CONSTITUCIONALISME

1. Com definiries el constitucionalisme? Quina és la seva raó de ser?..

El constitucionalisme és un moviment que busca la garantia de la llibertat i els drets

individuals, limitant el poder arbitrari, mitjançant la separació de poders i el reconeixement
dels drets i llibertats individuals, i determina la relació entre l’Estat i els ciutadans Aquests
valors queden plasmats en la constitució, desenvolupant una sèrie de normes jurídiques
fonamentals que limita i organitza el poder polític i garanteix la llibertat i la igualtat per al
poble. La constitució és la norma suprema de la que deriva la resta de l’ordenament jurídic, és
un dels fonaments del constitucionalisme

El constitucionalisme sorgeix de l’estat liberal en el que es propugna la llibertat de l’individual

derivada del jusnaturalisme (tota persona és lliure i té un drets per naturalesa).

La raó de ser del constitucionalisme és limitar el poder de l’estat i garantir la llibertat i els drets
de la ciutadania en base a una norma suprema anomenada constitució, de la que deriven la
resta de normes jurídiques en base a l’organització estatal y drets individuals.

2. Explica breument cada un d’aquests atributs i explica perquè són importants per
aconseguir la finalitat del constitucionalisme.

Normativa: Sistema de normes jurídiques vinculants, que formen part de l’ordenament jurídic,
que creen i ordenen un ordre polític i amb les que els jutges poden operar

Suprema: La Constitució és la norma fonamental de l’Estat, superior a la resta de lleis i a

qualsevol tipus de norma. Encapçala la jerarquia normativa.

Eficaç: Com a norma suprema és d’obligat compliment. El nivell d’eficàcia varia segons si són
d’eficàcia directa (dret a la llibertat d’expressió) o bé indirecta, això vol dir que necessiten
d’altres normes per al seu desenvolupament.

Rígida: La reforma exigeix un procediment més server i difícil que la de qualsevol altra norma
jurídica i és un mecanisme per a garantir l’estabilitat del text. Requereix de majories qualificades,
o altres mecanismes com el referèndum o la dissolució de les cambres. La rigidesa garanteix la
supremacia constitucional.

3. MODEL CONSTITUCIONAL DIFUS I CONCENTRAT.

El model nord-americà és difús vol dir que no hi ha un òrgan específic de control
constitucional, sinó que són els Jutges i Magistrats els que resolen una qüestió
d’inconstitucionalitat. No modifiquen o anul·len la constitució ja que jutgen la
inconstitucionalitat per a un cas en concret i donen pas a que un altre jutge, en un altre cas faci
una altra interpretació de la llei constitucional. En cas de controvèrsia és el Tribunal Suprem
qui decideix i els òrgans jurídics inferiors han d’acceptar la decisió.

Que el model europeu és concentrat significa que existeix un òrgan específic per al control de
la constitucionalitat de les lleis. Un tribunal constitucional, que pot formar part del poder
judicial o no com és en el cas d’Espanya. Les seves decisions comporten una modificació o
anul·lació de l’ordenament jurídic per ser contraris a la constitució. Encara que els jutges
exerceixen la justícia constitucional., es a dir, han d’interpretar les lleis i normes
infraconstitucionals i poden inaplicar i anular les normes amb rang reglamentari contràries a la
constitució. El TC és qui pot declarar inconstitucional i nul·la una norma amb rang de llei.

1.Compara les experiències d’Anglaterra, Estats Units i França. Trobes algun fil conductor entre
les tres experiències del constitucionalisme? Quines diferències hi trobes?

El fil conductor és la ruptura amb la monarquia donant pas a la separació de poders. En totes
tres constitucions es declaren els drets i llibertats individuals i la submissió del poder al dret.
Totes tres neixen del liberalisme, amb la limitació del poder absolutista.

Diferències:
Anglaterra: Règim parlamentari, no té un text constitucional escrit i codificat, són lleis
parlamentàries amb caràcter constitucional i són modificades com una llei ordinària, per tant
no hi ha superioritat jeràrquica. És una constitució flexible

Estats Units: Sistema de govern presidencial; la constitució és la norma suprema en un text

codificat i escrit. L’òrgan de control constitucional són els jutges, no hi ha un òrgan específic.

