SISTEMES DE CONTROL DE MICROORGANISMES

INTRODUCCIÓ
Avantatges d’experimentar amb microorganismes:
1. Petita grandària, aconseguim molts microorganismes en poc medi.
2. Ràpida multiplicació, és a dir, moltes generacions en un dia.
3. Generalització dels coneixements.

Medis naturals → Cultius mixtes, molts tipus de microorganismes.

Medis artificials al laboratori → Cultius axènics/purs, un microorganisme.

Obtenció d’un cultiu axènic:

1. Esterilitzar materials: per no contaminar res.
2. Aïllar i cultivar un sol microorganisme.
Si tenim una placa plena de microorganismes, haurem d’agafar un microorganisme i aïllar-ho en una altre placa
per investigar-ho. Per l’investigació podem realitzar proves bioquimiques o veure l’ADN per veure quien
microorganisme és i si es el mateix.
Esterilitzar = eliminar els m.o. no desitjats (contaminants).Què hem d’esterilitzar? Esterilitzar tot: el medi +
matraus + plaques + utensilis.

Una cèl·lula microbiana està morta quan no pot originar-ne de noves.

Podem trobar:
a) Microbicides: maten cèl·lules microbianes.
b) Microbioestàtics: inhibeixen el creixement o es ralenteix.
Tractament perllongat o 🢁 concentració = microbicides
Ex. Dessecació, congelació, nevera, productes químics, …

Aconseguir un ambient lliure de microorganismes (estèrils) que permeti realitzar les determinacions
microbiològiques amb la suficient garantia. Hem d'evitar la contaminació.

NIVELL DE CONTROL DE MICROORGANISMES

El control de microorganismes pot ser a diferents nivells:
a) Esterilització: destrueix TOT (virus i espores també)
b) Desinfecció: no ho elimina tot
➔ Disminueix el número de m.o. patògens, llavorens disminueix la probabilitat de malalties
➔ No afecta a les formes esporulades
➔ Sobre material inert (inert = no te vida)
➔ Són de tipus físic i més freqüentment de tipus químic
Tècniques físiques:
❖ Pasteurització: s’elimina par dels microorganismes.
→Calor
→S’utilitza aigua calenta (entre 65 i 75 ºC) durant 10 minuts.
→Aplicable a roba, aliments, estris de neteja, vaixella,...
→No adequat per agulles i xeringues
❖ Ús de sabó
→Alt poder germicida, eliminen el màxim de m.o., i a ser possible a baixa concentració, que no
calgui gaire producte per obtenir un gran efecte.
→Ampli espectre, és a dir, que actuï sobre un ampli nombre de microorganismes
❖ Tenir una acció ràpida i ser capaç de destruir en 10-15 min
❖ Sense efectes secundaris importants (a ser possible): producció d’al·lèrgies, perjudicis en la pell,
cancerigen, irritants de la mucosa ocular, …
❖ Fàcil maneig i econòmic
c) Descontaminació: eliminar substàncies contaminants d’un objecte o superfície que hi ha estat exposada
prèviament.
 d) Antisèpsia: eliminació dels m.o. de la pell o teixits vius.
➔ Són substàncies químiques d’aplicació tòpica (sobre superficie) sobre els teixits vius (pell,
mucoses, ferides, ...)
➔ Destrueixen o inhibeixen el creixement dels microorganismes sense afectar els teixits sobre els
que actuen.
➔ Ex: Betadine, cristalmina, mercromina.
e) Tècniques de neteja:
➔ Reduir el nombre de microorganismes existents, evitant que es disseminin i produeixin
contaminacions.
➔ Productes més utilitzats = solucions d’aigua amb detergents.
➔ S’han de tenir en compte senzilles normes com la de no escombrar en sec, per evitar la dispersió
de la pols i els microorganismes que conté.

SISTEMES I MÈTODE PEL CONTROL DE MICROORGANISMES

Classificació de desinfectants i antisèptics:

a) La seva potència (de la seva capacitat per actuar en front dels bacteris, fongs i virus)
b) La seva estructura química

Sistemes i mètodes “d’esterilització” més emprats:

Agent Sistemes de control Mètode

Calor humit Autoclau

Calor sec Estufa Pasteur

Forn Poupinel

Físic Radiacions Ionitzants

No ionitzants (UV)

Filtració Filtre 0.45-0.22μm

Gasos Òxid d’etilè

Químic Líquids Glutaraldehid

Classificació dels sistemes de control

1. Mètodes físics: Calor, Fred, Radiacions, Filtració, Dessecació, Pressió osmòtica.
2. Mètodes químics: Fenol, Alcohol, Halògens, Peròxid d’hidrogen, Metalls pesants, Agents surfactants,
Agents alquilants

1.Mètodes Físics:
Fred:
➔ No és un mètode d’esterilització
➔ Impedeix el desenvolupament de m.o. durant un període limitat de temps = Microbioestàtic = Si mantenim
la Tª per sota de la de creixement, els m.o. moriran lentament = Microbicida
➔ Bactèries petites no formen cristalls de gel en el seu interior (pero fora si podem) = mort per augment de
força osmòtica deguda a la congelació de l’aigua del voltant
➔ Eucariotes = cristall interiors = destrucció física d’estructures intracel·lulars

Radiacions:
➔ Ona més curta que la visible (UV i ionitzant) = mort cel·lular
➔ UV : Danyen el DNA + Només afecta a les superfícies (no penetra en els materials)
Desecació:
➔ Eliminació d’aigua per: evaporació o sublimació (sòlid a gas)
➔ Liofilització:
❖ per sublimació
❖ el més utilitzat
❖ mètode car i ús limitat: proteïnes, cultius de referència…

