TEMA 5

ELS ORÍGENS DEL CATALANISME POLÍTIC

1- Factors que van conduir a l’aparició del catalanisme

Catalanisme polític
à Segle XIX a Catalunya
à Reivindicació de l’autogovern de Catalunya
à Van confluir reivindicacions lingüístiques i culturals (corrent literari à Renaixença, important
moviment de catalanisme cultural) , realitats econòmiques i socials diferenciades, i actituds
polítiques pròpies

Progressiva industrialització
à Aquesta va eixamplat les diferències socials i polítiques entre Catalunya i la resta d’Espanya
à Catalunya: vivia un procés de creixent d’urbanització i iniciava un nou model social,
caracteritzat pels conflictes entre la burgesia industrial i la classe obrera
à La resta de l’Estat: mantenia les característiques pròpies d’una societat agrària
à Els interessos de la indústria catalana requerien la instauració d’una política econòmica
proteccionista. Defensava la producció pròpia imposant aranzels als productes estrangers.
La reivindicació proteccionista va ajuntar a Catalunya tots els grups socials, des dels sectors
empresarials fins als obreres tèxtils
à La resta de l’Estat era partidària del lliurecanvisme, comerç amb l’estranger sense traves. Va
ser un motiu de conflicte permanent.

Actituds polítiques pròpies de Catalunya

à El carlisme i el liberalisme democràtic dels federals van criticar el centralisme de diversos
governs
à Els carlins havien promès el retorn als antics furs a Catalunya, mentre que els federals van
defensar una organització descentralitzada de l’Estat.

2- Opcions ideològiques del primer catalanisme

à Durant la Restauració el catalanisme a prendré una expressió política

Nacionalisme català
à Inicialment un sentiment minoritari, de caràcter intel·lectual i professional
à Moviment de classes mitjanes: escriptors, metges, advocats, arquitectes, enginyers,
professors, petits propietaris, etc., amb escassa presència entre la burgesia industrial, els grans
propietaris agraris i la classe obrera
à No va ser fins el començament del segle XX el catalanisme es va convertir en un veritable
moviment de masses de caràcter interclassista.
Formulació del catalanisme com a ideologia
à El republicanisme federal del catalanisme progressista (esquerres):
- El fracàs de la Primera República va obligar els republicans federals a iniciar un debat
intern
- Valentí Almirall à va separar el Partit Federal i va reconduir el federalisme cap a un
postulat pròpiament catalanista.
Va reivindicar una exigència pròpia de la realitat nacional de Catalunya (el
particularisme): havia de tenir un govern propi, perquè Catalunya era una realitat
històrica i cultural i tenia dret al seu propi govern.
En el seu llibre Lo Catalanisme defensà un catalanisme de caràcter democràtic i laic.
Va fundar el primer diari en llengua catalana, el Diari Català, i la primera associació
política catalanista, el Centre Català
à El tradicionalisme catòlic del catalanisme conservador (dretes)
- Alguns sector eclesiàstics van evolucionar des del carlisme cap al catalanisme
- El canonge Jaume Collell, el poeta Jacint Verdaguer, el futur bisbe de Vic Josep Torras i
Bages van considerar indestriables catalanisme i catolicisme, tenien que anar unides
“Catalunya serà cristiana o no”
- Aquetes idees van ser desenvolupades per Torras i Bages a l’obra La tradició catalana,
van tenir una gran difusió a través de la revista vigatana La Veu de Montserrat
- Defensaven l’autonomia, la religió, la monarquia i l’organització tradicional de la família
- Els eclesiàstics es van haver d’enfrontar a la jerarquia de l’Església, que era de tarannà
integrista i espanyolitzada
à El catalanisme romàntic dels jocs florals (idealista)
- Un nucli d’intel·lectuals i escriptors liderats per Àngel Guimerà
- Va néixer a l’escalf dels jocs florals i es van aixoplugar al voltant del periòdic La
Renaixensa
- Els seus plantejaments eres plenament catalanismes, independentistes, tolerants en
matèria religiosa i contraris a participar en la política de la Restauració
- Inicialment van representar un pont entre el catalanisme laic i democràtic d’Almirall i el
catòlic i tradicionalista de Torras i Bages (entre mig dels progressistes i conservadors)

