EL JOC INFANTIL I LA

SEVA METODOLOGIA.
CFGS D’EDUCACIÓ INFANTIL

Maria Martorell Vanrell

IES Antoni Maura

2020
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

Unitat 1. El joc

1. Concepte i característiques del joc infantil.

2. Teories explicatives del joc.
3. La importància del joc com a eix metodològic.
4. El joc en el currículum de l’educació infantil.

Aquesta unitat treballa els següents blocs de continguts:

Bloc de continguts 1. La determinació del mòdul lúdic en la intervenció educativa.

S’assoliran els següents resultats d’aprenentatge:

Resultats d’aprenentatge 1: Contextualitza el model lúdic en la intervenció educativa,

valorant-lo amb les diferents teories sobre el joc, la seva evolució i importància en el
desenvolupament infantil i el seu paper com eix metodològic.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

1. Introducció
A dia d’avui pares, mares, educadors sabem de la importància del joc i el que aquest suposa
pels nostres infants però fins fa molt poc el joc havia estat considerat com una cosa poc seria.
Tos i cada un de nosaltres hem sentit frases com “deixa de jugar, no veus que ja ets gran per
això?”, “amb això no se juga!”, “no juguis amb mi!”, “deixa de jugar i fes alguna cosa de
profit”...

El joc és més antic que la cultura, més antic que els propis humans. De fet abans de la nostra
existència els animals ja jugaven i hi ha pintures que mostren com els nostres avantpassats ja
ho feien. La diferència entre nosaltres i la resta de mamífers és que continuem jugant al llarg
de la vida (alguns animals com els dofins, els primats,... també ho fan).

Però hem de tenir molt clar que no hi ha joc sense una actitud lúdica, el que fa el joc no són els
materials, els objectes,... el que fa el joc és l’actitud de tots i cada un de nosaltres que permet
convertir qualsevol activitat en joc, recordeu na Mary Poppins?. Per jugar no necessitem
objectes, la capacitat de jugar no està en els objectes sinó en nosaltres mateixos.

Arribats a aquest punt és important diferenciar entre “game” i “play”. Una cosa són els jocs,
com puguin ser l’Uno, el Virus, el Joc de la oca, un Sudoku... on pots estar jugant amb els teus
companys, de manera individual però no tenir una actitud lúdica i l’altra cosa és el joc en
singular que fa referència a aquesta actitud vital.

2. Concepte i característiques del joc.

2.1. Què entem per joc?
El joc és un dret, tots tenim dret a jugar i aquest dret queda recollit al principi 7 de la
Declaració dels Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de l’ONU el 30 de
novembre de 1959.

Principi 7:

L'infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa
elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en
condicions d'igualtat d'oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el
seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat.
L'interès superior de l'infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de
la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares.
L'infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d'estar orientats a les finalitats
perseguides per l'educació; la societat i les autoritats públiques s'esforçaran a promoure la
satisfacció d'aquest dret.

El 28 de maig és el dia internacional del

joc.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

Si començam a cercar definicions de joc en trobarem moltes, cada una d’elles donaran
importància a un punt o un altre depenent de l’àrea des d’on es treballi: l’antropologia, la
pedagogia, la psicologia, la neurociència,... i segur que tots i cada un de vosaltres tendreu una
definició pròpia de joc.

A continuació farem diferents aproximacions a la definició de joc per tal d’emmarcar-ne la

conceptualització:

Johan Huizinga, pensador holandès, autor de l’assaig Homo ludens (1938). Per aquest
pensador el joc precedeix a l’ésser humà ja que abans d’existir la humanitat molts animals ja
jugaven però l’home és de les poques espècies que mantenen la seva capacitat de joc al llarg
de vida. Defineix el joc com “una acció o ocupació lliure, que se desenvolupa dins uns límits
temporals i espaials determinats, segons regles absolutament obligatòries, encara que
lliurement acceptades, acció que té la seva finalitat en ella mateixa i va acompanyada d’un
sentiment de tensió i alegria i de la consciència de ser quelcom diferent d’allò que és a la vida
corrent”. Per a Huizinga, en el joc hi ha tres elements essencials:

 Llibertat: és important que l’infant es senti lliure per actuar com vulgui.
 Aïllament: l’infant s’aïlla, es situa en un temps i un espai concrets, diferenciats de la
vida comuna. Es troba en un estat de flow, entès com a estat mental de tanta
concentració que fa que el temps desapareixi.
 Reglamentació: hi ha reglamentació, que implica tensió i concentració però també
alegria, ja que ens situem en un món que s’escapa de les normes quotidianes i
comunes.

