Andrea Ferragut MP2.

Tècniques Generals de Laboratori

SEGURETAT AL LABORATORI
APLICACIÓ DE MESURES DE PREVENCIÓ DE RISCOS QUÍMICS

El laboratori és un lloc preparat per a l’estudi controlat de fenòmens experimentals i per això
el treball dels alumnes ha de ser metòdic i ordenat.

Un laboratori de qualsevol mena és per definició un espai de risc, però si s’adopten les
mesures de seguretat i protecció adients no hem de tenir cap problema en treballar-hi.

NORMES D’OBLIGAT COMPLIMENT

Personals:

● Mai fumar, beure o menjar al laboratori, ni entrar-hi aliments o begudes.

● Utilitzar bata i ulleres de seguretat.
● No treballar mai sol/a.
● Dur el cabell llarg recollit.
● No fer servir la bata de laboratori en zones on hi hagi menjar o begudes.

Organitzatives:

● No es sobrepassarà la capacitat d’ocupació màxima establerta del laboratori.

● Es mantindrà sempre endreçada i neta la zona de treball.
● No es guardaran mai aliments o begudes on s’emmagatzemin o es manipulin
productes químics.
● Els productes i els residus químics estaran correctament envasats i etiquetats.
● Es netejaran immediatament tots els productes químics vessats.

Equipament:

● El laboratori disposarà dels extintors adients i de mantes ignífugues.

● Les portes de sortida del laboratori es mantindran sempre operatives i lliures
d’objectes que dificultin el pas.
● El recorregut d’avaluació no s’obstaculitzarà amb elements de cap mena.
● Es senyalitzarà el perill o risc allà on sigui necessari.
● El laboratori disposarà dels productes absorbents adients per actuar adequadament
en cas de vessament.
● El laboratori disposarà de contenidors per a residus.
● El laboratori disposarà de farmaciola.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

Taula 1.1. Prioritat en elecció de mesures preventives:

Europea

Reglament (CE) núm. 1272/2008 del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de
2008, sobre classificació, etiquetatge i envasament de substàncies i mescles, i pel qual es
modifiquen i deroguen les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE i es modifica el Reglament
(CE) núm. 1907/2006 (DOUE L353, de 31 de desembre de 2008).

● El seu objectiu és millorar la comunicació de la informació relativa als perills que

representen les substàncies per als treballadors, consumidors, personal dels serveis
d'emergències i per al transport.
● Harmonitza tant els criteris per a la classificació de substàncies i mescles com les
normes d’etiquetatge i envasament per a substàncies i mescles perilloses
(GHS-Globally Harmonized System).
● La UE ha elaborat una llista comunitària de substàncies, amb la seva classificació i
etiquetat harmonitzat, que s’adjunta com a annex al Reglament.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

Estatal

Real Decreto 363/1995, de 10 de Marzo de 1995 por el que se regula la Notificación de

Sustancias Nuevas y Clasificación, Envasado y Etiquetado de Sustancias Peligrosas.

Real Decreto 255/2003, de 28 de Febrero de 2003, por el que se aprueba el Reglamento

sobre clasificación, envasado y etiquetado de preparados peligrosos (y sus correspondientes
modificaciones y actualizaciones).

MESURES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT RELATIVES A SUBSTÀNCIES

QUÍMIQUES

L’etiqueta permet identificar el producte en el moment d’utilitzar-lo. La funció de

l’etiquetatge és permetre una ràpida identificació del producte, així com informar del risc
que hi ha associat (seguretat i de les vies d’entrada a l’organisme en cas d’exposició).
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

PICTOGRAMES:
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

GHS:

● Toxicitat aguda:

Les xifres de DL50 (dosi letal mitjana; 50%) o CL50 (concentració mitjana) s’utilitzen
habitualment com un indicador de la toxicitat aguda d’una substància. El test va ser
creat per J.W. Trevan l’any 1927.

