Tema 3.

La Segona República (1931-1936)

1. Proclamació de la Segona República.

A eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, els partidaris de la monarquia van obtenir
més representants, però els republicans havien guanyat a quasi totes les ciutats- 41 de 50
capitals de província -que era l’únic lloc on existia llibertat electoral.
Davant les proclamacions republicanes del 14 d’abril, el rei no aconsegueix suport civil o
militar i es veu obligat a exiliar-se.

Es forma un govern provisional amb els opositors de la monarquia, que havien signat el
pacte de Sant Sebastià- presidit per Niceto Alcalá Zamora.
Fora del govern quedaven les classes dominants tradicionals que retiren capitals; els
sectors populars -camperols i obrers- influïts per la CNT i partits minoritaris a l’esquerra del
PSOE.

Problemàtica i primeres mesures.

Autonòmic.
Francesc Macià renuncia a la República Catalana, després de negociar amb el govern
provisional, a canvi d’un estatut d’autonomia, i un govern regional (la Generalitat de
Catalunya).

Religiós.
El Cardenal Primat de Toledo Pedro Segura defensa la monarquia i ataca el govern
provisional republicà. Poc desprès un enfrontament entre monàrquics i republicans acaba
en incendis [«d’esglésies»/convents]. El govern espanyol demana a Roma que aparti al
Cardenal de la seu de Toledo. També s’expulsa al bisbe de Vitòria. El Vaticà dona
instruccions per respectar el nou règim polític i adopta la línia possibilista del Cardenal Vidal
i Barraquer per intentar arribar a un acord amb la República.

Altres problemes són el militar, la reforma agrària i social i l’estabilització de l’economia

afectada per la crisi del 29.

S’aprova una amnistia general dels presos polítics.

S’aprova una nova llei electoral, hi han grans circumscripcions provincials que elegien un
nombre de diputats proporcional a la població, el 75 % de les quals va al guanyador i el
25% restant al partit en segon lloc. Aquest sistema afavoria a les grans concentracions
urbanes. És un sistema electoral majoritari corregit. Per obtenir el millor resultat era
essencial crear llistes unificades de candidats, per què una aliança de partits permetia al
guanyador de la circumscripció rebre una bonificació de diputats.

A continuació es convoquen eleccions a Corts Constituents (28 de Juny) que guanyà

l'esquerra donant lloc al Bienni Reformista.

1
Partits.
A la República concorren diferents partits que es diferencien entre ells per:
Ser partits estatals o autonòmics.
Estar a favor o en contra de la República. També n’hi han contraris a la forma democràtica
de l’estat.**
Cap partit podrà governar en solitari, són precises aliances o coalicions, això fa els
governs de la II República inestables, sobretot els de dretes ja que Azaña es manté de
president al llarg del primer bienni amb una sola remodelació.
(en 5 anys se’n formaran 19 – amb 8 presidents diferents)
La classe social i les creences religioses o la manca d’elles, també decideixen les actituds
polítiques.

Extrema Esquerra Centre Centredreta Dreta Contraris a

esquerra. ** esquerra la
República.
**
PCE PSOE Acción Partido CEDA Monàrquics.
(Dolores (Indalecio Republicana Radical (José Maria Renovación
lbárruri) Prieto, Julian ( Manuel (Alejandro Gil Robles) Espanyola.
--- Besteiro) Azaña) Lérroux) ---- (J. Calvo
--- Sotelo)
Autonòmics Autonòmics. Partido Derecha Autonòmics
PSUC Esquerra Radical- Liberal PNB Comunión
(Comorera) Republicana Socialista Republicana (Aguirre) Tradicionalista
de Catalunya. (Marcel·lí (Niceto Alcalà (carlins)
POUM (Francesc Domingo) Zamora) Lliga
(Andreu Nin) Macià i Lluís --- Catalana. Extrema
Companys) Autonòmics. (Francesc dreta:
ORGA Cambó) Falange
(Casares Española
Quiroga) (José Antonio
Primo de
(Tots tres Rivera)
formen y de las
Izquierda JONS
Republicana) (Ramiro
Ledesma.)

Entre els sindicats destaquen .

