HISTÒRIA DEL CINEMA I D’ALTRES ARTS AUDIOVISUALS

TEMA 1

Història i historiografia del cinema i de les arts audiovisuals: Conceptes preliminars.

Les principals teories cinematogràfiques. El patrimoni cinematogràfic i audiovisual

CONCEPTES ESENCIALS

Historia del cinema

- Necessitat de reflexionar sobre el passat audiovisual. En paral·lel al
naixement i consolidació del cinema.

Teoria del cinema (A partir dels anys 1910)

- Interrogació sobre la naturalesa del cinema.
- Consideració artística

Historiografia del cinema (A partir dels anys 1930)

- Necessitat de guardar memòria d’un art nou
- Escriptura de la història del cinema. Historia de la història del cinema

Patrimoni cinematogràfic (Consolidació a partir dels anys 1950)

- Necessitat de conservar les obres fílmiques
- 1938 Creació de la Federació internacional de arxius del Film
- 1980 Recomanació de la UNESCO sobre la conservació de les imatges en
moviment

- Desarrollament posterior de la teoria, historiografia i estratègies de

conservació patrimonial de la resta de les arts audiovisuals (anteriors i
posteriors al cinema)

Els discursos teòrics, historiogràfics o patrimonials giren en torn a un doble concepte

que defineix els seus respectius objectes d’estudi i enfoques metodològics

El fet fílmic

El fet cinematogràfic
Definit per Gilbert Cohen-Séat, en “Essai sur les principes d’une philisophie du
cinéma” (Presses Universitaires de France, Paris, 1958)

Les fletxes grogues són els fets fílmics

Les fletxes blaves són els fets cinematogràfics

HISTÒRIA DEL CINEMA

L’enfocament clàssic

Robert C.Allen, Douglas Gomery: Film History: Theory and Practice, New York, 1985

Consideració de l’existència del fets històrics i la necessitat d’interpretar-los

Quatre nivells d’aproximació històrica

● Història estètica: Els autors i les grans obres

● Història tecnològica: Les tecnologies determinants de la expressió
● Història econòmica: Organització de la industria. Producció, distribució
exhibició
● Història social: Recepció i consum

Reintegració a posteriori de les interaccions dels quatre nivells que té la naturalesa

sistèmica
Crítica al enfocament clàssic. La historia socio-cultural

Michèle Lagny: De l’Histoire du Cinéma. Méthode historique et histoire du cinñema,

Paris, 1992

Els fets històrics u son per formar part del discurs dels historiadors

Contra la història per nivells independents

Enfocament integrador a priori en el marc d’una història cultural

Multiplicitat d’enfocaments en el procés d’estudi de les connexions entre texts

i contexts

Pràctiques culturals i circuits de producció, mediació i consum.

Elasticitat de fonts i eines.

TEORIA DEL CINEMA

Iniciadors

● Context del modernisme epigónic (1905-1915)

● Integració del cinema en un sistema de les arts
● Riccioto Canudo. Manifiesto de las siete artes (1911)
● Vachel Lindsay. L’art de la imatge en moviment (1915)

Teoria i vanguardies

● Context de les primeres vanguardies històriques (1910-1930)

● Reivindicació de la elasticitat del cinema
● Busqueda de lo específic cinematogràfic
● Teoria formalista del montatge (Sergei M.Eisenstein)

La tradició formalista

● Anàlisi del text fílmic constituit per formes que es distancien de la realitat.
● Hugo de Münsterberg
○ The Photoplay. A Psychological Study (1916)
○ Primera psicologia del cinema. La seva comprensió com procès
intelectual actiu
● Rudolf Amheim
○ El cine como arte (1932)
○ Psicologia de la percepció/Gestalt
 ○ Dimensió estètica de la forma fílmica que sorgeix del seu allunyament
de lo real
● Béla Balázs
○ El film: evolución y esencia de un arte nuevo (1945)
○ La tècnica com a generadora de formes transformadores de la realitat

La tradició realista

● Análisi del film com a representació de la realitat

○ Concepte de realisme
○ Representació/ Reproducció de lo real
○ Dimensió ètica: Ficció/Realitat/Veritat
○ Construcció de la Memòria/Història
● Siegfried Kracauer
○ De Caligari a Hitler (1947)
○ Teoria del cinema. La redenció de la realitat física (1960)
○ La imatge fílmica reactiva dels fets del passat
○ Cinema/Història/Context
● André Bazin
○ ¿Qué es el cinema? (1953)
○ La petjada de lo real com naturalessa intrínseca de la imatge foto-
cinematogràfica (relació ontológica)
○ Començament de la dimensió frnakensteiniana del film
○ Vinculació a les estilístiques de la modernitat

