Cap 1. De l'elecció del rei.

Els animals volen escollir rei i trien el Lleó. El Bou s'hi oposa perquè menja carn (altres animals) i proposa
el Caval,l que menja herba.Li respon Na Renard, parlant de l'ordre natural de les coses, establert per Déu
i el Bou li respon que ella ho diu perquè viu de les despulles que deixa el lleó després de menjar.
L'Ós, el Lleopard i el Linx proposen ajornar l'elecció, perquè tenen aspiracions a ser rei també.Na Renard
se n'adona i diu l'exemple de l'elecció d'un bisbe en una catedral, insinuant que si el Lleó no és el rei
prendrà venjança contra els altres, perquè és més fort. L'Ós,el Lleopard i el Linx tenen por, i el Lleó és
escollit rei.
Un dia tenien consell fins tard i tingueren gana. El Llop i na Renard els aconsellaren de menjar-se el vedell
i el pollí, fills del Bou i el Cavall, respectivament. Ho van fer i els pares s'enfadaren tant que van anar a
veure l'home perquè els ajudés, però l'home els va convertir amb animals de treball. Un dia es van trobar i
es lamentaren de la seva situació. Llavors arribà un carnisser per matar el Bou i el Cavall li aconsellà que
fugís i tornés amb el Lleó.

*Cap 1. Elecció del rei. Els animals volien triar un rei i van triar al lleó. La vaca està en contra perquè
menja carn (altres animals), però el cavall recomana menjar pastura. *Rabosa respon que l'ordre natural
de les coses el va establir Déu, i la vaca respon que va dir això perquè es va quedar com un lleó havent
dinat. Os, Lleopard i Linx suggereixen posposar l'elecció ja que ells també tenen ambicions de convertir-se
en reis. *Rabosa anota i relata l'exemple de l'elecció de bisbes en les catedrals, suggerint que si el Lleó no
fora rei, es venjaria dels altres perquè seria més fort. Es tem als ossos, lleopards i linxs, i es tria als lleons
com a reis.

Un dia van arribar tard a una reunió i tenien gana. Llop i *Rabosa van proposar menjar una vaca i una
gallina, fills d'un bou i un cavall, respectivament. Ho van fer i els pares es van enutjar tant que van ser on
l'home per a ajudar-los, però l'home els va convertir en animals de treball. Un dia els dos es van trobar i
van lamentar la seua situació. Llavors arriba el carnisser per a matar a la vaca, i el cavall li aconsella que
fuja i torne amb el lleó.

Cap. 2 Del consell del rei.

El dia de la seva elecció, el Lleó fa un discurs i demana consellers que l'ajudin en el govern. Així, es trien
l'Ós, el Lleopard, el Linx, la Serp i el Llop. Na Renard s'enfada perquè no ha estat escollida i fa l'exemple
de la tria dels 12 apòstols de Jesús, entre la gent més senzilla. Tothom troba un bon exemple, i la trien a
ella per al consell, i ella tria alguns herbívors: l'Elefant, el Senglar, el Boc, i el Moltó, perquè també ho
siguin.
L'Ós, el Lleopard i el Linx s'adonen que Na Renard comença a influir massa, i proposen que entri el Gall al
consell en comptes de na Renard. L'Elefant diu que molt bé, però que la Renard és sàvia i s'ha de quedar.
El Lleopard digué que la guineu i el gall eren enemics naturals i no convenia que estiguessin junts i Na
Renard continuà dient que els animals grans i bells havien de seral consell, i a la seva llista d'herbívors hi
afegeix el Cervo.
Llavors el Lleopard, secretament, li explica al rei l'exemple del comte que tenia guerra amb un rei i es
guanyà un escrivà perquè li expliqués les estratègies del rei i poder-lo guanyar. El rei s'adona que la
Renard li està fent el mateix joc i decideix acceptar el Gall i treure la Renard i els altres herbívors.