Rüssel (1958), defineix el joc des d’una perspectiva psicològica i atenent al joc infantil: “El joc
és una activitat generadora de plaer que no es realitza amb una finalitat exterior a ella, sinó
per ella mateixa”.

Elkonin (1980), dóna una versió més social: “El joc és una activitat en què es reconstrueixen,
sense finalitats utilitàries directes, les relacions socials”.

V. Navarro (1993) considera el joc “una activitat recreativa natural d’incertesa sotmesa a un
context sociocultural”. En la seva definició es pot observar:

 Activitat: el joc implica la realització d’una acció motriu.

 Recreació: la prioritat del joc es troba en l’entreteniment.
 Natural: és una activitat que sorgeix lliurement i espontàniament.
 Incertesa: aquesta incertesa es genera en l’evolució del joc, en saber què
passarà.
 Context sociocultural: l’àmbit i l’ambient en què es desenvolupa el joc influeix
directament sobre aquest.

David Bueno i Torrens (2017) des de l’àmbit de la neurociència considera “el joc és
consubstancial a l’espècie humana i constitueix una manera peculiar de relacionar-se amb
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

l’entorn. És una forma d’aprenentatge, de fet la principal forma instintiva d’aprenentatge en

els infants”.

Des de la perspectiva de la neurociència:

 El joc sorgeix de la curiositat, la motivació i la recerca de novetats.

 A través del joc els infants aprenen a cercar múltiples maneres d'aconseguir un mateix
resultat.
 Mitjançant el joc es descobreixen possibilitats.
 S'aprèn a conèixer el món que ens envolta i a interpretar la realitat.
 S'assagen conductes socials i s'assumeixen rols.
 S'aprenen regles i es regulen els comportaments.
 S'exterioritzen pensaments.
 Es descarreguen impulsos i emocions.
 Es satisfan fantasies.
 El joc és, en definitiva, indispensable per al desenvolupament psicomotor, intel·lectual,
afectiu i social.

I tu, com defineixes el joc?

2.2. Les característiques del joc infantil:

Tal com hem exposat a la introducció d’aquest tema no és el mateix game que play, per tal
que hi hagi joc hi ha d’haver actitud lúdica o com diria la neurociència hi ha d’haver emoció.
No sempre és bo de fer veure o posar-se d’acord per establir si un infant està jugant o no, a
continuació exposarem les característiques, els trets que s’observen en les conductes dels
infants que ens fan pensar que estan jugant:

 El joc proporciona plaer: el joc és l’activitat fonamental en l’infant, és innat,

proporciona plaer i diversió que no exclou l’esforç ja que la satisfacció també es pot
produir pel grau de dificultat del joc.
 L’activitat lúdica durant la infància té una finalitat en si mateixa: l’infant juga pel plaer
de jugar i el resultat d’aquest joc no va més enllà. A més el fet que no hi hagi
exigències externes fa que l’infant jugui amb llibertat, sense por a equivocar-se, a no
complir amb les expectatives creades i permet potenciar la iniciativa i la imaginació.
 L’infant juga aquí i ara: el que li interessa és el joc i no el resultat d’aquest o com
acabarà aquest. De fet el joc pot anar variant en el temps i desencadenant en jocs
totalment diferents als iniciats.
 El joc és lliure, espontani, no condicionat per reforços o imposicions externes: l’infant
no s’ha de sentir obligat, el joc ha de permetre la iniciativa i llibertat dels participants.
 El joc és ficció, simulació: l’infant pot ser el que vulgui, pot transformar-ho tot
adaptant-ho a les seves necessitats. Permet afirmar-se, compensar les desigualtats.
 El joc és una activitat que implica acció i participació activa de l’infant: explorar,
pensar, moure’s,...
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

3. Les teories explicatives del joc.

El joc té caràcter universal, aquest varia i evoluciona en funció de l’edat dels infants (ho
treballarem al tema 2) i adquireix unes característiques distintes en funció del context
sociocultural on es produeix. De fet un mateix joc es pot jugar a països molt diferents canviant
el nom d’aquest o algun aspecte concret del joc.

Hi ha jocs que han arribat a l’actualitat i remunten a milers i milers d’anys. És el cas de la
baldufa, el seu origen és incert però es sap que en el 4000 a.c ja es jugava amb ella perquè
s’han trobat exemplars a les voreres del riu Èufrates.