LES PRIMERS ACTUACIONS DEL CATALANISME

1- El Centre Català i el Memorial del Gregues

Primer Congrés Catalanista

à Diversos sectors del catalanisme es van reunir
à Iniciativa de Valentí Almirall
à Entre els assistents a aquest congrés hi predominaven els intel·lectuals, els professionals
liberals i els comerciants
à Un dels acords va ser la fundació del Centre Català
Centre Català
à Primera associació de caràcter polític del catalanisme
à Va dur a terme una gran companya de propaganda catalanista arreu del Catalunya
à Va promoure actes de defensa dels proteccionisme econòmic
à Va presentar un candidatura a les eleccions generals de 1886, que fracassà
à Secció juvenil, el Centre Escolar Catalanista, on es van formar molts dels futurs dirigents del
catalanisme

Memorial de Greuges
à Es considera el primer acte oficial del catalanisme
à Presentat al rei Alfons XII (1885)
à Document redactat per Almirall en llengua castellana
à Expressava el descontentaments de la societat catalana pel menysteniment de la llengua
catalana per part de l’Estat (el català tenia un ús exclusivament privat i no s’ensenyava a les
escoles)
à Defensava el manteniment del dret civil català i es estava a favor del proteccionisme
econòmic
à Van participar industrials

2- La Lliga de Catalunya i el Missatge a la Reina Regent

La Lliga de Catalunya (1887)

à Les tensions entre Almirall i el grup d’escriptors del diari La Renaixensa va provocar la
formació d’aquesta nova associació
à De caràcter conservador i nacionalment més radical

Missatge a la Reina Regent

à L’any 1888, aprofitant la vinguda a Barcelona de l’Exposició Universal de la reina regent, que
presidí als Jocs Florals, els catalanistes de la Lliga van fer públic aquest document
à Reivindicaven de manera explícita l’autonomia política per a Catalunya

à D’altra banda la Lliga a va dur a terme una intensa campanya en defensa del manteniment
del dret civil català, ja que el govern pretenia suprimir
à Va ser tot un èxit, el govern es va fer enrere i el dret civil català es va mantenir fins al dia
d’avui

3- La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

Unió Catalanista (1891)

à Federació d’entitats catalanistes d’arreu de Catalunya
à El 1892 la Unió va celebrar a Manresa una assembla, on va sorgir el document les Bases de
Manresa
Les Bases de Manresa
à Incloïa elements federals i tradicionalistes
à Proclamava la sobirania a Catalunya
à Defensava el dret a disposar d’unes corts pròpies amb capacitat legislativa
à El català com a única llengua oficial
à Dotava a Catalunya de totes les competències en ensenyament i justícia
à Suprimir el servei militar obligatori
à Ordre públic sota el control d’una policia autonòmica
à Disposar d’una moneda pròpia
à Durant un anys va ser el programa d’autogovern del catalanisme

Unió Catalanista
à Actuació cada cop més intensa
à En esclatar la guerra de Cuba, els catalanistes es van declarar partidaris d’atorgar a l’illa
l’autonomia i van alterar l’opinió pública de les conseqüències que tindria la guerra amb els
Estat Units
à Missatge a Creta, document en el qual es solidaritzaven amb el poble cretenc, que eren
víctimes de l’opressió de Turquia.
Aquest document va provocar una campanya anticatalanista i el govern va prohibir la publicació
d’alguns diaris catalanistes

4- La presència pública del catalanisme

à Gran creixement territorial i entre les diverses classes socials

à Es van anar construint associacions obreres catalanistes i juvenils
à La presencia obrera va crear el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria,
a mig camí del sindicalisme
à El catalanisme va tenir influència sobre un gran nombre d’entitats: grups excursionistes,
agrupacions corals, etc. També sectors de la burgesia industrial, van començar a veure els
efectes positius i modernitzacions que podia tenir un poder autònom per a Catalunya
à Àngel Guimerà va assolir la presidència de l’Ateneu Barcelonès, va estrenar un discurs a
favor de la llengua catalana, la qual va ser la primera intenció en català
à Les instruccions pastorals del bisbe de Barcelona Josep Morgades exigia l’ús del català en la
catequesi i en la vida pastoral

L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

1- L’evolució demogràfica del segle XIX a Espanya

Demografia de l’Antic Règim

à Taxes de natalitat i mortalitat molt elevades, comportava un creixement natural molt dèbil
de la població
à Mortalitats catastròfiques, per fams degudes a les males collites i epidèmies
à Conseqüència d’un estancament de la població
Transició demogràfica
à Segona meitat s.XVIII i primera s.XIX, a gran part de la Europa occidental
à Desaparició de les mortalitats catastròfiques
à Disminució de la mortalitat ordinària
à Manteniment d’una alta natalitat
à Conseqüència: un augment important de la població, lligat amb la modernització econòmica

