Crisi de La Restauració (1898-1930)

Restauració Borbònica II Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera
Crisi i Dictadura 1898 - 1930
Cronologia La Restauració Borbònica en el segle XX

1898 1931
1902 Regnat d’Alfons XIII
1923 1930
Crisi del sistema de la Dictadura de
Restauració Primo de Dictablanda
Rivera
1- Les causes de la crisi

a)El desastre de 1898
b)La crisi dels partits dinàstics
c)L’oposició
d)Les guerres del Marroc
2- Les etapes (els fets)
IIª República
a)Les primeres crisis (1902-1917)
b)La fallida del sistema (1917-1923)
Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923
1 Causes de la crisi
1.1- El desastre de 1898 - Es van perdre mercats, però... va provocar la

repatriació de capitals (reactivació industrial)
- Malgrat la importància del desastre, no s’assumeix
Però també responsabilitats polítiques ni va provocar grans
canvis polítics (continua la monarquia)
Provoca l’aparició d’un moviment crític que es basava en la

necessitat de regenerar el sistema
Regeneracionisme de Joaquín Costa El sistema polític corrupte que

escriu “Oligarquía y caciquismo” separa la classe política del
On critica poble
Per això cal Exercici 1
DOSSIER
Una regeneració de la classe política i Incentivar educació,

proposa
mobilitzar les classes mitjanes (“Masses europeïtzació,
neutres”) i aplicar una “disciplina social descentralisme i política
fèrria” amb un “cirugià de ferro” hidràulica i agrària

1.2.- La crisi dels partits dinàstics
Després de 1898 hi ha els intents regeneracionistes

de govern de Francisco Silvela i el general Polavieja
amb un projecte de descentralització, unes millores en la legislació

social i una reforma pressupostària... però van fracassar
La seva política fiscal va

provocar el Tancament
de Caixes Catalunya A partir d’aquest moment els partits
dinàstics entren en crisi
Crisi que és agreujada per l’augment

de l’oposició al sistema

1.2.- La crisi dels partits dinàstics

Els partits dinàstics continuen alternant-se en el poder, continua el caciquisme
Però... Comença la crisi del torn de partits a causa de la
manca de líders carismàtics i una forta inestabilitat política
Partit conservador Antoni Maura (1907-1909)
Altres
dirigents Reforma del sistema “Revolució des de dalt”
destacables
Legislació social favorable classes mitjanes i
Eduardo Dato baixes (intents regeneracionistes) Antonio Maura
Llei d’Administració Local És substituït a causa de la

(intent d’acabar amb el frau electoral) repressió de la setmana
Nova Llei Electoral tràgica de 1909
Partit liberal José Canalejas
Destacarà per l’aprovació de les Mancomunitats regionals i

l’obligatorietat del servei militar. I reformes socials com la
“Ley del candado” (prohibició noves ordres religioses) i la
Canalejas supressió de l’impost de “consums”
1.3.- L’oposició pren força
Els nacionalismes
-Catalanistes (Lliga Regionalista de Francesc Cambó)
Amb suport de
-El PNB (amb Sabino Arana) la burgesia
-La Lliga Galega catalana
Els
Els republicans
republicans -El Partit Radical (amb Alejandro Lerroux)
-Unió Republicana (de Nicolás Salmerón)
-Partit Reformista (de Melquíades Álvarez)
El
El moviment
moviment obrer
obrer
-El PSOE (Pablo Iglesias)

-Centre Autonomista de Dependents del
Comerç i de la Indústria (CADCI)
-Solidaritat Obrera (1907)
-CNT (1910)


Espany
1.4.- Les guerres del Marroc a
Precedents
Marroc
Segle XV: Melilla, Ceuta, Tànger...
1859-1860: Guerra entre Espanya i el Marroc (generals O’Donnell i Prim)
La Batalla de Tetuan, Marià Fortuny

1.4.- Les guerres del Marroc
Segle XX
1906: La Conferència d’Algesires, creació del Protectorat marroquí.
Els conflictes sovintegen.
1909: La guerra de Melilla (“El Barranco del Lobo”) i la Setmana Tràgica.
1921: El desastre d’Annual.
El Protectorat espanyol del Marroc