UGT ( Largo Caballero)

CNT**: FAI (Durruti, F. Montseny) // Sindicalistes- Trentistes (A. Pestaña o Peiró)
Catalunya: Unió de rabassaires i CADCI

2
Fases en què es divideix la Segona República

• El bienni reformista
• El bienni conservador o “negre”
• El govern del Front Popular

2. El bienni reformista / bienni d’esquerres. (juny 31-novembre 33)

Les eleccions a Corts Constituents les guanyen- els partits favorables a la república-, les
esquerres. Les dretes no estan organitzades.

Alcalá Zamora és ratificat com a president del govern i a la seva dimissió el càrrec passa
a mans de Manuel Azaña.
Alcalà Zamora esdevindrà- un cop aprovada la constitució- president de la República.
-desembre 1931-

2.1. Actuacions del govern

El govern de socialistes i republicans desenvolupa un conjunt de reformes per solucionar

els problemes que la Restauració no va afrontar i procedeix a l’elaboració i l’aprovació de
la Constitució del 1931.

Principals característiques de la Constitució de 1931. (9 desembre)

Caràcter democràtic i progressista -ampli reconeixement de drets i llibertats -,

Poder legislatiu en una sola cambra -Les Corts-, (no hi ha senat)
Independència del poder judicial.
Sufragi universal majors de 23 anys. Dret de vots a les dones.
El President de la República, amb un mandat de 6 anys i la possibilitat de dissoldre en
aquest termini 2 cops l’Assemblea.
la definició com Estat integral i la possibilitat d’existència de regions autònomes,
reconeixement del dret a l'autonomia de regions i municipis,
laïcitat de l'Estat i llibertat religiosa (que suposa la pèrdua dels privilegis a l’Església
Catòlica)

Reformes:
Generen oposició i enemics al govern republicà d’esquerres. Rebrà atacs dels
moviments obrers (esquerra ) i dels conservadors i militars (dreta)
Els radicals que havien recolzat la constitució passen a l’oposició i s’orienten cap a
la dreta, esperant el desgast del govern per accedir al poder.
La Llei de Reforma Agrària i l’Estatut de Catalunya s’encallen. El cop d’estat fracassat
del General Sanjurjo en facilitarà l’aprovació.

• Reformes de l'exèrcit: (la llei Azaña de reforma militar de 1931)

Es cerca un exèrcit modern, i republicà, i evitar la intervenció en política.

-Jubilació anticipada voluntària de generals, caps i oficials militars amb sou íntegre, per
reduir un excés de comandaments pel nombre de soldats disponibles.
-Tancament de l'acadèmia militar de Saragossa.
-Es modifica els sistema d’ascensos.
-Creació de la Guàrdia d'assalt.

3
Conseqüències:
Reorganitza l’exercit però no el fa més republicà i els alts càrrecs continuen polititzats.
Els militars africanistes són contraris a les reformes. Seran els que dirigiran el cop d’estat
i la guerra civil contra la República.

• Relació amb l'església:

Es busca una societat i un ensenyament laic; no controlat pels eclesiàstics.

-Separació església-Estat
-Es deixarà de mantenir als sacerdots en un termini de 2 anys.
-Es prohibeix l'ensenyament a l'Església
-Es suprimeix la Companyia de Jesús....
- S’aprova el matrimoni civil i el divorci i la secularització dels cementeris.

Conseqüències:
L’aprovació de les mesures provoca una crisi en dimitir el president del govern Alcalá
Zamora i Miguel Maura. La majoria de l'Església és des d'ara contrària a la República i
partidària de les dretes.
El sector moderat de la jerarquia eclesiàstica, promou una coalició electoral, que pugui
obtenir el govern i defensar els seus interessos. Gil Robles i el seu partit seran la base.
L’any 1933 es forma la CEDA (Confederación Espanyola de Derechas Autónomas).
El seu radicalisme antiautonòmic aparta d’ells els partits conservador basc PNB i la Lliga
Catalana.

• Reforma agrària:
Es vol crear un conjunt de petits i mitjans propietaris que posen fi al sistema latifundista
i evitar que els jornalers es morin de gana.

