UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Escola d’Enginyeria

Grau d’Enginyeria Química

Experimentació en Enginyeria Química II (102395)

CINÈTICA HETEROGÈNIA

Àlex Alfonso Mihi i Carlos Sánchez Sánchez

Torn 2 – Grup 8
Número de pàgines: 24
Cerdanyola del Vallès, 10 d’octubre de 2017
ÍNDEX
1. RESUM ................................................................................................................................ 3
2. RESULTATS I DISCUSSIÓ .............................................................................................. 4
2.1 Primera sèrie d’experiments ......................................................................................... 4
2.2 Segona sèrie d’experiments ......................................................................................... 5
2.3 Càlcul dels paràmetres cinètics.................................................................................. 12
3. CONCLUSIONS................................................................................................................ 13
4. BIBLIOGRAFIA ................................................................................................................. 14
5. APÈNDIXS......................................................................................................................... 15
5.1 Dades experimentals ................................................................................................... 15
5.2 Propietats ....................................................................................................................... 18
5.3 Taules ............................................................................................................................. 18
5.4 Càlculs ............................................................................................................................ 20

2 de 22
 1. RESUM

L’objectiu d’aquesta pràctica és l’anàlisi d’una reacció heterogènia i de la seva

cinètica. Es calcularan les constants del model cinètic proposat i es simularà,
mitjançant algun programa informàtic, el comportament d’un reactor químic. Per
fer-ho, s’utilitza un muntatge experimental que consisteix, bàsicament, en un
matràs esfèric de 500ml amb tres boques esmerilades, un agitador, una xarxa
d’aigua continua per refrigerar, un bany termostàtic per escalfar la mescla, un
fluxòmetre i dos cronòmetres.
La pràctica consisteix en omplir el matràs esfèric amb la quantitat d’alcohol terc-
butílic i metilciclohexà adients. Posteriorment, escalfar la mescla a la seva
temperatura d’ebullició (78 ± 2º𝐶) i en aquest moment afegir el catalitzador i
posar en marxa el primer cronòmetre. Seguidament, s’ha de mesurar, amb el
segon cronòmetre, tantes vegades com es pugui, el temps que triga una
bombolla en recórrer una distància concreta dins del fluxòmetre. Això es fa durant
un temps màxim de mitja hora.
L’experiment es realitza tres cops per quantitats inicials d’alcohol i de
metilciclohexà diferents.

3 de 22
 2. RESULTATS I DISCUSSIÓ

2.1 Primera sèrie d’experiments

La taula que es demana es presenta a continuació:

Exp. Nº (NA)0 (mol) (NW)0 (mol) r0 (mol/eq·s) 1/r0 (eq·s/mol)

1 1,0352 0,0194 0,0145 68,9655
2 1,0352 0,0472 0,0117 85,4701
3 1,0352 0,075 0,0093 107,5269
4 1,0352 0,1028 0,0104 96,1538
5 1,0352 0,1306 0,008 125,0000
6 1,0352 0,1584 0,0076 131,5789
7 1,0352 0,1862 0,0057 175,4386
8 1,0352 0,2194 0,0046 217,3913
Taula 1. Resultats obtinguts per la primera sèrie d'experiments.

A partir d’aquesta taula es realitza la següent gràfica:

250,00
y = 673,68x + 46,867
R² = 0,8976
200,00
1/r0 (eq·s/mol)

150,00

100,00

50,00

0,00
0 0,05 0,1 0,15 0,2 0,25
(Nw)0 (mol)

Figura 1. Representació gràfica de la inversa de la velocitat inicial respecte el nombre de mols inicials d’aigua.

S’observa que els punts segueixen la linea de regressió amb força precisió. Tot
i que hi ha algun punt que s’allunya de la zona lineal no és res destacable, A
més es té una R2 de aproximadament 0,9.
A partir d’aquesta gràfica es calcula el pendent i l’ordenada a l’origen. Això es
trivial amb l’equació de la recta que es mostra a la figura 1.
Pendent=a= 673,68 mol-1.