*Cap. 2 Del Consell del Rei. El dia que va ser triat, el Lleó va pronunciar un discurs i va buscar assessors
que l'ajudaren a dirigir el govern. Per tant, es van triar ossos, lleopards, linxs, serps i llops. La *Rabosa es
va enutjar per no haver sigut triada i va triar entre els exemples més simples dels 12 apòstols de Jesús.
Tots van trobar un bon exemple, la van triar en el comité i ella va triar alguns herbívors: elefants,
senglars, cabres i carners, perquè també són herbívors. Els ossos, lleopards i gats muntesos s'adonen que
La *Rabosa està començant a tindre massa influència i recomanen que *Rooster s'unisca al comité en lloc
de *Rabosa. L'elefant parla bé, però *Rabosa és prou intel·ligent com per a quedar-se. El lleopard diu que
les raboses i els galls són depredadors i se senten incòmodes junts. **Rabosa continua dient que la mostra
hauria de tindre animals grans i bells i agrega cérvols a la seua llista d'herbívors.

Després, el lleopard li va explicar en secret al rei l'exemple de la guerra del comte amb el rei i va convidar
al notari a explicar l'estratègia del rei i conquistar-lo. En adonar-se que *Rabosa està jugant el mateix joc,
el rei decideix acceptar al gall i eliminar a *Rabosa i als altres herbívors.
Cap. 3 De la traïció que Na Renard ordí contra el Rei

La Renard li diu a l'Elefant que d'ara en endavant no tindran cap conseller que defensi els herbívors i
l'Elefant li respon que espera que la Serp i el Gall ho facin. Renard explica l'exemple del cristià que
confiava en un sarraí, que només volia matar-lo. Llavors na Renard li diu que ella farà que l'Elefant sigui el
rei. Però l'Elefant té por que el traeixi, perquè la Renard és carnívora, i li explica l'exemple del milà que
duia una rata i un ermità pregà a Déu que li caigués a la falda, i així succeí, igual que després la
transformés en una bella donzella, i l'ermità li volgué donar el sol, la lluna, el vent, les muntanyes, etc.
per marit, i ella només volgué tornar a ser rata per casar-se amb un rat.
Na Renard veié que l'Elefant sospitava d'ella, i li explicà un altre exemple
Un home casat en segones núpcies tenia un fill, i la marastra no el volia, de manera que s'inventà que el
noi li havia fet una proposició deshonesta, i el pare tragué el fill de casa, per amor a ella. Amb la
història , l'Elefant creu en Renard i li pregunta com matarà el rei i farà que l'escullin a ell.
Na Renard fa un altre exemple: Els animals d'un país donaven cada dia una bèstia al lleó perquè no se'ls
mengés a ells, per sorteig. Quan tocà la llebre, tenia tanta por que li explicà que hi havia un altre lleó que
també deia que era el rei d'aquella terra. El va dur a un estany,el lleó va veure l'altre lleó a l'aigua, i
volgué lluitar-hi i s'ofegà.
L'Elefant li respon amb un altre exemple: Un rei tenia dos donzells, un d'ells li veié una puça al vestit i la
hi tragué i el rei li donà 100 monedes d'or. L'altre, envejós, li posà un poll a la roba, per poder-l'hi treure,
però el rei es va enfadar perquè no li sabia guardar la roba dels polls i li donà 100 assots.
Na Renard s'adona que l'Elefant té por de ser rei i la Renard li explica que la Serp del Paradís portà molt
de mal de Eva i que ella ho podrà fer amb el Lleó. Definitivament Na Renard i l'Elefant acorden matar el
rei i repartir-se el poder.

*Cap. 3 Rebel·lió contra el rei en La * *Rabosa

La *Rabosa li diu a l'elefant que ja no tindran assessors per a protegir els herbívors, i l'elefant respon que
espera que la serp i el gall facen el mateix. **Rabosa explica l'exemple d'un cristià que va confiar en els
sarraïns que només volien matar-lo. *Rabosa després li diu que vol convertir a l'elefant en rei. Però
l'elefant tenia por que ho traïra, perquè *Rabosa és un depredador, i li va explicar l'exemple del drac
carregant un ratolí, i l'ermità va orar a Déu perquè caiguera en la seua falda, així va succeir quan més tard
es va transformar en una bella donzella, i l'ermità li tocarà el sol, la lluna, el vent, les muntanyes i més.
Per a un home, ella només vol tornar a ser un ratolí i casar-se amb un *ratolí. *Renal va veure que l'elefant
sospitava d'ell i va explicar un altre exemple.

