FINS A ON PODEM ARRIBAR?

ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

1
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

Agraïments
Moltes gràcies a la nostra tutora Lidia López
per la seva col·laboració, ajuda i
disposició al nostre treball de recerca.

2
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

RESUM
La principal motivació del treball és l'interès de conèixer al màxim
els límits del nostre cos i les situacions extremes. Hem anat
recopilant informació sobre com actua el cos davant de situacions
extremes i casos de persones que han aconseguit arribar a aquests
límits i van poder sobreviure. Això s'ha fet en les màximes àrees
possibles. També es facilita informació sobre els factors que fan que
en algunes situacions es mor o es sobreviu. A continuació s'ha fet
una enquesta per saber que pensa la gent sobre els límits del cos
humà. I en l'apartat pràctic hem fet un experiment sobre la
capacitat de soportar les descàrregues elèctriques.
La conclusió que podem treure d'aquest treball és que la humanitat
infravalora el seu cos i és molt sorprenent fins a on podem arribar.

ABSTRACT
The motivation of the work is the interest in the topic of sport and
extreme situations plus the curiosity about the topic that has been
raised, trying to know the maximum limits of the human body. The
information has been collected on the cases of people who have
reached the limit. This has been done in as many areas as possible.
Information is also provided on the factors that lead to death or
survival in some situations. A survey was conducted to find out
what people think about the limits of the human body. And in the
practical section we did an experiment to know more about the
electrical discharges.
The conclusion we can draw from this work is that humanity
underestimates his body and it is very interesting to know how far
we can arrive.

3
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

ÍNDEX
Pàg.

INTRODUCCIÓ 6

1. TEMPERATURES EXTREMES 7

1.1. TEMPERATURA BAIXA 7

1.2. TEMPERATURA ALTA 8

2. RESPIRACIÓ 9

3. ABSÈNCIA D’ALIMENTS I AIGUA. 10

3.1. ABSÈNCIA D’AIGUA 10

3.2. ABSÈNCIA D’ALIMENTS 11

4. TENIM DATA DE CADUCITAT? QUINA? 12

5. QUANT TEMPS PODEM SOBREVIURE DESPRÉS D’UNA ATURADA CARDIOVASCULAR? 13

6. PRIVACIÓ DEL SON. 14

7. PRESSIONS. 16

7.1. PRESSIONS MÀXIMES. 16

8. DOLOR. 17

9.CAIGUDA D’ALÇADA. 18

10. FERIDES/COPS. 19

11. RADIACIÓ 20

12. LIMITS PSICOLÒGICS. 20

12.1. VIKTOR FRANKl 20

12.2. DOLOR PSICOLÒGIC. 21

13. ELECTROESTIMULACIÓ 22

14. EXPERIMENT 23

4
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

14.1. RECOLLIDA DE DADES 23

14.2. ANALISIS 23

CONCLUSIÓ 24

WEBGRAFIA 25

5
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

INTRODUCCIÓ

QUÈ ENTENEM COM A LÍMIT DEL COS HUMÀ?

Per començar el límit del cos humà és quan el cos no pot suportar o aguantar unes condicions o
situacions en concret. Alguns exemples són: temperatures extremes, un gran dejuni o privació del
son entre d'altres. També hem de tenir en compte que els límits no són només físics, també l'ésser
humà té límits psicològics, ja que és un ésser que viu en societat.

Arribar a aquests punts és molt difícil, solen ser situacions forçades, pel fet que arribar aquests
límits tan extrems és molt complicat en una vida normal i corrent. Quan el cos arriba a aquest
punt, comença a no funcionar correctament o inclús pot arribar a deixar de funcionar.

Amb aquest treball volem demostrar quins són els nostres límits de veritat, ja que en moltes de les
situacions en les quals ens enfrontem dia rere dia, creiem que hem arribat al nostre límit, però
encara podem donar molt de nosaltres mateixos.
Un dels altres objectius que tenim a l'hora de fer aquest treball és donar a conèixer alguns dels
casos de persones que han sigut capaços de superar situacions extremes, batent rècords mundials.
Per mostrar casos reals que ja són història, hem posat un cas únic a cadascun dels apartats.

En l'apartat pràctic farem un experiment enfocat en la capacitat que tenen les persones d'aguantar
el dolor. Un tema que ens crida molt l'atenció als dos integrants del grup i que creiem que pot ser
interessant per la resta. On tractarem preguntes com; el dolor és més físic o mental?, influeix a la
percepció del dolor el sexe de la persona?, aguantar el dolor és una capacitat que es pugui
entrenar? I moltes més qüestions que veurem al llarg del treball. Sens dubte un treball que
afrontem amb moltes ganes i motivació.

6
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

1. TEMPERATURES EXTREMES

1.1. TEMPERATURA BAIXA

Per començar parlarem de les temperatures més baixes, per entendre això hem de tenir en
compte el que és la temperatura interior del nostre cos i la temperatura exterior. La temperatura
interior és la temperatura a la qual està el nostre cos, que de mitjana és 37 graus centígrads,
mentre que la temperatura exterior o externa és la del nostre entorn.
El perill comença quan perdem més calor del que podem generar, llavors és quan la nostra
temperatura interna començar a baixar, ens posarem a la situació que estem sense cap mena de
roba, i la temperatura exterior és molt freda, llavors el nostre cos comença a disminuir la seva
temperatura i comença actuar de la següent manera.

