lOMoARcPSD|7722520

2020/
2021

PIC _ BLOC I
PROFESSORA: PONS PARERA, EVA
SUMARI

1.1. INTRODUCCIÓ A LA CONSTITUCIÓ...........................................................................................4

ELEMENTS DE L’ESTAT........................................................................................................................................4

TERRITORI.......................................................................................................................................................4

POBLE.............................................................................................................................................................4

PODER............................................................................................................................................................4

1.1.1. CONCEPTE I FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ............................................................................................5

EVOLUCIÓ.......................................................................................................................................................5

FUNCIONS.......................................................................................................................................................5

1.1.2. NORMATIVITAT DE LA CONSTITUCIÓ........................................................................................................6

1.1.3. INTERPRETACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ.......................................................................................................6

1.1.4 GARANTIES DE LA CONSTITUCIÓ...............................................................................................................6

1.2 CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978..........................................................................................6

1.2.1 ELABORACIÓ I INFLUÈNCIES DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: TRANSICIÓ A LA DEMOCRÀCIA I PROCÉS

CONSTITUENT.....................................................................................................................................................6

TEMES MÉS DEBATUTS...................................................................................................................................7

RELACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT...............................................................................................................................7

FORMA DE GOVERN.......................................................................................................................................7

1.2.2 ESTRUCTURA DE LA CONSTITUCIÓ............................................................................................................8

1.2.3 REFORMA CONSTITUCIONAL: PROCEDIMENTS ORDINARI I AGREUJAT DE REFORMA (ART.166-169).......8

INTERPRETACIÓ CONSTITUCIONAL.................................................................................................................9

MUTACIÓ CONSTITUCIONAL...........................................................................................................................9

LÍMITS DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL.....................................................................................................9

PROCEDIMENT DE REFORMA CONSTITUCIONAL................................................................................................9

INICIATIVA......................................................................................................................................................9

TRAMITACIÓ PARLAMENTÀRIA I APROVACIÓ.................................................................................................9

1.2.4 JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL: EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I LES SEVES FUNCIONS.............................10

1.3 PRINCIPIS CONSTITUCIONALS.................................................................................................10

1.3.1 ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET....................................................................................................10

L’ESTAT DE DRET...........................................................................................................................................10

L’ESTAT DEMOCRÀTIC...................................................................................................................................11

L’ESTAT SOCIAL.............................................................................................................................................12

1.3.2 SOBIRANIA POPULAR, MONARQUIA PARLAMENTÀRIA I DIVISIÓ DE PODERS.........................................13

1.3.3 PRINCIPI DEMOCRÀTIC............................................................................................................................13

MECANISMES DE DEMOCRÀCIA DIRECTA - REFERÈNDUM...........................................................................14

MECANISMES DE DEMOCRÀCIA SEMIDIRECTA O PARTICIPATIVA................................................................14

PODER LEGISLATIU.......................................................................................................................................14

GOVERN I ADMINISTRACIÓ...........................................................................................................................15

PODER JUDICIAL...........................................................................................................................................15

1.3.4 PRINCIPI D’AUTONOMIA..........................................................................................................................15

PAÍS BASC.....................................................................................................................................................15

CATALUNYA..................................................................................................................................................15

1.3.5 APERTURA INTERNACIONAL DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA...............................................................16

UNIÓ EUROPEA.............................................................................................................................................16
1.1. INTRODUCCIÓ A LA CONSTITUCIÓ

El Dret Constitucional està constituït per dos elements: l’Estat i la Constitució. L’estat és una forma d’organització
política històrica que neix entre els segles XV i XVI. Anteriorment havien existit altres tipus d’organitzacions preestatals,
com ara la comunitat cristiana i la polis grega.

Quan al segle XV apareix l’Estat, ho fa com a Estat Absolut, caracteritzat per una concentració del poder polític en el rei,
que era absolut i de legitimació divina. Aquest nou estat encara no està subjecte al Dret perquè el Dret depèn del que
digui el Rei. Per tant, encara no es pot considerar un Estat de Dret1. Aquest model durarà aproximadament tres segles.

Llavors, l’Estat evoluciona cap a l’Estat liberal, que és una nova forma d’Estat fundada en la idea del contracte social. Es
concep de forma diferent la legitimació del poder, és a dir, ara es legitima amb la idea del contracte social: es cedeix el
poder de decisió sobre els individus a l’Estat amb la condició que aquest poder estatal serveixi per protegir els drets
naturals dels ciutadans. El poder de l’Estat queda legitimat si s’exerceix d’acord amb aquest fi. (Locke 2). Dins l’Estat
liberal es produeix un procés progressiu de juridificació o normativització de l’Estat cap a un Estat liberal de Dret.

Finalment, l’Estat liberal de Dret evolucionarà cap a un Estat democràtic, que implica augmentar la base social de
legitimació del poder amb el sufragi universal. L’Estat democràtic es transforma en Estat social caracteritzat per un
major intervencionisme dels poders públics en l’economia i per garantir uns mínims drets socials.

