Apunts Taller Recursos Practics en Els Programes de Natacio Per A Nadons de 0 A 3 Anys

Recursos pràctics en els programes de natació per a infants de 0 a 3 anys
Recursos pràctics en els

programes de natació per a
infants de 0 a 3 anys
Susana Gaspar Pedrós 0

INDEX
1. Introducció
2. Beneficis del programa
3. Objectius generals
4. Objectius específics
5. Continguts
6. Metodologia d’ensenyament
7. Desenvolupament psicomotor
8. Proposta d’exercicis a realitzar segons continguts a treballar
9. Factors a tenir en compte abans d’iniciar una sessió
10. Material
11. Com programar una sessió
12. Exemples de sessions
13. Fonts de documentació
1
Susana Gaspar Pedrós
I. INTRODUCCIÓ I DEFINICIÓ DEL PRODUCTE.

L’activitat aquàtica per a nadons ha anant passant en el temps de ser un producte amb un
programa utilitari, que té com a única finalitat aconseguir l’autonomia del nadó en el medi, a tenir
unes connotacions educatives, recreatives i rehabilitadores.
D’aquesta manera ens hem anat encaminant a treballar cap a una vessant educativa,
formativa, lúdica i de salut que té com a principal finalitat estimular el desenvolupament social,
cognitiu, motriu i afectiu del nadó, respectant sempre el seu ritme d’aprenentatge.
Aquesta activitat ens la plantejarem sempre des del punt de vista educatiu, formatiu, lúdic i
de salut ja que des de el punt de vista del formador, una activitat com aquesta que com a única
finalitat tingui la d’aconseguir l’autonomia del nadó en el medi , ens sembla molt pobra tanmateix
podem incidir en l’educació global del nadó.
Aquest és un programa que es treballa amb nadons de 0 a 36 mesos i que està dividit en
quatre etapes.
La primera etapa que va de 0 a 6 mesos, és la de lactants (adaptació), on el nadó s’està

adaptant al mon extern. En aquesta etapa el nadó te la capacitat de desplaçar-se per dins de l’aigua
però necessita ajuda per sortir a respirar. Es relaxa molt a l’aigua i donat que no té cap domini del
seu cos, es manté sol en flotació. S’ha de respectar sempre les necessitat alimentaries del nadó
(donar el pit o biberó) encara que estigui dins de l’aigua.
La segona etapa és la d’iniciació, que va dels 6 als 12 mesos, on el nadó experimenta el

principi d’autonomia passant del contacte físic- tan important en el primers mesos de vida(la qual
cosa li transmet molta seguretat)- a la pèrdua d’aquest contacte mitjançant l’ utilització de material
de suport.
La tercera etapa és la de desenvolupament, que va dels 12 als 24 mesos, on el nen

experimenta canvis molt important en la seva motricitat ja que per primera vegada es capaç de
desplaçar-se amb total autonomia i passa del domini flexor al extensor de l’aparell locomotor.
La quarta etapa que va dels 24 als 36 mesos, és la d’autonomia, és on el nen té un control

absolut sobre el seu cos i vol descobrir-ho tot per ell mateix, d’ací que li costi acceptar que hi ha un
ordre de grup en classe. I que els exercicis els proposa un professor.
Les sessions tenen una durada de 30’ o 45’ i estan dividides en 5 fases, son dirigides per un
tècnic i requereixen la participació d’un dels pares.
2
2. BENEFICIS DEL PROGRAMA

2.1 Desenvolupament psicomotor
El nadó troba a l’aigua la possibilitat de moure’s tridimensionalment essent molt major la llibertat i
continuïtat del moviment. Millora així la coordinació, l’equilibri, la resistència física, incrementa la força i el
coneixement del espai, ja que el primer any de vida no queda limitat a l’estància al bressol, el cotxet o el braç
del pare o mare. Això fa que des de ben aviat hi hagi un desenvolupament de les habilitats psicomotrius com
gateja, caminar o pujar i baixar esglaons.
2.2 Enfortiment del sistema cardiorespiratòri.
La natació enforteix els pulmons i el cor gràcies al treball respiratori que es realitza a l’aigua i
augmenta l’eficiència en l’oxigenació i el trànsit de la sang.
2.3 Augmenta el coeficient intel·lectual.
Està demostrat que els nens que han practicat la natació els primers anys de vida desenvolupen una
percepció major del mon que els envolta amb lo qual estan aprenent a ser més creatius i observadors. L’aigua
estimula la capacitat del joc del nen , fet que repercutirà molt positivament en aprenentatges futurs.
2.4 Desenvolupa les habilitats vitals de supervivència.
L’experimentació de noves sensacions com la pressió que l’aigua exercís sobre el seu cos, l’absència
de gravetat i l’apnea. Fa que el nadó reaccioni en un primer de forma reflexa buscant seguretat estabilitzant
el seu cos i reconeixent-lo posteriorment passant a ser una acció totalment voluntària.
2.5 Enforteix la relació del nado-pare/mare.
Aquesta activitat porta al nadó conjuntament amb els pares a compartir situacions i experiències que
no succeiran d’una altra forma, doncs s’ajuntaran les relacions innates i instintives del nadó amb les pròpies
vivències que genera la pràctica de la natació, que sense dubte ajudaran al coneixement mutu alimentat
l’amor i l’orgull del pare o la mare. El nadó es sent molt segur i estimat per la dedicació exclusiva del pare o
mare cap a ell en aquell moment.
2.6 Inicia la socialització sense traumes.
La convivència a la piscina a mb altres nens els ajuda a relacionar-se millor. A més, a més, aprèn a
compartir i realitzar activitats junta a altres persones. El nen adquireix més confiança per a comunicar-se i
desenvolupar-se en grup i es mostra més segur.
2.7 Millora el seu caràcter i comportament.
La realització d’exercicis suaus combinats amb l’aigua a una temperatura agradable, relaxa al nadó,
estimula la gana i li millora la son, el que provoca que el nadó estigui content i de bon humor.
2.8 Millora la seva autoestima.
En la pràctica d’aquesta activitat el nen podrà conèixer la seva capacitat de moviment i de

desplaçament autònom, afavorint el despertar de la seva intel·ligència posant-lo en el camí de l’aprenentatge.
3
3. OBJECTIUS GENERALS.
Els objectius generals els dividim en tres blocs d’actuació.
3.1.Àmbit socio-afectiu.
 Afavorir el desenvolupament de la personalitat del nadó.

