Max Sánchez Castillo

Activitat 3. Aspectes processals d'actualitat (Introducció a la praxi-dret processal)

Dijous, 24 de novembre 2022

CAS VALTÒNYC (2018)

ANTECEDENTS

Josep Miquel Arenas Bertran (La Pobla,

Mallorca, 1993) alies Valtònyc, és un
cantant que va ser condemnat per
delictes d'enaltiment del terrorisme,
calúmnies i injúries greus a la corona i
amenaces no condicionals a les seves
cançons de rap. Unes lletres que no han
agradat als jutges espanyols però que el
seu autor defensa amb el discurs de la
VALTÒNIC (JOSEP MIQUEL ARENAS BERTRAN)
llibertat d'expressió i per les quals se'l
persegueix a Espanya.

Tot comença amb la denuncia per part del president del Cercle Balear, Jorge Campos,
per la cançó “Circo Balear” per contenir amenaces contra la seva persona i altres
integrants d'aquesta entitat mallorquina, com per exemple en un dels seus temes
Valtònyc pronunciava: "Jorge Campos mereix una bomba".

JORGE CAMPOS, CERCLE BALEAR

Posteriorment, el dia 23 d’agost de 2012, la Policia Nacional el va detenir per ordre de

l'Audiència Nacional pels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona, en
què havia incorregut per l'elaboració de les lletres d'algunes de les cançons. " le
arrancaré la arteria y todo lo que haga falta", és un exemple d'aquelles composicions
que van portar el raper davant la Justícia, que el febrer del 2017 el va condemnar a
tres anys i mig de presó.

1
PROCEDIMENT JUDICIAL

El 22 de febrer de 2017 al “raper” mallorquí va ser condemnat per la Audiència

Nacional a 3 anys i 6 mesos de presó per injuriar el Rei i enaltir ETA i els Grapo en les
seves cançons. Valtonyc ha estat sentenciat a
aquesta pena per un delicte d'enaltiment del
terrorisme i d'humiliació a les víctimes, un altre
de calúmnies i injúries greus a la Corona i un
tercer d'amenaces.

La sentència considerava provat que Valtonyc, ,

va compondre diverses cançons que van ser
difoses a través d'internet i cantades en recitals
públics, en les quals apareixen expressions de suport i lloança a les organitzacions
terroristes ETA, el GRAPO i a alguns dels seus membres, "enaltint les seves accions i
fins i tot instant a la comissió de les mateixes". Altres cançons també contenien frases
contra el titular de la Corona i els seus familiars, i contra càrrecs del Govern central i
d'executius autonòmics.

Quan va ser notificada la sentència a les parts, l'acusat i la seva representació

(representat pel procurador D. Miguel Ángel de l'Álamo García; i defensat pel lletrat Sr.
Juan Manuel Olarieta Alberdi), va anunciar el seu propòsit d'interposar recurs de
cassació que es va tenir per preparat per interlocutòria el 6 d'abril de 2017,
seguidament emplaçant-se a les parts perquè fessin ús del seu dret davant aquesta
Sala.

Tot i presentar recurs de cassació, la segona Sala del Penal del Tribunal Suprem, va
confirmar la condemna de 3 anys i 6 mesos de presó que la Audiència Nacional ja va
imposar al cantant mallorquí, per delictes de enaltiment del terrorisme, calúmnies i
injúries greus a la Corona, i amenaces no condicionals, pel contingut d'una sèrie de
cançons que va pujar a Internet, on eren accessibles de forma gratuïta.

Segons la sentencia ratificada les cançons de Valtònyc incluien expressions en suport i

lloança a les organitzacions terroristes GRAPO, ETA, i alguns dels seus membres, així
com contra el titular de la Corona i els seus familiars, i contra el president del Cercle
Balear, Jorge Campos, contra qui es van dirigir les amenaces.

