Juan Villegas Fernández 4ºC

Fitxa tècnica

Manuel de Pedrolo ha escrit molt llibres, com 100 pàgines triades per mi, El llrgir no fa perdre
l’escriure o Solució de continuïtat. Peró ls seus llibres mes famosos son Mecanoscrit del segon
origen i Joc Brut
S’han escrit dos edicions, la primera de totes va ser en 1965, peró la primera edició va ser en juny
de 2006 i la segona en octubre de 2008.
L’editorial de la versió de Joc Brut que m’he llegit es Grup 62.
M’he llegit el llibre en format físic i conta amb 224 pàgines, en la que s’inclouen la Introducció, on
ens parlen sobre Manuel de Pedrolo; Joc Brut en que nos expliquen coses sobre el llibre i la
verdadera historia de Joc Brut dividida en 4 capítols.
 JOC BRUT
Nuestro protagonista, Xavier, s’havia assegut al banc davant la parada de autobús. Hi havia una xica
molt bonica, en l’autobús una frenada molt brusca havia fet que fora proyectada a mi. Quan vaig
arribar a la meua parada, vaig veure que ella baixava amb mi i le vaig preguntar si vivia aquí i va
dir-me que no. Bonc li vaig pregunatr perquè nhavia baixat i me va dir que per mi. Se’s va anar i jo
li vaig pregunat si podiem quedar alguna vesprada i ella va dir-me que vinguera cada dissabte a
aquesta hora, que era quan agafava l’autobús. El següent dissabte no la reconeixia, s’havia canviat
de peinat i de moltes coses més. Va dir-me que cada dissabte visitava a una amiga que havia quedat
invàlida en u7n accident, vaig dir-li que m’anomenava Xavier i li vaig pregunat el seu nom, el qual
era Juna. Després d’això, cada día vam quedar en un lloc diferent, pel carrer, en un cafè, en el
metro. Un día Xavier li va dir que eren amics, però que ell la comía amb la mirada i es van
començar a besar. Xavier li va dir que la estimava molt i que a ella tambè li agradava. Xavier li va
dir que es casaren, però Juna tenia duda. Juna li va dir que tenia un altre pretendent ric i que no
savia amb qui quedar-se. Juna li va dir que se separaren. Xavier li va pedir una oportunitat per a
veure si canviava d’opinió. Un cap de vesprada van quedar-se discutint. Temps després Juna i
Xavier estaven reunits perque esperaven al avi de Juna, un vell que tenia molts diners i al morir
serien de Juna, però ella els volia ja. Se li va ocorrer l’idea de matar-lo, dias després Juna anava a
encontrar-se amb l’avi, peró Xavier intentava fer-la entrar en raó, agarrando-la per a que no anara,
Juna li va dir que lo odiava, però es va donar conta de lo que habia dit i li pedía perdó a Xavier.
Després de molt de temps deient-se que s’estimaven el dos colien dormir junts, en la casa de Xavier.
Juna li va dir el seu plan per a assassinar l l’oncle, ell guardava una pistola per lo qual Juna deixaria
la finestra oberta per a que entre i després li matara. Juna li va fer un plano de la casa, per a que
sapiga per donde anar. Juna tenia tot planificat, i per a no llevantar sospetes va dir-li a Xavier que no
podien veu-se en 6 mesos després de l’assassinat.
Semanes després Juna va llamar-me ni me va dir que aquesta nit llevariem a l’acció el plan, a partir
de les dos quarts d’onze. Quan vaig arribar em vaig donar conta que hi havia un mur, el cual vaig
escalar. Vaig entrar a la casa i vaig arribar a la habitació on s’encontrava la pistola, plena de bales.
Vaig arribar a la habitació de l’oncle, però no vaig poder-li disparar, no tenia agalles. Però sense fer-
ho a conciencia, vaig disparar a l’oncle. Després d’això vaig buscar un objecte de valor per a
simular un atrac i vaig agafar un àlbum que Juna m’havia dit que valia molts diners i se me va
ocorrer l’idea de fer pasar tot això com un suïcidi.
Dies després va apareixer la noticia en el diari, però no deia nada de que fora un suïcidi, veient el
diari vaig enterar-me que l’oncle patia problemes del cor, però al final es va dir que havia sigut un
suïcidi.
