APUNTS SOBRE KAFKA {Escrit entre els anys 1942 i 1953. Publicat V'any 1955 ala revista Die Neue Rundschau.] Per a Gretel Si Diew le Pere a créé les choses en les nom- ‘mant, c'est en leur tant leur nom, ow en leur donnant un autre que Vartiste les recrée. Maxcet. Proust Livpennlarita de Kafka, ta complaenga en alld desplaent, que el rebaixa a oficina d'informacié de la situacié huma- —Hactual i, segons com, Peterna— i que, amb el gest del bon coneixedor, ¢s desfa de lescandol sobre el qual s'edifica obra, desvetlla Paversié a participari i a afegir una inter- 16 més a les interpretacions corrents, e ara que sigui discrepant. Perd justament la falsa fama, la variant fatal de Voblit que Kafka realment va desitjar, obliga a insistir en enigma. De les coses que s’han escrit sobre ell, sn poques les que comptens la major part és existencialisme. Se l'inclou dins d'una escola establerta de pensament en loc de perseve- rar en alld que dificulta aquesta inclusis i que, justament per aixd, reclama interpretaci6, Com si al capdavall tot lesforg de Kafka —un treball de Sisif—, i tot el poder i la violéncia de la seva obra —propia del Maestrom—, només haguessin servit per no dir altra cosa que: Phome ha perdut la salvaci, el ami envers absolut esta barrat, la seva vida és fosca o intri- cada 0, com es diu avui dia, encallada en el no-res, i no li ' queda altra cosa que atendre les seves petites obligacions amb discrecié i poca esperanca i adaptar-se a una comunitat que espera exactament aixd, Padaptacid, i que, a Kafka, si hagués estat d’acord amb ella, no li hauria calgut escandalitzar. Quan interpretacions d’aquesta mena es volen justificar i diuen que, certament, Kafka no ho ha expressat amb paraules tan eix tes, sin6 que s'hi ha esforcat com s’escau a un artista del sim= bolisme real, es posa de manifest la insutficiéncia de les formu- les i poca cosa més. Perqué una exposicié o és realista 0 és és indiferent amb quina densitat es disposen els simbols, el seu. propi pes de realitat no perjudica el seu caric= ter simbdlic. Es cert que la configuracié sensible de la Pan= dora de Goethe no é inferior a la d'una novella de Kafka i, no ob: te sobre el simbolisme del frag- ment, tot i que potser la forga dels simbols d’aquesta obra, simbélica; it aixd, no hi ha d com per exemple 'Elpore —encarnacié de Vesperanga—, va més enilla del que ens imaginem immediatament. Si el concep- tica, el qual de fet no esta del tor lliure de sospita, vol dir alguna cosa encertada, aixd és, només, que els te de simbol en I moments individuals de lobra dart assenyalen alguna cosa més enlla d’ella mateixa en virtut de la seva unitat i cohesi que la totalitat dels seus moments esdevé sentit sense fissures, Res, perd, s’ajusta menys a Kafka. Fins i tot en formes com quella de Goethe que juguen tan profundament amb mom al-legorics, aquests, mercés a la unitat i a la cohesié en qué es troben, entreguen el seu significat a Pimpuls del tot. En Kafka, perd, tot é dur, determinat, amputat fins a no poder ser-ho més; com en les novel-es @aventures segons aquella maxima amb qué James Fenimore Cooper va encapcalar el Corsari roig: «La veritable edat d’or de la literatura no arribara fins que els llibres en premsa no siguin exactament com un Ilibi de bitacola —el seu contingut, granular com Pinforme d’una guardia.» En Kafka, enlloc apunta Paura de la idea infinita, 239enlloc s'obre Phoritz6. Cada frase hi és literalment i cada frase significa, Les dues coses no estan, com voldria el simbol, fusio- nades, sin6 que s‘esberlen, i de Pabisme que les separa brilla la llum encegadora de la fase protesta del seu amic, la prosa de Katka es posa al costat it, ja que mira d'igualar-se més a 'al-legoria que no al simbol. Amb ra6, Benjamin Pha definit com a parabola. itjangant Vexpressié siné mitjancant el seu refi la interrupci6. fs una parabola a la qual han pres la claus fins i tot aquells que pretenien fer d’aixd la clau es van equivo- car perqué van confondre la tesi abstracta de obra de Kafka —a foscor de existéncia— amb el seu contingut. Cada frase div: interpreta’m, i cap no ho tolera, Cadascuna, amb la reacci6 «Aixi é», forca a la pregunta: on ho he vist, aixd?s el deja vu es declara permanent. Mitjangant la forga amb qué Kafka ens imposa la interpretacié, retira la distancia estética. A lobserva- dor suposadament desinteressat d’altres temps, li exigeix un esforg desesperat, lenvesteix i li suggereix que de la comprensié correcta depén bastant més que lequilibri espiritual, la vida i la mort. Entre els pressuposits de Kafka no és el menys insigni- ficant el fet que la relacié contemplativa entre text i lector ‘ha pertorbat des dels fonaments. Els seus textos s'han proposat gue entre ells i les seves victimes no resti una distancia constant, i remoure'ls els afectes de tal manera que temin que alld narrat ls vingui a sobre, com les locomotores sobre el public en la acid. També en aixd, i malgrat No s'expressa més recent técnica tridimensional del cinema. Aquesta proxi- mitat fisica i agressiva impedeix que els lectors s'identifiquin com acostumen a fet— amb figures de la novella. A causa aquest principi, els surrealistes poden, amb ra6, reclamar-lo per a ells mateixos. Fs el Turandot esdevingut escriptura. Qui ho nota i no prefereix marxar, ha de parar el cap 0, més aviat, hha d'intentar travessar la paret sense oblidar el perill, ja que no Ji anird millor que als predecessors. El seu dest, en lloc de dis- 240 7 suadir, augmenta Patractiu —com en els contes, Mentre no s*hagi trobat la paraula, el lector estar en deute. 2 Per a Kafka, més facilment que per a un altre, val que no és pas el verum perd si el falsum Pindex sui. Ell mateix, perd, ha contribuit, d’alguna manera, a la difusié del fals. Les dues grans novel-les El castell i El procés, potser no pel que fa al detall perd segur respecte al conjunt, sembla que portin escrits al front filosofemes els quals, malgrat el seu pes refle- xiu, no desmenteixen, de cap manera, el titol Consideracions sobre el pecat, el sofriment, Vesperanca i el cami vertader ics de Kafka. El seu contingut, en tot cas, no és candnic per a la literatura. Liartis- que han posat a un grup d’escrits t ta no ha de comprendre necessariament la seva propia obra, i tenim motius per dubtar que Kafka en fos capag. Sigui com sigui, els seus aforismes amb prou feines estan a Paltura de peces i episodis enigmatics com «Les preocupacions del pare de familia» o «El genet dels cubells». Les obres de Kafka es guarden prou de cometre Pespantés error de Partista que ereu que el contingut metafisic de Vobra és la filosofia amb la qual autor Pha inflada. Si fos aixi, Pobra naixeria morta: alld que diu Vesgotaria i no es desplegaria en el temps. De la precipitacié del primer significat, el primer que Pobra ja ens prematur, ens en pot protegir la segtient regla fonamental: prendre-ho tot literalment, no tapar res des de dalt amb cor at de Kafka és la dels textos. Només la fidelitar a la letra, i no la comprensié dirigida, ens ajudara. En una literatura que s*enfosqueix i es replega inces- santment, cada paraula determinada compensa la clausula general de la indeterminacié, Kafka ha intentat sabotejar vol di i que eptes. Lautori 241aquesta regla proclamant en un passatge que els comunicats del castell no s'han de prendre «al peu dela lewen, Tea val, si no volem perdre tota seguretat hem de retenir que al Principi dE! procés es diu que algti devia haver escampat mentides contra Josef K., «del moment que no havia fet res de mal i que un bon mati van anar a arrestarlo.»" Tampoe no podem deixar passar que K., al principi d’El castell pre- Bunta: «A quin castell he anat a parar? Hi ha un castll aqui, i due, per tant, é impossible que Phagin cridat. Tampoc no sap res d’aquell comte West-west, el nom del qual només s'esmenta una vegada, en qui pensem cada vegada menys i després gens, de la mateixa manera gus Segoe de Kafka, Prometeu i la roca 0 essent una sola cosa i despré ii la parabola estava lligat van acabar oblidats. Perd el ncipi de alitat, segurament record de Vexegesi de la "Tork a la vedi jueva, troba suport en alguns textos de Kafka, De vegades les paraules, en especial les metifores, es deslliguen i guanyen luna existéncia propia. Josef K. mor «com un gos» i Kafka ens comunica les indagacions