Per millorar la situació dels jornalers es van aprovar ràpidament els decrets «de Términos
Municipales i de laboreo forzoso». El primer prohibeix agafar ma d’obra immigrant d’altres
regions mentre existeixi mà d’obra local. I el segon prohibeix als propietaris de terres deixar
camps tradicionalment conreats sense treballar.
També s’introdueixen comitès d’arbitratge per solucionar disputes.

Llei de Setembre de 1932, de Reforma Agrària.

Les mesures van des de confiscar les terres d'alguns grans d'Espanya -alta noblesa- a
l'expropiació parcial o total d'altres amb indemnització.
Es crea l’Institut de Reforma Agrària (IRA) però els resultats són limitats per la lentitud en
determinar les terres expropiables i la manca de recursos de l’estat per pagar aquestes
expropiacions.

Conseqüències:
La reforma agrària s’aplica amb comptagotes.
Els grans propietaris es senten amenaçats i creen una organització per combatre-la, sumant
als petits propietaris al seu costat. Els pagesos s'impacienten i es produeixen protestes.
Ambdós desconfien de la República.

4
 • Problema nacionalista:
Es concedeix un Estatut d'Autonomia a Catalunya. És inferior a les expectatives
catalanes, tot i que és el primer intent d’acceptar un estat descentralitzat.

Altres Estatuts:
El País Basc tindrà un estatut, si bé no funcionarà fins a la guerra civil. El partit majoritari
serà el PNB (Partit Nacionalista Basc). Galícia tot i un referèndum a favor no l'obtindrà
perquè queda sota el poder dels sollevats en esclatar la guerra civil.

• Problema social:
El govern intenta millorar les condicions de vida dels treballadors.

Mesures: decrets de reforma laboral que estableixen; jornada 8 hores, assegurança,

vacances pagades, llei d'accidents al treball..
També s’introdueixen comitès d’arbitratge per solucionar disputes.

Conseqüències:
Les mesures són mal vistes pels empresaris.
Els obrers i pagesos consideren que les reformes van lentes produint-se, vagues, revoltes,
i ocupació de terres. Cal recordar que els aturats no tenen subsidi. En temps de crisi
la col·locació dels treballadors es vital.
La participació socialista en el govern -Largo Caballero... – garanteix una relativa moderació
de la UGT però els anarquistes dirigits per la FAI, són contraris al govern, partidaris
d'accions radicals i no accepten els jurats mixtes. El partit comunista -molt reduït en
nombre- dona suport a les iniciatives anarquistes.

• Política educativa:
Fort impuls de l’ensenyament i de la cultura, amb la creació d’escoles i institucions
educatives, laiques, gratuïtes i mixtes, i augment del nombre de mestres, així com les
missions pedagògiques i l’extensió de la cultura popular, com el grup de teatre la Barraca
dirigit per F. G. Lorca.

5
2.2. Conflictes més significatius

• De l’esquerra:
Obrers i jornalers influenciats per la CNT-FAI consideren les reformes insuficients i lentes.
Els anarquistes intenten crear una situació revolucionaria (faistes, Durruti, Ascaso, Garcia
Oliver- en contra del sector possibilista o trentista de Pestanya, Peiró) que posa en
dificultat als republicans.

Conflictes socials:
Aixecaments anarquistes a la conca minera de l'alt Llobregat (gener 1932). Iniciada per
motius laborals, s’ocupen alguns municipis i es proclama el comunisme llibertari.
L’aixecament es durament reprimit per l’exèrcit; els miners son acomiadats, i els dirigents
de la CNT implicats com Durruti són temporalment deportats.
Un aixecament anarquista té certa importància a la província de Cádiz, a Casas Viejas
(gener 1933) es produeix un enfrontament on moren dos guàrdies civils, l’arribada de
guàrdies d’assalt i més guàrdies civils porta a la liquidació d’anarquistes refugiats a una
casa -dones i nen inclòs- i la captura al poble de 12 persones més i el seu assassinat tot i
que no tenien relació amb la revolta.

La via insurreccional de la CNT aparta als moderats de la direcció i s’entra en una espiral
d’enfrontaments amb forces d’ordre públic que porten cada cop més anarquistes a la
presó i priva al govern republicà d’un suport social necessari.