ELEMENTS DE L’ESTAT

TERRITORI

És l’espai físic de l’Estat, delimitat a través de les fronteres. L’Estat és un ens territorial, igual que les comunitats
autònomes i els municipis, tot i que aquests són infra/subestatals. Jurídicament, el territori té dues funcions: establir els
límits dins els quals l’Estat exerceix els seus poders i establir l’àmbit de validesa de l’ordenament jurídic estatal.

POBLE

És una comunitat de persones que viu de manera estable en un territori estatal. Tenen uns vincles jurídics entre les
persones que indiquen la pertinença al poble (nacionalitat). No s’ha de confondre amb la nació3.

PODER

L’Estat es caracteritza per ser una forma d’organització de poder i per ser un sistema estable d’institucions. Per tant,
l’Estat és un poder sobirà que compta amb la centralització del poder polític. La sobirania té dues dimensions: interna
(l’Estat té el monopoli de la força) i externa (independència enfront d’altres Estats).

Dins l’Estat es necessiten unes regles de convivència política, i és aquí on entra la Constitució.

1 Estat de dret: Estat que actua vinculat a les lleis.

2 Locke, un teòric de la revolució anglesa, diu que les persones cedeixen el poder de decisió a l’Estat perquè protegeixi
els seus drets naturals.

3 Nació: grup humà amb una determinada identitat ètnica, cultural, lingüística, històrica, etc. Continuada en el temps i
que té un projecte vital comú.
1.1.1. CONCEPTE I FUNCIONS DE LA CONSTITUCIÓ

La Constitució és un text jurídico-polític escrit que emana del poder constituent i que ordena la convivència política dins
un Estat sobre la base del reconeixement d’uns drets per als ciutadans i la separació de poders. Les seves garanties
normatives suposen la seva primacia enfront d’altres normes.

EVOLUCIÓ

Primer terç del segle XIX: Cartes Atorgades. Durant la Restauració monàrquica absolutista els reis imposaven unes
normes als seus súbdits per tal de garantir la convivència. Ex. Estatut Reial de 1834.

Segona meitat del segle XIX: Constitucions Pactades. En torna a la sobirania compartida entre el rei i la nació. A més, cau
el concepte liberal de Constitució que s’havia tengut fins aleshores, la qual emanava del poble i es podia
canviar, i es passa a una visió historicista, on es propugna que la Constitució ve de l’evolució de la nació i no
es pot canviar. Ex. Constitucions 1837, 1845, 1876.

Finals del segle XIX: Es recupera el principi democràtic de la sobirania popular.

Segona part del segle XX (Entreguerres): S’aconsegueix la idea de Constitució normativa sobretot a l’Europa Continental,
per la qual cosa es reconeix la Constitució com a norma superior per sobre de totes les lleis.

FUNCIONS

1. Determinar els principis fomentadors de l’Estat: la Constitució sol defensar els valors sobre els quals es
fonamenta el sistema i el justifica. Preàmbul i primers articles de la CE.

2. Reconèixer i protegir els drets dels ciutadans: és l’origen dels textos constitucionals, tot i que avui s’ha ampliat
el reconeixement de drets. Es redacta i es pretén defensar els drets i deures fonamentals. Títol I

3. Configurar els poders de l’Estat. S’estableix la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) i de les
institucions (Cap d’Estat, Parlament, Govern i Poder Judicial), a més de la relació entre ells (règim
parlamentari/presidencialista). Títol II, III, V, VI, IX.

4. Configurar l’organització territorial de l’Estat:

a. Estat unitari: sense divisions importants

b. Estat compost: amb divisions importants. Federal, regional i autonòmic.

5. Regular els sistemes de fonts del dret: es defineix l’estructura i la producció de l’ordenament jurídic estatal.

6. Procediments de reforma constitucional: la Constitució es regula a ella mateixa per tal de modificar-se. És una
garantia que preveu un procés especial i dificultós (diferent del de modificar una llei ordinària), ja que aquest
text és pensat per garantir l’estabilitat. Si la Constitució és difícil de modificar, és rígida, si no flexible.

a. Poder constituent/derivat: atorgar el poder a algú futur per tal de, si cal, poder modificar-la.

b. Clàusules de reforma: procediments i condicions a través dels quals es pot reformar la CE.
 c. Control de constitucionalitat: lleis que serveixen per evitar l’establiment de lleis contràries a la CE: El
jutge Marshall (1803, EUA) decideix aplicar la llei que determina que si hi ha dues lleis contràries, és la
seva figura qui decideix quina aplicar. Si aquesta norma, però, és la Constitució, se li dóna preferència.

1.1.2. NORMATIVITAT DE LA CONSTITUCIÓ

1.1.3. INTERPRETACIÓ DE LA CONSTITUCIÓ

1.1.4 GARANTIES DE LA CONSTITUCIÓ

Model Americà. Difús Model Europeu. Concentrat

Poder judicial El poder está repartit en Tribuna Constitucional Control Només el TC pot declarar
Control difós diversos òrgans per declarar Concentrat lleis anticonstitucionals.
una llei anticonstitucional.

Procediment incidental: el control de la Es creen uns procediments autònoms davant el TC. Hi ha un

procediment especial perquè el TC controli les lleis (recurs i
Constitució es determina a judicis ordinaris. qüestió d’inconstitucionalitat).