Un fill va nàixer d'un home tornat a casar, i la madrastra no el volia, per la qual cosa va descobrir que el
xiquet li va fer una proposta injusta, i el pare, per amor a ell, el va traure de la casa. Al llarg de la
història, l'elefant li va creure a **Rabosa i li va preguntar com mataria al rei i el triaria. **Rabosa dona un
altre exemple: els animals d'un país sortegen tots els dies per a alimentar al lleó amb la bèstia perquè no
els menjarà. Quan va tocar al conill, es va espantar tant que va explicar que hi havia un altre lleó que
també deia que ell era el rei d'aquest país. Ho va portar a la llanda i el lleó va veure a un altre lleó en
l'aigua i va intentar barallar i es va ofegar.

Elefant va donar un altre exemple: el rei tenia dos *donzels, un d'ells va veure una puça a la seua roba i la
va traure, el rei li va donar 100 monedes d'or. Un altre, gelós, va posar un poll a la seua roba per a poder
traure'l, però el rei es va enutjar perquè no sabia com evitar que els polls es ficaren a la seua roba, i li va
donar 100 pestanyes.

**Renard s'adona que l'elefant té por de convertir-se en rei* *Rabosa li explica que la serp celestial li va fer
molt de mal a Eva i ella podrà fer-li el mateix al lleó. La **Rabosa i l'elefant han d'haver acordat matar al
rei i compartir el poder.
Cap. 4. De com Na Renard fou porter del rei

El Gat era cambrer del rei i el Gos era el porter. Na Renard se'n va a buscar el Cavall i el Bou, però només
troba el segon i Na Renard explica al Bou l'exemple del rei malvat amb els seus súbdits. El Bou li respon
amb l'exemple del canonge que deixa el bisbe malvat i se'n va a viure amb els pastors per estar tranquil.
Na Renard respon amb l'ermità que anà a veure un mal rei i li preguntà que era millor per a Deú, la vida
ermitana o un bon rei. I en respondre la segona cosa,l'ermità es quedà amb el rei per aconsellar-lo en el
bon govern. Llavors Na Renard li diu al Bou que han de fer el mateix amb el Lleó,i que se'n vagi a un
prat,pasturi i bramuli tan fort com sàpiga.
Na Renard se'n va a a la cort i quan el Lleó sent els bramuls agafa por i la guineu li explica l'exemple de
l'aldulf del joglar que feia sorolls i feu penar a un mico que tenia mantega a dins i no hi havia res, per
representar que els bramuls podrien ser d'una bèstia petita. Però el Bou continuava bramulant i tothom
tenia por excepte la guineu. Llavors, ella va explicar l'exemple del corb a qui una serp es menjava els seus
fills, i que va robar una garlanda de joies de la filla del rei perquè quan elssoldats el perseguissin, la
llencés on era la serp i els soldats la matessin, exemplificant que faria matar el bou per altres o amb
astúcia.