França: Basada en la sobirania nacional,és la primera constitució liberal escrita del continent
europeu. Òrgan de control constitucional polític, el Consell Constitucional,

REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA

1. Explora els procediments de reforma de la Constitució espanyola de 1978 i

compara’ls amb el procediment legislatiu ordinari. Extreu conclusions d’aquesta comparació
i sobre la rigidesa F
cle 166 CE exposa que la iniciativa per a la reforma constitucional s’exercirà en els termes
previstos en l’article 87.1 i 87.2 CE, es a dir, els mateixos per a la iniciativa legislativa que són:
El Govern, al Congrés i Senat, i Assemblees de les Comunitats Autònomes. Per a la reforma
constitucional s’exclou la iniciativa popular que sí té iniciativa legislativa regulada al l’art.
87.3CE.

La CE de 1978 té caràcter rígid i això comporta una certa dificultat a l’hora de portar a terme
una reforma del text constitucional. Els procediments de reforma constitucional venen
regulats als articles 167 i 168 de la pròpia constitució i en són dos:

Procediment ordinari:

A l’article 167 de la CE es regula el procediment ordinari o parcial, per a reformar qualsevol

article de Constitució llevat els reservat per al procediment agreujat (Títol Preliminar; Títol I,
Secció I, Capítol 2n, i el Títol II relatiu a la Corona). La seva tramitació no presenta cap
diferència amb el que estableix el Reglament del Congrés i del Senat per a la aprovació dels
projectes i proposicions de lleis llevat que la reforma constitucional s’ha d’aprovar per la
majoria de 3/5 parts de cada cambra.
Si no hi ha acord, es crea una comissió mixta, amb membres de cada cambra, que elaborarà un
text consensuat que haurà de ser aprovat per la majoria de 3/5 parts de cada cambra. Si no
s’aconsegueix aquesta majoria i sempre que el Senat hagi obtingut majoria absoluta, el
Congrés amb 2/3 parts dels vots favorables s’aprova la reforma.
 Aquesta reforma es pot sotmetre a referèndum si ho demana una desena part dels membres
del Congrés o del Senat dins dels 15 dies següents a l’aprovació de la reforma.

Procediment especial:

Aquest procediment implica una major dificultat per a la reforma. Regulat a l’article 168 CE per
a la reforma total o parcial que afecti al Títol Preliminar; Títol I, Secció I, Capítol 2n, i el Títol II
relatiu a la Corona. Requereix una majoria de dos terços de cada cambra i la dissolució
immediata de les Corts.
Una vegada constituïdes les noves Corts hauran d’aprovar per la majoria de dos terços de cada
cambra el nou text constitucional. Si s’aprova serà sotmès a referèndum per a la seva
ratificació.

Entenem la Constitució Espanyola com la norma suprema de l’ordenament jurídic espanyol i

per tant cal un sistema rígid de reforma, ja sigui total o parcial. De fet, la pròpia Constitució
regula en el seu article X la reforma constitucional. Comparant els dos procediments la meva
conclusió és que estic d’acord en que per modificar els drets fonamentals i alguns articles del
Títol Preliminar tingui un procediment molt més rígid que la resta de la Constitució. En quant al
Títol Preliminar i al Títol II de la Corona, entenc que quan es va aprovar la CE veníem d’un
règim dictatorial i s’entenia necessari establir unes bases que avui dia crec que no estan a
l’alçada de l’evolució social. Per la resta dels articles, el procediment ordinari pot ser hauria de
ser més flexible.

SUPREMACIA CONSTITUCIONAL

Es coneix la constitució com a norma suprema, es a dir, jeràrquicament és la norma de la que

depèn l’ordenament jurídic. És la llei de lleis. Per tant requereix un sistema de control
constitucional específic que pot variar segons el sistema constitucional dels països.
La supremacia constitucional permet la funció limitadora del constitucionalisme ja que tota
l’activitat i producció normativa dels poders constituïts (legislatiu i executiu) s’ha de sotmetre a
la constitució. També comporta que el poder judicial estigui sotmès a les normes
constitucionals.

Aquest control es pot classificar en tres sistemes de control originaris.