d’un 808. Ocasionalment con- is a l'acudit d’associacions, Aixi, a la historia de la familia de Barnabas a El castell, es diu del fun- cionari Sortini que durant la festa del cos de bombers va estar tota Vestona «amb la manega a punt». Aquesta expres- si d’estar per casa, que menciona el caracter complidor del funcionari, ¢s pren seriosament —la persona respectable tes: ta vora la maneg com en els lapsus lingitistics, ionari Sortini que li fa escriu- a Amalia. Kafka, que menysprea la dueix la literalitat fin — i, alhora, alludeix al tose instint del funci re la fatal carta ditigida N. del Ts hi ha eraduceié de Gabriel Ferate, El procés, Barcelona, Proa, 1991, p. 27. * Node hi ha traducci al catala de Lluis Sola, El caste, Barcel ea a, El caste, Barcelona, psicologia, en té un coneixement riquissim, com ho demostra que hagués vist la relacié entre el pulsional i el caracter obs siu El principi de literalitat, sense el qual 'ambigu esdevin- dria insignificant, prohibeix intent, d’altra banda prou corrent entre els intérprets de Kafka, d’unir la pretensid de profunditat amb la manca de compromis. Amb ra6, Cocteau hha fet notar que introduir 'estrany emprant la forma d'un sempre li treu el que té de 1 Kafka, per evitar aquesta mena d’abusos, ha interromput El som 's punyent. El mateix procés amb un somni en un Hloc decisiu —aquest passatge, realment monstrués, el va publicar dins del Metge rural— i mitjangant el contrast d’aquest somni la resta ha quedat reforcada com a realitat, encara que de fet aquesta realitat és aquella altra sorgida de somnis que a vegades ens recorden certes parts d°EI castell i d’América tan angoixosament desen- volupades que el lector tem que no podra tornar-ne a emergit. D’entre els moments de xoc, no és el més feble el fet que els iat tot all que no és com el somni ila seva logica prelogica, sha iminat el somni mateix. No ens xoca lespant6s, siné la seva turalitat. A penes lagrimensor ha fet fora de la seva habi- tacié a Phostal els pesats ajudants que ja tornen a entrar-li e que la novel-la, a part de comunicar-ho, sbi allargui amb una sola paraula; Vheroi esta massa cansat per tornar a ferlos fora. Aixi, perd, com Kafka es relaciona amb el somni, aixi ha de relacionar-se el lector amb Katka. Es a dir, perseverar en els detalls incommensurables, opacs, en els punts cecs. Que els dits de Leni estan units per una mem- brana 0 que els executors tenen aspecte de tenors, és més important que els excursos sobre la llei. Aixd afecta alhora la forma de representacié i el llenguatge. Tot sovint, els gestos s6n el contrapunt de les paraules: alld prelingiiistic, que s’escapa a les intencions, contradiu 'ambigiiitat que, en Kafka, com una somnis es prenguin al peu de la letra. Com que s'ha elimi per la finestra, se 243,malaltia ha cortoit tot significat. «“La carta”, dir K., “he llegida. Saps qué hi div! i la seva mirada semblay: Aqui K. potser s* va comengar a “No”, va dir Barnabas, a dir més que les seves paraules, iganyava pel que feia al bo, com amb els Pagesos pel que feia al dolent, pero alld d’agradable de la seva prestncia restava.» O: «“Bé”, deia conc hay adora, “hi motiu per riure. Vosté preguntava si conec Klamm i jo —aqui, sense voler, es va drecar una mica i de nou la seva mirada triomfant, que res tei deia, va caure sobre K.— ia a veure amb el que es “si, jo s6c la seva amant."» O, a Pescena de la separacié de Frieda de l'agrimensor: «Frieda tenia el seu cap repenjat damunt Pespatlla de K., amb els bragos entrellacats anaven en silenci d'un costat a Paltre. “Si hagu im”, va dir llavors Frieda lentament, amb calma, gai- plaent, com si sabés que només li queda sima estona de tranquiltlitat a Pespatlla de K. perd volgués disfrutarla fins al final, “si haguéssim emigrat aquella matei- xa nit, ara estariem segurs en algun loc, sempre junts, la teva ma sempre prou a prop per agafar-la; com necessito la teva pro- ximitat, com w’estic, des que et coneixo, dabandonada sense !a teva proximitat, la teva proximitat és, creu-me, Ptinic somni que tine, Aquests gestos sén el rastre de les experiéncies que el significat cobreix. Lestat més recent d'un Lenguatge que brolla de la boca dels qui el parlen, la se gona confusié babildnica, a la qual, de desencisada de Kafka, incansable, es resisteix, Pobliguen a invertir la relaci6 histOrica de concepte i gest com en un mirall. El gest és I'«Aixd és aixi nfigura- ci6 del qual ha de ser la veritat, és, com a llenguatge trencat, !a no-veritat. «**També, en fi, hauria de ser vosté més discret en Parlar, gairebé tot el que ha dit fa un moment també s*hauri Pogut deduir del seu comportament encara que només hagué dit un parell de paraules, a més a més, no ha estat res que li fos una brevis- p altre.” totes maneres, la diccié el lenguatge, la c 244 excessivament favorable.» a interpretacié haura de cat alguna vegada les exper sedimentades en el gest, en la a ea ats deteeeeee aera prom egaal eee ida pel sentit coma. «A través de la finestra oberta es veia de nou la vella que amb una curiositat veritablement senil havia sortit a la finestra d’enfront per poder continuar veient-ho tot», es din a lescena de la detencid, a Pinici d’EI procés. Qui no ha sentit alguna vegada com el v. Puna pensié Vobservava de la mateixa manera, exactament de la mateixa manera, i qui no hauria vist, com un lamp, la imatge del desti amb tot alld de repulsiu, de conegut, 'incomprensible i d’inevitable. Qui fos capag de resoldre aq} Kafka que aquell qui hi troba il-lustrada Pontologia. ‘oglifics sabria més de ests. 3 Gairebé es podria objectar que, a la interpretacié, aixd no se Ii pot confiar, com tampoc cap altre element de Punivers pe torbat de Kafka. Aquelles experiéncies, es podria dir, no s6n siné casuals, privades, projeccions psicoldgiques. Qui creu que els veins lobserven per la finestra 0 que al teléfon resso- na la propia veu cantant —i els escrits de Kafka n’estan plens, dafirmacions com aquestes—, és un neurdtic 0 pateix mania persecutoria, i a qui fa d’aixd una mena de sistema se li hha encomanat la paranoia; les obres de Kafka només li servei- xen per racionalitzar el seu propi mal. objeccié es pot refutar simplement reflexionant sobre la relacié de obra mateixa de Kafka amb aquesta zona, Ni la seva senténcia «Per darrera vegada psicologia», ni el seu comentari, segons el qual tot el N. del Ts es tracta del fragment 93 de les Ci pecat, el sofriment, Pesperanca i el cami vertader, que es troben al volum nsideracions sobre ol 245ue escriu es pot interpretar psicoanaliticament —llavors PerO, aquesta ihterpretaci6.n’exigiria d'altres ad infinitum, 2 aquests veredictes, ni tampoc la supérbia dels iniciats, que és la més recent resisténcia ideologica del materialisme, no haurien de seduit-nos a afirmar la tesi que Kafka no té res a veure amb Freud. Mal li aniria a aquesta profundi tant se celebra si se li nega el que hi ha a sota. La visié de la ierarquia que tenen Kafka i Freud a penes es pot distingir. Un Passatge de Totem i tabsi dius «El tabsi d'un rei é masea fort Per als seus sabdits perqué la diferéncia social entre ells és massa gran. Un ministre, perd, pot fer dle mitjanger inofensin cntre els dos. Aixd, traduit del lenguatge del tabi al de la Psicologia normal, vol dir: el stibdit, que tem la imponent femptacié que li provoca el contacte amb el rei, pot, en canvi, t que uuportar el tracte amb el funcionari, a qui no cal que envegi en la mateixa mesura i la posicié del qual fi sembla fanmateix assequible. El ministre, perd, pot reduir Penveja Gue sent envers el rei si considera el poder que se li cones. dix. Abxi doncs, del poder magic que condueix a la tompta. cié s'han de témer menys les diferéncies més petites que no Pas les especialment grans.»* En El procés diu un alt funcio. ark «Només la vista del tercer [guardal, ni jo mateix ja no {2 Puc suportar» i en El castell apareixen coses analogues, pes d'aqui s'iltumina alhora un complex decisiu en Proust, Vesnobisme com a voluntat d'apaivagar la por al tabi mic, Jangant Vadmissi6 entre els iniciats: «ja que no era la proxi. mirat mateixa de Klamm alld desitjable, siné que ell, K. i ferharatins de noces a pages éaltra prosa postuma de Veicis alemanya de les obres de Katka, Frankfurt a. M., 1983, . 