Inicis Del Catalanisme Polític

Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)
Júlia López Valera

 El catalanisme s’inicia al segle XIX com a moviment cultural de recuperació de la llengua i la
cultura catalanes.
 Procés acompanyat d’un gran interès pel coneixement de la història, la literatura, les
tradicions i el dret civil català.
Catalunya = país dotat històricament

d’una personalitat pròpia.
 El desenvolupament econòmic i social de l’Espanya del segle XIX, amb Catalunya com a
S pionera, accentuen aquest sentit diferencial.
U
M  Aparició d’actituds de refús, tant al centralisme polític com a la uniformització cultural.
A  A final del segle , el catalanisme va esdevenir un moviment polític. Volia:
R
I
Reforma en Autonomia de
profunditat de Catalunya
l’Estat.
 A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del

reforçament del principi de les nacionalitats, que defensava el dret dels pobles a decidir el propi
govern.
S
U
M
A
R
I
CRONOLOGIA
Júlia López Valera (Institut Banús)

CATALANISME POLÍTIC: Moviment que propugna el reconeixement de la personalitat
política de Catalunya. El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part
del s XIX.
ALGUNS CONCEPTES PREVIS
CATALANISME CONSERVADOR: Nacionalisme de base burgesa i

catòlica, partidari d’una solució política moderada.
CATALANISME PROGRESSISTA: Nacionalisme de base popular i
progressista, partidari d’una solució política més radical.
CATALANISME CULTURAL: Conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts

durant el segle XIX i arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua
i la cultura catalanes.

REGIONALISME
Nom amb el qual és conegut el moviment favorable a la
recuperació de la pròpia identitat cultural i política, a
Catalunya, sorgit els primers anys de la restauració borbònica

del 1874. El regionalisme suposava, de fet, el manteniment de
les tesis del provincialisme i una actitud més conservadora.
Contraris al centralisme uniformista castellà.
Unió Regionalista (1899).
La Lliga Regionalista (1901)

F. Cambó E. Prat de la Riba

Definició extreta del web de l’Enciclopèdia Catalana. http://www.enciclopedia.cat/
FEDERALISME
Corrent de pensament polític que defensa un sistema de
pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat

política més àmplia, la qual ha d'integrar les particularitats
dels grups humans que pacten la seva federació.
Exemples: Alemanya, EEUU i/o Bèlgica.
Partit Republicà Democràtic Federal (1868). Pi i Margall.
Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1910.

CONFEDERACIÓ
Associació d'estats sobirans o de comunitats creada per
mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o

propòsits comuns predeterminats.
Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers

crítics, com ara la defensa territorial i/o la representació
estrangera.
Corona d’Aragó (1137-1714) Suïssa/Confederació Suïssa

AUTONOMISME
Doctrina que defensa els principis autonòmics.
AUTONOMIA
Condició jurídico-política d'aquelles entitats o d'aquells
organismes que, dins l'estructura constitucional d'un estat,
tenen facultats per a donar-se lleis pròpies.
A l'estat espanyol, les formes

d'autonomia més desenvolupades es
troben en les constitucions de la
Segona República Espanyola (1931) i
de la monarquia constitucional
instituïda després de la dictadura
franquista (1978).
Definició extreta del web Buxaweb. http://www.buxaweb.com/

NACIONALISME
Ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir
sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania.

Una nació és un conjunt d’individus que, a partir d'uns
lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se en
l'interior d'unes mateixes fronteres per constituir-se en una
comunitat nacional, és a dir, en un estat propi.
Exemples: nacionalisme català, basc, gallec, escocès...
El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX, donant lloc

a moviments independentistes (enfront als imperis) o
d'unificació (cas d'italians o d'alemanys) en defensa de nacions
lliures enfront a l’Europa de la Santa Aliança i dels imperis
absolutistes.
Font extreta del web del professor Toni Pitarch. http://ccsocials.blogspot.com.es/
ESTAT
Subjecte jurídic que té quatre qualificacions: una població
permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de

mantenir relacions amb altres estats del món.
No sempre és equivalent un Estat a una nació, de fet la

majoria d’Estats són plurinacionals (ho reconeguin, o no). Cal
diferenciar un estat d’una nació.
Estat espanyol UE
Definició extreta de l’article primer de la Convenció de Montevideo sobre els drets i els deures dels estats (1933).
ESTAT D’AUTONOMIA
Marc legal d'autogovern de comunitats nacionals o
regionals que formen part d'un estat.
A l'estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de

Catalunya i el País Basc durant la Segona República. Derogats
per la dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a
reconèixer el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions i
regulà els procediments per a aconseguir-la.
Estat espanyol actualment

acumula 17 estatuts d’autonomia.
Més Ceuta i Melilla.
DRET CIVIL CATALÀ
Conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques

privades en els més diversos aspectes de la vida des del
naixement fins les conseqüències de la mort. El dret català

actual es fonamenta en els drets històrics que el Principat de
Catalunya va tenir en els temps de la Corona d'Aragó.
El Catalanisme polític adoptà una postura defensiva del

dret autòcton català enfront del pretès uniformisme del codi
espanyol.
Pacte de Tortosa (1869) Memorial de Greuges (1885) Bases de Manresa (1892)