Pressió osmòtica
➔ Molta sal o sucre = no hi ha aigua = no creixen els m.o.
➔ Ex: bacalao

Sistemes de control que utilitzarem al laboratori

Esterilització per calor:

➔ Proteïnes cel·lulars + Tª = desnaturalització = enzims no funcionals = no metabolisme = no vida
➔ Simple, barat i efectiu
➔ Per material resistent a altes temperatures
➔ Tª i temps necessaris varia segons sigui calor sec o humit
➔ Segons Volum i tipus de material = diferent temps d’esterilització

a) Calor sec:
Dessecació de la cèl·lula.
Ex: Bec bunsen: flamejar colls de matraus, nanses, ..../Forns d’aire calent: 170ºC durant 90 minuts.

b) Calor humit:
Desnaturalització + coagulació de proteïnes.
Aigua com a espècie química molt reactiva + vapor d’aigua transfereix més calor que l’aire.
Més efectiu = menys Tª + penetra més ràpidament = mata més ràpidament que el sec.
Ex. Auotclau:A una pressió de 1 atmosfera es pot escalfar l’aigua a 121º C sense
que arribi a bullir. 121º C + 20 minuts : elimina espores termoresistents.

Filtració:
➔ Mètode lent i car
➔ Líquids no esterilitzables a l’autoclau : vitamines, antibiòtics, ...
➔ Deixa passar virus = no és tècnica d’esterilització
➔ Filtres de membrana de nitrocel·lulosa amb un diàmetre de 0.45μm
2.Mètodes Químics:
Molt tòxic pels m.o. i volàtil, per ser eliminat ràpidament
No per esterilitzar medis de cultiu (són tòxics)
Ús = Quan s’ha finalitzat l’experiment + superfícies + …
Trobem:

1.Agents quimioteràpics:
➔ Tractament malalties infeccioses. Selectiu. Ex. Antibiòtics (serveixen per m.o. concrets)

2.Germicides:
➔ La resta d’agents químics
➔ N’hi ha molts
➔ No selectius = a una determinada concentració ho maten tot
➔ Es classifiquen segons la seva activitat: alta / mitja/ baixa
➔ S’utilitzen segons la seva estructura química i activitat
Poden ser:
❖ Germiostàtics: inhibeixen el creixement microbià
❖ Desinfectants: sobre objectes inanimats
❖ Anitsèptics: sobre teixits vius

Fenol
➔ Fenol al 5% = bactericida.
➔ Desnaturalitza (trencar l’estructura) proteïnes i lípids (membrana plasmàtica).
➔ Vigilar toxicitat.

Metalls pesants
➔ Inactiven enzims (biocatalitzadors:proteïnes que acceleren la reacció química) que combinen amb les
proteïnes.
➔ Antisèptics.
➔ Ex. Mercuri, plata i coure.

Agents alquilants
➔ Enganxen cadenes curtes de C als enzims = els inactiven
➔ Ex. Formaldehid, òxid d’etilè (gasos, però molt tòxic, per material termosensible), glutaraldehid...

Sistemes de control que utilitzarem al laboratori

Alcohols
➔ Desnaturalitza proteïnes i lípids (membrana plasmàtica)
➔ Ex. Etanol, isopropanol

Halogens i peròxid d’hidrogen

➔ Són agents oxidants = inactiven enzims
➔ Tenim: Clor (desinfectants),Iode (anitsèptic),Peròxid d’hidrogen (H2O2) (antisèptic i desinfectant)
➔ Activitat microbicida del clor disminueix quan hi ha matèria orgànica.
➔ Ex. Hipoclorit (lleixiu)

Agents surfactants
➔ Formen emulsions, el material que queda en l’interior i s’elimina amb el rentat amb aigua
➔ No maten, però afavoreixen l’eliminació
➔ Ex. Sabons i detergents
 L’AUTOCLAU

INTRODUCCIÓ
Autoclau→aparell per esterilitzar estris, medis i cultius.
Autoclau és un recipient metàl·lic tancat hermèticament i que pot suportar grans pressions L'aigua entra en
ebullició a Tª més alta quan més alta és la pressió.

ESQUEMA D’UN AUTOCLAU

0-Volant
1-Vàlvula de seguretat
2-Vàlvula de drenatge
3-Resistencia
4-Reixeta
5-Calderí
6-Tapa

Parts de l’autoclau Fases del procés d’esterilització

ÚS DE L’AUTOCLAU
a) Preparació del material: caixa, pipetes (papel de kraft/alumini), tubs mig oberts, cinta termolàbil/ cinta
d’autoclau/ cinta indicadora.
b) Preparació i funcionament de l’autoclau:
En general al laboratori de microbiologia treballarem:
➔ Pressió = 1 o 1,1 atmosfera
➔ Temperatura = 121ºC
➔ Temps = 15-20 minuts
c) Gestió del material un cop esterilitzat: Estufa, bany maria o bany termostàtic (perquè no es torni sòlid
l’agar i es mantingui líquid)

EFICÀCIA DEL PROCÉS

➔ Depèn de la Temperatura i el temps,que depenen de la quantitat de material (+matèria a + temps
s’utilitzara o es quedara posat l’autoclau.
➔ No barrejar material contaminat amb el que s’ha d’esterilitzar

CONTROL DEL PROCÉS

● Control físic→ Es refereixen a condicions físiques del procés: Temperatura, pressió, ....
● Control químic→ cinta termolàbil
● Control biològic→ Vials amb uns microorganismes que aguanten temperatures altes