MEMORIA 2- LLOTJA DE LA SEDA

La Llotja de la seda de valència era l'edi ci de la ciutat de València destinat a la

realització de transaccions mercantils, relacionades amb el pròsper comerç que va
caracteritzar a la ciutat en el segle XV . Va ser construïda en l'anomenat segle d'or
valencià, el segle XV, quan la puixança econòmica i cultural del Regne de València
capitanejava el lideratge de la Corona d'Aragó per tot el Mare Nostrum



La Llotja consta de tres sales clarament diferenciats i un
jardí o "pati de tarongers".

El Saló Columnari està dividit en tres naus longitudinals i
cinc transversals, en funció de les huit columnes
exemptes que suporten les voltes, la seua altura és de
17,40 metres, les columnes s'obrin en arribar al sostre
com a palmeres , en l'època estaven pintades de blava
amb estreles i pa d'or , destaca en aquests grans murs i
alts la sanefa decorada amb ínclits de color daurat i fons
foscos.

En aquesta Sala es va instal·lar la Taula de Canvis, instituïda en 1407 pel Consell

Municipal de la Ciutat que va obtindre gran prestigi per la seua solvència i volum
d'operacions bancàries.

En la planta baixa d'aquesta torrassa , la segona part de
l'edi ci, es troba la capella, que consten amb motlures
gòtiques i els altres dos pisos es dedicaven a la presó
dels mercaders que queien en la fallida o els mentiders.



La tercera part de l'edi ci trobem el Consolat de la Mar ,
que es pot accedir a través de la sala columnària i també
a través d'una escala exterior pel pati o pati dels
tarongers, compta amb una façana alta i davall d'aquesta
sala es troba un saló on es feien els tribunals de comerç.


Analitzant la façana principal, podem distingir tres parts clarament diferenciades. En el

centre, la torre sobreïx en altura respecte a la resta de l'edifici, d'altra banda, a la seua
esquerra observem la façana del Pavelló del Consolat de la Mar i a la seua dreta l'entrada
al Saló de Contractacions.

En la portada aquesta formada per un arc apuntat, als costats del qual s'obrin dues
finestres apuntades amb detalls gòtics . Per damunt d'aquestes finestres, trobem en totes i
1
fi
fi

fi

 cadascuna d'elles l'escut de la ciutat i en la part més alta de l'arc de la porta podem
observar l'escut del Regne de València. L'arc es decora amb adorns i en l'àpex de la
portada per davall de l'escut del Regne de València.

Pel que respecta a la torre, podem observar tres finestres, la inferior d'arc apuntat, la del
mitjà de forma rectangular i, finalment, la superior més xicoteta. Rematant la torre, trobem
la terrassa, la qual presenta merlets i tres gàrgoles per on queia l'aigua , dues en
cadascuna de les cantonades i la tercera en el centre. En la part inferior d'aquesta torre, hi
ha una representació de la boca del dimoni simbolitzada pel cap d'un diable menjant-se
un tronc. El pis superior és el que mes destaca d'aquesta façana ja que es compon d'un
bloc que destaca sobre la resta de l'edificació,*tratandose d'una gran sala on a l'exterior
podem veure huit finestres i en la part superior uns medallones.de entre les huit finestres,
una d'elles està encegada. La disposició d'aquest bloc es compon en totes elles, de la
finestra pròpiament dita amb l'escut de la ciutat.

La part interior d'aquesta Llotja :la sala més important de tot l'edi ci,és La Sala de
Contractació o Saló Columnari, aquesta constitueix el cos principal de l'edi ci. El seu
contrucció s'inspira en la Llotja de Palma. Consta d'una gran sala dividida en tres naus
longitudinals, sostinguda la volta per columnes que baixen els arcs de creueria de la
volta, aconseguint aixina l'aparença de palmera.. Sobre les columnes i a una altura de 12
metres uns prims feixos de nervis es distribueixen per a formar els arcs. És un recinte
molt ampli, dividit en tres naus longitudinals i cinc transversals l'elevada volta de les quals
de creueria sostenen un total de vint-i-quatre columnes , huit d'elles exemptes, dotze
mitges columnes adossades als murs i, les quatre restants quatre parts de columna que
ocupen els angles de l'ampli saló