Efectes declaratius: si es determina la Efectes – força llei: si es determina la inconstitucionalitat d’una

inconstitucionalitat d’una llei, continua dins llei, s’expulsa de l’ordenament jurídic, és a dir, s’aplica la
l’ordenament jurídic però no s’aplica. nul·litat. És per això que diem que el TC actua com a legislador
negatiu (≠legislador positiu: parlament, que aprova lleis).

1.2 CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978

1.2.1 ELABORACIÓ I INFLUÈNCIES DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA: TRANSICIÓ A LA

DEMOCRÀCIA I PROCÉS CONSTITUENT

Gener 1977 S’aprova la Llei de Reforma Política com una llei fonamental

Juny 1977 Hi ha eleccions generals (on es reconegué el pluralisme polític). Es constitueixen les Corts bicamerals que
funcionaran com a Parlament Ordinari i com a Corts Constituents.

En aquest procés constituent es va pretendre que prevalgués el consens. Intentar aconseguir el màxim acord entre els
diferents partits que s’havien presentat a les eleccions. Això s’aconseguí elaborant una ponència en el CD: la Ponència
dels 7 (3 diputats UCD, 1 PSOE, 1 Alianza Popular, 1 Minoria Catalana, 1 PCE). La ponència va començar a treballar baix
tres criteris: confidencialitat de les discussions, redacció del text de discussió diària per un ponent distint i un acord sobre
uns mínims que tots els ponents havien d’acceptar. El text de la ponència es concretà en un primer i un segon esborrany.
Finalment hi va haver un debat en el Ple del Congrés el 21 de juliol de 1978 on es discutiren les esmenes al text de la
ponència (més de mil). El 9 d’octubre es debat en el Ple del Senat que també havia fet moltes esmenes. Com que no hi ha
acord entre les dues cambres, es creà una comissió mixta que s’encarregà de redactar un text únic i es va arribar a un
acord que es va plasmar en un text el 28 d’octubre de 1978.
Desembre, 6 1978 Es fa el referèndum popular perquè la població voti a favor de l’aprovació de la Constitució. El
resultat és una majoria absoluta del 67,11%

Desembre, 27 La Constitució és promulgada4 pel rei. DATA OFICIAL DE LA CONSTITUCIÓ

Desembre, 29 Es publica en el BOE i, per tant, entra en vigor.

TEMES MÉS DEBATUTS

FORMA D’ESTAT

• Si Espanya havia de ser una monarquia o una república.

• Monarquia: bascs, UCD, AP. República: PSOE, PCE, Catalans

• Els partits republicans van cedir molt ràpidament perquè comprenien que havien d’acceptar la monarquia
perquè pogués culminar la importància de passar a una democràcia.

RELACIÓ ESGLÉSIA-ESTAT

Havia estat una gran diferència durant tot el segle XIX entre progressistes i moderats. Va motivar una de les crisis més
importants de la ponència. Va acabar amb un article que dóna elements cap a un ensenyament públic i alguns altres a
un ensenyament privat. L’art. 16 diu que l’Estat és aconfessional però menciona la religió catòlica. Per tant, se li dóna
cert reconeixement a l’Església catòlica.

FORMA TERRITORIAL DE L’ESTAT

• UCD i AP VS. PSOE, PCE i Partits perifèrics (nacionalistes).

• UCD i AP reconeixien que se li havia de donar una certa autonomia limitada a les nacionalitats històriques.

• PSOE i PCE volien el federalisme de Pi i Maragall com una forma d’acostar el poder als ciutadans. Varen cedir.

• Perifèrics (Minoria catalana, ER, PNB i Eskerriko Eskerra) volien el màxim d’autonomia pels seus territoris.
Catalunya volia ser reconeguda com una nació.

FORMA DE GOVERN

• Parlamentarisme o presidencialisme. Es discutia quants poders havia de conservar el rei.

• Es va acordar que Espanya seria una monarquia parlamentària.

1.2.2 ESTRUCTURA DE LA CONSTITUCIÓ

La CE consta de 10 títols i 169 articles.

Part dogmàtica Preàmbul: No té capacitat jurídica

4 Promulgació: acte necessari del rei que serveix perquè les lleis quedin aprovades definitivament.
 Títol Preliminar: Principis

Títol I: Drets Fonamentals

Títol VII: Constitució econòmica

Part orgànica Títol II: De la Corona

Títol III: De les Corts Generals

Títol IV: Govern i l’Administració

Títol V: Relacions Corts Generals i Govern

Títol VI: Poder judicial

Títol VIII: Organització territorial de l’Estat

Títol IX: Tribunal Constitucional

Títol X Sobre la Reforma de la Constitució

Disposicions addicionals Tracten temes relacionats amb l’articulat. La més important és la disposició addicials
primera perquè parla sobre els drets històrics dels territoris forals

- 9 disposicions transitòries d’aplicació temporal: parlaven de la transició entre la

dictadura i la democràcia.

- 1 disposició derogatòria: deixa sense efecte normes prèvies. Deroga

expressament totes les lleis fonamentals del franquisme, incloent-hi la llei de
reforma política i, a més, afegeix una erogació general de totes les normes
prèvies contràries a la Constitució.