Per començar, quan arribéssim als 35 graus patiríem una hipotèrmia i com a conseqüència
tindríem forts calfreds, la nostra pell es posaria pàl·lida perquè la nostra sang aniria cap a dins per
subministrar-se en els òrgans vitals. Als 30 graus entraríem en estat d'inconsciència fins a arribar
als 25 graus on patiríem una aturada cardíaca. Una vegada arribéssim entre els 24 i 23 graus la
nostra mort estaria pràcticament assegurada.

Això és el que passa generalment, però sempre hi ha casos aïllats com per exemple el milagrós cas
d'Anna Bågenholm, que gràcies al seu cas es va crear una nova teràpia a la medicina.
Aquesta dona estava esquiant, llavors va tenir un fort accident i va caure sota una capa de gel
sobre l'aigua, on va arribar a estar endinsada fins a 80 minuts . En estar sota l'aigua congelada la
seva temperatura corporal va disminuir ràpidament fins a arribar als 13,7 graus una cosa
clínicament impossible. Això va ser possible gràcies al fet què l'aigua freda, va refredar els seus
òrgans i cervell i aquests van reduir dràsticament la seva demanda d'oxigen, llavors després de
dues hores morta clínicament els metges la van poder salvar de manera milagrosa i els seus òrgans
no estaven danyats gràcies al fet que el fred els va protegir.

Avui dia s'utilitza una hipotèrmia terapèutica lleu d'entre 34 i 32 graus en operacions, i s'utilitza
per protegir els pacients en operacions complicades com per exemple: les de cor, cerebrovasculars
etc. I tot això és possible gràcies a Anna Bågenhol.

7
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

Figura 1: ABC. Anna Bagenholm.

1.2. TEMPERATURA ALTA

El record de la temperatura més alta registrada històricament va ser en el Vall de la mort a

California, al 1913 on es van registrar 54,4 graus centígrads.

Allà es celebra una maratón en juny de forma anual, consisteix en fer 213 km en condicions
extremes, el 30% de la gent abandona aquesta cursa. El mínim de temps que s’ha fet han sigut 21h
i 33min.

La calor externa que podem suportar depèn de diferents factors, a diferència del fred. Depèn del
nostre físic que tenim, l’esforç que ja portem a sobre, la nostra hidratació i sobretot la humitat. Ja
que la humitat impedeix que la suor s’evapori i el nostre cos no pugui baixar la seva temperatura
interior.
La temperatura externa màxima que el nostre cos pot arribar a suportar tenint en compte que
totes les variables ens afecten molt positivament, com per exemple, baixa humitat, bona hidratació
etc. Seria d’uns 60 graus, però com hem dit abans mai s’ha arribat a registrar temperatures tan
altes.

Parlant de la temperatura interior, per norma general el nostre cos pot arribar a suportar fins als 40
graus . A partir de 40 graus comença la hipertèrmia i això implica que els nostres òrgans comencen
a detenir-se.

8
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

Com sempre hi ha excepcions, Willie Jones va ser un home que va sofrir un cop de calor a
Califòrnia. Quan va arribar a l’hospital tenia una temperatura interior de 46,5, que és el record
registrat. Després de 24 dies a l’hospital va aconseguir sobreviure i recuperar-se.

2. RESPIRACIÓ

Segurament per la majoria de nosaltres aguantar més d'un minut sense respirar és molt difícil, i
ens fa la sensació de no poder aguantar més. Però la veritat és que podem arribar a estar fins a
tres minuts sense respirar i sobreviure sense problemes.

Per aguantar molt més sense respirar la tècnica més utilitzada i més eficaç és la apnea estàtica,
consisteix a estar totalment immòbils submergits en aigua freda. Aquesta tècnica funciona gràcies
al reflex d'immersió mamífer. Quan submergeixes la teva cara en aigua freda, els vasos sanguinis es
contrauen, la sang es desvia de les extremitats al cor i al cervell, això comporta una reducció
d'oxigen necessari en el nostre cos.
Amb aquesta tècnica, el francès Stephane Mifsud va arribar en el 2009 a la xifra d'11 minuts amb
35 segons. Va aconseguir aquest record fent l'apnea original que permet inhalar oxigen pur un cop
ja submergit a l'aigua.

En l'actualitat el rècord mundial el té l'Espanyol Aleix Segura que el va assolir a 2016 amb la xifra
de 24 minuts i 3 segons. Va poder aconseguir estar tant de temps, respirant oxigen pur durant 20
minuts abans de començar. Això es pot arribar aconseguir amb un llarg període d’entrenament.

Figura 2: Antena 3. Apnea Estàtica.

9
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

3. ABSÈNCIA D’ALIMENTS I AIGUA.

3.1. ABSÈNCIA D’AIGUA

Aguantar temps amb absència d’aigua depèn totalment de la situació, llavors us posarem 3
exemples. Un en del les millors condicions, un altre en les pitjors i el tercer en condicions normals.