Espanya
à Durant el s.XIX les taxes de mortalitat es van mantenir altes
à La mortalitat ordinària va tenir un disminució, per les millores higièniques i mèdiques
à No van desaparèixer les crisis demogràfiques provocades per la fam i les epidèmies de còlera
à La mortalitat infantil tot i que va disminuir, es va mantenir en un nivell molt alt
à Conseqüència: l’esperança de vida era de 29 anys
à Les taxes de natalitat altes van comportar que la població espanyola augmentés a uns vuit
milions

Distribució de la població
à Augmentar a les zones costaneres, principalment al nord i el llevant
à Disminuir a les regions de l’interior, excepte a Madrid

Sectors econòmics
à 65% es dedicava a l’agricultura
à 15% a al indústria
à 20% als serveis
à La indústria i els serveis es concentraven a les ciutats
à A mitjan del s.XIX, una quarta part del població vivia en nuclis de més de 2 000 habitants i el
1870 només hi havia 5 ciutats que superaven els 100 000 habitants
à En el darrer terç del s.XIX hi hagué un moviment migratori del camp a la ciutat

Emigració exterior
à A partir del decenni de 1880
à Els vaixells de vapor transoceànics va facilitar el moviment de persones cap a altres
continents
à L’emigració a ultramar va prendre una doble línia
- Desplaçament cap a les repúbliques sud-americanes i cap a les darreres colònies.
Emigració cap al continent americà va ser intensa a Galícia i Canàries
- Es va obrir un flux migratori cap a Algèria
Va afectar a les àrees del sud-est peninsular
à Important emigració menorquina cap al nord d’Àfrica
 2- La demografia catalana

Catalunya s.XIX
à Creixement demogràfic important
à 1787: 900 000 habitants
à 1857: 1 652 291
à 1877: 1 752 000
à Superior a la població espanyola durant el mateix període

Augment de la població
à Degut al creixement natural, tot i que la natalitat i la mortalitat era elevada, la mortalitat va i
iniciar una lenta davallada en la primera meitat del segle
à El saldo migratori era negatiu, ja que milers de catalans s’embarcaven cap a ultimar
à 1858-1860: la taxa de natalitat va ser de 33,5 % i la de mortalitat de 26,6%, gran part de la
mortalitat infantil

Distribució de la població
à En les terres baixes del litoral i prelitoral
à En les comarques interior i de muntanya van iniciar un estancament demogràfic
à Creixement continuat de la població de la població urbana
à Les ciutats van anar creixent com a conseqüència d’una forta migració des del camp
à Un dels creixements més destacats va ser a Barcelona
- La capital del Principat:
119 927 habitants l’any 1787
249 209 el 1860
544 137 el 1900
- Creixement relatiu:
La població de Barcelona representava un 9% de la població del Principat en la primera
data
20% en la segona
27% en la tercera
à Catalunya, pel que fa a la població, es una xarxa de ciutats mitjanes

LA PERVIVÈNCIA D’UNA ECONOMIA AGRÀRIA

1- L’evolució de l’agricultura espanyola

àL’agricultura es el sector econòmic més important

à La major part de la població vivia i treballava al camp
à La propietat de terra era la principal font de riquesa

Desamortització de Mendizábal
à Tot i que es va imposar el concepte liberal i capitalista, es van mantenir els latifundis i la
noblesa va augmentar les seves propietats:
à Els principals compradors de terres van ser la burgesia de negocis, la burgesia agrària i la
noblesa terratinent
à Els camperols no van poder comprar terres i van veure empitjorar les seves condicions de
vida, ja que els arrendataris es van convertir en jornalers
à Desamortització civil de Madoz:
- Afectar les terres comunals dels municipis
- Molt camperols estaven en la misèria, perquè normalment es beneficiaven de
l’explotació d’aquestes terres

Agricultura
à Productivitat escassa
à Predomini dels mètodes tradicionals
à La producció condicionava l’economia i la manca d’un mercat integrat que redistribuís els
excedents podia fer que una mala collita provoqués un increment de la mortalitat