 Model difús o sistema nord-americà – Els jutges i magistrats poden exercir el control de
constitucionalitat de les lleis
 Model concentrat o europeu- El control està en mans d’un sol òrgan, com el Tribunal
Constitucional a Espanya que és el que pot inaplicar les lleis. En canvi els jutges només poden
inaplicar i anul·lar normes amb rang reglamentari
 Model de control polític o sistema francès- És un òrgan polític qui exerceix el control.

El sistema constitucional anglès es caracteritza per no tenir un text constitucional escrit i

codificat, si nó, que són lleis parlamentàries amb caràcter constitucional (Statute law), les
quals es diferencien de la resta de l’ordenament jurídic pel seu contingut no per la jerarquia.
Per tant, no hi ha supremacia constitucional, per la qual cosa no existeix un òrgan de control
constitucional. Les lleis parlamentàries amb caràcter constitucional es poden modificar sense
procediment especial, com ara les lleis ordinàries.

La constitució nord-americana neix a partir de la independència dels estats, en el que cada

estat es dota d’una constitució aprovada per una assemblea constituent basada en la
separació de poders i declaració de drets´. De fet són els primers textos codificats com a
constitucions.
Al 1789 entra en vigor la Constitució federal, un text de 7 articles en la que posteriorment
s’han incorporat articles referents a la declaració de drets. La constitució és la norma suprema
(supremacia constitucional) y el control constitucional és exercit per Jutges i Magistrats. No
anul·len cap llei constitucional, si nó que només apliquen la inconstitucionalitat al cas concret
que jutgen. Poden apel·lar al Tribunal Suprem , les decisions del qual s’han d’acceptar per tots
els òrgans inferiors.

Al sistema constitucional francès, el primer text que s’aprova desprès de la ruptura amb la
monarquia absoluta és la Declaració de Drets de l’Home i del Ciutadà (1789). Després al 1791
s’aprova la primera constitució liberal escrita. El sistema de control francès és el Consell
Constitucional, òrgan polític , ja que a ran de la Revolució de 1789 els Jutges i Magistrats
provenien de l’aristocràcia i això generava desconfiança ja que consideraven que els jutges
havien de cenyir-se a la llei. En canvi no desconfiaven del legislador ja que era un poder que
provenia de la burgesia. Actualment el Consell Constitucional (creat per la Constitució de 1958)
està format per expresidents de la República i nou membres més per un mandat de nou anys.
Actua al final del procediment legislatiu i abans de l’aprovació de la norma.

ELEMENTS CONSTITUTIUS DE L’ESTAT

Els elements constitutius de l’Estat són: l’ordenament jurídic, el poder sobirà, el poble i el
territori

A) ORDENAMENT JURÍDIC ESTATAL En un estat hi ha d’haver un conjunt ordenat i sistemàtic

de normes jurídiques (ordenament jurídic) que constitueix, regula i expressa l’estat.
B) PODER SOBIRÀ:Allò que caracteritza el poder de l’estat és la seva supremacia i el seu
caràcter obligatori, perquè es vol imposar per damunt de qualsevol altre poder social, si cal
mitjançant la coacció.
Per tant, el poder públic és el poder de què disposa l’aparell de govern estatal per a dirigir el
grup social i mantenir l’ordre intern, i que fonamentalment consisteix en la capacitat d’imposar
unilateralment deures als ciutadans i en la potestat consegüent de recórrer a l’ús de la força
per aconseguir el ompliment d’aquest deures.
C)EL POBLE Està format per tots el ciutadans, es a dir, per tots aquells que tenen un vincle
jurídic amb l’estat anomenat nacionalitat o ciutadania. L’estat exerceix la seva sobirania sobre
totes les persones que són al seu territori L’estat exerceix la seva sobirania sobre totes les
persones que són al seu territori
D) EL TERRITORI:És l’àmbit espacial de competències de l’estat. En alguns casos el territori
estatal està fixat en la constitució.