Llavors la Serp explica l'exemple de l'agró que s'havia tornat vell i ja no podia pescar com abansi li va dir a
un cranc que estava trist perquè vindrien dos grans pescadors a aquell estany i s'endurien molts peixos. El
cranc avisà tots els peixos, que anaren a veure l'agró, per saber quèfer i ell els va dir que els traslladaria
d'un en un a un altre estany i així va poder menjara cor què vols. Un dia, l cranc li va demanar que el
dugués a l'estany i tot volant va veure les restes d'espines dels peixos que l'agró s'havia menjat, li pinçà el
coll fort i el matà.
Na Renard explica que per culpa de la Serp del Paradís totes les serps són dolentes i verinoses i explica
l'exemple d'un savi que va fer fora una serp del consell del rei. Després, na Renard s'ofereix a dur-li
l'animal dels bramuls a la cort, a condició que ningú li faci mal. Na Renard va a buscar el Bou al prat, li
aconsella humilitat i que demani perdó al Lleó, i que digui que l'home és molt dolent. Ho fa i el Bou,
davant de tothom explica l'exemple de l'ós, el corb, l'home i la serp que van caure a una sitja. Va passar
un ermità i es va treure a tots, encara que els tres animals li van dir que no tragués l'home. L'Ós li va
donar mel, el corb una garlanda de la filla del rei, que era buscada sota càstig per a qui la tingués
amagada. L'ermità es va trobar l'home i la hi va donar perquè la guardés i l'home el va delatar al rei. La
serp anà a mossegar la mà de la princesa, i el rei demanà qui podia guarir-la. Per la nit, la serp li digué a
l'orella del rei que l'ermità tenia una herba per curar-la, quan la srp ja li havia donat i havia explicat com
fer-ho. La princesa sanà, l'home fou castigat i l'ermità sortí de la presó.
El Lleó agafa por del rei dels homes, que el Bou li ha dit que és molt dolent, i Na Renard li aconsella que li
enviïi joies i i li expressi la seva bona voluntat. Però el Gall s'hi oposa, dient que Astúcia vencé a Força
davant d'un rei i que si l'home envia missatgers a la cort del Lleó, veurà que és més feble.Na Renard
respon dient que Déu actua amb Poder no amb Astúcia, i que han de ser victoriosos aquells que actuen
amb Poder o armes iguals a les de Déu. El Lleó pregunta quins consellers hi envia, i la Renard aconsella
que ho decideixi el Bou, perquè ja coneix els homes. I el Bou proposa al Lleopard, i el Linx, com a
missatgers, el Gos i el Gat com a regals.
Llavors, fa que el Bou sigui el seu cambrer i na Renard el seu porter.

Els gats són els servents del rei i els gossos els porters. La**Renard va a la recerca d'un cavall i un bou però
només troba un altre cavall, La**Renard *Bow explica l'exemple del rei malvat i els seus súbdits. El bou va
respondre amb les escriptures deixades pel malvat bisbe i va viure amb els pastors per a mantindre la pau.
**Renard va respondre a l'ermità que anava contra el rei dolent i va preguntar què era millor **Deú, la vida
d'un ermità o la del rei bo. En resposta a la segona, l'ermità es va quedar amb el rei i li va aconsellar sobre
el bon govern. Llavors La **Renard li diu a Bou que faça el mateix amb el Lleó, camine per l'herba, la pau i
**bramuli són tan fortes com saben. **Renard va a la cort, i quan el lleó està terroritzat com **bramul, la
rabosa li explica l'exemple de **aldulf el bard fent soroll i barallant amb el mico, que té mantega, però res
que represente a **bramul Possiblement. la xicoteta bèstia. Però el bou va continuar bramant i tots tenien
por excepte la rabosa. Després va explicar l'exemple del corb el fill del qual va ser menjat per una serp, i
el corb que va robar la joia de fil de la filla del rei, perquè quan el **elsoldado el perseguia, la tirava on
estava la serp, el Soldat la matava. . que permetrà, per exemple, que altres persones o persones astutes
maten guanyat.