El Tribunal Suprem va rebutjar els arguments del acusat, que va defensar haber actuat
en exercici dels seus drets a la llibertat d’expressió i a la creació artística. També va
argumentar que en la música d’estil rap i “hip-hop”, es du a terme un llenguatge
extrem, provocador, al·legòric i simbòlic.

2
El Tribunal Suprem rebutja els seus arguments en considerar que només cal llegir els
fets declarats provats en la sentència “per comprendre la gravetat de les expressions
contingudes i el seu correcte encaix en els tipus penals de referència. La sentència
d'instància no “reelabora”, “ni treu de context”, les lletres, gens innòcues per si
mateixes, sinó que el que fa -un cop reproduïdes al factum- és agrupar-les (…) en la
fonamentació jurídica a fi de subsumir-les als tipus penals atribuïts a l'acusat”.

A més a més, el Tribunal Suprem recalca que l’Audiència Nacional a tingut en compte
"la pluralitat de missatges continguts a les cançons publicats a Internet i amb accés
obert per l'acusat tenen un indubtable caràcter laudatori de les organitzacions
terroristes GRAPO i ETA i dels seus membres, el qual va més enllà de l'expressió de
coincidència amb objectius polítics, solidaritat amb els presos o camaraderia nascuda
de vincles ideològics i que comporta una lloança, no ja dels objectius polítics sinó dels
mitjans violents emprats per les esmentades organitzacions terroristes i pels seus
membres i contenen una incitació a la seva reiteració. emparats per la llibertat
d'expressió o difusió d'opinions invocada per l'acusat i la defensa”.

Pel que fa a les amenaces a Jorge Campos, a les cançons s'assenyala: "Jorge Campos
mereix una bomba de destrucció nuclear"; "volem la mort per a aquests porcs"; …

L'Audiència Nacional, a la sentència confirmada per el Tribunal Suprem, va assenyalar

que “en aquest text s'inclouen reiterades amenaces de mort dirigides nominativament
contra el President del Cercle Balear, Jorge Campos, i innominadament contra altres
possibles membres del Cercle o persones a les quals es considera de la mateixa
ideologia".

L’EXILI A BRUSSEL.LES I CANVI D’ADVOCAT

El cantant, no obstant, encara no ha entrat a la presó per el càstig judicial. Un any

després de la condemna, el maig del 2018, el tribunal li va donar 10 dies de termini per
ingressar a la presó, però només un dia abans que es complís la data limiti perquè ho
fes, va fugir d'Espanya. Més tard, es va conèixer que el “raper” s'havia establert a
Bèlgica, on ara per ara segueix residint. Quan va conèixer el parador, l'Audiència
Nacional va reclamar a Brussel·les l'extradició del
“raper”.

Al maig de 2018 Valtònyc es va reunir amb un equip

d'advocats que li van exposar la línia de defensa i va
confiar l'estratègia a Gonzalo Boye, que també
dirigeix les defenses dels consellers a l'exili que són a GONZALO BOYE
Bèlgica.

3
Per altre banda, l’Audiència Nacional va dictar ordre de detenció nacional,
internacional i europea per al raper Valtonyc, un cop es va confirmar que no es va
presentar (24 de maig de 2018) a la citació per ingressar a presó. El ministre espanyol
de Justícia, Rafael Català, va anunciar que amb tota seguretat es posaria en marxa el
procediment d'euroordre per a la detenció i extradició a Espanya; "l'euroordre és un
model d'èxit, amb alguna dificultat en alguns casos singulars, que funciona amb
normalitat i en aquest cas, si és en un país de la UE, estic segur que funcionarà amb
normalitat".

Tot i aquesta afirmació del ministre de Justícia, el Tribunal de Gant (Bèlgica) va ajornar
al setembre la decisió sobre l’extradició de Valtònyc, ja que hi va haver errors en la
documentació enviada a la justícia belga sobre els delictes i la condemna del
raper Valtònyc. El magistrat espanyol que porta el cas va assumir que hi havia
un "error de transcripció" al formulari de l'euroordre.

