Gub. Tema 17 Etica 1a Parte

GUB. TEMA 17 PART I - Ètica i deontologia ...
TEMA 17 PART I. Ètica i deontologia professional.

Declaració universal dels drets humans de l'ONU.
Carta dels drets fonamentals de la UE. Codi europeu
d'ètica de la Policia. Codi ètic de la policia de
Catalunya. El vigent Pla d'Igualtat d'oportunitats
entre homes i dones de l'Ajuntament de Barcelona. La
violència de gènere i els delictes d'odi.
ÈTICA I DEONTOLOGIA PROFESSIONAL
La moral consisteix en un sistema de regles no jurídiques, sinó sentimentals.
La ètica és la ciència que determina la rectitud i el sentit del comportament humà, segons uns
principis normatius dels quals deriven uns deures i unes obligacions.
La deontologia és la ciència o tractat que estudia els deures i l’ètica professional. Un conjunt de
deures professionals que han d’inspirar la totalitat de la conducta d’un professional perquè
provenen de regles ètiques i de principis morals bàsics.
Algunes professions han elaborat uns codis d’ètica professional per escrit. El precedent més
antic és el famós “Jurament d’Hipòcrates”, on es troba una bona part de l’ètica i la
moral mèdiques que va elaborar el metge Hipòcrates, quatre segles abans de Crist.
La nova funció policial que recull la Recomanació 2001/10 d’àmbit europeu modifica l’actitud de la
policia ver a la ciutadania. Anteriorment, cada ciutadà era percebut com un potencial infractor al
qual calia vigila. Ara, la perspectiva és totalment diferent: cal protegir la ciutadania tot
garantint l’exercici dels seus drets i llibertats fonamentals.
L’agent policial només pot limitar els drets de qualsevol persona si aquests entren en col·lisió amb
els drets d’una tercera persona, i la limitació només la pot fer durant el temps mínim
imprescindible.
Orígens de la deontologia policial
Els principis deontològics de la professió policial naixen amb la primera policia moderna: la policia
metropolitana de Londres, l’any 1829. Sir Robert Peel va considerar que els agents de la nova
policia no podien sortir al carrer sense uns principis que guiessin la seva actuació (ATENCIÓ: no
és el primer codi deontològic), que són:
Prevenir el delictes i el desordre
Respecte i confiança vers al ciutadà (policia assistencial)
Els ciutadans ens ajudaran si es noten respectats
A més col·laboració ciutadana, menys coacció serà necessària
Hem de ser independent, imparcial i no discriminatoris
Fer servir la força mínima imprescindible
La policia és un servei 24/365 pel ciutadà
No som jutges i per tant no jutgem
www.eureka.cat P ágina 1 de 30
Objectiu: eliminar els delictes al 100% i no actuacions visibles permanents
L’any 1956, s’aprova un codi deontològic de la policia en l’àmbit internacional com el Codi d’ètica
dels executors de la llei, adoptat per l’Associació de funcionaris de pau de l’Estat de Califòrnia.
Al 1991 es van afegir nous conceptes (corrupció, no tolerància, formació i responsabilitat dels
actes).
Nacions Unides va fer el Codi de conducta per a funcionaris encarregats de fer complir la
llei (1978).
I més tard, el Consell d’Europa va fer la Declaració sobre la Policia (1979), que es basa en el
codi de Nacions Unides.
Finalment, el més actual, és del Comitè de Ministres del Consell d’Europa, que va fer pública la
Recomanació (Rec 2001/10).
DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS DE L'ONU

Introducció
Els drets humans es defineixen generalment com aquelles llibertats, facultats, institucions o
reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició
humana, per tal de garantir-li una vida digna. Són, per tant, un conjunt de drets que corresponen a
totes les persones, només pel fet de ser éssers humans.
Posteriorment, i en ordre a la seva promoció i protecció, han estat traduïts en drets legals,
d’abast nacional (normes constitucionals) i internacional (tractats internacionals).
Els drets humans tenen unes certes característiques. Són: inherents, universals,
imprescindibles, inalienables, irrenunciables, efectius i interdependents i
complementaris.
Inherents: són innats a tots els éssers humans pel fet de ser-ho.
Universals: comprenen totes les persones en tant que deriven de la seva naturalesa i de la
dignitat humana
Imprescriptibles: no s’adquireixen ni es perden amb el transcurs del temps.
Inalienables: no es poden transmetre ja que pertanyen de manera indissoluble a la pròpia

essència humana
Irrenunciables: no se'n pot renunciar ni tampoc es poden cedir a tercers.
Efectius: no n’hi ha prou amb el seu reconeixement, sinó que s’han d’exercir, cosa que comporta
la seva incorporació al dret intern dels estats
Interdependents i complementaris: hi ha lligam entre ells, uns drets perfeccionen els altres,
tots formen una cadena les baules de la qual no es poden separar, s’han d’entendre com un tot.
La Declaració Universal dels Drets Humans i la seva transcendència en la professió

policíaca
Els tractats i els acords internacionals són els textos jurídics de compliment obligatori firmats entre
els Estats, es tracta de “contractes entre Estats”. Com tot acord de caràcter jurídic, s’estableixen
sancions en cas d’incompliment.
Aquests tractats i acords s’anomenen instruments internacionals, i junt amb La DUDH, són
normes de drets internacional i alhora d’interpretar drets fonamentals s’han de tenir
presents els principis interpretatius del dret internacional. Per aquest motiu hem d’utilitzar
l’expressió del “referent permanent internacional” . Per interpretar-los correctament, la CE
estableix altres principis que hem de tenir en compte, com el preàmbul i els articles 103-104.
La inclusió de la DUDH com a element de referència i interpretació dels drets fonamentals del Títol I
de la CE (article10.2), eleva el seu rang ètic a norma d’interpretació.
Els articles 103 i 104 (CE), per la seva inclusió en el Títol IV ( Del Govern i de l’Administració ), pel
seu contingut i pel seu ordre successiu, deixen clar que:
Les Forces i els Cossos de Seguretat formen part de l’Administració pública.
La missió de les Forces i els Cossos de Seguretat és “protegir el lliure exercici dels drets i de les
llibertats i garantir la seguretat ciutadana“ .
L’Administració serveix amb objectivitat els interessos generals, d’acord amb els principis
d’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coordinació.
L’Administració ha d’actuar sempre d’acord amb la llei i el dret. Això vol dir que actua sempre
d’acord amb el principi de legalitat.
Una llei orgànica (LO) establirà els principis bàsics d’actuació i els estatuts de la policia.
La Declaració Universal dels Drets Humans
Adoptada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides, resolució 217 A
(III), de 10 de desembre de 1948 Declaració Universal de Drets Humans
PREÀMBUL
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots
els membres de la família humana és el fonament de la llibertat, la justícia i la pau en el món,
Considerant que el desconeixement i el menyspreu dels drets humans han originat actes de
barbàrie que han ultratjat la consciència de la humanitat; i que s'ha proclamat com l'aspiració més
elevada de tothom l'adveniment d'un món on els éssers humans, deslliurats del temor i la misèria,
puguin gaudir de llibertat d'expressió i de creença, Considerant que és essencial que els drets
humans siguin protegits per un règim de dret per tal que les persones no es vegin forçades, com a
últim recurs, a la rebel·lió contra la tirania i l'opressió, Considerant també que és essencial de
promoure el desenvolupament de relacions amistoses entre les nacions, Considerant que els
pobles de les Nacions Unides han ratificat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en
la dignitat i el valor de la persona humana i en la igualtat de dret d'homes i dones; i que han
decidit de promoure el progrés social i millorar el nivell de vida dins d'una llibertat més àmplia,
Considerant que els Estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb
l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans i les
llibertats fonamentals, Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i llibertats és de la
més gran importància per al ple compliment d'aquest compromís, L'Assemblea General Proclama
aquesta Declaració Universal de Drets Humans com l'ideal comú a assolir per a tots els pobles i
nacions amb el fi que cada persona i cada institució, inspirant-se constantment en aquesta
Declaració, promoguin, mitjançant I'ensenyament i l'educació, el respecte a aquests drets i
llibertats i assegurin, amb mesures progressives nacionals i internacionals, el seu reconeixement i
aplicació universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els dels
territoris sota llur jurisdicció.
Article 1 Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de
consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.
Article 2 Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció
de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o
social, fortuna, naixement o altra condició. A més, no es farà cap distinció basada en l'estatut
polític, jurídic o internacional del país o del territori al qual pertanyi una persona, tant si és
independent com si està sota administració fiduciària, si no és autònom, o està sota qualsevol
altra limitació de sobirania.
Article 3 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4 Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: I'esclavitut i el tràfic d'esclaus són prohibits
en totes llurs formes.
Article 5 Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.
Article 7 Tots són iguals davant la llei i tenen dret, sense cap distinció, a igual protecció per la llei.
Tots tenen dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que violi aquesta Declaració i
contra qualsevol incitació a una tal discriminació.
Article 8 Tota persona té dret a un recurs efectiu prop dels tribunals nacionals competents que
l'empari contra actes que violin els seus drets fonamentals reconeguts per la constitució o per la
llei.
Article 9 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.
Article 10 Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i
amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i
obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal.
Article 11.
1. Tots els acusats d'un delicte tenen el dret que hom presumeixi la seva innocència fins que no es
provi la seva culpabilitat segons la llei en un judici públic, en què hom li hagi assegurat totes les
garanties necessàries per a la seva defensa.
2. Ningú no serà condemnat per actes o omissions que en el moment que varen ésser comesos no
eren delictius segons el dret nacional o internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a
l'aplicable en el moment de cometre el delicte.
Article 12 Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada, la seva família,
el seu domicili o la seva correspondència, ni d'atacs al seu honor i reputació. Tothom té dret a la
protecció de la llei contra tals intromissions o atacs.
Article 13
1. Tota persona té dret a circular lliurement i a triar la seva residència dins les fronteres de cada
Estat.
2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14
1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se'n.
2. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes
comuns o per actes oposats als objectius i principis de les Nacions Unides.
Article 15
1. Tota persona té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.
Article 16
1. Els homes i les dones, a partir de l'edat núbil, tenen dret, sense cap restricció per motius de
raça, nacionalitat o religió, a casar-se i a fundar una família. Gaudiran de drets iguals pel que fa al
casament, durant el matrimoni i en la seva dissolució.
2. Nomes es realitzarà el casament amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i