Productes agraris fonamentals

à Interior i sud d’Espanya: blat i altres cereals
à Nord: blat de moro i la patata
à Litoral mediterrani: vinya i l’olivera

L’Augment de la producció
à Motivat per l’ampliació de la superfície conreada
à Els rendiments agrícoles van disminuir a causa de l’explotació de terres de productivitat més
reduïda
à L’abundància de la a mà d’obra (jornalers), el minifundisme i el latifundisme no van tenir
millores en les seves explotacions
à En algunes zones es desenvolupà una agricultura més competitiva abocada a l’explotació
dels seus productes, com les taronges, la vinya i la fruita seca

Agricultura cerealístic (Castella)

à Més importants, però menys evolucionat
à L’arribada massiva als ports europeus de cereal nord-americà a un preu molt baix va
provocar una important caiguda de preus de cereals
à Els propietaris cerealistes van demanar al govern mesures proteccionistes amb aranzels a
l’entrada de productes estrangers.
Això va encarir molt els preus, de manera que es va reduir el nivell de vida de les classes
treballadors urbanes

2- Les transformacions de l’agricultura catalana

à País bàsicament agrícola

à Es basava en el conreu dels cereals, la vinya i l’olivera
à Zones de l’interior: agricultura tradicional de cereals, sobretot de blat
à Els rendiments eren molt baixos, per la manca d’adobs i l’arcaisme de l’utillatge
à L’olivera va entar en crisis a causa de la competencia italiana

à A les zones del litoral i prelitoral hi havia una agricultura modernitzada i comercialitzada
à Els conreus principals eren la vinya i la fuita seca
à El vi que s’exportava a Europa i Amèrica donava beneficis, de manera que el seu conreu es
va estendre per tot Catalunya
à El creixement es va veure afavorit per contracte agrari de la rabassa morta:
- El propietari cedia una terra boscosa o erma a un camperol
- Es comprometia a plantar-hi vinya a canvi de retenir un part del fruit obtingut
- La durada del contacte era indefinida mentre visquessin la major part dels ceps
à El sector de la vinya va viure un gran expansió (1875-1890), quan la crisi de fil·loxera a França
va fer incrementar les exportacions del vi espanyol
à L’arribada de la plaga a Catalunya va provocar una greu crisi entre la pagesia
à Unió de Rabassaires:
- Construïda pels pagesos
- Van protagonitzar un dur enfrontament amb els propietaris per tal de millorar els
contractes agraris
à Els beneficis aconseguits pels camperols van permetre una modernització de l’agricultura
catalana:
- Noves rotacions
- Disminució del guaret
- Augment de l’ús de fertilitzants
- Millora de l’utillatge
- Extensió del regadiu

LA PRIMERA INDUSTRIALITZACIÓ: EL TÈXIL

1- La indústria tèxtil catalana

Revolució Industrial
à Segon terç del s.XIX a Catalunya
à Les bases d’aquest procés ja s’havien posat en el s.XVIII
- La revolució agrària havia generat una agricultura comercialitzada
- L’existència d’una classe mitjana pagesa havia donat lloc a l’articulació d’un mercat
interior, amb intercanvis regulars
à Una classe empresarial emprenedora es va obrir a les innovacions econòmiques i
tecnològiques que sorgien en l’Europa occidental

Industrialització del tèxtil

à Es va iniciar al 1830 gràcies a l’ús del cotó
à Es va basar en capitals familiars:
- Antics artesans, empresaris manufacturers i indians enriquits
- Empreses petites amb desenes i en alguns casos centenes de treballadors
 à 1832: el govern va prohibir la importació de manufacturers de cotó estranger, de manera
que això va beneficiar la indústria catalana
à Fàbrica Bonaplata:
- Fundada a Barcelona
- Accionada per la força del vapor

Embranzida definitiva de la indústria tèxtil (1844)

à Els industrials reinventen bona part dels beneficis en les seves empreses, permetent la
renovació tecnològica
à Es va modernitzar el filat amb la substitució de les filadores berguedanes per les selfactines
à Es van introduir telers mecànics
à L’Espanya Industrial (una gran empresa tèxtil)
à Aquest procés va patir uns problemes que van limitar la industrialització
- Manca de fonts d’energia i de primeres matèries
- Limitacions del mercat: van defensar el proteccionisme econòmic
- Deficiències de la xarxa de comunicacions
- Manca d’un sistema financer i bancari

