1/10/2019

Seminari 1:
ANTROPOLOGIA I
MUSEUS
Introducció a l’Antropologia Social i Cultural
MIREIA GUIL EGEA

1. Breu introducció.
2. Visionat.
FUNCIONAMENT 3. Anàlisi per grups.
DELS SEMINARIS 4. Posada en comú.
5. Anàlisi individual.
6. Lliurament.

1
 1/10/2019

• Plantejar un esquema abans de

començar a escriure.
• Emprar connectors per ordenar el
discurs i per enllaçar idees.
CONSELLS PELS
• Tenir en compte que els paràgrafs són
LLIURAMENTS unitats de significat complet, per tant,
han de tenir sentit per si mateixos.
• Cal ser breu i concís.
• Escriure tenint en compte el lector.

• Entrega individual. Recordeu posar-hi

el nom i els cognoms!
• Màxim 2 fulls.
REFLEXIÓ
• Català, castellà, anglès, italià o francès.
INDIVIDUAL • Cal entregar el text abans d’acabar el
seminari. No s’acceptaran fora de
classe.

2
 1/10/2019

ANTROPOLOGIA?

PENSAR
L’ ANTROPOLOGIA

• Definicions genèriques.
• Calaix de sastre.
• Reflexió antropològica:
a) Trobada entre cultures
b) Moments de crisi dins una cultura
• Viatge: entre el “nosaltres” i els
“altres”.
• L’altre sempre és inferior: bàrbar,
pagans, salvatges, primitius...
• La trobada amb el no occidental
implica la reflexió de la natura
humana.

3
 1/10/2019

ANTROPOLOGIA I
MUSEUS
RELACIONS EN CONTEXT COLONIAL

“De fetitxes i objectes salvatges han passat a obres d’art universal; de

preuats testimonis d’una cultura a testimonis de l’espoliació colonial;
d’objectes sagrats a icones de la identitat cultural” (Bestard, 2007).

Les Demoiselles d’Avignon, Pablo Picasso Museu Quai Branly, París

4
 1/10/2019

ANTROPOLOGIA I ART

• Lectures estètiques (art) versus lectures funcionals

(antropologia).
• Perspectiva antropològica:
a) D’artefacte a objecte artístic a través de la
mirada occidental (manca de terme emic).
b) Es nega la sensibilitat artística dels artistes i
també dels antropòlegs.
• Una nova geografia cultural de l’art traffic in
culture: erosió barreres.
a) “Parlar de l’art”: crítics d’art no occidentals
que parlen diferent.
b) Sistemes estètics i intencionalitat artística
plural.

MUSEUS I MUSEUS
D’ANTROPOLOGIA
• Construcció social i política de la
societat que representa.
• Selecció d’una identitat
col·lectiva.
• Objectes desprovistos del seu
context original.
• En el cas dels museus
antropològics: confronten la
imatge occidental del “nosaltres”
amb la dels “altres”.

5
 1/10/2019

MUSEUS
ANTROPOLÒGICS:
MUSEUS COLONIALS
1a etapa colonial (1870-1940):
• Intent d’organitzar societats
“desorganitzades”.
• Invenció científica del salvatge “zoos
humans”.
2a etapa colonial:
• Intent comprensió societats autòctones.
• Al servei de l’administració colonial.
Fi colonialisme polític:
• Símbols d’un vell colonialisme que cal
superar.
• Canvi enfocament: relacions interculturals
en una societat globalitzada.

DIFICULTATS Dificultat museològica:

a) Objectes desprovistos de context.
PER SUPERAR b) Visió diacrònica que no té en compte l’actualitat.
EL PASSAT Dificultat política:
COLONIAL a) Control per part dels grups majoritaris.
b) Recerca d’un discurs multicultural acceptat.

6
 1/10/2019

DEL MUSEU
COLONIAL AL
MULTICULTURAL

Estratègies de renovació:
• Perspectiva estètica: del museu antropològic
al museu d’art.
Ex: Museu Quai Branly (Paris).
• Perspectiva crítica: reflexió sobre el conflicte
i l’alteritat.
Ex: Museu d’Etnografia de Neuchâtel.
• Perspectiva multicultural: espai de reflexió
diversitat cultural.
Ex: Tropenmuseum (Amsterdam).
• Perspectiva autòctona: eina per dignificar
comunitats marginades.
Ex: Canadian Museum of Civilizations (Ottawa).

LES STATUES
MEURENT AUSSI
(RESNAIS I MARKER,
1953)
PRESENTACIÓ DEL DOCUMENT ETNOGRÀFIC

7
 1/10/2019

Pourquoi l’art nègre se trouve t-il au musée de l’Homme

alors que l’art grec ou égyptien se trouve au Louvre ?

LES STATUES MEURENT AUSSI

• Chris Marker i Alain Resnais

• Context descolonització: 1952-1953
• Encàrrec de la revista"Présence africaine"
• Censura a França (11 anys)

CLAUS D’ANÀLISI

• Veu en off i caràcter imatges

• Àfrica colonial: xoc cultural
• Art occidental versus art africà
• Criteris estètics versus criteris funcionals
• Mirada occidental sobre art africà:
etnocentrisme
• D’objectes rituals a obres d’art
• Col·leccionisme europeu
• Comercialització art africà

https://www.youtube.com/watch?v=dbPeXKCoXLw

8
 1/10/2019

L’anàlisi ha d’incloure referències a:

• Les statues meurent aussi de Chris Marker i Alain
Resnais (1953)
• VAN GEERT, F. Et al (2016) ‘Los museos de
Antropología: Del colonialismo al
multiculturalismo. Debates y estrategias de
adaptación ante los Nuevos retos políticos,
científicos y sociales’ en OPSIS (On-line), Catalão-
MATERIALS GO, v. 16, n. 2, p. 342-360.
• PRICE, S. (2015) ‘¿Són los antropólogos ciegos
ANÀLISI frente al arte? Reprenent l'objecte i les seves
mediacions: antropologia, art i artefacte,'
Quaderns de l'Institut Català d'Antropologia
(Barcelona) 21:15-31.
Altres lectures que pugueu haver fet en altres
assignatures.

ANÀLISI
COL·LECTIU
PER GRUPS I GRUP-CLASSE

9
 1/10/2019

ANÀLISI
INDIVIDUAL
TEXT PER LLIURAR

10