En resum: les causes de la crisi del sistema
• El desastre de 1898
• La crisi dels partits dinàstics
• L’oposició
• Les guerres del Marroc

2 Les etapes
2.1.- Les primeres crisis: 1902-1917
1902 Primera vaga general i revolucionària
1905 Assalt al Cu-cut
1909 La Setmana Tràgica
La crisi de 1917
2.2.- La fallida del sistema: 1917-1923

Inestabilitat política (tretze governs)
Crisi econòmica i social
Guerra al Marroc
Desastre d’Annual (1921)

1905 Primera crisi política: L’assalt al Cu-Cut!
1905 Assalt militar a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya

provoca 1906 Llei de les Jurisdiccions (tribunals militars)
Com a reacció
1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)

La guerra del Marroc
1909 La Setmana Tràgica “La Guerra de Melilla”
La crida dels reservistes Vaga i revolta anticlerical
provoca
Repressió del govern
provoca
Execució de Francesc Ferrer i Guàrdia
Campanya contra Maura, (Escola Moderna i laica)

conservador (“Maura no!”) Serà Exercici 5
DOSSIER
Exercici 3
DOSSIER
substituït per Canalejas, liberal
1905 Primera crisi política: L’assalt al Cu-Cut!
1909 La Setmana Tràgica
La crisi de 1917 Provocada per la Gran Guerra

(1914-1918)

Es desenvolupa en el context de la
La Gran Guerra (1914-1918)
Inflació a causa de la Guerra Mundial i sous molt baixos
Provoquen una forta

agitació social
Crisi militar Crisi parlamentària Crisi social

A causa de
-Problemes de sobredimensió
-Sous baixos
-Criteris d’ascens que
beneficiaven els “africanistes”
Es creen les Juntes de Defensa

Missatge corporatiu,
regeneracionista i apolític Eduardo Dato
El govern de García Prieto intenta Lectura d’un manifest de les Juntes de Defensa
la seva dissolució , però fracassa i
és substituït per Eduardo Dato
Provoquen una forta

agitació social
Davant la situació creada per les Juntes i la conflictivitat social, els socialistes
i republicans demanen canvis polítics (reforma constitucional)
Francesc Cambó convoca l’ Exercici 6
El govern de Eduardo provoca DOSSIER
Assemblea de parlamentaris (juliol)

Dato reacciona suspenent
les garanties Govern de coalició
Exigeix
constitucionals i el Corts constituents
parlament Autonomia
Fracassarà pel poc suport dels
L’Assemblea de parlamentaris
partits dinàstics, el rebuig de
el dia 5 de juliol l’Exèrcit i la por a la revolució social
Provoquen una forta

agitació social
CNT i UGT
(Comitè Revolucionari)
Convoca
Vaga revolucionària
Agost
Reprimida per l’Exèrcit

(70 morts, 2000 detinguts)

Provoquen una forta

agitació social
Finalment
Aconsegueixen els seus Els partits burgesos

objectius laborals s’espanten davant la
revolució social
S’aliaran amb el govern conservador
enfront de la revolució social
Es crearà un govern de
concentració nacional
S’entra en una crisi permanent
Inestabilitat política (tretze governs) Dificultats en el torn de partits
Crisi econòmica i social (Crisi de postguerra)

@
La revolta de 1919 (La vaga de la Canadenca)
Guerra al Marroc 1920 __ insurrecció d’Abd el-Krim....
Desastre d’Annual (1921)
Exercici 8
DOSSIER
Es genera un clima de tensió i violència Pistolerisme

provoca
13 de setembre de 1923
Cop d’Estat de Primo de Rivera

Abd El-Krim
Fernández Silvestre


El desastre d’Annual

3
La
LaDictadura
Dictadurade
dePrimo
Primo de
deRivera
Rivera
Les causes del cop d’Estat: la crisi
social (por a la revolució), el
nacionalisme perifèric i la crisi
política
Amb l’objectiu d’acabar amb el
caciquisme, posar fi a la corrupció
política, a la indisciplina social i a les
amenaces a la unitat nacional
En realitat era una reacció a una

democratització del sistema i a la
assumpció de responsabilitats per Annual
Recolzament de la burgesia,
l’Exèrcit i la Corona
Es tracta d’una dictadura personal i
militar