98 “Sigmund Freud, Obres, vo. 9: Totem i tabi, 5*edicis, Frankfurt a. Ma, 1975, .43 5. N. del Thi ha traducciécastllana de Luis LOper-Balleneney y de Torres, Totem y tabi, Madeid, Alianza, 1985 246 niomés ell, se li acostés, amb els seus desitjos i els desitjos de ning més, no per poder descansar prop seu, sins que passant peel Neatianeel sere [ese Lexpressié délire de tou- cher, igualment pertinent per a esfera del tabi i citada per Freud, expressa amb tota precisié Pencanteri sexual que, en fka, reuneix principalment gent de condicis baixa amb gent de condicié elevada. En Kafka s’alludeix fins i tot a la «temp- tacié» —la de Passassinat de la figura paterna— de la qual Freud recelava. Al final del capitol d’EI castell en el qual la mestressa de Phostal explica a Pagrimensor que és absoluta- ment impossible parlar amb Klamm mates, ll € P'kima paraula: «Qué tem vosté? No patira pas per Klamm, oi? La mestressa se'l mirava en silenci com baixava amb presses escala i el seguien els ajudants.» Ens acostarem al maxim a la relacié entre linvestigador de Pinconscient i Pescriptor de paraboles de la impenetrabilitat si recordem que Freud concebia una escena arquetipica com ’assassinat del pare de horda primitiva, una narracio tan antiga com la de Moi la primera infancia, sind com a esdeveni- © Vobservacié del coit dels pares dura no com a condensacions de la fantasi ‘ments reals. Pel que fa a aquesta mena d’excentricitats, Kafka segueix Freud amb entremaliada fidelitat, fins a ’absurd Arrenca la psicoanilisi de la psicologia. La psicoanalisi mateixa, en tant que deriva Vindividu de pulsions difuses i amorfes, el jo, de lalla, en cert sentit ja s'oposa al que especificament psicoldgic. La persona passa de ser subst cial a ser un mer principi organitzador d'impulsos somatics, En Freud, com en Kafka, ha desaparegut el valor i el prestigi allo animic; Kafka, en re: no n’ha fet cas. El dife- rencia de l'altre, el més vell i amb disposicié per a les ci cies naturals, no pas una espiritualitat més delicada, siné el fet que el seu escepticisme envers el jo és, potser, encara més gran, La literalitat de Kafka serveix per a aixd: com en un 247experiment, estudia qu’ passaria si tots els resultats de la psi coanalisi no fossin mentals i metaforics, sin6 fisicament i real exactes. Aprova la psicoanilisi en la mesura que mostra allo que la cultura i la individuacié burgesa tenen d’aparengas com que se la pren més seriosament que no pas ella es pren a si mateixa, la forca. Segons Freud, la psicoanilisi dedica la seva atencié a les «sobralles del mén fenoménic». Aqui pensa en allo psiquic, en els lapsus, els somnis i els simptomes neur Kafka peca contra ut res que no siguin les e ics. vella regla del joc perqué no fa art amb ombraries de la realitat. No dibuixa la imatge de la societat ascendent de manera directa —en la seva obra, com en tot gran art, domina Vascesi davant el futur—, siné que fa un muntatge amb les deixalles que alld nou, alld ue s‘esta formant, elimina del present que s‘escola. En llc de curar la neurosi, busca en ella mateixa la forga guaridora, la forga del coneixement: Findividu Hegeix les ferides amb qué {a societat el marca com a xifres de la no-veritat social; com a satiu de la veritat. El poder de Kafka és el de la demolici6, Enderroca la fagana que vol calmar i tapar Pexcés de softiment a la qual el control racional cada vegada s'adapta més. En la demolicié —aquesta paraula mai no havia estat tan popular com Fany de Vaniversari de la mort de Kafka— no s’atura, com ho fa la psicologia, davant del subjecte, sind que arriba fins a la materialitar, fins alld merament existent, fins ld que es troba en el fonament del subjecte en la imparable caiguda una consciéncia que, despullada de tota autoafirmacié cedeix. La fugida envers alld no huma passant a través de Thome —aquesta és la trajectoria épica de Kafka, Aquest caure de Vingeni, la desesperada manca de resisténcia, que coincideix per complet amb la moral de Kafka, es recompen: Paradoxalment, mitjancant l'autoritat irrefutable de la se expressi6. A la relaxacié, tan tensa que gaitebé stesquinga, li correspon, d’una forma immediata i sense intencié —com a 248 cos esprituale—, alld que era meron, signet, experi. com si la doctrina filosofica de la inuici6 categoria’ que nara difouent al aileltempa go) Kalco .cceptada a l'infern, La monada sense obertures déna bons sleseib hea de Pe yes Tb ten me sobre al qual wale la indviuae ol que els enesbree que ella mateixa va expulsar, perd enlloc no es fa palpable sing en aban en allament en Tenforsament qe so mira al seu voltant. Qui Fence a 5, un accident en una gran ciutat: periéncies anormals qui @haver patit, en alguna oc Serer tien ae eeeeaeeieen corse tota la comunitat s*hagués reunit per presenciar l'instant que A poderés autocar va atropellar el feble turisme. El déja vu. per manent és el déja vu de tots. D’aqui léxit de Kafka, el qual no esdevé traicié mentre dels seus escrits no se’n desti ta alld universal i s’estalvia Vesfor¢ del mortal hermetisme. Potser, Vobjectiu ocult de la seva literatura és la disponibi- litat, la tecnificacié i la col-lectivitzacié del déja vu. El millor, que s‘oblida, és recordat i conjurat dins 'ampolla com 8 sibibla de Cu és que orma en el pitjor: «Val de Cumas. Només que es transforma en el pi ada arriba a ser una finaln sibil-l morir» ili és denegat. La fugacitat etern maledicci 4 En Katka, els gestos eternitzats s6n petrificacions d’allé mo- ani. E com Porganitzacié surrealista d'alld que mentani. El xoc N. del T.: concepre del qual Huser! parla a les seves Investigacions logiques, capitol sisé del segon volum. 249)Provoquen les fotografies antigues a qui les contempla. Una Paquestes, botrosa, quasi sense color, té en El castell In seva importincia. La mestressa, que la guarda com la resta del seu contacte amb Klamm —i, per tant, amb la jerarquia—, Pen senya a K., el qual només hi pot recondixer alguna cosa amb dificultat. Quadres cridaners d’ Vambient circense al qual Kaf ‘abans-d'ahir, procedents de ka, juntament amb lavant- Buarda de Ia seva generacié, se sentia proper, han entrat a la seva obras potser tot hauria d’haver esdevingut quadre i Gini cament un excedent dintencié ho ha impedit, mitjancant lars didlegs. All que fa equilibris en el virtex de Pinstant, om un cavall sobre les potes del darrere, es fotografia com si la posa hagués de durar sempre. Segurament exemple més esgarrifés el trobem en EI procés: Josef K. obre la cambra dels mals endrecos on el dia abans els seus vigilants havien estat apallissats i troba I'escena fidelment repetida fins i tot amb la seva invocacié. «A Instant, K va tancar la porta i encara hi va picar amb els punys, com si alld Phagués de cla- var millor» Aquest és el gest de Vobra de Kafka que, com ja a vegades la de Poe, s'aparta de les cares m com si cap mirada no pogués sobreviure a la vis €s penetren miituament el «sempre igual» i I extremades, 6. En aquesta ‘efimer. Titorelli sempre torna a pintar aquells dessaborits quadres de cos- tums, un paisatge erm. La igualtat o similitud intrigant d'una Imajoria compta entre un dels motius més persistents de Kafka; fota mena de mitges criatures apareixen per parelles, tor so. vint marcades per la puerilitat i la ximpleria, oscil-ant entee la bonhomia i la crueltat, com els salvatges infantils. Als homes, la individuacio se'ls fins al dia @avui, i t quan el seu vel s'aixec P n els Hlibres tornat tan dificil, itresolta que s’espanten mortalment 1 encara que només sigui una miqueta, ‘oust coneixia el lleuger neguit que provoe: a fer notar a alg 4a seva semblanga amb un parent desconegut. En Kafka, el 250 neguit ha augmentat fins a esdevenir panic. El regne del déja vu esta poblat per dobles, personatges que retornen, ballarins jassidics, nens que imiten el seu mestre i de sobte semblen vellissims, arcaic s seus ajudants siguin del tot vius. Alhora s6n reproduccions del que s'aproxima i del que amenaca, homes fets en série, exemplars reproduits mecanicament, épsilons de Huxley Lorigen social de individu es revela finalment com el poder de la seva destrucci6. obra de Kafka és un intent dabsorbir- la. En la seva prosa —com en la del narrador de qui va copiar oe Desicion Hees elke Von took ee eet cada frase ha estat formada per un esperit que s’autodomina, perd abans també ha estat arrencada de la zona