Ja havien passat sis mesos de la mort de l’oncle. Vaig anar al cine on ens havien citat per a
reencontrar-nos. Però no va arribar, vaig tornar l’endemà, i l’altre i el tercer, vaig tornar-hi durant
deu dies consecutius, però no va vendre. Vaig agafar la guia telefónica per a llamar a casa de
l’oncle, però va contestar-me una dona que em va dir que s’havien mudat. Vaig anar a la casa, on
em va rebre la dona del telèfon. Li vaig preguntar si sapia on se n’havien mudat, però va dir-me que
no sapia res. Va sugerir-me que parlase amb l’administrador i van donar-me l’adreça. En l’empresa
no vaig trobar cap informació, però l’administrador va dir-me que una vegada van pagar-le amb un
taló, hi ahí podría haver alguna pista, asi que vaig anar, al banc Bilbao. Vaig anar al banc però no
me podien dir res, asi que vaig començar la meua desesperança investigació. Vaig anar a casa de la
Pauleta, que trebatjava amb els Virós. No va dir-me molt més, solament sapia que s’havien comprat
un pis i que alomijor el carter sapia més, però tampoc. Després d’això vaig provar a Estadística, on
li vaig dir el nombre per a saber si sapia alguna i me va donar algunes dades, però no estava segur.
Ja havia acabat amb tots els recursos sense sortir de la ciutat, asi que vaig anar al poble. Vaig
entrevistar a distintes persones pel poble, però nadie sapia cap cosa. Se m’havien acabat totes les
pistes i no havia trobat a Juna. Vaig acordar-me de l’amiga invàlida que Juna m’havia comentat i
quan vaig arribar a la casa me vaig enterar que aqueixa amiga no existia, que Juna se l’havia
inventat. Vaig parlar amb la casera, li vaig descriure Juna y va dir-me que l’havia vist en algunes
ocasions. Me va contar que Juna venia tots els dissabtes a veure a un xic, un advocat. El advocat
s’anomenava Pol i fa set o huit mesos s’havia anat de la casa i que venia de Santa Coloma. Trobar-
lo no va ser molt difícil, ja que vaig buscar en les guies telefóniques i no més hi havia un Pol en
Santa Coloma i, amés a més, advocat. Vaig pensar que Juna i Pol havien preparat tot, que jo
assassinase al seu oncle per a fer-se amb la fortuna i anar-se, que havia jugat amb mi. Vaig anar cap
a Santa Coloma i vaig començar a vigilar-lo. Vaig tindre que llogar una moto per a seguir a Pol, que
tenia cotxe. Tenia tant odi que vaig pensar en l’idea del assassinat. Llevava quatre dies seguint-lo,
sempre estava en un cafè amn la seua colla. Un altre dia li vaig seguir, però en lloc d’anar cap a
Barcelona, com sempre, anava cap a Badalona. Li vaig seguir fins arribar a una casa, però no vaig
intrometre en la casa perque no sapia amb certeça si estava Juna dins o no. Un temps després va
apareixer Juna i el cor se’m precepità a la boca. Com no tenia res que fer vaig anar a un bar que hi
havia prop i li vaig preguntar al cambrer si coneixia a la noia,Juna, que vivia prop, i va contar-me
algunes coses. Que aqueixa casa era on vivia Juna. Vaig presentar-me a la casa per la vesprada, Juna
va obrir la porta i es va sorprendre molt, va dir-me que ella no havia pogut vindre i jo li vaig dir
puta. Me deia que no va poder perque Pol l’havia amenaçat, jo li vaig dir que aun asi ella anava a
casar-se amb Pol. Li vaig preguntar de quin va ser l’idea de l’assassinat, va dir-me que va ser d’ell,
Juna me deia que le deixaria i que se casaria amb mi, però jo ja no la creia i li vaig dir que se
despullara. De repent, uns barços forts van subjectar-me per darrere, em vaig girar i havien dues
persones. Havia deixat la porta oberta.
Van dir-me que sempre hi havia un home vigilando-nos. Eren policies que sopitaven del suïcidi i
mai el van creure. Se’n van donar conta perque l’oncle tenia el braç dret paralitzat, i la caiguda de la
pistola significava que s’havia de suïcidar amb la dreta. Un altre error es que vaig netejar la botella
buida de canyac que s’havia begut , i calr, es extrany que hi haja una botella buida sense empremtes
digitals. Li vaig preguntar si savien perque li havia deixat els diners a Juna en vegada de la seua
dona. Em van reguntar que quina neboda i jo les vaig dirr que era Juna, però en van dir que no
savien quin era i que els diners se l’havia deixat a una Caterina Freixa, i que Juna m’havia mentit tot
el temps. Per a desfogar-me vaig pegar-me i amb l’anell que portava em vaig omplir la boca. Encara
el tinc.
 Opinió personal
Per a mi el llibre de Joc Brut me ha gustat molt. La història del llibre es molt entretenida i te
enganxa desde el principi i no te avorre en ningun moment. Tot el tema del assassinat i dels plans i
les mentires m’ha agradat molt i aqueste llibre es un que recomanaria.