Situació 1 (condicions desfavorables):

En condicions dolentes, com per exemple en mig d’un desert, amb absència d’aigua estaries
perdent un litre i mig d'aigua cada hora, llavors com no estem hidratats el nostre volum de sang
disminuiria. Això fara pujar la pressió sanguínia cada vegada més i com a conseqüència la sang és
faria més espessa i enganxosa, això fa més difícil que el cor bombegi per tot el teu cos. Llavors el
teu ritme cardíac hauria d'augmentar per compensar la manca de sang a algunes zones, una
vegada passa tot això arribaries a un punt que deixaries de suar mentre continues deshidratant-te.
Al cap de 15 hores hi hauria un xoc circulatori i la mort més que assegurada.

Situació 2 (condicions favorables):

En el cas contrari, en un lloc fred amb molt poc esforç físic podries prescindir d’aigua al voltant
d'una setmana. Ja que no suaries res i al fer molt poc esforç físic no es gastaria tan de pressa
l'aigua que ja tenim al nostre cos. Com a conseqüència podriem aguantar bastant de temps sense
aigua.

Situació 3 (condicions normals):

En una situació normal una persona sobreviu uns tres o quatre dies sense aigua. Que és el que sol
passar, ja que normalment en aquestes situacions s'hauria de fer algun tipus d'activitat física o bé
es suaria una mica.
El record registrat el té l'austríac Andreas Mihavecz, en 1979 va ser portat per error a un calabós i
un cop allà es van oblidar d'ell durant 18 dies. Aquest record té certa controvèrsia, ja que
s’argumenta que va sobreviure llepant la condensació de les parets de la cel·la. Gràcies a això va
aconseguir hidratar-se el prou per sobreviure.

10
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

Figura 3: ScienceAlert. Andreas Mihavecz.

3.2. ABSÈNCIA D’ALIMENTS

En el tema de l’absència d’aliments, influeixen dos grans factors, la reserva de grasa que tinguis al
teu cos. I els líquids que tinguis a disposició com: té, aigua, vitamines etc. Per posar-nos en
situació posarem un parell de d’exemples.
Cas 1:
Publicat per la Universitat de Medicina de dandi mostra el cas de l'escocès Angus Barbieri’s, el qual
pesava 207 kg. Es va sotmetre a un experiment supervisat per metges. El seu objectiu era arribar a
pesar 82 kg, és a dir, perdre 125 kg de pes. Va estar 382 dies sense ingerir cap aliment. Només
bebia begudes amb zero calories com per exemple: café, té, aigua carbonatada, vitamines etc. Va
poder sobreviure tot aquest temps sense menjar, perquè prenia vitamina B soluble en aigua que
ajuda a metabolitzar les reserves de greix.

Cas 2:
En el cas oposat en el que no es prenguin cap tipus de vitamina B i/o no es disposi de reserves de
greixos, una persona normal i corrent podria sobreviure uns 10 dies sense ingerir cap tipus
d’aliment. En el cas de que es tingués un bona hidratació és podria sobreviure un període més llarg
de temps. Una vegada pases aquest temps, la persona moriria consumit pel seu propi cos, sofrint
una de les pitjors morts possible.

11
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

4. TENIM DATA DE CADUCITAT? QUINA?

Aquesta pregunta és una mica controvertida de respondre, ja que hi ha diversos estudis que es
contradiuen. Alguns científics creuen que hi ha una edat límit que els humans no poden superar, i
és l'opinió popular. També hi ha qui pensa que en un futur podrem allargar moltíssim els anys de
vida, pel fet que actualment hi ha casos de persones amb edats impensables per la societat de fa
unes dècades.

L'any 2016, un grup d'investigadors de l'Escola de Medicina Albert Einstein de Nova York van
determinar que el límit eren els cent vint-i-cinc anys. La persona que més s'ha aproximat a aquesta
edat i de la qual se'n tingui constància és la francesa, Jeanne Calment, que va morir al cap de 122
anys i 164 dies al 1997. Actualment té el rècord Guinness de més longevitat a tota la història i els
científics consideren que aquest era un cas excepcional.

Alguns investigadors afirmen que després de dècades d'augments significatius en la longevitat

humana el creixement del límit màxim d'edat es va disminuir en la dècada de 1980 i ara s'ha aturat
sent el límit màxim d'edat de 115 anys. També diuen que perquè s'ocasioni una anomalia es
necessitarien 10.000 mons com el nostre per obtenir l'oportunitat que hi hagi una persona que
arribi 125 anys.

Quan es va publicar aquesta edat finita es va desencadenar un debat entre la comunitat científica i
molts van criticar aquest treball. Un estudi més recent va trobar que quan s'arriba a l'edat de 105
anys la possibilitat de morir s'estabilitza, el que dona lloc a pensar que podem superar els 125
anys. Això l'explicarem amb un exemple: algú amb 50 anys a aquesta edat és tres vegades més
probable que mori a l'any que ve que algú que té 30 anys. En comparació algú que ha aconseguit
viure fins als 105 anys té la mateixa possibilitat de viure fins als 106 que algú que té 120 anys i viu
fins als 121. Les seves possibilitats de morir ja no augmenten més estadísticament.