de la bogeria on —a Pepoca de Pofuscaci6 universal que el sentit comti no fa nent ha de gosar entrar, si vol n una ocasié, Pagrimensor dubta que els 1és que afermar— tot coneix codevenir coucixement. El principi 'hermetisme te, ene FPaltres funcions, la de la prevencié: mantenir fora la illusi6 i P 1 perd, vol dir: la colectivit- Perror que es van acumulant. Aixd zaci d'un mateis. Zobra que deconcera Ia indvidvaci6 vol se imitada de cap manera: segurament pe sind va orde= nar que la destruissin. Alli on va anar, el turisme no ha de prosperar; qui, perd, es comportés aixi sense haver-hi estat, cauria en la pura insoléncia. Voldria recollit lencant i el po~ der de estranyament sense acicarse, La conseqiincia sera tun estil impotent. Karl Kraus, en certa mesura també Schén- jonat d'una manera semblant a Kafka. Pero ituaci6 del critic. La seva berg, han reat iz tal inimitabilitat afecta també la posicié respecte a Kafka ja no és envejable, com tampoc la d'un successor: seria ja des del principi apologia del mén. No és que a Pobra de Kafka no hi hagi res que no sigui criti cable. Dentre les mancances principals que es troben a les grans novel-les, la monotonia és la més considerable. La representacié d’allo ambigu, incert, tancat, es repeteix infini- 251fament, tot sovint a costa de la claredat pretesa a tot arreu Vobra d'art participa de la mala infinitud dallo que repre senta. Aquesta mancanca segurament deixa veure també una mancanga del contingut, un excés d'idea abstracta que, ella mateixa, és el mite que Kafka combat. La forma vol tornar a fer insegur V'insegur, perd provoca la pregunta: per a qué esforg? Si de totes maneres tot és dubtés, per qué no atenir se Ilavors al minim donat? Kafka respondria que invita a lesforg desesperat d'una manera semblant a Kierkegaard, que volia irritar el lector amb la prolixitat per foragitar-lo emplacié estética. Perd si les consideracions sobre Vencert o error d’aquesta mena de tactiques literaries son tan intitils és perque la critica només es pot referir a all que vol ser exemplar d’una obra; on aquesta diu: aixi com sc jo, aixi ha de ser. Exactament aquesta pretensi6 és la que el desconsolat Aixd és aixi de Kafka rebutja emfaticament, Mal- Brat tot, de vegades el poder de les imatges que conjura ha esquingat la seva capa aillant. Algunes sotmeten Pautocons- ciéncia del lector, i per descomptat també la de auton a una dura prova: A la colonia penitenciaria i La transformacié, informes —que fins a Bettelheim, Kogon i Rousset no van ser superats— semblants a les fotografies aéries de les ciutats destruides per les bombes, les quals van conciliar el cubisme mitjangant la realitzacié d’all® amb qué aquest havia acomi dat la realitat. Si obra de Kafka coneix esperanga, llavors & més aviat en els extrems que no pas en les fases més mo- derades: en Ja facultat de resistir fins i tot el més extrem convertint-ho en Ilenguatge. Sén, doncs, aquestes obres les que ofereixen la clau de la interpretacié? Gairebé es podria suposar que si. A La transformacié es pot reconstruir la tra- jectoria de Pexperigncia mitjangant ta literalitat, com a pro- longaci6 de les linies. «Aquests viatjants s6n com xinxes» diu Vexpressié que Kafka deu haver aprofitat, traspassats amb una 252 agulla com un inseete. Xinxes, no com les xinxes. Qué pas sari amb un home que és una xinxa tan gran com un home Perd al nen, si es pogués aillar i retenir Ia mirada infantil de Vespant, had islam a de gras descents amb cames gegants i esclafadores i caps llunyans i mimdsculss SSRIS elle ioe ache ote re eee Katka, una vida sencera no és suficient per arribar al poble més proper i el vaixell del fogoner ila fonda de P'agrimensor son cPunes dimensions tan desmesurades com només en temps immemorials degueren semblar a Thome les coses fetes per Thome. Qui valg vere aquest manera hawr de tans formar-se en nen i oblidar moltes coses. En els petits senyals reconeixera de nou el pare com Pogre que ja sempre havia temut, el Fstic davant les crostes del formatge es mostrara coun Visiblement horror que abans antic i vergonyés desis Si pb wa en la paraula envolta el rello- rebé imperceptible vib u ; gat com la seva emanaci6. La técnica de ’escriptura que mit: angant I’associa s’agafa a les paraules, igual que la tecnica serrata de ba membria jvolumia, ¢ all sensible, 8 pee eel oe del record de umd I prova experimental de la deshumanitzacid. La seva pressié obliga ay ae tuna regressi6 bioldgica que s d'animals. Per® el efecte el seu contrai els subjects, en certa manera, a una ered nya al cal en Kafka, foe net, 6s homes prenguin consciéncia que no s6n subjectes, que s6n, ells mateixos, coses. Des de la conversa amb el pare a El ve- redicte les argues i espotadores parts desproveides d'imatges tenen pe finalitat demostrar a home el que cap imate va set capag ¢V'indicar: la seva manca d'identitat, complement a aque entre ll s'assemblin, com ies uns fossincdpies eh zi .s. Els motius baixos de les seves accions que la mestressa, i ae Frieda, demostren a Fagrimensor de manera concloent, Ii s6n desconeguts —Kafka s*ha anticipat d’una manera impo:nent al posteriog concepte psicoanalitic dallo estrany i des- conegut al jo. Lagrimensor, perd, reconeix aquells seu caracter individual i el social se separen com al Monsieur Verdoux de Chaplin; els protocols hermetics de Kafka conte- nen la génesi social de Pesquizofrénia. EI mén de les imatges de Kafka en la seva totalitat és trist i deteriorat, també alli on vol enlairar-se, al Teatre natural Oklahoma —com si hagués previst la marxa de treball: dors d'aquest estat— o a les preocupacions del cap de fami lia; el tresor de forografies, gredés i mongolic com unes noces petitburgeses d’Henri Rousseau; olor, com de llits poc venti- lats, el color vermell de matalassos dels quals s'han perdut les fundes; la por que Kafka provoca és la por de vomitar. I tan- mateix la major part de la seva obra és una reaccié davant un poder iltimitat. Benjamin ha anomenat aquest poder, el de patriarques furiosos, parasitari: s‘alimenta de la vida sobre la qual descarrega el seu pes. Perd el moment parasitari esta desplagat d'una manera peculiar. Gregor Samsa, i no el seu pare, esdevé xinxa. Els que apareixen com a superflus no sén els poders, sind els herois impotents, cap d’ells realitza una feina socialment itil; fins i tot es diu que acusat, el pro- curador de bane Josef K., preocupat pel procés, no en fa ni una de dreta. S'arrosseguen entre accessoris amortitzats ja fa temps, que els concedeixen lexis només com una almoina ja que viuran més enlla de la durada de la seva vida. El desplagament és una imitacié del costum ideoldgic que presenta i transfigura la reproduccié de vida com si es tractés d'un acte de gracia d’aquells que disposen, d'aquells que donen feina. Descriu un tot en el qual aquells que abraca i 254 mitjangant els quals es manté esdevenen excedents. Perd en aixd no s'esgota la sordidesa en Kafka. Es el criptograma de la fase tardana del capitalisme, altament enllustrada, que Kafka no menciona per poder-la determinar més exactament cn el seu negatiu. Examina detalladament els rastres de bruti- cia que els dits del poder han deixat en Pedicié de luxe del Ili bre de la vida, Perqué cap mén no podria ser més uniforme que el mén angoixant que Kai de la por del petitburgés, comprimeix fins a convertir en una totalitat, Tagicament tancada de banda a banda i, com tot sistema, des- proveida de sentit. Tot el que narra pertany al mateix ordre. Totes les seves histories es desenvolupen dins el mateix espai sense espai les juntures del qual han estat taponades, i sien alguna ocasi6 es menciona alguna cosa que no té aqui el seu lloc, com Espanya i el sud de Franga en un passatge d’El cas- tell, ens sobresaltem; aquell espai, en canvi, s'ha empassat America sencera com a imatge de 'entrecoberta. D’aquesta manera les mitologies estan relacionades entre elles com les descripcions laberintiques de Kafka. Linferior, 'abstriis, el picat, s6n tan essencials a la seva continuitat com la corrup- cié i Passocialitat criminal ho sén al domini totalitari i com Pamor pels excrements ho és al culte a la higiene. Els siste- mes de pensament i els sistemes politics no volen res que no sigui igual a ells mateixos. Com més es reforcen, com més anomenen tot el que és pel mateix nom, més ho tiranitzen, més se nallunyen. Justament per aixd, la més petita «diver- gencia», com a amenaga al principi sencer, se'ls fa tan in- suportable, com els estranys i els solitaris de Kafka ho s6n al poder. Integracié és desintegraci6, i en ella es troben plegats Pencant mitic i la racionalitat dominadora. 