DL50: Correspon a la dosi necessària d’una toxina, patogen o radiació per matar la
meitat d’una població després d’un test amb unes característiques específiques.

CL50: Correspon a la concentració necessària d’una toxina, patogen o radiació per

matar la meitat d’una població després d’un test amb unes característiques
específiques.

El GHS presenta 5 categories per la toxicitat aguda, basats en els efectes de DL50 o
CL50 després de l’exposició al tòxic.

● Toxicitat sistèmica:

El GHS estableix una classe de perill específica quant al tipus i severitat del dany.

Es classifica com:

● La produïda per una única exposició o per exposició repetida.

● La que pot produir efectes reversibles o no.
● A la que se li assigna un símbol específic de perill per a la salut.

● Corrosió - Irritació:

El GHS estableix una distinció entre:

○ Efectes sobre la pell → perill per corrosió/irritació cutània

○ Efectes sobre els ulls → perill per lesions oculars greus/irritació ocular
○ Lesions a la pell

● Sensibilització:

El GHS utilitza la categoria 1 per la sensibilització respiratòria i cutània i un símbol

específic indicatiu d’efectes sobre la salut.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

● Carcinogenicitat:

El GHS estableix dues categories:

○ 1a → Existència de dades estadísticament significatives en humans (1A) i en
animals (1B).
○ 2a → Productes químics dels quals no existeix evidència, però no es pot assegurar
que no puguin provocar efectes d’aquestes característiques sobre la salut.

● Mutagenicitat:

EL GHS estableix dues categories, en les que la inclusió o no del compost depèn del
tipus de dades de què es dispongui (similar a la classificació per als cancerígens).

● Tòxic per la reproducció:

Per al GHS implica efectes sobre la capacitat reproductora o fertilitat en els humans
(o en els descendents) s’estableixen dues categories:
○ 1a → Pot perjudicar la fertilitat o danyar al fetus. Estudis en humans (1A) o en
animals (1B).
○ 2a → Susceptible de perjudicar la fertilitat o danyar el fetus.

● Tòxic per al medi ambient:

EL GHS només cobreix els efectes de la toxicitat en el medi aquàtic. Especifica 3

categories per la toxicitat aguda i 4 per la crònica. De les cròniques, les categories 1-3
són el resultat de la combinació de les respectives categories agudes + criteris de
degradabilitat del producte al medi; la 4 representa el grau de persistència.

MESURES ESPECÍFIQUES DE SEGURETAT RELATIVES A SUBSTÀNCIES

QUÍMIQUES

La fitxa de dades de seguretat (FDS) proporciona informació complementària de la

continguda en l’etiqueta i permet prendre les mesures necessàries per a la protecció de
la salut, la seguretat i el medi ambient en el lloc de treball.

El proveïdor d’una substància o mescla ha de facilitar al seu destinatari una fitxa de dades
de seguretat:

● Quan una substància o mescla reuneixi els criteris per ser classificada com a
perillosa.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

● En cas d’una substància persistent, bioacumulativa i tòxica.

Cal que estigui com a mínim amb un idioma oficial de l’estat membre on es comercialitzi la
substància o mescla.

La fitxa es subministrarà de forma gratuïta.

DISPOSITIUS DE SEGURETAT EN EL LABORATORI

CABINA DE GASOS:

Una cabina de gasos (o campana de gasos) és un dispositiu de ventilació dissenyat per

limitar l’exposició a substàncies químiques perilloses o nocives i que proporciona protecció
contra gasos tòxics, vapors i pols.

Equip de laboratori de protecció col·lectiva.

EXTINTORS I MANTES IGNÍFUGUES:

N’hi ha de dos tipus:

● De diòxid de carboni
● De pols (ABC)

Davant un foc, la norma és no intentar apagar-lo, sinó sortir el més aviat possible de l’espai
de manera ordenada i serena. Només ho intentarem si sabem utilitzar els extintors (o les
mantes ignífugues).