JUSTICIA CONSTITUCIONAL
La justícia constitucional consisteix el sistema de control judicial en cas d’inconstitucionalitat
d’una llei o norma jurídica. Una constitució normativa, suprema, eficaç i rígida necessita d’un
mecanisme que els garanteixi. Sense el reconeixement de la supremacia constitucional
difícilment es pot articular la justícia constitucional.
La garantia constitucional és a mans de Jutges i tribunals, segons el sistema constitucional.
TC LEGISLADOR POSITIU-NEGATIU

El Tribunal Constitucional exerceix de legislador negatiu quan expulsa de l’ordenament jurídic

alguna norma contrària a la Constitució Espanyola, segons la doctrina kelseniana, però no
només exerceix aquesta funció, sinó que també exerceix de legislador positiu quan les seves
sentències tenen caràcter interpretatiu, i no només declara la inconstitucionalitat de la norma
sinó que incorpora normes al sistema jurídic en les seves sentències que s’incorporen en
l’ordenament jurídic espanyol, ja que les resolucions del TC vinculen els òrgans judicials
En les sentències interpretatives, s’apliquen els principis de conservació de la llei i
d’interpretació conforme a la Constitció

2) Per què s’afirma que la Constitució configura un model obert d’organització

territorial?
En quina mesura i per què els Estatuts d’autonomia contribueixen a concretar
aquest model obert?
Una de les característiques del disseny constitucional de l’organització territoriall de l’Estat és
el seu caràcter inacabat. Això es deu a què durant l’elaboració de la CE els partits polítics no es
posaven d’acord.
En la CE no es configuren les autonomies, sinó que conté els principis per al se
desenvolupament.
La CE dedica el títol VIII a la Organització Territorial de l’Estat, concretament al seu capítol III
“de les Comunitats Autònomes” on al l’article 148 indica les competències que poden assumir
les Comunitats Autònomes i a l’article 149 les competències que assumeix l’Estat. És important
recalcar el que diu a l’art. 149.3 les matèries no atribuïdes expressament a l’Estat podran
correspondre a les Comunitats Autònomes, en virtut dels seus respectius Estatuts. Les
matèries no assumides pels Estatus d’Autonomia correspondran a l’estat, les normes del qual
prevaldran per sobre de les de les Comunitats Autònomes en cas de conflicte.

Els Estatuts d’autonomia són lleis orgàniques amb un procediment d’elaboració i reforma
diferent a la resta de lleis orgàniques. Són normes de caràcter constitucionals , jeràrquicament
estan subordinades a la Constitució Espanyola i no poden ser modificades ni derogades per cap
altra llei ja sigui estatal o autonòmica. Qualsevol norma contraria a l’Estatut ho és també de la
Constitució i es podran impugnar davant el Tribunal Constitucional.
PROJECTE DE LLEI I PROPOSSICIÓ DE LLEI

Projecte de llei
Aprovat pel Consell de ministres es remet al Congrés. La Mesa el publica al BOCG i
l’envia a la comissió corresponent. A partir de la publicació, els grups parlamentaris
tenen 15 dies per a presentar esmenes (a la totalitat o parcials). Finalitzat el termini, la
comissió designa una ponència (grup reduït de diputats que representen els grups
parlamentaris) i redacta un informe del text presentat pel Govern i les esmenes, en un
termini de 15 dies. La comissió es reuneix per a debatre el text i les esmenes article
per article i tras la votació emeten un Dictamen dels vots particulars i les emenes
refusades , que es sotmetrà al Ple de la Cambra.

Es remet al Senat que disposa de 2 mesos per a tramitar el projecte de llei (Aprovació
del text, introduir esmenes, interposició del veto, que ha ser aprovat per la majoria
absoluta del Senat)
Si s’ha oposat veto o introduït esmenes, el text torna al Congrés que el pot rebutjar
ratificant el text per majoria absoluta o per majoria simple transcorreguts 2 mesos des
de la interposició del veto.

Proposició de llei
A iniciativa el Congrés, Senat, Assemblees legislatives de les comunitats autònomes,
per iniciativa popular (500.000 firmes).
Per iniciativa parlamentària el Congrès (15 diputats o u grup parlamentari) i el Senat
(25 senadors o un grup parlamentari). La Mesa el remet al Govern el qual té un
termini de 30 dies per oposar-s’hi si suposa un augment o disminució de crèdits. Si no
s’oposa, el text s’inclou en l’ordre del dia del Ple per a la se presa en consideració. Si
s’aprova es continua amb la tramitació ordinària.