Llavors la serp va explicar l'exemple de com el **agró va envellir i ja no va poder pescar perquè el **abansi
li va dir al cranc i el cranc es va molestar perquè dos pescadors grans arribarien a aqueix *tejni i traurien
molts peixos. El cranc avisa a tots els peixos que van al **agró a esbrinar sobre el **feri i els diu que els
passarà un a un a una altra llanda perquè mengen el que vulguen. Un dia el cranc li va demanar que
prenguera la llanda, va volar d'un costat a un altre perquè les restes d'espines de peix que havia menjat se
li enganxaren en el coll i el mataren. **Renard explica que totes les serps són dolentes i verinoses a causa
de la Serp del Paradís i explica l'exemple d'un home savi que va expulsar a les serps del consell de reis.
Més tard, **Renard es va oferir a portar la *mula de pit a la cort si ningú ho feia. **Rainal va ser al prat a
buscar al bou, li va aconsellar que fora humil i li va demanar perdó al lleó, dient que l'home és dolent.
Així ho va fer i la vaca va explicar davant de tots els exemples de com l'os, el corb, l'home i la serp van
caure en el tanc. Un ermità passa i els trau a tots, a pesar que els tres animals li diuen que no ho faça.
L'os li va donar mel, i el corb li va donar l'oripell de la filla del rei, i el que l'amague serà castigat. L'ermità
va trobar a l'home i el va entregar en custòdia, i l'home el va entregar al rei. Una serp va mossegar a la
princesa a la mà i el rei va preguntar què podria curar-la. A la nit, la serp li va dir al rei que l'ermità tenia
una medicina que podia curar-lo, i **srp li l'havia donada i explicat com s'havia de fer. La princesa es cura,
l'home és castigat i l'ermità ix de presó. El Lleó té por del Rei dels Homes, el Bou li diu al Rei dels Homes
que és dolent, i La**Renard li aconsella que envie joies i mostre la seua bondat. Però el Gall va protestar,
dient que l'astúcia excedia la força del rei, i que si algun home enviava missatgers a la cort del Lleó,
s'afebliria. *na*Reynard va respondre que Déu obra pel poder i no per l'engany, i aquells que actuen amb el
mateix poder o armes que Déu segurament prevaldran. El Lleó li va preguntar quins assessors havia enviat,
**Linard li va aconsellar al Taure que es decidira perquè ja coneixia a la gent. La vaca va oferir lleopards i
linxs com a missatgers, gossos i gats com a regals. Després va fer al bou el seu servent ja *Renard el seu
porter.

Cap.5 Dels missatgers que el Lleó envià al rei dels homes.

El Lleó diu als seus missatgers que siguin amables i no tinguin vicis. A l'entrada de la cort dels homes,
troben uns prostitutes, i el Lleopard explica l'exemple de la muller que es torna luxuriosa en veure una
prostituta prop de casa seva, fins a fer-li banyes al marit, i dels dos bocs que es barallaven i una guineu
llepava la sang que els queia fins que l'enganxaren entremig de les banyes i la mataren.
Els animals van a demanar veure el rei, però aquell rei es fa pregar molt per expressar el seu poder i no es
deixa veure. Un home que també espera diu que a Déu se'l pot veure i parlar-hi quan hom vol, i el Linx
explica l'exemple del rei que volia casar la filla amb un altre rei i va fer enviar un cavaller que, per boca
dels pagesos sabé que aquell rei era dolent, i per boca dels joglars que era amant de dones, caçador, etc.
I la princesa no s'hi casà.
Al final, arriben davant del rei dels homes, i li lliuren una carta del Lleó, amb un exemple de bones
relacions entre rei i emperador.El rei dóna al Gat a un draper i el Gos a un caçador, amb qui haurà de
caçar animals menuts, de la cort del Lleó.
Un dia, el rei dels homes fa una festa i convida els missatgers, però hi ha cançons i danses deshonestes i
tothom les riu.Llavors es presenta un home pobre i amb llarga barba avisant que Déu no oblida el que està
passant, perquè no l'estan servint.
Llavors arriba un veguer i li presenta una mort injusta i el rei mana penjar a l'assassí, que li demana
perdó. El rei no ho fa.
Quan els missatgers tornen a l'hostal, l'hostaler plora perquè el rei els demana més diners per culpa
d'haver fet festes i donat allotjament als seus convidats, i ell no té diners, I que el rei feia corts dos cops
l'any I que aquelles corts ostaven la pobresa del seu poblei els assistents, que hi van pensant que es
tractaran grans afers, quan veuen que no és així, escarneixen i menyspreen al rei. Parlen tots dels mals
que provoquen els mals prínceps i els mals consellers.
El rei fa cridar els missatgers del Lleó i tracta millor el Lleopard que el Linx. Llavors arriben 8 prohoms
queixant-se que els oficials de les seves ciutats són dolents i demanant-ne d'altres més bons. El rei els
adreça al seu consell, però no s'arregla res, perquè els seus consellers estan avinguts amb els oficials i es
reparteixen els diners. Després, demana als missatgers que li diguin al Lleó que vol un ós per lluitar contra
un fort senglar que té i un llop per fer el mateix amb un seu alà (gos de presa), és a dir, dóna a entendre
que els vol subjugar.I no els dóna cap present per al Lleó.
En el camí de tornada es troben els 8 prohoms, i els pregunten què els ha semblat l'actuació del rei i un
explica l'exemple d'un burgès que dóna una herència al seu fill, i quan morí, tothom li oferia coses al noi.
Ell volgué vendre-ho tot i fer un hospital i un pont, ambdós pels pelegrins que anaven i venien de
Jerusalem i que amb les dues coses obtindria mèrit davant de Déu. Així,entenen que el rei tindrà a l'infern
un dany tan gran com el que fa.
Mentrestant havien estat fora, la Renard havia fet que el Lleó es fixés en la bellesa de la Lleoparda fins
que va acabar forçant-la. El Bou li digué a la Renard que quan el Lleopard ho descobrís, se'n penediria. I la
guineu explica la semblança de la donzella que era amant del reii per això la reina la temia i per por del
rei no se'n venjava.
Quan el Lleopard ho sap, pregunta si la Lleoparda estava contenta o no amb el que havia passat i en saber
que ella plorava, entra en ira i vol venjar-se del Lleó.