En l’actualitat la persona viva amb més edat és Juan Vicente Pérez Mora, viu a Venezuela i té 113
anys.

12
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

Figura 4: El Diario. Juan Vicente Pérez Mora .

5. QUANT TEMPS PODEM SOBREVIURE DESPRÉS D’UNA ATURADA

CARDIOVASCULAR?

El que entenem com mort és l’aturada cardiorespiratòria, que es pateix quan es para de bombar
sang i de respirar. En general es considera que amb quatre minuts d'aturada cardiorespiratòria el
cervell pateix danys irreversibles si no es rep cap massatge cardíac. Anomenem mort clínica a la
mort encefàlica (del cervell) que els metges poden diagnosticar amb electroencefalograma (veient
l’absència d’activitat elèctrica cerebral) o més modern amb ecografia Doppler del cervell. La
hipotèrmia pot perllongar el temps que el cervell no pateixi sense que li arribi l’oxigen. . Tot i que
pot ser que s'aconsegueix reanimar i finalment sobreviure. A continuació posarem un cas inèdit on
el pacient va aconseguir sobreviure després d’un llarg temps d’aturada cerebral.

En 2008 la nord-americana de 59 anys Velma Thomas va patir un infart, on va aconseguir el record

de la mort clinica més llarga que mai s'havia registrat. Els metges van intentar de tot per reanimar
aquesta dona, fins i tot les tècniques apreses amb el cas de Bågenhol. Induint hipotèrmia, però
durant 17 hores no es va detectar activitat cerebral, pols, o pressió sanguínia així que van decidir
desconnectar-la però 10 minuts. Més tard mentre els doctors li treuen els tubs de respiració,
Velma va començar a estossegar i es va despertar.

Figura 5: Gigazine. Velma Thomas.

13
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

6. PRIVACIÓ DEL SON

Què passaria si deixem de dormir del tot, la ciència porta investigant intensament més de 60 anys
el son, però sabem relativament poc sobre això. No sabem per què dormim i encara que
aparentment podria ser un problema ja que estem inconscients enfront de perills i depredadors.

Algunes de les hipòtesis més comunes sobre les seves funcions són la d'estalviar energia, reparar el
cos i el cervell, afinar el sistema immunitari, processar informació, regular emocions i reforçar la
memòria. L'excés de son podria portar-te problemes com malalties cardiovasculars, diabetis etc, al
contrari la falta de son crònica està relacionada amb malalties cardiovasculars, obesitat, depressió i
danys cerebrals.

Això és el que passaria si deixéssim de dormir durant uns pocs dies. Després de passar una nit
sense dormir no es patiria molt, de fet et trobaries prou bé, això es deu al fet que l'insomni
estimula la via mesolímbica, aquesta via allibera dopamina i et faria sentir feliç ple d'energia, però
aquest seria un miratge, ja que en realitat el teu cervell començarà a apagar-se lentament. Les
regions del cervell encarregades de planificar i avaluar decisions es van detenint donant lloc a un
comportament més impulsiu.
Al cap de 48 hores el teu cos perd l'habilitat de metabolitzar la glucosa amb normalitat i el sistema
immune deixa de funcionar, comences a posar-te pàl·lid, els teus ulls són cada vegada més
vermells i les ulleres són força visibles.
Al cap de tres dies es comença a descompondre les teves pròpies proteïnes dient adéu als músculs
del teu cos, el cos tractaria d'utilitzar energies de totes les fonts possibles. Fins i tot casos on tres
dies han donat lloc, al·lucinacions.
Amb aquestes hores de falta de son, es troben alts nivells de marcadors inflamatoris al torrent
sanguini. Eventualment, poden conduir a malalties cardiovasculars i pressió arterial alta. L'atenció i
concentració són mínimes i el cos activa el que s'anomena pilot automàtic.

El nord-americà Randy Gardner té l’impressionant record de 264 hores seguides sense dormir. Això
són 11 dies. Els informes de l'experiment mostraven que la seva salut mental es va mantenir
estable i fins i tot va vèncer una partida de pinball al desè dia però, un dels investigadors explica
tot el contrari. Entre el que destaca deliris, pèrdua de memòria, paranoies i pensament fragmentat.

14
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

L'últim dia no parlava bé i la seva atenció era molt curta, de fet el Guinness World Records ja no
inclou la privació voluntària de la son com un record, per no fomentar més intents. Després dels 11
dies sense dormir va dormir 15 hores seguides i no li va quedar cap mena de seqüela.

Encara no hi ha una data exacta de quan et moriries per privació total, ja que no hi ha casos
registrats de persones que hagin mort per privació de somni voluntari. Tot i que n'hi ha una
malaltia anomenada insomni familiar fatal que impedeix completament la son i sembla ser el límit
final amb víctimes que moren en un termini màxim de 3 mesos, pero solen durar menys temps.

Figura 6: La Razón. Randy Garner.

