però va tenir un gran impacte tota la seva vida. En aquest somni veia com la finestra de la seva
habitació s'obria sola, era hivern, sobre les branques dels arbres es veien llops totalment
blancs, tenien cues grans com les de una guineu i tenien orelles com gossos, estaven quiets i el
miraven insistentment. El nen va sentir terror i va despertar cridant, Sergei va dibuixar el seu
somni per Freud

Al psicoanàlisis els somnis apareixen com jeroglífics que es desxifren. Dins apareixen

elements simbòlics del pacient, a partir de les seves vivències podem desxifrar les associacions
que li dona al món oníric.
Amb aquesta informació Freud va iniciar un camí cap a les experiències de la infància del
pacient. Va descobrir que quan tenia un any i mig, va presenciar un acte sexual entre els seus
pares, a partir d'això Freud va dissenyar el concepte d' "escena primordial,
va descobrir experiències sexuals del "Hombre Lobo" amb la seva germana i un intent de
seducció i posterior rebuig de la seva minyona.
Freud també va trobar que el seu pacient havia tingut una experiència obsessiva amb la
religió. Resava en diverses hores del dia i besava les figures dels sants abans d'acostar-se, però,
al mateix temps sentia culpa i malestar pel que feia i creia.
Amb tot això Freud conclou que el seu pacient encarna un cas d'homosexualitat
reprimida, Sergei va ser curat a través del psicoanàlisis, però més tard després  la Primera
Guerra Mundial, el pacient va publicar una autobiografia, on deia que el famós somni dels llops
va ser un invent seu. El cas ha sigut interpretat moltes vegades al llarg de la història i encara
genera polèmica.