Ressenya

Política anticapitalista en tiempos

de COVID-19

Medi Ambient i Sostenibilitat – Geografia

Pràctica 3

Sergi Hermosilla Porras

Fitxa tècnica:
Harvey, David. “Política anticapitalista en tiempos de COVID-19”. Sin Permiso,
(22/03/2020): 0-9 pàg.

L’autor es professor de Antropologia y Geografia en el Graduate Center de la City

University of New York (CUNY), director del Centre for Place, Culture and
Politics, y autor de nombrosos llibres, el mes recent es Seventeen Contradictions
and the End of Capitalism (Profile Press, Londres, y Oxford University Press,
Nueva York, 2014).

Resum de l’article

L’article està dividit en dos grans apartats, el primer, anomenat “En espiral”,
parla de la situació tant econòmica com social que s’està vivint en aquests temps
tant difícils. Començant per l’inici de la propagació del COVID-19 a Xina i
desglossant tota la informació de la que disposa l’autor i donant el seu punt de
vista. Comenta els procediments que s’han du a terme al llarg de l’expansió de la
pandèmia, per exemple, la rapida actuació, de Xina i altres països del Sud-Est
asiàtic, davant de la situació que s’apropava. Un altre punt que tracta es l’impacte
econòmic que suposa la pandèmia, això ho fa comparant amb altres malalties i
pandèmies que hi ha agut al llarg de la història mundial, com ara el SARS-COV-
2 o la grip aviar, entre altres.
En quant a l’apartat on l’autor comenta la rapida actuació contra el Coronavirus,
hi remarca que els països asiàtics, en especial Xina i Corea del Sud, van utilitzar
les mesures més eficaces i amb els millors resultats, jo considero que es incert,
però d’això ja parlaré més endavant.

El segon grup, anomenat “Líneas del frente”, profunditza sobre els impactes
econòmics, situació laboral de la societat i en com sortirem i de quina forma.
Al principi, parla de classes socials i de l’impacte que els hi dona la pandèmia.
Però tot seguit ens comenta que aquesta malaltia no afecta tan sols a les persones
amb menys poder adquisitiu, si no que es una emergència sanitària a nivell global.
Fet que dona lloc a una crisi econòmica a gran escala, ja que com be diu l’autor,
tota la societat que consumeix en massa ara mateix està parada, sense feina, altres
conservant el sou, però en confinament, empreses tancant. En definitiva, no hi ha
fluxos de diners i això ocasiona que empreses amb baixos recursos no puguin fer
front a la situació que s’aproxima.
Per últim, ens exposa una hipòtesis que te l’autor, aquesta va relacionada amb la
crisis del 2007/08, on Xina, va salvar l’economia mundial i els bancs, sobretot
europeus. Ell diu que pot passar una mica del mateix però, en comptes de ser
Xina la gran salvadora, ara seria Estats Units, o millor dit Donald Trump.
Opinió personal

En primer lloc, he de dir que es un article força complet, on s’hi exposen diferents
temes, com l’econòmic, el social i el laboral, en relació a la situació que ens trobem
per culpa de la pandèmia del COVID-19. M’agrada la forma amb la que explica la
situació i com ho ordena en una recta temporal. Tot hi així, hi ha un comentari
que no m’ha agradat, ja que en una part del primer apartat de l’article, diu que
l’actuació Xinesa i de Corea del Sud, ha estat molt bona i amb un impacte contra
la contenció de la propagació i la mortalitat del virus molt elevada, a més de
remarcar que han estat transparents a l’hora de donar informació a la resta del
món. Jo considero que això no es del tot correcte, ja que la majoria de països del
sud-est asiàtic no han estat gens transparents a l’hora de donar xifres i dates a la
resta dels afectats, a més, hi han diversos periodistes, doctors, empresaris,
infermers i youtubers del continent asiàtic, concretament Xina, que han
desaparegut en els darrers mesos. Les raons han estat les següents, aquestes
persones van començar a parlar de la situació que estaven vivint al seu país i fins
y tot mostraven imatges gravades amb vídeo de l’afectació de la pandèmia.

Actualment, quasi totes, per no dir totes les persones que filtraven informació o
parlaven obertament a les xarxes socials han desaparegut i no s’ha tornat a saber
res més d’ells. I per la part de la transparència d’informació, he de dir que
actualment s’està dient que les xifres que en teoria són oficials, no s’apropen ni
de lluny a la realitat de la situació, fins i tot s’estan observant casos de emissions
de gasos a l’atmosfera en la zona metropolitana de Wuhan (possible focus de la
pandèmia), uns gasos que en teoria s’emeten en crematoris de material mèdic o
de crematoris dels tanatoris. Podríem estar davant d’una ocultació d’informació?
Perquè estan en ple funcionament els crematoris si en teoria ja ha passat el pitjor
de la pandèmia i no es registren noves morts? No, ho sabem.

Un altre fet que em dona a pensar que ens estan mentint, es la recent filtració de
autòpsies que es van dur a terme a Itàlia i els resultants d’aquests, dient que els
cossos quedaven destrossats per dins, els pulmons inservibles, el cor havia
augmentat 3 vegades la seva mesura, al igual que les cavitats venoses que havien
multiplicat la seva mesura per 12, una autentica barbaritat.

Finalment, he de dir que el final de l’article de David Harvey està força interesant,
ja que no hi havia pensat en el fet de que Estats Units pogués posicionar-se com
a salvador de la gran crisis mundial pel coronavirus. Però, considero que
actualment es bastant difícil que això es produeixi, ja que (segons les xifres i
informació que he llegit), Estats Units es troba en una situació molt complicada
en tots els factors, sobretot socials, estan morint moltes persones per la tardança
en l’actuació contra la propagació del COVID-19.