La justícia belga va decidir ajornar la decisió sobre l'extradició del cantant perquè tenia

dubtes sobre el formulari redactat pels tribunals espanyols per sol·licitar l'euroordre.
Concretament, a la casella de delictes, apareixia "terrorisme", que implica el
lliurament immediat, i no "enaltiment del terrorisme", que s'emmarca en l'apartat
dels delictes d'odi, d'opinió, i no comporta l'extradició automàtica. En definitiva,
l'euroordre que va presentar la justícia espanyola intentava aplicar a Valtonyc un Codi
Penal aprovat posteriorment als fets (Principi de legalitat, art.25 CE)

Durant aquest temps, el jutge de Gant va elevar al Tribunal Constitucional belga el cas
dels atacs a la Corona, al·legant la llei belga del 1847 que protegeix la figura del
monarca i que l'alt tribunal va declarar inconstitucional perquè considera que
col·laciona amb la llibertat d'expressió i "no satisfà una necessitat social urgent i és
desproporcionada amb l’objectiu de protegir la reputació de la persona del Rei".

ELEMENTS PROCESSALS DE RELLEVÀNCIA EN “E L CAS VALTÒNYC”

En aquest punt s’explicaran tots els elements processals del Cas Valtònyc, tenint en
compte la matèria treballada

ESTRUCTURA DE JUDICI
- Fase de Declaració

El Cas Valtònyc al ser un judici penal es divideix la fase de declaració en

dues fases. La fase d’instrucció; el jutge instructor (concretament el

4
 Jutjat Central d’Instrucció núm 5) va investigar si hi ha indicis de delicte
quan en Jorge Campos de Cercle Balear ho va manifestar mitjançant una
denúncia, i prepara els indicis de denúncia i la identificació d’un
potencial acusat (Valtònyc).

- Fase de judici

La fase de judici la du a terme un altre jutjat que podrà condemnar o

absoldre l’individu en qüestió, ja que el jutjat d’instrucció no condemna
ni absol. En el cas d’en Valtònyc, la sala del penal de l’Audiència
Nacional és la que s’encarrega del judici, ja que se’l acusa de delictes
d'enaltiment del terrorisme, calúmnies i injúries greus a la corona i
amenaces no condicionals a les seves cançons de rap. La sala del penal
de l’Audiència Nacional coneix delictes contra la corona i alts
organismes de la nació, falsificació de moneda, tràfic de drogues
organitzat, execució d’ordres europees de detenció, extradició passiva i
recursos contra sentencies dels jutjats centrals del penal.

- Al·legacions de les parts

S’inicia amb els escrits d’acusació. en primer lloc, s’exposen els fets
(relat fàctic) seguides de les lleis aplicables, o el que és el mateix,
d’acord amb el dret, és a dir, les normes processals (o codi penal
respectivament); i finalment la reclamació que es fa (per danys o el que
sigui). Les al·legacions del demandat es presenten en la contestació a la
demanda (o escrit de defensa en el cas de processos penals), en el qual
les al·legacions del acusat (Valtònyc) varen ser les següents:

“...las alegaciones del acusado -hoy recurrente- rechazando que los

hechos resultaran amparados por la pretendida libertad de expresión o
de creación artística, y citando la doctrina del Tribunal Constitucional…”

- Prova

En aquest cas s’utilitzen proves documentals o tangibles. Aquest tipus

de prova s’han d’haver aportat abans de manera necessària, juntament
amb la demanda i la contestació de la demanda. Aquest tipus de prova
són totes aquelles materials, com documents físics o digitals. Les proves
presentades per la part acusadora son les cançons i les lletres publicades
per Valtònyc a internet.