Derivacions paral·leles i posteriors de les dos tradicions teòriques

Tradició formalista Tradició realista

Estructuralisme/ Psicosemiologia Teoria marxista

Jean Mitry: Estética i psicologia del cinema (1963) Documentalistes britànics, Umberto
Christian Metz: Lenguaje y cine (1971) Barbaro, Luigi Chiarini, Guido
Aristarco
Postestructuralisme
Christian Metz: Psicoanálisis y cine (1977) Enfocament antropològic
Jean Mitry: La semiología en tela de juicio (1987) Edgar Morin: El cine o el hombre
Teoria feminista i cienma imaginario (1956)
Narratologia

Un punt de trobament
Neoformalisme i semiopragmàtica
David Bordwell/ Kristin Thompson
TEXT i Context
HISTORIOGRAFIA DEL CINEMA

Indicadors. Tradició memorialística

- Escàs rigor
- Memoria del primers espectadors
- Empirisme
- Terry Ramsaye: A Million and One Nights (1926)
- Georges Charensol: Panorama du cinéma (1930)
- Lewis Jacobs: The Rise of American Film (1939)

Continuadors de la tradició empirista

- René Jeanne i Charles Ford, Marcel Lapierre, Paul Rotha, Pierre Leprohon

Primeres incursions acadèmiques

Maurice Bardèche /Robert Brasillach: Histoire du cinema (1953)
- Professionals de la història
- Història teleològica
- Predestinació artística
- Constitució de les cinematografies nacionals
- Ambició de la totalitat/ Histories generals

Sistematitzadors
● Georges Sadoul
Histoire générale du cinema (1946-1954)
○ Establiment dels contexts
○ Vinculació de la historia amb les ideologies

● Jean Mitry
Histoire du cinema (1967-1980)
○ Fundador d’un grna proyecto historiogràfic
○ Vinculació amb la teoria de tradició formalista
○ Sistematització d’eines i fonts inacabades (de 1963 a 1988)
○ Filmographie universelle
○ Cronologie universelle du cinema
○ Bibliographie universelle pour l’histoire du cinema

Renovació historiogràfica (de dels anys 1980)

Revisió del cinema dels orígens

● Aportacions de Noël Burch (1970-1981)

○ El tragaluz del infinito (1987)
○ Constitució dels modes de representació
 ● Congres de Brighton de la FIAF (1978)
○ Cinema 1900-1906
○ Necessitat de privilegiar la recuperació patrimonial

● Coloqui de Cerisy (1985)

○ Histoire du Cinéma. Nouvelles Approches, 1989

● Nova historiografia
○ Sectorització de la historia del cine
○ Revisió de les històries generals des dels estudis monogràfics

● Noves síntesis generals. Adicció de monografies

○ VV.AA: Historia general del cine, Cátedra, 1995-1998
○ Gian Piero Brunetta (dir.): Storia del cinema modiale, 1999-2001

PATRIMONI CINEMATOGRÀFIC I AUDIOVISUAL

La arqueologia indispensable

● Pèrdua de la font primària

○ Patrimoni audiovisual (films, video analògic i digital)
○ Causes físiques, tecnològiques, industrials, econòmiques

● Heterogeneitat tipològica de fonts afins i alternatives

○ Patrimoni visual i sonor
○ Patrimoni escrit
○ Patrimoni gràfic
○ Patrimoni objectual
○ Patrimoni oral
● Polivalència de les institucions dedicades a la preservació del patrimoni
audiovisual i afí
○ Filmoteques, fonoteques, arxius sonors i audiovisuals, arxius
radiofìnics, arxius televisius, centre de documentació audiovisual…
○ Funcions: Identificació, selecció, adquisició, catalogació, conservació,
restauració i difusió
TEMA 2
Modes de representació, formes de pràctica audiovisual i estils: precinema, cinema
primitiu, clàssic, modern, nover arts audiovisuals, cinema postmodern i postclàssic,
postcinema.

Marc teòric

El concepte d’estil
- David Bordwell: On the History of Film Style, Harvard University Press,
Cambridge (Massachusetts), London (England), 1997.

Concepte aglutinador i sistematitzador

● Diferents sentits de l’estil segons l’enfocament
○ Flexibilitat i transversalitat del concepte
○ Estils sobre formes, tecnologies, temàtiques, aspectes industrials,
econòmics…
○ Estils grupals o individuals
○ Estils nacionals o supranacionals
○ Estils genérics o transgenérics

● Establiment de sistemes i criteris que expliquin les causes patrones de

continuitat o processos de canvi

● Construcció d’un discurs intel·lectual riguros i sistemàtic. El film com un text

llegible i interpretable.

● Vinculació a la teoria i a la historiografia.

Tres grans projectes conceptuals:

1. Bardéche/Brasillach: visió estàndard del concepte, predestinació

artística i cinemes nacionals
2. Bazin: Vinculació del film amb la realitat, visió autoral i impuressa del
mitja
3. Burch: Lectura de les formes i constitució dels modes de
representació.