 Potenciar la confiança en les seves possibilitats motrius.
 Aconseguir la integració del nadó en el grup.
 Afavorir la relació entre pares, fills i companys del grup.
 Aconseguir l’adaptació i el benestar del nadó en el medi aquàtic.
 Oferir experiències positives durant tot el procés.
3.2 Àmbit cognitiu.
 Enriquir i ampliar el seu vocabulari.

 Potenciar la capacitat d’atenció.
 Ensenyar als pares a treballar i a desenvolupar-se amb els seus fills en el medi.
 Afavorir la sensació de seguretat, tant per part dels pares com dels fills en el medi.
2.3 Àmbit psicomotor.
 Potenciar els reflexes i les habilitats motrius de cada nadó.

 Reconeixement per part del nadó del seu propi cos, el seu funcionament i les seves
possibilitats motrius i sensorials, en el medi i el seu entorn.
 Aconseguir total autonomia en el medi aquàtic.
4. OBJECTIUS ESPECIFICS .
Els objectius específics també els dividim en tres blocs d’actuació.
4.1.Àmbit socio-afectiu.
 Potenciar l’ utilització del cos com a medi d’expressió creativa i espontània dels propis
sentiments i necessitats.
 Aconseguir per part dels nadons que siguin capaços d’elegir segons les seves preferències
entre les diferents alternatives que se’ls proposa.
 Ensenyar als nens a relacionar-se entre ells i a compartir experiències, espai i material.
4.2.Àmbit cognitiu.
 Identificar per part del nadó les pautes de seguretat i higiene establertes a la piscina.
 Reconèixer i comprendre el vocabulari que s’utilitza en les sessions.
 Potenciar l’orientació a través dels sentits.
4
4.3.Àmbit psicomotor.
 Estimular els instints de supervivència (espasme glotis, reflex de Moró, reflex de Babinsky,
reflex Darwinià, reflex de retracció, reflex paraventral, reflex de gateig, reflex de caminar
etc.).
 Experimentar el principi d’autonomia ( a partir del 7 mesos).
 Millorar el control de la posició del cos i els seus moviments en les diferents flotacions i
desplaçaments.
 Controlar la funció respiratòria.
 Conèixer i aprendre les diferents entrades a l’aigua i sortides.
 Augmentar el control direccional.
 Potenciar la propulsió de cames (a partir dels 12 mesos).
5. CONTINGUTS.
Al igual que els objectius els continguts també els dividim en tres blocs d’actuació.
5.1Àmbit socio-afectiu.
 Joc o exercicis que estimulen l’ utilització del cos com a medi d’expressió dels propis
sentiments i necessitats.
 Jocs o exercicis on els nadons hagin de compartir espai i/o material.
 Jocs o exercicis amb diferents tipus de material on els nens tinguin que elegir segons les
seves preferències.
 Analitzar i elaborar conjuntament amb els pares les accions a emprendre amb cada nadó,
segons el seu desenvolupament
5.2.Àmbit cognitiu.
 Marcar pautes de seguretat e higiene.

 Jocs on els nens tinguin que diferenciar o descriure entre diferents objectes, colors o
volums.
 Realització de jocs o tasques que impliquen un cert nivell d’atenció i on els nadons tinguin
que orientar-se a través dels sentits.
5.3.Àmbit psicomotor.
 Flotació dorsal .
 Flotació ventral.
 Canvis de posició sobre l’eix transversal i longitudinal del cos.
 Equilibris i desequilibris.
 Apnees (autònomes a partir dels 22 mesos).
 Immersions.
 Diferents entrades a l’aigua i sortides.
 Desplaçaments en posició ventral amb propulsió de cames.
 Manipulació d’objectes (llançar, empentar, agafar, muntar torres etc).
5
6. METODOLOGIA D’ENSENYAMENT.
Utilitzarem la metodologia educativa mitjançant el descobriment guiat i el de l’exploració per part
dels nadons amb l’ajuda dels pares. Aquesta és una activitat que va dirigida exclusivament als nadons, però
requereix una gran participació i implicació per part dels pares, ja que són ells els que han d’ensenyar als
seus fills, transmetin-los seguretat i garantint els seu benestar i diversió. Per això, sempre els informarem
prèviament dels objectius generals del programa, els continguts a treballar en cada sessió i la metodologia a
seguir.
Els exercicis es presentaran sempre en forma de proposta, fent entendre als pares que aquesta
proposta no és un exercici obligat a seguir, sinó un repte amb el que han de treballar, podent fer ells les
adaptacions que consideren necessàries, respectant sempre el ritme d’aprenentatge del nadó.
Tots els exercicis proposats es faran seguint una progressió. De menor a major dificultat. Seguint
sempre l’evolució del nen i tenint en compte que les habilitats motrius que té dins de l’aigua no depenen de
l’edat que té , sinó del temps que fa que està seguint aquest programa.
Assegurarem sempre la construcció d’aprenentatges significatius. Quan el que ensenyem al alumne

es relaciona de manera significativa amb el que ja sap, arribant a assimilar-ho i integrar-ho en la seva
estructura cognitiva prèvia produint-se un canvi en la estructura inicial de forma solida i duradora, podrem
dir, que hem aconseguit un aprenentatge significatiu.
El joc és l’element que predominarà com a metodologia d’aprenentatge, ja que és la base del procés
d’ensenyament , actuant com a principal motor comunicador i estimulador.
Les classes seran sempre segures i tranquil·les.
6.1 Actuació del tècnic.