4 de 22
Ordenada a l’origen=b= 46,867 eq·s/mol.
𝑃𝑒𝑛𝑑𝑒𝑛𝑡 = 𝑎 = 673,68 𝑚𝑜𝑙 −1
Amb el valor del pendent, de l’ordenada a l’origen i amb l’equació (1) es troba el
valor de l’expressió següent:
𝑘𝑤
= 697,397
𝑘3 · 𝑘𝐴
Aquest valor expresa que la constant kw és gairebé 700 vegades més gran que
el producte entre k3 i kA.

2.2 Segona sèrie d’experiments

En el nostre cas, es realitzen els experiments 10,12 i 14.

L’ampolla del terc-butanol indica que hi ha un percentatge d’aigua del 0,1%.
Per tant, les quantitats exactes d’aigua i alcohol a la mescla es mostren a la
taula següent:

Exp. Nº VA (mL) VMC (mL) Vw (mL)

10 59,94 140 0,06

12 99,9 100 0,1

14 179,82 20 0,18
Taula 2. Experiment amb la corresponen quantitat inicial de terc-butanol (A), metilciclohexà (MC) i aigua (w).

A continuació es presenten les condicions dels experiments i els seus resultats

per separat en l’ordre següent:
• Experiment 10
• Experiment 12
• Experiment 14

5 de 22
 EXPERIMENT 10
(NA)0 (mol) (Nw)0 (mol) m (g) P (atm) T (K) V (L)
0,627 0,0033 1,3 1 298,5 0,005
Taula 3. Condicions de l’experiment 10.

EXPERIMENT 10
tt (min) tt (s) tV (s) tR (s) V (L) r (mol/eq/s)
20,29 1229 10,53 1234,265 0,005 0,0041
20,53 1253 8,06 1257,03 0,005 0,0054
21,12 1272 9,34 1276,67 0,005 0,0047
21,36 1296 9,25 1300,625 0,005 0,0047
22,04 1324 8,5 1328,25 0,005 0,0051
22,31 1351 7,85 1354,925 0,005 0,0056
23,01 1381 12,94 1387,47 0,005 0,0034
23,37 1417 8,5 1421,25 0,005 0,0051
23,58 1438 9,91 1442,955 0,005 0,0044
24,22 1462 10 1467 0,005 0,0044
24,45 1485 10,5 1490,25 0,005 0,0042
25,08 1508 10 1513 0,005 0,0044
25,35 1535 9,56 1539,78 0,005 0,0046
25,57 1557 11,4 1562,7 0,005 0,0038
26,24 1584 11,47 1589,735 0,005 0,0038
27,04 1624 18,43 1633,215 0,005 0,0024
27,37 1657 13,47 1663,735 0,005 0,0032
28,17 1697 17,65 1705,825 0,005 0,0025
28,52 1732 17,19 1740,595 0,005 0,0025
29,28 1768 14,63 1775,315 0,005 0,0030
30,07 1807 16,41 1815,205 0,005 0,0027
30,42 1842 23,13 1853,565 0,005 0,0019
Taula 4. Resultats de l'experiment 10.

EXPERIMENT 12
(NA)0 (mol) (Nw)0 (mol) m (g) P (atm) T (K) V (L)
1,0463 0,0056 1,3 1 298,5 0,005
Taula 5. Condicions de l'experiment 12.

6 de 22
 EXPERIMENT 12
tt (min) tt (s) tV (s) tR (s) V (L) r (mol/eq/s)
4,19 259 7,56 262,78 0,005 0,0058
5,05 305 6,44 308,22 0,005 0,0068
5,45 345 4,75 347,375 0,005 0,0092
6,1 370 4,62 372,31 0,005 0,0094
9,23 563 4,25 565,125 0,005 0,0103
10,5 650 4,81 652,405 0,005 0,0091
11,39 699 4,69 701,345 0,005 0,0093
12,18 738 4,69 740,345 0,005 0,0093
13,02 782 4,66 784,33 0,005 0,0094
13,42 822 4,75 824,375 0,005 0,0092
14,34 874 4,93 876,465 0,005 0,0089
15,15 915 4,75 917,375 0,005 0,0092
15,53 953 5,44 955,72 0,005 0,0080
17,11 1031 5,56 1033,78 0,005 0,0079
18,28 1108 6,25 1111,125 0,005 0,0070
19,16 1156 5,35 1158,675 0,005 0,0082
20,31 1231 5,15 1233,575 0,005 0,0085
21,29 1289 5,56 1291,78 0,005 0,0079
22,35 1355 5,94 1357,97 0,005 0,0073
23,23 1403 5,69 1405,845 0,005 0,0077
24,4 1480 6,03 1483,015 0,005 0,0072
25,25 1525 6,14 1528,07 0,005 0,0071
26,32 1592 6,25 1595,125 0,005 0,0070
27,28 1648 7,37 1651,685 0,005 0,0059
28,25 1705 6,68 1708,34 0,005 0,0065
29,01 1741 6,16 1744,08 0,005 0,0071
29,34 1774 6,93 1777,465 0,005 0,0063
Taula 6. Resultats de l'experiment 12.