Sector cotoner
à 1862-1865: va sofrir una gran crisi, a causa de la guerra de Secessió dels Estats Units
à La dificultat de l’arribada de cotó va provocar la “fam de cotó”
à Aquesta crisi va permetre la recuperació de la indústria de llana, va aconseguir un grau
important de mecanització i modernització

2- Vapors i colònies

Màquina de vapor
à 1833-1860
à Utilització del carbó
à 1841-1860 a Catalunya es va passar d’utilitzar de 18 a 27 màquines de vapor
à Es van desenvolupar a les ciutats litorals i Vallès Occidental
à Les fàbriques es troben prop del port per la dependència del carbó
à Era el cor de la fàbrica
à El seu moviment a través d’un complex sistema d’embarrats i politges, als fusos i els telers
de l’establiment

Energia hidràulica
à El carbó era insuficient per entendre les demandes de la indústria català
à El carbó s’havia d’importar del Regne Unit o Astúries i això encaria la producció
à Llavors les noves fàbriques es van basar en l’energia hidràulica
Turbina
à Nou invent que aconseguia uns rendiments molt superiors als obtinguts mitjançant les
antigues rodes hidràuliques
à Això va donar a un model industrial, les colònies industrials:
- Situades als cursos alts d’alguns rius (Llobregat, Cardener, Ter, Freser i Fluvià)
- El riu Llobregat alimentava seixanta colònies
- El Ter més de quaranta
- Poblaments de nova creació:
Situats a les comarques de Bages, el Berguedà, el Ripollès, Osona i la Garrotxa
Complexa estructura productiva:
1- Una resclosa, que permetia acumular l’aigua
2- Un canal, que la derivava cap a al fàbrica
3- Un salt artificial, que feia moure les turbines
4- Un abocador, per on desguassaven les aigües ja utilitzades
- L’enemic principal eren les sequeres estivals, ja que podien arribar a paralitzar la
producció i provocar atur

Colònies
à Els empresaris eren propietaris:
- L’església
- L’escola
- L’economat
- L’escorxador
- El casal creatiu
- Els habitatges pels obrers
à Els seus treballadors va trobar més disciplina empresarial que no pas els dels vapors
à Les colònies exigien una forta inversió inicial, però desprès era compensada pels seus grans
beneficis:
- Gratuïtat de l’energia
- Mà d’obra barata i dòcil

ELS TRANSPORTS: EL FERROCARRIL

1- La construcció de la xarxa ferroviària

à Va ser fonamental per abaratir el cost de l’intercanvi de mercaderies i per posar les bases
d’un mercat integrat, relacionat amb el desenvolupament econòmic

Legislació ferroviària (1844)

à 500 km
à Establia una amplada de via superior a l’europea
à Va dificultar el contacte amb la resta del continent
à Un país muntanyós requeria locomotores més potents i que necessitaven més base de
sustentació
à 1855: només s’havien construït uns pocs quilòmetres distribuïts en diversos trams curts
- Barcelona-Mataró
- Madrid-Aranjuez
- Langreo-Gijón
à Aquest retard es devia a la manca d’iniciativa i de capitals i a l’endarreriment econòmic i
tècnic del país

Llei de ferrocarrils (1855)

à 5 000 km
à Oferia incentius importants als inversos i va proporcionar una primera fase de construcció de
la xarxa ferroviària espanyola
à Facilitava la formació de material ferroviari
à Va provocar una gran inversió de capitals, tant espanyols com estrangers
à L’aportació dels estrangers, fonamentalment francesos, va ser decisiva i molt inversors
forans van aconseguir grans beneficis gràcies a les subvencions que rebien per les inversions i
per les possibilitats que oferia la legislació espanyola per introduir els seus productes
siderúrgics

à Les principals companyes eren de capital francès, tot i que n’hi havia de capital espanyol
à Es va planificar una disposició radial a Madrid, no afavoria els contactes entre les zones de la
perifèria peninsular i dinàmiques des del punt de vista comercial i industrial

1866
à Les expectatives de benefici no es complien
à Els ingressos no cobrien les despeses i els capitals invertits no es recuperaven
à Aquest fet va portar a la fallida del sistema bancari amb altres problemes econòmics, això va
provocar l’inici d’una crisi econòmica que va paralitzar la construcció ferroviària
à Així que durant el 1866-1876 només es van construís 1 000 km de via

