/\ 11il 1 . ;, 111, •,1 1 1""1111'11 1·, , 111111, Ill " i ,: 1 :-;.l \f< ' i.

1 '' l l'i llll'S dl'

111.11 1, 11, · l',111 v l11 •11l .1 l ' 111, 1111, 1.11, ·111 l,· :1 ¡i1·11111·n·:; oli .'i l'l'VilCÍOllS.
UN ANY Dl~ TREBALL A L'INSTITUT /\r.i 1d 1·:q, ,1 '1111 .111 y 1·11 :1 ¡,l.111 d"11 :1r 1111 1Ts 11111 estadístic de la
l.1 ...ic.1 fi.l., i d,·d11i1 · 11< · :il¡p111L· s co11<:l11 s ion s , que és clar, amb un
D'UBSERV ACJÓ PSICOLÒGICA LA SACl :TA .111 y 1101111':: ,l'l' ,\i:, ll'l1d:i 110 ¡,ud e111 clonar com a definitives:
Pl'i111n;i1111·111· li1·111 ci e rema rca r el màxim interès que hem
P1 ,1.s DRs. EM1u M1RA , J\u1J11.,;o S11Muss , JE11 0N 1 MnH A1,111 i: ,
d o 11 ;d· :1 la vid ,1 F;irnilia r dintre la institució que ens ha permès la
co nvivè ncia franca i amistosa amb tots els internats, cosa que
Un a col.la boració ll a rga ci e temps i un ;:¡ co in cicl t· 11 d: 1 <l '.111
e ns facilitava una observació directa altament reveladora. Així
li ci.., e n pro ci e l'es tudi de la psicologia i la ps icop:11·,~¡¡i.1 ,i1
h em pogut veure les actituds de l'infant mentre dorm i mentre
l'infant i l'adolescent, ens reuní als qui signe m a qu rs l :i l'I 1, 11
menja , mentre juga i mentre estudia. Hem pogut veure les seves
pe r tal d e crear una institució d 'observació p er a infa nt·s i jo v,·:
reaccions en la pràctica dels esports, en la realització de passeigs
An a litzant les ca racterístiques del nostre pa ís i tc 11i111 ,·11
i excursions. Hem pogut veure els seus interessos en l'assistèn-
compte els tipus d'a normalitat psíquica que consid erav e n, 111 \' :I
cia als espectàcles, als museus, als actes religiosos. Aquesta am-
freqü e nts, ens sembl.à viable la temptativa de crear a Ba rcdo11 ,1
plitud de la vida familiar totalitària ens ha permès sobre tot no
u na In s titució particular com les "Child Guidance Clínic " e.l ·/\ 11
haver de tenir un mètode d'observació únic , si no que per a cada
g la te rra i Nord Amèrica.
infant o per cada adolescent hem seguit un mètode nou adequat
Després de llargues hores d'estudi del funcion a ment tèc 1ii('
a les seves condicions psicològiques.
d ilquelles institucions crearem l'Institut d'Observació P sico l<'>c¡i
Es natural, i ja hi comptàvem, que una institució d'aquesta
ca "La S a geta" destinat a l'estudi dels trastorns del caràc te r,
naturalesa despertaria en les families que podien servir-se'n
de la conducta, de la capacitat escolar i del llenguatge. Aqu cs l
aquell recel que neix enfront 'de les coses noves. Podem dir do-
es tudi havia de fer-se sometent l'infant o l'adolescent a 1111
blement satisfets que aquests recels -que no s 'han presentat
1·,·f!i11t a bsolutament familiar d'un termini mínim d'una setm a n;,
pas sempre- han desaparegut així que els pares han vist la
dura nt el qual se l'observava medicament, psicologicament i pc-
instal.lació de la casa i han comprovat el severissim control que
d,1gogicament, servint-se dels estímuls quotidians de la vida. fa -
es portava dels actes de cada infant malgrat el règim d'aparent
miliar i d'altres d'especials : cambra d'observació secreta tip us
llibertat.
Gcse ll, capiloroscòpia de Jaensch, control cinematogràfic, te;._ts
D'altra banda aquest recel sempre era atenuat pel metge
ps icotècnics i pedagògics, etc. Amb el desig d'adaptar aqu es t·
de la família o pel director de l'escola on assistia l'infant, els
lip u.., de Clínica d'obser va ció de la conducta a la idiosincràciél
quals han col.laborat intel.ligentment i eficaçment a la · nostra
d e les families del país introduiem dues principals modificacion s tasca.
e n rela ció a les clíniques angleses i americanes: d'una banda
pe nsa ve m en la possibilitat d'internar l'infant juntament amb la
se va mare o un altre familiar si així ho demanaren , i d'altra ba u - • l, "'

