El caragol Manol i l’abelleta Enriqueta.

Hi havia una vegada dos amics que compartien molts moments feliços, es passaven tots els
dies de l'estiu jugant i xarrant. L'amistat formada pel caragol Manol i la abelleta Enriqueta
havien arribat a un nivell d'amistat superior, és a dir, eren quasi família. Totes les bones
accions o entremaliadures que se'ls ocurrien, les feien junts.
Un dia acabaven d'eixir del col·legi i estaven recordant els seus ultimes entremaliadures,
com quan es van emportar totes les llepolies en un aniversari de la seua classe o quan
s'escapaven de casa a les nits a les festes de les formigues, quan se'ls va ocórrer una nova
entremaliadura, una millor que totes les anteriors, l'entremaliadura de les entremaliadures.
Anaven a entrar en el formiguer més gran de tot el bosc i anaven a robar tot el menjar que
havien recol·lectat durant l'estiu. Era el pla genial.
Aqueixa mateixa nit van quedar i van arreglar tots els detalls del pla per a, quan estigueren
totes les formigues en la festa formiguera dels divendres, entrar d'amagat en el formiguer i
emportar-se tot el menjar.
Quan es van assegurar que totes les formigues estaven en la festa van entrar al *hormiguera
i fent cinc viatges van aconseguir emportar-se la gran majoria de menjar que tenien
emmagatzemada, la van portar al seu amagatall en el bosc i es van anar a la seua casa a
dormir.
Mentrestant, una formiga es donà compte del que estava passant, però no era una formiga
normal, era la formiga bruixota. A aquesta formiga no li va costar descobrir qui havia sigut i
va decidir donar-los una lliçó. Després de parlar amb les formigues més importants del seu
clan, van arribar a la conclussió que fer que vinguera una ona de fred al bosc seria suficient
perquè aprengueren a no robar-li a les formigues, que son amb esforç el seu aliment.
Unes hores després, quan va començar el dia, la abelleta Enriqueta va despertar trobant-se
molt malament, estaven a -2 graus, ja que les abelles no porten bé el fred. El caragol Manol,
en veure el fred que feia, immediatament va anar a veure a la seua amiga l'abella i quan *vió
l'estat en el qual es trobava va acudir a parlar amb la formiga, ja que elles tenien fama de fer
bruixeria.
Una vegada en el formiguer, la formiga regna i la formiga bruixota van atendre el caragol que
havia demanat la cita, orgulloses d'haver aconseguit que reflexionaren.
-Per favor, retornar la calor, la meua amiga la abelleta Enriqueta s'està posant molt
malament.-Va exclamar plorant el caragol, al que les formigues es dirigeren una mirada i van
contestar:
-Ho farem, però a canvi haureu de retornar tot el menjar que robareu.
I així és com el caragol Manol i l’abelleta Enriqueta van aprendre que no cal robar i que cal
valorar l'esforç de cadascun en el seu treball.
I conte contat, conte acabat.

Aitana, Sergio Mons i Beatrice.