- 1 disposició final: parla de la publicació de la Constitució en el BOE.

1.2.3 REFORMA CONSTITUCIONAL: PROCEDIMENTS ORDINARI I AGREUJAT DE REFORMA

(ART.166-169)

Segons el seu tipus de capacitat de reforma podem trobar Constitucions flexibles o rígides. Les primeres són molt fàcils
de modificar, quasi com si fos una llei qualsevol, mentre que les rígides requereixen uns procediments especials i unes
majories reforçades.

La reforma és una garantia de pervivència perquè permet adaptar el text constitucional als canvis socials. Així, la
Constitució pot durar en el temps, ja que pot anar admetent els canvis de la població.

A vegades hi ha altres vies, diferents de la reforma, que permeten adaptar la Constitució a la realitat canviant:

INTERPRETACIÓ CONSTITUCIONAL

Consisteix en la interpretació dels articles de la Constitució que fa el Tribunal Constitucional. Això es pot fer perquè la
Constitució sol tenir normes molt obertes o ambigües que donen peu a la interpretació. (Art. 32)
MUTACIÓ CONSTITUCIONAL

Vol dir el canvi en el sentit d’una norma de la Constitució sense reformar-la. N’és un exemple l’article que diu el deber
de defender a España. Abans s’entenia aquest article com el deure dels homes a fer el servei militar.

LÍMITS DE LA REFORMA CONSTITUCIONAL

Hi pot haver límits temporals com ara en temps de guerra o si estan en vigor algun dels estats excepcionals. I límits
materials si existeixen matèries o articles de la Constitució que siguin irreformables.

En la CE no existeixen clàusules d’intangibilitat. És a dir, articles que no es poden canviar. La qüestió sobre la
irreformabilitat d’alguns articles crea debat, ja que alguns diuen que existeixen uns límits implícits, ja que si es canvien,
s’està produint un canvi de règim constitucional i això produiria una ruptura amb la Constitució prèvia.

PROCEDIMENT DE REFORMA CONSTITUCIONAL

INICIATIVA

Els òrgans que poden iniciar una reforma constitucional són:

1. Govern: pot iniciar un projecte de reforma constitucional.

2. Congrés dels diputats: 2 GP o 1/5 part dels diputats (70).

3. Senat: amb 50 senadors de més d’un grup parlamentari.

4. Comunitats Autònomes: a través dels seus parlaments o bé demanant al govern que presenti un projecte de
reforma.

TRAMITACIÓ PARLAMENTÀRIA I APROVACIÓ

ART. 167

És un procediment bastant senzill. S’empra com a procediment residual, és a dir, afecta només als articles als quals no
afecta el procediment de l’article 168.

Es realitza pel procediment legislatiu però s’ha d’aprovar per 3/5 parts del ple del CD i Senat. Si les dues cambres no es
posen d’acord, es crea una comissió mixta i es torna a votar. Si no s’obtenen les 3/5 parts, es podrà aprovar si el CD
obté 2/3 a favor i en el Senat aconsegueix majoria absoluta.

ART. 168

És un procediment bastant complicat. S’empra pels articles més importants: títol preliminar, títol II (Corona), secció I II
títol I (drets fonamentals).
Cal aprovar primer el principi de reforma, la necessitat per reformar la Constitució, i especificar quines parts. Això s’ha
d’aprovar per 2/3 parts. Després es dissol el CD i el S i es convoquen eleccions. Després d’aquestes eleccions, les
cambres han de ratificar el principi de reforma amb una segona votació. Pel CD, s’ha d’aprovar per majoria simple i pel
Senat per majoria absoluta. Després es fa la tramitació pel procediment legislatiu. La tramitació i l’aprovació final han
de tenir el suport de 2/3 parts de les dues cambres. S’aprova si s’obté la majoria simple en el cas del CD i la majoria
absoluta en el Senat. Un cop s’ha aprovat, es fa la tramitació del procés legislatiu. L’aprovació final ha de ser per 2/3
del CD i del Senat.

1.2.4 JUSTÍCIA CONSTITUCIONAL: EL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL I LES SEVES FUNCIONS

1.3 PRINCIPIS CONSTITUCIONALS

1.3.1 ESTAT SOCIAL I DEMOCRÀTIC DE DRET

L’ESTAT DE DRET

La CE, en el preàmbul, proclama la voluntat de la nació espanyola de “consolidar un Estat de dret que asseguri l’imperi
de la llei com a expressió de la voluntat popular”. L’imperi o primacia de la llei s’ha d’entendre subordinat al principi de
constitucionalitat (art. 9.1). Connexió especial de la llei amb el principi democràtic, com a font que emana de la
sobirania popular representada en el Parlament (art. 1.1 i 66).

Principi de legalitat (art. 9.3): l’actuació dels òrgans de l’Estat es realitza amb submissió a la llei: el Govern exerceix la
funció executiva i la potestat reglamentària d’acord amb la Constitució i les lleis (art. 97); l’Administració pública actua
amb submissió plena a la llei i al dret (art. 103.1). Interdicció de l’arbitrarietat dels poders públics, i especialment de
l’Administració (art. 9.3). Els tribunals controlen la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació administrativa i la
submissió d’aquesta als fins que la justifiquen (art. 106). Els jutges i magistrats es troben sotmesos a l’imperi de la llei
(art. 117).