6.1.1. Respecte a la manera d’impartir les classes.
 La funció del tècnic serà la d’ensenyar als pares en aquest procés , fent adaptacions
individualitzades i dinamitzar les sessions.
 El tècnic no serà molt intervencionista, però si observador per a saber com actuar
amb diferents perfils de pares i remarcar els canvis (aprenentatges) que fa el seu
fill.
 Sempre programarà les classes amb antel.lació.
6.1.2. Respecte a la tipologia de pares.
 Pares autònoms.
Son aquells que desprès d’unes quantes consideracions sobre l’activitat i la seva
actuació , es creuen preparats per a realitzar l’activitat sense la tutela d’un
especialista. S’ha d’anar molt amb compte amb ells, ja que poden obligar al nadó a
fer un exercici per al que no està preparat i al forçar-lo aconseguir un retrosés
en la seva adaptació.
 Pares dependents.
Son aquells que dipositen tota la confiança en el tècnic i son incapaços de realitzar
els exercicis proposats sense la supervisió del mateix.
6
El tècnic ha de donar-los confiança i animar-los a realitzar amb els seus fills els exercicis
proposat sense la seva supervisió. Ho aconseguirà donant-los pautes molt clares a seguir en
cada exercici, supervisant com ho fan les primeres vegades ells sols i animant-los a seguir
treballant la proposta sense la seva supervisió.
 Pares sobre protectors.
Son aquells que tenen por a l’activitat en si, sobretot, per falta de coneixement de la
mateixa i tot ho veuen perillós per al seu fill. Priven al nadó de realitzar qualsevol
exercici que considerin perillós frenant el seu procés d’aprenentatge .
El tècnic els ha d’ensenyar que els exercicis proposats son els adequats per als seus
fills, consensuant-los amb ells mateix i amb altres nadons de la mateixa edat.
D’aquesta manera aconseguirà que poc a poc vagin agafant confiança en l’activitat.
 Pares llançats.
Son tot lo contrari als sobre protectors, solen pensar que els seus fills son els
millors i que poden fer tot allò que els altres no poden.
El tècnic els ha de fer entendre que és molt important respectar el procés evolutiu
psicomotor de cada nadó, que cada nadó té les seves limitacions i que si treballen
amb els seus fills sense forçar-los, aconseguiran potenciar les habilitats adquirides i
aprendre’n de noves sense bloquejar-los.
 Pares comparatius.
Son aquells que estan mes pendents dels progressos que fan els altres nadons que
dels que fan els seus propis fills. El tècnic ha d’estar molt pendent d’ells, donar-los
moltes activitats a realitzar per a que no tinguin temps de fer comparacions.
7. DESENVOLUPAMENT PSICOMOTOR.
Per a treballar correctament amb nadons i aconseguir els objectius que ens proposem en el àmbit
psicomotor, respectant la seva evolució, és molt important que tinguem en compte les diferents fases de
desenvolupament motriu segons l’edat, les quals ens donaran una idea clara del treball a realitzar en l’ aigua.
7.1.De 0 a 5 mesos de vida.
 Manté el cap alçat quan és a coll.

 Fixa la mirada i la mou seguint els moviments d’un objecte o una persona.
 Sosté objectes amb pressió involuntària i els mou.
 Descobreix i juga amb mans i peus.
 Manté el cos en posició fetal.
7
7.2. Als 6 mesos de vida.
 Fa pressió uní manual.

 Es capaç de moure el cap en totes les direccions.
 Es capaç de canviar de costat.
 Estirat en posició ventral aixeca molt el cap.
 Mou el cos en totes les direccions.
 Es capaç de seure sense ajuda.
 Alguns nadons ja no accepten la posició dorsal.
 Reflex palpebral (obre els ulls baix de l’aigua per a orientar-se).
 Reflex d’espasme de glotis.
7.3. De 7 a 9 mesos.
 Es manté assegut amb seguretat però inclina el cos cap endavant per a equilibrar-se i es
capaç de girar en totes les direccions..
 La pressió manual està en continu desenvolupament.
 Realitza els primers intents de gatejar i es manté en quadrupèdia.
 Agafat a algun moble, objecte o paret , manté la posició vertical.
7.4. De 10 a 12 mesos.
 Gateja amb cames i braços estirats.

 Si s’agafa a alguna cosa es capaç de posar-se de peu.
 Passa de posició ventral a posició de genolls amb ajuda.
 Comença a experimentar per ell mateix els desplaçament sense ajuda.
 Agafa i llança objectes per dalt del cap sense direcció.
 Obre cames i braços per a mantenir el equilibri.
7.5. De 13 a 17 mesos.
 Camina i es posa de peu sense ajuda.

 Al caminar obre les cames i els braços per a equilibrar-se.
 Intenta seguir el ritme de la musica.
 Es comunica gestualment (senyala per a demanar el que vol).
 Dona les coses que se li demanen.
8
7.6. De 18 a 21 mesos.
 Camina amb més seguretat i comença a deixar els braços caiguts, però li costa frenar
 Notable augment del impuls locomotor.
 Realitza l’acció de tirar, arrastrar, passar objectes d’una mà a l’altra, empentar, colpejar i
saltar.
 Intenta pujar esglaons.
 Llança amb dos mans des de baix la pilota sense direcció.
7.7. De 22 a 24 mesos.
 És capaç d’ajupir-se i recollir objectes de terra amb total autonomia.

 Rep de front una pilota i la llança buscant una direcció concreta.
 És capaç de ballar, cantar, imitar i dir algunes paraules.
 Activitat motriu freqüent independent i mes prolongada.
 És capaç de controlar la respiració.
 Diferencia entre tragar i escopir.
 És capaç de pujar i baixar esglaons amb ajuda.
7.8. A partir dels 24 mesos.
 Puja i baixa esglaons sense ajuda.

