TEMA 9: ÚVEA

1. R EPÀ S D’ ANA TOMIA S’ha de fer una anamnesi i exploració completa, ja que d’aquesta manera podem diferenciar les uveïtis en:
 UVEÏTIS ANTERIOR: El primer brot sempre es considera IDIOPÀTIC, a no ser que en l’anamnesi
La úvea és la segona capa de l’ull, i està formada per: detectem una alteració sistèmica (AUTOIMMUNE). Però, en els segons brots sempre s’ha de fer un
 Iris estudi de malalties sistèmiques.
 Cos ciliar  UVEÏTIS POSTERIOR: S’estudia des del primer brot, ja que són de causes infeccioses.
 Coroides Aquestes uveïtis les podem classificar de 3 maneres diferents:
S’encarrega d’entapissar el globus ocular i de nodrir les estructures internes avasculars. És per això que es troba
ANATÒMICA CRONOLÒGICA ETIOLÒGICA
altament vascularitzada (capa del cos humà amb més vasos / cm2). IMPORTANT!!!
AGUDA: La majoria Uveïtis purament
 ANTERIOR: Iris + cos ciliar
1.1. IRIS oftalmològiques
anterior. CRÒNICA:
 INTERMITJA: Pars plana. Uveïtis associades a malalties
L’iris és una estructura que està formada per:  Segueix a les >6 setmanes de
 POSTERIOR: Coroides tractament sistèmiques
 Estroma PANUVEÏTIS: S’inflama tot.  rebrot als <3 mesos Uveïtis idiopàtiques
 Epiteli posterior
 Músculs amb funció de diafragma que estan innervats pel SNA.
2.1. UVEÏTIS ANTER IOR QUAD RE D’U LL V ERM ELL
o DILATADOR (midriasi – SNA_S): Disposició radial.
DOLORÓS
o ESFÍNTER (miòtic – SNA_PS): Disposició circular.
2.1.1. AGUDA
1.2. C OS CILIAR
SÍMPTOMES:
El cos ciliar el podem dividir en:
 Dolor
 COS CILIAR ANTERIOR:  Epífora
 Fotofòbia
o MÚSCUL CILIAR: Acomodació del cristal·lí.  A vegades AV
 Envermelliment
o PARS PLICATA (processos ciliars): Síntesi d’humor aquós.
SIGNES:
 COS CILIAR POSTERIOR (PARS PLANA) : Com que no té una funció específica es fa servir en
procediments de retina (injeccions, etc).  Envermelliment degut a una hiperèmia periqueràtica (al voltant de la còrnia).
 A vegades miosi
1.3. C OR OIDES  Cúmul de cèl·lules inflamatòries a cambra anterior (TYNDALL +). Aquestes poden donar lloc a:
o PRECIPITATS QUERÀTICS: Adhesió de les cèl·lules inflamatòries a l’endoteli cornial.
La coroides està formada per dues capes: o HIPÒPION (IMPORTANT!!!): Precipitació de les cèl·lules inflamatòries a la cambra anterior per
 CORIOCAPIL·LAR: Capa molt prima. S’encarrega d’irrigar i nodrir la inflamació extrema.
retina.  Canvis de TO: Generalment donen lloc a una hTO degut a l’afectació inflamatòria del cos ciliar, però
 CAPA DE GRANS VASOS: Més gruixuda. quan són UVEÏTIS HERPÈTIQUES donen lloc a HTO (IMPORTANT!!!).
El drenatge ve donar per les VENES VORTICOSES (fletxes).