La Dictadura de Primo de Rivera 1923-1930
Dues etapes: Directori militar i Directori Civil

3.1.- Directori Militar (1923-1925)
Autoritarisme i repressió a la recerca de l’ordre social
• Eliminació del sistema de la Restauració
(s’anul·la la constitució de 1876)
• Censura i prohibició de partits i sindicats
• Poder concentrat en els militars (governadors
civils)
• Supressió de llibertats individuals
• Repressió policial (acaba amb el pistolerisme)
Directori Militar
Problema Marroc
Ofensiva francoespanyola
@ Desembarcament d’Alhucemas
Derrota d’Abd-El-Krim
Ocupació del RIF, 1927

3.2.- Directori Civil (1925-1930)
Creació de la Unión Patriótica
Cal Assemblea Nacional Consultiva

destacar Amb membres triats corporativament Amb la participació
d’elements civils en el govern
Política econòmica Es basa en
Intervencionisme
en
Xarxa de carreteres i ferrocarrils
Obres públiques Regadiu i electrificació (Confederacions
Monopolis hidrogràfiques)
Proteccionisme
Creació de monopolis (Campsa, Telefònica...)
Va faltar millorar el camp (reforma agrària)

i les condicions de vida dels camperols
La política social
Supressió i persecució dels sindicats anarquistes (CNT) i
radicals, i dels comunistes (PCE)
Els sindicats són substituïts per l’Organització Corporativa
Nacional (comitès d’obrers i de patrons amb presència de Exercici 10 DOSSIER
delegats del govern_ Comitès Paritaris)

• S’integren sectors moderats del socialisme (PSOE i UGT)
Reformisme social paternalista (descans dominical, assegurança...)

Intervenció en totes les facetes socials (Cartilla Gimnàstica Infantil....)
«A los niños hay que educarlos también de una manera que vieran en
el régimen la receta para la salvación de España. La escuela y la
Iglesia, maestros y sacerdotes deben de combinarse para inculcar el
amor al régimen» (Primo de Rivera, La Nación, 1-1-1929.

Política anticatalanista
Anticatalanisme radical tant en els aspectes socials com en els polítics
Suport de les forces conservadores de Catalunya (tradicionalistes,

dinàstics...) Alfonso Sala...
Al 1925_Abolició de la Mancomunitat (Autonomia)

Desmantellament institucional prohibició de parlar en català als funcionaris
i en els actes oficials i d’emprar el català en
la documentació i en la retolació viària
-Prohibició del català a les escoles, a l’església, en l’ús públic...
-Prohibició de la bandera catalana, dels Segadors, de la Santa Espina...
-Repressió en entitats com l’Orfeó Català, Futbol Club Barcelona...
“catalán, vasco, valenciano y gallego son lenguas vernáculas y son idiomas literarios. Sobre
todos el castellano ha de ser la obligatoria base de la formación espiritual y ciudadana”
I totes aquestes prohibicions a través de decrets lleis contra el

“separatismo”
3.3.- L’oposició a la Dictadura

Partits
Partits dinàstics
dinàstics (conspiració,
(conspiració, “Sanjuanada,
“Sanjuanada, 1926)
1926)
La
La primera
primera oposició
oposició és
és la
la del
del món
món intel·lectual
intel·lectual (Miquel
(Miquel de
de Unamuno)
Unamuno)
Anarquisme
Anarquisme FAI
FAI (insurrecció
(insurrecció ii violència)
violència) Àngel Pestaña
Catalanisme
Catalanisme Radical
Radical ii d’esquerres
d’esquerres (lluita
(lluita armada)
armada)
Estat
Estat Català
Català (Francesc
(Francesc Macià)-
Macià)-Prats
Prats de
de Molló,
Molló, 1926
1926
Republicans
Republicans Creació
Creació de
de l’Aliança
l’Aliança Republicana,
Republicana, 1926
1926
(estudiants,
(estudiants, intel·lectuals
intel·lectuals ii una
una part
part de
de l’Exèrcit)
l’Exèrcit)
A partir de 1928 s’intensifica l’oposició a la dictadura