1875
à La construcció ferroviària es reprengué amb força
à Dels 6 124 km d’aquell any es passà a 10 021 el 1890 i a 13 168 el 1900

MSA (Madrid-Saragossa-Alacant) i Nord d’Espanya

à Aquestes dues companyies controlaven les dues terceres parts de la xarxa ferroviària
espanyola

2- Els altres sistemes de transport

Espanya
à 1840: es va iniciar la construcció de carreteres
à De manera que el 1845 n’hi havia 16 000 km, les qual 12 000 eren de primer o segon ordre
à Segona meitat del s.XIX: la xarxa viària espanyola experimenta un desenvolupament
important, de manera que hi havia a Espanya 40 000 km de carreteres, dels quals 15 000 eren
de primera o segona categoria

Catalunya
à Començament s.XIX: la xarxa viària estava en mal estat i insuficient
à Feia que les comunicacions amb l’interior de Catalunya i l’exterior fossin precàries,
dificultava la plena consolidació i integració del mercat interior
à 1846: la Diputació Provincial de Barcelona va presentar un pla general de carreteres, que
havia de ser fiançat per les quatre diputacions catalanes
à 1848-1868: es va construir uns important xarxa de carreteres al Principat

Transport marítim
à El volum de transports de vaixells de vela va ser més important que el del ferrocarril en el
comerç català
à 1875-1900: progressiva substitució dels vaixells de vela pels de vapor, paral·lel amb la
decadència de la marina catalana i l’emergència de la basca
à Companyia Transatlàntica:
- Nova companyia naviliera
- Fundada per Antonio López a Barcelona l’any 1881
- Monopolitzava les línies regulars a les Antilles i Filipines
à Ybarra i Sota y Aznar
- País Basc
- Companyies navilieres
à Els ports més importants van ser el de Barcelona i Bilbao

ELS ALTRES SECTORS INDUSTRIALS: LA SIDEROMETAL·LÚRGIA I LA MINERIA

1- La siderometal·lúrgia

Sector de la siderúrgia
à A partir de 1830 va créixer la demanda de ferro, per la mecanització del camp i del tèxtil,
l’inici de la construcció de la xarxa ferroviària, la construcció de ponts, obres d’enginyeria i la
substitució dels vaixells de fusta per els de ferro

Nuclis de desenvolupament siderúrgic

à Màlaga
- Primers grans forns
- 1832
- Utilitzaven les mines de ferro locals i els carbó vegetal, aconseguir a partir de la llenya
- Eren poc competitius
à Astúries
- 1860
- El carbó mineral permetia abaratir el cost de la producció de ferro
- 1868: la meitat de la producció del ferro es concentrava a Astúries
- Els costos eren molt elevats
- La producció era competitiva
à Biscaia
- Finals del s.XIX
- Exportaven el ferro d’excel·lent qualitat de les mines basques al Regne Unit
- Importaven carbó gal·lès a baix preu
- Utilitzà noves tècniques per produir acer, en substitució del ferro dolç
- Creació dels Altos Hornos de Vizcaya

Producció siderometal·lúrgica espanyola

à Poc competitiva, de manera que per sobreviure li calgué l’ajut estatal i l’adopció de mesures
proteccionistes
à Les construccions mecàniques no podien competir amb les estrangeres, aquestes
s’elaboraven a Espanya
à Finals del s.XIX es va consolidar la construcció naval

Catalunya
à No es va aconseguir implantar-se de manera sòlida, per la manca de carbó i ferro
à Relacionats amb la mecanització industrial tèxtil
à Nuevo Vulcano va ser de les primeres empreses que es va especialitzar en la construcció
naval
à Maquinista Terrestre i Marítima, empresa catalana construcció mecànica més important
à Finals s.XIX la indústria metal·lúrgica va assolir la tecnologia necessària per assumir la
producció de construccions mecàniques
- Es va fabricar el primer vagó d’elaboració autòctona i la primera locomotora

2- Les dificultats de la industrialització

Altres sectors industrials menys espectaculars

à Indústria química
à Indústria alimentària
à Indústria tradicional

Raons que expiquen aquest fracàs

à Agricultura endarrerida
Molts pagesos amb pocs recursos
à Inexistència d’un mercat interior integrat, a causa de l’endarreriment agrícola i de la manca
d’una xarxa de transports i comunicacions
à Manca de capitals, qui tenien diners preferien invertir en la compra de terres