 La motricitat manual s’afina cada vegada mes.
 És capaç de fer construccions senzilles , torres, files etc..
 Camina i corre amb mes soltesa.
 Llença objectes per sobre del cap amb direcció.
 Li agrada observar als demes i imitar-los.
 Diferencia entre bufar i aspirar.
 És capaç d’equilibrar-se a sobre d’objectes que no li presenten molta dificultat.
9
8. PROPOSTES D’EXERCICIS A REALITZAR SEGONS CONTINGUTS A

TREBALLAR.
Els exercicis es realitzaran seguint una progressió de menor a major dificultat, seguint sempre
l’evolució motriu del nen i respectant el seu ritme d’aprenentatge, tenint en compte que les habilitats motrius
que té el nadó dins de l’aigua, no només depenen de la fase de desenvolupament motriu en la que es troba ,
sinó, també del temps que fa que està realitzant aquesta activitat. Cada exercici es treballarà de manera
repetitiva fins que el nadó arribi a assimilar-lo i integrar-lo, produint-se un canvi en la seva estructura inicial
de forma solida i duradora. Serà a partir d’aquest moment quan podrem passar a treballar un exercici de
major dificultat.
8.1 Flotació Dorsal.
Aqueta flotació la treballarem des de el primer dia amb i sense desplaçament. Començarem
a treballar-la sense material mantenint contacte visual i tàctil amb els nadons i una vegada acceptin
aquesta posició passarem a treballar-la amb ajuda del material, perdent el contacte tàctil amb el
nadó la qual cosa li dona molta seguretat els primers mesos de vida i posteriorment el contacte
visual.
La posició dorsal és molt còmoda i acceptada per els nadons que encara no controlen la
posició vertical del cos. Una vegada controlen aquesta posició vertical del cos ens serà molt difícil
treballar amb ells les flotacions dorsals, doncs ja no es troben còmodes i segurs ( entre els 7-10 mesos). En
aquest cas passarem a treballar les flotacions ventrals i quan controli la flotació i desplaçaments en aquesta
posició, podrem començar a treballar amb ell les flotacions dorsals.
 Sense material:
a. Recolzant el cap del nadó en l’espatlla del pare.
b. Amb una mà sota el cap i l’altra a l’esquena del nadó.
c. Amb dues mans a sota el cap.
d. Alternant les mans sot al cap havent uns segons ens el que el nen no està subjectat.
e. Amb una sola mà sota el cap.
f. Amb els dits.
g. Flotació autònoma.
h. Si s’aconsegueix la flotació autònoma cercarem la relaxació del nen en aquesta posició.
 Amb material:
a. A sobre d’un matalàs (de forats i de formes).
b. Amb xurros amb i sense ajuda dels pares.
c. Amb xurros i connectors.
10
Quan desplacem al nadó en aquesta posició es produeix un desequilibri del cos cap als laterals (sobre
tot amb nadons que encara mantenen la posició fetal) provocant un posterior equilibri de manera reflexa
buscant la posició inicial.
Amb els nadons que encara mantenen la posició fetal del cos observarem que quan es produeix
aquest desequilibri el nadó reacciona de manera reflexa obrint braços i cames buscant l’ equilibri del cos.
Aquest és un reflex de supervivència ( reflex de Moro).
Quan treballem aquesta flotació amb ajuda del material seran els pares els que provocaran el
desequilibri del cos del nadó per a estimular aquest reflex i treballar el equilibri.
8.2 Flotació ventral.
Aquesta flotació es treballarà també amb i sense desplaçament del nadó per la piscina. Començarem
sempre mantenint el contacte visual amb el nadó (cara a cara) per a transmetre-li la màxima seguretat,
perdent aquest contacte quan el nadó ja es trobi còmode en aquesta posició.
Aquesta posició es acceptada per nadons de totes les edats i observarem que la posició del cos passa
de horitzontal a diagonal ja que, al tenir el cap fora de l’aigua es trenca l’ alineació del mateix , impedint que
el cos floti totalment horitzontal.
 Sense material:
a. Agafant al nen per les aixelles.
b. Subjecció mà al pit/braç.
c. Amb el nen recolzat sobre el pit del pare.
 Amb material:
a. A sobre del pit de la mare/pare els dos en flotació.

b. Amb matalassos per a nadons (de formes i de forats).
c. Amb xurros i connectors.
d. Amb dos xurros curts.
e. Amb xurro llarg.
f. Amb suros.
g. Amb manuelles.
A mida que el nen accepti aquesta posició anirem provocant petits desequilibris laterals, a l’ igual
que en la flotació dorsal per a que ell sol vagi re-equilibrant el cos tornant a la posició inicial.
11
8.3. Canvis de posició del cos.
Una vegada que el nen ja conegui la posició del cos en flotació dorsal i ventral, treballarem
els canvis de posició del cos de dorsal a ventral i de ventral a dorsal , sobre l’eix transversal i
longitudinal del mateix.
8.3.1. Sobre l’eix transversal del cos.
Desplaçarem al nadó endavant i endarrere provocant el canvi de posició del cos de ventral a
dorsal i de dorsal a ventral. Quan realitzem aquest exercici notarem que el nen exerceix força del cos en
sentit contrari a la marxa per a equilibrar-lo.
 Sense material:
a. Agafant al nen de les aixelles (començarem amb contacte visual amb el nadó perdent-lo quan es
trobi còmode realitzant aquest exercici).
b. Amb el braç sota el pit/braç.
c. Agafant al nen per les mans (el cos del nen estarà sempre en flotació no tirarem d’ell cap a dalt
en cap moment).
 Amb material:
a. Amb xurro i connector.
b. Matalassos de formes.
c. Amb dos xurros curts.
d. Amb dos suros.
8.3.2. Sobre l’eix longitudinal del cos.
 Sense material.
a. Passant de la posició ventral agafant al nen per les aixelles amb i sense immersió, a la dorsal en
flotació agafant al nadó amb una mà sota el cap o braç a l’esquena.
 Amb material.
a. Amb matalassos de nadons (de forats). Posarem al nadó a sobre el matalàs en posició ventral i
movent el matalàs d’un costat a l’altre provocarem el desequilibri del cos fins que el nadó canvi
a posició dorsal. En posició dorsal li oferirem al nadó una mà per ajudar-lo a canviar de posició
(quan li oferim la mà notarem que tira de nosaltres per a poder girar el cos per ell mateix i tornar
a la posició inicial. Només el girarem nosaltres si veiem que no és encara capaç de fer-ho per ell
mateix).
b. Igual que l’anterior però amb el cinturó i altres materials que pugui fer servir en funció de les
seves habilitats i edat.
12
8.4. Equilibris.
En els exercicis proposats anteriorment s’ha treballat l’equilibri del cos en posició dorsal i ventral
.Ara el treballarem en posició vertical.
Els equilibris es treballen sempre provocant desequilibris.
 Sense material.
a. Agafant al nen per les aixelles i mantenint el cos en posició vertical i submergit fins al coll ,el
mourem d’un costat a l’altre i fent rotacions circulars provocant el desequilibri del mateix.
Realitzant aquest exercici notarem com el nadó intenta equilibrar el cos movent-lo o exercint
força en direcció contraria a la que el desplacem.
b. Agafant-lo per les mans realitzarem el mateix exercici ( només el farem quan agafant al nadó per
les nans amb el cos en flotació vertical notem que fa força amb els braços tirant de nosaltres per
a controlar la posició del cos).
 Amb material.
a. Al igual que el exercici anterior però amb ajuda de material el nen estarà flotant en posició
vertical i els pares els desplaçaran d’un costat a l’altre i fent rotacions circulars provocant el
desequilibri del cos.
Aquest exercici es podrà fer amb molts tipus de material i el triarem sempre en relació a les
preferències del nadó, les seves habilitats dins de l’aigua i l’etapa de desenvolupament motriu en
la que es trobi.
El material que podem utilitzar es:
 Xurro amb connector.