A causa de Crisi econòmica (atur, endeutament de l’Estat, devaluació...)
Pèrdua de confiança entre els oficials de l’Exèrcit
Això provoca
Dimissió de Primo de Rivera (1930)
Substitució de Primo pel general Dámaso Berenguer (“Dictablanda”)

3.4.- La “dictablanda”
El general Dámaso Berenguer
Serà un intent de retornar al sistema de la Restauració.

Convoca unes eleccions que no són acceptades per l’oposició.
Aquesta situació provoca

Insurrecció militar a Jaca (Fermín Galán i
Angel García) 1930
Pacte de Sant Sebastià entre l’oposició
Berenguer fracassa i és substituït per

L’almirall Juan Bautista Aznar
Convoca unes eleccions municipals pel 12 d’Abril.
Victòria republicana a les principals ciutats

14 d’Abril_ proclamació de la Segona República
Resum de la Dictadura Documents

Rebeldes,
Rebeldes,rebeldes!
rebeldes!
Jóvenes bárbaros de hoy, entrad a saco en la civilización decadente y
miserable de este país sin ventura, destruid sus templos, acabad con sus
dioses, alzad el velo de las novicias y elevadlas a la categoria de madres
para virilizar la especie, penetrad en los registros de la propiedad y
haced el fuego que purifique la infame organización social, entrad en los
hogares humildes y levantad legiones de proletarios, para que el mundo
tiemble ante sus jueces despiertos. (...)
“Escuela y despensa”, decía el más grande patriota español, don
Joaquín Costa.
Para crear la escuela hay que derribar la Iglesia o siquiera cerrarla, o por
lo menos reducirla a condiciones de inferioridad.
Para llenar la despesa hay que crear el trabajador y organizar el trabajo.
A toda esa obra gigante se oponen la tradición, la rutina, los derechos
creados, los intereses conservadores, el caciquismo, el clericalismo, la
mano muerta, el centralismo y la estúpida contextura de partidos y
programas concebidos por cerebros vaciados en los troqueles que
fabricaran el dogma religioso y el despotismo político.
Alejandro Lerroux, Partit Republicà Radical

Exercici 4
DOSSIER

Assemblea
Assembleade
deparlamentaris,
parlamentaris,1917
1917
“Los representantes en Cortes de Catalunya, ante la gravedad y

trascendencia de los momentos actuales, coinciden en afirmar (...) que es de
gran coincidencia para España transformar la organización del estado,
basándola en un régimen de autonomia (...).
Y acuerdan pedir al Gobierno la inmediata reunión de las Cortes para que las
mismas, en funciones de Constituyentes, deliberen y resuelvan sobre la
organización del Estado y la autonomia de los municipios y den solución
inmediata al problema militar y a los que las circunstancias actuales plantean
con apremio inaplazable para la vida económica de España.”
La convocatòria per
part de F. Cambó

Impacte
Impactede
delalaguerra
guerraen
enl’economia
l’economiaespanyola
espanyola
"La dificultat de los transportes marítimos se puede

considerar como la causa originaria del estado anormal,
(...) y de ahí la alteración en los precios de los mercados,
que han producido enormes desniveles para el consumo
regular, cuya consecuencia ha sido el acaparamiento
extremadamente exagerado llevado a cabo por los
especuladores sin conciencia.
Así las cosas, la clase obrera, organizada y constituida
en Asociaciones, federaciones y Sindicatos, ha sido la
primera en expresar su malestar, provocando conflictos,
algunos de importancia y trascendencia, pidiendo
aumento de salario, sin que los alcanzados fueran
suficientes para contrarrestar la carestía."
Instituto de Reformas Sociales.
Informe sobre el impacto de la guerra en la economia (1915)
Dins: Fernández, A. I altres. Op. Cit.
De quina guerra està parlant?