'anomenat pro- blema de la casualitat, amb el qual els sistemes filosdfics es trenquen el cap, el fan sorgir ells mateixos: és només per implacables que allo que se’ls escapa entre les seves xarxes es 255torna el seu enemic mortal, aixi com la reina tranquil-la mentre visqui més tanyes agi més bonic que ella, "infant del conte. Cap sistema sense ica no estara Ha de les mu marro. Amb ell, Kafka proferitza. En la seva escriptura inver- tida desxifra la Ilei infame quan tot el que s'esdevé en el seu mén d’opressié combina l'expressié de la necessitat amb Vexpressié de 'absolutament casual propia d’alld sordid. La no-veritat consumada és la contradiccié d’ella mateixa, per aixd no se Pha de contradir explicitament. Kafka veu en els productes residuals de Pera liberal allo qué hi ha darrere de la monopolitzaci6, que liquida aquella era. Aquest moment histdric, i no alld etern que suposadament apareix a través de la historia, és la cristablitzacié de la seva metal nitat, per ell, no apare a, i Peter- la del sacrifici eternament repetit que en la imatge del darter sacrifici. «Tan sols el nostre concepte de temps fa que anomenem el Judici final* 'aquesta tracta d’una lei marcial.» La dar- la d’ahir. Justament per aixd, en Kafka, gairebé s'evita tota al-lusié oberta a alld historic —el genet dels cubells, teixit a partir de a de carbé, és una rara excep- ci6. La relacié de la seva obra amb la historia és també herme- tica: sobre el seu concepte s’ha estés un taba. A Veternitat del moment historic li correspon la visi6 de la caiguda i el sotmeti ment a la Natura i la invariant del curs del mén; Pinstant, allo absolutament fugisser, és un simil de l’eternitat del pas del temps, de la condemna. No s sin manera, quan en realitat es rera victima és, sempre permés de dir el nom de la historia perqué allo que seria historia, alld altre, encara no ha comengat. «Creure en el progrés no vol dir ereure que ja se wha produit algun.» Enmig de circumstancies aparentment N, del Ten alemany «das Jiingste Gerichts. El dacrer’ sexpressa lite ralment amb ‘el més jove’, el superlatiu de jung. Kafka, Preparatius de noces a pages, op. cits p. 33 estitiques, tor sovint del mén artesanal o del rural, du zilla economia de mercaderies, Kafka mostra alld historic només com alld sentenciat, de la mateixa manera que aquelles ‘mateixes circumstancies ja estan sentenciades. Els seus esc mpre s6n obsolets; de I’ el mostren magni ‘cament contingut. Noms propis, principalment de les peces breus, privats del nom, com Wese i Schmar, recorden els regis- tres dels personatges del teatre expressionista. No poques vegades el llenguatge de Kafka desautoritza el contingut d’una manera tan agosarada com en aquella sorollosa des- cripcié de la petita ajudant de la taverna: amb un gest que ve de Iluny, el seu impuls arrenca el discurs de estancament desolador de Ja narracié. Amb la liquidacié del somni mit- jancant la seva omnipreséncia, Kafka, el narrador epic, por- tava limpuls expressionista tan lluny com només ho feren els. poetes lirics radicals. La seva obra té el to de extrema esquerra: qui Paplana i el posa al nivell d’all huma univer sal, ja el falseja d’una manera conformista. Formulacions dis ccutibles com la de la Trilogia de la soledat conserven el sew valor perque ressalten un pressupdsit present a cada frase de Kafka. EI principi hermatic és el de la subjectivitat roralment alienada. No en va, en les di ssions que Brod refereix, Kafka sloposava a tota integracié social; aquesta va ser tematitzada a El castell només per voluntat de tal oposici6. Deixeble de Kierkegaard, només ho és sota el signe de la «interioritat sense objecte». Explica trets extrems. El que la bola de vidre 262 de Kafka abasta és més mondton i, per tant, encara més espantés que el sistema de fora, perqué, dins de Pespai abso- lutament subjectiu i del temps absolutament subjectiu, no hi té loc res que pugui molestar el propi principi —el de Palie- nacié inalienable. Repetidament, es fa malbé la continuitat despai i temps propia del «realise empiric» mitjancant petits actes de sabotatge, com succeeix amb la perspectiva de Ja pintura contemporania; com per exemple quan entrada pre de diferéncies de la subjectivitat autarquica reforga el sen- ura de la nit sorprén Pagrimensor passejant. La manca timent @incertesa i la monotonia de la compulsié a la repeti- ci6. A aquesta interioritat que gira sobre ella mateixa, sense oposici6, li manca, i se li converteix en un enigma, alld que podria contrarestar la mala infinitud del seu moviment. Sobre Vespai de Kafka s’estén una proscripeié; el subjecte, tancat en ell mateix, conté la respiracié com si no li fos permes tocar res que no sigui com ell, Sota aquesta proscripcié, la pura subjectivitat es torna mitologia, i el consegiient espiritualis- me, caiguda i sotmetiment a la Natura. La singular inclinacié de Kafka pel nudisme i per la medicina naturista, la seva tolerancia, encara que no fos total, envers la supersticié deso- lada de Rudolf Steiner’ no sén els rudiments de la inseguretat intel-lectual, siné que obeeixen un principi que, prohibint implacablement alld diferenciador, perd la facultat de dif renciar i es veu amenacat per la mateixa regressié de la qual Kafka, com a mitja de representaci6, posseia un domi sobira —la de Pambigu, de lamorf, del sense nom. «Lesp rit ¢s posa a si mateix Hliure i autonom enfront de la natura perqué la reconeix com a diabdlica: com en la realitat exte- rior, ta nbé en ell mateix. Perd quan lesperit autonom apa- *N. del Te: Rudolf Steiner (1861-1925), estudids de obra de Goethe i fundador de la Societat d'antroposofia 263reix encarnat, la natura s’apodera de Vesperit alla on apareix de la manera més histdrica: en Vinterior sense objecte... El contingut de natura del mer esperit “historic” en ell mateix pot anomenar-se mit La subjectivitat absoluta esta, al- hora, mancada de subjete. El subjecte només viu en l’exterio- ritat; com a residu segur del subjecte que es protegeix de Pestrany com si es trobés dins d’una capsula, esdevé residu cee del mén. C és ell mateix, més s’assembla al mén dels objectes que ha ex- clos. Gracies a aquesta similitud, Kafka forca 'expressionis- me —del qual degué notar, com cap dels seus amics, laspecte quiméric, i tot i aixi hi va restar fidel— i el converteix en una sfendinsa el jo de Pexpressionisme en @pica complicada; la pura subjectivitat que, com a necessaria, també ha esdevingut estranya a si mateixa i s’ha reificat, ha esdevingut una objectualitat que resultara ser Vexpressi6 de la propia alienaci6. La frontera entre Phuma i el mén dels objectes s*esborra. Aquesta constitueix la causa del parentiu amb Klee que sovint stha observat. Kafka anomenava la seva escriptura un «gargotejar». Alld que és propi de les coses cesdevé signe grafic, els homes captivats no actuen des dells mateixos, sind com si tots haguessin anat a parar dins d'un camp magnetic." Aquesta, per dir-ho aixi, determinacié ex- terior de figures internes déna a la prosa de Kafka exacta ment Paparenga insondable d’una sdbria objectivitat. La zona del «no poder morir» és, alhora, la terra de ning Th. Wiesengrund Adorno, Kierkegaard. Construccions de Vestdtic, Tiibingen, 1933, p. 58 s. N. del Thi ha traduccié al castllA apareg da ss Vany 1971: Kierkegaard: ensayo, traduccié de Robert J. Vernengo, Monte Avila, 1971 Aixd sentencia tora dramatitzaci6. El drama només és possible en la mesura que hi ha, encara que estigui desapareixent, libertat; tota alera accié seria vana. Les figures de Kafka han estat colp} des per una pala 264 entre home i cosa: en ella es troba Odradek, que Benjamin considerava un angel a Vestil dels de Klee, amb Gracchus, la imitaci6 discreta de Nimrod. De la comprensid d’aquestes produccions, que s6n d’alld més avangades i incommen rables, i daltzes que igualment se sostreuen a la idea cor- rent de Kafka, n’hauria de dependre la totalitat. Al llarg de tota Pobra, perd, es troba la despersonalitzacié en ambit