2. UV EÏTIS

Les uveïtis són una patologia que solen aparèixer en pacients de 20-50 anys, i poden ser de causa:
 IDIOPÀTICA: Primera causa d’uveïtis anterior.
Hiperèmia periqueràtica Precipitats queràtics Hipòpion
 AUTOIMMUNES: Segona causa d’uveïtis anterior.
 INFECCIOSES: Primera causa d’uveïtis posterior.
2.1.2. CRÒNICA  COROÏDITIS AMB FOCUS MÚLTIPLES : Cicatrius produïdes per inflamacions.
 COROÏDITIS FOCAL AGUDA UNIFOCAL : Cicatrius produïdes per l’alliberació de pigment de
Quan les uveïtis es cronifiquen apareixen la majoria de complicacions:
l’epiteli pigmentari de la retina, cosa que indica CRONICITAT.
 SINÈQUIES: és la complicació més habitual. Cal tenir en compte que tan les coroïditis com les retinitis es consideren uveïtis posteriors, i és per
o SINÈQUIES ANTERIORS: Aquesta es forma entre l’iris i l’angle iridocornial, de manera que pot això que moltes vegades les anomenem CORIORETINITIS
donar lloc a un GLAUCOMA.
o SINÈQUIES POSTERIORS (> freq): Aquesta es forma entre l’iris i el cristal·lí, de manera que
quan s’intenti provocar la midriasi farmacològica aquesta no apareixerà totalment. Si les sinèquies
són 360º no es farà midriasi de cap manera.
Cal tenir en compte que a vegades alguna uveïtis aguda debuta amb sinèquies. És per això que quan es
diagnostica una uveïtis sempre s’administren midriàtics.
 NÒDULS IRIDIANS: Són nòduls a l’estroma de l’iris que solen deure’s a TBC i sarcoïdosi:
o NÒDULS DE KOEPPE: Al marge pupil·lar.
o NÒDULS DE BUSACCA: Al mig de l’estroma.
 QUREATOPATIA EN BANDA: Apareixen dipòsits de calci a la còrnia. Periflebitis Coroïditis amb focus Coroïditis focal aguda Retinitis
múltiples unifocal
 CATARACTA (IMPORTANT!!!): Tan es uveïtis com el seu tractament (midriàtics + corticoides) poden
donar lloc a cataractes. És típic veure uveïtis amb hTO que deriven en uveïtis amb HTO degut al seu
2.3. UVEÏTIS IN TERM ITJA
tractament amb corticoides.
És una inflamació de la pars plana, d’inici incidiós que el 80% són asimptomàtiques (IMPORTANT!!!), però
quan són simptomàtiques presenten:
 AV  Periflebitis
 Miodesòpsies  NO tyndall
  dolor  NO precipitats queràtics
Sinèquies Sinèquies Nòduls iridians de Queratopatia en Cataracta  Vitritis: Inflamació de tot el vitri (a vegades pot precipitar en forma de SNOW BALLS).
anteriors posteriors Busacca banda

2.2. UV EÏTIS P OSTERIOR NO QU ADR E D’ ULL VERMELL

D OLOR ÓS

Aquest tipus d’uveïtis solen ser més greus que les anteriors de manera que des del principi s’ha d’estudiar la
possible causa, i no es pot fer servir corticoides perquè és més freqüent que sigui de causa infecciosa.
En funció de la infecció, la localització de la uveïtis varia:
 Algunes opacifiquen el vitri.
Snow ball + vitritis Moltes Snow ball a la part Agregats de cèl·lules darrere
 Coroïditis inferior el cristal·lí
 Retinitis
ETIOLOGIA (IMPORTANT!!!): 2.4. UVEÏTIS ASSOCIAD ES A MA LA LTIES SISTÈM IQUES
 INFECCIOSA: Toxoplasma > TBC, sífilis, herpes...
Aquestes poden ser infeccioses o autoimmunes. Dins de les autoimmunes tenim:
 MALALTIA INFLAMATÒRIA: Sarcoïdosi, LES, poliarteritis nodosa, Wegener, Behçet...
 IDIOPÀTICA  Espondilitis anquilosant (HLA- / B27+): primera causa coneguda d’uveïtis anterior.
 Malaltia de Behçet (HLA-B5 / HLA-B51): Solen manifestar també llagues orals i genitals
SÍMPTOMES:
 Artritis idiopàtica juvenil (20%): Principal causa d’uveïtis en infants.
 AV  Artritis reactiva  Sarcoïdosi
 Presència de miodesòpsies (“mosques”): és important fer el DxD entre el desprendiment de vitri (mosca  Artritis psoriàsica  Malaltia inflamatòria intestinal
gran i única) i les uveïtis posteriors (múltiples mosques petites = cèl·lules inflamatòries a l’humor vitri).
Per altra banda, també poden ser infeccioses:
POSSIBLES TROBALLES EN EL FONS D’ULL:
 Sífilis
 PERIFLEBITIS: Vasculitis venosa que s’expressa amb un blanquejament des vasos.  TBC
  CMV: Dona lloc a uveïtis quan els pacients estan immunodeprimits severament (LT CD4+ < 100).
IMPORTANT!!! La sífilis, TBC i Sarcoïdosi poden donar qualsevol tipus d’uveïtis.

2.4.1. UVEÏTIS EN ARTRITIS IDIOPÀTICA JUVENIL (AIJ)

L’AIJ sistèmica i oligoarticular (1/4 infants IMPORTANT!!!) són les que més s’associen a uveïtis, seguides de
la poliarticular, i per això aquests pacients tenen visites amb oftalmologia cada 6-12 mesos. Gràcies a aquestes
visites, es diagnostiquen bàsicament per SCREENING.
Aquest pacients solen tenir UVEÏTIS ANTERIORS:
 No presenten envermelliment, de manera que s’anomenen UVEÏTIS BLANQUES.
 Presència de precipitats queràtics
 Bilaterals

2.4.2. TOXOPLASMOSI