d.i c rèiem en la necessitat de prolongar en alguns casos la per-

111c1 nència a l'Ins titut després de l'observació per tal d'elaborar Els internats a "La Sageta " dura nt el primer any, classifi-
d s 111 è tod cs peda gògi cs i terapèutics de reeducació (cosa a la cats segons el sexe donen el següent resultat:
q11 ,d SCÇJun1111 e nt ta mbé ens hi obligaria l'escassetat d 'institucions Nois el 70 X l 00 dels casos.
;1d<·qua d cs ) .
N oies el 30 X l 00 dels casos
 I\ T/1 /
( :1.1 ;1:il li,·.11 :: ·" ',</<l/1 ,\ /, ·,, ,·t!11i •, d .. 11, ·11 .J .~•·11ill'11i 1'1 ·:1 1il1 .11 :
l)\' ·l :1 C, ;111 ys l'i l ·l
l()() d1 ·i.•1 t '; l.~ ll .' I.
l ),· 7 / l <) l 111 ys ('f l () \,
l()() dl'I S \'/1.Y<>!I
l),· 10" l·l any s d 25 X 100 del.~ ç;1 so.~.
l)e 15 ., 20 .111ys cl 2'f X l 00 del.~ c:1.sos.
'la .~s ifi cat:; segons el lloc de proced ència do 1u,; 11 l'i .~qJii rnl
rc.~ ultüt :
D e Barcelona el 48 X l 00 dels casos.
Del reste d e Catalunya el 28 X l 00 dels caso:;. \
Del reste d'Espanya el 16 X I 00 dels casos.
D'altres nacionalitats el 6 X 100 dels casos.
A remarcar que el 52 X 100 eren de fóra d e 8 a rcclo11:1..
* * *
De les observacions fetes ens interessa r e marcar Ja i111p111'
tnncia decisiva que ha tingut en molts casos el pod er utilit zri 1'
1., Cambra d 'Observació Secreta de Gesell. En alguns d' e lls l'i
dia gnòstic hauria estat absolutament impossible sense a g11 c.~l·1,
ob:;crvació.
Així mateix hem de remarcar la importància d ecissi v.1 d, . ¡
control cinematògrafic en certs casos que al costat d e tra s1'{) 1'11:1
del ca ràcter o de la capacitat escolar presenten trastorn s 11 c 111·n
lògics. Esmentem especialment un cas en que el control ci11 t 111.>
l·òç¡ra fi c, fet amb el pas alentit, ens ha permés establir cl d /¡i H•
nòs tic diferencial entre una degeneració cerebelosa tip u:-; l >1 ,:1'1'•J
M.Jri e i una atetoi consecutiva a un traumatisme del parl·, q11,· ·-~ ' ~'
~,bsoluta ment impossible de fer per cap altre mètod e. (l\q11, ·:11 ·~fi '
li" c.~la t publicat al Butlletí de la Societat Catalana d e P1·d l. i1, /:,
* * *
La classificació feta segons el diagnòstic obtingut e ns dú11.1
1111 cs dades qu e potser no podran ésser comparades amb le:; d ',il •
Ires institu cio ns, per tal com ens hem guiat d 'un criteri cie ntífi c
perso nal sob re ds concep1·es de la oligofrènia i la psi copa ti:1.
Vil i1I/\ ? l\
l'>'e111·n ·
1·1:l \ ' fl .'411.'I t1l>Sl'l' Vii l'S li(·111 h11~p11· Ull:
M l 00 de psicopatie:;.
26 X 100 d'oligofrènies.
12 X I 00 de trastorns orgànics.
10 X l 00 de normals.
4 X 100 cl' endarrerits pedagògics.
4 X 100 de trastorns produïts per l'ambient.
Entre tots aquests presentàvem trastorns del llenguatge el
4 X l 00, i trastorns endocrins el 18 X l 00.
Ens sembla convenient remarcar aquesta dada d'un 18 X
J00 de trastorns endocrins, xifra evidentment superior a .la de
les estadístiques d'altres països, i que ens impel.leix a fer un es~
tudi sobre la freqüència de les malalties endocrin es al nostre país.
D'entre els oligofrènics, la meitat tenien un endarreriment
mental a base d'un trastorn orgànic, una quarta part presentaven
un endarreriment mental simple, l'altra quarta part al seu endar~
reriment mental s'hi afegien, complicant~lo, faltes de l'ambi ent.
Entre els oligofrènics hem pogut constatar que hi havia ha-
gut traumatisme del part en el 46 X l 00 dels casos, i lues congè-
nita el 30 X l 00.
Entre els casos observats que presentaven com a caracte-
rística primordial un trastorn orgànic dues terceres parts ho eren
per un procés postencefalític i l'altra tercera part per un pro-
cés postmeningític.
Hem de fer notar que hem pogut observar un cas de de~
mència infantil. del qual en farem el degut comentari en una
altra ocasió.
Entre els psicopates la meitat presentaven una psicopatia
simple, una quarta part presentaven una psicopatia complicada
per faltes de l'ambient, i J' altra quarta part és distribuïa d ·una
manera gairebé igual, entre els que a més de llurs psicopatia pre~
sentaven antecedents hereditaris de psicopatia o de psicosis,
trastorns endocrins i trastorns orgànics.
A més hem d'assenyalar un cas que presentava : endarrerí~
ment pedagògic, més psicopatia a base d'un trastorn orgànic,
més un trastorn orgànic, més faltes en I' ambient, més la possi-
bilitat d'una herència degenerativa, més un traumatisme del part.