Altres principis de l’ordenament jurídic (art. 9.3): jerarquia normativa, publicitat de les normes, irretroactivitat de les
disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, responsabilitat dels poders públics,
seguretat jurídica.

Organització dels poders de l’Estat: distribució horitzontal del poder entre els òrgans constitucionals que dóna lloc a la
forma de govern denominada “monarquia parlamentària” (art. 1.3):

1. La Corona assumeix una funció simbòlica i representativa de l’Estat en les relacions exteriors i una funció
moderadora amb en relació amb la resta d’òrgans (Títol II).

2. Les Corts Generals exerceixen amb caràcter ordinari la potestat legislativa, a banda de funcions pressupostària
i de control del Govern (art. 66).

3. El Govern participa en la funció legislativa (art. 82-86), dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil
i militar i la defensa i exerceix la funció executiva i la potestat reglamentària (art. 97).
 4. El poder judicial està integrat per jutges i magistrats independents que exerceixen la funció jurisdiccional.
L’òrgan especialitzat de govern del poder judicial és el Consell General del Poder Judicial (títol VI).

5. El Tribunal Constitucional actua en la resolució dels conflictes que es produeixen entre el Congrés dels
Diputats, el Senat, el Govern i el Consell General del Poder Judicial (art. 161.1.d).

Reconeixement dels drets fonamentals i les seves garanties (Títol I)

Els drets són reconeguts com a drets públics subjectius que limiten l’actuació dels poders públics (art. 53.1) i amb
efectes vinculants per als ciutadans (art. 9.1). Es reconeixen els drets de defensa o llibertat provinents de l’Estat liberal
de dret (arts. 16, 20, 21, 24, 33...). El Títol I ordena els drets en diferents capítols i seccions en funció del tipus de
garanties que els protegeixen:

- Garanties normatives: procediment agreujat de reforma constitucional (art. 168.1), reserva de llei per a la
regulació de l’exercici del dret (art. 53.1), preservació del contingut essencial enfront del legislador (art. 53.1) i
desenvolupament per llei (art. 81.1).

- Garanties jurisdiccionals: tutela judicial ordinària (art. 24), procediment preferent i sumari davant dels
tribunals ordinaris i recurs d’emparament davant del Tribunal Constitucional (art. 53.2).

- Garantia institucional: defensor del poble (art. 54).

L’ESTAT DEMOCRÀTIC

La definició de l’Estat com a democràtic connecta amb el valor superior del pluralisme polític (art. 1.1). En l’àmbit
estrictament polític, l’expressen els partits polítics (art. 6). Altres manifestacions del pluralisme són:

• Pluralisme religiós (art. 16.3)

• Pluralisme lingüístic (art. 3.3 i 20.3 CE)

• Pluralisme en la vida social i econòmica: reconeixement de sindicats i organitzacions empresarials (art. 7);
col·legis i organitzacions professionals (art. 36 i 52); obligació dels poders públics de fomentar les
organitzacions de consumidors i usuaris (art. 51.2).

• Reconeixement del dret d’associació, com a via d’expressió del pluralisme de la societat (art. 22)

Proclamació de la sobirania popular (art. 1.2). El titular de la sobirania és el “poble espanyol”, afirmació compatible
amb el reconeixement de la pluralitat de “nacionalitats” i “regions” que integren Espanya (art. 2).

Estructura democràtica dels poders de l’Estat, que emanen del poble (art. 1.2):

- Les Corts Generals són l’òrgan o el poder de l’Estat que representa el titular de la sobirania (art. 66).

- La justícia emana del poble (art. 117.1)

- Les forces armades tenen encomanada la missió de garantir la sobirania d’Espanya enfront ingerències de
l’exterior i de protegir la democràcia en el marc de l’ordenament constitucional (art. 8).

- Altres organitzacions que operen en l’esfera pública han de tenir una estructura interna i un funcionament
democràtics (partits polítics, art. 6; sindicats, art. 7; col·legis professionals, art. 36)

Participació:

Participació política:
 - Dret dels ciutadans a participar en els assumptes públics, directament o per mitjà de representants (art.23.1) -
Dret d’accedir en condicions d’igualtat als càrrecs públics (art. 23.2) Altres modalitats participatives:

- Participació dels professors, pares i alumnes en la gestió i control dels centres educatius sostinguts amb fons
públics (art. 27.7).

- Participació de la joventut en el desenvolupament polític, social, econòmic i cultural (art. 48).

- Organitzacions de consumidors i usuaris (art. 51).

- Audiència dels ciutadans en l’elaboració de les disposicions administratives (art. 105.a).

- Participació en la funció jurisdiccional mitjançant el jurat (art. 125).

- Participació dels interessats en la Seguretat Social i en els organismes públics la funció dels quals afecti
directament la qualitat de vida i el benestar social (art. 129.1). - Participació dels treballadors dins l’empresa
(art. 129.2).

