El tema plantejat és si el model de societat on la feina que fas es basa només en les

teves capacitats, és millor que viure en una societat on, en canvi, que cada persona
pugui fer el que li agradi tingui facilitat per fer la feina. Les capacitats que tenen les
persones per fer una feina considerem que són les seves capacitats naturals e
innates i la seva educació rebuda.

El gran problema que hi ha en la societat on la gent treballi segons la seva capacitat

és la pèrdua de llibertat, viure en aquesta societat representa una gran restricció a
l'hora d'escollir feina. La gent amb poca habilitat en un aspecte pot aprendre i
millorar i acabar fent la feina bé. No obstant en aquest model de societat la gent
necessitaria menys formacio, ja que té facilitats innates per fer la feina i tothom faria
bé la seva feina, seria una societat òptima des d'un punt de vista funcional i
productiu.
L'altra societat et dona llibertat absoluta per escollir la feina, ja que la gent escolliria
per interès. El punt més positiu d'aquest sistema és la gran llibertat que té la
població, pel fet que poden acabar treballant d'allò que més l'hi interessa. I per
norma general quan a una persona li interessa alguna cosa acaba sent bona en allò.
També cal tenir en compte que seria una societat menys productiva, ja que la gent
tardaria més a formar-se i preparar-se per fer una feina, ja que no té les facilitats
innates.

Per mi és millor viure en una societat on cadascú pot treballar del que vulgui,
prioritzant la llibertat de cada persona. Perquè no sempre que et dona bé una cosa
t'agrada. I per mi és més important la felicitat de la gent que no pas la producció o
l'optimització de la producció.