EXPERIMENT 14
(NA)0 (mol) (Nw)0 (mol) m (g) P (atm) T (K) V (L)
1,88325 0,01 1,3 1 298,5 0,005
Taula 7. Condicions de l'experiment 14.

7 de 22
 EXPERIMENT 14
tt (min) tt (s) tV (s) tR (s) V (L) r (mol/eq/s)
5,16 316 2,78 317,39 0,005 0,0157
5,58 358 3,07 359,535 0,005 0,0142
6,4 400 2,34 401,17 0,005 0,0187
7,11 431 2,81 432,405 0,005 0,0155
8,06 486 2,6 487,3 0,005 0,0168
8,27 507 2,19 508,095 0,005 0,0199
9,11 551 2,79 552,395 0,005 0,0156
9,5 590 2,04 591,02 0,005 0,0214
10,27 627 3,1 628,55 0,005 0,0141
11,51 711 3 712,5 0,005 0,0145
12,47 767 8,75 771,375 0,005 0,0050
13,28 808 5,35 810,675 0,005 0,0082
14,06 846 7,03 849,515 0,005 0,0062
15,19 919 9,9 923,95 0,005 0,0044
16,11 971 9,78 975,89 0,005 0,0045
17,24 1044 15,78 1051,89 0,005 0,0028
17,55 1075 9,28 1079,64 0,005 0,0047
18,26 1106 8,72 1110,36 0,005 0,0050
19,14 1154 13,54 1160,77 0,005 0,0032
20,16 1216 13,75 1222,875 0,005 0,0032
21,39 1299 3 1300,5 0,005 0,0145
22,21 1341 6,5 1344,25 0,005 0,0067
22,49 1369 4,69 1371,345 0,005 0,0093
23,19 1399 5 1401,5 0,005 0,0087
23,58 1438 6,66 1441,33 0,005 0,0066
24,47 1487 8,06 1491,03 0,005 0,0054
25,41 1541 8,23 1545,115 0,005 0,0053
26,21 1581 6,26 1584,13 0,005 0,0070
27,51 1671 6,51 1674,255 0,005 0,0067
28,41 1721 4,34 1723,17 0,005 0,0101
29,11 1751 4,69 1753,345 0,005 0,0093
29,29 1769 5,09 1771,545 0,005 0,0086
Taula 8. Resultats de l'experiment 14.

A continuació es presenten els gràfics r vs tr. No s’utilitzen tots els punts que hi
ha a les Taules 4,6 i 8, només els que hi ha a la dreta del màxim i els que
segueixen el comportament lineal. Aquests valors es troben a les Taules 14,15 i
16 a l’apèndix.

8 de 22
 0,006

0,005

0,004
y = -7E-06x + 0,0142
r (mol/eq/s)

R² = 0,9186
0,003

0,002

0,001

0
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 2000
tr (s)

Figura 2. Representació gràfica de la velocitat de reacció de l’experiment 10 respecte el temps de reacció.

S’observa que els punts a la dreta del màxim segueixen amb prou fiabilitat la
regressió lineal. A aquest experiment hi va haver un incident: les bombolles les
quals s’ha de mesurar el seu temps de recorregut entre dues marques del
fluxòmetre van trigar uns 20 minuts en sortir, es va necessitar l’ajuda dels
professors. Tot i així els valors que es van mesurar a partir d’aquest moment
segueixen una tendència lineal força segura i es consideren els resultats prou
fiables. (No es va poder repetir aquest experiment perquè es va haver d’acabar
la pràctica en 2 dies degut a la vaga general del 3/10/2017).
Amb la gràfica i la seva recta de regressió s’obté r0=0,0142 mol/eq/s.