 Xurro llarg.
 Dos xurros curts (un baix de cada braç).
 Manuelles.
 Suros.
 Cinturó.
 Matalassos de formes.
b. Un altra manera de treballar l’equilibri es asseguts (quan el nen ni gateja ni camina) i realitzant
desplaçaments( a quatre potes, arrossegant-se o caminant) per sobre de matalassos de diferents
textures i grossors.
Els matalassos estaran sempre flotant dins de l’aigua i en moviment provocant el desequilibri del
cos del nadó.
13
8.5. Apnees i immersions.
Abans de començar amb les immersions, és molt important que seguim una seqüència d’exercicis
que facilitaran la familiarització i l’adaptació del nadó , per a que experimenti d’una manera natural i
agradable l’entrada de la cara dins de l’aigua.
Amb aquests exercicis també treballarem l’apnea estimulant el reflex de tancament de glotis
quan l’aigua arriba a la boca per acabar amb un tancament voluntari de la boca abans d’entrar en contacte
amb l’aigua (si no s’estimula en nen no serà capaç de controlar-ho de manera voluntària fins que no tingui
22 mesos).
La seqüència d’exercicis de familiarització a seguir és:
a. Mullar la cara del nadó amb la mà.

b. Tirar unes gotes d’aigua al cap del nadó per a que baixen per la cara.
c. Repetir la mateixa acció amb mes aigua (amb una arruixadora o joguina similar).
d. Esquitxar la cara del nadó picant amb la mà a l’aigua i l’animarem a que ho faci ell mateix.
e. Animar al nadó a llançar material o joguines a l’aigua provocant esquitxos a la cara.
f. Una vegada el nadó automatitzi el bloqueig de glotis o comenci a tancar la boca quan entra amb
contacte amb l’ aigua i ho accepte de manera natural i agradable començarem a fer-li immersions
de la cara dins de l’aigua.
Aquests exercicis és treballaran des de el primer dia seguint la seqüència determinada. Repetirem el
exercici al llarg de les sessions tantes vegades com sigui necessàries respectant el ritme d’aprenentatge de
cada nadó, i no passarem al següent exercici fins que l’accepte d’una manera natural i agradable.
La progressió d’exercicis a seguir per a treballar les immersions és:
a. Agafant al nadó per les aixelles mantenir contacte visual i desprès de fer-li una senyal d’entrada
(que podrà ser contant 1,2,3) fer-li una petita immersió de la cara dins de l’aigua.
b. Abraçant al nadó, realitzar una immersió complerta del cos enfonsar-se els dos a la vegada
desprès de la senyal 1,2,3.
c. Repetir els exercicis a i b perdent el contacte visual.
d. Progressivament seguir treballant les immersions augmentant la distància, nombre d’immersions,
durada i profunditat de les mateixes i disminuint el contacte fins que es pugui perdre del tot.
e. Proposar jocs on els nens tinguin que recollir objectes submergits a diferents profunditats.
14
8.6. Entrades i sortides a l’aigua.
8.6.1. Entrades a l’aigua.
a. Asseguts (a la paret , matalassos en flotació o tobogan) amb i sense material i amb i sense
immersió .
b. Igual que l’anterior però de peu.
c. Caminant si les característiques de la piscina ho permeten.
 Sense material
a. Agafant als nadons per les aixelles.
b. De les dos mans.
c. D’una mà fins que s’animi a saltar sol.
 Amb material.
a. Agafant el material.
b. Saltant a sobre del material.
8.6.2. Sortides de l’aigua.
a. Agafat a la paret
Deixarem al nadó agafat a la paret, seguidament li ajudarem a pujar a sobre deixant el pit
recolzat a la paret, li pujarem una cama a la paret i deixarem que sigui el nadó el que
acabi pujant l’altra cama fins aconseguir sortir de la piscina.
a. Agafat a un matalàs en flotació.
Ho treballarem igual que l’anterior.
b. Desplaçant-se amb ajuda de material fins la part poc profunda de la piscina (si la té) fins
que el nen pugui posar el peus a terra i acabar sortint caminant.
8.7. Desplaçaments amb propulsió de cames.
Una vegada el nadó ja hagi assolit la flotació en posició ventral i l’equilibri del cos , treballarem els
desplaçaments amb la propulsió de cames.
Quan el nadó controla la posició del cos en flotació ventral, comença a relaxar-se i apareix la
propulsió de cames amb puntades simultànies quan el nadó encara no camina, passant a alternar-les sense
coordinació per acabar tenint un domini del moviment de cames en pedaleig amb una perfecta coordinació,
que li permet desplaçar-se amb total autonomia pel medi.
15
Alguns nadons es troben tan còmodes en aquesta posició que no mouen les cames a menys que rebin
un estímul o tingui una motivació.
 Un estímul pot ser desplaçar al nen cap endavant en flotació ventral i quan
comenci a sentir la resistència de l’aigua començarà a moure les cames.
 Un altre estímul pot ser tocar el un taló del nadó provocant una puntada de peu
reflexa de la cama contraria i repetint aquesta acció de manera continuada
aconseguirem que el nadó integri el moviment de cames.
 Una motivació pot ser que vulgui arribar on està el pare/mare o a agafar alguna
joguina.
Els desplaçaments és poden fer:
 Amb material.
a. Col·locarem al nen en flotació ventral amb qualsevol dels materials amb els que l’havem
treballat(podem deixar que el nen el triï). Quan aparegui el moviment de cames ajudarem al nadó
a desplaçar-se cap a endavant, si para les cames deixarem d’avançar. Repetirem l’acció fins que
integri els moviments de cames i relacioni aquest moviment de cames amb el desplaçament del
cos per la piscina (si no hi ha moviment de cames provarem amb els estímuls comentats
anteriorment).
b. Quan ja controli el desplaçament amb propulsió de cames , treballarem els canvis de direcció .
• Sense material.
a. Farem els mateixos exercicis que amb material, agafant al nen de les aixelles (amb i sense
contacte visual).
b. Quan el nadó domini la propulsió de cames. Li farem desplaçaments en immersió empentant-lo
cap a la paret suaument fins que s’agafi a la vorera.
c. El mateix exercici que l’anterior però de la paret cap a un material o pare/mare.
8.8. Manipulació d’objectes.
Durant les sessions proposarem tasques el la que els nadons tinguin que manipular materials
i joguines de diferents mides, textures i colors.
a. Recollida d’objectes amb una mà i l’altra.