• De la dreta:
Resistències a les reformes dels grans latifundistes, la patronal industrial, un sector de
l’exèrcit o la dreta més conservadora i catòlica de la societat, que segueix les indicacions
de la jerarquia eclesiàstica.
La força del catolicisme no es prou valorat pels republicans i esdevé el principal problema
creant un moviment de masses per conquerir el poder polític, primer per mitjà d’eleccions i
després per la força de les armes. Les classes dominants tradicionals no es senten
representades pel govern i no paren fins assolir els seus objectius.

Conflictes:
Enfrontaments amb amplis sectors de la jerarquia de l'Església catòlica Cardenal Segura,
el bisbe de Vitòria...
Amb el vist-i-plau de la dreta es produeix el cop d'estat del general Sanjurjo (agost 1932)
que fracassa. Serà condemnat a mort, però el govern Azaña li commuta per presó
perpetua.

Els atacs de la dreta i l'esquerra, la crisi econòmica, la repressió i el desgast del govern
provoca la dimissió forçada d’Azaña i que Alcala Zamora convoqui noves eleccions.
Els socialistes decideixen no renovar la coalició electoral amb els republicans i ambdós
es presentaran per separat.

6
3. Catalunya. La Generalitat Republicana.

Proclamació de la República a Catalunya,

A les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931 a Catalunya, la victòria correspon a ERC.
A Barcelona el 14 d’abril és proclama la Republicà primer per Companys i després la
República Catalana per part de Macià. Aquest fet origina el viatge dels ministres del Govern
Provisional, i l’establiment d’un pacte.

S’estableix a Catalunya un govern provisional anomenat Generalitat i es concedirà

l’autonomia. El president serà Francesc Macià i a seva la mort, el substituirà Lluís
Companys.

La força política majoritària a Catalunya durant la República serà ERC -progressista-, base
social; rabassaires, treballadors i petita burgesia. Francesc Macià, Lluís Companys
Dirigirà les principals institucions: Ajuntament de Barcelona, Generalitat, i el Parlament.

La minoria més important serà la Lliga que representa els conservadors; base social:
burgesia, professionals liberals, professionals propietaris, sectors eclesiàstics. Francesc
Cambó.

La CNT és la gran força sindical.

Es produirà un conflicte pels control entre els faistes (FAI, amb dirigents com Durruti, Garcia
Oliver, Diego Abad de Santillán...) i els signants del manifest dels 30 (trentistes, amb
dirigents com A, Pestaña i J. Peiró) a l’agost de 1931. La CNT acaba sent dirigida pels «purs
i durs» Faistes com Durruti s’orienta cap a l’acció subversiva en vistes a instaurar un règim
comunista-llibertari i refusa participar a les eleccions.
Els trentistes acaben sortint de la CNT.

El procés d’aprovació de l’Estatut i les característiques.

El govern provisional elabora por mitjà d'uns representants dels ajuntaments l'Estatut de
Núria, aprovat en un plebiscit a l’agost del 1931. A continuació és presenta a les Corts
Espanyoles per la seva aprovació.

La concessió d'autonomia a Catalunya era una promesa feta pels republicans als catalans
al pacte de Sant Sebastià. Ara bé cercar un equilibri entre les necessitats catalanes i
espanyoles no era fàcil.
La Constitució republicana encara no havia estat aprovada. Els sectors conservadors
espanyols-formacions polítiques dretanes- consideraven que la grandesa d'Espanya anava
lligada a la unitat creada per Castella i que l'Estatut equivalia al desmembrament d'Espanya.
Així les corts espanyoles no aprovaren l'Estatut fins després d’un any de la seva presentació
i gràcies a l'ambient favorable que va crear el fracassat cop d'estat de Sanjurjo i a la
intervenció decisiva de Manuel Azaña.
El mateix dia s'aprova la llei de Reforma agrària.

7
Principals diferències.

ESTATUT 1932 ESTATUT DE NÚRIA

Autonòmic. Federal
Catalunya és una regió Catalunya és una estat.
Castellà-Català llengües cooficials Català llengua oficial.
Tribunal de Cassació Tribunal Suprem de Justícia
Recursos financers delegats per l’Estat. Recursos financers propis.
Educació depèn de l'Estat. La Generalitat Control de l'educació
pot crear centres educatius amb els seus
recursos

Tot i les retallades i el lent traspàs de competències o serveis, l'Estatut del 1932, reconeix:
un parlament; que tenia el poder legislatiu i escollia el president de la Generalitat, que
designava el Consell Executiu, amb el poder executiu; i el poder judicial, en els àmbits de
la seva competència, estava en mans del Tribunal de Cassació
El control de l'ordre públic (guàrdia civil i «policia») i la creació dels mossos d'esquadra,
competències plenes en dret civil català
i en l'administració Local que comporta la creació de les comarques l'any 1936.
Suposa, per primera vegada, un poder polític real pels catalans tot i que migrat.