- Conclusions

5
 Una vegada s’han mostrat es proves al jutge, cada part ha de concloure.
Amb elles, el jutge també arribarà a unes conclusions i dictarà una
sentència (conclusió del judici per excel·lència) de 1a instància, que
podrà ser impugnada. En el cas dels judicis penals, la sentència dictada
pel jutge estarà vinculada a un jurat popular. La sentència en primera
instància no és definitiva, amb la qual cosa es podrà recórrer tot i que no
en tots els casos (ex: reclamacions inferiors a 3.000€ no). Quan la
sentència sí que és definitiva, té valor de cosa jutjada (llei processal) i
per tant és inapel·lable.

- Impugnació/Recurs

Una sentència definitiva té valor de ‘cosa jutjada’ i per tant representa

una eina de reforçament del sistema processal. És, per tant, un element
processal inatacable. Tanmateix, existeixen casos en què és possible un
intent de revisió de la sentència o el recobriment del cas en
circumstàncies molt concretes (falsejament de proves o de testimonis,
mala praxi...). Tampoc es pot recórrer una sentència dictada pel Tribunal
Suprem, i encara menys sol·licitar la impugnació, tot i que en certes
ocasions es pot apel·lar. En el Cas Valtònyc, es du a terme la cassació al
Tribunal Suprem, és a dir és un tipus de procediment de recurs de
cassació.

L’acusat (Valtònyc) va interposar recurs de casació articulats en els

següents motius:

1. Por infracción de ley, al amparo del art. 849.1 LECr , por

indebida aplicación del art. 578 CP .

2. Por infracción de ley, al amparo del art. 849.1 LECr , por

indebida aplicación del art.490.3 CP.

3. Por infracción de ley, al amparo del art. 849.1 LECr , por

indebida aplicación del art. 169.2 CP.

4. Por infracción constitucional , del art 20 de la CE . en relación

con el art. 19 del Pacto Internacional de Derechos Civiles y
Políticos .

5.El Ministerio Fiscal y la acusación particular, por medio de

escritos fechados el 5 de junio y el 23 de mayo de 2017,
respectivamente, evacuando el trámite que se les confirió, y por
las razones que adujeron, interesaron la inadmisión de todos los
motivos del recurso que, subsidiariamente, impugnaron.

6
 6. Por providencia de 15 de enero de 2018 se declaró el recurso
admitido y concluso, señalándose para su deliberación y fallo el
pasado día 30 de enero de 2018 en cuya fecha la Sala deliberó
con el resultado decisorio que a continuación se expresa…

- Cosa jutjada

La cosa jutjada implica que una vegada tancat el judici no es podrà

tornar a reobrir el cas. Cal destacar, que la revisió de coses jutjades
només podrà tenir lloc quan s’acrediti una raó justificada per fer-ho (fals
testimoni, èxit en un tribunal internacional amb sentència favorable
(TRIBUNAL DE BRUSEL.LES, etc.).

- Fase d’execució

No va ser realitzava ja que Valtònyc va exiliar-se a Brussel·les on el

poder judicial d’Espanya no té jurisdicció.

GARANTIES PROCESSALS

PRINCIPI DE LEGALITAT (ART 25 CE)

Com hem pogut veure anteriorment, el poder judicial Espanyol va enviar una
euroordre a la justícia Belga que intentava aplicar a Valtonyc un Codi Penal aprovat
posteriorment als fets. El principi de legalitat (art 25 CE) estableix que ningú pot ser
condemnat o sancionat per uns fets derivats d’una acció (activitat en sentit positiu) o
omissió (activitat en sentit negatiu) que en el moment de dur-se a terme no estaven
tipificats com a delicte i no eren sancionables en la legislació vigent. Això és, per tant,
una garantia penal (Nullum crimen, nulla poena sine lege) perquè per tal de poder
condemnar algú penalment, fa falta que prèviament hi hagi una llei aprovada que digui
que aquella activitat és constitutiva de delicte o és sancionable.

7
8