Cap. 6. Del combat del Lleopard i del Linx.

Na Renard li diu al Lleó que té por que el Lleopard li faci mal i el Lleó la pren al seu costat, per protegir-la
i fa porter al Paó. Arriba el Lleopard i acusa el rei de traïció i demana algú que el defensi en combat. Com
que el Linx odiava el Lleopard després que el rei dels homes l'havia honorat més que no pas a ell, el Linx
s'ofereix a lluitar.
El Gall pregunta a la Serp qui li sembla que ha de guanyar i ella contesta que la Fasedat sempre ha de
perdre davant la Veritat, perquè Déu és veritat. Això ho escolten els dos combatents i el Linx té por de
perdre. Lluiten tot un dia, però un té la força amb ell i l'altre la por,i al final el Linx perd i diu davant de
tothom que el rei és un traïdor. El Lleopard el mata. El Lleó s'enfada tant que ataca el Lleopard que, està
tan fatigat que no es pot defensar, i el mata.
L'endemà, sota consell de Na Renard, el Lleó envia el Llop i l'Ós del seu consell al rei dels homes, ja que
són els més savis de tots,acompanyats de la Serp. Ella, abans de marxar, explica l'exemple de la guineu
que trobà restes animals amb un ham a dins que un pescador hi havia posat per caçar-la i no les volgué
tastar. El rei no l'entén i li demana que ho expliqui,i ella diu que des que la Renard i el Bou són a la cort,
tot són penes i tribulacions. El Bou,en sentir-ho explica com la Renard l'havia fet bramular al prat.
La Guineu s'enfada i decideix venjar-se del Bou. Un dia havia nevat i tots tenien molta gana. Na Renard
s'oferí a anar a veure el Paó, que hi sentia molt bé, per si sentia algun animal a prop. Però li va dir que si
sentia que al Bou li pudia l'alè era que estava malalt i en poc temps moriria, i que ho digués al rei. Però el
Lleó tenia mala consciència de menjar-se el Bou. En veure-ho, la Renard va dir-li que si aconseguia que el
Bou mateix se li oferís, si se'l menjaria. I el Lleó va dir que sí. La Renard va anar a veure el Corb i li va
dirque s'oferís per ser menjada pel Lleó, que ella la salvaria; després s'oferiria ella i el Corb havia de dir
que la seva carn no era bona per menjar. Després va anar a veure el Bou i l'avisà que el Lleó se'l volia
menjar perquè estava malalt i li pudia l'alè. El Bou recordà l'exemple del pagès que volia ser honrat i donà
la seva filla a un cavaller que volia la riquesa del pagès: i el pagès fou pobre i no honrat, i el cavaller fou
honrat i ric. I la Renard li va dir que el Lleó se l'estimava molt,al Bou i que no se'l menjaria i que ella
també el defensaria.
La Renard es presenta amb el Corb i el Bou davant del rei, i tots tres se li ofereixen per ser menjats. La
Renard excusa el Corb per mala carn, el Corb excusa la Renard per mala carn, i al Bou... no l'excusa
ningú. I tothom s'atipa de la seva carn. Com que el Bou era el seu cambrer, cal buscar cambrer nou i la
Renard li proposa el Conill,i el Gall,que no hi està d'acord, no gosa dir res, perquè tem molt la guineu,
igual que el Paó i el Conill.
Un dia, el Lleó demana consell al Gall i la Renard. El Gall li diu que no hi ha més consellers i que en calen
més (Lleopard i Linx mortes, Serp i Llop a la cort dels homes). La Renard explica un llarg exemple: un
home entenia el que deien els animals, però Déu li prohibí que ho digués, perquè si ho feia, morira. Tenia
un bou i un ase. Un dia, el bou estava cansat i l'ase li digué que es fes el malalt i així no faria anar la sínia.
L'endemà, veient-ho, el pagès posà l'ase a la sínia. Per la nit, l'ase li va dir al bou que si no es posava bo el
vendrien al carnisser. Ho va sentir el pagès i es posà a riure. La dona el veié i li preguntà de què reia, i
com que no li ho deia, es va posar a dejunar, fins que li ho digués. Veient ell que hauria de fer-ho, va fer
testament, el gall cantà i el gos el renyà per fer-ho quan l'amo era a punt de morir. El gall va dir que ja li
estava bé, per no saber governar una sola dona, quan ell governava deu gallines juntes. I el gall li fa dir al
gos, que si ell tingués una dona com aquella, la pegaria fins a trencar les vergues, o la faria menjar o la
deixaria morir de fam i set. L'home els sent, fa el que ha sentit, apallissa la dona i la fa menjar.
En acabar, Renard diu que el Gall és tan savi,que no cal cap conseller més. Llavors el Gall diu un altre
exemple: Un papagai i un corb ,des de dalt d'un arbre, veien com un mico mirava d'encendre foc amb una
lluerna sense aconseguir-ho. El papagai mirava de fer-li-ho entendre, mentre el corb deia que no es pot
endreçar el que és tort. Al final, el papagai baixa de l'arbre per dir-li-ho demés a prop i el mico el mata.
El Lleó es pensa que ho diu per ell i li fa mala cara al Gall. Llavors la Renard mata el Gall i se'l menja
davant del rei.
Així, la Renard esdevéúnic conseller del rei, a qui fa fer tot el que vol. Llavors recorda la traïció que li
havia promès a l'Elefant, i per por, decideix complir-la i matar al rei.