Regulació constitucional de dos instruments de participació: els partits polítics i els sindicats i organitzacions
empresarials.

L’ESTAT SOCIAL

Vinculació amb el valor superior de la justícia (art. 1.1), com a mesura axiològica en la vida econòmica i social.

Connexió especial amb el valor de la igualtat (art. 1.1), entesa no solament com a igualtat formal (art. 14), sinó també
com a igualtat material (art. 9.2).

Clàusula de transformació social (art. 9.2).

Principis rectors de la política social i econòmica (capítol III del títol I): sota aquest enunciat s’inclouen la majoria dels
drets socials:

- Dret a l’assistència i a les prestacions socials suficients per fer front a situacions de necessitat (art. 41); Dret a la
salut (art. 43); Dret d’accés a la cultura (art. 44); dret a disposar d’un medi ambient adequat per al
desenvolupament de la persona i deure de protegir-lo (art. 45); dret a un habitatge digne i adequat (art. 47);
dret a una atenció especial a les persones amb deficiències físiques i psíquiques (art. 49); dret de la gent gran a
rebre pensions adequades i periòdicament actualitzades (art. 50); pel que fa a les seves garanties, la protecció
d’aquests drets és més dèbil que la dels drets fonamentals (art. 53.3).

Principis d’economia i hisenda: es connecten amb el principi social en la mesura que consagren el dret dels poders
públics d’intervenir en la vida econòmica, d’acord amb l’orientació imposada per la Constitució:

- reconeixement del dret a la propietat privada delimitat per la seva funció social (art. 33.2)

- primacia de l’interès general en la gestió de la riquesa del país (art. 128.1)

- reconeixement de la iniciativa pública en l’activitat econòmica (art. 128.2)

- recurs a la planificació estatal per a orientar l’activitat econòmica (art.131.1)

 - creació d’un Consell que articuli la participació dels agents econòmics i socials (art. 131.2)

1.3.2 SOBIRANIA POPULAR, MONARQUIA PARLAMENTÀRIA I DIVISIÓ DE PODERS

1.3.3 PRINCIPI DEMOCRÀTIC

El principi democràtic fa referència a les institucions o mecanismes de la democràcia representativa i a les institucions i
mecanismes de la democràcia directa: referèndum, drets dels parlamentaris, etc.

Un Estat és democràtic quan garanteix la participació dels ciutadans en la presa de les decisions públiques. Aquesta
participació es poden fer a través de dues grans formes de democràcia:

1. Representativa: és aquella on els ciutadans participen en els afers públics mitjançant l’elecció dels seus
representants. Els representants actuen/decideixen en nom de la ciutadania. El moment fonamental és el de
les eleccions.

2. Directa: és aquella en què els ciutadans participen sense intermediaris en les decisions polítiques.

Cada Estat/cultura política es dóna una preferència total cap a la representativa però a vegades s’obrin vies per a la
democràcia directa, com a Suïssa.

En la CE es va intentar reforçar la democràcia representativa, reconeixent de manera molt parcial i fragmentària i

limitada la democràcia directa. Això es deu al fet que es volien reforçar els partits polítics, ja que durant el franquisme
no n’hi havia (art. 6 CE). Dins dels drets fonamentals es reconeix el dret a participar en assumptes públics i ho diu
directament o per mitjà de representants (dret de vot/sufragi actiu).

També es garanteix el dret d’accés als càrrecs públics/sufragi passiu en l’article 23.2. La Constitució protegeix el fet
d’accedir-hi en condicions d’igualtat. Ara bé, el TC ha afegit que se’ns protegeix el dret per accedir al càrrec públic, per
exercir el càrrec i per romandre en el càrrec. És a dir, el TC ha reinterpretat l’article. També va afegir que aquest dret
només estava vinculat a càrrecs vinculats a l’elecció política:

Eleccions polítiques: estatals/generals (Corts generals); autonòmiques (Parlament de la CCAA); eleccions municipals
(Ajuntament); europees (Parlament Europeu).

La Llei Orgànica del règim electoral (LOREG, 1985) fixa els requisits per accedir al càrrec públic i les causes
d’inelegibilitat.

MECANISMES DE DEMOCRÀCIA DIRECTA - REFERÈNDUM

És una consulta popular en què els ciutadans es pronuncien sobre una qüestió política. La CE hi fa referència en els...
 • Art. 92 – Referèndum Consultiu: vol dir que en principi els resultats no són vinculats. Preveu la intervenció dels
òrgans estatals en l’autorització del referèndum. Ara bé, únicament preveu el referèndum estatal, sense fer
referència a un referèndum autonòmic. S’ha emprat en dues ocasions: per entrar a la OTAN i per fer una
Constitució Europea. (La llei reguladora de les bases del règim local (1985) preveu les consultes locals).

• Art. 167 i 168 – Reforma de la Constitució. Els resultats són vinculants.

• Art. 151 – Referèndums d’aprovació i reforma dels estatuts d’autonomia de les comunitats de règim especial.

• Art. 149 – Competències de l’Estat. Esmenta l’autorització del referèndum.

La llei orgànica 2/1980, Reguladora de les modalitats de referèndums.

