SEMINARI DE LECTURES 4.
16 DE DESEMBRE PEDAGOGIA SOCIAL
1. Textos: Vila (2020) i Sánchez Valverde (2020) Reptes, oportunitats i limitacions de
l’acompanyament socioeducatiu
ACOMPANYAMENT
Reptes
VILA
SANCHEZ · Disseny d’accions des de la
VALVERDE justícia social i la solidaritat
entre pobles.
· Produir uns efectes de canvi de
millora a les persones i la
societat (Sennett)
· Construir dispositius
conceptuals que ens ajudin a
treballar amb la complexitat i
produir efectes educatius
(Núñez)
· Organitzar la nostra resposta
en base a recursos especialitzats
per les categories de persones
que hem delimitat.
· Responsabilitat dels formadors
i formadores incorporar la
mirada i actitud de les diverses
situacions complexes als futurs
educadors i educadores.
· Prendre consciència de les
paradoxes que es donen en les
nostres pràctiques,
professionals i acadèmiques,
entre allò que creiem que estem
fent i els efectes reals de la
nostra acció.
· Plantejar-nos tots els futurs
possibles com a horitzó per
aquestes persones.
SOCIOEDUCATIU
Oportunitats Limitacions
· Investigacions i estudis de · Efectes inversos i
les causes dels efectes inesperats als
esperats (ex. Més
· Adquirir elements teòrics mortalitat)
que ens permetin entendre
les lògiques de les · L’emergència
institucions. d’efectes no desitjats
en la nostra pràctica
· No podem realitzar pot produir
translacions protocol·làries mecanismes de
directes sinó estratègiques, reproducció de
perquè treballem amb desigualtats i
persones i la seva dinàmica estigmatitzacions
de vida. socials (Cano)
· Redissenyar les nostres ·Pensament
pràctiques des de l’eix del positivista: la
reconeixement (Sennett), necessitat que tenim
aspecte que ens permet d’agrupar els
atendre a les demandes, subjectes en
escoltar històries i diferents grups.
configurar un entramat Pensem que estem
d’accions que aconsegueixi facilitant la inclusió
donar protagonisme a les però el resultat és
persones, presentar-los segregació. Creació
reptes interessants i de noves categories
convidar-les a que dirigeixin diferents de
les seves vides cap a persones amb drets
l’emancipació. diferents
· Desenvolupament dels · Les situacions i
professionals en estructures realitats de les
institucionals amb encàrrecs persones a les que
socials. ens enfrontem a
l’acció social no són
· Principi de beneficència simples, són
que es refereix a la obligació complexes.
moral d’actuar en benefici
dels altres. · Les universitats
aprofundeixen poc
· Determinades actituds sobre aquest
s’han de consolidar des de la caràcter complex de
formació teòrica i tècnica. les ciències i
 · Respectar l’autonomia i la
llibertat, com a obligació
ètica en la nostra acció
socioeducativa
d’acompanyament.
· Revisar el nostre discurs, la
nostra formació i les nostres
pràctiques.
professions socials,
convertint-se en una
de les principals
carències dels
nostres sistemes
educatius.
· Superar els
discursos i actituds
paternalistes envers
a les persones que
acompanyem.

Altres consideracions del text:

➔ Sennett (2009): Participem en una acció intencional (educació) per produir uns efectes
de canvi i de millora a la vida de les persones i la societat (social)
➔ Morin (2009) El principi de simplicitat o bé separa el que està lliga (disjunció), o bé
unifica el que és divers (reducció)
➔ Sennett (2003) El respecte i el reconeixement formen part de la comunicació i la
solidaritat entre els éssers humans.