Cap. 7. De la mort de Na Renard

Na Renard li recorda a l'Elefant la seva traïció, però ell decideix no consentir-la i té por que si és rei, Na
Renard li farà el mateix.Llavors decideix trair-la també, explicant al rei el que ella vol fer. I li ho fa
explicar: dirà al Senglar que el Lleó el vol matar, i al Lleó també, i desprésdel combat de tots dos, que
guanyarà el Lleó, estarà tan afeblit, que el'Elefant el podrà matar com vulgui. I la Renard li demana ser
també el seu únic conseller, amb el Conill de cambrer i el Paó de porter. L'Elefant li diu que és millor
tenir testimonis de la seva promesa i la tornen a fer davant del Conill i el Paó,que també juren secret.
Mentre la Renard parla amb el Senglar, l'Elefant li ho explica tot al rei i que el Conill i el Paó han consentit
la seva mort. El rei explica que el seu avi volgué exalçar les bèsties vils i a un mico que ordí una traïció.
Després l'Elefant li ho explica tot al Senglar.
El rei els reuneix a tots i fa dir al Conill i al Paó el que han promès, els va fer un bram molt fort, i ells dos
es van oblidar de la por que tenien a Na Renard i van confessar. El rei matà la guineu i el rei féu consellers
a l'Elefant, el Senglar, i altres, i va fer fora al Conill i al Paó.

I així acaba el Llibre de les bèsties, que Fèlix portà a un rei perquè veiés com ha de regnar i guardar-se
del malvat consell i de falsos homes