de l'Estat.
Article 17
1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.
2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18 Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret
inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i la llibertat, individualment o col lectivament,
en públic o en privat, de manifestar la seva religió o creença per mitjà de l'ensenyament, la
pràctica, el culte i l'observança.
Article 19 Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser
molestat a causa de les pròpies opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees
per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres.
Article 20
1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques.
2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.
Article 21
1. Tota persona té dret a participar en el govern del seu país, directament o per mitjà de
representants lliurement elegits.
2. Tota persona té dret, en condicions d'igualtat, a accedir a les funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se

mitjançant eleccions autèntiques, que hauran de fer-se periòdicament per sufragi universal i igual i
per vot secret o per altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat del vot.
Article 22 Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir,
mitjançant l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de
cada país, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva
dignitat i el lliure desenvolupament de la seva personalitat.
Article 23
1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció de la seva ocupació, a condicions equitatives i
satisfactòries de treball, i a la protecció contra l'atur.
2. Tota persona, sense cap discriminació, té dret a salari igual per igual treball.
3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i
la seva família una existència conforme a la dignitat humana, completada, si cal, amb altres mitjans
de protecció social.
4. Tothom té dret a constituir sindicats per a la defensa dels seus interessos i a afiliar-s'hi.
Article 24 Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de
la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25
1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri, per a ell i la seva família, la salut i el
benestar, especialment quant a alimentació, vestir, habitatge, assistència mèdica i als serveis
socials necessaris; també té dret a la seguretat en cas d'atur, malaltia, incapacitat, viduïtat,
vellesa o altra manca de mitjans de subsistència independent de la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una cura i a una assistència especials. Tots els infants,
nascuts d'un matrimoni o fora d'un matrimoni, gaudeixen d'igual protecció social.
Article 26
1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en la instrucció elemental
i fonamental. La instrucció elemental serà obligatòria. L'ensenyament tècnic i professional es
posarà a l'abast de tothom, i l'accés a l'ensenyament superior serà igual per a tots en funció dels
mèrits respectius.
2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del

respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; promourà la comprensió, la tolerància i
l'amistat entre totes les nacions i grups ètnics o religiosos, i fomentarà les activitats de les Nacions
Unides per al manteniment de la pau.
3. El pare i la mare tenen dret preferent d'escollir la mena d'educació que serà donada als seus
fills.
Article 27
1. Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat, a gaudir de les
arts i a participar i beneficiar-se del progrés científic.
2. Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions
científiques, literàries o artístiques de què sigui autor.
Article 28 Tota persona té dret a un ordre social i internacional en què els drets i llibertats
proclamats en aquesta Declaració puguin ser plenament efectius.
Article 29
1. Tota persona té deures envers la comunitat, ja que només en aquesta li és possible el lliure i ple
desenvolupament de la seva personalitat.
2. En l'exercici dels drets i les llibertats, tothom estarà sotmès només a les limitacions establertes
per la llei i únicament amb la finalitat d'assegurar el reconeixement i el respecte deguts als drets i
llibertats dels altres i de complir les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar
general en una societat democràtica.
3. Aquests drets i llibertats mai no podran ser exercits en oposició als objectius i principis de les
Nacions Unides.
Article 30 Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se en el sentit que doni cap dret a un
Article 30 Res en aquesta Declaració no podrà interpretar-se
GUB. TEMAen 17
el PART
sentitI -que doni
Ètica cap dret a ...
i deontologia un
Estat, a un grup o a una persona a emprendre activitats o a realitzar actes que tendeixin a la
supressió de qualsevol dels drets i llibertats que s'hi enuncien.
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA.

La Carta proclamada el 7 de desembre de 2000
Capítol 1: Drets de la persona
Capítol 2: Llibertats
Capítol 3: Igualtat
Capítol 4: Solidaritat
Capítol 5: Ciutadania
Capítol 6: Justícia
Capítol 7: Disposicions generals
PREÀMBUL
Els pobles europeus en crear entre ells una unió cada vegada més estreta, han decidit compartir
un avenir pacífic basat en valors comuns. Conscient del seu patrimoni espiritual i moral, la Unió
esta fundada en els valors indivisibles i universals de la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la
solidaritat, i es basa en els principis de la democràcia i de l'Estat de dret. En instituir la ciutadania
de la Unió i crear un espai de llibertat, seguretat i justícia, situa la persona en el centre de la seva
actuació. La Unió contribueix a la preservació i al foment d'aquests valors comuns dins del
respecte de la diversitat de cultures i tradicions dels pobles d'Europa, com també de la identitat
nacional dels Estats membres, i de l'organització dels seus poders públics en el pla nacional,
regional i local; tracta de fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible i garanteix la lliure
circulació de persones, béns i capitals, com també la llibertat d'establiment. Per això cal, tot
dotant-los de major presència en aquesta reforçar la protecció dels drets fonamentals, d'acord
amb l'evolució de la societat, del progrés social i dels avenços científics i tecnològics. La present
Carta referma, tot respectant les competències i missions de la Comunitat i de la Unió, com també
el principi de subsidiaritat, els drets reconeguts especialment per les tradicions constitucionals
comunes dels Estats membres, el Tractat de la Unió i els Tractats comunitaris, el Conveni Europeu
per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, les Cartes Socials adoptades
per la Comunitat i pel Consell d'Europa, com també per la jurisprudència del Tribunal de Justícia de
les Comunitats Europees i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Fruir d'aquests drets origina
responsabilitats i deures tant respecte dels altres com també de la comunitat humana i de les
futures generacions. En conseqüència, la Unió reconeix els drets i llibertats enunciats a
continuació.
CAPÍTOL 1 DIGNITAT
Article 1 Dignitat humana
La dignitat humana és inviolable. Serà respectada i protegida
Article 2 Dret a la vida
1. Tota persona té dret a la vida.
2. Ningú no podrà ser condemnat a la pena de mort ni executat.
Article 3 Dret a la integritat de la persona
1. Tota persona té dret a la seva integritat física i psíquica.
2. En el marc de la medicina i la biologia seran respectats en particular:
el consentiment lliure i informat de la persona de la qual es tracti, d'acord amb les modalitats
establertes a la llei
la prohibició de les pràctiques eugenèsiques i en particular de les que tenen per finalitat la
selecció de les persones;
la prohibició que el cos humà o parts seves en aquesta condició es converteixin en objecte de
lucre;
la prohibició de la clonació reproductora d'éssers humans.
Article 4 Prohibició de la tortura i de les penes o els tractes humiliants o degradants
Ningú no podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.
Article 5 Prohibició de l'esclavitud i del treball forçat
1. Ningú no podrà ser sotmès a esclavitud o servitud.
2. Ningú no podrà constret a realitzar un treball forçat obligatori.
3. Està prohibit el tràfic d'éssers humans
CAPÍTOL II LLIBERTATS
Article 6 Dret a la llibertat i a la seguretat
Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat.
Article 7 Dret a la vida privada i familiar
Tota persona té dret al respecte de la seva vida privada i familiar, del seu domicili i del secret de les
seves comunicacions.
Article 8 Protecció de dades de caràcter personal
1. Tota persona té dret a la protecció de les dades de caràcter personal que la concerneixen.
2. Aquestes dades seran tractades de manera lleial, per a fins determinats i sobre la base del
consentiment de la persona afectada o en virtut d'altres fonaments legítims previstos per la llei.
Tota persona té dret a accedir a les dades recollides que la concerneixin i a la seva rectificació.
3. El respecte d'aquestes normes quedarà subjecte al control d'una autoritat independent.
Article 9 Dret a contraure matrimoni i dret a fundar una família
Són garantits el dret a contraure matrimoni i el dret a fundar una família d'acord amb les lleis
nacionals que en regulin l'exercici.
Article 10 Llibertat de pensament, de consciència i de religió
1. Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió. Aquest dret implica
la llibertat de canviar de religió o de conviccions, com també la llibertat de manifestar la seva
religió o les seves conviccions individualment o col·lectivament, en públic o en privat. a través del
culte, l'ensenyament, les pràctiques i l'observança dels ritus.
2. Es reconeix el dret a l'objecció de consciència d'acord amb les lleis nacionals que en regulin
l'exercici.
Article 11 Llibertat d'expressió i d'informació
1. Tota persona té dret a la llibertat d'expressió. Aquest dret comprèn la llibertat d'opinió i la
llibertat de rebre o de comunicar informacions o idees sense que pugui haver-hi ingerència
d'autoritats públiques i sense consideració de fronteres.
2. Est garantida la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme..
Article 12 Llibertat de reunió i d'associació
1. Tota persona te dret a la llibertat de reunió pacífica i a la llibertat d'associació en tots els nivells,
especialment en els àmbits polític, sindical i cívic, cosa que implica el dret de tota persona de
fundar amb d'altres sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels seus interessos.
2. Els partits polítics a escala de la Unió Europea contribueixen a expressar la voluntat política dels
ciutadans de la Unió.
Article 13 Llibertat de les arts i de les ciències
Les arts i la investigació científica són lliures. Es respecta la llibertat de càtedra.
Article 14 Dret a l'educació
1. Tota persona té dret a l'educació i a l'accés a la formació professional i permanent.
2. Aquest dret inclou la facultat de seguir gratuïtament l'ensenyament obligatori.
3. Es respecten, d'acord amb les lleis nacionals que en regulin I'exercici, la llibertat de creació de
centres docents dins del respecte dels principis democràtics, com també el dret dels pares a
garantir l'educació i l'ensenyament dels seus fills de conforme a les seves conviccions religioses,
filosòfiques i pedagògiques.
Article 15 Llibertat professional i dret a treballar
1. Tota persona té dret a treballar i a exercir una professió lliurement elegida o acceptada.
2. Tot ciutadà de la Unió té la llibertat de buscar una ocupació, de treballar, d'establir-se o de