b. Passar objectes d’una mà a l’altra.
c. Recollida d’objectes amb dues mans.
d. Agafar un objecte i llançar-lo amb una mà i l’altra.
e. Ídem anterior amb dos mans.
f. Agafar un objecte gran i transportar-lo.
g. Agafar un objecte gran i llançar-lo.
h. Recollir objectes i muntar torres.
Els objectes estaran en flotació i/o submergits.
16
8.9. Compartir espai i material.
a. Flotacions dels nadons en un matalàs gran compartint espai.
b. Flotacions amb matalassos de formes o dos xurros per a que hagin de compartir material.
c. Compartir joguines tots en un cercle afavorint les relacions i d’integració del grup.
9. Factors a tenir en compte abans de programar una sessió.
9.1. Abans d’iniciar la sessió.
 La temperatura de l’aigua ha d’estar sempre entre 30-32 ºC i la de l’ambient dos graus per sobre.
 Treballarem sempre en el mateix espai garantint la seguretat i el benestar del nadons.
 El material que utilitzarem durant la sessió, així com les joguines, estarà degudament repartit al
voltant de la piscina o de l`espai en el que treballem abans del començament de la classe.
 Respectarem sempre l’estructura de la sessió i la programarem amb antelació.
 Abans de començar cada sessió comentarem amb els pares els continguts a treballar i organitzarem
amb ells les accions a emprendre segons els desenvolupament del seu fill i el seu estat d’ànim.
 Finalment conscienciàrem als pares des de el primer dia de d’importància de marcar unes pautes de
seguretat i higiene com:
. Dutxa abans i desprès de començar la sessió.
. Entrada gradual a l’aigua sempre pel mateix lloc.
. Ús del casquet , roba de bany, barnús o tovallola i xancles per als que ja caminen.
9.2.Durant la sessió.
 Si apareixen signes que ens indiquen que els nadó està agafant fred, tals com
pigmentació de la pell, tremolors i llavis morats, indicarem als pares que han de
sortir de l’aigua i passar al nen per la dutxa d’aigua calenta.
 Acumulació de gasos. Desprès de fer varies immersions durant la sessió el nadó pot
acumular gasos a la panxa degut al tancament de la glotis de manera reflexa. En el
moment en que es detectin els ajudarem a expulsar-los amb massatge circular a la
panxa, palmellades a l’esquena o flexió i extensió de cames en posició dorsal.
17
10. MATERIAL.
Desprès d’haver analitzat els objectius i continguts de l’activitat, les fases de desenvolupament psicomotor i
la metodologia d’ensenyament podem tenir una idea ven clara del material a utilitzar en les sessions i definir
les seves característiques.
 El material ha de ser educatiu i motivador tant per als pares com per als nadons i que els
permeti agilitzar la seva creativitat..
 No pot ser de gran volum, ja que ocuparia una part important de l’espai en el que treballem i
privaria als nadons i al grup en concret de moviments còmodes i amplis.
 El material ha de ser segons els objectius marcats, de colors vistosos i agradables , lleuger i
manejable, de diferents textures i formes, tou i rígid, segur i higiènic.
El tècnic haurà d’escollir el material a utilitzar en funció dels exercicis a treballar en cada sessió i la fase
d’evolució motriu en la que es trobi cada nadó. Intentarà variar-lo per tant que el nadó conegui al màxim, els
diferents materials en els que pot jugar o nedar i acabi triant-lo per ell mateix en funció de les seves
preferències.
Llistat de material a utilitzar:
 Xurros, llargs i curts.

 Matalassos de formes i forats.
 Matalassos grans de diferents textures.
 Connectors.
 Tables.
 Tobogans.
 Manuelles.
 Cinturons.
 Joguines
 Pilotes.
 Anelles i pals d’immersió.
 Regadores i galledes.
11. COM PROGRAMAR UNA SESSIÓ.

Com hem comentat anteriorment, l’estructura que segueix la programació, es basa en la definició
progressiva d’exercicis a desenvolupar.
El tècnic tindrà que seleccionar, prèviament a la sessió, el objectius a aconseguir i els continguts i
exercicis a treballar. En el moment de programar la sessió, també ha de tenir en compte la fase de
desenvolupament en la que es troba cada nadó i les habilitats que té dins de l’aigua per a fer les adaptacions
que siguin necessàries. El objectius a plantejar en cada sessió seran dos o tres com a màxim.
Serà de gran ajuda tenir una fitxa de programació com la que es mostra a continuació, on s’anotaran
els objectius i continguts a treballar en cada sessió, així com els exercicis a realitzar en cada fase de la sessió,
material a utilitzar i les adaptacions a fer amb cada nadó.
18
12. EXEMPLES DE PROGRAMACIÓ DE SESSIONS.
12.1. Exemple de programació d’una sessió nadons de 6-12 mesos.
PROGRAMACIÓ DE LA SESSIÓ Nº 1
OBJECTIUS
• Crear bons hàbits d'higiene a la piscina.
• Afavorir les relacions i l’ integració del nadó en el grup.
• Ajudar al pare a treballar amb el nadó.
• Millorar el control de la posició i moviments del cos.
CONTINGUTS
• Seguir les pautes de seguretat i higiene.
. Desplaçament compartint material.
• Entrades progressives a l'aigua .
• Flotacions dorsals i ventrals amb i sense desplaçament.
•Canvis de posició sobre l'eix transversal del cos.
MATERIAL • Un matalàs gran.