EL CATALANISME POLÍTIC (ELABORAT PER MARCEL DURAN)
Precedents Decret de Nova Planta, 1716. La Renaixença, 1833. Jocs Florals, 1859 Ateneu Barcelonès, 1872
FEDERALISME PROGRESSISTA CONSERVADOR

“La Veu de
Montserrat” i “La
Bisbe Torres i Bages. Tradició
Catalanisme d’arrel cristiana. Catalana”, 1892.
Partit Republicà Democràtic Primer Congrés Catalanista,
Federal. 1868. 1880. Memorial de
Pacte de Tortosa, 1869 Greuges, 1885 Projecte
Lliga de Catalunya. Polavieja.
Arrel Centre Català,1882. Valentí 1887. Tancament de
Arrel Caixes.
espanyola catalanista Almirall. Escissió CC.
“Lo Catalanisme”
de V. Almirall
Segon Congrés Catalanista,
1883.
Unió Catalanista, 1891. Unió Regionalista, 1899.
Escissió LL.C.
Bases de Manresa, 1892.

Partit Principis del Catalanisme Polític.
Radical,
1908.
Centre Nacional Català,
A. Lerroux 1900.
Centre Nacionalista
Republicà, 1906. La Lliga Regionalista, 1901.
Escissió LL.R. “La Veu de Catalunya”.
“El Poble Català”.

Solidaritat Catalana 1906-1909
Unió Federal Nacionalista
Republicana (UFNR) 1910.
Pacte
de Sant
Mancomunitat de Catalunya, 1914-1925.
Gervasi.
Partit
Republicà Estat Català, 1922. La Lliga Regionalista Acció Catalana, 1922.
Unió Socialista de Catalunya, 1923. Partit Republicà Català,
Radical, Serra i Moret, R. Campalans. 1917. Layret i “La Veu de Catalunya”. Escissió de la LL.R
Francesc Macià.
1908. Companys.
Escissió del PSOE
A. Lerroux
1.1. La persistència de la identitat catalana
 Al principi del s.XIX persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització
administrativa i de la temptativa d’identificació amb les lleis i la llengua de Castella.
(cal recordar el Decret de Nova Planta).
Català havia El català continuava com a llengua

1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
desaparegut com a en la parla quotidiana.

llengua També com a llengua escrita per a
administrativa i de les cançons i romanços tradicionals.
cultura.
 Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la

llengua pròpia, els costums, les tradicions i especialment la seva manera de viure.
1.2. La Renaixença literària i cultural
 La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del

1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana.

 Quins s’han considerat els inicis?
Publicació de l’oda LA PÀTRIA (1833) de Les propostes de JOAQUIM RUBIÓ I
BONAVENTURA CARLES ARIBAU ORS (1841) de recuperació del català
com a llengua culta.
 La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la

necessitat de fer del CATALÀ UNA LLENGUA DE CULTURA.
 L’any 1859 es celebren el JOCS FLORALS. Van ser una plataforma per restaurar i
conservar més pura la llengua i literatura catalana.
Objectiu: Premiar textos poètics escrits
en català antic (llemosí) o literari modern.
Autèntica
festa cívica
Van contribuir a Plataforma per donar a
l’ACCEPTACIÓ conèixer escriptors.
SOCIAL DEL CATALÀ
 La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT

CATALANA. Àmbits com la Història (edat mitjana sobretot), dret, folklore...

1.3. La Renaixença popular.
 En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un

moviment cultural de caràcter popular que defensava la utilització del català “que es
parla”.
 Van polemitzar amb els defensors del català culte. Tradició d’una Tradició d’un
literatura teatre popular
 Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:
JOSEP ANSELM CLAVÉ Tractaven temes

Va contribuir a l’arrelament quotidians
del català entre les classes
populars.
Cançons que es cantaven a
les societats corals.
ABDÓ TERRADES
Va escriure obres teatrals
satíriques de contingut
antimonàrquic

FREDERIC SOLER
SERAFÍ PITARRA
Renovador del teatre
popular: caricaturesc i
sarcàstic.
Àmplia difusió popular.
 Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos

corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar

esforços.
 Els jocs florals es van popularitzar i van ser una
festa cívica i una plataforma de difusió del català i
de propaganda dels autors que hi participaven.
 Figures que van sortir dels Jocs: Àngel Guimerà i
Jacint Verdaguer.
 El català va començar a incorporar-se a
publicacions com:
DIARI CATALÀ
LA TRAMUNTANA (propera a l’anarquisme)
LA CAMPANA DE GRÀCIA (republicà)
L’ESQUELLA DE LA TORRATXA (republicà)

RENAIXENÇA
LITERÀRIA POPULAR
Jocs Florals Josep Anselm Clavé

Mn. Cinto Verdaguer (Cors Clavé)
Àngel Guimerà Serafí Soler “Pitarra”)
Teatre Popular
 La construcció de l’Estat liberal va ser criticada a Catalunya. Es van proposar fórmules
descentralitzadores: plantejaments federalistes i autonomistes.
2.1. La crítica al centralisme
 Les diferents constitucions defineixen Espanya:

2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
-nació única
-corts dipositàries de la sobirania nacional(excepció:
constitució 1876 compartida amb el rei)
- organització estatal: centralització
 Sota el REGNAT D’ISABEL II, sectors progressistes catalans critiquen l’estat liberal i
demanen més atribucions per als ajuntaments i les diputacions.
LES BULLANGUES (moviments populars

entre 1835-1845), són la primera mostra
d’oposició al centralisme.
-Accions violentes.
- Assassinat general Bassa.
- Crema de convents.
- Crema del Vapor Bonaplata.
Es formulen projectes de reforma
Insurrecció Barcelona 1842 de l’Estat: anticentralista, federal i
JAMÀNCIA del 1843 popular.
 La DÈCADA MODERADA (1844-1854) va suposar un augment del centralisme.
 Política d’ordre públic molt dura, fins i tot es va declarar l’Estat de guerra a
Catalunya.
 Els moderats catalans van separar-se una mica dels seus homònims espanyols.
 Homes com : JAUME BALMES, JOAN MAÑÉ i FLAQUER I MANEL DURAN I BAS.
Defensaven la descentralització de l’Estat.

2.2. El federalisme
 Al 1868 el panorama polític estava dominat per 3 tendències:

Centre:
Partit Republicà Federal
Moderats (dreta) 1. Conjunció monàrquic
(esquerra)
Suport a Isabel II, democràtica: domini de les Corts.
Republicans unitaris (Emilio
Majoria del diputats
Grups nobiliaris i Castelar)

propietaris agraris. progressistes. Prim i Sagasta.
Defensen la unitat de l’Estat
2. Sector unionista.
i les posicions socials i
3. Monàrquics demòcrates.
econòmiques són més
Defensen: monarquia, sobirania
conservadores.
nacional i respecte ampli per les
llibertats públiques.
 Al 1868, apareix el PARTIT REPUBLICÀ DEMOCRÀTIC FEDERAL:
• Expansió política important.

• Implantació especialment important a Catalunya (medis
urbans).
• Suport de la petita burgesia i important difusió entre el
proletariat industrial.
• Principal teòric: FRANCESC PI i MARGALL. Defensava que
l’ESTAT FEDERAL ESPANYOL havia de ser el resultat de la unió
voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.
 L’any 1869, un grup de federals catalans, més el representants dels territoris de
l’antiga Corona d’Aragó van signar el :
Pacte de Tortosa (1869)
Volen Estat federal:

- tenir en compte la realitat històrica de la
Corona
- fonamentat concepte de sobirania popular
 La caracterització de com havia de ser es concretà durant la proclamació de la I

REPÚBLICA, amb el projecte de Constitució del 1873, en el que es deia que Espanya
era un estat federal amb 17 estats.
Fracàs I REPÚBLICA + Nova situació Restauració =
- pèrdua influència republicans
- problemes interns, fragmentació del partit.
 En el context de la RESTAURACIÓ, es va replantejar la relació entre els diferents

territoris que havien de constituir l’Estat federal.
• JOSEP M. VALLÈS I RIBOT, va ser el principal referent del
federalisme a Catalunya.
a. Proposà la redacció d’un projecte de
Constitució de l’Estat Català dins la Federació Espanyola (1883),
amb Corts sobiranes, govern amb àmplies competències...
b. La dimensió catalanista no va ser compartida
pel conjunt del partit federal.
• PI i MARGALL va reformular el projecte a nivell espanyol, posant

l’accent en la problemàtica social, en la reforma agrària i les
reivindicacions dels treballadors industrials.
També va defensar la independència de Cuba.
Això va fer augmentar les dissensions. El partit entrà en
decadència a la seva mort (1901).
Fundador del Primer Diari escrit
íntegrament en català.
Diari Català (1879).

Organitzador dels dos primers
congressos catalanistes (1880 i
1883) *
Primera organització cultural i
política del catalanisme.
Centre Català (1882)
Autor del llibre “Lo Catalanisme”
(1886). Doctrina del primer
catalanisme polític.

2.3. Valentí Almirall i el Centre Català
 Va ser una figura cabdal en la definició del catalanisme

polític. També un dels dirigents federals més destacats a
Catalunya.
 1879: funda el Diari Català , el primer íntegrament escrit en
català.
 1880: funda el PRIMER CONGRÉS CATALANISTA (9 octubre- 14 novembre) .
1. OBJECTIU: aplegar diferents tendències polítiques i poder participar en

la política.
2. Hi participen 1.282 persones, representants de Castelar, catalanistes
literaris, catalanistes catòlics, catalanistes romàntics.
3. Es tria a Valentí Almirall com a president.
4. Acords adoptats:
- nomenar una comissió per vetllar pel manteniment del dret català.
- constituir una Acadèmia de la Llengua Catalana.
- fundar una nova entitat per coordinar el moviment: CENTRE CATALÀ.
 1881: Trenca amb Pi i Margall i es decideix a impulsar una acció política específica
catalana.
1882: es forma el CENTRE CATALÀ partit polític que vol unir tots els sectors socials
catalanistes.
1. programa reivindicatiu (llengua, dret civil, divisió comarcal,
proteccionisme econòmic...) + propaganda per tot el Principat.
 1883: el Centre Català va convocar el SEGON CONGRÉS CATALANISTA.