(Aplicació al estudi de la profunditat de camp)

CONCLUSIONS: El concepte de l’estil fa emergir la dimenció transnacional i

transcultural del objecte d’estudi (film). Multiplicitat de les perspectives d’anàlisi.

Periodització de les arts audiovisuals

(Recordatori d’expressió audiovisual)
Necessitat de fixar una sèrie de conceptes estilístics al que ens referirem en un
marc diacrònic i sincrònic (cronologies tentatives i orientatives)
Arts audiovisuals anterior al cine
Cronologia: Algunes de tradició milenaria, almenys des del renaixements i fins a
finals del segle XIX. Precinema (concepte resbaladís)

Orígens del cine

Cronologia: 1845-1914
Constitució dels modes de representació Amalgama de la tradició
precinematogràfica i la progressiva síntesis d’un mode de representació fílmic.

Cinema clàssic
Cronologia: 1915-1970
- Institucionalització de les formes, eficàcia narrativa
- Manera de producció estable
- Cinema clàssic mut (1915-1930)
- Edat d'or del classicisme sonor (1930-1945)
- Cinema clàssic i manierismes (1940-1970)

Cinema i modernitat
Cronologia: 1910-1980
- Oposició al classicisme
- Renovació estètica i ètica
- Cinema i avantguardes (1910-1940 i fins avui)
- Cinemes moderns i nous cinemes (1945-1980)

Nou mitjans i arts audiovisuals

Cronologia: 1930-actualitat
- Renovació de les maneres de representació, Les pràctiques artístiques i la
dimensió conceptual de l'audiovisual
- Televisió (1930-fins avui)
- Art-vídeo (1960-fins avui)
- Infografia i digitalització (1980- fins avui)

Cinema i postmodernitat
Cronologia: 1980-fins avui?
- Eclecticisme, hibridació i tecnologia
- Cinema postclàssic (1970 d'ara endavant)
- Cinema postmodern (1980 d'ara endavant)
- Postcinema? (segle XXI)
- Cap a un neoclassicisme? (2010 d'ara endavant)

Precinema

El problema terminològic

- Precinema = jerarquització de l'objecte sobre principis d'alteritat /anterioritat /

posterioritat
- Història de l'audiovisual = dispersió de l'objecte sobre maneres de
representació molt heterogenis
 - Arqueologia dels mitjans = fórmula en voga
Triple desenvolupament del concepte
(cadascun més ampli i inclusiu que l'anterior)
1. Reducció a la precedència tecnològica (C.W. Ceram). Estudi de les
tecnologies que anuncien el cinema.
2. Ampliació de la precedència a altres formes d'expressió (S.Machetti /
S.Zunzunegui). Estudi de les pràctiques culturals que expliquen el
cinema: plàstica, literatura, espectacles i tecnologies.
3. Constitució d'una història de l'audiovisual (G.P. Brunetta / A.Quintana).
Continuïtat d'una història sense jerarquies entre les pràctiques
audiovisuals.

El problema terminològic
Cinema primitiu = dels orígens = originis del cinema = “early cinema”
Cronologia aproximada: 1895-1914

Noël Burch
Genealogia de la manera de representació institucional (MRI)
Manera de representació primitiu (MRP): canvi de direcció en el si del cinema
de les maneres de representació teatrals, literaris, pictòrics i espectaculars del XIX

MRP llegible en si mateix  Transició al MRI

André Gaudreault / Tom Gunning

Dues maneres de pràctica fílmica no excloents:
- Cinema d'atraccions (predominant 1895-1908) Excitació de la mirada.
Atracció mostrativa. Acte d'exhibició
- Cinema d'integració narrativa (predominant 1908-1914) El discurs al servició
de la història a contar. Narració centrada, unificada i estructurada
Característiques específiques de la Manera de representació primitiu (MRP)

Enquadrament
Conservació del quadre de conjunt (enquadrament
general)
Posició horitzontal i frontal de la càmera
Autarquia de l'enquadrament (centrípet)
Absència del fora de camp i contracampo

Moviment
Absència de moviments endògens si no estan
justificats per la posició del dispositiu tecnològic
Poca depuració del moviment, visibilitat del
dispositiu

Muntatge
Muntatge sobre el principi de no-continuïtat
Absència de rácord
Predomini de la linealitat
Identificació d'acció i pla
Muntatge reiteratiu
Principi de no-clausura: final punitiu, emblemàtic o
apoteòsic
Progressiva transformació cap al MRI per experimentació i praxis continuada

CINEMA CLÀSSIC

Definició
- Cinema narratiu
- Comunicació eficaç del relat
- Construcció de solguts universos simbòlics
- Principis formals institucionalitzats
- Manera de producció estandarditzat
- Lideratge del cinema estatunidenc
- Estil i manera de producció internacional