Equip de laboratori de protecció col·lectiva.

RENTAULLS:

Quan es produeixen esquitxades o irritacions als ulls.

N’hi de tipus manual i automàtic.

Cal localitzar on són aquests dispositius abans de començar a treballar al laboratori.

DUTXA DE SEGURETAT:

Si es produeix un vessament d’una gran quantitat de producte, cal treure’s la roba i abocar
sobre la zona afectada una gran quantitat d’aigua mitjançant la dutxa de seguretat.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

EPIs:

Els equips de protecció individual (EPIs): “Qualsevol equip destinat a ser portat o subjectat
pel treballador/a per a que li protegeixi d’un o varis riscos que puguin amenaçar la seva
seguretat o salut, així com qualsevol complement o accessori destinat a dita finalitat” (RD
773/1997).

GESTIÓ DE RESIDUS

En un laboratori es fan servir molts productes i es realitzen diverses operacions que generen
residus, en molts casos perillosos per a la salut i el medi ambient. Si bé el volum d’aquests
residus és relativament petit, el problema no es pot menystenir, donat que els productes
poden ésser molt tòxics. Per tant, les pràctiques han de preveure el control, el tractament i
l’eliminació dels residus que generen.

La gestió de residus de laboratori és un aspecte fonamental en el bon funcionament d’un

laboratori, i clau per garantir la protecció ambiental, la seguretat laboral i la salut dels
usuaris i personal tècnic.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

ENVASAMENT

Residus químics en estat líquid:

● Dissolvents halogenats
● Dissolvents no halogenats
● Solucions aquoses
● Àcids
● Olis
● Productes especials
● Reactius de laboratori

Envàs blanc de 5, 10 o 25 litres.

Boca estreta.
Omplir l’envàs el 80% de la seva capacitat com a màxim.

Residus sòlids o en estat sòlid:

● Sòlids
● Residus pastosos

Envàs blanc de 5 o 10 litres.

Bidó ballesta de 60, 120 o 220 litres.
Boca ampla.
No residus líquids!

ETIQUETATGE
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

EMMAGATZEMATGE

El termini màxim legal d’emmagatzematge de residus químics és de 6 mesos.

Cal tenir en compte que alguns productes químics tenen associat més d'una perillositat,
mitjançant més d'un símbol o pictograma en la seva etiqueta.

És aconsellable reduir els estocs de productes i residus al mínim per tal de reduir el risc,
planificant les comandes dels productes i la retirada de residus amb freqüència.

LA FLAMA
ZONES D’UNA FLAMA SEGONS EL SEU CARÀCTER

Zona oxidant. Constitueix el con extern de la flama. És de color

violeta. Temperatures altes.

Zona reductora. Constitueix el con intern de la flama. És de

color blau.

Zona freda. És la base de la flama (just a sobre de la boca de

l’encenedor). És una zona de baixa temperatura. El gas que està
sortint encara no s’ha cremat.

ZONES D’UNA FLAMA SEGONS LA SEVA TEMPERATURA

La zona de major temperatura de la flama és la regió interna on es posen en contacte la zona

reductora i la zona oxidant, és a dir, just on acaba la part blava i comença la violeta.
Andrea Ferragut MP2. Tècniques Generals de Laboratori

EL CREMADOR DE GAS

1. PARTS DEL CREMADOR

2. PASSOS PER ENCENDRE

UN CREMADOR

2.1. Assegurar-nos que la zona on treballem està neta, ordenada i no hi ha res

inflamable.
2.2. Encendre el llumí o l'encenedor.
2.3. Obrir la clau de pas del gas.
2.4. Regular la flama amb el regulador d’aire (combustió) i la clau de pas del gas
(mida de la flama).

3. LA COMBUSTIÓ

3.1. Tipus de combustió segons la disponibilitat del comburent.

3.2. Tipus de foc segons el combustible.