A una altura de 11,20 metres aproximadament, una inscripció llatina pintada en or sobre
fons fosc recorre tota la sala,És una sala que disposa de quatre portes d'accés, una en
cada façana, i la quarta amb accés des del jardí. Les tres portes que donen a l'exterior
disposen cadascuna de dues àmplies finestres rectangulars gòtiques mitjançant les quals
entra la llum, i una porta d'accés.
Després pavelló del consolat o "Consolat de la Mar", en el qual podem distingir tres parts:
soterrani, planta baixa, saló principal i pis superior. Al soterrani s'accedeix a través d'una
porta situada davall de l'escala que puja al Saló principal des del jardí i disposa
d'il·luminació a través d'un ventanuc situat en la façana que dona a la Plaça del
Mercat .Es tracta d'una sala sostinguda per pilars octogonals i coberta amb volta
d’arestes.

La Sala del Tribunal és una estada de planta rectangular, amb quatre finestres de llinda
recta que recauen a la plaça del Mercat. Enfront d'aquest mur trobem la portada d'entrada

2



fi
fi
 des del jardí i a cada costat de la portada una finestra d'arc rebaixat. La sala es cobreix
amb un cassetonat de fusta.

El saló columnari és un dels espais de la Llotja més important de l'edi ci i també la sala
de major grandària,consta d'unes mesures interiors de 35,60 metres de llargària 21,40
metres d'amplària i d'altura 17,40 metres d'altura , conjuntament amb la resta de sales
s'observa que les mesures exteriors són de 1990 metres quadrats d'àrea que ocupa una
superfície rectangular , d'altura no es pot comptar amb una única altura, ja que la llotja de
la seda consta de tres diferents altures sent així un edi ci asimètric, la torre té una altura
de vint-i-sis metres d'altura i de cent quaranta-dos escalons totals, la part de l’edi ci te
una altura de 17,40metres.

L’edi ci en conjunto te una proporció geométrica rectangular i on es troba en mig es

proba el Pati de tarongers i asimetría com ja he dit avanç que també s’observa en la
porta d’entrada que no esta en mig de l’edi ci sino al costa d’este .

La seua construcció s'assembla als castells medievals per l'aspecte de fortalesa que
adquireixen els seus gruixuts murs i els seus merlets. Per a poder construir la seua
edi cació es van comprar i van derrocar vint-i-cinc cases pròximes al mercat. La llotja
compta amb un canvi de la pedra i uns talls, que observem aquests talls entre la torre i la
part de baix, va haver-hi canvis en la pedra durant els anys , la primera pedra d'aquest
edi ci es col·loque en 1482 ,presenta una mesura i una ornamentació més gran que la
mallorquina. .no té cap tècnica en els seus materials especial.

Es pot identificar com un edifici gòtic estil que s'aplique per primera vegada en el segle Xvi
com acabe per a englobar tot l'art medieval que se situa entre l'art romànic medieval i el
renaixement, algunes de les seues característiques típiques d'aquest estil es poden
observar en la Llotja , com per exemple els contraforts , els vitralls que deixaven passar la
llum i molts més que esmente anteriorment, però, a pesar que dels medallons en la
façana del consolat de la mar que representava reis que es pot observar que estan situats
en forma de fris es podrien identificar de caràcter o d'influència renaixentista

La Llotja va ser construïda en l'anomenat segle d'or valencià durant el segle XV, quan el
regne de València estava en el seu clima de putxança econòmica i també cultural ,
capitanejava el lideratge de ciutats de la Corona de Aragó , observem que és un dels
millors exemples d'arquitectura gòtica civil de tot el Mediterrani . Aquest edi ci
emblemàtic de la ciutat de València es va començar a construir l'any 1483 ns i tot que la

3
fi
fi
fi

fi
fi
fi
fi

fi
fi
 primera pedra es va posar l'any 1482, les obres van començar un any després. L'edi ci
s'acabe de construir-se l'any 1548 .