Jocs i juguetes com els daus, la xarranca, les bales, la pilota, les nines, el yo-yo,... s’han trobats
documentats a peces de ceràmica, pintures funeràries, ornaments grecs, fòrums romans,...

Podem trobar jocs de taula que tenen els seus orígens en el 3000 a.c. Alguns exemples són:

 Joc reial d’Ur (origen aproximad 2600 a.c)

 Senet (2650 a.c aprox.)
 El go (2357-2255 a.c)

El 776 a.c ja trobam la primera referència dels Jocs Olímpics organitzats cada quatre anys a
Olímpia i que suposaven una treva pactada entre les diferents polis. Això suposava que els
ciutadans podien circular lliurement i els jocs s’entenien com una manera de contribuir al
desenvolupament harmònic del cos i l’ànima però sobretot afavorir el retrobament entre les
polis gregues creant sentit de pertinença.

Plató i la seva Acadèmia fundada l’any 387 a.c on es donava una gran importància a l’aprendre
jugant.

Plató en el seu llibre Las leyes proposa que l’educació comenci a l’edat dels set anys. Cap als
tres creu convenient que els infants juguin a les places amb les seves cuidadores i cap als sis
que se’ls proporcionin objectes en miniatura propis de la professió que exerciran en ser grans
per tal de preparar-se millor per a la vida adulta.

Aristòtil (384-322 a.c) atribueix al joc la capacitat de compensar el cansament propi del treball,
reflexiona que fins al cinc anys no és necessari condicionar als infants cap a un estudi
determinat: “Hasta la edad de cinco años, tiempo en que todavía no es bueno orinetarlos a un
estudio, ni a trabajos coactivos, a fins de que éstos no impidan el crecimiento, se les debe, no
obstante, permitir movimientos para evitar la inactividad corporal; y este ejercicio puede
obtenerse por varios sitemas, especialmente por el juego (...); la mayoría de los juegos de la
infancia deberían ser imitaciones de las ocupaciones serias de la edad futura”. (Fragment de
l’obra Política, del llibre VII, capítol 15).

Quintilià (30-95 d.c) és el primer que relaciona joc i motivació. De fet plantejà que els
processos d’aprenentatge es plantegessin als alumnes com un joc per evitar el cansament i
que avorrissin els estudis.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

De l’època medieval ens arriba el Libro de los juegos encarregat per Alfons X el Savi (1251-
1284). En ell si presenta la descripció més antiga de jocs de taula com els escacs, els daus,
l’alquerc, el backgamon (es creu que és el successor del joc d’Ur o senset),...

Del renaixement és el quadre Juego de niños (1560) de Pieter Brueghel. En ell si poden veure
més de dos-centes cinquanta persones, entre adults i infants, jugant a la plaça del poble amb
jocs com els daus, la gallineta cega, la baldufa, el cercle, les xanques, saltar a corda,... més de
noranta jocs molts dels quals seguim jugant a dia d’avui.

Podem considerar el s: XVI com l’inici del pensament pedagògic modern on el joc apareix com
element important i facilitador de l’aprenentatge. Autor de referència és Jean Jacques
Rousseau per haver atribuït a la infància valor per ella mateixa.

A la seva obra L’Emili reflexa que cada edat té la seva perfecció idònia i que no podem conèixer
l’essència de la infància si no ens endinsam a l’essència del joc. Els infants senten, s’expressen,
actuen, pensen a través del joc. L’educació té en el joc un gran aliat.

Gaspar Melchor Jovellanos (1744-1811) defineix en les seves obres el protagonisme pedagògic
del joc com instrument pedagògic.

Johann Heinrich Pestalozzi (1746-1827), joc i educació comparteixen l’acció de l’exploració i

l’observació, afavorint un aprenentatge més significatiu. Considera que els infants aprenen de
manera empírica, de la pròpia experiència fet que la neurociència avui ens confirma.

Freidrich W.A. Fröebel (1782-1852). Creador de les Kindergarten, donava molta importància a
l’educació preescolar i considerava el joc un dels mitjans fonamentals per al desenvolupament
de l’infant.

És molt important que l’educador pari atenció i tengui cura del joc infantil facilitant-lo, creant
espais apropiats, dirigint aquest joc,...

L’activitat lúdica compliria els objectius següents: exercitar la força i l’agilitat del cos,
desenvolupar els sentits, la intuïció, la creativitat, establir vincles afectius i tenir control de la
voluntat.