Reial decret llei (art. 86CE)

É s una norma amb rang de llei, de caràcter provisional, dictada pel govern de l’Estat en cas
d’una necessitat extraordinà ria i urgent.
Correspon al TC el control jurisdiccional per a verificar l’ú s abusiu o arbitrari del decret
llei.

No pot afectar l’ordenament de les institucions bà siques de l’Estat, els drets, deures i
llibertats dels ciutadans regulats al Títol I CE, el règim de les CCAA i el règim electoral
general (art. 86CE), ni, les reservades a la llei de pressupostos. Les matèries excloses só n
les reservades a la llei orgà nica,
El decret llei és una norma provisional, la validesa de la qual està limitada a 30 dies a
partir de la seva aprovació (a partir de la seva publicació i es tracta de dies hà bils). Perquè
es converteixi en permanent, el Congrés l’ha de convalidar. El pronunciament del Congrés
ha de ser exprés, i en cas de no pronunciar-se en cap sentit, s’entén que el decret llei no ha
estat convalidat. Dins d’aquests 30 dies el Congrés pot convalidar-lo, tramitar-lo com a llei
o derogar-lo, per tant hi ha un control del poder legislatiu, encara que a posteriori.
En la convalidació , la derogació i en la decisió de tramitar-lo com a llei només intervé el
congres.
3.2.2 El reial decret legislatiu (art. 82-85 CE)

É s una norma amb rang de llei dictada pel Govern de l’Estat en virtut d’una delegació
efectuada per les CCGG.
Té rang de llei, requereix una llei habilitant prèvia (delegació legislativa de les CCGG al
Govern que ha de ser expressa, per matèria concreta i per temps determinat), té uns límits
materials, i la seva validesa depèn de l’adequació a dues normes (la CE i la llei de
delegació ) i pot estar sotmès a un triple control (de les CCGG, TC i la jurisdicció ordinà ria)

La delegació legislativa (la llei habilitant)

Pot ser de dos tipus: habilitació per a refondre diversos textos normatius ja en vigor, o
unes bases (principis o criteris) que indiquin les orientacions polítiques que ha de seguir
el Govern per a redactar el text definitiu que aprovarà com a reial decret legislatiu.

Si només es tracta de refondre en un sol text normativa dispersa, la delegació s’ha

d’atorgar mitjançant una llei ordinà ria. Ordena en un sol text diverses regulacions ja
existents. La llei que autoritza la refosa ha d’indicar amb exactitud les normes a refondre i
si la refosa es circumscriu a la formulació d’un text ú nic (que ordeni la matèria i elimini les
normes derogades i les incoherències) o si es poden regularitzar, aclarir o harmonitzar els
textos legals que ha de ser refosos.

En canvi si les CCGG volen delegar al Govern la capacitat de legislar una matèria no
regulada o volen modificar el contingut material d’una regulació existent, la delegació
haurà de ser mitjançant una llei de bases, que haurà de delimitar de forma precisa
l’objecte i l’abast de la delegació .
La delegació haurà d’establir uns principis i criteris que el Govern haurà de respectar a
l’hora d’elaborar el reial decret legislatiu. La llei de bases no pot autoritzar la modificació
de la mateixa llei de bases o establir dins el text articulat preceptes amb caràcter
retroactiu.

La delegació només la poden fer les CCGG (en el decret llei si que intervé el Senat); Només
pot recaure en el Govern, ha de ser expressa, per una matèria concreta, amb un termini
mà xim per a ser executada.

Límits materials (matèries vedades al decret legislatiu)

No pot regular les matèries reservades a la llei orgà nica, també estan excloses actes que
necessà riament han de fer les CCGG (nomenaments, aprovació dels pressupostos

El control sobre els decrets legislatius

La legislació delegada pot estar sotmesa a un triple control: Per les CCGG, el TC i la
jurisdicció ordinà ria. Control parlamentari. Control jurisdiccional. Els jutjats i tribunals de
l’ordre contenció s administratiu tenen competència per a revisar els decrets legislatiu
quan excedeixin els límits de la delegació .