MECANISMES DE DEMOCRÀCIA SEMIDIRECTA O PARTICIPATIVA

Com afecta el principi democràtic al...

PODER LEGISLATIU

INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (LO 3/1984): és la possibilitat que els ciutadans proposin al Parlament l’elaboració
d’una llei. Estableix que per fer-ho s’ha de constituir una comissió promotora que elabori un text articular.
Aquest text s’ha de sotmetre a la mesa del CD, que farà l’admissió inicial tenint en compte els articles 87.3 i
87.5 de la LO, relacionat amb el 131.1 i 134 de la CE. Hi ha una sèrie de matèries excloses: les matèries que
s’han de regular per llei orgànica segons la CE rebran la inadmissió inicial; matèria tributària, matèria
internacional, planificació econòmica i la prerrogativa de gràcia. Procediment:

1. Recollida de signatures: per part de la comissió promotora. Tenen 9 mesos per aconseguir-les i ha d’estar
avalada per un fedatari públic.

2. Presa en consideració: procediment que es fa en el Ple del CD i que han de passar totes les proposicions de
llei. Implica un debat i una votació que s’ha de guanyar per continuar la tramitació. Un membre de la comissió
promotora pot intervenir-hi.

3. Tramitació d’acord amb el procediment legislatiu: vol dir que els diputats podran fer esmenes a la iniciativa.

4. La comissió promotora, en cas que hagi aconseguit les signatures, si no li accepten la proposta, té dret a una
compensació econòmica per les despeses que li ha suposat el procediment.

AUDIÈNCIES CIUTADANES: s’empren més a nivell autonòmic i consisteix en que, abans de fer les esmenes, els ciutadans
van al Parlament i opinen sobre els temes que volen regular.

DRET DE PETICIÓ: art. 29 CE. És un dret fonamental bastant dèbil i residual. És el dret d’adreçar a les institucions una
petició amb relació a un tema que no tengui un procediment específic. És a dir, l’únic contingut d’aquest dret
és que rebin la teva petició i et donin una resposta. Art. 77, art. 49 RCD, art. 92 RS.

GOVERN I ADMINISTRACIÓ
Quan el dret de petició es realitza davant del govern o l’administració s’empra la llei orgànica pròpia: llei 4/2001,
reguladora del dret de petició. Aquesta s’aplica a les peticions que es fan davant el govern o les administracions. Diu
que és un dret que té tothom i es pot emprar per demanar qualsevol cosa sigui d’interès propi o general.

AUDIÈNCIA EN ELABORACIÓ DE REGLAMENTS: que els ciutadans siguin escoltats quan el Govern faci un reglament.
Quan el Govern està fent un reglament, només les persones interessades podran enviar les seves peticions, i
existeix un procediment per determinar qui és persona interessada. Això ho regula la llei 39/2015, llei estatal
de procediment administratiu comú, que estableix la consulta pública prèvia a la publicació del reglament a
través dels webs de participació.

ACCÉS A ARXIUS I REGISTRES: l’art. 105 és el dret d’accés a la informació que té l’administració, però no és un dret
fonamental, ja que està en el títol IV.

PODER JUDICIAL

Hi ha diverses vies de participació ciutadana en la justícia:

JURAT (art. 125 CE): és una institució que permet la participació dels ciutadans en la funció jurisdiccional. Només actua
en alguns casos penals. La llei 5/1995 ho regula i determina que només poden ser jurat els ciutadans sense cap
mena de coneixement de dret. La seva funció és fer el veredicte de culpable o innocent.

ACCIÓ POPULAR: és un dret a través del qual qualsevol persona o organització pot personar-se com a acusació popular.

JUTJAT DE PAU: és el nivell més baix de la justícia. Són persones escollides d’entre els habitants del poble que
participaran en l’administració de la justícia.

1.3.4 PRINCIPI D’AUTONOMIA

PAÍS BASC

La llei basca sobre la consulta del futur polític del País Basc va ser suspesa i declarada inconstitucional. Deia que el
referèndum és una consulta on es pregunta al cos electoral. És a dir, varen redefinir el concepte de referèndum per
evitar que es declarés la llei inconstitucional. A més, el TC va dir que el País Basc no tenia competència sobre el
referèndum, ja que era de l’Estat.

CATALUNYA

El Procés va demanar a les Corts Generals un referèndum. Llavors, va intentar fer una llei segons el que havia dir el TC:
llei catalana de consultes populars per via de referèndum (prèvia a la sentència). Volia aconseguir que l’autorització
del referèndum la fes el CD i no el TC, però el TC va dictar-la inconstitucional amb la sentència 51/2017. A continuació
varen fer la llei 10/2014, de consultes no referendàries, definint el referèndum però amb un altre nom i amb alguns
canvis, com que no s’utilitzarien juntes electorals, sinó que es crearien uns organismes nous. La sentència 31/2015 la
declara inconstitucional dient que en el fons era un referèndum. Finalment, fan la llei 19/2017 de Referèndum
d’autodeterminació, suspesa automàticament.

En conclusió, només si es reformés la 2/1989, es podrien fer referèndums autonòmics.