Per posar en pràctica la seva metodologia va crear un material de joc que anomenà Dons o
Regals, material molt variat que dóna a l’infant moltes opcions.

Rosa i Carolina Aggazzi (1866-1951 i 1870-1945), coneixedores del mètode de Fröebel. La seva
metodologia es basa en el respecte a la llibertat i espontaneïtat de l’infant mitjançant la
proposta d’activitats lúdiques. La seva aportació original i moderna és la d’utilitzar materials
reciclats per jugar i per a qualsevol altre tipus d’activitat a l’aula infantil.

Segons el seu mètode les activitats educatives s’apleguen en els àmbits següents: exercicis de
la vida pràctica, exercicis de llenguatge, educació musical, exercicis de discriminació
intel·lectual, manualitats, jardineria, horticultura, joc...
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

Aquests conjunts d’activitats pretenen desenvolupar habilitats i destreses variades com

l’adquisició d’hàbits de la vida quotidiana, l’expressió d’afecte, educar l’oïda, modular la veu,
classificar objectes,...

Ovide Decroly (1871-1932), creador dels centres d’interès fonamentats en dos principis:

 Globalització: l’infant percep la realitat com un tot, no com un conjunt de parts

interrelacionades entre elles.
 Interès: la intervenció educativa girarà al voltant de les necessitats dels infants.

Va considerar el joc com el mitjà idoni per a l’autoeducació de l’infant i per al seu
desenvolupament sensorial, motor i intel·lectual.

Segons Decroly el joc que s’ofereix a l’infant ha de reunir les qualitats següents:

 Ha d’estar adaptat a les seves capacitats.

 Ha d’afavorir les tendències positives de l’infant.
 Ha de contribuir al desenvolupament de l’observació.
 Ha de crear bons hàbits.
 Ha de ser variat per tal de mantenir l’interès.

Maria Montessori (1870-1952), crea un material didàctic que és model d’inspiració de moltes
joguines educatives que hi ha en el mercat. Es tracta d’un material ordenat que està centrat en
els sentits i la finalitat del qual és desenvolupar la intel·ligència. Considera que el paper de
l’educador és molt important ja que organitza els materials en funció de la capacitat de l’infant
i propicia un clima positiu perquè es doni l’aprenentatge, tot respectant la llibertat i la
individualitat de cada infant.

Célestine Freinet (1896-1966), precursor dels racons i tallers de joc. Aquests es basen en la
filosofia que l’educador no és a l’aula com la persona que té el coneixement, sinó que està
entre els infants, ajudant-los a orientar-se respecte als problemes que tenen i respecte als seus
propis interessos. L’educador és l’encarregat d’organitzar un ambient atractiu i estimulador
per al desenvolupament infantil.

L’aplicació de les seves tècniques a l’etapa infantil para atenció a la necessitat de seguretat de
l’infant, a la necessitat d’estar actiu, a la capacitat de passar fàcilment del joc al treball, a la
participació de l’infant en el seu propi procés d’aprenentatge, i així es fa cada vegada més
responsable de les seves accions.

L’escola tracta de trobar noves formes de relació entre l’infant i el medi, l’infant i l’educador i
l’infant i la comunitat.

Elionor Goldschmied (1910-2009), ha fet les propostes metodològiques més actuals per a la
llar d’infants. La panera dels tresors per als infants en el primer any de vida i el joc heurístic per
al segon any.

La panera dels tresors pretén afavorir el desenvolupament de l’infant i com una eina que li
permet aprendre de si mateix, del seu entorn immediat i de les persones que l’envolten, jugant
to sol amb objectes comuns.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

El joc heurístic que es produeix quan l’infant ha madurat i té capacitat de desplaçament, a

través d’un material obert l’infant experimenta amb els objectes descobrint i entenent les
possibilitats d’aquests materials.

Durant la segona meitat del segle XIX es desperta un efervescent interès pel joc i apareixen les
primeres teories psicològiques amb la voluntat d’aprofundir sobre l’origen i funció del joc. A
continuació exposarem les que han tingut més repercussió:

Teories fisiològiques: excés d’energia i relaxació.

Herbert Spencer (1820-1903). Teoria de l’excés d’energia.

