58 DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 ara

Mèdia

Catalunya
Ràdio i TV3:
moltes
decisions
i poc temps
disponible
Àlex Gutiérrez
Cap de Mèdia

P
er matar una televisió pública, primer cal con-
duir-la cap a la irrellevància. Si s’aconsegueix
que la seva audiència sigui residual, és molt fà-
cil qüestionar-ne el manteniment: quin sentit
té gastar-se diners en una televisió que no mi-
ra ningú? En els últims temps, des de l’Estat
s’han llançat un seguit d’iniciatives polítiques
que –sovint amb aparença de simples actes administratius–
han anat minant la capacitat de TV3 i Catalunya Ràdio per ti-
rar endavant uns mitjans competitius. Amb una rèmora de
40 milions d’euros tot just començar l’any, aquest 2018 es-
clatarà definitivament el model que ha regit la Corporació
Catalana de Mitjans Audiovisuals els últims anys.
Per entendre el quid del que li passa a la Corporació, val la
pena retenir algunes magnituds bàsiques. Com que els pres-
supostos de la Generalitat estan prorrogats, també ho estan
els dels seus mitjans públics. Això vol dir que la CCMA rebrà
una aportació ordinària del govern idèntica a la dels tres anys
anteriors: 225 milions d’euros. Però un canvi en la llei de l’IVA
–en el sentit de les actuacions administratives esmentades
abans– farà que, en aquest exercici, hagi de retornar a l’Es-
tat uns 21 milions d’euros en concepte d’aquest impost. tornaria a nivells del 2012. Ara bé, abans
A més, també s’hi han de restar 7 milions d’euros, perquè caldria tenir un Govern constituït i veure
la Corporació va tancar el 2017 amb dèficit. Com que la llei im- fins a quin punt considera aquesta opció fac-
pedeix a les televisions autonòmiques endeutar-se (cosa que tible. La notícia d’aquesta mateixa setmana
sí que permet a TVE), l’única solució és digerir aquest forat en segons la qual Montoro retalla 780 milions del
el pressupost de l’any següent, abans que conclogui el pri- finançament de Catalunya fa més difícil que
mer trimestre. I encara hi ha un tercer factor. TV3 ha que- l’executiu català tingui marge econòmic per apar-
dat lluny d’assolir els objectius publicitaris que es va marcar tar 40 milions suplementaris per a la CCMA.
per a l’any 2017: dels 70 milions previstos, en va aconseguir 58 Si no es poden augmentar ingressos, aleshores cal
(en bona part, i és significatiu, per culpa d’empreses de l’Íbex incidir en les despeses. I aquí és on comença el drama.
que van reduir dràsticament la seva contractació habitual). La segona opció, doncs, seria retallar en les compres de
Això vol dir que –assumint que repeteixi els resultats– per al continguts que la Corporació fa a proveïdors. Aquí hi ha
2018 tindrà també 12 milions menys dels previstos per aquest programes, drets esportius, pel·lícules... Tot allò que no es
concepte. En total, doncs, 40 milions produeix internament a la casa. Però la ti-
menys dels que figuraven en el pres- sora toca os, aquí, ja que aquest capítol és
supost del 2017, sumant-hi IVA, dèfi- Les tres vies per pal·liar el que més ha patit les retallades dels úl-
cit i publicitat. tims anys. El 2010, TV3 i Catalunya Ràdio
I és aquí on s’obre una bifurcació el forat de 40 milions gastaven 149 milions d’euros comprant
o trifurcació, ja que sobre el paper hi continguts externs, però la xifra es va re-
ha tres possibles sortides a aquesta presenten problemes duir fins als 62 milions del 2017, és a dir,
crisi. Però totes tres presenten pro- un 58% menys.
blemes d’aplicació severs. d’aplicació severs Carregar sobre aquests 62 milions el
La primera opció és aconseguir gruix dels 40 milions que s’han d’ajustar
més finançament per a TV3 –que s’en- deixaria la partida sota mínims. I molt
dú la part del lleó del pressupost– i Catalunya Ràdio. Al cap i probablement perdria el lideratge d’audiència que ha defen-
a la fi, no seria el primer cop que el Govern fa una aportació ex- sat els últims vuit anys, perquè, tot i que TV3 produeix inter-
traordinària, tot i que mai per un import d’aquesta magnitud. nament molts continguts, la majoria dels grans èxits d’audi-
D’altra banda, també és cert que la transferència de la Genera- ència del prime time, de Merlí a Polònia, de Nit i dia a FAQS:
litat es va retallar dràsticament a principis de la dècada. Ara Preguntes freqüents, són programes fets conjuntament amb
es preveuen 225 milions d’euros, però el 2010 la Corporació les productores. A més, la Corporació té un mandat parlamen-
rebia 334 milions. Si es millorés l’aportació en 40 milions, es tari que l’obliga a ser “motor del sector audiovisual”, cosa que
ara DIUMENGE, 7 DE GENER DEL 2018 59
mèdia
20 anys del final de ‘Nissaga de poder’ 35 anys del naixement de TV3
Les tres temporades de la telenovel·la van aconseguir una La cadena pública va emetre per primer cop el setembre del
gran atenció popular gràcies a Eulàlia i Mateu Montsolís 1983, però no va tenir una programació fixa fins al cap d’un any