7. PRESSIONS.

7.1. PRESSIONS MÀXIMES.

Els humans, encara que no sigui una cosa que es tinguin present, també tenen un límit sobre la
pressió que poden suportar. L'única situació real a la terra per la qual una persona pugui morir per
la pressió és sota l'aigua. Sense les precaucions adequades enfonsar-se de més podria ser mortal.

La pressió normal, a la que estem constantment és d'una atmosfera (atm.) Als 10 metres de
profunditat sota l'aigua estem a dues atm, als 20 metres a tres atm. I així successivament, cada deu
metres augmenta una atmosfera.

A mesura que es baixa, la pressió de l'aigua augmenta, i el volum d'aire al cos disminueix. Això pot
causar problemes, com dolor en els pits paranasals o una ruptura de timpà. A mesura que puja, la
pressió de l'aigua disminueix, i l'aire als pulmons s'expandeix. Però això no és el més perillós, el
que fa més dany al cos humà és el canvi ràpid de pressió. En una immersió pujar molt de pressa

15
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

pot resultar fatal, ja que la descompressió en el busseig és una malaltia que es pot patir si l'ascens
es fa incorrectament.

A les immersions la pressió externa de l'aigua comprimeix els pulmons i, per tant, l'aire al seu
interior. L'aire es compon aproximadament d'un 21% d'oxigen i un 78% de nitrogen. L'aire és
sotmès a gran pressió quan fas una immersió. Per això, al moment de pujar, el nitrogen, que és
barreja l'oxigen, forma bombolles al teu organisme. Les bombolles de nitrogen poden passar a la
sang (causant embòlies), moure's d'on s'han format o quedar-s'hi. Aquestes bombolles es formen
causant la síndrome de descompressió al moment de l'ascens. Passa sempre que la pujada sigui en
un curt període de temps. Els símptomes comencen a aparèixer a partir de les 6 hores i comencen
amb fatiga i dolor de cap. Si no és tractat pot arribar a patir dificultat per parlar confusió i visió
distorsionada. També cal tenir en compte que l'oxigen a partir dels 60 metres es torna tòxic pel cos
humà.

En el busseig lliure, la limitació és el rendiment de la glopada d'aire. El rècord mundial està 128
metres de profunditat amb aletes i 101 sense aletes.
En el cas del busseig amb scuba, l'aire és comprimit a alta pressió buscant que pugui ser respirat
pel bus tot i la pressió exterior. La majoria dels bussos no estan autoritzats a superar els 40 metres i
passar els 65 és ja perillós: és el punt en el qual la pressió fa que l'oxigen es torni tòxic. Això es
supera amb mescles de gasos especials. En superar els 130 m apareix la síndrome neurològic d'alta
pressió, una malaltia neuronal. En tot cas són poques les persones que passen d'aquest punt.

També hi ha la narcosi per nitrogen, que és com una borratxera causada per la manca de capacitat
per eliminar el nitrogen del cos. Pot causar la mort del bus per fer-ho incórrer en errors.

Només 10 o 11 persones han aconseguit arribar fins als 240 metres de profunditat i en tot cas el
rècord d'immersió absoluta actual està en 330 metres. La immersió és fàcil, lentament en uns 15
minuts, el difícil és pujar amb l'excés de nitrogen diluït en el cos i la sang, ja que al disminuir
novament la pressió aquest nitrogen tornarà a ser gasós, buscant explosivament sortir per tots els
teixits del cos. L'autor del recorregut va trigar 13 hores a l'ascens.

16
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

Figura 7: El Mundo. Loic Leferme rècord d’immersió absoluta.

8. DOLOR.

Què és el dolor?, el dolor és un senyal del sistema nerviós que indica que alguna cosa no va bé. És
una sensació desagradable, com una punxada, formigueig, picadura, ardor o molèstia. El dolor pot
tenir diferents intensitats llavors pot ser agut o sord, també pot ser intermitent o ser constant. A
més té una manera de mesurar-se professionalment, amb les unitats de dolor.

Aquestes unitats de dolor són abstractes, i diferents accions tenen assignades un diferent nombre
d'aquestes unitats, depenen si el dolor que provocant en el nostre cos és major o menor. Cal dir
que cada persona té una percepció pròpia i que la sensació de dolor pot variar molt d’una persona
a un altre.

Com tal un ésser humà no pot morir simplement de dolor, una persona pot sentir un dolor molt
gran i morir, però mor per diferents motius, no per la sensació de dolor, ja que el dolor és un
sistema natural que t’avisa que alguna cosa no està bé en el teu cos.

Malgrat tota aquesta informació el nostre cos sí que pot experimentar algun límit i col·lapsar.

Les unitats de dolor comencen al número 1, significa que la sensació és molt suportable, i l’escala
arriba fins a 65 unitats de dolor. A la xifra de 45 unitats del dolor, el nostre cos pot començar a no
aguantar més la sensació de dolor i desmaiar-se. Això depèn molt també de la persona i la
situació.