L'obra de la Generalitat de Catalunya fins als Fets d’Octubre de 1934

• obra de govern i legislativa:

- la Llei de Contractes de Conreu, de 1934 venia a resoldre el principal conflicte agrari
però provocà fortes tensions amb els propietaris agraris i entre el govern conservador de
Madrid i el d’esquerres català.
- la llei sobre capacitat jurídica de la dona,-dret matrimonial, llei de divorci, etc.- que
milloraven la consideració de la dona.
- la creació del Consell del Treball, d’organismes d’assistència social i de foment agrari

• educació /ensenyament
Foment de l’ensenyament primari i secundari- construccions d’escoles, increment del
nombre de mestres i la reforma de l'Escola Normal on aquests es formaven.
Moviment de renovació pedagògica: van introduir el mètodes de Maria Montessori; les
colònies d'estiu, la creació de l'lnstitut-Escola per millorar l'organització de l'ensenyament
secundari o a la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona, així com a la creació de
les Escoles del Treball per millorar i potenciar la formació professional d'homes i dones,
etc.,

• la cultura
formació del Consell de Cultura de la Generalitat que va potenciar la creació d'arxius,
biblioteques, museus, etc... o la política lingüística a l'ensenyament i als mitjans de
comunicació -premsa escrita i ràdio- i edició de llibres en català, que es va incrementar
notablement.

8
 • la sanitat
-campanyes de vacunació, Inspecció Sanitària, creació de nous hospitals, reorganització
del sistema d'atenció primària, etc.

Principals conflictes socials a Catalunya.

l’aixecament revolucionari anarcosindicalista de l’Alt Llobregat de 1932

la vaga general de 1933;
el conflicte rabassaire, amb la Llei de Contractes de Conreu i les tensions al camp entre
rabassaires i arrendataris i propietaris;
Els Fets d’Octubre de 1934, (polític)

9
4. Govern de dretes
Bienni conservador o Bienni Negre (1933-36)

Els partits de centre dreta guanyen les eleccions generals.

( 114 diputats la CEDA de Gil-Robles i 104 el Partido Radical d’Alejandro Lerroux)

les causes del triomf serien la divisió de l’esquerra, el descontentament d'amplis

sectors socials amb el govern, l’organització de la dreta; la campanya abstencionista dels
anarquistes, etc.
Són les primeres eleccions que voten les dones.

Els seus governs són molt inestables.- hi han 10 o 7 executius diferents amb 4 o més
partits-, perquè l’objectiu de la CEDA es obtenir el poder i li convé el desgast del Partit
Radical.

Alcalà Zamora no confia en Gil Robles, poc favorable a la República, i encarrega govern
a Lerroux sense la CEDA, tot i que depèn d’ella per governar.
Lerroux cerca el suport de la CEDA, aquesta d’acord amb el seu líder J.M Gil Robles
primer col·laborarà al Parlament, després entrarà al govern i finalment el presidirà. Si
això falla “s’han de buscar altres solucions” al marge de la democràcia.
En definitiva, la CEDA amenaçarà amb violència si no els deixen governar i els
socialistes amenacen en revolució si la CEDA entra al govern.
Aquesta col·laboració fa que s’apliqui una política conservadora.

4.1 Mesures:

Contrareforma / Frena totes les reformes fetes pels governs d'esquerres.

Paralitza l’autonomia,
Paralització de la reforma agrària.
L’Església recupera el control de l'educació i l’estat torna a pagar als eclesiàstics,
És redueix l'escolarització estatal.
Els jurats mixtes (patrons-obrers) creats per fixar els salaris, serveixen per reduir-los i
empitjorar les condicions laborals.

Aprovació d'una Llei d'amnistia que va permetre alliberar als militars que van
protagonitzar l'intent de cop d'estat de 1932.