• Es denuncia el caràcter sucursalista dels partits

dinàstics a Catalunya.
• Es fa una crida per a que els polítics formin i
s’impliquin en organitzacions estrictament catalanes.
 1885: el Centre Català convocà un míting a la LLOTJA de BARCELONA.

El Memorial de Greuges.
 Qui participa? Organitzacions econòmiques de la burgesia.

Destacades institucions culturals.
Altres entitats catalanistes.
 Es va redactar un document: MEMORIAL DE GREUGES , presentat a Alfons XII,

va constituir el primer manifest polític unitari del catalanisme.
1. Denunciava el centralisme.
2. Demanava el dret a impulsar la vida regional.
3. Defensava el proteccionisme.
4. Defensava el dret civil català.
 L’impacte a Madrid va ser notable.

 Va suposar una aproximació del moviment catalanista a la burgesia.
 1886: Valentí Almirall publicà “Lo Catalanisme” que posà les bases ideològiques
d’un CATALANISME PROGRESSISTA.
Explica que el particularisme català havia de ser el motor del desenvolupament de
Catalunya i de la regeneració d’Espanya.
 Com?
1. Calia una forta tasca d’agitació cultural.
2. Calia fundar una ORGANITZACIÓ POLÍTICA
INTERCLASSISTA.
El fracàs del projecte d’Almirall
Proposta d’Almirall → FRACÀS per:

1. perquè representava un catalanisme massa republicà (burgesia unida a partits
monàrquics).
2. perquè tenia poca base social
3. l’oposició de Valentí Almirall al’ Exposició Universal BARCELONA (1888).
- era important per la burgesia. Es va distanciar de les propostes de V.
Almirall.
- 400.000 visitants de tot el món (Barcelona té 530.000 habitants)
- Esdeveniment polític, econòmic i social molt important a nivell mundial.
- Cada país exposava els avenços tecnològics i feia gala del seu potencial econòmic i i
ndustrial.
- Organitzar-los era un gran prestigi (equiparable a l’organització dels JJOO)
- Desaparició Centre Català

- poca influència Almirall dins catalanisme


TEXTOS DE VALENTÍ ALMIRALL i DEL MEMORIAL DE
GREUGE S A LES PAU

2.4. La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Regent
Caràcter conservador
 LA LLIGA DE CATALUNYA (1887)
Sorgeix de les discrepàncies dins el Centre Català. Suport burgesia
 Personatges: - Narcís Verdaguer

- Lluís Domènech i Montaner Reivindicacions:
- Josep Puig i Cadafalch Oficialitat català.
- Enric Prat de la Riba Defensa del dret civil català.

Proteccionisme.
- Àngel Guimerà (Renaixença) Política exclusivament catalanista.
 Iniciatives:
- 1888: Missatge a la Reina Regent on es demana l’autonomia per Catalunya.
Cort pròpies: voten pressupostos i la contribució amb Espanya.
Decidir el número de soldats
Català = llengua oficial → ensenyament en català
Tribunals de justícia i càrrecs → catalans
- 1889: campanya en defensa del dret català i contra el projecte de REFORMA del CODI
CIVIL
el govern accedí a canvi redacció → 1a victòria catalanisme

A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme
conservador.
CONSERVADOR
“La Veu de
Montserrat” i “La
Bisbe Torres i Bages. Catalanisme Tradició
d’arrel cristiana. Catalana”, 1892. • Tradicional.
Projecte Polavieja.
• Moderat.
3. EL CATALANISME CONSERVADOR
Lliga de Catalunya. 1887. Tancament de

Escissió CC. Caixes.
• Burgès.
Unió Catalanista, 1891. Unió Regionalista, 1899.
Escissió LL.C. • Catòlic.
• Regionalista.
Centre Nacional Català, 1900.

• Autonomista.
• Monàrquics.
La Lliga Regionalista, 1901.

“La Veu de Catalunya”.

3.1. El catalanisme tradicionalista
 Durant la implantació de l’Estat liberal, una bona part del clero català es va
arrenglerar amb el CARLISME (posicions integristes i antiliberals).
 Durant la Restauració , i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII,
part del clero va buscar un espai dins el liberalisme més conservador.
 Paper important del:

VIGATANISME:
Moviment cultural i
intel·lectual impulsat per les
institucions eclesiàstiques de
Vic.
 Apropament del clero al CATALANISME

CONSERVADOR va estar liderat per clergues com
JAUME COLLELL i el bisbe JOSEP MORGADES.

• Òrgan de premsa: La Veu de Montserrat.
• Campanyes a favor de la celebració del mil·lenari de Montserrat (1881);
de la restauració del monestir de Ripoll i l’exigència que els bisbes fossin
catalans.
 La tradició vigatana entroncà amb JOSEP TORRAS I BAGES, bisbe de Vic, que defensà
un CATALANISME D’ARRELS CRISTIANES.
1. Al 1892, va publicar La tradició catalana que

defensava que l’esperit de Catalunya reposa en
la família, la propietat i la religió. No canvis
socials, Edat Mitjana com a model de valors...