17
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

A continuació posarem uns exemples de quines situacions no col·lapsarà el nostre cos fent-lo
desmaiar i quines altres situacions sí.
Una de les circumstàncies que no arribaria a les 45 unitats de dolor seria una migranya, també
trobarem una descàrrega elèctrica provocada per un endoll, un tall a un dit o fins i tot cremar-nos
amb oli bullent.
En canvi, aquestes situacions a continuació serien causants de provocar un desmai. Per exemple
tenir un part natural, ja que les unitats de dolor serien molt elevades, beure àcid, ser atropellat a
més de 40 km/h o fins i tot una puntada implicant molta força als testicles.

9.CAIGUDA D’ALTURA.

Els dos factors que determinen si es sobreviu o no a una caiguda d’altura, són la superfície on es
cau i l’altura a la que comença la caiguda, que és sinònim a la velocitat màxima a la qual pot
arribar la persona. Tot i que als 450 metres ja s'assoleix la velocitat màxima que son 190 km/h. És a
dir que és el mateix una caiguda de 500 metres que una de 2000 metres, ja que la velocitat que
s’agafaria seria la mateixa. Per això`, també depèn del pes de la persona, de la posició o si hi ha
algun objecte de pel mig.

La millor forma per caure i tenir més possibilitats de sobreviure seria de peu, amb les cames
relaxades i utilitzant-les per amortir. S’utilitzarien les cames, ja que no tenen cap òrgan vital i el cos
humà pot prescindir d’aquestes.

Les millors superfícies per aterrar serien una capa de neu com a mínim superior a mig metre, una
acumulació de palla, uns arbustos espessos i grans, o fins i tot en arbres espessos. Tot això frenaria
la caiguda i faria créixer les possibilitats de sobreviure exponencialment. Per tot el contrari aterrar
en aigua, que per lògica podries pensar que et podria ajudar a sobreviure, seria com aterrar a
ciment.

El record de caiguda el te Vesna Vulović amb una caiguda de 10.160 metres i sobreviure. Això va
ser possible a què es va quedar atrapada en una part de l'avió, ja que l'avió es va partir per tres. La
part posterior va caure a la neu en una zona boscosa, amb ella dins. Una mica abans d’aterrar es va
desmaiar el qual va fer que la seva pressió arterial baixes molt i gràcies a això el seu cor no va

18
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

explotar. Per sort una persona que vivia per la zona va anar al rescat i li va donar primers auxilis.
Les autoritats van arribar i la van curar. Vulović va sofrir: fractura i hemorràgia de crani, les dues
cames trencades, la pelvis totalment destruïda , i unes vèrtebres danyades.
Finalment, es va recuperar parcialment, va aconseguir tornar a caminar però, moltes altres coses
no les van ser possibles.

Figura 8: Eltiempo.com. Vesna Vulovic.

10. FERIDES/COPS.

En aquest apartat hem trobat molta variació en la informació, ja que realment en cada cas és un
món en el que respecta a un cop. Aci que hem fet un resum i parlem dels casos més comuns. En
l’altre apartat, ferides, ens hem centrat més en el que respecta a la pèrdua de sang.

El com afecta un cop al nostre cos depèn de diversos factors: la força amb la qual es fa aquest cop i
el lloc on s'aplica, la resistència del lloc implicat, la predisposició a rebre el cop (contracció
muscular)...
Un exemple de com afecten els factors: un traumatisme al cap pot desenvolupar en una
hemorràgia interna i donar molts problemes importants, en canvi, el mateix traumatisme al braç
no fa perilles la teva vida.
La capacitat de resistència als cops varia segons la zona del nostre cos, ja sigui per tenir òrgans
vitals a prop o per la resistència en si mateixa.
Com a conclusió podem afirmar que el cop en si mateix no és el més rellevant sinó el lloc on és
rebut.

El tema de les ferides sí que està millor especificat. La quantitat de sang que podem perdre i
sobreviure varia en funció de l'estat de salut de la persona, edat i pes però una persona mitjana

19
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

entre 70-80 kg té uns 5 litres de sang, dels quals pot donar aproximadament mig litre de sang
sense sentir marejos, en perdre aproximadament el 25% del volum total de la sang, les venes
s'estrenyen pel buit i ocorre una baixa de pressió sanguínia fins a perdre el coneixement. En perdre
una mica més del 30%, llavors començaran a disminuir els factors coagulants de la sang. Una
vegada sobrepassat aquest punt es molt dificil sobreviure.

Sempre que es fa una ferida en aquest cas gran i crítica, s'ha de fer qualsevol cosa per poder
tapar-la i no morir de desangrament, ja que si per exemple perd un braç o cama tardaries solament
30 segons a estar inconscient i de 5 a 10 minuts en morir. Aquest desangrament accelerat es podria
parar per exemple tapant la ferida amb un drap o fent un torniquet.

11. RADIACIÓ

La radiació planteja un perill a llarg termini perquè muta l'ADN, reescrivint el codi genètic de
maneres que poden conduir al creixement de cèl·lules canceroses.

Per a l'enginyer nuclear, P. Caracappa, el límit és de 5 i 6 Sieverts (Sv és la unitat derivada que
mesura la dosi de radiació absorbida). En aquests casos i segons l'expert, en pocs minuts afectarà
massa cèl·lules perquè el nostre cos puc arreglar-ho immediatament.