prestar serveis en qualsevol Estat membre.
3. Els nacionals de tercers països que estiguin autoritzats a treballar en el territori dels Estats
membres tenen dret a unes condicions laborals equivalents a aquelles de les que gaudeixen els
ciutadans de la Unió.
Article 16 Llibertat d'empresa
És reconeguda la llibertat d'empresa de conformitat amb el Dret comunitari i amb les legislacions i
pràctiques nacionals.
Article 17 Dret a la propietat
1. Tota persona té dret a gaudir de la propietat dels seus béns adquirits legalment, a usar-los, a
disposar-ne i a llegar-los. Ningú no pot ser privat de la seva propietat si no és per causa d'utilitat
pública, en els casos i condicions previstos per la llei i a canvi, en un temps raonable, duna
indemnització per la seva pèrdua. L'ús dels béns podrà ser regulat en la mesura que resulti
necessària per a l'interès general.
necessària per a l'interès general. GUB. TEMA 17 PART I - Ètica i deontologia ...
2. Es protegida la propietat intel·lectual.
Article 18 Dret d'asil
És garantit el dret d'asil dins del respecte de les formes de la Convenció de Ginebra de 28 de juliol
de 1951 i del Protocol de 31 de gener de 1967 sobre l'Estatut dels Refugiats i de conformitat amb
el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.
Article 19 Protecció en cas de devolució, expulsió o extradició
1. Estan prohibides les expulsions col·lectives.
2. Ningú no podrà ser retornat, expulsat o extradit a un Estat on corri un greu risc de ser sotmès a
la pena de mort, a tortura o a d'altres penes o tractes inhumans o degradants.
CAPÍTOL III IGUALTAT
Article 20 Igualat davant la llei
Totes les persones són iguals davant la llei.
Article 21 No discriminació
1. Està prohibida tota discriminació, i en particular l'exercida per raó de sexe, raça, color, orígens
ètnics o socials, característiques genètiques, llengua, religió o conviccions, opinions polítiques o
de qualsevol altre tipus, pertinença a una minoria nacional, patrimoni, naixement, discapacitat,
edat o orientació sexual.
2 Està prohibida tota discriminació por raó de nacionalitat en l'àmbit d'aplicació del Tractat
constitutiu de la Comunitat Europea i del Tractat de la Unió Europea, i sense perjudici de les
disposicions pertinents dels esmentats Tractats.
Article 22 Diversitat cultural, religiosa i lingüística
La Unió respecte la diversitat cultural, religiosa i lingüística.
Article 23 Igualtat entre homes i dones
La igualtat entre homes i dones serà garantida en tots els àmbits, inclusiu en matèria d'ocupació,
treball i retribució. El principi d'igualtat no impedirà el manteniment o l'adopció de mesures que
ofereixin avantatges concrets en favor del sexe menys representat.
Article 24 Drets del menor
1. Els menors tenen dret a la protecció i a les atencions necessàries per al seu benestar. Podran
expressar la seva opinió lliurement. Aquesta serà tinguda en compte en relació amb els assumptes
que els afectin, en funció de la seva edat i de la seva maduresa.
2. En tots els actes relatius als menors duts a terme per autoritats públiques o institucions
privades, l'interès superior del menor constituirà una consideració primordial.
3. Tot menor té dret a mantenir de forma periòdica relacions personals i contactes directes amb el
seu pare i la seva mare, a no ser si són contraris als seus interessos.
Article 25 Drets de les persones grans
La Unió reconeix i respecta el dret de les persones grans a dur una vida digna i independent i a
participar en la vida social i cultural.
Article 26 Integració de les persones discapacitades
La Unió reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a beneficiar-se de mesures que
garanteixin la seva autonomia, la seva integració social i processional i la seva participació en la
vida de la comunitat
CAPÍTOL IV SOLIDARITAT
Article 27 Dret a la informació i consulta dels treballadors en l'empresa
Caldrà garantir als treballadors o als seus representants, en els nivells adients, la informació i
consulta, amb antelació suficient en els casos i condicions previstos en el Dret comunitari i en les
legislacions i pràctiques nacionals.
Article 28 Dret de negociació i d'acció col·lectiva
Els treballadors i els empresaris, o les seves organitzacions respectives, de conformitat amb el Dret
comunitari i amb les legislacions i pràctiques nacionals, tenen dret a negociar i celebrar convenis
col·lectius, en els nivells adients. I a emprendre, en cas de conflicte d'interessos, accions
col·lectives por a la defensa dels seus interessos, inclosa la vaga.
Article 29 Dret d'accés als serveis de col·locació
Tota persona té dret d'accés a un servei gratuït de col·locació.
Article 30 Protecció en cas d'acomiadament injustificat
Els treballadors tenen dret a una protecció en cas d'acomiadament injustificat, de conformitat amb
ei Dret comunitari i amb les legislacions i pràctiques nacionals.
Article 31 Condicions de treball justes i equitatives
1. Tot treballador té dret a treballar en condicions que respectin la seva salut, la seva seguretat i
la seva dignitat.
2. Tot treballador té dret a la limitació de la durada màxima del treball i a períodes de descans
diaris i setmanals, com també a un període de vacances anuals retribuïdes.
Article 32 Protecció del treball infantil i protecció dels joves en el treball
Està prohibit el treball infantil. L'edat mínima d'admissió al treball no podrà ser inferior a l'edat en
què conclou l'escolaritat obligatòria, sense perjudici de disposicions més favorables por als joves i
salvades excepcions limitades. EIs joves admesos a treballar han de disposar d'unes condicions de
treball adaptades a la seva edat i han de ser protegits contra l'explotació econòmica o contra
qualsevol treball que pugui ser perjudicial per a la seva seguretat, la seva salut o el seu
desenvolupament físic, psíquic, moral o social. o que pugui posar en perill la seva educació.
Article 33 Vida familiar i vida professional
1. Serà garantida la protecció de la família en els plans jurídic, econòmic i social.
2. A fi de poder conciliar vida familiar i vida professional, tota persona té dret a ser protegida
contra qualsevol acomiadament per una causa relacionada amb la maternitat, com també el dret a
un permís pagat per maternitat i a un permís parental amb motiu del naixement o de l'adopció d'un
nen.
Article 34 Seguretat social i ajut social
1. La Unió reconeix i respecte el dret d'accés a les prestacions de la seguretat social i als serveis
socials que garanteixen una protecció en casos com la maternitat, la malaltia, els accidents
laborals, la dependència o la vellesa, com també en cas de pèrdua d'ocupació, segons les
modalitats establertes pel Dret comunitari i les legislacions i pràctiques nacionals.
2. Tota persona que resideixi i es desplaci dins de la Unió, té dret a les prestacions de seguretat
social i als avantatges socials d'acord amb el Dret comunitari i amb les legislacions i pràctiques
nacionals.
3. A fi de combatre l'exclusió social i la pobresa, la Unió reconeix i respecta el dret a una ajuda
social i a una ajuda d'habitatge por tal de garantir una existència digna a tota aquells que no
disposin de recursos suficients, segons les modalitats establertes pel Dret comunitari i les
legislacions i pràctiques nacionals.
Article 35 Protecció de la salut
Tota persona té dret a la prevenció sanitària i a beneficiar-se de l'atenció sanitària en les

condicions establertes per les legislacions i pràctiques nacionals. En definir-se i executar-se totes
les polítiques i accions de la Unió es garantirà un alt nivell de protecció de la salut humana.
Article 36 Accés als serveis d'interès econòmic general
La Unió reconeix i respecte l'accés als serveis d'interès econòmic general. tal com disposen les
legislacions i pràctiques nacionals, de conformitat amb el Tractat constitutiu de la Comunitat
Europea, a fi de promoure la cohesió social i territorial de la Unió.
Article 37 Protecció del medi ambient
Les polítiques de la Unió integraran i garantiran d'acord amb el principi de desenvolupament

sostenible un alt nivell de protecció i del medi ambient i la millora de la seva qualitat.
Article 38 Protecció dels consumidors
Les polítiques de la Unió garantiran un alt nivell dels consumidors.
CAPÍTOL V CIUTADANIA
Article 39 Dret a ser elector i elegible a les eleccions al Parlament Europeu
1. Tot ciutadà de la Unió Europea té dret a ser elector i elegible r en les eleccions al Parlament
Europeu en l'Estat membre en el qual resideixi, en les mateixes condicions que els nacionals
d'aquest Estat.
2. EIs diputats al Parlament Europeu seran elegits por sufragi universal lliure, directe i secret.
Article 40 Dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals
Tot ciutadà de la Unió Europea té dret a ser elector i elegible en les eleccions municipals de l'Estat
membre en eh qual resideixi en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest Estat.
Article 41 Dret a una bona administració
1. Tota persona té dret que les institucions i òrgans de la Unió Europea tractin els seus assumptes
de manera imparcial i equitativa i dins d'un termini raonable.
2. Aquest dret inclou en particular:
el dret de tota persona a ser escoltada abans que sigui presa en contra seva una mesura
individual que l'afecti desfavorablement;
el dret de tota persona a accedir a l'expedient que l'afecti, dins el respecte dels interessos
legítims de la confidencialitat i del secret professional i comercial;
l'obligació que incumbeix a l'administració de motivar les seves decisions.
3. Tota persona té dret a la reparació por la Comunitat dels danys causats por les seves
institucions o pels seus agents en l'exercici de les seves funcions, d'acord amb els principis
generals comuns als Drets dels Estats membres.
4. Tota persona podrà dirigir-se a les institucions de la Unió en una de les llengües dels Tractats i
haurà de rebre una resposta en aquesta mateixa llengua.
Article 42 Dret d'accés als documents
Tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que resideixi o tingui el domicili social en un
Estat membre té dret a accedir als documents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissió.
Article 43 El Defensor del Poble
Tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que resideixi o tingui el seu domicili social en
un Estat membre té dret a sotmetre al Defensor del Poble de la Unió els casos de mala
administració de les institucions o Òrgans comunitaris, amb exclusió del Tribunal do Justícia i del
Tribunal de Primera Instància en l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals.
Article 44 Dret de petició
Tot ciutadà de la Unió o tota persona física o jurídica que resideixi o tingui el domicili social en un
Estat membre té dret a accedir als documents del Parlament Europeu
Article 45 Llibertat de circulació i de residència
1. Tot ciutadà de la Unió Europea té dret a circular i residir en el territori dels Estats membres
2. De conformitat amb allò que disposa el tractat constitutiu de la Comunitat Europea, es podrà
concedir la llibertat de circulació als nacionals de tercers països que resideixin legalment en el
territori d'un Estat membre.
Article 46 Protecció diplomàtica i consular
Tot ciutadà de la Unió Europea podrà acollir-se, en el territori d'un tercer país en el qual no estigui
representat l'Estat membre del qual sigui nacional, a la protecció de les autoritats diplomàtiques i
consulars de qualsevol Estat membre, en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest Estat.
CAPITOL VI JUSTÍCIA
Article 47 Dret a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial
1. Tota persona els drets i llibertats de la qual, garantits pol Dret de la Unió, hagin estat violats té
dret a la tutela judicial efectiva.
2. Tota persona té dret que la seva causa sigui oïda equitativament i públicament i dins d'un
termini raonable, por un jutge independent i imparcial, establert prèviament por la llei. Tota
persona podrà fer-se aconsellar, defensar i representar.
3. Serà prestada assistència jurídica gratuïta als qui no disposin de recursos suficients sempre i
quan aquesta assistència sigui necessària por a garantir l'efectivitat de l'accés a la justícia.
Article 48 Presumpció d'innocència i dret a la defensa
1. Tot acusat és presumit innocent fins que la seva culpabilitat hagi estat legalment declarada. 2.
Serà garantit a tot acusat el respecte dels drets de la defensa.
Article 49 Principis de legalitat i de proporcionalitat dels delictes i de la penes
1. Ningú no podrà ser condemnat por una acció o una omissió que, en el moment en què hagi
estat comesa, no constitueixi una infracció segons el Dret nacional o el Dret internacional.
Igualment no podrà sor imposada una pena més greu que aquella aplicable en el moment en què
la infracció hagi estat comesa. Si, amb posterioritat a aquesta infracció, la llei disposa una pena
més lleu, aquesta haurà de ser aplicada.
2. Aquest article no impedirà el judici i el càstig d'una persona culpable duna acció o una omissió
que, en el moment de la seva comissió, fos constitutiva d'un delicte segons els principis generals
reconeguts pel conjunt de les nacions.
3. La intensitat de la pena no haurà de ser desproporcionada en relació amb la infracció.
Article 50 Dret a no ser acusat o condemnat penalment dues vegades pol mateix delicte
Ningú no podrà ser acusat o condemnat penalment por una infracció respecte de la qual ja hagi
estat absolt o condemnat en la Unió mitjançant sentència forma d'acord amb la llei.
CAPÍTOL VII DISPQSICIONS GENERALS
Article 51 Àmbit d'aplicació
1. Les disposicions d'aquesta Carta estan dirigides a les institucions i òrgans de la Unió, tot
respectant el principi de subsidiarietat, com també als Estats membres quan apliquen el Dret de la
Unió. Por tant, aquests respectaran els drets, observaran els principis i en promouran l'aplicació
segons les seves respectives competències.
2. Aquesta Carta no crea cap competència ni cap missió nova per a la Comunitat ni per a la Unió i
no modificarà les competències i missions definit pels Tractats.
Article 52 Abast dels drets garantits
1. Qualsevol limitació de 1exercici dels drets i llibertats reconeguts por aquesta Carta haurà de ser
establerta perla llei i respectar el contingut essencial dels esmentats drets i llibertats. Només es
podran introduir limitacions tot respectant el principi de proporcionalitat, quan siguin necessàries i
responguin efectivament a objectius d'interès general perseguits por la Unió, o a altres interessos
legítims en una societat democràtica o a la necessitat de protecció dels drets i llibertats dels
altres.
2. Els drets reconeguts por aquesta Carta que tonen el seu fonament en els Tractats comunitaris o
en el Tractat de la Unió Europea seran exercits en les condicions i dins els límits que aquesta
determinen.
3. En la mesura en la qual aquesta Carta contingui drets que corresponguin a drets garantits pel
Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, el sou sentit
i abast seran iguals als que els confereix aquest Conveni a no ser que aquesta Carta garanteixi
una protecció més elevada o més extensa.
Article 53 Nivell de protecció
Cap de les disposicions d'aquesta Carta no podrà ser interpretada com limitadora o lesiva dels
drets humans i de les llibertats fonamentals reconeguts, en el seu respectiu àmbit d'aplicació, po1
Dret Internacional i els convenis internacionals dels quals són part la Unió, la Comunitat o els
Estats membres, i en particular el Conveni Europeu por a la Protecció dels Drets Humans i de les
Llibertats Fonamentals, com també per les constitucions dels Estats membres.
Article 54 Prohibició de l'abús de dret