3.2. La formació de la Unió Catalanista
Coordinar tots els grups catalanistes

1891: Unió Catalanista
comarcals
 Objectiu: - federació de tots els grups, centres,ateneus....

- propagar idees regionalistes
- programa comú a tots grups catalanistes
 Suport: - Catalunya rural Poca implicació directa

- propietaris mitjans
- comerciants Estructura d’entitats
- professionals liberals i intel·lectuals
 Tasca: paper important en el desvetllament de la consciència
catalanista = ampli suport autogovern
 Discrepàncies: Tensions entre:

- contraris a participar vida política
- necessitat de convertir la Unió en una organització
política (eleccions)


3.3. Les Bases de Manresa
Un dels primer actes de la Unió va ser la celebració a Manresa (1892) d’una
assemblea de delegats.
Objectiu : aprovar un programa polític amb el nom BASES PER A LA CONSTITUCIÓ
REGIONAL CATALANA
 Principis catalanisme polític. Posa l’èmfasi en el paper que Catalunya hauria de
tenir en la vida política espanyola.

CARACTERÍSTIQUES DE LES BASES DE MANRESA (1892)
(Els delegats regionals de la Unió Catalanista foren els encarregats de redactar les
Bases per a la Constitució Regional Catalana)
Competència exclusiva sobre l’educació i la

Futura Constitució política de Catalunya.
iniciativa legislativa. Sobre tributs i finances.
Sota la base del pensament Catalanista Només els catalans podien exercir els càrrecs
conservador i tradicionalista. públics.
Eren 17 articles on es deia que el poder
El servei militar seria substituït per un
regional reposava en la plena sobirania de
contingent de voluntaris.
Catalunya.
Caràcter arcaïtzant en la defensa de
Presència del català com a única llengua
l’Audiència Reial i de les antigues corts , per
oficial.
sufragi corporatiu.
Catalunya i Espanya estaven vinculades
L’ordre públic depenia del poder regional.
mitjançant la corona.

4.1. L’impacte del 98 a Catalunya
 El desastre del 98 va tenir un abast econòmic i militar sobretot. A Catalunya també va

comportar canvis polítics que van significar la irrupció del catalanisme en la vida
política.
Desprestigi partits dinàstics.
4. LA FORMACIÓ DE LA LLIGA REGIONALISTA
 La pèrdua de les colònies =

Ineficàcia per a una regeneració de la
política.
 Es consolidà una NOVA GENERACIÓ

Va afavorir les ASPIRACIONS POLÍTIQUES DEL
D’INTEL·LECTUALS I ACTIVISTES: CATALANISME que:
a. Defensaven un nou programa 1. Tenia líders consolidats.
polític i la creació d’un partit que es 2. Un cos doctrinari elaborat.
presentés a les eleccions com a 3. Mobilització social.
estratègia per accedir a
l’autonomia.
b. La seva actitud crítica contra els
partits dinàstics els legitimava per
criticar la corrupció electoral i
reclamar reformes polítiques i
socials.
4.2. La candidatura dels 4 presidents Els dirigents de les
corporacions econòmiques i
-Fracàs del projecte regeneracionista del govern.
 L’any 1899:- Protesta ciutadana = Tancament de Caixes ciutadanes de Barcelona que
eren els portaveus de la
burgesia industrial. Opten per
UNIÓ REGIONALISTA
crear un grup polític:
• Junta directiva: industrials més actius, més els dirigents del Tancament de
Caixes, i els representants burgesia agrària.
• Programa: - referències regionalistes explícites.
- demanava una autonomia política i administrativa per
a Catalunya.
 L’any 1900: el grup que publicava el diari “La Veu de Catalunya” va abandonar la
Unió Catalanista i fundà el :
CENTRE NACIONAL CATALÀ
• Format per joves professionals: Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó,

Jaume Carner i Lluís Duran i Ventosa.
• Eren clarament favorables a la intervenció del catalanisme en la política per
la via electoral.

 Abril de 1901 a Barcelona: La Unió Regionalista i el Centre Nacional Català prenen un
acord per a presentar una CANDIDATURA UNITÀRIA a les eleccions.
CANDIDATURA DELS QUATRE
PRESIDENTS:
Albert Rusiñol
Bartomeu Robert
Lluís Domènech i Montaner
Sebastià Torres
CONFLUÈNCIA D’INTERESSOS dels DOS GRUPS:

1. Base social ben nodrida d’industrials i comerciants
(Unió Regionalista), però no projecte polític.
2. Programa polític dirigents expertes (Centre
Nacional), però no suports clars.
Guanya a BCN
4 diputats regionalistes

4.3. La fundació de la Lliga Regionalista
 L’èxit electoral de la candidatura dels 4 presidents afavorí la unió dels dos grups. Es
creà:
LLIGA REGIONALISTA
• Òrgan de difusió: LA VEU DE CATALUNYA