9 de 22
 0,012

0,01

0,008
r (mol/eq/s)

y = -3E-06x + 0,0113
R² = 0,9145
0,006

0,004

0,002

0
0 200 400 600 800 1000 1200 1400 1600 1800 2000
tr (s)

Figura 3. Representació gràfica de la velocitat de reacció de l'experiment 12 respecte el temps de reacció.

S’observa que aquesta gràfica també segueix amb prou fiabilitat la regressió
lineal.
Amb la gràfica i la seva recta de regressió s’obté r0=0,0113 mol/eq/s.

0,025

0,02

0,015
r (mol/eq/s)

y = -3E-05x + 0,0315
R² = 0,8158
0,01

0,005

0
0 200 400 600 800 1000 1200 1400

tr (s)

Figura 4. Representació gràfica de la velocitat de reacció de l'experiment 14 respecte el temps de reacció.

10 de 22
A aquesta gràfica s’observa com els punts es troben més dispersos i no
segueixen amb tanta fiabilitat la regressió lineal com als anteriors 2 gràfics amb
una R2 més petita. Això pot ser degut a un error experimental de mesura del
temps amb el cronòmetre o un ús del material amb més humitat del que es
pensava en un principi.
Amb la gràfica i la seva recta de regressió s’obté r0=0,0315 mol/eq/s.

Es presenta una taula dels resultats obtinguts amb la segona sèrie

d’experiments.

(NA)0 (Nw)0 r0 𝟏 𝒌𝒘 (𝑵𝒘 )𝟎 𝟏

−( )·( )
Exp. Nº (mol) (mol) (mol/eq/s) 𝒓𝟎 𝒌𝟑 · 𝒌𝑨 (𝑵𝑨 )𝟎 (𝑵𝑨 )𝟎

10 0,6278 0,0033 0,0121 78,7612 1,5930

12 1,0463 0,0056 0,0116 82,2204 0,9558

14 1,8833 0,01 0,0318 27,7891 0,5310

Taula 9. Resultats obtinguts del segon experiment.

100,00

90,00 y = 43,779x + 17,981

R² = 0,5896
80,00
1/r0-(kw/k3·kA)·((Nw)0/(NA)0)

70,00

60,00

50,00

40,00

30,00

20,00

10,00

0,00
0,00 0,20 0,40 0,60 0,80 1,00 1,20 1,40 1,60 1,80
1/(NA)0

Figura 5. Representació gràfica dels resultats obtinguts amb la segona sèrie d'experiments respecta la inversa del
nombre de mols inicials d'alcohol.

A aquesta gràfica s’observa com els tres punts no segueixen amb força fiabilitat
la recta de regressió. Això pot ser degut a, com s’ha comentat, l’error
experimental realitzat al tercer experiment, que provoca que els tres punts no
segueixin aquesta tendència i, en conseqüència, no s’obtenen uns resultats tan
fiables i exactes com es podrien obtenir.
Amb la gràfica i l’equació de la recta s’obtenen els següents valors demanats:

11 de 22
Ordenada a l’origen=b=17,98 eq/mol·s
Pendent=a=43,78 eq/s.

2.3 Càlcul dels paràmetres cinètics

Amb les equacions (8) i (9) dels apèndixs, la pendent, l’ordenada a l’origen
𝑘𝑤
trobada a l’últim apartat i el valor de = 697,397 calculem els paràmetres
𝑘3 ·𝑘𝐴
cinètics d’aquesta reacció. Els representem en una taula:

k3 (mol/eq/s) kA (1/mol) kw (1/mol)

0,056 0,411 15,930

Taula 10. Valors dels paràmetres cinètics.

A la taula s’observa que la constant cinètica k3 de la reacció:

ASQ+W+S (1’)
i la constant d’adsorció de l’alcohol terc-butílic són d’un valor aproximat.
Aquestes constants són d’un ordre molt més petit que la constant d’adsorció de
l’aigua.