Cap de les disposicions d'aquesta Carta no podrà ser interpretada en el sentit que impliqui un dret
qualsevol a dedicar-se una activitat o a realitzar un acte que tendeixi la destrucció dels drets o
llibertats reconeguts en aquesta Carta o a limitacions més àmplies d'aquests drets i llibertats que
les previstos a aquesta Carta.
EL CODI EUROPEU D’ÈTICA POLICIAL

Consell d'Europa. Comitè de Ministres
Recomanació Rec. (2001) 10 del Comitè de Ministres als Estats membres sobre el Codi Europeu
d'Ètica de la Policia. (Adoptada pel Comitè de Ministres el 19 de setembre de 2001, en la 765ª
reunió dels Delegats dels Ministres)
Definició del camp d'aplicació
Aquest Codi s'aplica a les forces o serveis de policia públics tradicionals, o a altres òrgans
autoritzats i/o controlats pels poders públics el primer objectiu dels quals consisteix a garantir el
manteniment de l'ordre en la societat civil, i que estan autoritzats per l'Estat a utilitzar la força i/o
poders especials per a aconseguir aquest objectiu.
I. Objectius de la policia
1) Els principals objectius de la policia, en una societat democràtica regida pel principi de la
preeminència del dret, consisteixen en:
Garantir el manteniment de la tranquil·litat pública, el respecte de la llei i de l'ordre en la

societat.
Protegir i respectar les llibertats i drets fonamentals de l'individu tal com són consagrats,
principalment, en el Conveni Europeu de Drets Humans.
Prevenir i combatre la delinqüència.
Seguir el rastre de la delinqüència.
Facilitar assistència i serveis a la població.
II. Bases jurídiques de la policia
2) La policia és un òrgan públic que ha de ser establert per la llei.
3) Les operacions de policia han de portar-se sempre a cap de conformitat amb el dret intern i les
normes internacionals acceptades pel país.
4) La legislació que regeix la policia ha de ser accessible als ciutadans i suficientment clara i
precisa; arribat el cas, ha de completar-se amb reglaments clars igualment accessibles als
ciutadans.
5) El personal de policia està sotmès a la mateixa legislació que els ciutadans ordinaris; les
úniques excepcions a aquest principi només poden justificar-se per a assegurar el bon
desenvolupament del treball de la policia en una societat democràtica.
III. La policia i el sistema de justícia penal
6) Ha d'establir-se una clara distinció entre el paper de la policia i del sistema judicial, de la fiscalia
i del sistema penitenciari; la policia no ha de tenir cap poder de control sobre aquests òrgans.
7) La policia ha de respectar estrictament la independència i la imparcialitat dels jutges; en

particular, la policia no ha de posar objeccions a sentències o decisions judicials legítimes ni
obstaculitzar la seua execució.
8) La policia no deu, en principi, exercir funcions judicials. Qualsevol delegació de poders judicials a
la policia ha d'estar limitada i prevista per la llei. Ha de ser sempre possible impugnar davant un
òrgan judicial qualsevol acte, decisió o omissió de la policia relativa als drets individuals.
9) Convé garantir una cooperació funcional i apropiada entre la policia i el Ministeri Fiscal. En els
països en què la policia se situa sota l'autoritat del Ministeri Fiscal o dels magistrats instructors, ha
de rebre instruccions clares quant a les prioritats que determinen la política en matèria de
recerques criminals i al desenvolupament d'aquestes últimes. La policia ha de tenir informats als
magistrats instructors o al Ministeri Fiscal de la forma en la qual s'executen les seues instruccions
i, en particular, ha d'informar regularment de l'evolució dels assumptes penals.
10) La policia ha de respectar el paper dels advocats de la defensa en el procés de justícia penal i,
arribat el cas, contribuir a garantir un dret efectiu a l'accés a l'assistència jurídica, en particular en
el cas de les persones privades de llibertat.
11) La policia no ha de substituir al personal penitenciari, excepte en els casos d'urgència.
IV. Organització de les estructures de la policia
A. Generalitats
12) La policia ha d'organitzar-se de tal forma que els seus membres gaudeixin del respecte de la
població com a professionals encarregats de fer aplicar la llei com a prestataris de serveis.
13) Els serveis de policia han d'exercir les seues missions de policia en la societat civil sota la
responsabilitat de les autoritats civils.
14) Normalment, la policia i el seu personal uniformat han de ser fàcilment recognoscibles.
15) El servei de policia ha de beneficiar-se d'una independència operativa suficient enfront d'altres
òrgans de l'Estat en el compliment de les tasques que li incumbeixen i de les quals ha de ser
plenament responsable.
16) El personal de policia, a tots els nivells de la jerarquia, ha de ser personalment responsable
dels seus actes, de les seues omissions o de les ordres donades als seus subordinats.
17) L'organització de la policia ha de comptar amb una cadena de comandament clarament

definida. Ha de ser possible en tots els casos determinar el responsable superior en última
instància dels actes o omissions d'un membre del personal de la policia.
18) La policia ha d'estar organitzada de manera que promogui bones relacions amb la població i,
arribat el cas, una efectiva cooperació amb altres organismes, les comunitats locals,
organitzacions no governamentals i altres representants de la població, inclosos grups minoritaris
ètnics.
19) Els serveis de policia han d'estar disposats a proporcionar als ciutadans informacions
objectives sobre les seues activitats, sense desvetllar per això informacions confidencials. Han
d'elaborar-se línies directrius professionals que regeixen les relacions amb els mitjans de
comunicació.
20) L'organització dels serveis de policia ha d'incloure mesures eficaces pròpies per a garantir la
integritat del personal de policia i el seu adequat comportament en el compliment de la seua
missió, en particular el respecte de les llibertats i dels drets fonamentals de la persona
consagrats, principalment, en el Conveni Europeu de Drets Humans.
21) Han d'establir-se a tots els nivells dels serveis de policia mesures eficaces per a prevenir i
lluitar contra la corrupció.
B. Qualificacions, reclutament i fidelització del personal de policia
22) El personal de policia, qualsevol que sigui el seu nivell d'ingrés en la professió, ha de ser
reclutat sobre la base de les seues competències i experiències personals, que han d'adaptar-se
als objectius de la policia.
23) El personal de policia ha de ser capaç de demostrar discerniment, obertura de ment,

maduresa, un sentit de la justícia, capacitat per a comunicar i, arribat el cas, aptituds per a dirigir i
organitzar. Deu a més tenir una bona comprensió dels problemes socials, culturals i comunitaris.
24) Les persones que han sigut reconegudes culpables d'infraccions greus no han d'exercir
funcions en la policia.
25) Els procediments de reclutament han de basar-se en criteris objectius i no discriminatoris i

tenir lloc després de l'indispensable examen de les candidatures. A més, és convenient aplicar una
política que tingui com a objectiu reclutar homes i dones que representen als diferents
components als diferents components de la societat, inclosos grups minoritaris ètnics, sent
l'objectiu últim que el personal de policia reflecteixi la societat al servei de la qual es troben.
C. Formació del personal de policia
26) La formació del personal de policia, que ha de basar-se en els principis fonamentals com són la
democràcia, l'Estat de Dret i la protecció dels drets humans, ha de concebre's en funció dels
objectius de la policia.
27) La formació general del personal de policia ha d'obrir-se a la societat tant com siguipossible.
28) La formació general inicial hauria d'anar seguida, preferentment, de períodes regulars de
formació contínua i de formació especialitzada, i arribat el cas, de formació per a les tasques de
comandament i de gestió.
29) Una formació pràctica relativa a l'ocupació de la força i els seus límits pel que fa als principis
establerts en matèria de drets humans, principalment del Conveni Europeu de Drets Humans i de
la jurisprudència corresponent, ha d'integrar-se en la formació dels policies a tots els nivells.
30) La formació del personal de policia ha d'integrar plenament la necessitat de combatre el