Els sindicats anarquistes i socialistes –més radicalitzats- continuen convocant vagues i

revoltes que són suprimides per l'exèrcit i la Guàrdia Civil.

4.2. Catalunya:

La mort de Macià i el triomf de les dretes en les eleccions generals fa que el seu
successor, Companys, formi un govern de coalició d'esquerres.
Aquest govern s'enfrontarà al govern de centre dreta de Madrid que paralitza els
traspassos de competències a la Generalitat.
La tensió esclata amb l’aprovació pel parlament català (sense presència de la Lliga) de la

10
llei de contractes de conreu catalana (1934), que dóna dret als rabassaires a adquirir
les terres que havien cultivat durant 18 anys.
Aquesta llei dividia als propietaris agrupats en l’Institut Agrícola de Sant Isidre i els
arrendataris de la Unió de Rabassaires. El govern de Madrid per mitjà del tribunal de
Garanties Constitucionals veta la llei.
Els catalans ho consideren un atac a la seva autonomia i els partits d'esquerra com una
prova de l'hostilitat de les dretes a les reformes agràries. Es busca una solució de
compromís, però els canvis de govern a Madrid i la revolta d'Octubre impedí la seva
aplicació.

4.3 Els fets d’octubre de 1934 Espanya-Catalunya.

Els resultats electorals implicaven que per governar es necessita el suport de la CEDA que
inicialment no participava en el govern tot i haver estat la força més votada.
A més la política de dreta havia provocat una crisi al partit radical i alguns parlamentaris
com Martínez Barrio marxen i afebleixen el partit.

La CEDA aprofita el conflicte amb Catalunya per retirar el seu suport parlamentari i demanar
canvis en el govern. La crisi porta de nou a Lerroux a la presidència del govern i la CEDA
incorporà 3 ministres a l'octubre de 1934.
La política ambigua de la CEDA respecte a la República, els discursos feixistes i l'interès
de Gil Robles en desfer les reformes del bienni progressista alarma a les esquerres. Els
partits d'esquerra critiquen la mesura i consideren l'entrada de la CEDA al govern com l’inici
del feixisme.
L’UGT amb suport socialista declara una vaga general cercant objectius polítics que no és
secundada per la CNT.

Companys, aliat amb les esquerres, es revolta i proclama l'Estat Català dins la República
Federal Espanyola , però sense el suport de la CNT no va enlloc i és reduït per l'exèrcit.

La vaga, només va triomfar a Astúries per la unitat de les esquerres, on s’inicià un moviment
revolucionari que es sufocat per l'exèrcit d’Àfrica dirigit per Franco i Goded. La repressió
serà molt dura amb uns 1.500 morts i uns 30.000-40.000 empresonats, molts d'ells no
tenien res a veure amb la revolta i se’l empresonà per ser d’esquerres.
Així l’expresident Manuel Azaña empresonat i acusat sense proves acabarà sent alliberat
pel Tribunal Suprem.

CONSEQÜÈNCIES

-és un assaig de la Guerra civil amb els obrers disposats a lluitar per la República.
-la dreta considera que els socialistes i els anarquistes volen abandonar el sistema
constitucional.
-per l’extrema dreta només l'exèrcit garanteix l'ordre.
- trenca el consens mínim entre partits pel manteniment de la República.
-és una desfeta per l'esquerra. Ara bé, gràcies a la dura repressió exercida per la
dreta contra els seus opositors polítics; esdevindrà un triomf moral i un èxit polític
ja què facilita la unitat entre els partits d'esquerra i el seu triomf a les eleccions de
1936.
-es suspèn l’estatut, la Generalitat i el parlament deixen de funcionar, el govern
català és empresonat. S'anul·la la Llei de Contractes de Conreu. Es suspenen la

11
 majoria d’ajuntaments i es declara l’estat d’excepció. El govern de Madrid crea el
Consell de la Generalitat i designa un governador general per dirigir Catalunya.

La CEDA obté més poder i pressiona per aprofundir la repressió i eliminar les reformes
progressistes. El seu líder Gil Robles entra al govern com a ministre de la Guerra des d’on
promocionarà els militars que després lideren el cop d’estat.