Podem comparar amb el que ha passat a Fukushima. Alguns treballadors de la central nuclear
japonesa van absorbir entre 0,4 i 1 Sv de radiació per hora mentre s'enfrontaven al desastre
nuclear. Encara que van sobreviure a curt termini, el risc de càncer de per vida va augmentar
exponencialment.

Figura 9: Mètode. Accidente Nuclear Fukushima.

20
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

12. LIMITS PSICOLÒGICS.

12.1. VIKTOR FRANKl

Viktor Frankl, va néixer en Viena el 1905 un 26 de març en una família d'origen jueu. Va
interessar-se per la psicologia i va estudiar medicina a la universitat de Viena. Va estar treballant
del que li agradava del 1932 al 1942, es va casar al 1941, no podia estar més content amb la seva
vida, però desgraciadament el 1942 ell, els seus pares i la seva dona van ser ingressats en un camp
de concentració.

Durant els 3 anys que va estar en el camp de concentració els seus pares i la seva dona van morir,
llavors es va trobar sol a Viena, sense sentit en la seva vida, ja que va perdre a les persones més
importants de la seva vida.

A conseqüència d’aquestes experiències tan dures que va viure aquest autor va poder escriure els
seus llibres i va trobar un nou tractament per a malalties, la logoteràpia. La logoteràpia, és una
modalitat psicoteràpia que consisteix en el fet que el pacient trobi sentit a la seva vida i així
superar les seves malalties.

Figura 10: Wikipedia. Victor Frankl.

21
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

12.2. DOLOR PSICOLÒGIC.

Les unitats de dolor les anomenarem NDM-> Nivell de dolor mental. Ara us posarem uns exemples
de situacions que ens pasan a la vida quotidiana i tenen un NDM baix i uns exemples de situacions
que pasan molt poc i tenen un NDM molt gran.

Situacions cotidianas que poden donar NDM en un nivell baix: morir a un videojoc (sobre 3 NDM),
perdre les claus (sobre uns 7), tallar-se el cabell malament(uns 18), perdre un document important
( uns 37), abollar un coche (63). Aquestes situacions casi mai tenen cap tipus de repercussió a
nivell psicològic.

Després hi han altres situacions que viuen menys gent però tenen un nivell molt alt de NDM i per
tant en alguns casos pot tenir repercussions. Aquestes situacions són les següents: veure a una
persona estimada sofrint un dolor molt gran (160 NDM), ser maltractat com a rutina (170 NDM),
quedar-se sense casa (232 NDM), pares divorciats ( fins a uns 250), divorciarse (262), la mort d’un
éser estimat (350)

Si patim només una d’aquestes situacions el més segur és que no patirem cap malaltia psicològica
però si s'ajunten vàries situacions de les quals hem anomenat i la persona no ho assimila bé o de la
millor manera possible, llavors li pot causar una severa depressió o moltes altres malalties
depenent de quines situacions hagi viscut. Moltes malaties psicològiques el que fan es que veiem
les coses diferents, que veiem coses on no n'hi ha, llavors és quan en el nostre cos deixa de
funcionar bé. I considerem que hem arribat a un límit.

22
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

13. ELECTROESTIMULACIÓ

La electroestimulacio és una tècnica molt utilitzada en l’àmbit de l’esport sobretot al fitness i

l'estètica. Consisteix a generar impulsos elèctrics, a través d’un aparell, als nostres músculs.
Aplicant l’aparell amb elèctrodes enganxats en la pell pròxima al múscul amb la intenció
d’estimular. Dins del món de l’electroestimulació trobem diferent tipus, TENS, corrent de Kotz,
NMES i FES.

TENS (Electroestimulació Nerviosa Transcutànea) també coneguda com “electroanalgèsia”, ja que

el seu objectiu és disminuir el dolor simptomàtic d'una determinada zona del cos. La TENS lliura
polsos elèctrics quadrats unidireccionals amb un corrent monofàsic o bifàsic.

NMES (Electro Estimulació Neuro Muscular) està destinada per enfortir la musculatura, mantenir i
augmentar la massa i la força muscular, a més de millorar el rang de moviment a persones sense
mobilitat.
Corrent de Kotz (ondes Russes) aquest tipus d'electroestimulació té com a finalitat la potenciació
muscular intensa, l'augment de la mida dels músculs i la resistència, raó per la qual és molt utilitzat
per a entrenament esportiu. També és altament tonificant i darrerament s'aplica amb fins estètics.

FES (Electro Estimulació Funcional) la seva finalitat no només és mantenir i enfortir la musculatura
afectada, sinó que també generar moviments funcionals, és a dir, que compleixin un propòsit (com
ara bipedestar, caminar, abast, prensió, deglució, etc.).

Les empreses d'electroestimulació posen diferents límits els seus aparells, però investigant ens
hem adonat que hi ha un límit màxim el qual cap aparell ha superat, aquest límit el trobem a les
999 mA. A partir d'aquesta potència, o si no en fem un ús responsable, una persona normal estaria
en risc de provocar-se una lesió muscular, o provocar-se l'aparició d'uns forts cruiximents que no
desapareixerien fins al cap de deu dies.