racisme i la xenofòbia.
D. Drets del personal de policia
31) El personal de policia ha de beneficiar-se, per regla general, dels mateixos drets civils i polítics
que els altres ciutadans. Solament són possibles restriccions a aquests drets si són necessàries
per a l'exercici de les funcions de la policia en una societat democràtica, de conformitat amb la llei i
amb el Conveni Europeu de Drets Humans.
32) El personal de policia ha de beneficiar-se, com a funcionaris, d'una sèrie de drets socials i
econòmics tan àmplia com sigui possible. Han de beneficiar-se, en particular, del dret sindical o de
participar en instàncies representatives, del dret a percebre una remuneració apropiada, del dret
a una cobertura social i de mesures específiques de protecció de la salut i de la seguretat tenint
en compte el caràcter especial del treball de la policia.
33) Qualsevol mesura disciplinària presa contra un membre de la policia ha de ser sotmesa al
control d'un òrgan independent o d'un tribunal.
34) L'autoritat pública ha de recolzar al personal de la policia acusat de forma no fundada en

l'exercici de les seues funcions.
V. Principis directius relatius a l'acció/intervenció de la policia
A. Principis generals
35) La policia i totes les intervencions de la policia han de respectar el dret de qualsevol persona a
la vida.
36) La policia no ha d'infligir, fomentar o tolerar cap acte de tortura, cap tracte o pena inhumana o
degradant, qualsevol que sigui la circumstància.
37) La policia només pot recórrer a la força en cas d'absoluta necessitat i únicament per a
aconseguir un objectiu legítim.
38) La policia ha de verificar sistemàticament la legalitat de les operacions que es proposa dur a
terme.
39) El personal de policia ha d'executar les ordres regularment donades pels seus superiors, però
tenen el deure abstenir-se d'executar les que són manifestament il·legals i d'informar d'aquest
tema, sense por de qualsevol sanció en semblant cas.
40) La policia ha de dur a terme les seues missions de manera equitativa, inspirant-se, en
particular, en els principis d'imparcialitat i no-discriminació.
41) La policia només ha d'atemptar contra el dret de cadascun al respecte de la seua vida privada
en cas d'absoluta necessitat i únicament per a complir un objectiu legítim.
42) La recollida, l'emmagatzematge i la utilització de dades personals per la policia han de ser
conformes als principis internacionals que regeixen la protecció de dades i, en particular, limitar-se
al que és necessari per a la realització d'objectius lícits, legítims i específics.
43) En el compliment de la seua missió, la policia ha de tenir sempre present els drets fonamentals
de cadascun, tals com la llibertat de pensament, consciència, religió, expressió, reunió pacífica,
circulació i el dret al respecte dels seus béns.
44) El personal de policia ha d'actuar amb integritat i respecte cap a la població, tenint
especialment en compte la situació dels individus que formen part de grups particularment
vulnerables.
45) El personal de policia deu normalment poder testificar, en intervencions, la seua qualitat de
membre de la policia i la seua identitat professional.
46) El personal de policia ha d'oposar-se a qualsevol forma de corrupció en la policia. Ha d'informar

als seus superiors i a altres òrgans competents de qualsevol cas de corrupció en la policia.
B. Situacions específiques
1. Recerques de policia
47) Les recerques de policia han de fundar-se almenys en sospites raonables que una infracció ha
sigut comesa o va a cometre's.
48) La policia ha de respectar els principis segons els quals qualsevol que és acusat d'un delicte
penal ha de presumir-se innocent fins que un tribunal li jutge culpable i beneficiar-se de certs
drets, en particular el de ser informat en el termini més breu de l'acusació formulada en contra
seva i de preparar la seua defensa, bé personalment o bé per mitjà d'un advocat de la seua
elecció.
49) Les recerques policials han de ser objectives i equitatives. Han de tenir en compte necessitats
específiques de persones tals com els xiquets, els adolescents, les dones, els membres de les
minories, incloses les minories ètniques, o les persones vulnerables i adaptar-se en conseqüència.
50) Convindria establir, tenint en compte els principis enunciats en l'Article 48 anterior, línies
directrius relatives a l'adreça dels interrogatoris de policia. En particular, seria convenient
assegurar-se que aquests interrogatoris es desenvolupen de forma equitativa, és a dir, que els
interessats siguin informats de les raons de l'interrogatori i d'altres fets pertinents. El contingut
dels interrogatoris de policia ha de consignar-se sistemàticament.
51) La policia ha de tenir consciència de les necessitats específiques dels testimonis i observar
certes regles quant a la protecció i l'assistència que poden ser-los garantides durant la recerca,
en particular quan existeix un risc d'intimidació dels testimonis.
52) La policia ha de garantir a les víctimes de la delinqüència el suport, l'assistència i la informació

que necessiten, sense discriminació.
53) La policia ha de facilitar els serveis d'interpretació / traducció necessaris durant tota la recerca
policial.
2. Detenció / Privació de llibertat per la policia
54) La privació de llibertat ha de limitar-se tant com sigui possible i aplicar-se tenint en compte la
dignitat, la vulnerabilitat i les necessitats personals de cada persona detinguda. Les posades en
situació de detenció preventiva han de consignar-se sistemàticament en un registre.
55) La policia deu, el més acord possible amb la llei nacional, informar ràpidament a tota persona
privada de llibertat de les raons d'aquesta privació de llibertat i de qualsevol acusació manifestada
en contra seva i deu també informar, sense dilació, a qualsevol persona privada de llibertat del
procediment que és aplicable si escau.
56) La policia ha de garantir la seguretat de les persones en detenció preventiva, vetlar pel seu
estat de salut i garantir-los condicions d'higiene satisfactòries i una alimentació adequada. Les
cel·les de policia previstes a aquest efecte han de ser d'una grandària raonable, disposar
d'il·luminació i de ventilació apropiades i estar equipades de manera que permeti el descans.
57) Les persones privades de llibertat per la policia han de tenir el dret al fet que la seua detenció
sigui notificada a una tercera persona de la seua elecció, a accedir a un advocat i a ser
examinades per un metge, en la mesura del possible conforme a la seua elecció.
58) La policia ha de separar, tant com sigui possible, a les persones privades de la seua llibertat
presumptament culpables d'una infracció penal de les privades de la seua llibertat per altres
raons. Deu normalment separar-se als homes de les dones, així com a les persones majors dels
menors privats de llibertat.
VI. Responsabilitat i control de la policia
59) La policia ha de ser responsable davant l'Estat, els ciutadans i els seus representants. Ha de
ser objecte d'un eficaç control extern.
60) El control de la policia per l'Estat ha de repartir-se entre els poders legislatiu, executiu i judicial.
61) Els poders públics han d'establir procediments efectius i imparcials de recurs contra la policia.
62) Convindria fomentar la implantació de mecanismes que afavoreixin la responsabilitat i que es

basen en la comunicació i la comprensió entre la població i la policia.
63) En els Estats Membres han d'elaborar-se codis de deontologia de la policia que es basen en
els principis enunciats en la present recomanació i ser supervisats per òrgans apropiats.
CODI D'ÈTICA DE LA POLICIA DE CATALUNYA
ACORD GOV/25/2015, de 24 de febrer, pel qual s'aprova el Codi d'ètica de la Policia de
Catalunya.
Preàmbul
Principis, valors i competències
Una professió al servei de les persones
Cossos policials. Principis rectors
Actuació de la Policia. Àmbits d'aplicació
Policia i Administració de justícia
Gestió de la informació
I. Principis, valors i competències
La finalitat d'aquest Codi d'ètica és identificar aquells principis ètics exigibles a tots els
professionals de la Policia de Catalunya, indistintament del servei que prestin en el seu cos, d'on el
desenvolupin i del cos policial a què pertanyin, principis que haurien d’inspirar la seva actuació
mitjançant pràctiques que tendeixin a l’excel·lència.
S’entén per principis aquelles bases que en cap cas un policia no pot deixar de respectar en la
seva actuació. Es concreten en tres:
a. Garantir els drets i les llibertats de totes les persones,

b. Actuar amb integritat, proporcionalitat, congruència i oportunitat, i
c. Actuar amb absoluta neutralitat política i imparcialitat.
Molts dels valors inclosos en aquest Codi són presents en la vertebració de les societats
democràtiques. Els valors són horitzons de referència, realitats intangibles que mouen a obrar amb
excel·lència i que exigeixen als professionals de la Policia de Catalunya donar el millor de si
mateixos en el desenvolupament de la seva professió.
Els valors, quan són viscuts autènticament en la pràctica professional, s'expressen en la manera
d'obrar, de resoldre situacions difícils i d'interaccionar amb les persones i en la presa de decisions.
La Policia de Catalunya ha d’expressar aquests valors tant en els seus comportaments externs
com en la relació interna entre els seus membres, i hi ha d’haver una correspondència i
coherència entre els valors expressats, els valors practicats (a través de les actituds i els
comportaments) i els valors percebuts. L’exercici de la funció policial exigeix, a més de valors, el
domini de certes competències, és a dir, d’habilitats i destreses pròpies de la professió.
Els valors, les actituds i les competències s’agrupen en cinc àrees: la funció pública, la professió,
l’orientació a les persones, les relacions institucionals i l’entorn.
A. Funció pública
Voluntat de servei . La voluntat de servei dels agents de policia, com a servidors públics que
són, comporta una actitud de servei, d’atenció i d’ajuda a les persones. El servei públic és també
una prestació que les administracions donen sense cap tipus de discriminació en l’exercici de les
seves competències. La pràctica policial és un servei públic que protegeix la integritat, els drets i
les llibertats de les persones i que, a la vegada, vetlla per la pau i per la cohesió social. La Policia
de Catalunya té com a fita l’interès general, entès com el bé consensuat i no pas com la suma dels
interessos particulars. Per tant, no està al servei de cap causa privada o sectorial, tampoc de cap
grup de poder, ni obeeix interessos gremials o partidistes. Per portar a terme el seu propòsit, la
Policia ha d’actuar amb independència de criteri i llibertat d'acció.
Transparència . La transparència és un valor inherent a les institucions democràtiques. La