12 de 22
 3. CONCLUSIONS

Amb els resultats presentats i amb el que s’ha comentat podem afirmar el
següent:
• Com s’ha esmentat abans, la constant d’adsorció de l’aigua és molt més
gran que la constant d’adsorció de l’alcohol terc butílic i que la de la
reacció (1’)
• Les molècules d’aigua s’adhereixen amb molta més facilitat als centres
actius del catalitzador a com ho fan les molècules del terc-butanol.
També es pot dir que la reacció d’adsorció d’aigua, en les condicions
(pressió i temperatura) en que s’han realitzat els experiments, succeix
amb més facilitat que la de formació d’isobutè i aigua a partir del
compost intermedi AS.

13 de 22
 4. BIBLIOGRAFIA

CRC Handbook of Chemistry and Physics, 95nd Edition, Internet Version 2014-
2015. http://www.hbcpnetbase.com (Consultada el 08/10/2017).

14 de 22
 5. APÈNDIXS

5.1 Dades experimentals

EXPERIMENT 10
tt (min) tt (s) tV (s)
20,29 1229 10,53
20,53 1253 8,06
21,12 1272 9,34
21,36 1296 9,25
22,04 1324 8,50
22,31 1351 7,85
23,01 1381 12,94
23,37 1417 8,50
23,58 1438 9,91
24,22 1462 10,00
24,45 1485 10,50
25,08 1508 10,00
25,35 1535 9,56
25,57 1557 11,40
26,24 1584 11,47
27,04 1624 18,43
27,37 1657 13,47
28,17 1697 17,65
28,52 1732 17,19
29,28 1768 14,63
30,07 1807 16,41
30,42 1842 23,13
Taula 11. Temps mesurats experimentalment (amb el primer i segon cronòmetre) que triga la bombolla en recórrer
les dues marques del fluxòmetre.

15 de 22
 EXPERIMENT 12
tt (min) tt (s) tV (s)
4,19 259 7,56
5,05 305 6,44
5,45 345 4,75
6,10 370 4,62
9,23 563 4,25
10,50 650 4,81
11,39 699 4,69
12,18 738 4,69
13,02 782 4,66
13,42 822 4,75
14,34 874 4,93
15,15 915 4,75
15,53 953 5,44
17,11 1031 5,56
18,28 1108 6,25
19,16 1156 5,35
20,31 1231 5,15
21,29 1289 5,56
22,35 1355 5,94
23,23 1403 5,69
24,40 1480 6,03
25,25 1525 6,14
26,32 1592 6,25
27,28 1648 7,37
28,25 1705 6,68
29,01 1741 6,16
29,34 1774 6,93
Taula 12. Temps mesurats experimentalment (amb el primer i segon cronòmetre) que triga la bombolla en recórrer
les dues marques del fluxòmetre

16 de 22
 EXPERIMENT 14
tt (min) tt (s) tV (s)
5,16 316 2,78
5,58 358 3,07
6,40 400 2,34
7,11 431 2,81
8,06 486 2,60
8,27 507 2,19
9,11 551 2,79
9,50 590 2,04
10,27 627 3,10
11,51 711 3,00
12,47 767 8,75
13,28 808 5,35
14,06 846 7,03
15,19 919 9,90
16,11 971 9,78
17,24 1044 15,78
17,55 1075 9,28
18,26 1106 8,72
19,14 1154 13,54
20,16 1216 13,75
21,39 1299 3,00
22,21 1341 6,50
22,49 1369 4,69
23,19 1399 5,00
23,58 1438 6,66
24,47 1487 8,06
25,41 1541 8,23
26,21 1581 6,26
27,51 1671 6,51
28,41 1721 4,34
29,11 1751 4,69
29,29 1769 5,09
Taula 13. Temps mesurats experimentalment (amb el primer i segon cronòmetre) que triga la bombolla en recórrer
les dues marques del fluxòmetre

17 de 22
 5.2 Propietats

• Valor de la densitat de l’aigua: ρw=1 g/mL.