Com beneficia i com perjudica a l'Estat espanyol?

La
Lacrisi
crisiespanyola
espanyolade
de1917
1917
"La Restauració (...) havia fonamentat la seva vida en dos

grans plans: la Constitució de 1876 (...) i el torn de partits
(...). A l'altura de 1917, aquests eixos es mostraven
inservibles. La Constitució apareixia inútil i irreal (...). Per
la seva banda, el sistema del torn de partits ja ni tenia
sentit, perquè el país real que era Espanya l'any 1917
desbordava per totes bandes els artificiosos i mínims
cabals que Cànoves havia dissenyat. Per això, la crisi
espanyola de 1917, encara que aparentment es clausurés
en ella mateixa, realment ocasionarà la desarticulació
orgànica de l'Estat absolutista espanyol, esquerdant-ne
l'estructura com a sistema de poder (...).
Així, doncs, després de la gran crisi de 1917 la monarquia
quedarà sense mecanismes de govern. Tot, d'ara
endavant, haurà de ser improvisat. Aquesta és la
dificultosa marxa, l'agonia, fins al crac de 1931.“
Traduït de: Lacomba, J.A. La crisi española de 1917
Per què la crisi de 1917 va crear la desarticulació de l'Estat?

Quines característiques tindrà el període posterior a la crisi de
1917?
La
Lavaga
vagade
delalaCanadenca
Canadenca1919
1919
Del 4 de febrer al 14 d’abril

La més llarga de la història d’Espanya
70% de paralització de la indústria de

Barcelona / Barcelona sense llum
Malgrat l’èxit aconseguit (readmissió

dels acomiadats, millores salarials i
aprovació de la jornada laboral de les
8 hores)
La patronal respon amb “Lock-out” i amb la

repressió contra el sindicalisme anarquista

Assassinats
AssassinatsaaBarcelona
Barcelona(1916-1923)
(1916-1923)
La conflictivitat augmenta després de la Gran Guerra (1918)
Directors
i Agents de
Any Patrons Obrers Grups del “sindicat únic”
encarrega l’autoritat
ts (CNT). “Los
1916 – 1 – 1 solidarios”(Buenaventura
Durruti, Joan Garcia Oliver i
1917 2 – – 3 Francisco Ascaso)
1918 4 3 – 6
1919 – 3 5 7
1920 8 4 1 26 A causa de la repressió
1921- 9 13 2 128 policial (“llei de fugues”) o
1923 dels pistolers del “Sindicat
Lliure” (patronal)
Assassinats
Francesc Layret (1920)
President Eduardo Dato (1921)
Salvador Seguí “el noi del sucre” (1923)
Exercici 7
DOSSIER

Manifest
Manifestde
dePrimo
Primode
deRivera
Rivera
“Españoles: ha llegado para nosotros el momento

más temido que esperado (...) de recoger las ansias,
de atender el clamoroso requerimiento de cuantos
amando la patria no ven para ella otra salvación que
liberarla de los profesionales de la política, de los que
por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de
desdichas e inmoralidades que empezaron el año
1898 y amenazan a España con un próximo fin
trágico y deshonroso (...).
Este movimiento es de hombres: el que no sienta la
masculinidad completamente caracterizada que
espere en un rincón, sin perturbar los buenos días Exercici 9
DOSSIER
que para la patria preparamos (...).“
Manifest de Primo de Rivera de 13 de setembre de

1923

Ortega
OrtegayyGasset
Gasset
“Responde el régimen(a la dictadura) con el Gobierno

Berenguer, cuya política significa: Volvamos
tranquilamente a la normalidad por los medios más
normales: hagamos “como si” aquí no hubiera pasado nada
radicalmente nuevo, substancialment anormal. Eso es todo
lo que el régimen puede ofrecer (...) a los 20 millones de
hombres (...) después de haberlos vejado, pisoteado,
envilecido y esquilmado durante siete años. Y (...) pretende,
impávido, seguir al frente de los destinos de esos
españoles y de esta España. (...) Éste es el error Berenguer
(...). Y como es irremediablemente un error, somos
nosotros, gente de la calle, (...) nada revolucionarios,
quienes tenemos que decir a nuestros ciudadanos:
¡Españoles, vuestro Estado no existe! ¡Reconstruidlo!
Delenda est Monarchia (la monarquia debe ser destruida). “
Exercic
i
Ortega y Gasset, J., El Sol (15 de novembre de 1930), extret de:
Historia de España, dirigida per Tuñón de Lara, M., vol. XII. Ed.
Labor. Barcelona, 1988.