ciutadania exigeix, de manera creixent, que les institucions públiques i les organitzacions policials
expressin aquest valor, és a dir, que retin comptes del que fan i de com gestionen els recursos
públics. La transparència rau a facilitar l’accés a aquelles informacions que estiguin en poder de la
Policia de Catalunya, quan siguin d’interès per a la defensa dels drets i llibertats de les persones.
El deure de transparència no ha de ser obstacle per poder preservar informacions d’interès
general fins que sigui oportú fer-les públiques.
B. Professió
Proximitat . El valor de la proximitat és un tret característic de la Policia de Catalunya. Per

proximitat s’entén que l’agent de policia ha de ser accessible al ciutadà i ha d’exercir la funció que
li correspon amb amabilitat i empatia per tal de fer-se proper a tota persona.
Professionalitat . El valor de la professionalitat evoca el deure de desenvolupar la funció policial

amb dedicació, capacitat, eficàcia i eficiència, tenint cura de la formació continuada i del
desenvolupament de les pròpies capacitats, així com de la seva actualització.
La professionalitat implica el domini de coneixements (saber) i d'habilitats (saber fer) i unes

actituds adequades (saber estar). Exigeix una doble competència: una de tipus tècnic, que es
refereix als coneixements, a les destreses i a les pràctiques pròpies de la professió, i una altra de
tipus ètic, que es refereix a l'assumpció de valors que facin el professional digne de confiança.
Exemplaritat . Els agents de policia estan cridats a exercir les seves funcions de manera
exemplar per preservar la necessària confiança que s’ha de tenir vers els cossos policials i
guanyar-se el respecte i l’autoritat reconeguda. L’exemplaritat consisteix a actuar de manera justa,
rigorosa i íntegra, sense obtenir avantatges indeguts per la funció que la Policia desenvolupa i
utilitzant les prerrogatives inherents a la seva missió únicament per al compliment de les seves
funcions. Els ciutadans observen atentament els agents de policia i esperen d’ells una conducta
modèlica en l’exercici de la funció pública.
Seny . El seny és aquella qualitat humana que mou a la pràctica del discerniment abans
d’emprendre les decisions. És una característica bàsica en tots els membres de la Policia de
Catalunya independentment de la funció que desenvolupin. És assenyat qui pren decisions
avaluant les possibles conseqüències que se'n desprenen, tant per a les persones com per al
mateix cos de Policia, i anticipa els possibles danys i perjudicis que se'n poden derivar. La pràctica
d'aquesta qualitat és bàsica per evitar mals majors, per garantir la seguretat dels agents i per
cercar les millors solucions possibles.
Temprança . L'agent de policia, en l'exercici de la seva professió, es troba, molt sovint, pressionat
i sotmès a forts estímuls exteriors que poden afectar-lo emocionalment. La temprança és aquella
qualitat humana que predisposa a l'autodomini mental, al control emocional i a l’autoconsciència,
a una gestió intel·ligent i adequada de les emocions, sobretot en circumstàncies de gran pressió i
tensió. El govern de les pròpies emocions és fonamental per garantir un bon exercici de la
professionalitat.
Responsabilitat . És responsable qui treballa amb dedicació i compleix les seves obligacions. Un
agent actua responsablement quan respon de les seves decisions, assumeix les conseqüències
legals, ètiques i morals de les accions i de les omissions passades i presents, i està disposat a
donar-ne compte i a posar els mitjans necessaris per atendre les decisions presents i futures. La
responsabilitat evoca, a la vegada, la cura i l'atenció als grups més vulnerables de la societat.
Consisteix a respondre, amb generositat, a les necessitats de les persones.
Consisteix a respondre, amb generositat, a les necessitats
GUB. de les 17
TEMA persones.
PART I - Ètica i deontologia ...
Coratge La capacitat d'afrontar situacions difícils o incertes forma part de la professió policial. El
coratge és la qualitat humana que predisposa l'agent de policia a confiar en les seves pròpies
forces i en les dels membres del cossos per respondre a situacions difícils i per vèncer els
obstacles a fi de garantir la seguretat i la pau social.
El coratge faculta l’agent de policia per afrontar situacions de risc que exigeixen intuïció, destresa i
força, posant en perill, si convé, la pròpia integritat física, en benefici del bé comú i de la
seguretat.
Coneixement . El valor del coneixement exigeix una atenció permanent als nous models i estils
professionals, pressuposa un desig de millora i de modernització i la voluntat explícita d'integrar les
millors pràctiques per tal que la funció policial al conjunt del nostre país estigui a l'altura dels
temps actuals.
El coneixement, la recerca i la innovació són elements bàsics perquè la Policia de Catalunya sigui
eficient i eficaç en el servei públic que presta. És un valor que estimula a emprendre noves
pràctiques que facilitin la funció policial i a no complaure's en el passat.
Les administracions públiques hauran de vetllar perquè aquesta formació, adequada a les
circumstàncies de cada moment i a les necessitats de la Policia de Catalunya, sigui suficient i de
màxima qualitat i rigor.
C. Orientació a les persones
El respecte als drets i llibertats La Policia de Catalunya està al servei dels drets i de les
llibertats. Té com a missió vetllar perquè cada persona pugui viure amb plenitud la llibertat de
pensament, d'expressió, de creences, d'associació i de moviments i, per això mateix, té el deure de
vetllar perquè ningú pugui limitar o coartar l'exercici d'aquests drets i llibertats.
Seguretat La seguretat és un valor cabdal en les societats democràtiques. Tota persona té dret
a desenvolupar la seva vida amb garanties de seguretat. La Policia de Catalunya té la seguretat
com un dels valors prioritaris i ha de vetllar perquè totes les persones i institucions se sentin
segures en el lliure desenvolupament de la seva vida i dels drets i deures que els són inherents, i
perquè no hagin de témer per la seva integritat física, psicològica i moral.
Imparcialitat La imparcialitat exigeix a la Policia de Catalunya actuar d’una manera que eviti i
s’oposi a qualsevol forma de discriminació o prejudici per raons de naixement, raça, sexe, edat,
estètica, religió, opinió o qualsevol altra circumstància personal o social i cerqui, en tot moment, la
defensa de la igualtat de drets. Aquest valor s'oposa a qualsevol tipus de favoritisme. No
correspon a l’agent de policia jutjar, però sí que té la responsabilitat de fer el seu servei de la
millor manera possible, independentment de la persona que atengui.
Respecte El respecte és un valor estimat per la ciutadania. Tothom espera de la policia una
actitud amable, empàtica i respectuosa amb tothom que faci possible la proximitat en el tracte i, a
la vegada, generi confiança. El respecte a les persones s’expressa en la forma de relació i de
comunicació, tant en el llenguatge verbal com en el no verbal, i evoca sempre una actitud
d’atenció a la dignitat de la persona, a la seva integritat física i moral. El tracte respectuós, tant en
l’àmbit intern com extern, fa possible el treball en equip i la col·laboració amb altres agents socials.
Integritat La integritat és una qualitat fonamental i un dels principis bàsics que han de regir la
Policia de Catalunya. Ser íntegre vol dir refusar qualsevol acte de corrupció, no caure en cap
comportament que signifiqui l’acceptació o l’oferiment de regals o de favors que puguin
condicionar les decisions i les actuacions policials. Dins de les bones pràctiques que s’esperen
dels membres de la Policia de Catalunya, també s’hi ha d’incloure l’obligació de denunciar i de
perseguir tot acte de corrupció o qualsevol proposta que signifiqui un afavoriment indegut,
injustificat o il·legal.
D. Relacions institucionals
Sentiment de pertinença El sentiment de pertinença al cos és bàsic per garantir la integració,

la cohesió interna i la fluïdesa comunicativa. La funció policial és una professió que es desenvolupa
mitjançant el treball en equip, d’aquí la rellevància que té sentir-se part d’un conjunt integrat.
El sentiment de pertinença s’expressa a través del valor de la lleialtat i el compromís amb la

institució. La lleialtat evoca la disponibilitat i l’esperit de servei i estima al propi cos, així com una
actitud proactiva per preservar i millorar, si s’escau, la seva bona imatge.
Els agents de policia, en les seves actuacions, representen el seu cos policial i la Policia de
Catalunya davant la ciutadania, les organitzacions i les institucions amb les quals interactuen.
Els agents han de tenir cura que la imatge que transmetin sigui l’adequada i els cossos policials
han de transmetre als agents quina és la imatge que es vol oferir del cos.
La lleialtat ha de ser un motor per a la defensa, amb esperit crític i constructiu, del noble servei
que presta a la societat. No ha de ser, en cap cas, un pretext per ocultar mancances, limitacions o
males pràctiques.
Cooperació Els diversos cossos policials estan cridats a cooperar de manera responsable, a
ajudar-se mútuament en la funció de defensar l'interès general i els drets i les llibertats.
Per això calen actituds que afavoreixin un clima de bona entesa i de fluïda col·laboració entre els
respectius cossos, que s'estableixi una transmissió d’informació adequada que permeti una
activitat eficient i eficaç en la defensa de la seguretat i del benestar de tothom. La transversalitat i
el treball conjunt amb tots els actors o agents socials és imprescindible per garantir el respecte
dels drets i llibertats i la seguretat.
E. Entorn
Sensibilitat social i mediambiental La funció policial ha de ser curosa amb cada entorn social,
preservant-ne la singularitat. Tanmateix, la Policia de Catalunya ha de ser especialment atenta amb
aquells entorns socialment i econòmicament vulnerables i defensar els drets de les persones que
hi viuen. En aquest sentit ha de col·laborar estretament amb altres organitzacions i agents socials
per prevenir les causes i pal·liar els efectes de la vulnerabilitat.
La preservació del medi, el respecte a la biodiversitat i la protecció de les espècies amenaçades

d’extinció és exigible a totes les persones, als professionals i a les organitzacions i, per tant,
també als membres de la Policia de Catalunya.
Aquesta sensibilitat s’ha de traduir en bones pràctiques en la gestió dels residus i en

