Professional Documents
Culture Documents
Constitucion Al Is Me
Constitucion Al Is Me
1812 Guerra contra els Sobirania nacional. Corona: Poder executiu i legislatiu amb les Corts
francesos Divisió de poders. (proposta i sanció legislativa).
(LIBERAL) Reunió de les Corts de Declaració de llibertats. Corts: Poder legislatiu, una cambra, sufragi universal
majoria liberal. indirecte, condició de propietari per a ser diputat.
ESTATUT REIAL Ha mot Ferran VIIé. Sobirania reial delegada en les Corona: Poder executiu i legislatiu.
Regència de Mª Cristina. Corts (Carta Atorgada). Corts: Dues Cambres i sols amb una funció
1834 Conflicte carlista. No hi ha divisió de poders. consultiva (dret de petició)
Liberalisme moderat Estament dels Próceres: hereditari, nobiliari i
(CARTA ATORGADA) (Martínez de la Rosa) nomenats pel rei. Estament dels Procuradors: elecció
censatària força restringida.
1837 Hi ha una revisió Sobirania nacional. Corona: Poder executiu i una funció legislativa
constitucional després Divisió de poders. limitada (dissolució de les Corts, sanció de les lleis).
(LIBERAL del motí de la Granja Declaració de llibertats. Corts: dues cambres i funció legislativa. Les formen
PROGRESSISTA) Protecció de la religió catòlica. el Congrés (sufragi censatari ampliat) i el Senat
(element corrector del radicalisme).
Govern: Òrgan col·legiat per a les decisions
polítiques.
1845 Moderantisme polític. Sobirania compartida. Corona: Fortes atribucions polítiques.
Institucionalització d’un Confessionalitat catòlica de Corts: Dues cambres i funció legislativa. Les formen
(MODERADA) règim oligàrquic. l’Estat. el Congrés (sufragi censatari molt restringit) i el
Senat (nobiliari, nomenats pel rei, nombre il·limitat)
1869 Revolució del 1869. Sobirania popular. Corona: representació del poder executiu sense
Derrocament d’Isabel II. Divisió de poders. cap atribució legislativa.
(LIBERAL Expansió de l’ideari Un catàleg ampli i detallat de Corts: dues cambres i funció legislativa reforçada
DEMOCRÂTICA) democràtic després de la drets i llibertats individuals. davant del poder executiu. Les formen el Congrés i
revolució. Llibertat de cultes que permet la el Senat (elecció per sufragi universal masculí
Formació del Partit propagació de cultes diferents al directe i indirecte)
Republicà. catòlic.
1873 Primera República Sobirania popular reconeguda. Poder executiu (govern); poder relacional president
(federal a partir del 8 de Divisió en 4 poders. de la república); poder legislatiu (parlament amb
Projecte no nascut juny del 1873) Drets i llibertats iguals que 69. dues cambres, Congrés, poder legislatiu, i Senat,
Projecte redactat per Llibertat de cultes i separació representació territorial dels estats, elegides per
(DEMOCRÂTICA I Emilio Castelar. total església-estat. sufragi universal); poder judicial (amb jurats).
FEDERAL) Estructura federal amb 17 estats