• Valor de la densitat del terc-butanol: ρA=0,775 g/mL
• Massa molar de l’aigua: Mw=18 g/mol
• Massa molar del terc-butanol: MA=74 g/mol
𝑎𝑡𝑚·𝐿
• Constant dels gasos ideals: 𝑅 = 0,082 𝑚𝑜𝑙·𝐾

5.3 Taules

Per realitzar les gràfiques 2,3,4 de r vs tr s’utilitzen els valors de les Taules 4,6 i
8 però eliminant els punts esmentats abans (a la dreta del màxim i els que més
s’allunyen de la regressió lineal).

tR (s) r (mol/eq/s)
1354,925 0,0056
1421,25 0,0051
1442,955 0,0044
1467 0,0044
1490,25 0,0042
1513 0,0044
1539,78 0,0046
1562,7 0,0038
1589,735 0,0038
1663,735 0,0032
1705,825 0,0025
1740,595 0,0025
1775,315 0,0030
1815,205 0,0027
1853,565 0,0019
Taula 14. Valors utilitzats per la gràfica 2 i pel càlcul del seu r0.

18 de 22
 tR (s) r (mol/eq/s)
565,125 0,0103
652,405 0,0091
701,345 0,0093
740,345 0,0093
784,33 0,0094
824,375 0,0092
876,465 0,0089
917,375 0,0092
1033,78 0,0079
1158,675 0,0082
1233,575 0,0085
1291,78 0,0079
1357,97 0,0073
1405,845 0,0077
1483,015 0,0072
1528,07 0,0071
1595,125 0,0070
1708,34 0,0065
1744,08 0,0071
1777,465 0,0063
Taula 15. Valors utilitzats per la gràfica 3 i pel càlcul del seu r0.

tR (s) r (mol/eq/s)
591,02 0,0214
628,55 0,0141
712,5 0,0145
810,675 0,0082
923,95 0,0044
975,89 0,0045
1051,89 0,0028
1079,64 0,0047
1110,36 0,0050
1160,77 0,0032
1222,875 0,0032
Taula 16. Valors utilitzats per la gràfica 4 i pel càlcul del seu r0.

19 de 22
 5.4 Càlculs

5.4.1 Primera sèrie d’experiments

𝑘𝑤
Es demana calcular el terme 𝑘 . S’opera de la següent forma:
3 ·𝑘𝐴

L’enunciat dóna la següent equació:

1 1 1 𝑘𝑤
=𝑘 +𝑘 +𝑘 · (𝑵𝒘 )𝟎 (1)
𝑟0 3 ·𝑘𝐴 ·(𝑵𝑨 )𝟎 3 3 ·𝑘𝐴 ·(𝑵𝑨 )𝟎

A més, amb la gràfica es té l’equació de la recta y=ax+b, que en aquest cas és:
𝑦 = 673,68𝑥 + 46,867 (2)
Es té el pendent i l’ordenada a l’origen, per tant:
𝑘𝑤
= 673,68
𝑘3 · 𝑘𝐴 · (𝑁𝐴 )0
𝑘𝑤
= 673,68 · (𝑁𝐴 )0
𝑘3 · 𝑘𝐴
I sabem que · (𝑁𝐴 )0 = 1,0352
Per tant:
𝑘𝑤
= 697,397 (3)
𝑘3 ·𝑘𝐴

5.4.2 Segona sèrie d’experiments

La quantitat d’aigua expressada a la Taula 2 es calcula de la següent manera:

Farem la resolució detallada per l’experiment 10, al qual s’utilitzen 60ml de
l’ampolla del terç-butanol:
A l’empolla s’indica que hi ha un 0,1% d’aigua a aquest terc-butanol, per tant si
s’agafen 60ml de l’ampolla, tindrem:
0,1
𝑉𝑤 = 100 · 60 = 0,06 𝑚𝐿 𝑎𝑖𝑔𝑢𝑎

𝑉𝐴 = 60 − 0,06 = 59,94 𝑚𝐿 𝑎𝑙𝑐𝑜ℎ𝑜𝑙

Per l’experiment 12 i l’experiment 14 el procediment és idèntic.