• Consolidà la força electoral del catalanisme (eleccions municipals a Barcelona, 11
regidors).
• Fou la primera formació política de l’Estat espanyol. Per què?
1. Trencament del monopoli de les classes benestants que
tenien els partits dinàstics.
2. Va dotar-se d’una organització eficaç: afiliats, centres
polítics, secretaria electoral...
 Inicialment va tenir influència entre els INDUSTRIALS, COMERCIANTS i

PROFESSIONALS de Barcelona però també va ser la força dominant entre els
PROPIETARIS AGRÍCOLES.
Aplegava la majoria dels sectors benestants, farts del sistema

corrupte i ineficaç i a favor d’un reformismes polític que donés
autonomia a Catalunya.

5. NACIONALISMES I REGIONALISMES A L’ESTAT ESPANYOL
5.1. El nacionalisme basc
1876. Fi de la III guerra carlina  pèrdua dels furs bascos

. Procés d’industrialització de Biscaia

burgesia vinculada al sistema de la Restauració
forta immigració (maketos)  amenaça per la identitat basca
Moviment cultural en defensa de la llengua, la cultura i les tradicions basques

 moviments dels èuscars (euskaros)
- importància de la religió (carlins!)
- defensa de la societat tradicional
Personatge: SABINO ARANA (1865 – 1903)

- milita en el carlisme. Família a l’exili el 1873
- estudia amb els jesuïtes
- ideòleg del nacionalisme basc
- 1894: funda Societat Euskalerria (precedent del PNB)
- 1r només a Biscaia i + tard s’extén per tot el territori
(Euskadi + Navarra)
- defensa INDEPENDÈNCIA
- crea la Ikurriña
 Pensament Sabino Arana:
- defensa de: RAÇA BASCA, FURS i RELIGIÓ  Déu i lleis antigues

- defensa societat patriarcal: antiliberal, catòlica i tradicionalista
- critica:
-immigrants (maketos)
- no s’integren en els costums Significat dels colors.
- no saben la llengua basca -fons vermell com l’escut del
senyoriu de Biscaia
- treballen per un salari inferior
- aspa verda de St Andreu (patró de
- comunistes Biscaia)
- ataquen tradicions religioses i propietat - creu blanca: religió catòlica
- classes altes liberals
- compra – venda de poder (sist. Restauració)
- suport classes mitjanes de Bilbao i rodalies
 Canvi de pensament. Abandona postulats independentistes i antiindustrialistes
1895: PARTIT NACIONALISTA BASC  partit autonomista
- defensa reintegració dels furs bascos.
 Denominació nova: Euzkadi, enlloc d’Euskal Herria (Euskadi +

Navarra + Eusk francès)
 Festa l’Aberri Eguna (dia de la nació)
- diumenge de Pasqua (importància de la religió!)
5.2. El galleguisme
Galícia: societat rural (≠ basca i catalana)
- manté arrelada identitat gallega
- burgesia feble
- classe dominant tradicional (vella noblesa terratinent + Església)
 Galleguisme: ideologia política basada en la reivindicació llengua i tradicions pròpies
↓
poc suport de classes mitjanes → llengua i tradició = endarreriment cultural i social
½ s. XIX. O Rexurdimiento (= Renaixença)

- moviment culturista i apolític
- redescobriment literari de la llengua, història i tradicions
- personatge: ROSALÍA DE CASTRO (1837 – 1885)
 Corrent polític: minories cultes

- endarreriment econòmic per culpa de subordinació política + forta emigració
- discurs contra abandonament país:
- polítics espanyols
- classe dirigent gallega
1880 → caràcter + polític (premsa i projecte galleguista)
- grups intel·lectuals minoritaris
- professionals de les ciutats
- personatges: MANUEL MURGUIA, ALFREDO BRAÑAS.
MANUEL MURGUÍA ALFREDO BRAÑAS

Historiador i escriptor gallec Escriptor i ideòleg del regionalisme
Casat amb Rosalia de Castro gallec.
Impulsor del moviment O 1890: participa en la creació de
Rexurdimiento l’Associació Regionalista Gallega.
1888: defensa ús públic del gallec. 1891: participa als Jocs Florals de Tui.
Redacta les Bases generales del
regionalismo y sua aplicación en
Galicia. Influenciades per les Bases de
Manresa (1892).
Principis s. XX. Nova generació de galleguistes: més política i més suport social.
- VICENTE RISCO
- ALFONSO R. CASTELAO (líder nacionalisme gallec)
5.3. Valencianisme, aragonesisme i andalusisme
Valencianisme
 Inicis: moviment cultural → Renaixença
- reivindicació llengua i cultura pròpies
- personatges: TEODOR LLORENTE i CONSTANTÍ LLOMBART
- 1904: València Nova
- organització que promou la Primera Assemblea Regionalista valenciana
Aragonesisme
2/2 s. XIX. Neix l’aragonisme

-Suport burgesia
- defensa: - patrimoni cultural
- dret civil
 Idea romàntica dels orígens del regne i de les institucions medievals.
 Personatge: JOAQUIN COSTA → regeneracionisme
- defensa dret del món pagès aragonès (Escola i rebost)
- europeïtzar Espanya.