23
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

14. EXPERIMENT
Hem enfocat la part pràctica del nostre treball de recerca a l’apartat d’electroestimulació. Amb un
aparell electroestimulador (Blue Tense) hem fet un estudi on volíem veure si els factors de
l’activitat física i el sexe tenen a veure a l’hora de resistir els impulsos elèctrics.

Ho hem fet de la següent manera, hem col·locat els quatre elèctrodes a l'avantbraç anterior del
braç dominant. Vam aplicar sobre tots ells el programa de tonificació 1 del nostre Blue Tense, que
la seva funció és donar impulsos intermitents fins que passen uns quants segons, quan llavors és
quan fa una forta contracció del múscul. L’escala del nostre aparell és de 0 fins a 60 mA, llavors
hem apuntat fins a quin número han arribat les diferents persones que han participat, a partir
d’aquestes dades farem l'anàlisi i respondrem les nostres preguntes.

14.1. ANALISIS

Una vegada finalitzat el nostre experiment podem afirmar que els factors de sexe i nivell d'activitat
física influeixen clarament en el resultat de la nostra prova. En aquesta gràfica es pot veure que els
homes, de mitjana, han aguantat una mica més de 10 mA que les dones. Els homes han arribat de
mitja fins al 39 mA, les dones de mitja han arribat fins a 28 mA. També en la gràfica podem veure
que la mitja general ha sigut de 34 mA. Veient això podem sacar la conclusió que el sexe masculí
per norma general suporta millor l'electroestimulació.

24
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

L'altre factor que hem estudiat és el nivell d'activitat física, hem fet tres nivells en els quals hem
classificat a la gent segons l'activitat física que fa al seu dia a dia. Podem veure una clara relació
entre l'activitat física i la capacitat d'aguantar l'electroestimulació. Com més gran sigui l'activitat
física que faci una persona, de mitja, més gran serà la seva resistència a l'electroestimulació. En la
gràfica podem veure clarament que el resultat va augmentant de dreta a esquerra igual que el
nivell d'activitat física.

25
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

CONCLUSIÓ

Una vegada hem finalitzat el nostre treball, hem aconseguit arribar a la següent conclusió: els
humans no som conscients dels veritables límits del nostre cos, és més, tendim a infravalorar tot el
que aquest pot suportar. Després d’haver cercat tota la informació, i d'haver vist alguns dels casos
més extrems de supervivència, ens hem adonat que quan els humans ens enfrontem a situacions
molt complicades on fins i tot la nostra vida està en perill, som capaços de treure uns límits i unes
habilitats que no coneixem del nostre propi cos.

Al dia a dia moltes persones en qualsevol activitat, diuen “no puc més, he arribat al meu límit”
realment no saben el que diuen, ja que si aquestes persones realment sabessin on estant els límits
del seu propi cos quedarien molt impactades i, segurament, que no serien capaces de repetir
aquesta frase tant equivoca.

Moltes persones que han sortit al llarg del nostre treball, que han guanyat record Guinness o fins i
tot que han trobat noves formes de fer teràpia davant malalties són persones molt admirables i
que s'haurien de conèixer més, per aquest motiu s’han guanyat un lloc al nostre treball de recerca.

26
FINS A ON PODEM ARRIBAR? ELS LÍMITS DEL COS HUMÀ

WEBGRAFIA
Jorge, Miguel. 2017. “Cuáles son los límites del cuerpo humano antes de encontrar la muerte.”
Gizmodo.
https://es.gizmodo.com/cuales-son-los-limites-del-cuerpo-humano-antes-de-encon-17964
80041.

Lopez, Juan. n.d. “¿Cuál es la mayor presión (magnitud física) que el ser humano puede
soportar?” Quora. Accessed October 14, 2022.
https://es.quora.com/Cu%C3%A1l-es-la-mayor-presi%C3%B3n-magnitud-f%C3%ADsica-que
-el-ser-humano-puede-soportar.

Martín, Azucena. 2017. “Éste es el tiempo máximo que se puede sobrevivir sin beber agua, con
excepciones.” El Español.
https://www.elespanol.com/ciencia/salud/20171201/266223376_0.html.

Méndez, Roberto. 2020. “Este es el tiempo máximo que una persona puede estar sin comer.” El
Español.
https://www.elespanol.com/ciencia/nutricion/20200404/tiempo-maximo-persona-puede-s
in-comer/478952424_0.html.

Sandri, Piergiorgio M. 2012. “Los límites del ser humano.” La Vanguardia.

https://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120413/54283460384/los-limites-del-ser
-humano.html.

¿Y sí? 2020. “¿Y si DEJÁRAMOS de DORMIR?” YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=zz3H6ilmOXw.

¿Y sí? 2020. “¿Y si llevamos el CUERPO HUMANO al LÍMITE?” YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=APqnauZObmA.

¿Y sí? 2020. “¿Y si CAYÉSEMOS desde 10.000 METROS?” YouTube.

https://www.youtube.com/watch?v=TKdd9hPKCAU.

27