Durant els anys l'edi ci ha patit diversos canvis per exemple va haver-hi diversos canvis
en la pedra com esmente anteriorment , en el 1900 la rematada de la torre es va afegir i
és més moderna que la resta de l'edi ci , a part també es van afegir les vidrieres, ja que
originalment no estaven sol estaven els deixants o els alabastres que aquests permetien
que passara la llum, és una cosa normal trobar canvis en l'arquitectura d'aquest edi ci en
ser molt antic.

Al llarg del segle XV València es va fer una de les principals places comercials de la zona
del Mediterrani. La importància de l'activitat mercantil va conduir a la ciutat a la
construcció de grans edi cis públics per a albergar les operacions d'intercanvi i situar les
seus dels òrgans i de govern mercantils .

En la llotja es reunien mercaders i comerciants per a portar a bon terme les seues
transaccions, principalment de seda, ja que la manipulació d'aquest material tenia gran
importància entre els habitants de la ciutat i els seus voltants. La principal persona que va
intervindre en la construcció d'aquest edi ci Valencià va ser Pere Compte, un ciutadà de
València, constava al mateix temps d'estudis d'arquitecte i enginyer. Segons com ho va
de nir el capellà del rei Alfons el Magnànim es considerava un artista màxim en l'art de la
pedra.



Més tard va ser triat al costat de Pere Compte Johan Yvarra , triats en 1481 per a la
construcció de l'edi ci, no obstant això, es coneixen ns a cinc noms de pedrapiquers
que també van ajudar en la construcció .

Al costat d'aquests "pedrapiquers" també se citen com a col·laboradors d'importància a

Johan de Còrdova i a Miquel Johan Porcar. I no oblidar els centenars de treballadors que
en les diferents branques de l'art van treballar amb aquests mestres, en la construcció
d'aquest fantàstic edi ci. (fusters, escultors, tallistes, pedrapiquers, entalladores, etc.).




Pere Compte i Johan Yvarra van ser els primers, segons alguns escrits se sap que cap
mestre és subordinat a l'altre en cap moment 

Pere Compte va emprendre l'obra de la nova Llotja en 1482 i aquesta la va concloure en
1498, l'acabe en tan sols quinze anys, quedant el Consell General tan satisfet del seu
constructor.

Més tard també se li va encarregar a Pere que fera les obres de l'edi ci adjunt a la Llotja ,

4
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
 Pavelló del Consolat, però aquesta obra era tan grandiosa deguda al seu enginy i no va
poder veure acabada la seua obra, ja que aquest va morir en 1506.

En total l'edi ci complet es va construir entre 1482 i 1548, que fa un total de seixanta-sis
anys, a cavall entre nals del segle XV i meitat del segle XVI.

Com ja vaig mencionar anteriorment la Llotja de València era un edi ci dedicat per
complet al comerç, va ser construit durant el Segle d'Or Valencià, la època de gran
prosperitat econòmica a València, va ser a l'origen dedicada al comerç de la Seda,
especialment en auge en aquells temps. Antigament, la Llotja estava destinada a realitzar
transaccions mercantils, la qual cosa va fer de València un punt d'intercanvi al
Mediterrani. També a part de la taula de canvis trobem el consolat de la mar i també baix
hi ha una presó utilitzada per als mentiders etc , aplegava a tindre diferents funcions en
un mateix edi ci.

No obstant a partir de 1790 la Indústria Sedera Valenciana va començar el seu declivi.

Malgrat això, ns i tot hui dia la Llotja de València es coneix com a “Llotja de la Seda”. El
nom de Llotja de la Seda es deu al fet que aquesta va ser la indústria més rellevant a la
ciutat en aquests segles, denominació que s'ha mantingut ns als nostres dies en
homenatge a aqueix comerç que va ser tan important a València. Hui en día esta utilizada
con museu ja que actualment, és un dels monuments més importants de la ciutat, ja que
va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’and de 1996.

Analitzant detalladament les parets i decoracions de la llotja es poden observar les

escultures que simbolitzen els vicis humans i, en definitiva, el pecat. La bruixeria, els
pecats capitals o el mal estan representats en les gàrgoles que donen bona idea al visitant
de com era la imatge que es tenia de l'infern en l'època medieval.
Entre les representacions més bizarres es troben monstres amb cap de dona, simbologia
d'adulteris, una anciana amb una cria de mico, àngels que sí que tenen sexe i fins i tot
una dona nua tocant els seus genitals, representant el pecat de la luxúria.