20 de 22
El temps de reacció corresponent a cada velocitat de producció d’isobutè
s’estima segons l’equació:
𝑡𝑉⁄
𝑡𝑅 = 𝑡𝑡 + 2 (4)
Per calcular el nombre total d’equivalents NN s’utilitza el valor de la massa de
catalitzador que s’usa per la reacció, essent en aquest cas, una massa de
m=1,3g.
𝑁𝑁 = 𝑚 · 3,6 · 10−3 (5)
Per tant:
𝑁𝑁 = 0,0047 𝑒𝑞
Amb les condicions de l’experiment i el nombre total d’equivalents sapigut,
calculem r a partir de l’expressió:
𝑃·𝑉 1
𝑟 = 𝑅·𝑇 · 𝑁 (6)
𝑁 ·𝑡𝑉

Es substitueix:
1 𝑎𝑡𝑚·0,005𝐿 1
𝑟= 𝑎𝑡𝑚·𝐿 · 0,0047·𝑡
0,082 ·298,5𝐾 𝑉
𝑚𝑜𝑙·𝐾

0,005 𝑚𝑜𝑙
𝑟 = 0,115·𝑡 (𝑒𝑞·𝑠) (7)
𝑉

Amb l’equació (7) s’obté el valor de r per a cada temps.

Els càlculs per resoldre la taula 9 són els següents:
De la mateixa manera que abans, s’expliquen els càlculs per l’experiment 10 i
els altres dos experiments es farien exactament igual.
1 𝑘𝑤 (𝑁 ) 1 0,6278
− (𝑘 ) · ((𝑁𝑤)0 ) = 0,0142 − 697,397 · 0,0033 = 78,7612
𝑟0 3 ·𝑘𝐴 𝐴 0

1
(𝑁𝐴 )0
= 1,593

Amb aquestes equacions, només es varien els valors de r0, (Nw)0 i (NA)0 i
s’obtenen els valors per l’experiment 12 i 14.
1 𝑘𝑤 (𝑁 ) 1
Amb aquesta taula, es representa gràficament − (𝑘 ) · ((𝑁𝑤)0 ) 𝑣𝑠 (𝑁𝐴 )0
,
𝑟0 3 ·𝑘𝐴 𝐴 0
s’ajusta una recta i així es calculen el seu pendent i ordenada a l’origen, tal com
hi és indicat a l’apartat de resultats i conclusions.

5.4.3 Càlcul dels paràmetres cinètics

De la regressió anterior tenim:

21 de 22
 1
𝑝𝑒𝑛𝑑𝑒𝑛𝑡 = 𝑎 = 𝑘 (8) 𝑎 = 43,78 𝑒𝑞/𝑠
3 ·𝑘𝐴

1 𝑒𝑞
𝑜𝑟𝑑𝑒𝑛𝑎𝑑𝑎 𝑜𝑟𝑖𝑔𝑒𝑛 = 𝑏 = 𝑘 (9) 𝑏 = 17,98 𝑚𝑜𝑙 · 𝑠
3

𝑚𝑜𝑙
De l’equació (9) és trivial obtenir el valor de 𝑘3 = 0,056 𝑒𝑞/𝑠

Amb aquesta constant calculada i amb l’equació (8) s’obté el valor de

𝑘𝐴 = 0,411 𝑚𝑜𝑙 −1
Amb les dues constants i amb l’equació (3) es calcula el valor de
𝑘𝑤 = 15,930 𝑚𝑜𝑙 −1

5.4.4 Simulació d’un reactor

S’ha utilitzat MATLAB però no s’ha pogut completar la funció i per tant no hi són
els gràfics de l’evolució temporal del reactiu i dels dos productes. Es deixa una
copia fins a on s’ha arribat:
function reactordiscontinu
%Datos
Va=0.6;
xa=0.995;
xw=0.005;
vmc=0.4;
m=10*1000;
t=8*3600;
ka=0.411;
k3=0.056;
kw=15.93;
Nn=(3.6*10^-3)*m;
da=775;
dw=1000;
pma=74;
pmw=18;
pmc=98;
Na0=xa*Va*da*(1000/pma);
Nw0=xw*Va*dw*(1000/pmw);
Ni0=0;
end

22 de 22