S’inspira en la idea de Plató segons la qual els joves juguen perquè no poden estar en repòs,
necessiten moure’s, saltar, cridar, ballar, jugar,... Spencer considera que el joc és el resultat
d’un excés d’energia. Com més desenvolupada és l’espècie menys energia necessitem per
satisfer les nostres necessitats bàsiques i els infants i joves usen aquesta energia que sobra per
jugar ja que encara no la necessiten per realitzar activitats més serioses.

Spencer no té en compte que l’infant juga encara que prèviament hagi hagut de fer una
activitat que li ha suposat un gran desgast d’energia.

Moritz Lazarus (1827-1903). Teoria de la relaxació.

En contraposició a la teoria anterior. Entén el joc com una necessitat vital predeterminada
biològicament.. veu el joc com una activitat alliberadora del problemes, de les inquietuds i
afavoreix el descans.

Teoria psicoanalítica.

Sigmund Freud (1856-1939)

El joc possibilita l’expressió d’emocions i sentiments actuant com una catarsi alliberadora.
També permet resoldre simbòlicament situacions difícils per l’infant.

Donald Winnicott (1876-1971)

A través del joc l’infant aconsegueix conèixer el seu entorn. Combina de manera harmònica els
aprenentatges afectius i emocionals amb els cognitius.

Teoria de la recapitulació.

Granville Stanley Hall (1844-1924)

Aborda el joc des d’una perspectiva evolucionista. Entén el joc com la recapitulació de
l’evolució de l’espècie. Cada individu reprodueix activitats de joc que ja feren els nostres
avantpassats.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

Teoria cognitiva.

Jean Piaget (1896-1920)

El joc actua com a catalitzador de les estructures intel·lectuals de les persones, és a dir, el joc
és un mitjà per a comprendre el funcionament del món.

De Piaget destacam la importància de la teoria evolutiva que treballarem amb més profunditat
a la unitat 2.

Jerome Bruner (1915-2016)

Afirma que quan els nins/es “senten” que estan jugant són més hàbils en aconseguir l’objectiu
que se’ls planteja.

Teoria de l’exercici preparatori.

Karl Gross (1861-1946)

El joc és una manera de practicar o exercitar els instints abans que aquests estiguin
completament desenvolupats.

Es basa en Darwin i pensa que si els organismes juguen és perquè el fet de jugar suposa un
avantatge per a la supervivència de l’espècie. El joc serveix d’exercici preparatori,
d’entrenament d’aquelles habilitats que haurà de desenvolupar d’adult.

Per Gross el joc és un aprenentatge per a la vida però descuida el caràcter lúdic d’aquest ja que
l’adult que suposadament està preparat per a la vida segueix jugant.

Teoria cultural i social.

Lev Vigotsky (1896-1934)

Per a Vigotsky hi ha dues línies de canvi evolutiu que conflueixen en l’ésser humà:

- Una depenent de la biologia i fa referència a les variacions de l’organisme com

a efecte de la necessitat d’adaptació.
- L’altre és sociocultural i fa referència a les modificacions produïdes pel fet de
viure en societat.

Viure en societat a suposat necessitat de comunicació i aparició del llenguatge, aquestes

capacitats promouen una reestructuració de les funcions biològiques i l’aparició de les
capacitats superiors (memòria, atenció, percepció,...)

Es pot dir que les funcions per a la supervivència són donades biològicament i les
específicament humanes són el resultat del contacte social.

Segons Vigotsky el joc juga un paper fonamental en el desenvolupament i en l’adquisició i

consolidació de les capacitats mentals superiors.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

Gràcies al joc l’infant evoluciona, a través d’aquest assaja, experimenta, interacciona,... En un

primer moment imita la realitat però a poc a poc i amb l’aparició del joc simbòlic pren
consciència de les relacions amb els altres i es fa més social.

El joc simbòlic dóna pas a un joc més reglat i a través d’aquest l’infant creix en societat passant
d’un joc més individual a un joc més social.

Vigotsky considera el joc com el motor del desenvolupament infantil. El joc crea constantment
zones de desenvolupament proper (ZDP).

La zona de desenvolupament proper és l’espai que hi ha entre la zona de desenvolupament

real (ZDR), allò que l’infant por fer tot sol i la zona de desenvolupament potencial, allò que pot
fer amb ajuda d’un altre.

Per posar un exemple, l’infant juga amb una pinta i se la posa a la boca, l’adult intervé
orientant aquest joc en un determinat sentit i és molt probable que l’infant deixi de posar-se la
pinta a la boca i es posi a pentinar el seus cabells.