Poema
Poemaen
enhonor
honorde
dePrimo
Primode
deRivera
Rivera
P
Paladín de la Patria redimida,
R
Recio soldado que pelea y canta,
I de Dios que cuando azota es santa,
Ira
M
Místico rayo que al matar es vida.
O
Otra es España a tu virtud rendida;
E es feliz bajo tu noble planta,
Ella
S
Sólo el hampón, que en odio se amamanta,
B
Blasfema ante tu frente esclarecida.
O
Otro es el mundo ante la España nueva,
R
Rencores viejos de la edad medieva,
R
Rompió tu lanza, que a los viles trunca,
A
Ahora está en paz tu grey bajo el amado
Ch
Chorro de luz de tu inmortal cayado.
O pastor santo! ¡No nos dejes nunca!
¡Oh,

Joaquín
JoaquínCosta:
Costa:“Oligarquia
“Oligarquiai icaciquisme”
caciquisme”
No es la forma de gobierno en España la misma que impera en Europa, aunque
un día lo haya pretendido la Gaceta; nuestro atraso en este respecto no es menor que en
ciencia y cultura, que en industria, que en agricultura, que en milicia, que en administración
pública. No es (…) nuestra forma de gobierno un régimen parlamentario, viciado por
corruptelas y abusos, según es uso entender, sino, al contrario, un régimen oligárquico,
servido, que no moderado, por instituciones aparentemente parlamentarias. (…) Con esto
llegamos como por la mano a determinar los factores que integran esta forma de gobierno y
la posición que cada uno ocupa respecto de los demás.
Estos componentes exteriores son tres: 1º los oligarcas (llamados primates,
prohombres o notables de cada bando que forman su “plana mayor”, residentes
ordinariamente en el centro); 2º los caciques, de primero, segundo o tercer grado,
diseminados por el territorio; 3º el gobernador civil, que les sirve de órgano de
comunicación y de instrumento. A esto se reduce fundamentalmente todo artificio bajo cuya
pesadumbre gime rendida y postrada la Nación.
Oligarcas y caciques constituyen lo que solemos denominar clase directora o
gobernante, distribuida o encasillada en “partidos”. Pero aunque se lo llamemos, no lo es; si
lo fuese, formaría parte integrante de la Nación, sería orgánica representación de ella, y no
es sino un cuerpo extraño, como pudiera serlo una facción de extranjeros apoderados por
la fuerza de Ministerios, Capitanías, telégrafos, ferrocarriles, baterías y fortalezas para
imponer tributos y cobrarlos.

Vicente
VicenteMoreno:
Moreno:“La
“Lapolítica
políticasocial
socialde
delalaDictadura”
Dictadura”
En el terreny social, la dictadura va posar en marxa un model
de regulació del treball que pretenia eliminar els conflictes laborals
mitjançant la intervenció de l’Estat, la integració dels sectors moderats
del moviment obrer (UGT) i la repressió de les organitzacions més
radicals (CNT i PCE).
Amb aquesta finalitat va crear-se l’Organització Corporativa Nacional,
un sistema de sindicalisme vertical que agrupava patrons i obrers en
grans corporacions i que regulava els conflictes laborals a través de la
formació de comitès paritaris formats per un nombre igual de patrons i
obrers. La seva missió era la reglamentació dels salaris i de les
condicions de treball, i també la mediació i l’arbitratge en cas de
conflicte.
El sistema corporativista va ser ben vist, encara que no en tots els seus
aspectes, per una part del moviment obrer, representat per la UGT, que
gràcies al seu col·laboracionisme amb la dictadura va poder moure’s
amb una certa llibertat. Per contra, anarcosindicalistes i comunistes van
rebutjar el model i, a més, van ser perseguits i obligats a actuar des de
la clandestinitat.
Revista Sàpiens “Ciències Socials en xarxa”
Exercici 2
DOSSIER