Quan es parla del principi autonòmic, es fa referència al fet que en el nostre Estat, a banda d’existir una organització
horitzontal del poder, s’hi afegeix una divisió vertical: nivell estatal i nivell autonòmic. Per tant, es considera que
Espanya és un Estat compost. L’Estat autonòmic no és federal perquè es tendeix cap a un model més centralitzat. Les
CCAA no tenen possibilitat d’incidir en les decisions generals.

L’ art. 2 de la CE diu que Espanya es fonamenta en la unitat i en el dret a l’autonomia. L’autonomia política l’exerceixen
les nacionalitats i les regions. La CE estableix una via ràpida d’accés a l’autonomia política en aquells territoris on s’havia
votat un estat d’autonomia durant la segona república. L’exercici d’aquest dret s’ha de fer d’acord amb la CE, títol 8è:
títol de l’organització territorial de l’Estat. Bàsicament, regula procediments per accedir a l’autonomia. Procediments
per crear les comunitats autònomes. Això ja ha quedat desfasat.

La CE estableix dos tipus de CCAA:

1. Les que, com a nacionalitats, anaven per la disposició transitòria i que venien configurades a la CE. La seva
autonomia ve garantida per la CE. L’art. 152 garanteix l’existència d’un Parlament de la CCAA. Això significava
que podrien aprovar lleis, això és el que s’entén per autonomia política.

2. Les que seguissin el procediment de l’art. 151, que és un procediment molt dificultós: Catalunya, País Basc,
Galícia, Andalusia i Navarra.

La clau del model autonòmic varen ser uns acords polítics que es van fer l’any 1991 i 1992 de la mà dels dos grans
partits estatals: UCD/PSOE. Varen decidir que tots els altres territoris també tendrien autonomia política. D’aquesta
manera equiparaven totes les regions, amb la idea d’homogeneïtzar.

Amb la sentència 31/2010 sobre l’estat d’autonomia de Catalunya es va produir la crisi dels estats autonòmics.
Catalunya va reformar el seu estatut fent una revisió total. Aquesta revisió anava en la línia de federalitzar l’Estat dins el
marc constitucional. Uns 14 articles van ser declarants inconstitucionals.

1.3.5 APERTURA INTERNACIONAL DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

Després de la mort de Franco, Espanya només havia aconseguit entrar en el Consell d’Europa. Per tant, la Constitució de
1978 va incloure dos articles fonamentals, l’art. 94 i l’art. 96, per fer una connexió amb l’esfera internacional. La
primera clàusula amb relació al dret internacional són les normes sobre drets fonamentals, art. 10.2, que diu que
aquests drets s’han d’interpretar d’acord amb els tractats internacionals que Espanya havia firmat i, per tant, Espanya
estava ratificant el conveni internacional dels drets humans.

El dret a un judici just, art. 24 CE, s’ha d’interpretar amb relació a l’art. 6 del conveni europeu que defineix què significa.
A Europa s’entén la interpretació que en fa el Tribunal Europeu dels Drets Humans (òrgan que aplica el conveni) i per
tant s’ha d’entendre segons la jurisprudència d’aquest òrgan.

L’art. 93 diu que mitjançant llei orgànica Espanya ha de cedir l’exercici de competències derivades a la Constitució a una
organització supranacional. (Espanya entra dins la Unió Europea l’any 1986).

UNIÓ EUROPEA

La Unió Europea no és una simple organització internacional com l’ONU, sinó que va més enllà. No només pretén la
cooperació intergovernamental, sinó que pretenia fer una integració econòmica dins un mercat únic. Des de l’any 1992,
també va intentar una integració de tipus polític. Ara bé, compta amb una Constitució, sinó que té tractats.

S’assembla a un Estat perquè té una mena de poble: la ciutadania europea. Ho són tots aquells que són nacional d’un
Estat membre. Té unes institucions i òrgans com ara el Parlament Europeu, el consell (cooperació entre estats), la
comissió europea (representa l’interès europeu) i el defensor del poble. A més, té un ordenament jurídic propi,
l’europeu, separat de l’ordenament jurídic dels estats. Aquest té unes normes primàries, que són els tractats.
Dins l’ordenament jurídic, per sota dels tractats, hi ha el dret derivat: reglament, directiva i la decisió. Aquestes les
aproven els òrgans europeus.

RELACIÓ ORDENAMENTS EUROPEUS – ORDENAMENTS ESTATALS:

1. Principi d’efecte directe: s’aplica en els reglaments europeus. Obliguen directament a tots els ciutadans sense
que l’Estat hi pugui fer res. Ex. Reglament de protecció de dades.

2. Principi de primacia: s’aplica a tot el dret europeu, i vol dir que el reglament europeu preval per sobre de
l’estatal. Com a conseqüència, el dret estatal queda desplaçat.

3. L’estat de dret com a principi bàsic de la supremacia de la llei ve alterat per l’autoritat de la Unió Europea.

4. Un jutge pot inaplicat una llei si considera que ha d’aplicar una llei europea abans que la llei estatal.

5. El 2001 es va incorporar a la CE la primera menció a la Unió Europea.

Si una CCAA té unes competències que decideix regular la UE, aquesta perd competències perquè sempre tendran
prioritat les normes europees.