• Joguines i arruixadores. • Xurros.
• Matalassos de forats. • Connectors.
EXERCICIS A REALITZAR
Fase d'adaptació (5')
• Entrada progressiva a l'aigua mullant als nens amb arruixadores, esquitxar-los llançant joguines, fins
aconseguir l'adaptació del nen a la temperatura de l'aigua.
• Una vegada entrem a l'aigua ens reunirem en cercle compartint joguines i comentarem amb els pares les
propostes a treballar.
Fase principal (15')

• Flotacions dorsals practicant els diferents agarres amb i sense desplaçament, provocant
desequilibris del cos cap als laterals.
• Ídem que l'anterior però amb flotació ventral.
• Realitzarem canvis de posició del cos sobre l'eix transversal començarem agafant als nadons
agafant als nadons per les aixelles i desplaçant-los cap endavant i cap endarrere.
• Ídem que l'anterior però amb material.
Fase final (5')
• Pujarem a tots els nadons a sobre d’un matalàs gran i els desplaçarem per la piscina fins arribar a la
zona per on sortirem.
19
12.1.1. Pautes a seguir i exercicis a treballar en les diferents fases de la sessió.
12.1.1.1. Fase de benvinguda (3’). Donarem la benvinguda als pares i nadons de

manera individualitzada. Abans de començar la classe comentarem amb els pares l’ estat d’ànim dels seus
fills, ja que ens ajudarà a fer les adaptacions necessàries de la nostra proposta si es que calen.
12.1.1.2.Fase d’adaptació (5’) . Animarem al grup a passar per la dutxa i a anar

entrant a l’aigua per la part poc profunda de la piscina (la rampa), on es trobaran amb les joguines i material
de treball que haurem distribuït prèviament. L’entrada serà progressiva començant amb els nens asseguts a
la vorera de la piscina o al braç dels pares, els quals els aniran mullant amb l’arruixadora afavorint
l’adaptació del cos a la temperatura de l’aigua, i acabant amb tot el cos dins de l’aigua.
12.1.1.3. Fase principal (15’).En aquesta fase de la sessió i tenint en compte els objectius
proposats, farem flotacions ventrals i dorsals i canvis de posició sobre l’eix transversal. Tots els
exercicis es treballaran amb i sense desplaçament al llarg de la piscina i seran els pares seguint les
indicacions dels tècnics, els que aniran variant els exercicis en funció de les preferències del nadó.
a. Flotacions dorsals:
.Sense material: .Agafar al nen amb una o dos mans sota el cap.
.Recolzar el cap del nen en l’espatlla del pare.
.Pares en flotació i els nens a sobre.
20
.Amb material: .Matalassos per a nadons.
.Xurros, sols i amb ajuda dels pares
b. Flotació ventral
.Sense material: . Agafant al nen de les aixelles
. Subjecció mà al pit/ braç.
. Recolzat sobre el nostre pit.
.Amb material: .Amb matalassos de diferents formes.
.Amb xurro i xurros amb connector.
21
c. Canvi de posició (de ventral a dorsal) sobre l’eix transversal del cos. Practicant diferents
subjeccions desplaçarem al nadó endavant i endarrere provocant eixís els canvis de posició del cos.
.Sense material: . Agafant-los de les mans o aixelles.
.Amb material: .Xurro amb connector.
12.1.1.4.Fase final. Pujarem a tots els nadons damunt d’un matalàs gran i els desplaçarem
per la piscina.
12.1.1.5. Acomiadament (2’). Ens acomiadarem del grup comentant de manera general i
individualitzada els progressos que hem fet i les experiències viscudes durant la sessió.
22
12.2. Exemple de sessió de nadons de 12 a 24 mesos.
PROGRAMACIÓ DE LA SESSIÓ Nº
OBJECTIUS
. Potenciar la capacitat d’atenció.
. Potenciar la propulsió de cames.
. Augmentar el control direccional.
CONTINGUTS
•Seguir pautes higiene a l’entrada a la piscina.
• Immersions naturals i provocades.
• Desplaçaments amb material de suport.
• Joc de recollida d’objectes.
• Entrades i sortides a l’aigua amb i sense material de
suport.
MATERIAL
• Joguines, objectes i anelles de colors. • Un matalàs gran.
• Xurros llargs i curts.
EXERCICIS A REALITZAR
Fase d'adaptació (5')
. Salts a la piscina amb i sense immersió i amb ajuda dels pares tornar a la paret i sortir per a repetir
l’acció.
Fase principal (15')

• Entrades i sortides a l’aigua amb material i recollida d’objectes que estaran flotant per la piscina
realitzant desplaçaments en diferents direccions.
• Desplaçaments per sobre d’un matalàs gran en flotació i salts amb immersió.
Fase final (5')

•Recollida d’anelles que estaran submergides a diferents profunditats.
23
12.2.1.Pautes a seguir i exercicis a treballar en les diferents fases de la sessió.
12.2.1.1.Fase de benvinguda (3’). Donarem la benvinguda als pares i nadons de

manera individualitzada. Abans de començar la classe comentarem amb els pares l’ estat d’ànim dels seus
fills, ja que ens ajudarà a fer les adaptacions necessàries de la nostra proposta si es que calen. Mentre tant
aniran passant per la dutxa.
12.2.1.2.Fase d’adaptació (5’). Animarem al nen a entrar a l’aigua realitzant diferents