Cronologies aproximades:
Llarg recorregut cronològic
- 1910-1915: Transició MRP al MRI clàssic
- 1915-1930: Cinema clàssic silent
- 1926-1930/35: Transició al cinema sonor
- 1930-1940/50: Època daurada. Homogeneïtat formal.
- 1940-1960/70: Cinema clàssic i manierismes

Principis essencials (Bordwell / Staiger / Thompson)

ESTIL
Causalitat: Densitat simbòlica i discursiva de la imatge. Fort clausura dels relats
Transparència: Invisibilitat de la tecnologia. Predomini de lamirada objectiva
Fragmentació: Organització eficient de l'enunciació
Continuïtat: Muntatge continu i fortalesa del rácord

MANERA DE PRODUCCIÓ
Sistema d'estudis: Obra col·lectiva
Sistema de gèneres: Fidelització narrativa
Sistema d'estrelles: Projecció espectatorial

MANIERISMES (1940/50 – 1970/80)

Clara continuïtat cinema clàssic-manierista-postclàssic (González Requena)

Introducció de fissures en l'estil i manera de producció clàssics

-Transformacions formals: extremats virtuosisme i sofisticació visual, muntatge

sintètic, pèrdua de la fragmentació, gran profunditat de camp, pèrdua de la linealitat,
estructures prospectives i retrospectives, instàncies narratives més elaborades,
limitació de la causalitat, hipersaturación dels mitjans expressius i tecnològics

-Transformacions ètiques: Desconstrucció / desmitificación de la densitat

simbòlica, feblesa de l'heroi, desplaçament del sentit (de l'acció a l'escriptura visual)

-Transformacions industrials: transparència de l'autor, difuminació del sistema

d'estudis (TV i productores independents), refinament i retorcimiento dels gèneres,
fórmules narratives crepusculars

CINEMA I MODERNITAT

Definició
1. Cinema en oposició a les tendències imperants segons les cronologies
específiques:
- Contra el cinema entès com a espectacle o entreteniment
- Contra tots o alguns dels trets del cinema clàssic

2. Clar compromís estètic: Cerca d'alternatives formals a una representació entesa

com a narració il·lusionista i artificiosa

3. Militant compromís ètic: Reflexió sobre l'audiovisual en la seva relació amb la

realitat, la seva anàlisi i transformació. Oposició a la manera de producció
convencional

Lideratge del cinema europeu

Extensió internacional molt heterogènia

Cronologies aproximades, molt diversificades i atomitzades segons grups,

tendències, nacionalitats i individualitats:

1910-1940-fins avui: Cinema i avantguardes històriques

1945-1980: Cinemes moderns i nous cinemes

CARACTERÍSTIQUES FORMALS I PRODUCTIVES MOLT VARIABLES SEGONS

GRUPS I TENDÈNCIES
LES FORMES
- Negació dels valors emfàtics i artificiosos de l'enquadrament. Distanciament
i estranyament
- El moviment lliure sense depuracions tecnològiques Anul·lació de la
transparència del dispositiu.
- Ruptura amb les convencions de muntatge. Fragmentació sense ràcord ni
continuïtat. Menyspreu de l'acció i la seva causalitat en benefici del
personatge i la situació.
- El so no especulatiu. Independència del ràcord sonor

LA PRODUCCIÓ
- Canals de producció, distribució i exhibició alternatius en contra del
sistema d'estudis. Consciència autoral, política dels autors
- Exploració de noves temàtiques compromeses contra l'estructura
anquilosada dels gèneres.
- Sinceritat de les interpretacions (a vegades, no professionals) contra els
arquetips de la fama.

DIVERSIFICACIÓ DE GRUPS I TENDÈNCIES

Fregaments, conflictes, contactes i desenvolupaments entre el cinema i les

avantguardes històriques (1910-1940-fins avui)
- L'expressionisme com a mer referent.
- Futurisme, cubisme i abstracció: l'eclosió i permanència d'un cinema
abstracte i experimental.
- Dadaisme i surrealisme al cinema.
- Constructivisme, cinema i muntatge

Cinemes moderns i nous cinemes (1945-1980)

- Individualitats inspiradores i precursores: Jean Vigo, Robert Bresson,
Jean Renoir, Ingmar Bergman…
- El neorealisme italià: una primera i fugaç tendència d'influència gegantesca
- Nous/joves cinemes: nouvelle vagui francesa, free cinema britànic, jove
cinema alemany, nou cinema italià, el desglaç soviètic, nou cinema espanyol,
escola de Barcelona, nová vlnà txecoslovaca, cinema novo brasiler i un llarg
etcètera…
- Descolonització i emergència de noves cinematografies nacionals a imatge
dels nous cinemes europeus