. J'l VÀllli\
" 'fit " \
La nostra tasca amb els casos observa ts pode m dividir- l.i d··
la següent manera:
1.er Aquells als quals se'ls ha sotmés a observació excl u-
siva: 72 X l 00 dels casos.
2.on Aquells als quals se'ls ha sotmés a observació a mb
controls periòdics : ':l X l 00 aels casos.
3.er Aquells als quals despr~s de l'observació inici a l se'ls
ha sotmés a tractament: 24 X l 00 dels casos.
Entre els primers la observació ha estat suspesa :
a) Per tornar a casa a realitzar el tractament proposat:
50 X l 00 dels casos.
b) Per tornar a l'escola a realitzar el tractament propo-
sat: 34 X 100 dels casos.
c) Per desig dels pares: 11 X 100 dels casos.
d) Per no adaptar-se a les condicions de l'Institut: 5 X
100 dels casos.
Els que després de l'observació han estat sotmesos a trac-
tament, aquest l'hem realitzat:
a) Per tal de poder elaborar el mètode de tractament es-
pecial : 42 X l 00 dels casos.
b) Per manca d'institució adequada: 33 X l 00 dels casos.
c) Per faltes en l'ambient familiar: 25 X 100 dels casos.
• * *
Sobre el tractament que hem proposat o seguit en tots els
casos observats, ens hem servit d'una elaboració de mètodes in-
Òividuals per a cadascun dels casos. Hem reaccionat contra el
sistema tant corrent de creure que davant d'un oligofrènic n ' hi
havia prou, per tal de reeducar-lo, de seguir qualsevol dels mè-
todes coneguts. Creiem que tant com el coneixement d'aqu ests
mètode.s interessa un coneixement individual de cada cas que
posant de relleu les característiques del seu funcionam e nt
intel.lectual i sobretot les seves falles, ens permetin veure per
q11in c;1111í s 'obt e ne n rcs ult;lts negat iu s i per quin cam í s'o l1t- e1wn
VÀllli\
7 111
res ultats positius i aleshores seguir nom és a qu est últim. c reant·
un mètode adaptat, no a tots els individus, sinó a aq uell in -
dividu en particular.
Unicament així, per exemple, hem pogut reeixir en la reedu -
cació d'un endarrerit pedagògic que ho era a base d'una a fas ia
sensorial, i que considerat com a dèbil global havia passat in e-
fi caçment per cinc escoles diferents i per classes especials. A l cap
de nou mesos de tractament aquest endarrerit pedagògic a !'in-
gressar a una Escola tècnica de Barcelona, els seus mestres han
constatat que els seus coneixements eren superiors als dels seus
condeixebles.
Hem de remarcar també la manca d'institucions per al pla-
çament temporal o definitiu dels anormals. Les que hi ha exis-
tents no són suficients, i el que és pitjor, hi 1a una manca abso-
luta d'institucions per a certs tipus d 'endarrerit i sobretot per
als psicopates.
P er a ixò els casos que hem retingut després de l'observació
per ma nca d'institució on plaçar-los arriba al 33 X 100 dels
casos.
I hem de remarcar un altre fet digne d'ésser tingut en
compte: la intel.ligent col.laboració que ens ha prestat la Insti-
tució "T orramar " que dirigeix el senyor Lluís Folch i Torres,
sometent als mètodes d'observació especial amb que compta "La
Sageta", els seus casos de difícil diagnòstic. D'altra banda nosal-
tres hem trobat en "Torremar" una Institució que ha sabut apli-
car intel.ligentment als casos que li hem tramés després de l'ob-
servació , el mètode de reeducació terapèutica que havíem posat.
Podriem ara fer un extens comentari sobre els falaguers
resultats que hem obtingut en els nostres casos amb els mèto-
d es de reeducació emprats, però ens sembla molt més prudent
i científic no parla r cl' ells fins que un termini mínim de cinc anys
ens hagi demostrat la persistència de la seva .e ficàcia.