NDP
NDR El que aprendre a
ZDP
través de la interacció
El que sap fer tot sol
socials

Brian Sutton Smith (1924-2015)

Planteja que hi ha una relació entre els tipus de valors que s’inculquen en una determinada
cultura i els tipus de joc que promou aquesta cultura. El joc actuaria com a transmissor de
valors. Els jocs es classificarien segons si promouen aspectes com la força física, l’atzar o
l’estratègia.

Malgrat el joc és tan antic com l’espècie humana s’ha tardat molt a donar-li la importància que
li correspon.

De fet, avui en dia, hi ha qui encara pensa que el joc és una activitat secundària, sobretot quan
parlem de joc en el context educatiu i quan el joc és la base de tot aprenentatge i té una
importància cabdal en el desenvolupament de l’infant.

Des de la perspectiva educativa ja fa molt temps que es té en compte el joc com a eix
metodològic i així o reflecteixen els diferents decrets i currículums educatius. Nosaltres ens
centrarem en el decret de currículum de les Illes Balears.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

4. La importància del joc com a eix metodològic. El joc en el

currículum de l’educació infantil.
Tot el que hem vist fins ara ens dóna una evidència molt clara, el joc juga té un paper
fonamental en el desenvolupament dels infants i en la seva inserció dins la societat i és l’eix
metodològic per excel·lència.

Jugant les infants aprenen, es desenvolupen, es socialitzen,... el joc dels infants ens
proporciona molta informació, ens permet saber en quina etapa evolutiva es troba,
preferències, carències, necessitats,... és l’instrument per excel·lència a l’etapa de l’educació
infantil i no hauria de deixar de ser a les altres etapes de l’escolarització.

El Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació infantil a les
Illes Balears ja específica que s’ha d’emprar el joc com a eina fonamental per al creixement
personal, per al desenvolupament de les habilitats comunicatives, de les capacitats de
representació i simbolisme i per a la transmissió de valors.

Els principis metodològics i pedagògics són:

1. Atenció a la diversitat de l’alumnat, atenció individualitzada orientada a aconseguir el

màxim desenvolupament de cadascun dels alumnes i a la prevenció i resposta a les
dificultats d’aprenentatge identificades prèviament o a aquelles que vagin sorgint al
llarg de l’etapa.
2. Construcció de la pròpia identitat dels infants, a l’elaboració d’una imatge positiva i
equilibrada, al desenvolupament de la seva autonomia, a l’establiment de vincles
afectius i socials, al desenvolupament del moviment, dels hàbits de control corporal,
de les capacitats comunicatives i al plaer per explorar, descobrir i construir.
3. Activitats globalitzades que tinguin interès i significat per als infants, que parteixin de
les situacions quotidianes.
4. S’ha d’adoptar mètodes de treball basats en els vincles afectius, els interessos, les
experiències, les activitats i el joc, aplicats en un ambient de confiança i seguretat per
potenciar l’autoestima i la integració social dels infants. Han d’afavorir el descobriment
de les característiques físiques i socials del medi en què viuen i han de tendir a la
capacitació per a nous aprenentatges funcionals.

El currículum d’educació infantil compta amb tres àrees principals:

- Àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal. Amb el bloc 2

específic de Joc i moviment.
- Àrea de coneixement de l’entorn. Donant importància al bloc 3 al gust i a la
participació en activitats socials i en manifestacions culturals i tradicionals,
reconeixent alguns trets d’identitat o culturals de l’entorn, propis de les Illes
Balears: festes, tradicions, jocs populars,...
- Àrea de llenguatges: comunicació i representació que dóna una gran
importància al joc simbòlic. El bloc 3, llenguatge artístic i el 4, llenguatge
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

corporal, posen de manifest la importància del joc en el desenvolupament

d’aquestes àrees.
El joc infantil i la seva metodologia. Unitat 1. El Joc

Aquest material ha estat elaborat per na Maria Martorell Vanrell, professora tècnica de FP
de l’IES Antoni Maura prenent com a referència la següent bibliografia i documentació:

- Huizinga, Johan (2016). Homo ludens. Madrid: Alianza editorial. ISBN

9788420608532
- Marín, Imma (2018). ¿Jugamos?. Barcelona: Paidós educación. ISBN
9788449334245
- Bueno i Torrens, David (2017). Neurociència per a educadors. Bareclona: Rosa
Sensat. ISBN 9798494529016
- Institut obert de Catalunya. El joc infantil i la seva metodologia.
- Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum de l’educació
infantil a les Illes Balears.