El govern del Partit Radical es veurà afectat per diferents casos de corrupció, com l’afer
de l’estraperlo, - joc de ruleta-. Per obtenir la llicencia s’havia subornat membres del partit,
entre ells el fill adoptiu de Lerroux, i el cas Nombela un escàndol de pagaments irregulars
amb fons públics.
Aquest escàndols són aprofitats pels seus rivals i aliats produint-se el trencament de la
coalició entre els radicals-cedistes.
Alcalà Zamora, davant la inoperància del govern i abans d'entregar el poder a Gil Robles
decideix convocar noves eleccions legislatives per al febrer de 1936

5. El govern del Front Popular. (la República en perill)

Les eleccions de febrer de 1936 mostren l'existència de dos blocs enfrontats.

- Les esquerres s'uneixen amb el nom de Front Popular a Espanya. A Catalunya rep el nom
de Front d’Esquerres de Catalunya.
El programa era l'amnistia pels presos polítics, el retorn del lloc de treball a les
persones suspeses/castigades, aplicar les lleis de bienni reformista (reforma
agrària), i el restabliment de l'Estatut.
- Les dretes presenta dos formacions importants, la CEDA i els partidaris de Calvo Sotelo
que formarien el bloc Nacional, d’extrema-dreta
A Catalunya es crea el "Front Català d'Ordre" (partit majoritari és la Lliga)

El Front Popular guanya les eleccions, el partit Radical s’enfonsa i la dreta no republicana
derrotada només pensa en una solució de força contra el govern i la República. La
conspiració d’una part de l’exercit no s’atura fins al cop.

Es forma un govern republicà amb Azaña com a president. L’esquerra aplica el seu
programa i retorna l’autonomia a Catalunya.

DIFICULTATS

-Els socialistes, dividits entre la posició favorable de Prieto i la negativa i obstruccionista de

Largo Caballero (UGT), no entren al govern i afebleixen l’autoritat d’Azaña.

-L’esquerra amb el consentiment de la dreta destitueix al President de la República, Alcalá

Zamora, un error que afebleix al govern d’esquerres i facilita la conspiració militar.

- El nou president de la República serà Manuel Azaña, que esta en un càrrec on te menys
poder de decisió, i no aconsegueix que Prieto formi govern, el cap de govern serà Casares
Quiroga.

12
 -L'aplicació de les reformes, entre elles l'agrària, amb una major ocupació de terres pels
camperols al sud, provoca enfrontaments amb els grans-propietaris que consideren que
l’estat no controla la situació.

-La crisi socioeconòmica afecta els obrers i els patrons; les vagues i disturbis de les
organitzacions socialistes i anarquistes són continues i l’ordre públic és deteriora.

- Els falangistes i l’extrema dreta inicien lluites al carrer per tal de desestabilitzar la
República i justificar el cop d’estat.

-Els principals partits polítics PSOE i CEDA no opten per l’estabilitat, a la violència verbal
es suma la física amb atemptats contra personatges coneguts i amb enfrontaments
armats entre grups de dreta i d’esquerra.
Uns volen una revolució social i uns altres una contra-revolució.

Azaña coneixedor de les conspiracions de l’exèrcit havia fet canvis i desplaçaments de

comandaments (Goded, Franco, Mola) que seran insuficients per evitar el cop.

A Catalunya amb el retorn dels presos, el restabliment de l‘Estatut i el Parlament la vida

política s'havia normalitzat tot i l’existència de vagues i alguns disturbis.

Finalment un part de l'exèrcit, que conspirava des d'abans de les eleccions de febrer,
aprofita un assassinat al juliol per justificar el seu cop d'Estat del 17/18 de juliol de 1936.

13
Activitats a concretar. Història Ed. Vicens Vives. 2016

Resum unitat. Pàg. 286-87.

Pàg. 264-265
Textos:
Comunicat d’Alfons XII (doc 2) activitat 2
Macià proclama la República Catalana (doc 4) activitat 4

1. Per què els resultats de les eleccions municipals van dur a la proclamació de la Segona
República?
3. Com és va formar el govern provisional? Qui en va ser elegit president? Quins partits i
participaven?
5. Que va provocar l’onada anticlerical de 1931?