Andalusisme
 Personatge: BLAS INFANTE
- de família acomodada. Curiositat per la vida del jornaler.
- professió: notari
- obra: El ideal andaluz
- 1916: Centro Andaluz de Sevilla → expressar la realitat cultural i social andalusa
- 1918: Primera assemblea regionalista (Ronda)
- es proposa l’autonomia
- II REP. Projecte d’estatut andalús (no tira endavant)
- assassinat agost 1936 per falangistes (Queipo de Llano)
Escut d’Andalusia.
- Representa a Hèrcules entre les dues
columnes d’Hèrcules, que la tradició situa
a Gibraltar.
Bandera blanca i verda amb l’escut al centre.

- verd: dinastia Omeia
- blanc: imperi almohade
- colors d’esperança i pau
- feta amb una tela portada en un viatge al Marroc Himne
Cançó religiosa cantada pels
segadors
“MEMORIA EN DEFENSA DE LOS INTERESES MATERIALES Y MORALES DE CATALUÑA”
Señor: Jamás Comisión alguna ha debido presentarse ante V. M. más conmovida que la que en este
momento, y bien inmerecidamente por cierto, tengo la honra de presidir. A excepción mía,
compónenla, Señor, los hijos más preclaros de Cataluña, aquellos que, así en literatura como en
ciencias políticas y morales, así en industria como en el mero trabajo obrero, ocupan el primer lugar
en Cataluña, y se acercan a las gradas del trono en súplica de que V. M. se digne fijar su atención en
las desgracias que sobre nuestro país viene acumulando la política centralista y unificadora de los
partidos.
"Al efecto, tengo la honra de suplicar que acepte esta exposición y esta Memoria, reflejo fiel, en
nuestro sentir, de los dolores y aspiraciones de Cataluña.
" Conocemos perfectamente, Señor, las obligaciones que a la regia prerrogativa impone el sistema
constitucional y por que lo conocemos, no formulamos en la exposición y Memoria petición alguna
que pueda contrariar los preceptos constitucionales. Pero, por lo mismo, conocemos lo que a la
iniciativa de V. M. deja la Constitución, nos permitimos rogarle que fije la atención en estos
documentos.
"No tenemos, Señor, la pretensión de debilitar, ni mucho menos atacar la gloriosa unidad de la patria
española ; antes por el contrario, deseamos fortificarla y consolidarla : pero entendemos que para
lograrlo no es buen camino ahogar y destruir la vida regional para substituirla por la del centro, sino
que creemos que lo conveniente al par que justo, es dar expansión, desarrollo y vida espontánea y
libre a las diversas provincias de España para que de todas partes de la península salga la gloria y la
grandeza de la nación española.
" Lo que nosotros deseamos, Señor, es que en España se implante un sistema regional adecuado a las
condiciones actuales de ella y parecido a alguno de los que se siguen en los gloriosísimos Imperios de
Austria-Hungría y Alemania, y en el Reino Unido de la Gran Bretaña, sistema ya seguido en España en
los días de nuestra grandeza.
"Lo deseamos no sólo para Cataluña, sino para todas las provincias de España ; y si en nombre de
Cataluña hablamos, es porque somos catalanes y porque en estos momentos sentimos como nunca
los males que el centralismo nos causa.
"Señor . se nos arrebató nuestro sistema administrativo, que hoy encuentran bueno e imitan
naciones cultas de Europa, para ser substituido, primero por
el sistema castellano, y hoy por una copia imperfecta y viciosa del sistema francés.
"No podemos usar nuestra lengua más que en nuestros hogares y en conversaciones familiares :
desterrada de las escuelas, lo ha sido mas tarde de la contratación pública y también de los
tribunales, en los cuales muchas veces, y por muy ilustrados que sean, ni los jueces entienden a los
testigos y procesados, ni éstos entienden a los jueces.
" Y como si todo esto no fuera bastante, hace tiempo que viene amenazándose, y hoy se intenta
con empeño destruir, o cuando menos adulterar, nuestro derecho civil, base indeleble de la robusta
y moral organización de la familia catalana y de nuestra propiedad, que va aumentando y creciendo
a medida que unas generaciones suceden a otras generaciones.
A fuerza de trabajo y privaciones sin cuento, nuestros industriales han creado una industria
española que en cuarenta años ha progresado y alcanzado altísimo nivel. Esta industria viene siendo
atacada de raíz de algunos años a esta parte, y últimamente lo ha sido y lo es por medio del tratado
con Francia y del proyecto de modus vivendi con Inglaterra.
"Señor : sólo la poderosa iniciativa de V. M., su alta sabiduría y el amor que profesa a nuestro país,
puede poner remedio a nuestros males. Rogamos, pues, a V. M. que lo haga, seguro de que no han
de faltarle las bendiciones del cielo, y la inmensa, la inmensísima gratitud de los hijos de Cataluña."
Font: Paraules de Maspons i Labrós a Alfons XII en la presentació del " Memorial de Greuges" o la
"Memoria en defensa de los intereses morales y materiales de Cataluña"(1885). A CAMPS I ARBOIX,
Joaquim de: El Memorial de Greuges.Barcelona:Ed. Dalmau; Episodis de la Història.1968