sexual. Aixi com en el ritual del Tercer Reich les noies no podien dir que no a les grans autoritats, la proscripeié kaf- kiana —el gran tabi— ha esborrat aquells tabiis més petits pertanyents a lesfera individual. Exemple d’aixd és el ca tig d’Amalia i la seva familia a la manera dels clans— perqué no es va sotmetre a la voluntat de Sortini. Al poder triomfa la familia com a col-lectiu arcaic per sobre de la seva forma individual posterior. Sense resistir-s’hi, atiant-se els uns als altres com animals, han de trobar-se els homes i les dones. Kafka ha creat, amb el propi sentiment neurotic de culpabilitat —la seva sexualitat infantil com la seva obsessié amb la «puresa»— un instrument que raspa i eli- mina el concepte autoritzat d'erotisme. La manca d’elecci6 i de memoria de les relacions dels empleats a les grans ciu- tats del segle vint esdevé, com més tard en un passatge famés del Waste Land d’Eliot, la imatge dun estat desapa- regut des de temps immemorials. Ho és tot excepte una cosa propia de les heteres. Durant la suspensié de les regles propi secret: de la societat patriarcal, es descobreix el se ‘matamosques abans que comencin a donar senyals de vida; qui les arrosse- ig com a herois dalt de 'escenari tragic, no fa més que mofar-se'n, L’autor spat con: tra El procés;almenys ell no hauria dVhaver oblidat que, en el remps de pro- sressiu analfabetisme, ales obres d'art que ho s6n de deb, el seu medi no cls és casual. Les adaptacions sthaurien de reservar a la indstria culeural de Paludes hauria continuat essent André Gide si no hagués at 265Popressi6 salvatge i directa, Les dones s*han reificat com a simples mitjans per a un fiz objectes sexuals i connexions. Perd, al mig de les aigites terboles, Kafka intenta pescar la imatge de la felicitat, produida per 'admiracié i l'estupor que el subjecte hermeticament tancat sent davant la para- doxa que tanmateix pot ser estimat. Tan incomprensible com la inclinacié de totes les dones dE! procés envers els detinguts é tota esperanga; eros desencisat de Katka és, alhora, agraiment masculf excessiu. Quan 'esquifida Frieda s’anomena amant de Klamm, laura d’aquesta paraula bri- lla més clara que en els moments més sublims de Balzac 0 de Baudelaire; quan ella —mentre nega la presencia d’aquell que s’ha amagat sota la taula, davant del taverner que busca i investiga— li «posa sobre el pit el seu petit peu» i tot in- clinant-se el «besa ripidament», ha trobat el gest que Panhel de tota una vida pot esperar endebades, i les hores que els dos jeuen plegats «a les petites basses de cervesa i altres bruticies de les quals el terra era cobert», sén les hores de plenitud en un pais estrany, «en el qual fins i tot l'aire no té cap ingredient de aire de la propia patria». Aquest es trat de la lirica va ser descobert per Brecht. Com en aquest, perd, també en Kafka el llenguatge de lextasi esta molt lluny de expressionista. La quadratura del cercle —trobar parau- les per a Pespai d’una interioritat sense objecte quan 'abast i Pextensié de tora paraula va més enlla de P«aixd d’ absolut que ha de ser invocat, la contradiccié que va fer fracassar tota la poesia expressionista—, Kafka la va domi nar enginyosament mitjangant Pelement visual. Aquest, entés com el dels gestos, se n’afirma la primacia. Només es pot narrar alld visible i alhora, en esdevenir imatge, s'aliena ‘completament. Veritable imatge. Kafka salva la idea de Pex- pressionisme en tant que trasllada habits de la pintura expres- sionista a la literatura, en Hoc d’escoltar intentant trobar 266 indtilment sons primigenis. La seva relacié a1 ’loga a la que té Utrllo amb les postals, les quals, sem ser, va prendre de model per pintar els seus carters freds. A la mirada del panic, que ha retirat dels objectes tota projecci6 emocional, aquests se li petrifiquen i converteixen en un ter- cer que no és ni somni, el qual només es pot falsificar, ni una imitacié ridicula de la realitat, sind la seva imatge enign gue s’ha format ajuntant els seus fragments dispersos. Alguns passatges decisius de Kafka es Megeixen com si descrivissin pintures expressionistes que haurien d’haver estat pintades. Al final d°EI procés, la mirada de K. «es va clavar en el dar- rer pis de la casa que hi havia prop de la pedrera. Com s pandeix una flama, s’hi van obrir de bat a bat els finestrons una finestra, i una persona, feble i prima pel fet de ser tan lluny i tan amunt, es va decantar molt endavant tota brusca, i va estirar els bragos més endavant encara. Qui era? Un amic? Una bona persona?» El mén dimatges de Kafka fa aquest treball de transposicié, Es un treball que es basa en l’exclusi6 estricta de tot alld musical en el sentit d’allo semblant a la miisica, en la reniincia a la defensa antitética del mite; Kafka, segons Brod, no tenia el que comunament entenem per sentit musical, El seu crit de guerra mut contra el mite és: no resis tir-s’hi, L aquesta ascesi li regala la relacié més profunda amb la miisica, com la d’aquell passatge del cant del teléfon a El castell, de la cigncia musical de les Indagacions d'un gos i d’una de les darreres narracions inacabades, Josefina, En tant que a seva aspra prosa menysprea tots els efectes musicals, procedeix com la misica. Interromp els seus significats com les columnes de la vida dels cementiris del segle dinou i les linies de fractura s6n la seva xifra8 Lepica expressionista é paradoxal. Narra allo que no pot ser narrat —el subjecte completament limitat a ell mateix, per tant també mancat de llibertat i que, en realitat, no acaba ben bé d’existir. Escindit en els moments compulsius de la propia parcialitat, desposseit de la identitat amb ell mateix, no coneix la duracié de la vida; la interioritat sense objecte é espai en el sentit exacte que tot allo que funda obecix la lei —estranya al temps— de la repetici6. Aquesta llei, finalment, posa en relacié Pobra kafkiana amb la manca d’historia. Cap forma constituida pel temps com a unitat del sentit intern li 6 possible; executa un veredicte sobre la gran épica el poder de la qual Lukécs ja va observar en autors tan primerencs com Flaubert i Jacobsen. Alld fragmentari de les tres grans novel-les, que, per cert, el concepte de novel-la ja amb prou feines abasta, ve determinat per la forma interna. No és pos- sible acabar-les com a experigncia temporal completa i arro- donida. En Kafka, la dialéctica de Pexpressionisme condueix a la similitud amb les narracions d’aventures en una série d'episodis. Aquesta mena de novel-les lentusiasmaven. Mit- jancane ladopcié de la seva técnica refusa, alhora, la cultura literaria establerta. Als seus models coneguts, a més de Walser, s’hi podrien afegir segurament Vinici de l'Arthur Gordon Pym de Poe, i alguns capitols de Cansats d’América de Kiirnberger,"" com el de la descripeié d’un pis de Nova York. Perd Kafka se solidaritza sobretot amb els apocrifs dels géneres literaris. El tret d'alld universalment sospit6s, pro- fundament gravat en la fisonomia dels temps presents, I" °° N del T.: Ferdinand Kiirnberger (1821-1879), perioista, novelista i dramaturg austrfac. Cansats d’Amarica (2855) va set la seva primera novella, APUNTS SOBRE KAFKA aprés de la novela negra. En ella, ef mén dels objectes s*ha imposat sobre el subjecte abstracte, i Kafka ho utilitza per reconvertir les coses en emblemes omnipresents. Les grans obres s6n, d’alguna manera, novel-les policiaques en les quals no s’aconsegueix descobrir el criminal. Més fructifera és encara la relacié amb Sade, que no se sap si Kafka coneixia. Com els innocents en Sade —també a les pel-licules cdmiques ame canes i als «Funnies»—, el subjecte kafkia, en especial 'emi- grant Karl RoSmann, va a parar d’una situacié desesperada i sense sortida a una altra: les estacions de aventura épica esdevenen les de la Passi6. La tancada unitat i coheréncia immanent es concretitza com a evasi6 de presons. Alld mons- truds, sense res que hi contrasti, esdevé, com en Sade, el mon sencer, la norma, contrariament a les novel-les d’aventures irreflexives, que continuament es fixen en els esdeveniments inusuals i aixi confirmen els habituals. Perd en Sade, i també en Kafka, funciona la raé: mitjancant el principium stilisa- tionis de la bogeria és possible distingir la bogeria objecti va. Tots dos pertanyen, en nivells diferents, a