Vida i obra
Educació moral humanística,

l’educació religiosa queda
reservada a l’àmbit familiar
Ensenyaments adaptats a la
psicologia i a l’edat dels alumnes
coeducació
Sense premis, càstigs ni
exàmens
Conferències dominicals pels

alumnes i les seves famílies
L'educació de la infància ha de fonamentar-se sobre una base científica i racional;

en conseqüència, cal separar d'ella tota noció mística o sobrenatural

Els fets a través de la Setmana Tràgica

Setmana Tràgica

Cartilla de la Unión Patriótica
Decidme:
¿Qué es la UNIÓN PATRIÓTICA?
Discurs de Primo de Rivera,
La UNIÓN PATRIÓTICA es una Agrupación de españo 1 de gener de 1930
les que procuran distinguirse en el cumplimiento de su
s deberes.
(...) ¿Cuáles son los deberes patrióticos?

El conocimiento y la divulgación de las glorias y del val
or histórico de España./ La defensa de su
unidad nacional./ El sacrificio personal para defender la
Patria contra sus enemigos exteriores e interiores.
(...) ¿Cuál es el origen de la UNIÓN PATRIÓTICA?
La santa rebeldía del alzamiento militar que, bajo las ór

denes del general Primo de Rivera, salvó a España de
su inmediata ruina.
¿Es la UNIÓN PATRIÓTICA un partido político?

No es un partido político; es una organización
ciudadana...
Unión Patriótica, Madrid nº 38, 1-4-1928

Crisi de La Restauració (1898-1930)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Crisi de La Restauració (1898-1930)

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Crisi de La Restauració (1898-1930)

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Restauració Borbònica II Història d’Espanya i Catalunya Armand Figuera

Crisi i Dictadura 1898 - 1930

Cronologia La Restauració Borbònica en el segle XX

1- Les causes de la crisi

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

1.1- El desastre de 1898 - Es van perdre mercats, però... va provocar la

Provoca l’aparició d’un moviment crític que es basava en la

Regeneracionisme de Joaquín Costa El sistema polític corrupte que

Una regeneració de la classe política i Incentivar educació,

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

1.2.- La crisi dels partits dinàstics

Després de 1898 hi ha els intents regeneracionistes

amb un projecte de descentralització, unes millores en la legislació

La seva política fiscal va

Crisi que és agreujada per l’augment

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

1.2.- La crisi dels partits dinàstics

Llei d’Administració Local És substituït a causa de la

Destacarà per l’aprovació de les Mancomunitats regionals i

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

1.3.- L’oposició pren força

-El PSOE (Pablo Iglesias)

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

La Batalla de Tetuan, Marià Fortuny

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

1.4.- Les guerres del Marroc

El Protectorat espanyol del Marroc

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

En resum: les causes de la crisi del sistema

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

1905 Assalt al Cu-cut

1909 La Setmana Tràgica

2.2.- La fallida del sistema: 1917-1923

Crisi econòmica i social

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

2.1.- Les primeres crisis: 1902-1917

1902 Primera vaga general i revolucionària

1905 Primera crisi política: L’assalt al Cu-Cut!

1905 Assalt militar a la redacció de Cu-Cut! i La Veu de Catalunya

1907 Solidaritat Catalana (victòria electoral, 41 de 42 diputats a Catalunya)

Campanya contra Maura, (Escola Moderna i laica)

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

2.1.- Les primeres crisis: 1902-1917

1902 Primera vaga general i revolucionària

1905 Primera crisi política: L’assalt al Cu-Cut!

1909 La Setmana Tràgica

La crisi de 1917 Provocada per la Gran Guerra

Textos tornar sortir

Crisi del sistema de la Restauració 1898-1923

Inflació a causa de la Guerra Mundial i sous molt baixos

Provoquen una forta