salts des de la vorera de la piscina en la part poc profunda. Desprès de cada entrada els pares ajudaran als
nens ( si cal) a arribar a la vorera de la piscina per a sortir i tornar a saltar.
Els salts seran: . Assegut o de peu amb xurro sense immersió.
.Assegut o de peu sense material amb immersió.
12.2.1.3.Fase principal (15’).
a- Deixarem les joguines i pilotes surant dins de l’aigua, els pares dins de
la piscina i els nens fora. Els pares oferiran als nens els xurros per a saltar a l’aigua. Una vegada dins de
l’aigua, els animaran a buscar les joguines, agafar-les i transportar-les fins a la vorera de la piscina.
Repetirem l’activitat varies vegades ,variant els salts i sortides i provocant els canvis de direcció per a
integrar el moviment i formes de saltar.
Adaptacions: Si el nen ja diferencia les formes o els colors de les joguines, li proposarem que les deixen de
manera ordenada en les diferents galledes que haurem deixat a la vorera de la piscina i si no son capaços
encara de desplaçar-se pel medi de manera autònoma seran els pares els que els ajudaran a fer-ho.
24
b- Prepararem un matalàs gran surant dins de la piscina, situarem als nens en un extrem i als
pares en l’altre. Proposarem als nens caminar o gatejar por sobre fins arribar al altre costat, on
estaran els pares esperant-los i els ajudaran a saltar (si es cal) i a arribar a l’altre costat del matalàs on
tornaran a repetir l’exercici.
12.2.1.4. Fase final (5’). En aquesta fase treballarem en la part poc profunda de la
piscina, on hi hauran unes anelles de colors submergides. Els nens tindran que recollir-les de una a una i els
pares aniran ensenyant-los els noms dels colors (ens assegurarem que les anelles estiguin repartides en
diferents profunditats per a que sigui necessària la immersió per a recollir algunes d’elles).
12.2.1.5.Acomiadament 2’. Ens acomiadarem de tot el grup de manera general i

individualitzada comentant els progressos que hem fet i les experiències viscudes durant la sessió.
25
13. FONTS DE DOCUMENTACIÓ.

13.1.Bibliografia.
Barbany Grau , Gemma, 2004: Los bebés bajo el agua. Barcelona. Ed.Paidotribo.
Le Camus,J., 1993: Las practicas acuáticas del bebé. Barcelona.Ed. Paidotribo
Cirigliano, Patricia M., 1989: Los bebés nadadores. Barcelona.Ed. Paidos
Fouace,Jean: Nadar antes que andar. Ed.Cedel.Bcn.1979
Le Boulch,J: L’education per le mouvement. Ed.Soc.Françaises. Paris. 1969
13.2.Temari d’altres cursos.

Escola Nacional Entrenadors(RFEN), 1996: Curs de monitor de natació. Madrid.
Federació Valenciana de natació, 2001: Curs activitats aquàtiques i Salud. Vila-real.
Orthos.2006: Curs medi aquàtic i els nadons. Barcelona.
Ubae- Formació interna. Jornada formativa d’iniciació de treball amb nadons.
13.3.Pàgines web.
www.i-natacion.com
www.efdeporte.com
www.mundoconfamilia.com/deporte/natacion
www.paidotribo.com
Contacte: sugaspe@gmail.com
26
27

Apunts Taller Recursos Practics en Els Programes de Natacio Per A Nadons de 0 A 3 Anys

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Apunts Taller Recursos Practics en Els Programes de Natacio Per A Nadons de 0 A 3 Anys

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Taller Recursos Practics en Els Programes de Natacio Per A Nadons de 0 A 3 Anys

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Recursos pràctics en els programes de natació per a infants de 0 a 3 anys

Recursos pràctics en els

Susana Gaspar Pedrós 0

I. INTRODUCCIÓ I DEFINICIÓ DEL PRODUCTE.

La primera etapa que va de 0 a 6 mesos, és la de lactants (adaptació), on el nadó s’està

La segona etapa és la d’iniciació, que va dels 6 als 12 mesos, on el nadó experimenta el

La tercera etapa és la de desenvolupament, que va dels 12 als 24 mesos, on el nen

La quarta etapa que va dels 24 als 36 mesos, és la d’autonomia, és on el nen té un control

2. BENEFICIS DEL PROGRAMA

2.2 Enfortiment del sistema cardiorespiratòri.

2.3 Augmenta el coeficient intel·lectual.

2.4 Desenvolupa les habilitats vitals de supervivència.

2.5 Enforteix la relació del nado-pare/mare.

2.6 Inicia la socialització sense traumes.

2.7 Millora el seu caràcter i comportament.

2.8 Millora la seva autoestima.

En la pràctica d’aquesta activitat el nen podrà conèixer la seva capacitat de moviment i de

 Afavorir el desenvolupament de la personalitat del nadó.

3.2 Àmbit cognitiu.

 Enriquir i ampliar el seu vocabulari.

2.3 Àmbit psicomotor.

 Potenciar els reflexes i les habilitats motrius de cada nadó.

 Marcar pautes de seguretat e higiene.

Assegurarem sempre la construcció d’aprenentatges significatius. Quan el que ensenyem al alumne

Les classes seran sempre segures i tranquil·les.

6.1 Actuació del tècnic.

6.1.2. Respecte a la tipologia de pares.

 Pares sobre protectors.

7.1.De 0 a 5 mesos de vida.

 Manté el cap alçat quan és a coll.

7.2. Als 6 mesos de vida.

 Fa pressió uní manual.

 Gateja amb cames i braços estirats.

 Camina i es posa de peu sense ajuda.

 És capaç d’ajupir-se i recollir objectes de terra amb total autonomia.

7.8. A partir dels 24 mesos.

 Puja i baixa esglaons sense ajuda.

8. PROPOSTES D’EXERCICIS A REALITZAR SEGONS CONTINGUTS A

8.1 Flotació Dorsal.

8.2 Flotació ventral.

a. A sobre del pit de la mare/pare els dos en flotació.

8.3. Canvis de posició del cos.

8.3.1. Sobre l’eix transversal del cos.

8.3.2. Sobre l’eix longitudinal del cos.

Els equilibris es treballen sempre provocant desequilibris.

El material que podem utilitzar es:

 Xurro amb connector.

8.5. Apnees i immersions.

La seqüència d’exercicis de familiarització a seguir és:

a. Mullar la cara del nadó amb la mà.

La progressió d’exercicis a seguir per a treballar les immersions és:

8.6. Entrades i sortides a l’aigua.

8.6.1. Entrades a l’aigua.

8.6.2. Sortides de l’aigua.

8.7. Desplaçaments amb propulsió de cames.

Els desplaçaments és poden fer:

8.8. Manipulació d’objectes.

a. Recollida d’objectes amb una mà i l’altra.