la I-lustraci6. En Katka, el cop desencantador és el de I’«Aixd é aixi». Ens informa del que passa en realitat, perd sense illusions sobre el subjecte, el qual, en la consciéncia més extrema de si ma- teix —de la seva nublitat—, es Hanga damunt la pila de fer- ralla igual com fa la maquina de matar amb els qui li han estat Hliurats. Kafka ha escrit la robinsonada toral, la d’una epoca en qué cada home ha esdevingut el seu propi Robinson i navega a la deriva sobre un rai carregat amb els trastos acumulats, La unié de robinsonada i al-legoria, que comenga en el mateix Defoe, no és estranya a la tradicié de la gran Iblustracié, Pertany a la Hluita de la primera burgesia contra Vautoritat religiosa. Al capitol VIII dels Axiomata que Lessing, autor que com a literat era molt apreciat per Kafka, va dirigir contra el pastor protestant ortodox Goeze, s’hi 269)troba Vinforme sobre «un predicador lutera destituit del Palatinat» i la seva familia «formada per nens arreplegats d’ambdés sexes». El vaixell naufraga i la familia, juntament amb un catecisme, se salva en arribar a un petit grup d’illes deshabitades de les Bermudes. Generacions més tard, un pre- dicador de Hesse troba els descendents daquells naufrags en una illa, Parlen un alemany «en el qual no li sembla sentir altra cosa que dites i expressions del catecisme de Luter». S6n ortodoxos «exceptuant alguns detalls. Com és natural després d'un segle i mig, el catecisme estava completament desgastat i no els en quedava res més que les tauletes de lenquadernaci6. En aquestes tauletes, deien, hi posa tot el que sabem. Hi posava, estimats meus! va dir el predicador militar, Encara ho posa, ho continua posant! deien ells. Nosaltres no sabem Hlegir, ni sabem, a penes, qué és Ilegir per® els nostres pares van sentir com els seus pares legien d'aquest libre. I aquests van coneixer home que va tallar les tauletes. home es deia Luter i va viure poc després que Jesucrist». Si és possible, encara es troba més a prop del duc- tus kafkia la «parabola» amb la qual comparteix un moment involuntati d’enfosquiment. Goeze, a qui anava dirigida, la va malentendre completament. La mateixa forma parabolica &, pero, dificilment separable de la intencié il-lustrada, En la mesura que als materials de la natura —no procedeix ase WEsop del d’Oknos?— se’ls déna significats i doctrines humanes, lesperit s’hi reconeix. D’aquesta manera trenca Pencanteri mitic que la seva mirada resisteix. Per contra, al ‘guns passatges de la paribola de Lessing, que ell volia ree- ditar amb el titol EI palau en flames, sén encara més exem- plars pel fet que es troben tan Iluny d’aquella consciéncia dels vincles mitics que s’ha despertat en passatges similars de Kafka, «Un rei savi i actiu d’un regne molt i molt gran tenia a la seva capital un palau immens d’una arquitectura molt 270 peculiar. LYextensié era incommensurable perqué havia reunit al seu voltant tots aquells que necessitava com a ajudants 0 instruments del seu govern. L’arquitectura era singular, ja que estaya renyida més 0 menys amb totes les normes accepta~ des... Després de molts i molts anys, el palau tenia encara la mateixa puresa i integritat de quan els arquitectes 'havien acabat: per fora, una mica incomprensible, per dins, ple de llum, unitat i coheréncia. Qui se les donava de ser bon conei- xedor de arquitectura se sentia especialment ofés per les parets exteriors, les quals només tenien nes quantes finestres escampades amunt i avall, grans i petites, rodones i quadra des i, en canvi, tenien moltissimes més portes i portals de diferents formes i mides... Ning no entenia per a qué eren necessaries tantes i tan diverses entrades, ja que una gran portalada a cada costat hauria estat més convenient i ja hau- ria fet el seu servei. Que passant per les moltes i petites entra- des cada un dels que eren cridats dins a palau pogués arribar pel cami més curt i infallible alla on se’l necessitava, no li cabia al cap gairebé a nings. I aixi es va originar entre els pretesos experts més d’una discussié en la qual, en general, participaven de la manera més acalorada aquells que havien tingut menys ocasions de veure Pinterior del palau, Hi havia alli també una cosa que, a primera vista, hauria pogut fer pensar que la disputa hauria d’haver estat senzilla i curta, perd que va ser la que més la complicava, la que nodria amb abundancia Pobstinada continuacié. Es creia que existien di ferents planols pertanyents als primers arquitectes del palau: i aquests planols tenien unes anotacions fetes amb paraules i signes, idioma i les caracteristiques dels quals es podien ben be donar per perduts... Una vegada que la disputa entorn els, planols s’havia adormissat més que no pas resolt, una vega~ da, a mitjanit, va ressonar la veu dels guardes: foc! foc al palaut... Tothom es va espantar i va saltar del Ilit; i tots, comTHEODOR W. ADORNO si el foc no fos al palau siné a la seva propia casa, van anar a buscar el més valués que creien tenir —els seus planols. Sal- vem-los! pensayen tots. El palau no pot cremar d’una manera més veritable que com es troba aqui!... Durant aquestes sollicites baralles, el palau, si hagués estat en flames, hauria pogut cremar-se del tot. Perd els guardes espantats havien confés aurora boreal amb un incendi.» Es necessitaria només desplagar un minim Paccent i aquesta historia, un vin- cle entre Pascal i els Diapsalmata ad se ipsum de Kierkegaard, convertiria en una de Kafka. Només caldria ressaltar més cls trets extravagants i monstruosos de la construcci6 a costa de la seva funcionalitat; només caldria presentar la frase, «alli el palau no pot cremar d’una manera més veritable que com es troba aqui», com la resposta d’una d’aquelles cance- Heries, Pini principi legal de les quals és, de totes maneres, quod non est in actis non est in mundo, i ’apologia de la reli gi6 contra la seva anquilosada interpretacié shauria convertit en dentincia contra el poder numinés mateix per mitja de la seva propia interpretacié. L’enfosquiment, la interrupcié de la intencié parabdlica s6n conseqiiéncies de la I-lustraci6. Com més la Ihlustracié redueix Vobjectivitat a ’home, més desolats i impenetrables es troben davant d’ell els perfils del que merament é —alld que ell no pot dissoldre completa- ment en la subjectivitat i del qual tanmateix ha absorbit el qu li era familiar. Kafka reacciona amb l’esperit de la Il-lustra davant la seva recaiguda en la mitologia. Se ’ha comparat sovint amb la cabala. Amb quin dret, només poden decidir- ho els coneixedors dels textos. Perd, si realment la mistica jueva, en la seva fase tardana, desapareix dins la I-lustraci6, llavors sembla indicat examinar l’afinitat de Kafka, V'il-lustrat tarda, amb la mistica antindmica, 9 La teologia de Kafka és antindmica —si és que se’n pot par- lar de cap altra manera— respecte al mateix concepte de Déu que Lessing va defensar oposant-se a ortodoxia, el Déu de la I-lustracié, Aquest és, perd, un deus absconditus. Kafka es torna un acusador de Ia teologia dialéctica dins la qual se Vinclou errdniament. Allo absolutament diferent de la teolo- gia dialéctica convergeix amb els poders mitics. El Déu com- pletament abstracte, indeterminat, purificat de totes les quali- tats antropomorfes i mitoldgiques, es transforma en alld ambiguament fatal i amenagador que només desperta por i horror. La seva «puresa» creada a imitacié de la puresa de Pesperit, el qual, en Kafka, la interioritat expressionista planta com a absolut, reprodueix en horror davant alld radicalment desconegut horror antiquissim del sotmetiment a la Natura. Lobra de Kafka para el cop dels temps ja que la fe purificada es revela impura, la desmitologitzaci6, demono- logia. Perd en Pintent de rectificar el mite aparegut aixi, de tornar a posar-li un plet com si fos un recurs de revisi6, Kafka continua essent il-lustrat. Les variacions de mites que s’han trobat a les seves obres pastumes testimonien el seu esforg per assolir tal correccié. La novel-la El procés és ella mateixa cl procés sobre el procés. Com a critic, no pas com a hereu, ha utilitzat motius de Temor i tremolor de Kierkegaard. En les sollicituds de Kafka a qui sigui que li pertoca, es descriu el judici sobre els homes per tal de fer convicta la justicia. Sobre el caracter mitic d’aquesta no en deixa cap