Bienni reformista
Pàg. 266-267
Doc. 3 Sistema de partits i organitzacions obreres de la II República.

Text. Discurs d’Azaña sobre la qüestió religiosa.

1. Explica les característiques de la Constitució de 1931 i compara-la amb la monàrquica

del 1876.
5. Els temes que van aixecar més polèmica de la Constitució republicana.
6. El canvis que es van produir en el govern després de l’aprovació de la Constitució.

Pàg. 268-269
Textos:
Estatut de Núria. ex. 1, 5, 6
Discurs d’Azaña sobre l’Estatut. ex. 3
Pàg. 271
Textos:
La legislació sobre la dona.

Pàg. 272-73
Textos:
La llei de Reforma Agrària.
Art, 26 de la Constitució sobre religió.

Indiqueu del tractament que va rebre la religió i l’Església catòlica en la Constitució de

1931.

Pàg. 275
Text. Art, 48 de la Constitució sobre ensenyament
ex. 5 Reformes del primer bienni república, problemes que volien resoldre, objectius i
mesures.
ex. 6-7 Oposició i problemes reforma religiosa, ensenyament i militar.
Pàg. 276-77
Funcionament i actuacions de la Generalitat.
Pàg. 278-79

14
conflictes per la crisi econòmica i reorganització dretes (CEDA)

Pàg. 281
Activitats bienni conservador i fets d’octubre.

Pàg. 282-83
Textos:
La llei de contractes de conreu,1934
Proclama de Lluís Companys, 1934

Explica els Fets d’Octubre de 1934,

les causes // desenvolupament // conseqüències

Front Popular.
Pàg. 285.
ex. actuacions front popular. Disturbis dreta-esquerra. Preparació cop militar.

Pàg. 289.
Text.
Congrés de la CNT a Saragossa. Maig 1936
Programa del Front Popular. 1936

Expliqueu la importància i els idearis de la Lliga Catalana, d’Esquerra Republicana de

Catalunya i de la Confederació Nacional del Treball, i esmenteu-ne els líders principals.

Constitució de 1931

Sobirania Nació

Ideari Democràtic i progressista

Poders Legislatiu Corts Executiu Consell de ministres
Judicial jutges independents
Sufragi Universal (23)
Drets Drets i llibertats (temes socials)
Església Estat Estat laic (divorci i matrimoni civil)
Cambres 1
Anys 5

Aprovada per àmplia majoria (89 diputats absents)

15
Context històric. II República.

Europa Espanya Catalunya Moviment obrer

Occidental...
1929 «The Wall Depressió dels 30 ( + aturats)
Street Crash.» Afecta inicialment a
1930. «The Great Espanya amb una
Depression» d’abast reducció de les
mundial. inversions, una
davallada de les
exportacions i la
interrupció de
l’emigració

Els governs 1931. Es proclama la 1931. 1931.

europeus sense II República Generalitat
tradició democràtica Govern d’esquerres Govern d’ERC Manifest dels Trenta
– excepte G. Estatut de Núria es
Bretanya i França,...- presenta a Corts
adopten mesures Constitució de 1931
autoritàries o
dictatorials.
1932. F.D.Roosevelt 1932. Reformes del Estatut de 1932 1932. Insurrecció
president USA govern. anarquista Alt
Salazar dictador de Sanjurjada. Llobregat.
Portugal FAI controla CNT
1933. Hitler 1933. Creació de la Lliga Catalana. Matança
Canceller CEDA i Falange. Mort Macià. d’anarquistes Casas
d’Alemanya. Victòria electoral de Viejas.
Stalin depura als les dretes.
dissidents. Governs dretes.
1934. Hitler Contrareformes Fets de 6 d’octubre Octubre: Vaga
president CEDA entra al govern general (UGT) i
d’Alemanya. i insurrecció a
revolta d’Octubre Astúries.
1935.Hitler es Escàndol de Autonomia suspesa.
rearma. Itàlia l’estraperlo. Fundació POUM
envaeix Abissínia.
1936. Victòria del Victòria electoral del Victòria electoral del
Front Popular a Front Popular. Front d’Esquerres.
França. Cop d’estat militar, Es restableix la
Creació eix Roma- inici de la guerra civil Autonomia
Berlín. Fundació PSUC

16
17