l’aprofitament i ús racional dels recursos naturals i de les matèries primeres. L'atenció al medi
ambient també s’hauria de fer extensiva a les organitzacions i empreses que doten de recursos els
cossos policials.
II. Una professió al servei de les persones
A. Funcions, drets i deures
Aquest Codi d’ètica és aplicable a qualsevol agent de la Policia de Catalunya. En el present Codi
d’ètica s’entén per agent de policia tot el personal actiu de la Policia de Catalunya
independentment de la seva categoria professional, del cos a què pertanyi i de la funció que
desenvolupi en el cos.
1 La missió dels cossos i forces de seguretat és protegir el lliure exercici dels drets i
llibertats i garantir la seguretat ciutadana. Les funcions primordials de la Policia de
Catalunya es concreten en:
a. Defensar les llibertats i els drets de tota persona.
b. Protegir les persones i els béns.
c. Defensar l’interès general i les institucions.
d. Defensar els grups més vulnerables de la societat.
e. Garantir l’ordre i la pau social.
f. Prevenir i combatre infraccions penals i administratives.
g. Resoldre els conflictes.
h. Respectar la llei i fer-la respectar.
2 Tot agent de policia és titular dels drets fonamentals de la Declaració universal dels
drets humans (1948). Se li reconeix el dret a:
a. Ser tractat amb dignitat i respecte.
b. Un tracte just i equitatiu.
c. Exercir la llibertat de pensament, de creences, d'associació, de moviments i d'expressió.
d. El respecte a la seva vida íntima.
e. La seva integritat física, psicològica i moral.
f. La seguretat en l'exercici de la seva professió.
g. Formar-se en l'exercici de la seva activitat.
h. Associar-se lliurement en la defensa dels seus interessos.
i. Ser reconegut amb justícia per la seva tasca professional.
j. Ser tractat amb equitat per l'Administració de justícia.
k. No ser discriminat per raons de naixement, raça, sexe, orientació sexual, religió, opinió o
qualsevol altra circumstància personal o social.
3 Seguint el Codi europeu d’ètica de la policia, tot agent de policia té dret a:
a. Gaudir dels drets civils i polítics que els són propis.
b. Gaudir dels drets socials i econòmics en tota l’extensió possible. En particular, ha de tenir dret a
sindicar-se o a participar en organitzacions representatives, a rebre una remuneració adequada i
cobertura social i a mesures específiques de protecció de la salut i de seguretat, d’acord amb les
característiques especials de la tasca policial.
c. Estar sota la tutela d’un òrgan o d’un tribunal en el cas que se li apliquin mesures disciplinàries.
d. Rebre el suport de les autoritats públiques en cas de ser subjecte d’acusacions no

fonamentades respecte al compliment dels seus deures.
4 Tot agent de policia assumeix un conjunt de compromisos en l'exercici de la seva

funció de servei públic. S’espera de l’agent que:
a. Actuï amb independència, imparcialitat i neutralitat.
b. Preservi els drets i les llibertats de les persones.
c. Defensi la seva integritat física i moral.
d. Garanteixi la seguretat.
e. Treballi amb dedicació complint les seves obligacions laborals i responsabilitats professionals.
5 Si l’agent de policia considera que no està en condicions de desenvolupar correctament la funció

que li correspon dins del cos policial, ho ha de comunicar al seu superior. Igualment, si un agent de
la Policia de Catalunya observa de manera manifesta una disminució de les capacitats d'un altre
agent per desenvolupar la funció policial ho ha de comunicar al seu superior per evitar mals
innecessaris.
B. Al servei dels drets i les llibertats
6 La Policia de Catalunya és un servei públic sostingut per les institucions públiques que està al
servei de totes les persones.
7 En consonància amb els valors inspiradors d’exemplaritat i de transparència, els agents de la

Policia de Catalunya no poden acceptar ni oferir tracte de favor, contraprestacions ni regals per
haver desenvolupat o per desenvolupar el servei públic que els correspon d’acord amb el valor de
la integritat.
8 En l’exercici de les seves funcions, els agents de policia s’han d’abstenir d’expressar
públicament les seves legítimes opcions polítiques o religioses i han de tractar amb equitat,
imparcialitat i neutralitat totes les persones, independentment del que creguin o pensin.
9 En sintonia amb el valor del respecte, els agents de policia han de desenvolupar les seves
funcions de manera respectuosa envers les institucions i també envers els seus símbols.
10 Tant en el desenvolupament de la seva activitat professional com en la seva vida social, els
policies de Catalunya han d’actuar d’acord amb el valor de l’exemplaritat.
C. L’atenció a les persones i grups vulnerables
11 S'entén per grup vulnerable aquell conjunt de persones que, per les seves característiques o
circumstàncies, pateixen una situació de fragilitat que exigeix cura i protecció. La Policia de
Catalunya ha de ser especialment atenta en el tracte que dispensa a les persones físicament,
psicològicament, socialment i econòmicament vulnerables.
12 La Policia ha de vetllar per ajudar les persones i grups vulnerables i ha de col·laborar

activament, de forma interdisciplinària, amb els serveis comunitaris a fi de resoldre situacions
problemàtiques.
III. Cossos policials. Principis rectors
A. La relació entre els membres de la Policia de Catalunya
13 Les relacions entre els membres de la Policia de Catalunya han d’estar regides per l’esperit de
cooperació, col·laboració, coordinació, complementarietat i auxili mutu.
14 Entre els membres d’un mateix cos i en les relacions amb els altres cossos a Catalunya s’han
d’establir relacions fonamentades en l’equitat i el respecte.
15 És un deure preservar l'honor, la dignitat i la bona imatge pública de tot cos policial. En el cas
que, dins d’un cos policial, es cometin pràctiques que vulnerin el marc legal vigent, cal denunciar-
les per les vies jurídiques o administratives establertes.
a. Responsabilitats dels policies
16 Els agents de la Policia de Catalunya han de fomentar el respecte a la diversitat, a la diferència

i a la igualtat d’oportunitats dels membres de la seva organització i no han de ser objecte ni font
de cap tipus de discriminació ni de menysteniment vers els seus companys i els seus superiors.
17 Els agents de policia han d’actuar d’acord amb el principi de jerarquia. Però, en cap cas,
l’obediència deguda pot emparar ordres o actes contraris a l’ordenament legal.
18 El compliment dels protocols d’actuació no ha de vulnerar l’autonomia de l’agent de policia ni la

seva capacitat d’emprendre decisions adequades als contextos i la immediatesa en els quals
desenvolupa la seva funció i la seva responsabilitat, seguint els principis de congruència,
d’oportunitat i de proporcionalitat.
19 En consonància amb el valor de la transparència, els agents de policia han d’informar els seus
superiors del desenvolupament de les funcions i de la realització de les tasques encomanades, així
com de tota aquella informació que pugui incidir en els serveis policials.
20 Els agents de la Policia de Catalunya tenen el deure de preservar el secret professional.
b. Compromisos dels comandaments
21 Els comandaments tenen el deure de vetllar perquè el seu lideratge sigui el més adequat a les
circumstàncies d’execució; així mateix, hauran de procurar la màxima motivació dels membres de
l’organització.
22 Els comandaments han d’estimular l’esperit de cooperació i el treball de qualitat sota criteris
d’excel·lència.
23 Els comandaments tenen el deure de respectar, en tot moment, els membres de l’equip i
tractar-los de manera justa i equitativa. Han de fomentar la igualtat d’oportunitats entre els seus
membres i ponderar les seves circumstàncies professionals i personals en pro del benefici comú i
de les necessitats del servei.
24 En sintonia amb el valor de la transparència, els comandaments han d’informar els membres de
l’equip dels objectius i de la metodologia de les seves funcions, tasques i serveis.
25 És propi dels comandaments desenvolupar la funció de supervisió de manera regular i eficient

per tal de garantir una bona execució de les ordres, les pautes i les instruccions donades.
26 S’espera dels comandaments que, a l’hora de governar els equips, potenciïn una cooperació
intel·ligent dels membres que els integren i que respectin la seva autonomia en el camp
competencial que els correspon.
27 Forma part dels compromisos dels comandaments potenciar les capacitats dels membres de
l’equip i optimitzar l’ús de les estructures i dels serveis, així com promoure un lideratge basat en
els valors i en les bones pràctiques.
28 Els comandaments són responsables de les ordres que donen, de la seva correcta execució i
de les seves conseqüències. En consonància amb les seves funcions, s’han de responsabilitzar de
les accions que fan els membres de l’equip que dirigeixen, sempre que aquests actuïn de
conformitat amb les ordres, les pautes i les instruccions que els comandaments han donat.
29 És propi de la funció dels comandaments comunicar correctament les ordres, pautes i

instruccions als membres de l’equip, sent especialment curosos a contextualitzar-les per facilitar-ne
la comprensió i entendre’n el perquè, potenciant alhora formes de treball que siguin efectives i
que permetin una millor eficiència i uns millors resultats.
30 En l’exercici de les seves responsabilitats, els comandaments estan cridats a ser receptius i
han de vetllar per escoltar i arribar a acords amb els membres de l’equip i amb el conjunt de
membres de l’organització, sempre, però, vetllant pel bé comú i les necessitats del servei. Forma
part del compromís dels comandaments vetllar perquè els membres i les unitats sota les seves
ordres s'ajustin plenament en la seva actuació al compliment de la llei i de les funcions
encomanades.
B. Autoritats polítiques i cossos policials
31 La Policia de Catalunya és una organització jeràrquica al servei de les persones que es posa a
disposició de les autoritats que han estat elegides democràticament i que a la vegada està
sotmesa al control democràtic del Parlament.
3 2 Els agents han d’actuar amb professionalitat i competència independentment del seu grau
d’afinitat amb la ideologia política de l’autoritat civil que governi les institucions públiques i
prioritzant sempre l’interès general.
33 La Policia de Catalunya espera de les autoritats polítiques que defensin la imatge i la

professionalitat dels cossos policials amb objectivitat i rigor, així com el seu honor davant de la
ciutadania. Per tal que la policia pugui desenvolupar òptimament el seu servei, les autoritats
polítiques han de vetllar perquè els agents disposin de la formació, de les condicions laborals i dels
recursos materials i humans necessaris.
C. La cooperació entre cossos policials
34 Les relacions entre els diferents cossos policials de Catalunya, del conjunt d’Espanya, d’Europa
i de la resta del món han d’estar presidides pel respecte, per la lleialtat institucional, per la mútua
cooperació i per la bona coordinació pensant, tothora, en la defensa dels drets i de les llibertats
de les persones.
3 5 És un deure dels cossos policials transmetre's mútuament aquelles informacions que poden
millorar les funcions que els corresponen per tal de ser més eficients i eficaços.
36 Cal que cada cos policial respecti l’autonomia, la cultura organitzativa i la manera
d'interaccionar pròpia de cada cos, evitant sempre qualsevol forma d’ingerència o de submissió.
37 Entre els cossos policials hi ha d’haver un tracte just, equitatiu i respectuós, més enllà de les
seves característiques, tradicions i orígens.
IV. Actuació de la Policia. Àmbits d'aplicació
D’acord amb els valors que inspiren la pràctica professional de la Policia de Catalunya, la seva
actuació en el conjunt del territori s’ha de caracteritzar per la proximitat, per l’atenció a les
persones i pel foment de la convivència i de la pràctica pedagògica. Atès que el coneixement de la
diversitat és un bagatge molt valuós per prevenir situacions difícils i per pal·liar conflictes
pacíficament, s’espera de la Policia de Catalunya que disposi d’aquest coneixement.
A. Resolució de conflictes i ús de la força
3 8 En la mesura del que sigui possible, la Policia de Catalunya ha de tractar de resoldre les
situacions de conflicte a través de la mediació, del diàleg i d’altres mètodes de resolució que no
impliquin necessàriament l’ús de la força.
En aquelles situacions en les quals es consideri que s’han exhaurit els mecanismes de resolució
esmentats en el punt anterior o no hagi estat possible portar-los a terme, es podrà fer ús de la
força quan sigui estrictament necessari per al compliment de les seves funcions.
39 Quan s’hagi d’emprar la força per resoldre situacions conflictives, caldrà utilitzar els
mecanismes i els instruments menys lesius seguint els principis bàsics que regulen l’ús de la força:
l’oportunitat, la congruència i la proporcionalitat.
Per oportunitat s’entén la necessitat de valorar la conveniència d’actuar en el moment i en