dubte. Un passatge EI procés tracta de la divinitat de la justicia, de la guerra i de la cacera com si fos la mateixa. La doctrina de Kierkegaard de la desesperacié objectiva es propaga fins a la mateixa interioritat absolura. Lalienacié absoluta, Hliurada a Pexisténcia de la qual stha desfet, é explorada com Pinfern 273que, de fet, ja era en Kierkegaard sense saber-ho; com a infern des de la perspectiva de la salvaci6. Leestranyament artistic de Kafka, el mitja per fer visible Valienacié objectiva, rep la seva legitimacié del contingut. La seva obra fingeix un lloc des del qual la creacié apareix tan solcada i feta malbé com Vinfern, tal com aquest hauria de ser segons els seus propis conceptes. A ’Edat Mitjana, als jueus se’ls aplicava la pena de mort i la tortura de manera sinvertida»; al famés passatge de Tacit ja es denuncia la seva religié per invertida. Els delingiients eren penjats de cap per avall. Lagrimensor Kafka fotografia la superficie del mon igual com els devia apardixer a aquestes victimes durant la seva inacabable agonia. Loptica de la sal- de cap altra forma que com aquest vaci6 no se li prese turment sense mitigar. Comprarlo entre els pessimists, els existencialistes de la desesperaci6, és tan equivocat com incloure'l en el grup dels que tenen una doctrina redemptora. I Kafka ha fet honor al veredicte de Nietzsche sobre | paraules optimisme i pessimisme.'* La font de llum que enc les esquerdes del mén perqué comencin a cremar com les in- fernals, és optima. Pero llum i ombra de la teologia dialécti- ca s6n invertides. No és absolut el que dirigeix la seva cara absurda a la criatura condicionada —una doctrina que ja en Kierkegaard condueix a coses molt pitjors que la paradoxa i que en Kafka havia darribar a Ventronitzacié de la boge- rla—, siné que el mén es revela tan absurd com semblaria a Fintellectus archetypus. Sota la mirada artificiosa dels angels el regne intermedi del condicionat esdevé infernal. Tant tensa Kafka l'expressionisme, que tot rescindint el darrer acord, el subjecte s'objectiva. Aixd, certament, semblen contradir-ho tant el que trobem de doctrina en Kafka com els relats del res N. del Ts ¢5 troba a obra de Nietzsche Hum’, massa bum, frag ‘ment 28 del primer capitol pecte servil que, com a persona, grotescament tributava a po- de Perd la ironia d’aquests trets, tot sovint obser vada, també compta com a contingut de la seva doctrina, No estranys és pas humilitat el que Kafka predica, siné que recomana astt a, el comportament més indicat contra el mite. A Kafka, li sembla que I’ mén finalment no tingui ra6 consisteix a donar-la-hi. Igual que ica possibilitat, la més feble i petita, que el el més jovenet dels contes, un s*ha de convertir en la victima més insignificant, petita i indefensa, i no insistir en el propi dret segons és costum en un mén, el mén de Pintercanvi, que produeix injusticia incessament. humor de Kafka desitja la reconciliacié del mite mitjangant una mena de mimetisme. També en aixd segueix aquella tradicié il-ustrada que va del mite homéric fins a Hegel i Marx, pels quals Paccié espon Vacte Hliure, equival a Pacompliment de la tendéncia objec la feixuga cdrrega de Pexisténc ha crescut fora de tota relacié amb el subjecte, i amb aquesta carrega, la no-veritat de la utopia abstracta. Com des de fa mil-lennis, Kafka busca la salvacié en l'annexié de la forca de Padversari. El m va. Des d'aleshores, per ix subjecte s*ha de reificar i, aixi, trencar Pha de realie- Pencanteri de la reificacié. AIG que li esd zar. «Per darrera vegada psicologiar —a les figures de Kafka, se’ls ordena que deixin la seva anima al guarda-roba en un moment de Huita social en qué Piinica oportunitat que té Pindividu burges és negar la seva propia composicié i la de la situacié de la classe que Pha condemnat a ser el que és. Com el iota Gustav Mahler, Kafka és del mateix parer que els desertors. En el Iloc de la dignitat humana, el principal concepte burgés, en Kafka apareix el record guaridor de la similitud amb els animals; d’ella s’alimenta tot un estrat de obra. La submersié en l'espai interior de la individua- cié que consuma aquesta mena de record i autoreflexié, topa amb el principi @individuacié, amb aquell posar-se a si mateix 275que la filosofia va,confirmar, Pobstinacié mitica. Es busca re- paracié en tant que el subjecte hi renuncia. Kafka no glorifica el m6n mitjancant la subordinaci6, s’hi resisteix amb la no violéncia. Davant d'aquesta, el poder s’ha de reconéixer com cl que és i Kafka edifica sobre aixo, només sobre aixd. El mite ha de sucumbir davant la seva propia imatge especular. Els herois €’El procés i El castell no esdevenen culpables per culpa propia —de culpa, no en tenen—, sind perqué intenten que la justicia els faci costat. «El pecat sriginal, la vella injusti- cia que home ha coms, consisteix en el fet que I'home retreu i, en aixd no vol cedir, que se li ha fet una injusticia, que ell és Vobjecte del pecat original.» Per aixd, els seus intel-ligents dis cursos, sobretot els de Pagrimensor, tenen alguna cosa nécia, beneita, ingénua: la seva sana raé reforca Pofuscacié contra la qual protesta, Kafka, mitjangant la reificacié del subjecte, que el mén de totes maneres ja exigeix, vol, si és que aixd é possible, encara sobrepujar la reificacié: alld propi dels morts esdevé el missatge de la tranquil-litat sabatica. Aquest és el revés de la doctrina kafkiana de la mort fracassada: que la cteacié feta malbé ja no pot morir és I’inica promesa deterni- tat, promesa que l'iHustrat Kafka no sanciona amb la prohibi- cid d'imatges. Aixd s'enllaga amb la salvacié de les coses, Paquelles que ja no estan implicades en el sistema de la culpa, que no es poden intercanviar, que s6n initils. En elles stha fixat el més interior dels estrats de significat dalla obsolet en Kafka. El seu mén d'idees s’assembla —com al teatre natural @’Oklahoma— al d’articles que no s'acaben de vendre cap teologema no se li acostaria tant com el titol d’una pelicula cdmica americana: Shopworn Angel. Mentre que en els interiors, on viuen els homes, hi habita la perdicid, els amagatalls de la infancia, els llocs abandonats com el buc una escala, s6n els de Pesperanga. La resurreccié dels morts hauria de tenir Hoc al cementiri de cotxes. La innocéncia de 276 indtil posa el contrapunt a alld parasitari: «Loci és la mare de tots els vicis, el coronament de totes les virtuts.» Segons el testimoni de obra de Kafka, en el mén embolicat, tot allo Positiu, tota aportacié, gairebé es podria pensar que el mateix treball que reprodueix la vida, només afavoreix Pembolic. «Fer el negatiu, encara ens esti imposat; el positiu ja ens és donat.» La medicina contra la meitat imétil de la vida, aquella que no hi viu, fora només la inutilitat completa. Aixi és com Kafka s'agermana amb la mort. La creacié passa per davant d’alld viu. La identitat, la posicié més interior del mite, és enderroca- a, engany de la mera Natura, refusat. «artista es va esperar fins que va veure K. una mica calmat, i després, com que no trobava cap altra sortida, es va decidir a tornar a escriure. La primera ratlleta que va fer va representar per K. una salvacié, perd es veia clar que Partista només se n’havia sortit Huitant contra la més extrema resisténcia; i el trag no tenia ja tanta bellesa com abans, semblava sobretot que hi mancava lor, i la ratlla s'arrossegava pal-lida i incerta, pero la letra es tornava molt grossa. Era una J, i ja faltava poc per acabar-la, quan Partista va donar un cop de peu al timul amb tanta forca que la terra va volar molt amunt, tot al voltant. Per fi K. el va entendre, i ja no hi era a temps, de dissuadir-lo amb precs. Amb tots deu dits, K. va cavar la terra, que ben poca resistencia ofe- ria; tot semblava preparat; només per ’aparenca havien aixecat tuna prima crosta de terra, i a sota s’hi obria, amb les parets en pendent, un gran clot dins el qual K. es va enfonsat, mentre un corrent suau el girava perqué caigués d'esquena. Perd mentre ell, a sota, drecant encara el cap tant com podia, era ja xuclat per la fondaria impenetrable, a dalt el scu nom s‘alzinava, ornat amb opuléncia, damunt la pedra. Encantat amb aquell spectacle, ¢s va despertar.» Tan sols el nom que es revela amb la mort natural, i no Pinima vivent, es fa responsable de la part immortal