Missatge a la Reina Regent (1888):
Desitgem, doncs, que torni a posseir la nació catalana ses Corts
generals lliures i independents, obertes peI Cap de l’Estat o per
son lloctinent, en les que hi tinguin representació directa totes les
classes socials, des de les mes humils a les més elevades. Corts en
les que es votin els pressupostos de Catalunya i la quantitat amb
que te de contribuir el nostre país als gastos generals d’Espanya.
Que Catalunya sia senyora del govern interior de sa casa,
assenyalant ella mateixa el contingent de l’exèrcit per al Principat,
no quintant- se a sos fills ni fent-se a Catalunya lleves forçoses,
sinó proveint-se de soldats voluntaris i a sou, els que no hagin de
sortir mai en temps de pau del nostre territori.
Que la llengua catalana sia la llengua oficial a Catalunya per a

totes les manifestacions de la vida d’aquest poble. Que
l’ensenyança a Catalunya sia donada en llengua catalana. Que sien
catalans els Tribunals de Justícia i totes ses causes i litigis es fallin
definitivament dintre del Territori. Que els càrrecs de la nació
catalana els nomenin els catalans mateixos, procurant que
recaiguin en catalans els càrrecs polítics, els judicials, els
administratius i els de l’ensenyança. Que vingui el Cap de l’Estat
d’Espanya a jurar a Catalunya ses Constitucions fonamentals, com
a condició indispensable, d’antic establerta per a exercir a dreta
llei la sobirania en el Principat.

REPASSA L’ESENCIAL

REPASSA L’ESENCIAL

Inicis Del Catalanisme Polític

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Inicis Del Catalanisme Polític

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Inicis Del Catalanisme Polític

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Unitat 8: Els Orígens i la Consolidació del Catalanisme(1833-1901)

Júlia López Valera

Catalunya = país dotat històricament

 A nivell europeu es fa difusió del Romanticisme, de la irrupció dels nacionalismes i del

Júlia López Valera (Institut Banús)

CATALANISME CONSERVADOR: Nacionalisme de base burgesa i

CATALANISME CULTURAL: Conjunt de doctrines i moviments socials i culturals nascuts

Júlia López Valera (Institut Banús)

Catalunya, sorgit els primers anys de la restauració borbònica

Contraris al centralisme uniformista castellà.

Unió Regionalista (1899).

La Lliga Regionalista (1901)

Júlia López Valera (Institut Banús)

pactes entre pobles, nacions o Estats per formar una unitat

Exemples: Alemanya, EEUU i/o Bèlgica.

Partit Republicà Democràtic Federal (1868). Pi i Margall.

Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) 1910.

Júlia López Valera (Institut Banús)

mitjà d'un tractat per l'assoliment d'alguns fins o

Les confederacions sovint s'han creat per resoldre afers

Corona d’Aragó (1137-1714) Suïssa/Confederació Suïssa

A l'estat espanyol, les formes

Definició extreta del web Buxaweb. http://www.buxaweb.com/

sobre ells mateixos i a defensar i exercir la seva sobirania.

El nacionalisme es va expandir al llarg del segle XIX, donant lloc

permanent, un territori definit, un govern i la capacitat de

No sempre és equivalent un Estat a una nació, de fet la

regionals que formen part d'un estat.

A l'estat espanyol, els primers estatuts aprovats foren els de

Estat espanyol actualment

Conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques

naixement fins les conseqüències de la mort. El dret català

El Catalanisme polític adoptà una postura defensiva del

Pacte de Tortosa (1869) Memorial de Greuges (1885) Bases de Manresa (1892)

FEDERALISME PROGRESSISTA CONSERVADOR

Bases de Manresa, 1892.

“El Poble Català”.

Català havia El català continuava com a llengua

desaparegut com a en la parla quotidiana.

 Malgrat la tendència uniformitzadora de l’Estat, la societat catalana va mantenir la

 La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a Catalunya cap a la dècada del

Júlia López Valera (Institut Banús)

 La llengua es converteix en un símbol per a conscienciar als ciutadans de la

 La Renaixença comportà també una RECERCA DE LES ARRELS DE LA IDENTITAT

Júlia López Valera (Institut Banús)

 En paral·lel, al marge i en oposició a la Renaixença literària, es desenvolupa un

 Protagonistes d’aquesta Renaixença popular:

JOSEP ANSELM CLAVÉ Tractaven temes

Júlia López Valera (Institut Banús)

 Cap al 1870 es va produir un apropament dels dos

corrents de la Renaixença, amb l’objectiu de sumar

Júlia López Valera (Institut Banús)

Jocs Florals Josep Anselm Clavé

2.1. La crítica al centralisme

 Les diferents constitucions defineixen Espanya:

LES BULLANGUES (moviments populars

 La DÈCADA MODERADA (1844-1854) va suposar un augment del centralisme.

Júlia López Valera (Institut Banús)