no podria complir si es deixa a gairebé zero la seva capacitat

de compra o coproducció. (Aquest mandat, per cert, expira-
va el febrer del 2017 i tenia un any de pròrroga automàtica. Per
tant, a partir del febrer TV3 queda, sobre el paper, deslliura-
da d’aquesta obligació. Això vol dir que el nou Parlament ha
de decidir quina missió li encomana a TV3 pel que fa a la pro-
moció del sector.)
Finalment, la tercera opció hipotètica seria aprimar l’es-
tructura laboral de la Corporació. Els 2.322 treballadors de
l’ens van costar, l’any passat, 167 milions d’euros. La xifra és
similar als 169 milions de la nò-
mina del 2011. Aleshores, però,
La Corporació té pendent resoldre la els mitjans de la Generalitat su-
peraven les 2.700 persones con-
governança de l’ens: la llei que estava tractades. L’aprimament dels in-
tramitant el Parlament obliga a consensos gressos fa que, actualment, el
personal suposi el 54% del total
entre partits per poder nomenar els del pressupost.
La via de rebaixar la despesa
membres, que passarien de 6 a 7 en salaris, però, necessitaria un
consens polític poc probable. De
fet, l’equip directiu de la CCMA
ja va intentar promoure una equiparació de les retribucions
dels treballadors de TV3 i Catalunya Ràdio amb els de la res-
ta de la funció pública. Però Esquerra no va acabar donant el
seu plàcet i la mesura no es va aplicar. Qualsevol intent de
reduir aquesta partida toparà segur amb mobilitzacions i va-
gues del personal de la casa, la qual cosa, cal suposar, els par-
tits polítics intentaran evitar, més encara tenint en compte el
període convuls que viu el país. A més, durant tot el 2018 es-
tarà vigent el conveni laboral del personal de la Corporació,
de manera que qualsevol actuació hauria de fer-se a través
d’un canvi de legislació (com va fer l’Aragó amb el personal
dels seus mitjans públics).
Aquests són els tres camins que s’obren, però, evident-
ment, la solució pot ser mixta. El més probable és que el Go-
vern acabi aportant alguna partida extraordinària, que seguei-
xi havent-hi ajustos en tots els capítols que no afecten direc-
tament la pantalla, que es plantegin maneres de reduir el pes
de la plantilla –en l’últim procés d’acomiadament pactat el
nombre de voluntaris va superar el de les sortides mar-
cades com a objectiu–, que es repensi si l’oferta de ca-
nals és l’adequada –es qüestiona la continuïtat
d’un Esport3 al qual no es nodreix de programes
temàtics, en part perquè no es tenen drets esportius–
i, també, alguna retallada en els programes que es com-
pren, ja sigui perquè es renuncia a algun o perquè es re-
negocia a la baixa la seva factura (però els abaratiments solen
passar factura en els resultats).
El temps, en tot cas, juga en contra de TV3 i Catalunya Rà-
dio. El director de la televisió, Vicent Sanchis, va assegurar en
una entrevista aquesta setmana que a partir del juny es que-
darien sense diners per poder comprar res. Era un toc d’aler-
ta i una pressió traslladada al futur Parlament, encara per cons-
tituir. Ara bé, també TV3 té uns deures pendents importants
pel que fa a la seva governança: el març del 2018 hauran cadu-
cat els mandats dels sis membres que formen la cúpula direc-
MARI FOUZ / IDOIA VALLVERDÚ

tiva. Caldria renovar-los, però això no es farà fins que no es com-

pleti la modificació de la llei de la CCMA, que es va emprendre
la legislatura anterior. Els treballs de la comissió van decaure
i van quedar sense efecte quan es va dissoldre la cambra, però
tenint en compte que la correlació de forces és similar, és molt
plausible que els nous diputats reprenguin la feina al mateix lloc
on la van deixar i que traslladin aviat al ple la nova llei.
S’hi preveien dues novetats principals: la recuperació del
consens entre partits per poder nomenar consellers de la Cor-
poració i l’ampliació del nombre de cadires de sis a set per po-
der acomodar millor el nombre creixent de partits al Parla-
ment. Mentre això no succeeixi, els sis consellers de la CCMA
actuals seguiran sent-ho, en funcions. I seguiran a l’espera que
la Generalitat fixi el contracte programa de TV3 i Catalunya
Ràdio (el document que garanteix quants diners rep la Cor-
poració i què se li demana a canvi).
S’han de prendre moltes decisions i hi ha poc temps dis-
ponible. TV3 i Catalunya Ràdio poden començar a transi-
tar, en qualsevol moment, el lent però inexorable camí de la
irrellevància.e