La llotja està carregada de símbols i, sobretot, evidències de l'erotisme amb un marcat

accent pervers i lasciu.
La imatge d'uns àngels sostenint un escut en un dels angles exteriors de l'edifici dels
mercaders és, probablement, el més innocent que trobarem en els murs de la Llotja de la
seda. Un senyal heràldic i celestial molt llunyana a les altres figures tallades pels
picapedrers (el mateix Pere Compte, va ser qui es va encarregar de les obres en els
primers anys), també escenes que ens porten a l'obscurantisme predominant en aquesta

5


fi
fi
fi
fi


fi




fi
construcció civil. Se la denomina «porta dels pecats» i a partir de la mateixa és difícil no
trobar una figura que no siga d'un monstre, un pecat capital o una escena més pròpia de
l'infern que del món terrenal.

Crec que es pot observar una clara relació entre totes les escultures que s'observen en
les parets i murs durant tota la visita de la llotja i la funció de l’edifici , ja que moltes
d'aquestes escultures representen pecats capitals i es pot relacionar que dins de la llotja
no s'haurien de realitzar aquests pecats .

La llotja està envoltada d'altres edi cis emblemàtics ,molt importants , essencials en el
cos de la ciutat de València , la plaça del mercat de valència aquesta formada per la
Llotja de la Seda, el Mercat Central i la Sant Joan del Mercat.

Pel costat esquerre, sobre la tradicional i entranyable galeria de *porxets, ressalta la
gòtica Real Església de Sant Joan del Mercat o dels Sants Joans, amanida
esplèndidament pel barroc valencià i declarada Monument Històric Artístic Nacional l'any
1947. I enfronte, el no menys impressionant Mercat Central -amb les seues cúpules de
ferro, vidre i ceràmica- un dels edi cis més destacats del Modernisme Valencià, que
manté la seua funció comercial, com una de les superfícies d'aliments frescos més gran
d'Europa, creant un animat ambient d'olors, sabors i colors, que embolica al visitant.




Els tres edi cis van ser construïts en diferents, la llotja nals del segle XV , el recobriment
barroc de l'església a la del segle XVIII i a principis del segle XX van edi car el
modernista mercat central , cada edi ci tan diferent i situats on han d'estar que fan un
conjunt perfectament heterogeni com si sempre haguera hagut d'estar aixina . Es fa una
gran harmonia entre aquests tres edi cis molt diferents entre si i de diferents èpoques.

En la meua opinó m'agrada bastant l'edifici de la llotja, ja que a part que és un edifici
bastant monumental , m'encanten totes les escultures que s'observen en els murs dels
voltants d'aquest edifici ja em van agradar abans de saber el significat d'aquests però al
saber el que representaven algunes escultures i totes les que hi ha representant els
pecats capitals m'agrade molt més .

També m'encante la sala plena de columnes que com que no havia entrat mai m'impacte
veure columnes tan tan altes , m'agrade com acabaven obrint al sostre en forma de
palmeres després del que comente el professor dels colors que hi havien en l'antiguitat
quan l'edifici és construïsc i que per culpa del temps s'han anat perdent em va semblar
més excepcional, al llarg de la visita i cada zona de la Llotja que visitem i que ens van
explicar m'interesse més i mes en ,conclusió La llotja de València m'agrade molt i
recomane a tothom visitar-la i saber el significat de totes les escultures que es troben en
les parets de fora de l’edifici.

6
fi
fi

fi
fi
fi
fi

fi
fi
 BIBLIOGRAFIA:

PALACIO DE LA LONJA VALENCIA - Arteguias

https://www.arteguias.com › palacio › lonjavalencia

LA LONJA DE LOS MERCADERES - Jdiezarnal

http://www.jdiezarnal.com › valencialalonja

LA LONJA DE VALENCIA O - FEDEPESCA

https://fedepesca.org › la-lonja-de-valencia-o-lonja-de-l...

Thalia Garrigues Romero

Historia de l’art 1º