l’espai propici per tal que no ocasioni un mal més greu del que es vol evitar.
Per congruència s’entén la necessitat d’utilitzar el mitjà més idoni, que més convé o que més
s’ajusti a cadascuna de les situacions que se li plantegen a l’agent de policia.
Per proporcionalitat s’entén la necessitat de modelar, adequar i aplicar de forma gradual l’ús de
la força o del mitjà de defensa en funció del tipus i la gravetat de l’agressió que es vol neutralitzar.
B. Investigació, detenció i privació de llibertat
40 La investigació policial cal que es fonamenti en sospites raonables tot mantenint la presumpció
d’innocència de les persones investigades
41 Tota investigació policial s’ha de desenvolupar de manera confidencial guardant en tot moment
el secret professional.
42 Durant el procés d'investigació policial cal respectar els drets i les llibertats de les persones.
Només es podran afectar els drets i les llibertats de les persones en els casos que preveu la llei.
Quan es privi de llibertat una persona, se l’haurà d’informar immediatament i de manera
comprensible dels seus drets i garantir que aquests drets es compleixin.
43 Mentre es privi de llibertat una persona, caldrà dispensar-li un tracte correcte i acurat, vetllant
per la seva integritat física, psicològica i moral, respectant la seva dignitat i imatge, impedint
qualsevol ús abusiu o injustificat de violència. Així mateix, s’haurà de vetllar per les seves
necessitats mèdiques i pels drets de defensa, assistència jurídica i tutela judicial efectiva.
4 4 Els agents que custodiïn persones privades de llibertat han de vetllar, dins la mesura del
possible i d’acord amb els recursos de què disposin, per preservar-ne la identitat. En
l’acompanyament de persones privades de llibertat, els agents de la Policia de Catalunya han de
vetllar per la seva imatge i seguretat. Cal tenir cura de les persones especialment vulnerables i de
les seves necessitats específiques.
C. L'atenció a les víctimes i els testimonis
45 Forma part dels deures de la Policia de Catalunya protegir les víctimes i ser sensible envers la
seva situació i prendre mesures específiques per protegir les especialment vulnerables.
46 És un deure de la Policia de Catalunya respectar, vetllar i defensar la integritat física i moral

dels testimonis, així com preservar la imatge i la salut integral de les víctimes i dels testimonis.
47 Quan els testimonis o les víctimes siguin sol·licitats per l’Administració de justícia, la Policia de
Catalunya haurà de vetllar en tot moment per la seva seguretat, intimitat i integritat.
D. Formació, recerca i innovació
48 La Policia de Catalunya ha d’estar oberta al coneixement de les noves realitats socials i

culturals i al domini de les innovacions científiques i tecnològiques per tal de permetre el
desenvolupament de la professió i fomentar un servei públic de millor qualitat en contínua millora.
4 9 La Policia de Catalunya aposta pel compromís continuat per la formació, en tots els nivells,
adreçada a tots els professionals i a totes les categories.
adreçada a tots els professionals i a totes les categories.
50 La Policia de Catalunya aposta també per una educació especialitzada de qualitat, receptiva als
nous models tecnològics i a les noves realitats socioculturals, de manera actualitzada i exigent.
51 La formació al llarg de tota la vida professional és indispensable per assolir els màxims nivells de
qualitat humana i tècnica. Aquesta formació té com a finalitat:
a. La millora continuada en totes les àrees de l’àmbit professional policial.
b. La millora continuada adequant-se en tot moment a la realitat.
c. La formació en l’àmbit dels valors, de les emocions, de la creativitat, de la innovació, de la

cohesió de grups de treball i del desenvolupament del lideratge.
V. Policia i Administració de justícia
52 La Policia de Catalunya ha de col·laborar activament amb l’Administració de justícia i posar a

disposició dels jutges i fiscals tota la informació que els pertoqui a fi de contribuir a la màxima
qualitat i transparència.
53 En consonància amb el valor de respecte a l’autonomia de l’Administració de justícia, la Policia

de Catalunya ha d’acatar amb diligència les decisions i sentències dels jutges i dels tribunals.
VI. Gestió de la informació
54 La gestió de la informació, tant interna com externa, es fonamenta en l'objectivitat, en la

veracitat, en la claredat i en la transparència.
55 És un deure de la Policia de Catalunya preservar aquella informació que es consideri rellevant

per assolir, de manera eficient, les funcions que li corresponen.
56 La Policia de Catalunya, a l’hora de gestionar la informació, ha de vetllar en tot moment per

l'interès general.
Així mateix, ha de ser escrupolosament respectuosa amb la confidencialitat en funció de cada

situació.
57 A l’hora d’informar, la Policia de Catalunya ha de vetllar per tractar tothom amb equitat,
imparcialitat i neutralitat.
58 En la informació que es traslladi als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, cal preservar
aquells continguts confidencials que formen part del secret professional.
59 La Policia de Catalunya ha de vetllar, en tot moment, perquè la informació transmesa sigui

objecte d'un tractament digne, respectuós i curós envers totes les persones, amb especial atenció
al sofriment de les víctimes i dels col·lectius més vulnerables.
Epíleg
60 El Codi d'ètica de la Policia de Catalunya és susceptible de ser modificat en virtut dels canvis i
de les transformacions que experimenti la societat catalana en el futur i de l'evolució de la mateixa
funció policial.
61 El Comitè d'Ètica de la Policia de Catalunya ha de vetllar perquè aquesta eina sigui actualitzada
quan convingui. Caldrà actualitzar-la quan correspongui per tal que sigui un instrument útil i eficient
a la Policia de Catalunya i perquè s'hi integrin les innovacions que comporti l'evolució de la
societat.
62 Correspon al Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya discernir quin seguiment cal
fer de l’aplicació d’aquest Codi d’ètica i crear els organismes oportuns per vetllar per la seva
difusió, seguiment i compliment.
63 L'Administració ha de vetllar per difondre aquest Codi d'ètica i donar-lo a conèixer a tots els
membres de la Policia de Catalunya.

Gub. Tema 17 Etica 1a Parte

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Gub. Tema 17 Etica 1a Parte

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

GUB. TEMA 17 PART I - Ètica i deontologia ...

TEMA 17 PART I. Ètica i deontologia professional.

La moral consisteix en un sistema de regles no jurídiques, sinó sentimentals.

Orígens de la deontologia policial

Prevenir el delictes i el desordre

Respecte i conﬁança vers al ciutadà (policia assistencial)

Els ciutadans ens ajudaran si es noten respectats

A més col·laboració ciutadana, menys coacció serà necessària

Hem de ser independent, imparcial i no discriminatoris

Fer servir la força mínima imprescindible

La policia és un servei 24/365 pel ciutadà

No som jutges i per tant no jutgem

DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS DE L'ONU

Imprescriptibles: no s’adquireixen ni es perden amb el transcurs del temps.

Inalienables: no es poden transmetre ja que pertanyen de manera indissoluble a la pròpia

Irrenunciables: no se'n pot renunciar ni tampoc es poden cedir a tercers.

La Declaració Universal dels Drets Humans i la seva transcendència en la professió

Les Forces i els Cossos de Seguretat formen part de l’Administració pública.

La Declaració Universal dels Drets Humans

Article 3 Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.

Article 6 Tota persona té el dret arreu al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

Article 9 Ningú no serà detingut, pres o desterrat arbitràriament.

2. Tota persona té dret o sortir de qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.

3. La família és l'element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i

1. Tota persona té dret a la propietat, individualment i col·lectiva.

2. Ningú no serà privat arbitràriament de la seva propietat.

1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacíﬁques.

2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat de l'Estat; aquesta voluntat ha d'expressar-se

2. L'educació tendirà al ple desenvolupament de la personalitat humana i a l'enfortiment del

CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNIÓ EUROPEA.

Capítol 1: Drets de la persona

Capítol 7: Disposicions generals

Article 1 Dignitat humana

La dignitat humana és inviolable. Serà respectada i protegida

Article 2 Dret a la vida

1. Tota persona té dret a la vida.

2. Ningú no podrà ser condemnat a la pena de mort ni executat.

1. Tota persona té dret a la seva integritat física i psíquica.

2. En el marc de la medicina i la biologia seran respectats en particular:

la prohibició de la clonació reproductora d'éssers humans.

Article 4 Prohibició de la tortura i de les penes o els tractes humiliants o degradants

Ningú no podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.

Article 5 Prohibició de l'esclavitud i del treball forçat

1. Ningú no podrà ser sotmès a esclavitud o servitud.

2. Ningú no podrà constret a realitzar un treball forçat obligatori.

3. Està prohibit el tràﬁc d'éssers humans

Article 6 Dret a la llibertat i a la seguretat

Tota persona té dret a la llibertat i a la seguretat.

Article 7 Dret a la vida privada i familiar

Article 8 Protecció de dades de caràcter personal

3. El respecte d'aquestes normes quedarà subjecte al control d'una autoritat independent.

Article 9 Dret a contraure matrimoni i dret a fundar una família

Article 10 Llibertat de pensament, de consciència i de religió

Article 11 Llibertat d'expressió i d'informació

2. Est garantida la llibertat dels mitjans de comunicació i el seu pluralisme..

Article 12 Llibertat de reunió i d'associació

Article 13 Llibertat de les arts i de les ciències

Les arts i la investigació cientíﬁca són lliures. Es respecta la llibertat de càtedra.

Article 14 Dret a l'educació

1. Tota persona té dret a l'educació i a l'accés a la formació professional i permanent.

2. Aquest dret inclou la facultat de seguir gratuïtament l'ensenyament obligatori.

Article 15 Llibertat professional i dret a treballar

2. Tot ciutadà de la Unió té la llibertat de buscar una ocupació, de treballar, d'establir-se o de